ERC - Acci Granollers 2015Granollers EmprenedorPg. 2 de 4Un Granollers emprenedor per a una nova Catalunya

La crisi econmica iniciada a finals de lany 2008 ha posat al descobert problemes de fons de lactual sistema capitalista i, en especial, de les economies occidentals, en qu les institucions financeres han trontollat. Un exemple, al nostre pas, ha estat la desaparici de les caixes destalvi. A part, cal fer pals que el principal problema que estem patint en aquest cicle econmic s lalt nivell datur dels darrers anys. Als Pasos Catalans, durant lany 2014, latur es va situar per sobre del 20 %.Daltra banda, cal fer notori lalt grau dobertura i dinternacionalitzaci de leconomia catalana, com un dels punts forts del nostre pas i, per tant, a lhora de planejar les poltiques pbliques sha de ser conscient daquest fet. Tamb, una de les caracterstiques en el moment de plantejar les poltiques pbliques des dels ajuntaments s que han destar coordinades amb les poltiques que fan els altres agents i, molt especialment, els plans dacci que duen a terme altres administracions com ara la catalana i leuropea.Pel que fa la resposta del vell continent a la crisi, la Uni Europea sha centrat en la denominada Estratgia Europa 2020, en qu es concentren els objectius bsics per mantenir el creixement i la competitivitat europea, plantejant objectius clarament econmics, com lincrement de la taxa docupaci, augmentar la inversi en R+D, amb objectius mediambientals (reduir les emissions de gasos defecte hivernacle, incrementar les energies renovables, augmentar leficincia en ls de les energies), amb objectius educatius (reduir la taxa dabandonament escolar, o incrementar les persones amb estudis superiors), i amb objectius clarament socials (com pot ser la reducci del nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa).Des de Catalunya, la necessitat de reformes estructurals i de canvi en el model de desenvolupament es veu ms viable en la mesura que tenim la possibilitat de comenar a construir un nou pas. En lmbit de lactual marc de competncies, la Generalitat ha impulsat la iniciativa Catalunya 2020, que t com a eixos bsics del pla sn: Millorar locupabilitat de les persones, a partir de lorientaci i la formaci professional. Millorar el funcionament del mercat laboral. Facilitar laccs de les empreses al finanament. Promoure la reorientaci estratgica de les empreses. Promoure lemprenedoria. Impulsar la transici cap a una economia ms eficient en ls dels recursos. Impulsar la modernitzaci de lAdministraci i la simplificaci administrativa. Impulsar les infraestructures estratgiques que necessita el teixit productiu.Daltra banda, el Govern de la Generalitat ha aprovat lestratgia dinvestigaci i innovaci per a lespecialitzaci intelligent de Catalunya, el pla RIS3CAT.Els ens locals tenen un paper rellevant com a motor econmic i tamb en la definici del nou model econmic. I, com sha esmentat, cal que limpuls de les poltiques es faci de manera alineada i coordinada entre les diverses administracions. Tamb cal remarcar que, en lactual escenari de comenar a construir un nou pas, els ajuntaments tindran un rol molt important i, eventualment, caldr que estiguin al costat de la Generalitat, molt especialment en poltiques de deute pblic i tresoreria, en qu la Generalitat, en correspondncia, ha destar al costat del mn local amb un millor tracte de les transferncies pendents. En aquest procs davan cap a la independncia, no es pot obviar lenvestida del Govern espanyol contra lautonomia local. Aquesta poltica sistemtica de menyspreu envers els poders locals es va posar de manifest amb laprovaci de la Llei estatal 27/2013, de 27 de desembre, de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local. Amb aquesta Llei es limita de facto la lliure actuaci dels municipis en molts aspectes. Cal remarcar que, en el seu article 25, delimita les competncies prpies de les administracions locals. De la relaci de 15 competncies, no nhi ha cap que faci referncia a la promoci econmica. Aquest tipus dactuacions posen de manifest la nulla sensibilitat que t el Govern del Partit Popular a lhora de donar instruments als municipis per lluitar contra la crisi. Ben al contrari, per a ERC Acci Granollers s una prioritat que des del nostre municipis endeguem i desenvolupem, amb carcter prioritari, poltiques de promoci econmica coordinades amb el Govern de la Generalitat. Noms aix aconseguirem treure el pas de la crisi i iniciar la remuntada de leconomia mitjanant un model de desenvolupament ms slid: la millor garantia per a un nou pas.

La poltica de desenvolupament econmic que proposem des dERC Acci Granollers impulsa els principis i les prctiques de la Democrcia econmica, entesa com el conjunt de principis i prctiques basades a estendre laplicaci de la democrcia a lmbit econmic, defugint les visions que la volen limitar a lmbit poltic. Les empreses orientades a la democrcia econmica que tenen la voluntat doperar en un entorn de mercat respectus amb les regles de la lliure competncia tenen com a principis bsics la copropietat o propietat compartida del capital amb els treballadors (propietat social o collectiva) i la democrcia com a mecanisme de legitimaci del seu funcionament i dels seus rgans de direcci. Partim de la premissa que la democrcia econmica contribueix poderosament que la predistribuci que efectuen els mercats sigui ms equitativa. En aquest sentit, vol ser una contribuci rellevant a lesfor per donar una resposta estructural a les injustcies ms estructurals del sistema capitalista. Amb una slida tradici a Catalunya, i desenvolupada en parallel amb altres prctiques com el republicanisme o el federalisme, la democrcia econmica engloba mbits diversos com el cooperativisme, leconomia social i solidria, les finances tiques, el consum responsable o el mercat social. Aix, per exemple, en lactual context de crisi, leconomia cooperativa, i grcies a la triple participaci dels treballadors en la propietat, la gesti i els resultats de les empreses, sha mostrat capa de mantenir i generar llocs de treball estables i arrelats al territori.A banda daquests mbits, caracteritzats per la iniciativa de la societat civil, tamb des de lmbit de les poltiques pbliques es poden desenvolupar i acompanyar els principis de la democrcia econmica mitjanant diverses accions. I el nostre programa ns ple, de propostes en aquest sentit.

Administraci eficaLa crisi econmica i la caiguda dels ingressos municipals derivats de lactivitat immobiliria han posat les hisendes locals en una situaci francament precria i, en alguns casos, desesperada. Per tant, un cop ms, cal reivindicar un nou model de les finances locals que es materialitzar amb la nova Llei dhisendes locals. Tot i aix, en aquest escenari s important mantenir lausteritat i, sobretot, una gesti efica dels recursos pblics. Uns ajuntaments sanejats ens permetran fer front a nous projectes dinversi importants i necessaris per al desenvolupament econmic del nostre pas. s indubtable que els ens locals, en aquest mandat que ara comena, han de continuar aplicant, com la resta de sectors de lAdministraci, mesures de racionalitzaci de la despesa pblica. I amb una veritable vocaci dausteritat, honestedat, eficincia, rigor i transparncia en la gesti dels recursos pblics, amb un impuls decidit envers mecanismes que millorin el control democrtic dels comptes locals i, ms concretament, promoure els portals web dinformaci accessible i dels processos dobertura de dades. Amb aquests instruments sapropa lexecuci del pressupost a la ciutadania i aquesta pot tenir coneixement, fil per randa, de la destinaci dels recursos pblics. Tamb, cal fer pals que les TIC sn una eina per a la modernitzaci de lAdministraci i permeten incrementar leficincia, de manera que impliquen una millora de la qualitat en la prestaci dels serveis pblics i un apropament a la ciutadania.Per aix, proposem de treballar en el foment de ladministraci electrnica en la societat de la informaci (smart cities), la funci pblica com a millora de la qualitat del servei pblic, la transparncia i el control dels comptes pblics, pressupostos i fiscalitat i els sistemes de pagament digitals.

LAjuntament, per al desenvolupament econmic de la ciutatEl programa dERC Acci Granollers explicita clarament la voluntat de participar en el disseny i la gesti de les poltiques actives docupaci, dacord amb la resta dinstitucions, comarcals i nacionals, i agents que intervenen en el territori, coordinant-se amb els municipis de lentorn.Intentant afavorir un ecosistema innovador, de collaboraci entre els sectors pblic, privat, entitats ciutadanes i sector formatiu i de recerca, liderat per lAdministraci, amb el que es pretn crear una cultura emprenedora, per fer de Granollers una vila emprenedora, liderant poltiques pbliques perqu la societat transformi lentorn i situ el ciutad al centre. Facilitant i promovent la innovaci i el coneixement com a font de noves activitats econmiques, transformant la ciutat en un veritable laboratoris ciutad didees, de tecnologies, darribada, difusi i pedagogia sobre la innovaci i les TIC. Aprofitar la creativitat ciutadana, el treball en com i la intelligncia collectiva per concebre projectes i iniciatives dinters econmic i social, pblic i privat.Granollers no hauria de perdre el tren com ha passat en tantes ocasions- daprofitar tot el capital hum que conforma el nostre teixit econmic i social, i liderar aquesta aposta de futur que suposa posar en com tot el coneixement adquirit, amb la creativitat collectiva, per generar noves dinmiques econmiques i socials.Per aix, proposem la generaci dun Pacte local per locupaci, per avanar en la garantia del dret subjectiu a locupabilitat. Aix implica gestar poltiques dinversi en serveis pblics per tamb en poltiques transversals de millora de locupabilitat de les persones i de promoci diniciatives generadores docupaci. El dret subjectiu a locupabilitat ha de ser leix del model de desenvolupament econmic i social a lhora de buscar una millor qualitat de vida de les persones, un dels principals objectius que sha de fixar el nostre Ajuntament. Al segle XXX, els esforos de les administracions shan de centrar a facilitar la transformaci de leconomia tradicional en una economia del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat s una gran oportunitat de transformaci i dinnovaci per a la majoria dempreses. s en aquest sentit que des dERC Acci Granollers volem promoure poltiques de dinamitzaci de les activitats econmiques del municipi.Des d'ERC-Acci Granollers creiem que conv treballar amb una visi de reptes estratgics de ciutat, que prioritzi la lluita per reduir latur a partir de la qualificaci de les persones. I considerem imprescindible aconseguir una major vinculaci entre lmbit empresarial i el formatiu, apostant decididament per lFP Dual i altres sistemes que permetin incentivar les prctiques i laprenentatge a lempresa, com tamb fan pasos del centre-nord dEuropa. En aquesta lnia, el programa dERC Acci Granollers desgrana sector per sector les propostes per a desenvolupar a Granollers i la seva conurbaci una economia basada en el coneixement, la capacitat productiva de la indstria i els serveis de valor afegit, enfront dun model econmic com el que hem viscut els darrers anys, basat en el low cost, els llocs de treball precaris i poc retributs i els requeriments de baixa qualificaci per a les persones que hi treballaven.

En lmbit del Comer, per al manteniment del model comercial de Granollers s imprescindible el treball estret entre associacions de comer i administraci, com un exemple de collaboraci pblico-privada, que caldr seguir potenciant, lluitant contra la imposici de grans superfcies, fomentant lassociacionisme comercial, innovant en propostes que facin atractiu lurbanisme dilla de vianants viva i dinmica, ampliant-la al centre i replicant-la a altres eixos de la ciutat.Aix mateix, cal fer valdre la imatge de vila de fires i mercats, per potenciar tant els mercats municipals, com per generar-ne de nous, promovent el consum de productes de qualitat de proximitat. I fomentant sempre un consum responsable.

I tamb proposem de vetllar per lespai de Palou, com la nostra aportaci fonamental- al manteniment i pervivncia de lagricultura. La protecci de les zones de conreu ha danar parallela al foment dels productes de Palou, elaborats de manera respectuosa amb la salut de les persones i el medi ambient.

Tamb en el camp del Turisme Granollers pot aprofitar les sinergies dels elements propers Barcelona, el Circuit de Catalunya, el Montseny- per posicionar-se com una ciutat amb capacitat per a acollir els visitants i oferir-los la seva hospitalitat. Amb un model de desenvolupament turstic fonamentat en la innovaci, la competitivitat i la sostenibilitat econmica, social, cultural i mediambiental. I obrint nous fronts, com sn el turisme de reunions, de salut, esportiu, gastronmic o cultural, que poden donar joc a noves perspectives de futur per al desenvolupament del sector.

Un altre sector en creixement s el mn dels mitjans de comunicaci. Des dERC Acci Granollers defensem que els mitjans de comunicaci pblics locals sn una pea fonamental en la creaci i difusi dinformaci municipal. Amb proximitat, rigor i plena dedicaci que exerceixen, els converteix en un dels principals eixos de cohesi social i cultural del pas, amb el dret a la informaci com a part de les llibertats bsiques de la ciutadania.Al mateix temps, els mitjans de comunicaci locals shan convertit en una plataforma formativa per a forjar excellents professionals, amb comproms de pluralisme imprescindible per poder ser instruments eficaos de comunicaci. Amb una funci social daccs a la informaci i a la cultura des de la proximitat, i sent uns elements actius de participaci de la ciutadania, no estant noms al servei de les institucions i, sobretot, posant el ciutad en el centre dels seus objectius i substantivar els serveis oferts, no la seva autoria. A ms, el sector audiovisual ha de ser un potent motor i un sector estratgic per al desenvolupament de leconomia del territori. El gran nombre de petites empreses productores de continguts audiovisuals en general fa possible pensar en una importncia clau daquest sector, amb Roca Umbert com a espai estratgic.

Finalment, el programa tamb fa incidncia en com Granollers pot avanar cap a una Societat del coneixement. Des dERC Acci Granollers entemen que l'administraci local ha de ser un agent actiu en aquest mbit, amb un paper dinamitzador i promotor, i insistint en la necessitat d'assolir un paper actiu del municipi i la ciutadania.El nostre objectiu s desenvolupar la ciutat intelligent, ms enll de lsmart city, entesa no noms com aquella que aplica les TIC en la millora en la prestaci de serveis pblics. Volem treballar per una ciutat del coneixement basada en un ecosistema per generar intelligncia social collectiva, compartida, a partir de les TIC, on tothom persones, empreses i administraci- collaborem per avanar plegats en el desplegament del futur millor per a Granollers.Al mateix temps, les TIC no poden deixar de banda el respecte i s de la nostre llengua. Avui en dia s possible viure plenament les TIC en catal, per cal una constncia i vigilncia que les institucions han dencapalar.