E-UM

LLEGIU: A l a pàg ina 3

ESPANYA, p e r s p e c . 7 0

A l a pàgina 4 ELS PALESTINS

i LA PAU

7-X-70 Nfl 1

UN PROGRAMA ORGANITZACIÓ'

CEDOC

Ens trobem davant una situació* molt complexa, que es caracterit

za, essencialment, per una búsqueda desesperada per part del capitalisme

espanyol en el sentit de trobar una sortida coherent a l'actual situació.

Fracàs de la "Falange", les tenssions internes que hi han en el

sí del règim, el constant augment en extenssió i profunditat de la lluita

dels treballadors, estudiants i altres forces antifranquistes obligan a

buscar noves formes i noves solucions que permetin seguir mantenint l'ac­

tual estatus de domini de classe. Amb tot, però, conservant el que és

essencial del feble capitalisme es­

panyol: Un sistema dictatorial i o-

presiu de govern.

La llei d'educació, total

ment antidemocràtica en la seva ela

boració, intenta portar a terme un

canvi en l'ensenyament a Espanya,

sobretot a la Universitat.

S'intenta posar l'ensenya

ment totalment en funció de les ne­

cessitats que planteja el desenvo -

lupament capitalista espanyol»

Per tant, a traves de PAr-

TRONATS, I.CE., etc., es posarà di

rectament sota el control dels ^rups

econòmics privats, o bé, per fer-ho

[segueix a la pag. 2j | [segueix a la pag. 2]

ÒRGAN DE L'ORGANITZACIO-A LA U. AUTONbMA DE B. DEL

partit socialista unificat de Catalunya ^

SURGÜEIX REVOLTA... ...fruit de les necessitats que

planteja l'actual situació política

del país i la mateixa lluita de la

Universitat Autònoma.

A la vegada creiem que és una de

les maneres de seguir \Les orienta­

cions que marca el nostre Comité

Central en la darrera Resolució pu­

blicada en el seu òrgan TREBALL:

"La conssecució del nostre objectiu

fonamental ,dur a terme la Revolució

Socialista a Catalunya i a tot Espa

nya juntament amb el Partit Comunis

ta d'Espanya, està indissolublement

(Ve de la pàg. 1) ',

mes directa i simplement, possibilitant

que les ¿rans empreses crein i utilitzin

pels seus fins pe.rticuli.rs departaments

i fins i tot Universitats.

Així, els grups econòmics nacionals

en col·laboració amb els monopolis estran

gers podran cada vegada més regular les

seves nec e s sitats de tècnics i controlar

1'ensenyament de manera que les inversi­

ons que facin siguin totalment producti­

ves.

COM EPS AFECTA AIXÒ A PGSALTRES?

En primer lloc el que és clar és que

1*ensenyament es continuarà concebint no

segons els interessos deIs pobles_ d'Espa

nya i de la majoria _de_ nosaltres sinó se

ffons les conveniències i interessos d'una

colla de grans capitalistes perfeetament

,̂gçuiid_at_s..per en Villar i la seva banda

de tecnòcra.tes-rcaccione.ris . Ferquè és

evident que si la Fundació Ford financia

un departament de Sociologia, per suposat

exemple, no ho farà per altruisme o a.mor

: la cultura sinó amb l'intenció que li

sigui rendable, per tant controlara i

condicionara l'ensenyament del mencionat

departament de manera que serveixi als

seus xnteressos particulars. A part d'a­

questa clara orientació i contingut e-

ssencial, que fa ja nefasta aquesta llei,

comporta una serie de midas que ens ata­

quen fortament i són a la vegada un greu

atentat contra els interessos del poble

treballador.

El classisme, tret característic de

la vella i napoleònica Universitat espa­

nyola, es veu augmentat després de la

"reforma". Augmenta en l'ensenyament ge­

neral bàsic i culmina en l'ensenyament

universiteri (Test per poder entrar em •

les dues Facultats de Medicina, Decret l\

convocatòries, supresió uels ex&mens de

Febrer a Ciències, es parla d'anar a eli

minar els lliures, etc.).

To'ta una gama espessa de "cribas"

i controls que Culminan amb la mida. de

donar titol a tercer s.ny (¡cal pensar

que despros dels molts obstacles en els

quals s'hauran trobat , una gran quanti­

tat d'estudians, sobre tot els que tenen

menys diners, optara per plegar després

del primer cicle de tres anys).

Jota a uesta carrera d'obstacles *

servirà per regular les necessitats que

té cl sistema de ma d'obra qualificada.

oQue molts estudiants es quedaran a mig

cami? ¿Que els fills dels obrers i tre­

balladors no podran tenir una carrera?

Les necessitats del sistema, els intere

ssos de la gran burgesia, es veuran sa­

tisfets, les inversions seran aixi ren-

dables.

Per si fora poc la "reforma" porta

també altres regals. Les nacionalitats

de Catalunya, Euzkadi i Galicia no són

reconegudes i es continua amb la mateixa

(Segueix a la pàg. 3)

SURGE1X ENVOLTA...

(Ve de la pàg.1)

vinculada a la nostra capacitat per a

jugar un paper dirigent avui, al cap

te les forces revolucionaries, democra

ti>..ues i antifranquistes en la liquida

ció de la dictadura franquista i la con

questa de les llibertats polítiques,

que considerem el primer pas per a obrir

el procés revolucionari de les transfor

macions estructurals necessàries per a

la realització de la democracia anti­

feudal i antimonopolista, cami del

socialisme.

ERRATA.

Per una errada comesa en la impre­

ssió de la 16 pagina, impossible de

rectificar, l'accent d'AUTCPuMA no este al seu lloc.

_ _ 2 —

opressió i discriminació que hi ha sobre

elles.

En resum una ''reforma.'' al servei

dels interessos duna minoria explotado­

rs, i que representa un f reu atentat els

interessos dels pobles c'Espanya i de la

majoria dels estudiants.

A tot això és necessari oposar una

alternativa,una alternativa que no sigui

sols la dels estudiants sino la de tot

el poble.

Nosaltres,els estudiants comunistes,

oposem a un ensenyament classista i en

mans de la gran burgesja un ensenyament

per tot el poble treballador. A una cul­

tura i une, ciència instruaientalitzada i

mediatitzada pels interessos capitalis­

tes i imperialiste • un? cultura i una

ciència que estiguin al servei de les

classes populars i en .'unció de les nece­

ssitats reals que planteji el pais.A un

ensenyament controlat per feixistes i ho

mes de negocis, un :ue estigui dirigit

per professors,estudiants i representants

de los forçe-s populars i progresivos del

pais. En fi a la universitat i l'ensenya

ment en general,sotmès als interessos

d'una minoria i per tant classista i a-

lienant,hi oposem una universitat,una

cultura i una cièucií popular al servei

de tot el poble treballador»i en el nos­

tre cas lligada e. la realitat historica-

politica-social-econòi-iica-cultural de la •

nacionalitat Catalai a-

Això, però., son conscients que no

es posible- acons< ̂ Uir-bo mentre hi hagi

una minoria que detenti el poder econò­

mic i una dictadura qae per defensar

aquest poder i aquests interessos opri­

meix els pobles d'Espanya.

Per això, éc necessari que, per un

cantó ens posem ai costat de totes les

forces oposades al franquisme per llui-

' tar per la llibertat eiiwuiant, t-i y

cipaJ. obstacle que s oposa c. la realit-: nació de les anteriors fites; i per

i altra banda que plantegem una serie ; de reivindicacions dins el marc de

j l'anterior alternativa global.

Unes reivindicacions (com poden

; ser: retirada de l'actual estatut i

¡ lliure redacció d'un estatut per part

d'estudiants i professors; que la re­

gulació i control dels aspectes KHÍXK

; fonamentals de l'ensenyament universi-

I tari estiguin en mans d'alumnes i pro-

I fesaors; que els organismes de go-.\-rn 1 de la Universitat siguin representatius;

; llibertat per l'ensenyament en català,

imposant 1'aixecament de la prohibició

[ de l'any passat a Lletres, etc.) que

¡ les hem ds decidir tots noseitres en

! les nostres assemblees i que són impor­

tants en el sentit que satisfan les nos­

tres necessitats, contribueixen a des-

; truir una Universitat configurada en

contra de la majoria de nosaltres i

. preparen el terreny per posteriors con-

j questes, Cal que no caiguem en el "tot ; o res" i que sapiguem apreciar i való-: rar la importancia de cada conquesta

i parcial.

Però no n'hi ha prou amb plantejar

unes reivindicacions, un programa de

' lluita, sinó que en torn a aquest pro-

•• grama ens hem d'organitzar. Si volem

: que la lluita tingui una continuïtat

i i ana eficacia, que siguem forts a

! l'hora d'imposar les nostres reivindi­

cacions es imprescindible que estem

organitzats.

Ne saleres, proposem una organitza­

ció oberta a tots els estudiants, repre­

sentativa, unitaria i democràtica . Una

organització formada en torn a un progra

ma que hem de decidir en les assemblees,

amb la que s'han de sentir identificats

-; vcpjfl B estudiants.

En volé er anal; .tz, la sxti 5.CXC dol :robeiu amb dues constants que

incrementen dins una problí atic crisi economice aesccmposicxo del regxm x

les lluit uxtes oorere. i populars.

Efectivament ens trobem en front d' un regim que nemes te una arma per

orevxure Li Hi 5SI U . un tovern de lladres i crimin atesa Granada) que no

dubta en utilitzar els mètodes me ¡ rei ^esius i infames pe:" conservar el seu domxnx

de classe. jTn govern que practica una po liti ca ANTI-raciónal obrint les portes a

la penetració de capital estranger i arrendant el territori nacional a l'imperia­

lisme USA, Un govern que porta als tribunals d'exepció i militars centenars de de­

mòcrates i revolucionaris, i ne; d e s e s p e r a d a m e n t a c o n c e d i r

u n a AMNISTIA. He ce ordeni no- >vern í r anc iuxs mes e. proper judici contra

els militants d'ETi

suporta una llui ta xn

.:.iU'.i¿. un

.uerra sumari

nou conseix

sisa contra pa-

definitiva un règim que-

. terna de "camarillas1

p e i a c o n s e g u i r e l

que t e m i n i s t r e s

p e r u n e s C o r t s i

t i t u i t s p e r a

e l ue f a e l

' i o t e s i r e v o l u c i o n a r x s d Euzkadx . p o d e r i un g o v e r n ,

s e n e r a l f e i x i s t i u a r c x a ¡ b u l l é s l ' e n a c u s a t s d ' s t a f í

sgat de p re sidir el 3uüxcx er el que es

demanen b penes ce i .or". 754 anys preso

'JS necessari xmp edi'- la realits

uns Tribunals inç

dir Amen a tot

governí

Pe ro

un aspecte, x no

mes importar t .del

espanyo 1 IS70. ¿n

[uest no u crií de 1 franquisme i intensifi

c; .i- m e ¡ la lluii de cots elE )tLes d' JbS-

panya per 1'AMNISTIA GEÍ ITICA de

tots els presos i e x i l i a t p o l í "

a q u e s t é s només

p r e c i s a m e n t e l

p a n o r a m a p o l i t i c

f r o n t d ' a i x ò , a p a r e i

com unj f o r c é NO ALS CONSELLS DE GUERRA j c i s x v a l e s l l u i t e s

o b r e r e s i p o p u l a r s

d i a en amplada i f n d a -

CONTRA Li

PER 'L'i

IPRESSIO que augmenten c a d a

1 1 u i te i q u e s t e s t i u e;

c r e m e n t . La v a g a ce l a c o n s t r

c r i m i n a l amb que fou a t a c a d a ,

uccxú de Gre

JMNISTIA

ida que no

r i a . Jn r e c o r d r à p i d l e s

i r a n a d o n a r d ' a q u e s t d o b l e i n

i t u r a I g r a t 1 iia-Lg a r e p r e s s x o

i t u r en e l Met ro de Madr id i l í r i p o s i c i ó p e r p a r t

d e l í ; r e b a l i a d o r s l e l s s e u s r e p r e s e n t a n t s son poetes fe itals del nou moviment

o b r e r . La v a g a ae xa c o n s t r u c c i ó de ma d r i d (1G0.0CÜ o b r e r s ) i l a c r i d a de C o m i s s i o n s

ü b r e r e s de s o l i d a r i t a t a l a que r e s p o n g u e r e n amb u n a vaga 25 e m p r e s e s m e t a l ú r g i q u e s

de l a c a p i t a l ( d e s t í .quem iJe r k i n s , Pe c a r r e x r o s I b é r i c o s í - e l v i n a t o r

S t a n d a r d . ) . Er :x l a co n t i n u a l l u i t i i l e r a t 1 i n t e i r e p r e > s i ó , d e l s m i n e r s

d ' A s t u r i a s i 1-;

C.C.G,

le c a r a

d e l s au tobusc ae i r c e l o n í G i j ó n , Pa lma -u i on l©s

j u g e n un p a p e r e s s e n c i a l co orí ..nització unitària de la classe obrera

coordinar cada. ve; >da més les i1 U3 es dirigir-les dins la perspectiva

ae la Ve. 1 General. KUO: a la

. 4 —

(Ve da la página k)

Aquest règim sense perspectiva i 1'increment de le lluita de masses«exigeixen que

totes les forces pol5-tiquea democràtiques,oposades a la dictadura es concertin,ARA,

en uns acords polítics explicitats en un programa mínim de llibertats.Aquests av-

acords i 'aquest pro rana que als comunistes anomenem PàCTE PER LA LLIBERTAT serà

capaç de mobilitzar darrers seu amplis eeesors cansats d'inmovilisme i dictadura,

üerà el que posibilitare l'atac definitiu al poder polític de l'oligarquia.

Un cop enderrocada la dictadura i establert ur règim que asseguri les

llibertats mínimes,el combat ie Tes forces revoluciónàries no haurà acabat¡ens cal

drà lluitar contra tl pod^r econòmic de 1*oligarquia.peí una autentica democracia

antifeudal i antim.::opolii;tc, que inicii la construcció del Socialisme.Però esta­

rem en condicions infinit orient millors per portea- a terme la R« S„ quan hàgim eli

minat l'enemic principal i ara:!*, DICTADORA. OHJS-FBAlTQuTSTA,

Es per això que consideren l'enderrocament ae la dictadura com 1'objec­

tiu tàctic central :r. aquesta moments,és per air.c n. ens esforcem en que elPACTE

PER LA LLIBERTAT 3igui un acord entre el màxim nombro de forces possibles i a tots

els nivells,que possibiliti el màxim de mobilització contra la dictadura.

'•Gràcies : La lluita de treballadors,iuiiversitaris i professionals hem

arribat a un momenb en qu¿ fins i tot'la premsa es r--cclama"la inquietud y el de­

sasosiego" (YA-17 d'tgost) dels continuistes del ràginuSi a 1''acció de masses en

desenvolupament s'ureix :a concertació política,l'a^crd de sectors i homes repre

sentatius de tots .'.s aivsroaris del ?e _,ir: i de 1'':.i. irvllisme ,es demostrarà er­

éis fets que l'Espanya del •'' ne pot seguir estant governada sota el triple signe

de MATESA~GRANABA~BASES U$A,perquè existeixen les forces i el programa d'un canvi

democràtic,de llibertat .desenvolupament i independencia" (• MUNDO 0BRER0-9 SETEM.)

i L'ASSEiBLEA Ce L'UNIC ORGA] SOBIRÀ DELS ESTUDIANTS i

(Viene de 3f. pá^. 3) mismos palestinos, pues no tiene necesidad de

tutores. Haciendo esto defendemos un principio sagrado sin buscar jamás la inter­

vención,de la manera que sea, en los asuntos internos de otro pais. Estamos conven

cidos de que la peor solución es la que consiste en confiar a uno más fuerte que

nosotros la solución de nuestros propios problemas» Esto lo decimos por fidelidad

a los principios y objetivos de nuestra Revolución y porquées una obligación moral

para nosotros ayudar hasta el fin la resistencia patestina, como deben ser ayuda­

dos todos loe pueblos en lucha contra la dominación colonial.

Efectivamente, esta resistencia pasará pruebas, reveses y traiciones;

pero "cuando un pueblo decide un áls. vivir, dice un poeta maghrébi, el destino se

pliega a su voluntad". El pueblo palestino ha decidido vivir, y Palestina vivirá.

AHMED TAÏEB-IBRAHIMI

INTEÍCNACIONAL

INTEJRKAC IOKAL

INTEÍÍNACIONAL

INTERNACIÓNAL

INTERNACIOKAL

INTERNACIONAL

INTERNACIONAL

I'UJ1I(;UU¡.I el següent artice amb 1 esperança de contribuir

a un esclariment entre tots respecte a la lluita d'allibe- i

ranient del poble palesti, a les arrels del xJroblema i a les i

coordenades polítiques dins les que s'ha de situar»

La lluito, d alliberament dels pobles palestí i àrab, és

una part molt important en la lluita de tots els pobles o- ¡

primits del mon.

(Ministro de información y cultura de la

República de Argelia)

Se equivocan aquellos que no creen o fingen ignorar que el alto el fuego

que siguió a la guerra de los seis dias, en junio de 1967 5 marca un viraje en la

historia del mundo árabe. En efecto, una especie de radicalización ha tenido lu­

gar, y no ha terminado aun de hacer sentir todos sus efectos; Ante todo-, el hecho

nacional palestino se ha impuesto de manera, irreversible; después, la opinión ára­

be, que ha sufrido un verdadero electrochoc, se ha dado cuenta de que a partir de

ahora solo la acción concreta cuenta y que la palabra no puede nada contra la téc­

nica; en fin, la juventud árabe, en particular, se da cuente, cada vez más que la

lucha llevada a cabo hasta ahora era inadecuada el éxito no puede venir a partir

de una batalla clásica.

Por su parte Argelia, no ha cesado de hacer llamamientos a una tal toma

de conciencia, como no ha cesado tampoco de preconizar esta forma nueva de lucha

que debe poner fin a la expoliación que sufren los palestinos desde hace casi un

cuarto de siglo. Es la via de la eficacia y dol éxito para todos los que conside­

ran la causa palestina corno un fin y no como un medio para enmascarar designios

políticos particulares y a veces inconfesables.

Las tomas de posición de Argelia en este "affaire" hacen, un poco, el

efecto de que se aumenta la confusión. En preciso, pues, no extrañarse al consta­

tar, en ocasión de una curiosa conjunción de intereses tan inmoral como momentánea,

que de diferentes puntos de vista, mediante mentiras o insinuaciones, se hagan es­

fuerzos para engañar a la opinión internacional sobre la posición verdadera de nues

tro país en lo que concierne al Próximo Oriente y a la cuestión palestina.

Esta posición es, no obstante, simple, clara, lógica; nos viene impues­

ta a la vez por la experiencia de nuestra lucha do liberación y la de otros muchos

(Sigue en la pág.7)

__6—

(Viene de la pág. 6)

pueblos, por el análisis de las relaci^.-

nes de fuerza en Oriente y en el mundo y

por la existencia de eata conjunción de

intereses entre ciertas ¿randes potencias.

Le, posición de Argelia responde a '}

consideraciones;

l) ES PRECISO NO PERDER NUNCA DE VISTA

LOS ORÍGENES DEL CONFLICTO Y L0£ OBJETI­

VOS DE L A LUCHA.

Se trata de suprimir, en Palestina,

una ocupación de tipo colonial. La resis­

tencia palestina quiere poner fin a más de

20 años de dominación o do exilio, y solo

la eliminación del sionismo, permitirá una

coexistencia pacifica en esta región. Los

que sostienen a Israel, ciertos miembros

de la izquierda por ejemplo, deben com -

prender que es profundamente injusto ha­

cer pagar, a los palestinas la masacre de

judios cometida en Europa, por europeos.

He aqui el fondo del problema. Con-/lo, que . •

"Crariamente a/íIaDïles mauxobras o sagaces

terminologías se esfuerzan en hacer creer,

no se trata sifflpl emente de poner fin a

la ocupación desdo 1967 de ciertos terri­

torios o di liquidar las eecuelAS del con

flicto de 1956. La paz no será posible,

hasta el dia que sea reparada la injusti­

cia, cometida en lÇ'i-Oc Si.no aceptamos

ni la resolución del Consejo de Seguri­

dad del 22 de noviembre de 1S6? ni el

piar. Rogers, es precisamente porque ve-

nos en ellos una nueva tentativa de le­

galizar y hacer definitiva la expolia-•

cióii.

2) EN ESTA LARGA LUCHA PARA HACER JUS­

TICIA A LOS PALESTINOS, LA ULTIMA PALA­

BRA TODAVÍA NO HA SIDO DICHA.

Ningura cortina de humo ni ningún

inspirado articulo nos hará olvidar la

importancia decisiva, de la fuerza poten

ciax de las 'masas árabes que ya ahora

hacen sentir a los que preparaban un

golpe bajo que no se puede traicionar

impunemente la causa palestina.

La lucha actual no debe ser consi­

derada como una bo.talla clásica en el

cur;o ele la cual ademas , como ocurrió

durante la guerra de Espalia, algunos p£

nen a prueba su material. No es una cu

estión de tanques o misiles. La resis­

tencia debe organizarse y extenderse a

nivel del conjunto de los paises ára­

bes. A los que creen justificar su de­

rrotismo (que ellos llaman, claro está,

(Sigue en la pág. 3)

Volguts camarades:

L'organització a la U. Autanoma de B. del P.S.U.C es solidaritza plenament

amb la decisió adoptada,a la vostra darrera reunió, d'expulsar per la seva activi

tat calumniadora i fraccional, a Enrique Lister, Celestino Uriarte, José Bárzana,

Luis Balaguer i J^sus Saiz. Denunciem a la vegada l'activitat oportunista de la

premsa franquista que aprofitant i distorsionant aquests fets intenta despresti­

giar al nostre partit germà.

VISCA LA UNITAT DEL PARTIT COMUNISTA D'ESPANYA

--7—

(7: : . .-.,.. 7)

realisme) afirmando que la lucha en Orien­

te se desarrolla en condiciones particu­

larmente diferentes de la lucha del Viet-

minh o fiel F.L.N., ao faltan ejemplos pa­

ra probar que la resistencia puede desa­

rrollarse tanto en las montañas como en

las ciudades, en las estepas como en los

desiertos de arena o de hielo. No es un'

problema de terreno sino de determinación:

lo que triunfa, en definitiva, no es el

material, por mas perfecto que sea, sino

el hombre que maneja el material y la fe

que anima al hombre.

Por otra parte, ¿Come Argelia podria

aconsejar a la resistencia palestina lo

que no acepto para si misma hace 12 años?

Un alto el fuego en las condiciones actua

les nos recuerda demasiado la "paix des

braves" por la cual se esperaba desmora­

lizar a los Argelinos. Y en el Vietnam el

F.N.L. continua la lucha mientras se desa

rrollan las conversaciones de Paris.

Es preciso persuadirse , mientras ha­

ya quien se obstine en no devolver su pa­

tria a los palestinos no iremos hacia la

paz sino hacia nuevas batallas; y el tiem

po trabaje, para los palestinos. El deber

de todos los paises hermanos es, pues, a-

yudar a los palestinos, y el deber de es­

tos es unirse en un solo movimiento. Por

su parte Argelia no comercia su ayuda y

no busca sacar provecho. Solamente cumple

su deber.

3) MIENTRAS LAS GRANDES POTENCIAS NO A-

CEPTEN PONER EFECTIVAMENTE EN PRACTICA

LOS PRINCIPIOS FUNOAllENTiiLSS DE LA CARTA .

DE LA O.N.U., ES PRECISO RESOLVERSE A DE- ¡

CIR QUE LO QUE SE HA ARRANCADO POR LA

FUERZA NO PUEDE SER RECONQUISTADO MAS

QUE POR LA FUERZA.

Sabemos bien que este lenguaje puede ,

—8-

traernos criticad fáciles y podemos se^_

tratados de belicistas, como si Arge­

lia (que todavía no ha cicatrizado to­

das sus heridas) nc conociera mejor que

muchos otros el valor de la paz. ¿Pero

dé quien es le, culpa si África del Sur

continua ignorando las resoluciones de

la ONU, o si Portugal encuentra ayuda

para mantener su dominación, por ejem­

plo, en esta Guinea donde "Le Monde"

(5/6 Set.) señalaba que después de 5

siglos de colonización se encuentran un

99% de analfabetos y solamente ik diplo

mados en enseñanza superior? ¿En reali­

dad porqué hay movimientos de libera­

ción'?

Todo ocurre como si la resistencia

a la opresión, este derecho sagrado ins

crito en declaraciones célebres, no se

considere por algunos como un derecho

universal. No es como decian los colo­

nialistas ¡una mercancía de exportación».

Imaginad que un palestino (o un argeli­

no) escriba esto:"Si,es realmente la no

che le la verdad y de la única que es

valida,la que consiste en luchar y en

vencer.., UNA VEZ MAS LA JUSTICIA DEBE

COMPRARSE CON SANGRE DE HOMBRES", se da

rian pvisa en condenar esta violencia.

Es sin embargo lo que escribxa Albert

Camus en el momento de la liberación de

Paris, añadiendo un poco mas tarde:"Cre_

o que la violencia es inevitable: los

años de ocupación me lo han enseñado1'.

¿Y porqué el bello verso de Aragón para

honrar a los "maquisards" no se aplica

a los 'fedayins'' que caen cada dia: HAlli donde muero, renace la patria''?

En todo caso, porqué el pueblo pa­

lestino no puede ser condenado a un exi

lio perpetuo, no aprobaremos jamas una

solución que no sea aceptada por los

(Sigue en la pág. 5)