una altra eina del projecte educatiu - breu apunt de jaume funes a l'ara 25 de febrer de 2012

2
14 societat DISS ABTE , 25 DEFEBRERDEL 2012 ara El sindic at de secundà riaASPEPC hareactiva t elseu cla m perla jor - nadaintensivaals inst itutsambun estudiquecalculaun esta lvide 40 milionsentresanys.Elspareshan fet un manifest per oposa r-s’hi. da,diuMass ó.El sindicat haenge- gatuna reco llid a de sign atures per correu electrònic per enviar una “peticióaldepartamentd’Ensenya- ment”ambellema  Jornadaintensi- va ja a l’ESO i el bat xillerat. El movimentnohapassatdesa- percebutalaFederaciód’Associaci- onsde Par es d’Alumnesde Cata lu- nya (Fapac), que ha fet públic un “posi ciona menta favorde la jorna - da part ida” . Al seumanifes t, la Fa- pacal·lega quecomqueno exi ste ix capinformesobrerendimentesco- larque ava li unaopcióhorària per sobrede l’a ltra ,l’actualsitua cióde cri si i “lajorna da lab ora l i elshora- ris existents al nostre país” no fan “viableniraonableuncanvigenera- litz at de mod el de jorn adaescolar , especialmentperquèpotfermenys atra ctivaper a lesfamílies l’es cola públ ica”. A més,recorda que qual - sev ol canvi req uereixl’acord de les famíliesalconsellescolariun“refe- rèndum vinculant en els centres i municipis”.Lesposicionsdeparesi profe ssorssón ben dista nts.De fet, sindicats com CCOO es mostren obertsaplantejar“diferentsmodels dejornadaescolar”finsitotalapri- mària,dinsdel’autonomiadelscen- tres escolars –explica el portaveu d’Ensenyament de CCOO, Àngel García–, “sempre que es faci amb coordinacióterritorialperquènohi hagi discr iminac ions entrecentres d’unmateix entor n”.e SÒNIA SÁNCHEZ BARCELONA. Queels pro fess orsde secu ndà ria dema ninla jorn adain- tensiva no és nou. Es tracta d’una llarga reivindic ació dels profess io- nals d’aquest cicle, però ara li han pos at xifr es.En unconte xt dereta- lladesalsoudelsdocentsperlacri- sieconòmi ca,el sindicat de secu n- dàriaASPEPC-SPS ha elabo rat un estudi per dete rmin ar quinestalv i suposariaperaldepartamentd’En- senya ment la tan recla mada jorna - da inten siva . Tancarels inst itutsa les tardes reduiria les factures de llumimanteniment,amésdesupo- sarunestal vi enmenja dor i tra ns - portescol ar,ja queels ado les cen ts dinarienacasainotornarienal’es- colaalatarda.Totplegatpotsupo- sarunestalvid’entre38i40milions en tre s any s,“mésdel quela conse- lleriad’Ensenyamenthaprevistre- duir amb la reforma dels comple- ments salarials per sexennis dels docents,amblaqualpreveuestalvi- aruns32 milionsen tresanys ”, ex- plicaelsecretarigenerald’ASPEPC, XavierMassó. Quèés mil lorper alrendiment? “Siaradiuenqueserveixperecono- mitzar, fa sospitar que no és una mesura amb finalitat pedagògic a. Els sindi catsvolen conc iliarla seva  vidafamiliaracostadecomplicarla conciliaciódelesfamílies”,lirespon elpresidentdelaFederaciód’Asso- ciacio nsde Par esd’Alumnes de Se- cundària(Fapaes),PereFarriol.Pe- rò els professors sí que al·leguen motiuseducatius.Massóopinaque, “a mésde per metre unaorgan itza- ciómésracionaldelavidaacadèmi- ca”,lajornadaintensivadematíse- ria beneficiosa per al rendiment delsalumnes,jaquenormalment“a la tar dasempr e es tanmés des gas - tats”. Per contr a, Farrio l argum en- ta que un horari molt llarg al matí “tambéelsfaperdreelritmedecon- centració”. Assenyala que l’horari de matíobligar ia molt es famí liesa bus caralgú queacomp any i elsfills al’horadedinarper“controlarlase-  va dieta”, ja que tot i que es tracta d’unaedat enquè podenesta r sols acasaifer-seelmenjar,“sicadadia dinen el que ells volen, probable- ment noseràsaludable”.  Ai don cs,la cri si i lanecess itat d’estalvialsectorpúblichanofertal sindicatde professorsde sec und à- riauna nov a arma perreprendre la sevareivindicacióhistòrica.L’estu- di que prepara ASPEPC ha fet un càlcu l “de mínims en l’est alvi,que només té en compte els instituts que no imparteixen cicles forma- tius,ja queaquestscursos obligu en alcentrea obririgu almenta latar- JORNADA PARTI DA O CONTINUADA Elsprofe ssors al· leg uen quela jornada int ens ivamillor ari a la concentrac dels alumne s, quea la tar da sempreestan méscansa ts i dis per sos . Però elsparesresponenque un hor arimolt lla rg al matítambéels far ia arr iba r a lesúltimes cla sse s esg ota tsmentalment . La Fapa c al· leg a queno hi ha cap estudicientí fic queavali unaopcióo l’a ltr a. XAVIERBERTRAL ENSENYAMENT L’ho r a r i d i v i d ei x p ares i p r o f esso r s El s doce nts de secu nd àri a defensen que la jor nad a in te nsi va als ins ti tut s es ta lv ia ria 40 mi li on s Un a al tr a eina del pr ojec te educatiu E l professorat, obligat a treballar més hores i cobrar menys, vol mi- lloraramb la jornada conti nuada. Els pares i mares, que cada dia han de treballarmés hore s permantenirl’eco- nomiafami liar,no volenni sentir a par- lar queels seus adol esce nts esti guinca- da tarda descontrolats. La pedagogia més elemental indica que els llargs ho- raris, de clas sesi prof esso rs quese suc- ceeix en sensegaire coher ència,generen acumulació de conflictes i inutilitats d’aprenentatge. De la mateixa manera, la funció de l’escolano ésampli arels horari s decon- trolparental. Larelacióentreels adol es- cents i l’escola ha de tenir diversos mo- ment s, al matíi la tarda, i diversesacti-  vit atsacadèmiques: de recer ca, de grup, creat ives,fora i dins. L’horariésunadeleseines delproj ec- teeducatiu. Decap manera, per ò,es tra c- ta que vinguin obligatòria- ment a aguantar l’escola al matí i s’alliberin de nosal- tres alsofà a lestarde s. JAUME FUNES PSICÒLEG, EDUCADOR I PERIODISTA EL BITLLET Si s in st it uts ja fa n  jorn ada inte nsiv a en un a pro va pi lot Eldecret sobre elcalendar i esco lar del curs2011-2012 nomé s permet fer jorn ada intens iva a batxi llera t. En canvi pera l’ESO reprod ueixel que diu l’a rtic le 54.5 de la llei d’e duca cióde Cat alunya(LEC) , és a dir,que “l’horariescola r comprèn nor mal menthora ride matíi tar da” i, a més, no pot haver-hi “més de duestardeslliuressetmanal s pera cada alumne”. Per als centres de primà ria,la jorn ada part ida queda total mentassenta da,ja quees pro- hibeix acabar classes abans de les quatredelatardais’obligaadeixar “unmarg emínimde due s hor esde desca ns al migdi a”. Toti aix í,peraques t cur s lacon- selleria d’Ensenyament ha posat enmarxaunaprovapilotasiscen- tres de secundària de tot Catalu- nya , quehancomenç ata ferjorna- da intensiva. Fonts del departa- ment van assegurar que l’experi- ènci a estàfunc ionantbé, per ò que encar a ésmassa d’horaperextreu- re’ n conclusions.Així doncs,la in- cògni ta sobr e si l’exc epciós’ampli - arà a més instituts el curs que ve cont inuaoberta . Però , com a nor - ma general,el departa ment recor - daqueeltextdelaLEC prefixaper a totsels cic lesun horari“de mai tarda ”. Calendari escolar Famílies Lafederació d’AMPAsha respostamb unmani fest afavordela  jornadapartida

Upload: jordi-bernabeu-farrus

Post on 06-Apr-2018

220 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

8/3/2019 Una altra eina del projecte educatiu - Breu apunt de Jaume Funes a l'ARA 25 de febrer de 2012

http://slidepdf.com/reader/full/una-altra-eina-del-projecte-educatiu-breu-apunt-de-jaume-funes-a-lara 1/1

14 societat DISSABTE, 25DEFEBRERDEL2012ara

El sindicat de secundàriaASPEPChareactivat elseu clam perla jor-nadaintensivaals institutsambunestudique calculaun estalvide 40milionsentresanys.Elspareshanfet un manifest per oposar-s’hi.

da,diuMassó.El sindicat haenge-gatuna recollida de signatures percorreu electrònic per enviar una“peticióaldepartamentd’Ensenya-ment”ambellema Jornadaintensi-va ja a l’ESO i el batxillerat.

El movimentno hapassatdesa-percebutalaFederaciód’Associaci-onsde Pares d’Alumnesde Catalu-nya (Fapac), que ha fet públic un“posicionamenta favorde la jorna-da partida”. Al seumanifest, la Fa-pacal·lega quecom queno existeixcapinformesobrerendimentesco-larque avali unaopció horària persobre de l’altra, l’actualsituaciódecrisi i “lajornada laboral i elshora-

ris existents al nostre país” no fan“viableniraonableuncanvigenera-

litzat de model de jornadaescolar,especialmentperquèpotfermenysatractivaper a les famílies l’escolapública”. A més,recorda que qual-sevol canvi requereixl’acord de lesfamíliesalconsellescolariun“refe-rèndum vinculant en els centres imunicipis”.Lesposicionsdeparesiprofessorssón ben distants.De fet,sindicats com CCOO es mostrenobertsaplantejar“diferentsmodelsdejornadaescolar”finsitotalapri-mària,dinsdel’autonomiadelscen-tres escolars –explica el portaveud’Ensenyament de CCOO, ÀngelGarcía–, “sempre que es faci ambcoordinacióterritorialperquènohi

hagi discriminacions entrecentresd’unmateix entorn”.e

SÒNIA SÁNCHEZ

BARCELONA. Queels professorsdesecundària demaninla jornadain-tensiva no és nou. Es tracta d’unallarga reivindicació dels professio-nals d’aquest cicle, però ara li hanposat xifres.En uncontext dereta-lladesalsoudelsdocentsperlacri-

si econòmica,el sindicat de secun-dàriaASPEPC-SPS ha elaborat unestudi per determinar quinestalvisuposariaperaldepartamentd’En-senyament la tan reclamada jorna-da intensiva. Tancar els institutsales tardes reduiria les factures dellumimanteniment,amésdesupo-sarun estalvi enmenjador i trans-portescolar,ja queels adolescentsdinarienacasainotornarienal’es-colaalatarda.Totplegatpotsupo-sarunestalvid’entre38i40milionsen tres anys,“mésdel quela conse-lleriad’Ensenyamenthaprevistre-duir amb la reforma dels comple-ments salarials per sexennis delsdocents,amblaqualpreveuestalvi-ar uns32 milionsen tresanys”, ex-

plicaelsecretarigenerald’ASPEPC,XavierMassó.

Quèés millorper al rendiment?

“Siaradiuenqueserveixperecono-mitzar, fa sospitar que no és unamesura amb finalitat pedagògica.Els sindicatsvolen conciliarla seva

 vidafamiliaracostadecomplicarlaconciliaciódelesfamílies”,liresponelpresidentdelaFederaciód’Asso-ciacionsde Paresd’Alumnes de Se-cundària(Fapaes),PereFarriol.Pe-rò els professors sí que al·leguenmotiuseducatius.Massóopinaque,“a mésde permetre unaorganitza-ciómésracionaldelavidaacadèmi-ca”,lajornadaintensivadematíse-ria beneficiosa per al rendiment

delsalumnes,jaquenormalment“ala tardasempre estanmés desgas-tats”. Per contra, Farriol argumen-ta que un horari molt llarg al matí“tambéelsfaperdreelritmedecon-centració”. Assenyala que l’horaride matíobligaria moltes famíliesabuscaralgú queacompanyi elsfillsal’horadedinarper“controlarlase-

 va dieta”, ja que tot i que es tractad’unaedat enquè podenestar solsacasaifer-seelmenjar,“sicadadiadinen el que ells volen, probable-ment no seràsaludable”.

 Així doncs,la crisi i la necessitatd’estalvialsectorpúblichanofertalsindicatde professorsde secundà-riauna nova arma perreprendre lasevareivindicacióhistòrica.L’estu-

di que prepara ASPEPC ha fet uncàlcul “de mínims” en l’estalvi,quenomés té en compte els institutsque no imparteixen cicles forma-tius,ja queaquestscursos obliguenalcentrea obririgualmenta latar-

JORNADAPARTIDAOCONTINUADA

Elsprofessors al·leguen quela jornada intensivamilloraria la concentració dels alumnes, quea la tarda sempreestanméscansats i dispersos. Però elsparesresponenque un horarimolt llarg al matítambéels faria arribar a lesúltimesclasses esgotats mentalment. La Fapac al·lega queno hi ha cap estudicientífic queavali unaopcióo l’altra. XAVIERBERTRAL

ENSENYAMENT

L’horari divideix pares i professorsEls docentsde secundària defensenque la jornada intensiva als instituts estalviaria40milions

Una altra einadel projecte educatiu

El professorat, obligat a treballarmés hores i cobrar menys, vol mi-lloraramb la jornada continuada.

Els pares i mares, que cada dia han detreballarmés hores permantenirl’eco-nomiafamiliar,no volenni sentir a par-lar queels seus adolescents estiguinca-da tarda descontrolats. La pedagogiamés elemental indica que els llargs ho-raris, de classesi professors quese suc-ceeixen sensegaire coherència,generen

acumulació de conflictes i inutilitatsd’aprenentatge.

De la mateixa manera, la funció del’escolano ésampliarels horaris decon-trolparental. La relacióentreels adoles-cents i l’escola ha de tenir diversos mo-ments, al matíi la tarda, i diversesacti-

 vitatsacadèmiques: de recerca, de grup,creatives,fora i dins.

L’horariés unade leseines delprojec-teeducatiu. Decap manera, però,es trac-ta que vinguin obligatòria-ment a aguantar l’escola al

matí i s’alliberin de nosal-tres alsofà a lestardes.

JAUMEFUNES

PSICÒLEG, EDUCADOR I PERIODISTA 

EL BITLLET

Sis instituts ja fan jornada intensiva enuna provapilot

Eldecret sobre elcalendari escolardel curs2011-2012 només permetfer jornada intensiva a batxillerat.En canvi pera l’ESO reprodueixelque diu l’article 54.5 de la lleid’educacióde Catalunya(LEC), ésa dir,que “l’horari escolar comprènnormalmenthoraride matíi tarda”i, a més, no pot haver-hi “més de

duestardeslliuressetmanals peracada alumne”. Per als centres deprimària,la jornada partida quedatotalmentassentada,ja quees pro-hibeix acabar classes abans de lesquatredelatardais’obligaadeixar“unmarge mínimde dues horesdedescans al migdia”.

Toti així,peraquest curs lacon-selleria d’Ensenyament ha posatenmarxaunaprovapilotasiscen-tres de secundària de tot Catalu-nya, quehancomençata ferjorna-da intensiva. Fonts del departa-ment van assegurar que l’experi-ència estàfuncionantbé, però queencara ésmassa d’hora perextreu-re’n conclusions.Així doncs,la in-cògnita sobre si l’excepciós’ampli-

arà a més instituts el curs que vecontinuaoberta. Però, com a nor-ma general, el departament recor-daqueeltextdelaLEC prefixapera totsels ciclesun horari“de matíi tarda”.

Calendariescolar

FamíliesLafederaciód’AMPAsharespostambunmanifestafavordela jornadapartida