Un minut per pensar T'imagines aquesta escena en l'evangeli? "Jesús els va dir: veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. De seguida van prémer “m'agrada!” ... I van seguir pescant ". Quin desengany, no? Com hagués continuat llavors la història dels pri-mers seguidors de Jesús? Està clar. En el seguiment a Jesús no n’hi ha prou amb un “m'agrada”. Jesús no en té prou afegint un amic més a la seva llista de seguidors. Jesús ens anima a donar respostes que comencen per anar més enllà: “m'inquieta”, “em comprometo”, “vull”. Aquestes respostes passen pel desig de semblar-nos a ell, d'imitar les seves maneres, de com es relaciona, com mira la realitat i l'afronta, què diu, com estima, com entén la justícia, com aposta per cada persona, especialment pels més pobres ... És mestre que ensenya i model a imitar. Però això no sempre és senzill. El seguiment a Jesús no és una cosa evident, que ens sorgeixi de ma-nera natural, de vegades perquè no ho entenem, o perquè no es porta, de vegades perquè no hem après a fer-ho ... Cuidar les nostres relacions, viure-les d'una manera altruista i generosa, des de la reconciliació sincera (encara que faci mal) i l'amor entregat (fins i tot amb les seves limitacions) ... Apropar-se a altres realitats, deixar-se tocar per elles, embrutar-se les mans i sentir-se afectat ... Exposar-se, arriscar-se, sent conscients de per què ho fem, de què ens mou, i des d'aquí llegir-lo, rellegir-lo, aprendre ... Cada moment és una oportunitat per formar-nos en la caritat i en-trenar-nos en l'amor: a estimar s'aprèn estimant. Conèixer Jesús ens porta a seguir-lo, a seguir-lo de prop per conèixer-lo més, per estar amb Ell. Seguir Jesús? Aprendre Jesús en la pròpia vida.

Dilluns 11 d’abril

ESPECIAL TRICENTENARI Coneixes el blog MONTFORT 300? Vols veure un vídeo sobre la vida de Sant Lluís? O potser vols llegir el còmic? També pots endinsar-te en la geografia de Montfort o llegir alguna anècdota en la seva biografia . Tu tries! Fins i tot pots conèixer la història dels col·legis gabrielistes a Espanya: quan es van construir, quins van desaparèixer i perquè... Ja veus que és ben fàcil; el blog Montfort 300 t’ho posa a l’abast d’un clic. Aquest curs, dedicat al tricentenari dels Germans gabrielistes i de la mort de Montfort, no pots passar de llarg davant l’oportunitat de saber-ne alguna cosa més de la institució que vetlla per la teva educació. Connecta-t’hi i tria què vols veure!! http://montfort300.blogspot.com.es/?view=snapshot

Dimarts 12 d’abril

El relat El savi i el camí El savi i el seu jove seguidor decidir pujar a una ermita que es trobava a la part alta d'un turó. El vel va seguir el camí que pujava serpentejant pel vessant fins a l'esglé-sia. El jove seguidor es va aventurar turó amunt sense seguir el camí. El savi va arri-bar a la porta de l'ermita i va esperar que el jove arribés. Després de vint minuts va aparèixer suat el jove seguidor: - Uf! Pujar directament semblava més senzill i ràpid, però ha estat molt fatigós. A més, diverses vegades he hagut de recular, perquè em trobava en llocs impractica-bles ... El savi va riure amb ganes i li va dir: - Cal seguir el camí ... El camí s'ha fet gràcies a tots els que han anat passant per ell. Tots sabem que hi ha un camí en algun lloc, però això no serveix de res si no el tro-bem. És possible que hi hagi diversos camins. També, que el teu esforç hagi contri-buït a obrir un nou camí. Però no hem de pretendre anar per lliure a la vida. És es-sencial seguir un camí. Tots els camins porten a algun lloc. Hem de trobar el nostre camí ..., però és bo preguntar als que ens han precedit, quina ha estat la seva ruta ...

Dimecres 13 d’abril Resseguir els passos d’aquells que ens han precedit… quin consell més savi! Això no vol dir pas que facis el mateix, que calquis o copiïs. El saviesa d'aquestes paraules ens mena a mirar el trajecte fet pels altres per aprendre a trobar el nos-tre. Estem de sort, ja que de mo-dels no ens en falten, només cal que vulguem adreçar-hi la mirada i trobar en la seva vida allò que pot enriquir la nostra.

Una mirada al món Demanen readmetre una dona que va agafar formatge i pa per alimentar a les seves filles La dona, que treballava en un alberg municipal, va ser descoberta per una companya mentre agafava els aliments L'empleada, de 34 anys i mare de dues filles, treballava a mitja jornada al Centre Municipal d'Acollida de Tenerife, per la qual cosa percebia 400 euros, i fins el mes passat residia en una barraca que va ser enderrocada per l'Ajuntament. Pel que sembla, l'11 de març quan acabava el seu torn, a les 21.00 hores, la dona va agafar 150 grams de formatge de la cambra de refrigeració, així com tres pans de 60 grams del magatzem de l'alberg, cosa que li va recriminar una companya de treball que ho va comunicar a l'encarregat. L'empresa encarregada del menjador de l'alberg assegura en un comunicat que la decisió d'acomiadar la "col·laboradora", com qualifica l'empleada, es va decidir "després de registrar accions similars i reiterades en el passat per part de la mateixa treballadora" i subratlla que ja havia estat avisada i sancionada per diferents furts en el passat. L’ajuntament de Santa Creu de Tenerife, ha reclamat a l'empresa encarregada del menjador de l'alberg municipal que la readmeti. Per què s’ha d’arribar a aquests extrems? Per què una mare es veu obligada a emportar-se el menjar d’amagat? Què no estem fent bé?

MONTFORT 300 Sant Lluís , els altres i Déu: Fundador de les Filles de la Saviesa Lluís Grignion de Montfort, tres anys després de la seva ordenació sacerdotal, es desgastava en pro dels pobres de l'hospital de Poitiers. Una jove de la burgesia de Poitiers, Maria Lluïsa Trichet, havia manifestat sovint al sacerdot de l'hospital la seva intenció de fer-se religiosa. Un dia ell li va dir: -Vine a viure a l'hospital. I Maria Lluïsa va entrar a l'hospital en qualitat de pobre, va aprendre a oblidar-se de si mateixa, a oblidar al món i a servir Crist en el proïsme. Maria Lluïsa va arribar a tenir 174 Germanes col·laborant amb ella. En morir ella, quedaven 118 Germanes vives i la congregació comptava amb una Casa Mare i 35 fundacions. La revolució de 1789 va obligar a les Germanes a una "vida errant", de la qual 33 en van ser víctimes. El 2 de febrer de 1811, Napoleó va aprovar els estatuts de la Congregació. Des d’aleshores, les Filles de la Saviesa es consagren a les escoles, als hospitals i a les presons i als indefensos: sordmuts, cecs, nens, presos ... Avui aquesta Congregació internacional forma una xarxa de més de 2500 Filles de la Saviesa que s'estén a través dels cinc continents. Les Filles de la Saviesa treballen no només a Europa i Amèrica del Nord, sinó també a Amèrica Central i

del Sud, a Àsia; Índia i Filipines i a Oceania: Papua i a Nova Guinea. Actualitzant la seva missió, continuen el camí de la Saviesa, que vol fer una transformació de la seva vida i la transformació dels pobles entre els quals s'han inserit. Perllonguen així el compromís de Montfort a favor dels pobres i treballen per canviar les estructures que engendren tantes pobreses en l'ampli camp del món contemporani.

http://www.misioneros-monfortanos.org/sabiduria.htm

Divendres 15 d’abril

Dijous 14 d’abril