un refugi indie de Pau Miró

Foto: Ricardo Salas

Sala La Planeta

dissabte 01/12/2012

-----------------------------------------------------------------------

un refugi indie de Pau Miró

Pg. 2

Presentació

Històries joves, de 6 personatges. 6 històries curtes, gairebé contes, que entrecreuades avancen al llarg de les 4 estacions de l’any.

Amb un paisatge de fons, la ciutat, que quasi és un personatge més.

Hi ha una cambrera i una estudiant, un músic i un fugitiu, un guapo i un germà gran... Miren de sobreviure, aquests dies no són fàcils per a ningú, per a ells tampoc... Lluiten contra la manca d’esperança, contra la solitud, contra les butxaques buides....Tenen vint- i pocs anys i les seves relacions són accelerades...Tenen pressa, tot i que no saben ben bé on anar.... Són a la frontera entre l’ideal (tot allò que pensaven que seria la seva vida) i la realitat (tot allò que és la seva vida), però ja han rebut uns quants cops.... Travessen o intenten travessar aquesta frontera... Hi ha un personatge, el germà gran que per bé o per mal els ajudarà a creuar aquesta línia...

Foto: Ricardo Salas

un refugi indie de Pau Miró

Pg. 3

Fitxa artística Dramatúrgia i direcció: Pau Miró Intèrprets: Isaac Alcayde (Germà), Marta Ossó (Estudiant), Joan Solé (Músic), Jordi Llovet (Fugitiu), Andrea Trepat (Cambrera) i Peter Vives (Guapo) Escenografia: Silvia Delagneau Vestuari: Laura García Disseny d'il·luminació: Xavier Salavert Disseny de so: Joan Solé Moviment escènic: Ricardo Salas Assessorament musical: Jordi Oriol Fotografia: Ricardo Salas Audiovisuals: Nanouk Films - Salvador Sunyer (direcció), Juli Carner (direcció de fotografia), Marta Sala i Carla Tubau (producció), Sergi Cameron (edició); Airam Rodríguez (aj.de direcció) i Pol Galofre (so) Alumne en pràctiques de l'Institut del Teatre: Nicolás Chevallier Ajudant de direcció: Albert Arribes Premsa i producció: Patricia Boadas Agraïments: Indi Gest, Ajuntament de Torroella de Montgrí, ABCDogs, Família Vidal-Boix Una coproducció de: La Fantàstica Produccions Artístiques, Sala Beckett / Obrador Internacional de dramatúrgia i Temporada Alta 2012

----------------------------------------------------------------------- Estrena ----------------------------------------------------------------------- Dates

Dia i hora: dissabte 1 de desembre, 21h Lloc: Sala La Planeta Durada: 1h 20min Preu: 18€ (14.88 + 3.12 IVA)

Dia i hora: Del 12 de desembre al 6 de gener (24 i 31 no hi ha funció) Lloc: Sala Beckett Durada: 1h 20min Preu: De 15 a 20 €

un refugi indie de Pau Miró

Pg. 4

El director ha dit “Quan vaig començar un refugi indie volia escriure un conte trist perquè em sembla molt trista la situació actual, més concretament: el panorama que tenen els joves actuament, el trobo força cru, sincerament. No paren de sentir que viuran per sota de les seves possibilitats... L’atur, l’encariment de la sanitat, l’educació i la cultura... Les perspectives no són gaire...

Però he canviat aquest clixé, precisament treballant amb ells, amb joves de vint-i pocs anys, de veritat, tenen les idees molt clares, molts recursos a l’hora de solucionar problemes, molta imaginació i, per molt que les generacions anteriors vulguem complicar-los la vida, se’n sortiran, no ho tenen fàcil, però tampoc impossible... Volia escriure un conte trist, però al final no hi ha hagut manera, el sentit de l’humor, la ironia i la lleugeresa s’han imposat. Hauria d’haver començat per aquí, callant i escoltant els joves...”

Una fugida Un sentiment de pèrdua constant s’ha incrustat en aquests personatges. Estan fugint, busquen un recer. Però ara no hi ha un futur on puguin fer descansar la seva esperança. Fugen, ni estat, ni pares, ni ningú els oferirà aixopluc. Cerquen sense saber-ho un espai des d’on poder començar a construir alguna cosa.... I d’aquí ve el títol del text, els protagonistes busquen un refugi, una reserva índia (a nivell metafòric) on poder fer un reset, on poder respirar tranquils. Albirar l’horitzó i, poder contemplar el futur i les seves possibilitats. La paraula Indie juga també amb la dualitat. Per una banda fa referència a la ja esmentada reserva índia (espai que funciona més enllà de les lleis als Estats Units) i per una altra banda, també fa esment a la música independent, present d’una manera o d’una altra al llarg de l’espectacle. De vegades, escoltar una cançó ens permet evadir-nos, allunyar-nos de la realitat. La paraula indie al títol pretén suggerir un espai íntim on s’atura el temps. És com si aquesta música indie fes de cançó bressol per un instants, als nens mimats que de la nit al dia han deixat de ser nens i també de ser mimats.... Malgrat tot això, Refugi Indie és un text que destil·la un bri d’optimisme, una escletxa d’esperança, no dipositada en nosaltres, que ara mateix caminem cecs, sinó en les generacions que vénen. Les generacions que probablement podrán esmenar la nostra estupidesa....joves carreguen contra la generació que segons ells han destruït el seu futur....

Pau Miró

un refugi indie de Pau Miró

Pg. 5

Els Currículums Pau Miró Direcció i dramatúrgia Barcelona, 1974. Actor, dramaturg i director. Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona (1998), ha participat com a actor en diversos muntatges teatrals. S’ha format com a dramaturg en diferents seminaris de la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, José Sanchis Sinisterra i Javier Daulte, entre d’altres. Fundador de la companyia Menudos, ha estrenat com a autor i director La poesia dels assassins (Teatre Malic, 2000), Una habitació a l’Antàrtida (Teatre Malic, 2002), Paraigües elèctrics (Sala Trono Villegas, Tarragona, 2003) i Happy hour (Teatre Lliure, 2004. Teatre Borràs 2005), una versió de L’oncle Vània, de Txèkhov. Posteriorment ha estrenat Plou a Barcelona (dirigida per Toni Casares, Sitges Teatre Internacional, 2004, i amb temporada a la Sala Beckett, 2004), text traduït a 10 idiomes, Estrenat a Italià, al teatre Piccolo de Milà, Londres, Paris, Canadà…. Bales i ombres (dirigida per ell mateix, Teatre Lliure, 2006) i Somriure d’elefant (també amb direcció pròpia, Biblioteca de Catalunya, Festival Grec de 2006). Durant la temporada 2008-2009 ha dut a terme una trilogia «animal» formada per Búfals (Temporada Alta, 2008), Lleons (TNC, 2009) i Girafes (Festival Grec, 2009) que ha rebut el premi de la crítica en la categoria de millor text teatral. Darrerament ha estrenat Els Jugadors, al festival Temporada Alta, 2011 amb posterior temporda al Teatre Lliure) text que s’estrenarà el gener del 2013 al teatre Piccolo de Milà.

Marta Ossó Castillón Barcelona, 1989. Actriu i cantant. Llicenciada en art dramàtic per l’escola Superior Eòlia. Es forma en diferents disciplines: Procediment Daulte, Cant modern-Voicecraft, Interpretació musical amb Carlos Wagner, Doblatge, Cos i dansa amb Núria Legarda i Clown amb Chr i s tophe Marchand, entre d’altres. Professionalment, treballa amb Raimund Hoghe en l’espectacle “Young people, old voices” (Mercat de les Flors) i “El cuadro o el principio del fin” d’Àlex Mañas (Versus Teatre). Participa en el Festival de Fora de Temporada de Girona amb un monòleg de Beth Escudé dirigit per Xavier Albertí i col·labora amb l’espectacle “Senyoreta Júlia”, de Josep Mestres.

Jordi Llovet Vingut Barcelona, 1980. Estudia Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Coma a actor ha treballat al TNC a “La Dama de Reus” de Ramon Simó, i al “Mercader de Venècia” de Rafel Duran, també ha treballat com a actor al Teatre Lliure en els assajos oberts de Marc Artigau, “Aunanenanuallepalilapellllepa-lilapellaunanenanua”, i a l’assaig obert “You’re Pretty, I’m drunk” d’Helena Tornero i direcció de Marilia Samper. Ha estat membre de la companyia resident de la Sala Beckett a l’obrador d’estiu de l’any 2011 i 2012. Pertany a la companyia Jo tenia un Fanal, amb la qual ha representat el cabaret poèticomusial, “Jo tenia un fanal a la boca” de Marc Artigau. A televisió ha participat com a actor a la minisèrie de TV3, “Ull per Ull” i a la sèrie “Pop Ràpid”.

un refugi indie de Pau Miró

Pg. 6

Peter Vives Format a l’escola Nancy Tuñon i al New Actors Workshop de Nova York. Va començar la seva carrera d’actor als 18 anys participant en varies pel.lícules i Tv movies com Savage Grace, Paintball, Cheetah Girls o Mil Cretins, però no va ser fins la seva incorporació al repartiment de la serie “La Riera” que s’hi va dedicar plenament. Serà un dels protagonistes de “El tiempo entre costuras”, de la nova temporada d’“Águila Roja”, i de la Tv movie “Volare”.

Andrea Trepat Va començar treballant a la seva ciutat natal, Lleida, com a reportera en un programa de la televisió. Va realitzar estudis d’interpretació a Barcelona, Londres i Madrid. Ha treballat en sèries de televisió com "Zoo", "Ermessenda" i "Pelotas”. En el món del cinema ha participat en nombrosos curtmetratges. El més rellevant, “Morir cada día”, ha estat guanyador de diversos premis. Gràcies a aquest treball va obtener diversos guardons com a millor actriu en festivals estatals, com l’AISGE de Versión Española a la millor interpretació femenina el 2011. Acaba de rodar la segona temporada de “Gran Hotel” per Antena3 i un llargmetratge titul·lat “Todo parecía perfecto” com actriu protagonista. Isaac Alcayde Barcelona, 1974. Estudia art dramàtic a l'Institut del Teatre. 12 anys d'experiència com a intèrpret en més de 20 muntatges, des del TNC (Nit de Reis, L’inspector, El dia del Profeta, El maletí…) a la sala Muntaner / La Abadía (Genet. Les criades) o la sala Beckett (L’olor sota la pell), amb directors com Sergi Belbel, Josep Mª Mestres, Rosa Novell, Pau Miró, Jordi Prat o Manel Dueso, entre d’altres, o en companyies com Comediants (Les mil i una nits o El Gran Secreto), o Sèmola Teatre. A televisió, vàries col·laboracions, destacant les 8 temporades al Cor de la Ciutat de TV3, i al cinema ha treballat amb directors del renom d’Alejandro González Iñarritu o Manuel Huerga. I a la darrera pel·lícula de Joel Joan, per estrenar, Fénix 11*23. Joan Solé Martí Actor i tècnic de so. Cursa interpretació a l’Institut del Teatre i té el títol de l’Escola de Tècnics de les Arts de l’Espectacle. També estudia solfeig, piano i cant. Com actor ha realitzat Just do It dirigida per Sergi Torres; Alícia al país de les meravelles de Ruth Garcia; A una nena nua, llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua, assaig obert al Teatre Lliure a càrrec de Marc Artigau i Queralt; i La volta al món en 80 dies de Joan Torrella. Ha col·laborat en els curtmetratges Rock and roll suicide dirigit per Carlos García-Munte i Malas tierras de Germán Garcia. També ha participat a 2 capítols de El cor de la ciutat. També ha treballat com a tècnic de so i ha composat i enregistrat diferents bandes sonores. Actualment forma part de l’equip artístic de l’obra No parlis amb estranys d’Helena Tornero.

un refugi indie de Pau Miró

Pg. 7

un refugi indie de Pau Miró

Pg. 8