un club de tots i per a tots ja51_6.pdf · un club de tots i per a tots butlletÍ n º 6 juny 2010...
TRANSCRIPT
Editorial
Notícies de Vacarisses
Cal recordar. Normes d’ús del Club
Calçotada i Assamblea
Lliguetes d’hivern
Nous socis
El tennis a Vacarisses
CONTINGUTSBalleu, balleu gegants
L’entrevista. Miquel Crusafont i Sabater
La pàgina dels més menuts
Els conillets de pasqua han passat pel club
Socis del futur
Llegir a la Barceloneta...
El plat del festa
Un club de tots i per a tots
Juny 2010BUTLLETÍ N 6º
CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES
Editorial
Notícies de Vacarisses
Cal recordar. Normes d’ús del Club
Calçotada i Assamblea
Lliguetes d’hivern
Nous socis
El tennis a Vacarisses
CONTINGUTSBalleu, balleu gegants
L’entrevista. Miquel Crusafont i Sabater
La pàgina dels més menuts
Els conillets de pasqua han passat pel club
Socis del futur
Llegir a la Barceloneta...
El plat del festa
Un club de tots i per a tots
Juny 2010BUTLLETÍ N 6º
CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES
REDACCIÓ: Xavi Oriach, Eugènia Generó, Josep M. Farrés Trias, Miquel Benet, Camil Padró,
Mariona Rabassa, Mireia Galí, Laura Kotnik, Pere Boix.
CORRECCIÓ DELS TEXTS: Mireia Galí
FOTOGRAFIES: Arxiu de Miquel Benet i Xavi Oriach. Joan Vila (fotos dels Gegants)
DISSENY I MAQUETACIÓ: Mireia Codina | [email protected]
Bon Estiu!
El Club JA-51 us desitja:
EDITORIALCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES
Butlletí nº6www.ja51.cat01
BENVOLGUT AMIC I SOCI DEL CLUB JA-51
El passat 14 de març es va celebrar l'assemblea anual de socis del nostre club,exposant-se els fets mé destacats de l'últim any i les millores que s'estan introduinta les instal·lacions.
Es va detallar als assistents els comptes anuals i les previsions de despeses iingressos pel 2010 , aprovant un lleuger augment de les quotes, tenint molt encompte la delicada situació econòmica del moment actual.
Es va informar que el present exercici serà de contenció de gastos degut a quès'han d'eixugar les despeses del 2009 i que hem de fer una previsió dels costosimportants que tindrem el proper any per a connectar-nos al sistema de clava-garam municipal.
Es va explicar als assistents la bona predisposició de l'ajuntament a aprovar elnostre pla d'ordenació del camí i rotonda del darrere del frontó, a fi de donarcabuda a la desitjada pista de pàdel.
Des de l'assamblea es va animar a la gent, a fi de continuar el proper estiu ambla tradicional festa del carrer de la Barceloneta (nascuda als anys 50), a què escreés una comissió de festes per a continuar amb la popular celebració, deguta la dissolució de l'associació de veins que fins ara l'organitzava.
“ ENDAVANT “
Hem de ser optimistes i mirar endavant. La crisi financera passarà d'aquí a untemps...
El club ha de ser un lloc per trobar-se i relacionar-se. Pot ser un lloc a on elsnostres fills aprenguin tot jugant a conviure amb els altres, compartir, respon-sabilitzar-se, etc.
Des d'aquí vull animar a tots els pares i mares a ajudar al club amb l'organitzaciód'actes, jocs i festes, a fi de millorar dia a dia el club, i l'educacio del nostres fills.
UN CLUB DE TOTS I PER A TOTS.
GRACIES I BON ESTIU.
Vostre, Xavi Oriach
02NOTÍCIES DE VACARISSES CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6www.ja51.cat
EL BALCÓ DEMONTSERRAT EDITAEL NÚMERO “500”El passat mes d'abril aquest butlletímensual, “Noticiari” del poble de Va-carisses, va editar el seu número 500.
Per celebrar-ho s'han fet diferentsactes i xerrades.
La cloenda del actes va ser el diumen-ge 18, amb una missa concelebradaamb l'Abat de Montserrat i ambl'església plena de gom a gom.
El Cor de Vacarisses, juntament ambla Coral Guisla de Caldes de Montbuii la Capella de Música de la Catedralde Terrassa, varen cantar la Missa delsPardals de Mozart. Acabada la Missadinar de germanor a La Fabrica.
La constància en editar 500 númerosen un Butlletí mensual té molt demèrit.
FELICITATS a tots els diferents equipsque ho han fet possible!
25 ANYS DELSGEGANTSDE VACARISSESEl proper 4 d'agost celebrarà els seus25 anys aquesta nombrosa “Colla Ge-gantera de Vacarisses”, on els seusmembres són cada cop més nombro-sos, joves i compromesos, per la qualcosa es detecta que el seu futur seràesplèndid.
PER MOLT ANYS A TOTS ELS MAR-XOSSOS DE LA COLLA GEGANTERA!
5 ANYS DEL CENTREEXCURSIONISTA DEVACARISSESDes que a la primavera del 2005 tresamics que compartien amor per lanatura varen fundar el CEV són mol-tes les sortides que s'han fet perconèixer el terme de Vacarisses, aixícom dels seus termes veïns. L'amistati harmonia entre els socis són elsprincipals valors d'aquest Centre Ex-cursionista.
El Grup infantil, combinant jocs ambnatura, recorre els paratges més pro-pers del nostre terme en companyiadels seus pares.
El grup de BTT ha organitzat sortidesi dues curses nocturnes, on els parti-cipants, en acabar la cursa, se sentiensatisfets per l'excel·lent organització.
També s'han celebrat Carnestoltes alCingle i alegres cantades de Nadalesa la “Creu de Saba”.
ENDAVANT AMICS!
[email protected] o616.723.292
La Família CARDELLACH-SUCARRATS
Per motius laborals es traslladen aviure a Dubai. Des d'aquí els desit-gem a l´Eloi, la Mònica i els seus fillsLluc, Ona i Aleix, el millor en aquestanova etapa de la vida, així com lamés ràpida adaptació a aquest llocemergent del Emirats Àrabs.
NOTICIESCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6www.ja51.cat 04
Amb gran il·lusió, es varen organitzar, per part del Joan Ibañez, les lliguetesd'hivern de tennis, amb la finalitat que en jugar tots contra tots, ens podríemconèixer una mica més entre els diferents nivells dels jugadors i jugadores.
Les inclemències del temps d'aquest hivern no ens han estat gens favorables,ja que hem tingut un cap de setmana pluja i l'altre també, per no parlar de lanevada que va inutilitzar la pista durant 10 dies... Això si, els partits que s'handisputat han estat molt entretinguts i amb molta competitivitat, i els participantss'ho han passat d'allò més bé.
Esperem que pel proper hivern es pugui repetir, però que el temps ensacompanyi!
LLIGUETES D’HIVERN
Un any més, la Calçotada ha arribattambé al nostre Club. La primaveras'ha fet esperar i tots patíem una micaperquè les últimes nevades encarafeien que els dies fossin freds, peròels calçots tenen data de caducitat iés quan fa fred que són bons.
El dia va ser agradable i el sol va es-calfar prou per tenir una bona festa.
Com sempre, sort en tenim del Ricar-do que ja de bon matí arreplegava lallenya per fer un bon foc i amb la sevafeina ben aviat va tenir el foc atiat iels primers calçots embolicats. Aixòsi, sort de la canalla que es van ferun fart d'embolicar, i és que fer milcalçots no és poca cosa.
CALÇOTADA I ASSAMBLEA 2010
NOUS SOCIS
Raúl Ubric i Marta Hernandez
Assistents a l’Assamblea Fum, flaire i set
... i els veterans també
El jovent preparant els calçots...
La festa va ser un èxit, ja que moltsvarem convidar familiars i amics ivarem poder ser una bona colla. Lacanalla s'ho va passar d'allò més béi, com sempre, donem les gracies atots per fer possible aquestes troba-des.
Eugènia Generó
CAL RECORDARCLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES
Butlletí nº6www.ja51.cat
NORMES D’ÚS DEL CLUB JA-51
03
Reglament de lespistes de tenis i frontó:
Normes del Club al reservar les instal·lacions peruna celebració:
La petició s’ha de fer mitjançant
sol·licitud vial e-mail a l’adreça
Donat el cas de més d’una reserva
s’adjudicarà segons ordre de rebuda.
El Club manté el dret d’ús de les in-
tal·lacions, tots els dies de l’any, amb
dret preferent.
- Respectar les instal·lacions, ele-
ments, vegetació i mobiliàri.
- Seguir les normes d’ús del Local
Social.
- Només poden entrar al club els ve-
hícles per decarregar menjar i
material per a la celebració.
- Si es preveu d’instal·lació d’algun
element especial (inflables, jocs, me-
gafonia) caldrà informar-ho prèvia-
ment a la Direcció.
- Els convidats No Socis no poden fer
ús de les instal·lacions de Tenis o
Frontó.
- Es podrà utilitzar la Pista Poliespor-
tiva sempre que no interfereixi
l’activitat dels socis.
- Cal vigilar el bon ús de l’aigua i tan-
car totes les aixetes abans de marxar.
- A l’acabar caldrà netejar i substituïr
les bosses de les papereres.
- Al marxar caldrà tancar el Local i el
recinte del Club.
- Si s’ha produït algun incident o des-
perfecte caldrà informar-ne a la
Direcció.
Al Local Social hi ha una nevera i con-
gelador que es pot utilizar així com
també una farmaciola.
- És obligatori, per poder jugar, vestir
l’equip complet d’esport.
- Queda prohibida la presència a
l’interior de la pista de tota persona
que no formi part del joc, a excepció
de l’àrbitre, monitors o professors.
- No és permès jugar dins dels recin-
tes de tenis i frontó a altres esports
que no siguin els propis per el que
estan fetes les pistes. Està prohibit
per tant jugar a futbol, anar amb bi-
cicleta, patins, etc, ...
- La Junta Directiva té l’obligació de
col·locar setmanalment els fulls
d’inscripció al cartell d’anuncis del
club.
- La inscripció es pot realitzar amb
un màxim de dos dies d’anticipació,
no sent vàlid reservar anticipada-
maent més d’una hora de joc per
dia.
- El temps màxim de partida i per-
manència a la pista serà d’una hora,
tant en individuals com en dobles.
- Si als 15 minuts de l’hora de co-
mençament de joc no hi ha jugadors
a la pista, aquesta queda lliure per
l’ús d’altres socis.
Text aprovat a l’assamblea general de
socis el 16/05/2009.
ARTÍCLECLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES
Butlletí nº6www.ja51.cat05
EL TENNIS, UN ESPORT ON L'OBJECTIU ÉS PASSAR UNAPILOTA MÉS QUE L'ALTRE PER SOBRE LA XARXA A DINSLA PISTASembla senzill a la tele veient un partit del Nadal o del Federer ... amb unaraqueta, colpejar una pilota i que passi la xarxa. Si alguna vegada heu provatde jugar a tennis ja sabreu que no és tant fàcil com sembla. És un esportcomplicat, i potser aquí és on resideix el seu encant, això si, una vegadaaprens a fer el més bàsic, és molt divertit... i enganxa.
El tennis és un esport individual que degut a les seves característiques, faaugmentar la maduresa del nen/a d'una manera molt ràpida ja que ha deprendre moltes decisions en molt poc espai de temps, la seva metodologiaés complexa, els moviments no són naturals i durant el joc, el jugador, ell soli només ell, serà el responsable de l'èxit i el fracàs d'un punt, joc o partit.
A nivell motriu també és molt complert, ja que es fan servir totes les partsdel cos i els sentits: braços, cames, tronc, vista... i es requereix d'una combinacióde les diferents característiques com són la coordinació, velocitat, flexibilitati resistència per una millora a nivell global del joc.
De totes maneres, el fet de poder adaptar l'espai, el material i el reglamenta cada tipus d'edat i nivell del jugador, també ha fet que tot i ser un esportcomplex, ja des de ben petits puguin jugar a tennis d'una forma senzilla isigui un esport molt accessible per a tothom.
Podríem definir l'aprenentatge del tennis com aprendre a conduir: al principinomés mires endavant, et fixes en el volant i les marxes, poc a poc comencesa mirar els retrovisors, després ja poses la radio, parles amb els companys ifinalment tot es fa intuïtivament, sense pensar, surt sol...
El tennis és molt semblant, l'aprenentatge depèn d'un procés analític i alhoraglobal... que si la raqueta, el colp de la pilota, posar-se de costat, el bot, quepassi la xarxa, que la pilota entri, l'empunyadura, la volea, el servei, tirar aon no hi ha l'adversari, comptar, el revés !! ... Al principi són moltes cosesalhora, s'han d'aprendre una a una, però també totes alhora; tasca complicada...però poc a poc i a mesura que es va practicant va sortint amb més naturalitat...
No us rendiu pel camí i podreu jugar a tennis fins als 100 anys, això si, ambcol·laboració, en modalitat de dobles.
ARTÍCLECLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6www.ja51.cat 06
L'evolució del tennis a Vacarisses haanat creixent durant els darrers 4anys. Inicialment es va començar coma activitat extraescolar al CEIP PauCasals, fent-se les sessions a la pistapoliesportiva, una modalitat d'esportnova a la zona que va tenir una bonaacollida.
Fa dues temporades l'Ajuntament vaabsorbir l'activitat per a oferir un mi-llor servei amb millors instal·lacionsi més recursos. Les classes es van tras-lladar a la pista de tennis del club,cosa que va fer potenciar l'afició i vamillorar les condicions per practicaraquest esport dins la població. Així vanéixer l'Escola de Tennis Municipal deVacarisses, amb un acord entrel'ajuntament i el club de tennis JA-51.
EL TENNIS A VACARISSESActualment, l'escola de tennis és unaactivitat consolidada amb uns 40alumnes entre nens/es i adults, divi-dits en diferents grups segons el seunivell, que entrenen durant les tardesentre setmana i els dissabtes al matí.
Durant el curs s'han organitzat diver-ses trobades de promoció, una d'ellesmolt important, en col·laboració ambl'Ajuntament de Vacarisses, el ConsellEsportiu del Vallès Occidental i la Fe-deració Catalana de Tennis, amb unaparticipació d'uns 400 nens/es de di-ferents centres educatius de la zona.Ja és el segon any que s'organitza.
També s'han organitzat diverses sor-tides a altres clubs, tant de nens/escom dels grups d'adults, experiència
molt enriquidora per als alumnes del'escola.
Al finalitzar el curs, s'organitza unaFesta de Cloenda de l'escola al clubamb la organització de diverses acti-vitats relacionades amb el món del'esport i on poden participar petitsi grans, que finalitza amb una xoco-latada gratuïta per a tothom.
Esperem tenir tennis per estona a
Vacarisses...
Esperant torn per picar la pilota Els monitors
Descans merescut
ARTÍCLECLUB ESPORTIU JA51 VACARISSES
Butlletí nº6www.ja51.cat07
El folklore festiu del nostre país, la cultura
popular, va tenir un fort impuls a partir
de l p rocés de democra t i t zac ió
dels nostres ajuntaments i aquests han
estat un element important a l'hora de
mantenir i retrobar la nostra identitat
col·lectiva com a poble, al mateix temps
que han potenciat un moviment associa-
tiu important; en són exemple les Colles
Geganteres.
La Comissió de Cultura de l'Ajuntament
de Vacarisses, a l'any 1984, es proposar
entre altres coses, la de crear unes
activitats per tal que tothom que volgués
fer alguna cosa tingués al seu abast quel-
com per fer-ho. D'aquesta forma naixia
el grup de Diables i es va crear també
l'equip amateur de Futbol Sala. Tenien
en perspectiva el Drac i un equip infantil
de Futbol Sala que es va portar a terme
el mateix any. Però tenien en pensament
una empresa des de feia molt de temps,
BALLEU, BALLEU GEGANTS25è ANIVERSARI GEGANTS DE VACARISSES
de la qual n'anaven parlant i comentant,
però la veritat és que no sabien per quin
cap agafar-la. A la fi, es varen decidir i
es va crear la parella de Gegants de Va-
carisses. La tasca era senzilla i complicada
a la vegada, i així començaren els mals
de caps. D'on els traurien? Cercant a la
nostra història es varen dir: Qui millor
que els nostre Virrei Amat!; i així ho
decidiren: el Virrei Amat i la seva muller
la Virreina.
Es posaren a buscar la persona ideal per
portar a terme el projecte que ja havien
acordat. Varen voltar pràcticament tot
Catalunya fins que trobaren el mestre
geganter Manel Casserres de Solsona.
Amb tota la documentació i informació
possible el mestre es posà mans a l'obra.
Després començaren les trucades de te-
lèfon i anades a Solsona per veure com
anaven agafant forma els futurs Gegants
de Vacarisses.
Una de les particularitats del mestre Cas-
serres és que canviava els esquemes típics
dels gegants per donar-los un caràcter
personal, seriós si es tractava d'un tema
que ho demanés, o bromista si la finalitat
del gegants ho requeria. Els adaptava
completament a cada necessitat, va tren-
car patrons fent una cosa que ara és
d'allò més normal: construir els gegants
pensant en els destinataris, cosa que
abans de la seva aportació a aquest món,
era impensable, ja que tots sortien de la
fàbrica amb la mateixa cara. Casserres
va saber sortir dels típics reis per fer gent
del país, més quotidians i amb eines ca-
racterístiques dels pagesos o de la gent
de la nostra terra. Va saber crear uns
gegants amb personalitat adaptant-los
a les necessitats de cada poble i amb una
característica comuna: que no n'hi ha
dos d'iguals.
Només a tall de curiositat, faig esment
a què l'any 1985 van néixer de les seves
mans els gegants d'Andorra la Vella, Ca-
net de Mar, Sant Pol i Vacarisses.
I així va arribar el 4 d'agost de 1985 amb
el bateig dels Gegants de Vacarisses a la
Plaça Major. Com a padrins de les criatu-
res hi assistiren els gegants de Collbató
i Monistrol de Montserrat i les colles
convidades a la festa: els gegants de La
Barceloneta de Vacarisses i els d´Olesa
de Montserrat, tots acompanyats pels
grallers de Castellvell i el Vilar. A partir
d'aquí la colla va fer algunes tímides
sortides-intercanvis fins al 1988, any en
què deixà l'activitat. L'any 1992, coinci-
dint amb la II Trobada Internacional de
Matadepera, es tornà altre cop al món
geganter fins als nostres dies, arribant
al seu 25è aniversari.
Els Virreis ballant.
ARTÍCLECLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6www.ja51.cat 08
FITXA:
participar, assistir, cooperar o contribuir
a tirar endavant la Colla Gegantera de
Vacarisses, cadascuna d'elles, a la seva
manera, col·labora perquè la vida de la
colla continuï amb una salut ben ferma.
Actualment, creiem que la colla està força
consolidada amb noves incorporacions
de persones, fins i tot amb algunes que
no són del poble, però que han trobat
una bona acollida i una forma de fer
noves amistats tot passant-s'ho molt bé.
Podem presumir, i presumim, de tenir
uns dels gegants més bonics dels que
actualment dansen per ciutats, viles i
pobles de terres catalanes.
COLLA GEGANTERA DE VACARISSESJosep M. Farrés Trias
En el transcurs d'aquests 25 anys s'han
passat temporades molt bones, d'altres
no tant , i també moments molt
difícils, però que gràcies a un petit grup
de persones que, de bon principi i sempre,
han desitjat que a Vacarisses hi hagués
una colla de gegants, s'ha arribat a
aquest quart de segle. Amb aquesta colla
d'anys han passat per la colla més de
dues-centes persones, actualment el
nombre de persones que més o menys
col·laboren a la colla és de seixanta. La
colla està legalitzada amb tots els cànons
que es demanen per a aquestes activitats.
A més, també forma part de l'Agrupació
de Colles Geganteres de Catalunya (ac-
tualment, el nombre de colles associades
és de 375).
La Colla i els Gegants, en el transcurs
d'aquests anys, els hem vist pujant a
Montserrat, a peu des de Vacarisses. Tam-
bé foren exposats per les festes de la
Mercè al Palau de la Virreina-Barcelona,
part ic iparen al F irest iu a Mont-
juïc, a la segona trobada de gegants
d'Alcoi (País Valencià), en els actes de
Expo-Cultura´94 a Barcelona, en el bateig
a Can Barça del gegant Joan Gamper, a
Solsona a l'homenatge dels Geganters
de Catalunya al mestre Manel Casserres
(ja desaparegut) i també participen
anualment a cada ciutat gegantera de
Catalunya. En el 20è aniversari estrena
nous vestits.
El 2008 es participà en una setmana
d´intercanvi cultural amb el grup “West
Lothian Independent Dancers” d´Escòcia,
visitant i fent ballar per diverses localitats
del comtat de Lothian tots els elements
festius de la Colla Gegantera.
Al llarg de tots aquests anys s'han fet
275 sortides per pobles i viles de Cata-
lunya amb el procediment habitual
d´intercanvi.
Vint-i-cinc anys es diuen de seguida,
però costen molt de passar. En una acti-
vitat com aquesta, que és el resultat de
la col·laboració desinteressada de moltes
persones de totes les edats, deixant les
famílies i moltes hores del seu lleure per
VACA XULA: Bateig - 24 de juliol de1992 (Bernat i Elisenda dels Hostaletde Balenyà foren els padrins) .Casament - 13 d’octubre de 1996 ambel Bou del Vendrell.
PERET SERÓ: Bateig - 31 de juliol de1999 (Geganta Serralavella d’Ullastrellfou la padrina).
VAQUETES: Naixement - 28 de juliolde 2001.
Els Gegants, en Peret Serò i la Vaca Xula.
CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6
www.ja51.cat L’ENTREVISTA
MIQUEL CRUSAFONT I SABATER
09
Amb tota seguretat podríem dir que elprimer que va practicar el tennis al termede Vacarisses degué ser en Miquel Crus-afont, ja que el seu pare, un cop acabadala construcció de la casa on, des de fa mésde 60 anys s'hi està cada estiu, es va cons-truir la primera pista de tennis existent alpoble. Aquest és el motiu pel qual el carrerde la Barceloneta va agafar gran afició aaquest esport .
El nostre amic Miquel Crusafont, segonsdiuen els entesos, és un dels més prestigio-sos numismàtics, i el més gran especialistaen història de la moneda catalano-aragonesa que existeix.
Autor de més d'una vintena de llibres deinvestigació, el passat desembre va editarEl Catáleg general de la moneda cata-lana, destinat a ser el referent per a qual-sevol investigador, ja que classifica, perprimera vegada, totes les monedes emeses,dins l'àmbit català, durant totes les èpoques(s.V aC.- s. XX dC.).
Principal co-autor d'un llibre que ens ésmo l t p roper La Barce loneta deVacarisses.
A quin any va venir la teva família aVacarisses?Els meus pares van venir a Vacarisses l'any1944 quan jo tenia un any i mig, i vamestar de lloguer en diferents cases de Va-carisses, fins que, l'any 1952, els meus avisi pares varen comprar una part dels te-rrenys on ara hi tinc la casa, construinttambé la pista de tennis.
Quins records més entranyables en re-cordes?Penseu que en aquells anys cinquanta, lameva vida a Sabadell era de casa a l'escola,ja que vivia davant l'Escola Pia, fins i totels dissabtes, que també hi havia a classe.Els diumenges anàvem a missa. És per aixòque els tres mesos d'estiu a Vacarisses erenel “Paradís”: tot el dia a l'aire lliure envoltatde natura, i amb uns molt bons i enginyo-sos amics dels quals, els més menuts,n'apreníem molt. I també el tracte natural,obert i quotidià amb les noies, ja que lesescoles practicaven llavors la separació desexes.
Els 20 anys de pista de tennis que elveïnat de la Barceloneta va utilitzar comsi fos a casa seva, us van molestar?
La gent de la Barceloneta, en general, vaser correctíssima , ja que va respectar elque era la pista de tennis de la part privada.Era una satisfacció tant pels meus parescom pels meus avis, la meva germana i jomateix, veure la quantitat de veïns ques'aplegaven a la pista per a veure els cam-pionats. Queda plasmat en força fotogra-fies.
Perquè et vas treure la carrera d'EnginyerIndustrial abans de la de Història?Primerament, degut a què els meus pareseren farmacèutics i regentaven una farmà-cia a Sabadell, vaig fer dos cursos de Far-màcia on vaig treure unes bones notes,però em vaig decantar per enginyer, perquèem volia obrir camí per mi mateix i ferrecerca, més que no pas esdevenir unamena de botiguer. Quan vaig acabar Engin-yeria, tot seguit, vaig trobar feina en unaCooperativa a Vilanova i la Geltrú, on hivaig passar quatre anys. Després vaig pas-sar per diferents empreses durant unsquinze anys, però em vaig adonar que lameva vocació era la de seguir amb la re-cerca històrica per la qual ja feia uns anysque m'interessava. És per aquest motiuque em vaig llicenciar i doctorar en Història.
Quan entres en el món de la Numismà-tica?Sempre vaig tenir ànima de col·leccionista.De noi col·leccionava coses diverses:cromos, papallones, segells..., això, de més menut.Va ser després, ja de més gran, que vaigcomençar a col·leccionar ceràmica antigai fou arran de llegir un llibre de Històriade Catalunya, en què hi vaig veure repro-duïdes unes monedes de la Corona Cata-lano-Aragonesa, que vaig anar a veure uncomerciant i li vaig dir si aquell tipus demonedes es podien comprar. Em va respon-dre que si, i em va ensenyar un mig croatde Barcelona i un real de València. Em vadonar uns preus que en aquells momentsem van semblar ridículs, ja que unes pecesaixí, jo, les tenia mitificades. Des d'aquell
L’ENTREVISTACLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6www.ja51.cat 10
ls dos Miquels.
El teu darrer llibre Catàleg General dela Moneda Catalana es l´instrument quefaltava als estudiosos de numismàtica?És un llibre que classifica, per primera ve-gada, totes les monedes emeses a totes lesèpoques dins l'àmbit català , en total setmil monedes de tres mil cinc-cents tipusdiferents. Aquest catàleg és una fita perCatalunya, ja que no hi ha cap altre paíseuropeu que disposi d'una informació tanexhaustiva.
Què va representar per a la teva personaque Sabadell t'atorgués el premi a LaTenacitat, 2006.És un premi que em va omplir molt i n'esticmolt orgullós ja que és un reconeixementdel teu poble a la feina de recerca fetadurant molts anys.
En les bases publicades a la seva fundaciódiu: ”El premi TENACITAT vol ser unguardó d´homenatge, de simpatia i en-sems, de reconeixement i divulgaciópública, de tots aquest conciutadans, alqui de sempre Sabadell deu el seu pres-tigi i singularitat, d´ésser un poble hon-rosament fet amb l´esforç i treball dela seva gent.”
I per finalitzar, quina feinada et varemdonar per escriure el llibre La Barcelonetade Vacarisses!Va ser una experiència molt agradable, jaque hi va participar molta gent , que vaaportar fotografies, històries, dades delcens - això si que va ser recerca!-, etc...,juntament amb l'il·lusionat equip que va-rem formar per posar en ordre tota aquellainformació.
El resultat va ser aquest magnífic llibrede la història del nostre carrer.
Miquel BenetCamil Padró
moment vaig anar a cercar dades d'aquellespeces, però en el 1970 no es trobava gaireinformació a través de cap llibre i la pocaque hi havia tenia molts errors. Aquí vaigveure clar que faltava un instrument ambel qual els interessats poguessin treballaramb més comoditat, i em vaig embrancar,divertint-me molt, en indagar què era cadamoneda, en un tema en el qual ningú hihavia posat gaire ordre.
Ets President de la Societat Catalana d'Estudis de Numismàtica (SCEN), filialde l'Institut d'Estudis Catalans, d'altresentitats Numismàtiques catalanes i es-panyoles, així com col·laborador ambdiverses d'estrangeres, a més de ser Di-rector de la revista l'Acta Numismàtica. Sempre escrius en català? Perquè?La SCEN va néixer el 1979 i vaig ser un delsseus socis fundadors, i en l'actualitat ensóc el president, des de l'any 1996. La tascaque duem a terme és aportar dadeshistòriques a partir de l'estudi de les mo-nedes, les medalles i la documentació. Peròtambé intervenim en d'altres temes. Aramateix estem negociant amb l'ajuntamentde Barcelona que es pugui documentarl'antic edifici de la casa de la moneda deBarcelona (segles XIV-XV) on hi ha d'anarl´Espai Brosa.Escric en català perquè som filials del'Institut d'Estudis Catalans, però no hemtingut mai cap problema amb ningú, per-què tothom que coneix una llengua llatinaentén el català escrit. Quan he enviat algunarticle a una publicació d'arreu mai m'hanposat cap problema.Us explicaré una anècdota que em va pas-sar en el meu primer llibre. Jo el volia enversió catalana, però Vico, un editor numis-màtic de Madrid, volia editar-la en castellà.Jo no vaig posar cap mena de dificultatsempre i quan sortís també la versió cata-lana. Aleshores vaig aconseguir un ajutde la Generalitat per la versió catalana iper aquest motiu el Vico em va dir queutilitzaria la subvenció per vendre l'edició
catalana més barata, la qual cosa em vasemblar bé. La sorpresa de l'editor va serque tots els estrangers li compraven elllibre en català. Un estranger, ja sigui fran-cès, italià o portuguès, té les mateixes di-ficultats amb l'espanyol que amb el català.
Perquè cada cop es veuen menys expo-sicions de col·leccionistes de monedes,quan a la resta d'Europa el més petitmuseu de poble mostra les seves iden-titats numismàtiques?En alguns casos, a persones concretes, se'lsha confiscat tota la col·lecció. Això és moltinjust perquè els grans museus sempres'han nodrit dels grans col·leccionistes, iaixò s'hauria de tenir en compte. Les mo-nedes són un producte seriat, o sigui quese'n fan moltes, no és com el cas de lapintura que és única. Després hi ha el casdels detectors de metalls que ho ha acabatd'embolicar. Hi ha països, com ara Angla-terra, on la gent ho declara tot, i si es trobauna moneda, la porta al museu. Allàl'estudien, la cataloguen i la valoren. Si elmuseu ja la té li torna al qui l'ha trobada,amb la seva certificació corresponent. Siel museu no la té, li paga per el valor realque amb què l'han tassada. Des de la SCEN,defensem una legislació raonable i positiva,d'aquesta manera no es perdria la informa-ció i els col·leccionistes podrien exposarles seves col·leccions com abans feien ambtota naturalitat.
CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6
www.ja51.cat PARTICIPA!!
LA PÀGINA DELS MÉS MENUTS
11
Hola socis,Sóc la Mariona i ja fa 11 anys que em passo lestardes d’estiu al Club. Us he fet un dibuix en el quesi seguiu la pilota podreu veure els diferents esports ques’hi poden fer. Però encara n’hi ha molts més: voleivol,anar amb skateboard, patinar, circuit de bicicletes, anaramb patinet, i segur que encara me’n deixo algun. Allàm’ho passo molt bé jugant amb els meus amics. Vicael Club!
Mariona Rabassa
PARTICIPA!!CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6www.ja51.cat 12
Aquest any, uns quants nens i nenes,el dilluns de Pasqua, varen preparar elsseus nius de Pasqua en diferents raconsdel club. N'hi va haver de moltes for-mes: uns de més rústics, fets amb es-corces i flors; d'altres més originals itreballats, amb paper de diari. Desprésde treballar força estona en l'elaboraciódels seus nius, els conillets de Pasquavan passar pel club i van deixar els seusous de xocolata ben amagats per totarreu: pels gronxadors, entre els arbres,pel “jardí de l'Ibáñez”, per la petancai, com no, dins els nius dels nens i ne-nes.
Es van fer un bon tip de buscar i col·lec-cionar ous! Els més grans ho van tenirmés complicat per trobar els ous, peròels conillets van ser més consideratsamb els més menuts, i aquests ho vantenir més fàcil per trobar desenes d'ous!Seria bonic que es convertís en unatradició!
Mireia Galí
ELS CONILLETS DE PASQUA HAN PASSAT PEL CLUB
SOCIS DEL FUTUR
Alba Boix Esquius Núria Dominguez Kotnik Quim del Valle Baltá
Ous de Pasqua.
CLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6
www.ja51.cat CRÒNICA
LLEGIR A LA BARCELONETA...
13
El títol de “l'article” no és accidentat, elCamil em va comentar si podia fer unescrit sobre la lectura en el marc del nos-tre club, vaig estar-hi pensant i la veritatés que ben mirat el JA-51 també potser un excel·lent espai de lectura. Finsi tot he pensat que en el local s'hi podriaposar una caixa plena de llibres-contes,d'aquests que ja tenim més que llegits acasa, i crear així un petit racó bibliotecari(podria ser una excel·lent soluciód'entreteniment pels dies de pluja, no?).
Però, per què aquesta obsessió de la nos-tra societat amb la lectura? A nivell pro-fessional sempre he estat envoltada denens i llibres, primer a l'entorn d'unallibreria i ara al d'una biblioteca, i us pucben assegurar que un infant lector ésmolt diferent a un que no llegeix mai.Llegir és una interessant acció que ensaporta un munt de coses, com per exem-ple: ens permet apreciar el silenci, apren-
la lectura es converteix en una motivació,aquesta és molt més senzilla i si comen-cem per llegir cada dia una línea - ni quesigui només una però amb l'obligatorietatde cada dia - s'obté una gran alegria queus puc ben assegurar que deixa el nen/aamb una satisfacció enorme al veurediàriament la seva superació.
A la Barceloneta podem jugar a tennis,frontó, anar amb bicicleta, menjar-hicalçots, fer festes majors etc. La lecturano hauria de ser incompatible amb laresta d'activitats que practiquem, tot ésqüestió d'organitzar-nos bé. La Barcelo-neta és un club esportiu, però amb unimportant rerefons de club familiar i ésen aquest àmbit familiar on ens hem decomprometre amb l'activitat lectora: va-lorem el fet de llegir, expliquem contes,parlem de llibres, regalem llibres i tambépodem fer un munt d'activitats al voltantdels llibres (dibuixar els protagonistes,fer representacions breus d'algunsdiàlegs, inventar finals etc.).
Us puc ben assegurar que el més gratifi-cant del meu dia a dia laboral és com-partir el meu temps amb tots aquestsnens i nenes que llegeixen i et vénen aexplicar de què va el llibre, es perden ambl'argument i tot el que et volen dir, peròla seva cara és un pur reflex de felicitat,satisfacció i seguretat.
Amics, què us sembla si deixem caurealgun llibre pel nostre club? Segur quehi pot aportar més bé que mal, no?!
Bona lectura a tots i totes!
Laura Kotnik i Mercadé
dre una postura, ens dóna un hàbit, enspermet fer volar la imaginació i sobretotens aporta felicitat! La informació avuiés un dels tresors més valorats de la nos-tra societat, la lectura representa un delsprincipals instruments en el procés decreixement i maduració personals i ésque la nostra salut mental depèn en granpart de que el nostre interior encaixi ambel món extern... Tot i que a vegades es fauna mica complicat!
També diríem una mentida si diguéssimque llegir no suposa cap esforç, realmentjo mateixa moltes vegades prefereixoestar navegant per Internet o mirant unapel·lícula, no hi ha cap aprenentatge queno suposi un esforç i llegir representaun aprendre constant. Tot i així, aquestesforç el podem convertir en una diversióen un infant i una mostra d'això és l'èxitdels lectocavallers que organitza cadaany la Biblioteca del nostre poble. Quan
Quim, Jan, Oriol i Jan Ferrer llegint.
HISTÒRIACLUB ESPORTIU JA51 VACARISSESButlletí nº6www.ja51.cat
EL PLAT DE FUSTA
14
Devia ser per Santa Maria de l'any 1947o 1948 que a casa celebràvem festa grossa.Era el sant de la mare, venien tots els cosinsi oncles de Terrassa. Hi hagué un berenar,i l'escenificació, per part dels meus germansgrans, d'un conte català molt antic, que téper nom “El plat de fusta”. Llavors vivíema cal Narvaies, el menjador no era prougran per tots els que érem aquella tarda.La meva mare, que era molt decidida, de-manà al Ciscu de Cal Grauet de poder fer-ho a l'era de casa seva. També convidà aassistir-hi als veïns més propers: Padró-Tur, Cal Flotats, la Pilar, …
“El plat de fusta” és un conte amb missat-ge, molt emotiu i una miqueta trist, diriaque té una certa similitud, per alliçonador,amb el del ”Pastor i el llop”. L'explico breu-ment per si algun lector no el conegués:
L'acció del conte es desenvolupa en unamasia tradicional catalana on viuen trespersones: l'avi, el seu fill (l'hereu), i el nét.La mare i l'àvia ja feia temps que havienmort. L'avi es queixa de la seva pèrdua devitalitat i de la poca paciència del seu fillenvers ell. Tant és així, que fins i tot no eldeixa menjar a taula perquè ho embrutatot, i l'amenaça de donar-li un plat de fustasi torna a trencar més plats de terrissa.El nét, que estima molt al seu avi, desprésd'escoltar aquella amenaça, va a la recerca d'una rodalanya grossa, de fusta, i la vatreballant perquè tingui la forma de plat.El pare, en veure-ho, li pregunta: - Què és el que fas?I el noi li respon:- Un plat de fusta per quan vos sigueu vell.Al pare li cau la bena dels ulls, i d'ara en-davant tractarà l'avi amb el respecte quees mereixen tots els vells.
És un conte antic, però crec que val la penade llegir-lo, encara que només siguin al-guns trossets.
Els va sortir d'allò més bé, va venir moltamés gent de la que esperaven, eren unstemps que no hi havia cotxes, ni televisió,viatges organitzats, vacances laborals, aiguaals dipòsits, etc. Els moments d'oci cadascúhavia d'organitzar-se'ls.
És potser per aquesta raó i necessitat, quedos anys més tard es fundés al carrer dela Barceloneta, el CLUB JA.
Pere Boix Puig
AVISol solet vine'm a veurevine'm a veure que tinc fred.Aquí seurem una estonaesperant que ens doni Déunostre pa de cada diaper anar fent, anar fent…..fins que vulgui disposar-nede la vida d'aquest vell,que,com diu l'hereu de la casafa mes nosa que servei…………………………..HEREUAltre vegada? Ja van tresels plats trencats en poc diesdesprès direu si rondino, o norondino per què no feu res ben fetserà que em queixo de vici?…………………………..(a l'avi li cau un plat i es trenca)HEREUUs portaré un plat de fustaperquè més plats no trenqueuencara que us caigui a terraper badoc, com sempre us veig!…………………………..(el nét explica al pare el que fa)…………………………..NÉTUn plat de fustaper quan vos sigueu velli em trenqueu els de terrissa.A la taula no us hi voldré,com que faràs fàsic com l'avi...…………………………..HEREUNo el facis el plat de fustapuig d'aquí en davantl'avi, fill meu, serà respectat comaixí s'ho mereixen, tots els vells.
En Pau treballant el plat de fusta.