ESO

»»»DIFERENTS REALITATS DIFERENTS RESPOSTES

Programa Hipàtia d’AlexandriaPrograma Aspàsia de MiletProjecte digital

L TÍALUTURALCL SSICAÀC

Avaluació també a

Els noms dels programes de la nova ESOEn ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral…

Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal.

Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les genera-cions futures en un món més igualitari i just.

Programa Hipàtia d’AlexandriaHipàtia d’Alexandria (Alexandria, 355 o 350-415).

Filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i de l’astronomia, fou membre i cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle v.

Programa Aspàsia de MiletAspàsia de Milet (Milet, Turquia-Atenes, 400 aC).

Deixebla del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates i historiadora, va tenir una gran influència en la vida cultural i política d’Atenes.

»»

CULTURA CLÀSSICAPrograma Aspàsia de Milet

ESO

CULTU

RA CL

ÀSSIC

A

3ESO

UTURALCL SSICAÀC

Programa

Aspàsia de Milet

Desenvolupament

EXHAUSTIU DEL CONTINGUT

de la matèria.

TREBALL

COOPERATIU.ODS

Objectius de Desenvolupament

Sostenible.

Unitats TEMÀTIQUES.

Destaca

el PAPER DE LA DONA

en la història.

CULTU

RA CL

ÀSSIC

A • LL

ATÍPR

OJECT

E DIGI

TALRE

CURS

OSAVA

LUACIÓ

• AVA

LUAPP

ODS

1

ESOCU

LTURA

CLÀS

SICA

3ESO

UTURALCL SSICAÀC

Programa

Aspàsia de Milet

• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb una gran varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes.

• S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història.

• Unitats temàtiques: civilització grega, civilització romana i mitologia (déus, deesses, herois guerra de Troia...).

• «Comparteix els teus coneixements». Apartat molt gràfic en què l’alumne pot triar una imatge, fer una recerca i preparar una exposició oral.

• Activitats per treballar en parelles o en grups petits.

• Treball cooperatiu al final de les unitats 2, 4 i 6.

• «Posa’t a prova». Apartat en què l’alumne pot avaluar els seus coneixements i veure com avança.

ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-nible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 12

ADAPTABLE A L’OFERTA DE CADA CENTRE

L’estructura del programa, en 6 unitats, permet que l’optativa pugui ser treballada

durant tot el curs amb els mateixos alumnes o bé desglossar-la en trimestres

o quadrimestres amb alumnes diferents.

3ESO

DIGITALUTURALCL SSICAÀC

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL

RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP

ODS

2

ARRIBEN ELS GRECS1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?

2. ON VIVIEN ELS GRECS?

3. ATENES I L’ACRÒPOLIS

4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS?

7. EMPÒRION

1

Mosaic d'una sala de banquets amb una inscripció grega que donava la benvinguda, a Empúries, al segle ii aC.

El Partenó era el temple dedicat a Atena, la deessa protectora de la ciutat.

6

U N IT AT 1. QUI EREN ELS GRECS

I QUINA LLENGUA PARLAVEN?Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situ-at a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu.

La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un se-guit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs.

La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons cli-màtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anome-nada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia.

Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptu-ra ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concep-te, tal com feien els egipcis.

Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i final-ment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest pri-mer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscu-les; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres.

alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.

VOCABULARI

Text inicial, en grec, de la Ilíada.

A a B b G g D d E e Z z H h Q q I i K k L l M m

alfa beta gamma delta èpsilon zeta eta theta iota kappa lambda mi

N n X x O o P p R r S s T t U u F f C c Y y W w

ni csi òmicron pi ro sigma tau ípsilon fi khi psi omega

7

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

» ACTIVITATS24. Copia el text que hi ha a continuació, om-plint els buits que hi ha per tal que tingui sentit:

Filip era rei de i volia alliberar les ciutats gre-gues d’Àsia que havien estat conquerides pels . No va acabar aquesta empresa perquè fou . El va succeir el seu fill , que tenia anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare però era més ambiciós i va conquerir l’imperi fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de .

25. A continuació tens tres fragments que corresponen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix-los i posa-hi un tí-tol adequat.

–Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim.

I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge.

–Vés, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa i fort.

A

Tot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar:–T’he portat un regal.Portava a la mà una capsa de fusta que, per

l’aspecte, semblava molt vella.–Gràcies —va dir Alexandre—. Què és?–Obre-la —el va exhortar el filòsof oferint-la-

hi.Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una

taula i l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc es-crit amb tinta vermella.

–La Ilíada i l’Odissea! –va exclamar amb entu-siasme—. Un regal meravellós. Gràcies, de veri-tat. Feia temps que volia un regal així!

–Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin i l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’en-carregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte i fes comen-çar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.

26. Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més fa-mosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En grups, feu un treball sobre aquest país i la biblioteca actual, que està construïda al mateix lloc on hi havia l’antiga. Per fer la presentació, seguiu els passos següents:

a) Localitzeu Egipte en un mapa, amb els paï-sos que l’envolten i els mars.

b) Busqueu imatges de l’interior i de la façana de la biblioteca actual i expliqueu què sim-bolitza tot l’edifici.

c) Cerqueu quins recursos ofereix i quins fons bibliogràfics hi ha en l’actualitat.

d) Cerqueu al YouTube un fragment de la pel-lícula Ágora (2009), d’Alejandro Amenábar, sobre l’antiga biblioteca d’Alexandria. Fi-xeu-vos com estava organitzada (tingueu en compte que en aquella època no hi ha-via llibres) i digueu quin fou el motiu de la seva destrucció.

27. Contesta breument:

a) Quina fou la primera empresa d’Alexandre un cop va ser proclamat rei?

b) En quines dues batalles es va enfrontar di-rectament amb el rei persa Darios?

c) Què van aportar les conquestes d’Alexan-dre a Orient?

d) Què va passar amb l’imperi d’Alexandre un cop va morir?

e) Després de tot el que n’has après, quina va-loració fas d’Alexandre com a personatge històric?

B

C

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

19

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

Alexandries) en indrets estratègics per al comerç o bé per al control militar dels territoris conquerits. De totes, cal destacar la ciutat d’Alexandria, a Egipte, amb un far considerat una de les set meravelles del món i una biblioteca que aplegava un fons bibliogràfic de més de 700.000 volums.

Les seves gestes el van convertir en un mite i ha passat a la història amb el nom d’Alexandre el Gran.

Imperi d’AlexandreItinerari de l’expedició d’AlexandreCiutats fundades per AlexandreBatalles guanyades per Alexandre

Danubi

Nil

TigrisEufrates

Oxus

Indus

PenínsulaAràbiga

TRÀCIA

MACEDÒNIA

GRÈCIA

EGIPTE

COLÒQUI

DA

MESO

POTÀMIA

BABILÒNIA

MÈDIA PÀRTIA

ÍNDIA

BACTRIANA

Granic

Issos

XIPRE

Pel·la

Tebes Efes

Alexandria

MiletAtenes

Troia Gòrdion

Gaugamela

AlexandriaPersèpolis

Susa

Arbela

Damasc

Babilònia

Tebes

Mem�s

Nicefori

Sardes

Tir

GazaAlexandria

Alexandria

Cirene

Santuarid’Ammon

Ecbàtana

Pasagarda

AlexandriaEscata

Maracanda

Bactres

Patala

Alexandria

Zadrakarta

Alexandriad'Ària

Alexandriadel Caucas

Alexandròpolis

AlexandriaProftàsia

Alexandriad’Aracòsia

AlexandriaSogdiana

Alexandria

Alexandria

Nicea

Mar Negra

MarCàspia

Mard’Aral

Mar Mediterrània

Mar R

oja

Golf Pèrsic

OCEÀÍNDIC0 1.000 km

Les conquestes d'Alexandre el Gran.

Fotograma de la pel·lícula Alexandre Magne, d’Oliver Stone (2004), en què Collin Farrell interpreta el personatge d’Alexandre el Gran. En aquesta imatge el veiem passant revista al seu exèrcit amb el seu inseparable cavall, Bucèfal.

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECSUNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

18

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTSA continuació teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o indivi-dualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge, identifiqueu-la i després de cercar tota la informació que pugueu, l’exposeu als vostres companys que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes:

• Respecteu el temps establert.• Estructureu bé els continguts que exposareu.• Parleu amb veu clara i amb una bona entonació.• Utilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment.• Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar-hi

i fer una exposició amena.

Alfabet grec gravat en pedra, a la ciutat de Troya, Turquia.

Recinte d'Asclepi, a les ruïnes d'Empúries, Girona.

34

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

Estàtua d'Alexandre el Gran a la ciutat grega de Tessalònica.

L'Àcròpolis d'Atenes (Grècia).

35

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

» POSA’T A PROVA1. Per què els grecs van haver d’emigrar del seu país?

2. Amb quina finalitat arribaren els grecs a Catalunya? Quines colònies fundaren a l’Empordà?

3. Explica el procés d’assentament dels grecs a l’actual Empúries.

4. Els antics grecs s’organitzaven en polis. Explica’n les característiques.

5. De quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?

6. Digues una o dues paraules en català que derivin dels afixos següents: amfi-, mi-cros-, poli-, epi-, -mania, -kratos.

7. Per què Pèricles va ser tan important per al poble grec?

8. Qui va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?

9. Digues què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàti-des, Atenes.

10. Argumenta i posa exemples de l’afirma-ció següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització.

JUGUEM

Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres:

Horitzontals:• Columnes en forma de noia.• Matemàtic grec.• Ciutat alta.• Regió del nord de Grècia.• Filòsof que educà a Alexandre.• Rei persa.• Ciutat estat independent.• Ciutat on sorgí la democràcia.• Pare de la medicina científica.• Temple dedicat a Atena.

Verticals:• Ídol d’Alexandre.• Va escriure l’Odissea.• Plaça pública.• Grecs que fundaren Empòrion.• Rival d’Atenes.• Polític atenès.

F A D V E P A R T E N O I J A

O O S J U L S V W K B E B Q Q

C W A R I S T O T I L V R C U

E C A R I A T I D E S I A T I

U P H P I T A G O R E S S E L

S E O D Q F R A H R E A W A L

Y R M V R A T E N E S U T U E

Q I E S S G Q O P D P O L I S

A C R O P O L I S O A F Y D U

T L I E M R E H D A R I O S F

P E R G T A A U G R T S L G W

A S M A C E D O N I A Y E S A

S T R M B K C H B K S L P N O

C H I P O C R A T E S I F U S

K N A V U T L L M S N M T C R

POSA’T A PROVA « ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

33

PROJECTE DIGITAL (llicència inclosa en el programa)Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.

Pàgina inicial

amb els blocs

de la unitat.

CARTOGRAFIA

clara i entenedora.

POSA’T A PROVA.

ODS

Comparteix els

teus coneixements.

CULTU

RA CL

ÀSSIC

A • LL

ATÍPR

OJECT

E DIGI

TALRE

CURS

OSAVA

LUACIÓ

• AVA

LUAPP

ODS

3

Cultura clàssica Cultura clàssica és una matèria optativa que pretén aportar als alumnes conei-xements sobre la contribució del món clàssic a la civilització occidental en els àmbits literari, artístic, cultural i científic.

La matèria de cultura clàssica comparteix competències de l’àmbit lingüístic i la dimensió cultural i artística de l’àmbit social.

Els continguts de cultura clàssica s’organitzen en aquests tres blocs:• Grècia i Roma com a civilitzacions històriques.• Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina.• L’herència de la cultura clàssica.

Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que

esclaus i ciutadans transportaven amb grans esforços per gua-

nyar-se el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat. Diu la

llegenda que Atena s'enfrontà amb Posidó, déu del mar, que

també volia rebre els honors de la ciutat. Els déus van escollir

Atena, que oferia l’olivera a la ciutat, en lloc de Posidó, que

oferia l’aigua.

A l’interior del temple hi havia la cambra sagrada d’Atena,

amb una estàtua de la deessa, de gairebé tretze metres d’alça-

da, recoberta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi havia

la sala on es guardaven els tresors de guerra.

A prop del Partenó hi ha un altre temple, l’Erectèon. Aquest

edifici tenia diferents espais i un jardí annex, on creixia l’olivera

sagrada d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut

porxo de les Cariàtides, original per les seves columnes amb

forma de noia que aguanten la teulada.

Als peus de l’Acròpolis hi ha el teatre de Dionís, força ben

conservat. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre

aprofitant el pendent d’un turó per fer-hi les grades on s’asseia

el públic. Així aconseguien que el teatre tingués una bona visi-

bilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre perquè creien

que així purificaven l’ànima.

Aquests edificis han estat molt malmesos al llarg del temps,

sobretot el Partenó; avui el perill més gran que afronten és el

de la contaminació per pluja àcida que, silenciosament però

sense aturador, va minant-ne els marbres.

Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides

prové de les dones de Càries, que els atenencs van

fer esclaves per haver ajudat els perses. Aquest

porxo tan característic forma part del temple

anomenat Erectèon.

El Partenó també ha estat, al llarg dels segles, una

església cristiana, una mesquita i un magatzem de

pólvora. Finalment, una bomba dels venecians el va

deixar com està actualment.

La democràcia atenenca

La nostra forma de govern ha

pres el nom de democràcia

perquè la polis és administra-

da en interès del poble i no

en interès d’una minoria. La

llei assegura la igualtat de

tothom. Tothom pot partici-

par en la vida pública segons

els seus mèrits.Pèricles

Pèricles (492 aC-429 aC) va ser

el principal dirigent polític de

l’Atenes de l’època clàssica. Entre

altres mesures, va introduir el

pagament d’un sou als ciutadans

que ocupessin càrrecs públics i va

fomentar la construcció de grans

edificis, com el Partenó. D’aquesta

manera, Atenes es va convertir

en un important centre cultural i

artístic.

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

14

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?

Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situ-at a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu.

La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un se-guit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs.

La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons cli-màtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anome-nada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia.

Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptu-ra ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concep-te, tal com feien els egipcis.

Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i final-ment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest pri-mer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscu-les; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres.

alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.

VOCABULARI

Text inicial, en grec, de la Ilíada.

A a B b G g D d E e Z z H h Q q I i K k L l M m

alfa beta gamma delta èpsilon zeta eta theta iota kappa lambda mi

N n X x O o P p R r S s T t U u F f C c Y y W w

ni csi òmicron pi ro sigma tau ípsilon fi khi psi omega

7

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

UNITAT 4 » LA GUERRA DE TROIA

14

manar-li que tornés a lluitar, però l’heroi va rebutjar la súplica. En canvi, va cedir les armes a Pàtrocle, el seu millor amic, que moriria en el camp de batalla a mans d’Hèctor, el qual havia aprofitat l’absència d’Aquil·les per envair el cam-pament grec i incendiar les naus. Aquil·les, profundament adolorit per la mort

de l’amic, però reconciliat amb Agamèmnon, que li havia retornat Briseida, va sortir a l’encon-tre dels troians. Va matar molts homes i va per-seguir Hèctor fins a donar-li mort i venjar-se’n cruelment. Però encara no en va tenir prou: va lligar els peus del cadàver d’Hèctor al seu carro i el va arrossegar una llarga estona al voltant de la ciutat, sota la trista mirada dels troians, que ho veien des de les muralles. Príam, el pare d’Hèctor, va reclamar el cadà-

ver, i Aquil·les hi accedí. Llavors es va acordar una treva que va permetre als troians celebrar els funerals de l’heroi.Aquesta va ser la fi del príncep de Troia que

un dia havia de succeir Príam al tron.Fotograma de Paris i Helena, al film Troia.

Fotograma de Paris i Helena, al film Troia.

GRÈCIA I ROMA ELEMENTS

BÀSICS DE LES LLENGÜES GREGA

I LLATINA

HERÈNCIA

CONTINGUTS

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL

RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP

ODS

4

LLATÍPrograma Hipàtia d’Alexandria

4ESO

ESO

LLATÍ L TÍAL

Programa

Hipàtia d’Alexandria

Desenvolupament

EXHAUSTIU DEL CONTINGUT

de la matèria.

ODS Objectius de

Desenvolupament Sostenible.

ACTIVITATS COMPETENCIALS de diferent nivell de complexitat.

Destaca

el PAPER DE LA DONA

en la història.

AVALUACIÓ

PER DIMENSIONS

amb lAvaluApp.CU

LTURA

CLÀS

SICA •

LLATÍ

PROJ

ECTE D

IGITAL

RECU

RSOS

AVALUA

CIÓ •

AVALUA

PPOD

S

5

4ESO

ESO

LLATÍ L TÍAL

Programa

Hipàtia d’Alexandria

• Desenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes.

• S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història.

• Gran quantitat d’exercicis de diferent nivell de complexitat per atendre a tot l’alumnat.

• Continguts relacionats amb àmbits de l’actualitat, des de la llengua llatina, fins a la cultura, l’etimologia o la mitologia.

• Activitats per treballar l’expressió escrita i l’expressió oral.

• Activitats per treballar en grup, sobre temes que relacionen el món clàssic amb l’actualitat.

• Compta amb un apèndix que recull tota la gramàtica treballada al llarg del curs.

• Conté un vocabulari bàsic per poder fer exercicis de llengua, sense necessitat del diccionari.

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

+info a la pàgina 11

ODS (Objectius de Desenvolupament Soste-nible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 12

4ESO

DIGITALL TÍALCULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

PROJECTE DIGITALRECURSOS

AVALUACIÓ • AVALUAPPODS

6

1 LLENGUA LLATINA » 1. De l’indoeuropeu al llatí

DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT » 2. Roma, mestressa de mig món

PARLEM EN LLATÍ » 3. Mots catalans de procedència llatina

DE PART DELS DÉUS » 4. Amors i amorets

Amfiteatre d’El-Djem, a Tunísia.

El mur d'Adrià, al nord d’Anglaterra.

6

U N IT AT Cultismes

Els cultismes ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han sofert canvis fonètics; per tant, la seva forma actual és molt semblant a l’originària. És el cas del mot llatí examen, que ens ha ar-ribat exactament igual.

3.3. Neologismes

La llengua catalana també ha incorporat paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous. Són els anomenats neologismes.

A partir del segle xviii la tecnologia i la ciència han progressat moltíssim i ha estat necessari crear nous termes per designar els in-vents o les noves teories que han anat sorgint. Així s’ha configurat un vocabulari tècnic científic comú a tothom, que ha facilitat la comuni-cació i la divulgació dels descobriments. Els científics han recorregut directament al grec i al llatí per a la designació de conceptes cientí-fics o tècnics.

És un neologisme el mot virus, que en llatí volia dir ‘verí’ i actual-ment s’usa en el camp de la medicina i de la informàtica com a element infec ciós i nociu.

Amb el pas del temps, els neologismes deixen de considerar-se paraules de nova creació i s’incorporen a la llengua comuna. És el cas, per exemple, del mot televisió, que està format per un ètim grec tele- (lluny) i un ètim llatí visio (visió).

Quan no es creen paraules noves sinó que s’incorporen mots d’una altra llengua per designar conceptes nous, es parla de manlleus. És un manlleu de l’anglès la paraula sandvitx.

SABIES QUE…?

El Termcat (Centre de Terminologia) s’ocupa de normalitzar neologismes que les innovacions científiques i tecnològiques requereixen. El Cercaterm és el seu servei de consultes en línia.

UNITAT 1 » parlem en llatí

3321. Els limes no són els únics murs que els pobles han construït al llarg de la història. L’afany de se-parar-se d’altres civilitzacions o bé de defensar-se de pobles enemics, és un tema constant en la història de la humanitat. Observa les imatges següents i relaciona-les amb la construcció corresponent:

1. mur entre Israel i Palestina2. muralla xinesa3. mur de Berlín

• Esbrina la data de construcció de cadascun d’aquests murs i busca quina ha estat la seva història fins a l’actualitat.

A

C

B

UNITAT 1 » del món clàssIc a lactuAlitaT » aCTIVitaTs

29

» UNA MICA MÉS17. Declina en singular i en plural: sagitta, -ae i unda, -ae.

18. Declina en els casos indicats:

a) nom. pl. ara, -ae.b) gen. pl. insula, -ae.c) nom. sing. Italia, -ae.d) dat. sing. fabula, -ae.e) dat. pl. lupa, -ae.f) ac. pl. regina, -ae.

19. Declina en els casos indicats:

a) via, -ae: ac. sing. abl. sing.

b) arena, -ae: gen. sing. abl. pl.

c) bestia, -ae: voc. pl. ac. pl.

d) causa, -ae: gen. pl. ac. pl.

e) colonia, -ae: dat. sing. nom. pl.

f) charta, -ae: voc. sing. abl. pl.

20. Analitza i tradueix les frases següents:

a) Magistra discipulas docet (‘ensenya’).b) Femina nautam amat (‘estima’).c) Servae cenam in villa parant (‘preparen’).d) Cornelia magistra est (‘és’).e) Stellae nautas ducunt (‘guien’).f) Sicilia romana provincia erat (‘era’).

VOCABULARIcena, -ae: sopardiscipula, -ae: alumnafemina, -ae: donaSicilia, -ae: Sicília

stella, -ae: estelprovincia, -ae: província

21. Corregeix les errades, si n’hi ha:

a) Regina servas salutant (‘saluden’).b) Claudia magistram est (‘és’).c) Servae cenarum in villa parant (‘preparen’).d) Amica laetitiam non dissimulat (‘dissimula’).e) Iulia discipulam est (‘és’).f) Nauta stellas et luna videt (‘veu’).

22. Digues què signifiquen aquests mots llatins:

serva, -ae puella, -ae magistra, -aestella, -ae dea, -ae silva, -aeagricola, -ae nauta, -ae littera, -ae

23. Ordena aquestes frases per tal que la histò-ria tingui sentit:

a) Iulia Claudiae epistulam legit (‘llegeix’).b) Claudia epistulam scribit (‘escriu’).c) Iulia epistulam ab Claudia accipit (‘rep’).d) Claudia epistulam Iuliae mittit (‘envia’).

24. Analitza i tradueix el text següent en què un pagès mata la guineu que es menjava les seves ga-llines.

Agricola in villa habitat (‘viu’) et quotidie terram arat (‘llaura’). Agricola capras et vaccas et gallinas habet (‘té’). Lupa in silva est (‘hi ha’) et nocte in villam venit (‘va’). Agricola lupam timet (‘tem’) et insidias parat (‘prepara’). Agricola lupam necat (‘mata’).

25. Fes una llista amb les preposicions que han sortit fins ara, amb el cas que regeixen i la seva traducció.

VOCABULARIagricola, -ae: pagèsquotidie (adv.): cada dialupa, -ae: lloba

et (conj. copulativa): i nocte (adv.): de nitinsidia, -ae: trampaterra, -ae: terra

42

UNITAT 2 » LLENGUA LLATINA » ACTIVITATS

22. Busca mots en català derivats del mot llatí limes.

23. Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions:

a) Pompeia va ser destruïda per l’esclat del volcà Vesuvi el 25 d’agost del 79 dC.

b) La Porta Nigra és part de la muralla que prote-gia Trèveris.

c) Adrià va construir una muralla per separar els romans dels bàrbars.

d) La muralla d’Adrià separa actualment Anglater-ra i Irlanda.

e) Arles és una ciutat que va ser colonitzada per Juli Cèsar, i que està situada al sud de França.

24. Fixa’t en el mapa de les províncies romanes de la Gàl·lia, Germània i Bri tània, i relaciona cada to-pònim llatí amb l’actual:

1. Londinium • • Colònia

2. Narbo Martius • • Bordeus

3. Massàlia • • Tolosa

4. Tolosa • • Utrecht

5. Colonia Claudia Ara Agrippinense

• • Marsella

6. Burdígala • • Lincoln

7. Traiectum • • Narbona

8. Lindum • • Londres

25. Busca alguna imatge i informació (data de construcció, característiques, estat actual de con-servació…) sobre aquests edificis d’època romana en diferents països que foren romanitzats:

a) Amfiteatre de Nimes (França)b) Teatre de Mèrida (Espanya)c) Temple de Diana d’Évora (Portugal)d) Biblioteca de Cels, a Efes (Turquia)e) Teatre romà de Bosrà (Síria)f) Temple de Júpiter, a Volubilis (Marroc)

26. En grup, prepareu una exposició oral sobre Pompeia, una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. Actualment, és un dels jaciments arqueològics més ben conservats i permet conèixer com era la vida quotidiana dels romans i de les romanes en el moment de l’erupció. Busqueu informació i imat-ges sobre els aspectes següents i prepareu una presentació en PowerPoint per exposar-la a la res-ta de companys i companyes de la classe:

1. Localització de Pompeia, erupció del Vesuvi i destrucció de la ciutat.

2. El fòrum de Pompeia: temples i altres edificis a tocar del fòrum.

3. Les termes: distribució d’espais.4. Edificis per a l’oci i espectacles.5. Cases i vil·les (mosaics).6. El Lupanar, la prostitució a Pompeia.7. Mercats, botigues i locals per menjar i beure.8. Els carrers de Pompeia.

27. Quan el volcà Vesuvi va entrar en erupció, es calcula que a Pompeia hi havia uns 15.000 habi-tants. Alguns es van poder escapar i van salvar- se, però unes 2.000 persones van quedar sepulta-des per les cendres. A partir de 1860, quan es van començar les excavacions sistemàtiques a Pom-peia, els arqueòlegs han anat descobrint els em-bolcalls dels cossos descompostos d’un miler de víctimes de l’erupció, dels quals s’han fet motlles injectant guix líquid en els buits que van deixar els cossos calcinats en la cendra.

Busca imatges d’aquests motlles de guix que cor-responen a persones o animals que van morir en aquella erupció.

UNITAT 1 » del món clàssIc a lactuAlitaT » aCTIVitaTs

30

» POSA’T A PROVA1. Defineix aquests conceptes: diàspora, família lingüística, indoeuropeu, humanistes.

2. Digues un exemple de cada una d’aquestes famílies lingüístiques: llengua germànica, llen-gua bàltica, llengua cèltica, llengua eslava.

3. Relaciona cada definició amb l’etapa o el re-gistre lingüístic corresponent: llatí clàssic, llatí tardà, llatí culte, llatí arcaic, llatí medieval.

a) Etapa preliterària del llatí.b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en

l’àmbit de la cultura.c) Llatí del moment de màxim esplendor de la

literatura.d) Llatí que marca el final de la gran literatura

llatina.e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals i

que no experimenta variacions al llarg del temps.

4. Explica en 10 línies l’expansió de Roma.

5. Ordena cronològicament aquests fets sobre l’expansió de Roma:

a) Conquesta de la Gàl·lia.b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident i el

d’Orient.c) Roma conquereix la Magna Grècia i tot el sud

de la península Itàlica.d) Després de la primera Guerra Púnica, Sicília

passa a ser una província romana.e) Roma esdevé la ciutat més poderosa del Laci.f) Es construeix la muralla d’Adrià a Britània.

7. Defineix aquests conceptes:

a) Substratb) Superestratc) Adstrat

8. Relaciona cada un d’aquests conceptes lin-güístics amb la definició corresponent, que tens més avall:

cultismes • mots patrimonials • neologismes

a) Paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous.

b) Mots llatins que han passat al català sense gaires canvis fonètics.

c) Mot del llatí que ha passat al català amb mol-tes alteracions.

9. Observa aquest quadre de Velázquez i expli-ca què representa.

6. Relaciona la descripció d'aquestes restes romanes amb la ciutat i el país a què fan referència:

Coneguda com la perla d’Àfrica. • • El-Djem • • Síria

Plaça oval amb columnata. • • Leptis Magna • • Jordània

Amfiteatre de l’Imperi de grans dimensions.

• • Palmira • • Tunísia

Majestuós teatre del segle ii dC. • • Jerash • • Líbia

La Venus del mirall, de Diego Velázquez. National Gallery, Londres.

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

41

PROJECTE DIGITAL (llicència inclosa en el programa)Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.

AVALUACIÓ

PER DIMENSIONS

amb lAvaluApp.

Pàgina inicial

amb els blocs

de la unitat.

Continguts relacionats

amb l’actualitat.

ODSExercicis

amb diferent nivell

de complexitat.

POSA’T A PROVA.

CULTU

RA CL

ÀSSIC

A • LL

ATÍRE

CURS

OSAVA

LUACIÓ

• AVA

LUAPP

ODS

7

PROJ

ECTE D

IGITAL

DIMENSIÓ HISTÒRICA

DIMENSIÓ CULTURAL

I ARTÍSTICA

ÀMBIT SOCIAL

DIMENSIÓ

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIÓ EXPRESSIÓ

ESCRITA

DIMENSIÓ LITERÀRIA

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ

ORAL

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

» LLENGUA LLATINA1. De l’indoeuropeu al llatíT’has preguntat mai quantes llengües es parlen al món? D’on ve la

teva llengua? Quines van ser les primeres llengües? Totes aquestes

preguntes tenen resposta, encara que sovint sigui una resposta in-

certa, atesa la poca informació de què disposen els historiadors de

la llengua.Actualment es parlen més de 5.000 llengües al món, algunes amb

molts parlants, altres en canvi amb pocs. Moltes d’aquestes llengües

no són totalment independents i diferents d’altres, sinó que hi tenen

semblances. Aquestes similituds fan que la majoria de les llengües

puguin agrupar-se en famílies lingüístiques.Com pots veure en el quadre del marge, al món hi ha diverses fa-

mílies lingüístiques, però ara ens centrarem en la família indoeuropea.1.2. Les llengües indoeuropees A partir del segle xviii alguns lingüistes van adonar-se que existien

diverses coincidències entre algunes llengües de l’Índia, com el sàns-

crit, i algunes llengües europees. Van comprovar, també, aquestes

semblances amb diverses llengües perses, com l’avèstic. A partir de la

comparació d’aquestes llengües van determinar que un bon nombre

de les llengües d’Europa i algunes llengües d’Àsia formaven part d’una

mateixa família lingüística. Vegem-ne un exemple comparant aquests

dos mots:

MAREPARESànscrit

matarpitaLlatí

materpaterGrec

meterpaterGòtic

muoterfadarAl segle xix, el lingüista Franz Bopp va publicar la seva teoria d’una

família lingüística indoeuropea, que tenia una llengua originària comu-

na: l’indoeuropeu.Com que no se n’han trobat testimonis escrits, es tracta d’una llen-

gua hipotètica que els estudiosos han aconseguit formular a partir de

l’estudi de les característiques de totes les llengües indo europees.

L’indoeuropeu es parlava cap al tercer mil·lenni abans de Crist al

centre d’Europa i a les estepes de Sibèria. Aquesta llengua era parla-

da per una sola comunitat: la dels pobles indoeuropeus que vivien en

aquests territoris.

Família lingüística. Conjunt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents. Cada família es divideix en subfamílies, de manera que podem establir l’arbre genealògic de les llengües.

VOCABULARI

ALGUNES FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES– Família indoeuropea (grec, anglès, rus...)

– Família altaica (mongol, manxú...)– Família caucàsica (georgià, txetxè, ubikh...)– Família afroasiàtica (àrab, hebreu, somali...)– etc.

Hi ha algunes llengües aïllades que no formen part de cap de les famílies lingüístiques conegudes. Una d’aquestes llengües és l’èuscar o basc, una de les llengües més antigues d’Europa, i fins i tot del món, que no té relació amb cap altra.

SABIES QUE…?

7

LLENGUA LLATINA « UNITAT 1

4.2. Venus i Mart

Venus es va casar amb Vulcà, ferrer i déu del foc (el menys agraciat

de l’Olimp, ja que era lleig, coix i sempre anava brut), però a qui real-

ment desit java la deessa era al déu de la guerra, Mart, valent, alt i ben

plantat.

Venus i Mart, de Sandro Botticelli. National Gallery, Londres.

Vulcà, Venus i Mart,

d'Il Tintoretto. Alte Pinakothek,

Munic.

Botticelli va immortalitzar una d’aquestes trobades entre Venus i Mart, en la qual Venus està desperta i

mira Mart mentre dorm. Alhora, uns petits sàtirs juguen al seu voltant. Els amants estan sota un arbust

de murta, l’arbre consagrat a la deessa.

Aquesta obra amaga el missatge del triomf de l’amor sobre la guerra ja que Venus ha allunyat Mart

de les seves accions bèl·liques. Un dels sàtirs intenta despertar-lo bufant-li una botzina a l’orella, dos

més li prenen les armes i un altre es posa el seu casc.

En aquesta obra d’Il Tintoret-

to, el pintor ha representat

Vulcà que sorprèn la seva

dona nua, mentre Mart, ama-

gat sota el llit, treu el cap per

fer callar el gos que borda. Al

fons, l’escut de Mart, en què es

veu reflectida l’escena del pri-

mer pla. Al bressol es repre-

senta Cupido, símbol de l’amor

entre Venus i Mart.

ALTRES OBRES RELACIONADES

Venus i Mart, fresc pompeià.

La farga de Vulcà,

d’Il Tintoretto. Palau Ducal,

Venècia.

UNITAT 1 » de part dels déUs

36

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

C1 C3

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

C8 C9

Les dimensions i les competènciesLa matèria de llatí està englobada dins l’àmbit lingüístic, però també comparteix competències de l'àmbit social.

ÀMBIT SOCIAL

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL

RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP

ODS

8

ELS PROGRAMES DE CULTURA CLÀSSICA I LLATÍEls programes de Cultura clàssica i Llatí de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.

Els alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.

Els docents disposen del material següent:

• El programa en versió digital.

• La guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.

• Recursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests: activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc.

• Una eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp! (En el Programa Hipàtia d'Alexandria)

ESO

CULTU

RA CL

ÀSSIC

A

3ESO

UTURALCL SSICAÀC

Programa

Aspàsia de Milet

4ESO

ESO

LLATÍ L TÍAL

Programa

Hipàtia d’Alexandria

ESPAI PERSONAL

3ESO

DIGITALUTURALCL SSICAÀC 4

ESO

DIGITALL TÍAL

CULTU

RA CL

ÀSSIC

A • LL

ATÍRE

CURS

OSAVA

LUACIÓ

• AVA

LUAPP

ODS

9

PROJ

ECTE D

IGITAL

RECURSOS PER AL DOCENTBarcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.

Guia d’aulaLa guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.

Espai personalRecursos que es poden trobar a l’espai personal del web www.barcanova.cat a l’apartat ELS MEUS RECURSOS. De cada unitat, es disposa de:

• Temporització indicativa• Programació didàctica• Avaluació inicial • Activitats de reforç amb el solucionari• Mapes conceptuals amb el solucionari

Està estructurada segons aquests apartats:

• Presentació de la guia d’aula i del seu funcionament.

• Competències bàsiques de la matèria.

• Eines d’avaluació de les competències: – AvaluApp (a Llatí de 4t) – Rúbriques i dianes

• Índex de continguts del programa.

• Temporització indicativa.

• Unitats didàctiques: – Presentació de la unitat – Programació didàctica – Continguts – Criteris d’avaluació – Objectius d’aprenentatge – Desenvolupament de la unitat amb el solucionari.

3ESOD’AULA

GUIA

UTURALCL SSICAÀC

Programa

Aspàsia de Milet

4ESOD’AULA

GUIA

L TÍALPrograma Hipàtia d’Alexandria

1213

ActivitAts de reforç culturA clàssicA eso

Nom Grup

Avaluació Data temA 4. Déus O Deesses

Omple els buits amb les paraules adients per tal que el text tingui sentit:

Els grecs s’imaginaven que el principi del món era el , d’on va sorgir , la Terra, i

, el Cel. Urà, tement que els seus fills el destronessin, així que naixien els tancava a l’interior de

la terra fins que Cronos, el més petit, va tallar els genitals del seu pare i es va convertir en l’amo de l’univers.

Cronos es va unir a Rea i van engendrar sis fills: (Júpiter), (Neptú),

(Plutó), (Vesta), (Ceres) i (Juno).

A banda d’aquests déus, a l’ , muntanya considerada la llar dels déus, hi vivien altres divinitats:

– (Mart), déu de la guerra, armat amb un casc, un escut i una llança.

– Hermes ( ), el missatger dels déus, que portava un casc i unes sandàlies alades.

– , identificat amb el Sol, era el déu de les arts, sobretot de la música. El solien acompanyar

les nou Muses.

– Atena ( ), que va néixer del cap de Zeus. Era la deessa de la saviesa i també la de la guerra.

– (Venus) era la deessa de l’amor, nascuda de l’escuma del mar.

– (Vesta), protectora de la família. Solien representar-la amb una flama que simbolitza el

.

– Demèter (Ceres), deessa de l’ , que es va tornar mig boja buscant la seva filla.

– Àrtemis (Diana) era la germana bessona d’ i se la identificava amb la Lluna. Es passava el dia

caçant amb l’arc i les fletxes.

– Hefest ( ) era el déu del . Els seus atributs eren un martell i unes tenalles. Era el

que reparava les eines que es feien malbé.

A part de les divinitats, hi ha un munt de llegendes, com les aventures de Perseu, que va matar la ;

la història del laberint de Creta, on hi havia el ; o la fundació de Barcelona per part de l’heroi

.

34

35

mapa conceptual

cultura clàssica eso

Nom Grup

Avaluació Data

temA 1. ArribeN els Grecs

per part dels

ambuna finalitat

fundació

colonitzaciópacífica per lacostaMediterrània

parlaven lallengua

provenen moltesparaules

s’organitzavenen polis

Atenes

governada perembelleix la

ciutat i laconverteixen referentcultural

instaura la

Acròpolis

el temple del

Atena(protectorade la ciutat)

Guerra del Peloponès

decadència d’Atenes

Filip de Macedònia

Succeït per

expandeix la cultura grega

Van fer grans aportacions a la ciència

emigren delseu país

Els teoremes de

El Anaximandre

Estudi dels Demòcrit

Teoria Aristarc de Samos

Medicina científica

com

segle V aC

d’on

on hi ha

però nototes les

polis erendemocràtiques

dedicat a

s’imposa

que

d’Empúries

segle vi aC

foceus

segle VI aCarriben al territoride l’actual

Esparta Atenes

els Grecs

10

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL

RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP

ODS

AVALUACIÓL’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge

i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.

OBSERVAR REFLEXIONAR

DECIDIR I ACTUAR

COMUNICAR

ACOMPANYAR

AVALUAR PER APRENDRE

AvaluaAppEditorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.

• Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.• Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar.• Multidispositiu per treballar en qualsevol suport.

Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal de Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .

Accedeix al tutorial

11

CULTU

RA CL

ÀSSIC

A • LL

ATÍPR

OJECT

E DIGI

TALRE

CURS

OSAVA

LUACIÓ

• AVA

LUAPP

ODS

COMPROMÍS ODS Objectius per al Desenvolupament Sostenible

En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.

L’Agenda 2030 situa l’educació

com a palanca fonamental per

desenvolupar els 17 OBJECTIUS.

Aquests objectius porten implícit

un esperit de col·laboració

i pragmatisme amb l’objectiu

de millorar la vida, de manera

sostenible, de les generacions futures.

Els ODS són una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones puguin gaudir d’igualtat, aigua, energies netes, pau i prosperitat.

El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de

treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també

el seu saber fer i el seu saber ser.

12

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍPROJECTE DIGITAL

RECURSOSAVALUACIÓ • AVALUAPP

ODS

CATALUNYAMaresme, 107-109Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou08019 BarcelonaTel. 934 955 399 clients@barcanova.cat

ILLES BALEARSFrancesc Vallduví, 18, local 1Polígon can Enetgistes07011 Can Valero. PalmaTel. 971 253 000 delegacion.palmamallorca@anaya.es

COMUNITAT VALENCIANA

València i CastellóCtra. De Barcelona, 146136 Museros (València)Tel. 961 443 512 delegacion.valencia@anaya.es

AlacantAvda. de Elche, 184Partida de Aguamarga03008 AlacantTel. 965 101 000 / 965 102 068 delegacion.alicante@anaya.es

DISTRIBUEIX COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.

www.barcanova.cat

facebook.com/editorialbarcanova

@EDBARCANOVA

barcanova_editorial

924

32

75

El canvi comença en cada un de nosaltres. Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per trans-formar el món.

Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

AGENDA 2030

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Mai s’ha de gatejar quan es té l’impuls de volar.Hellen Keller