1G UIESDIVULGATIVES A G È N C I A D ’ E N E R G I A D E B A R C E L O N A 2 0 0 4

instal·lacionssolars tèrmiques

índex

presentació 3

introducció 4

el consum d’energia a Barcelona 5

l’energia solar tèrmica a Europa 6

Barcelona i l’Ordenança solar 7

descripció de les instal·lacions 8

tipologies 10

la instal·lació solar tèrmica:un element comunitari 12

manteniment 13

beneficis ambientals 14

beneficis socials 15

beneficis econòmics 16

consells útils 17

3

presentació

Imma Mayol i BeltranTercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelonai presidenta de l’Agència d’Energia de Barcelona

L’energia solar és un recurs natural molt emprat en altres països

europeus i encara poc utilitzat al nostre territori, sobretot si tenim

en compte la potencialitat d’aquesta font d’energia en una ciutat

com Barcelona que rep deu vegades més radiació solar de la que

es necessitaria per satisfer el consum energètic de la ciutadania.

Tot i així, l’aprovació de l’Ordenança solar tèrmica de Barcelona

ara fa quatre anys i altres iniciatives municipals orientades a l’impuls

de l’energia solar, com les instal·lacions solars fotovoltaiques en

edificis municipals o la gran pèrgola fotovoltaica del Fòrum, ens

estan situant en el bon camí per assolir l’objectiu de superfície solar

que el Pla de millora energètica preveia per a l’any 2010.

Ara, l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per l’ús d’energies

renovables i, més concretament, pel foment de l’energia solar es

fa palesa una vegada més amb l’edició d’aquesta guia adreçada

a les persones usuàries d’instal·lacions solars tèrmiques i elaborada

amb una triple funció: informativa, divulgadora i educadora.

A través d’un llenguatge entenedor i l’ús de recursos gràfics, la

guia pretén donar a conèixer, d’una banda, les característiques

d’aquesta nova tecnologia que heu adquirit per a la vostra llar i,

d’altra banda, els efectes positius que el seu ús implica tant per a

vosaltres com per al vostre entorn més immediat i per a la

sostenibilitat del planeta.

Feu córrer la veu sobre els beneficis ambientals, socials i econòmics

de la vostra experiència solar!

introducció

4

El Sol és l’energia bàsica que alimenta tot el sistema terrestre.

Fins i tot el carbó, el petroli i el gas es van originar gràcies a latransformació química de l’energia solar. Les anomenem energiesno renovables perquè aquesta transformació requereix condicionsmolt especials i un període de temps per a nosaltres inimaginable.De manera que podem dir que la quantitat formada fins ara ésl’única de què disposem.

Per contra anomenem energies renovables aquelles que estandisponibles per gaudir-ne sempre, tant si les aprofitem com si no:l’energia eòlica a partir dels vents, solar tèrmica que aprofita la calordel Sol, solar fotovoltaica per produir electricitat, l’energia de lesmarees a partir del moviment del mar o l’energia geotèrmica queaprofita la calor subterrània de la Terra.

A Barcelona, tenimenergies renovables?

Sí, i la més abundant és l’energiasolar. El Sol arriba a tota la Terraperò amb diferent intensitat se-gons la latitud.

Als països mediterranis tenim lasort de rebre molta radiació so-lar i per tant comptem ambl’oportunitat que el Sol es puguiconvertir en una de les principalsfonts d’energia.

A Barcelona s’ha calculat quel’energia de la radiació solar és10 vegades superior al consumtotal d’energia de la ciutat.

Quins són elsreptes energètics?

L’activitat humana es basa enl’ús d’energies no renovables.Aquest ús planteja dos proble-mes bàsics: són energies moltcontaminants i el seu consumexcessiu està esgotant les reser-ves a gran velocitat.

Això ens porta a la necessitatde consumir l’energia de mane-ra més racional i eficient, sensemalbaratar-la, però sobretot autilitzar altres fonts d’energiaalternatives renovables i menyscontaminants.

Escandinàvia

Europa central

Mediterrània

Deserts africans

700 kWh/m2

1.000 kWh/m2

1.600 kWh/m2

2.300 kWh/m2

Radiació solar incident

Dades del Servei Meteorològic Alemany(DWD)

5

A Barcelona el consum domèstic d’energia repre-senta un 30% del consum total de la ciutat, delqual un 32% és per produir aigua calenta.

el consum d’energia a Barcelona

Podem aprofitarl’energia solar de forma directa?

Sí, la podem aprofitar de dues maneres, com aelectricitat (energia fotovoltaica) o com a calor(energia solar tèrmica) per aigua calenta sanitària,–dutxes i lavabos– i aigua calenta de rentat –robai vaixella–.

En el procés de canvi cap a fonts d’energia reno-vables, el primer pas, el més senzill i eficient, ésutilitzar l’energia solar per escalfar aigua. En elconsum domèstic és l’aigua calenta sanitària (ACS).

Quin és el potencial per a la implantaciód’aquesta aplicació solar?

Als nostres habitatges fem un ús divers de l’energia.

L’energia que consumim bàsicament és gas natural(59%), electricitat (31%) i butà (10%).

Les instal·lacions d’energia solar tèrmica permetriencobrir un 60% del consum d’energia utilitzada perescalfar aigua.

Si considerem que avui en dia a Barcelona enl’àmbit domèstic l’aigua s’escalfa fonamentalmentamb gas natural, això representaria reduir 1/3 elconsum domèstic de gas.

Distribució per sectors del consum d’energia aBarcelona Usos de l’energia en l’habitatge

Transport

Domèstic Equipaments domèstics

Calefacció

Comercial-industrial 37 %

33 %

30 %

32 %

30 %

29 %

8 %

1 %Refrigeració

Aigua calenta sanitària

Il·luminació

A Barcelona, l’aprofitament solar tèrmic és encaraincipient, a la ciutat es veuen poques plaquessolars. Podríem pensar que és molt difícil instal·lar-les, que no disposem de la tecnologia, que ésmolt car... però si mirem la implantació de l’energiasolar tèrmica a Europa, tindrem una sorpresa.

Recordem el mapa de radiació solar incident imirem el gràfic inferior, que ens diu els m2 decaptadors solars instal·lats per cada 1.000 habi-tants1.

Com es pot veure, un país com Finlàndia, que repmenys de la meitat de radiació solar per m2 que

l’energia solar tèrmica a Europa

1 Dades d’EurObserv’ER.

nosaltres disposa de més captadors solars perhabitant que l’Estat espanyol. I curiosament unestat petit, centreeuropeu i muntanyenc, Àustria,amb una població no massa superior a Catalunya,encapçala la llista, seguit de prop de Grècia i moltper davant de països de major potencial econòmici a priori de major sensibilitat ambiental, comAlemanya, Dinamarca o Suècia.

Per tant, d’una banda ja existeixen els mitjanstècnics i la possibilitat per avançar en la implantacióde l’energia solar tèrmica i d’una altra, comptemamb condicions climàtiques i de radiació solaròptimes per a aquest aprofitament.

6

Captadors solars instal·lats (m2/1.000 habitants)

MITJANA UE

Finlàndia

Suècia

Dinamarca

Holanda

Irlanda

Regne Unit

Bèlgica

Luxemburg

Alemanya

Àustria

França

Espanya

Portugal

Itàlia

Grècia

34

8

22

54

25

1

3

4

2

57

314

11

7

20

7

270

Per tal d’avançar en aquesta direcció, a Barcelonaes va aprovar l’any 1999 una normativa que obligaa utilitzar energia solar tèrmica per a l’escalfamentd’aigua en un nombre important dels habitatgesde nova construcció i dels habitatges que esrehabilitin de forma integral, així com en les pis-cines.

Fruit d’aquesta normativa, avui el 41% dels noushabitatges incorporen plaques solars tèrmiquesper a l’aigua calenta sanitària.

El Pla de millora energètica de Barcelona preveuper a l’any 2010 una superfície de 96.300 m2 deplaques solars tèrmiques. Això suposarà assoliruna ràtio de 64 m2/ 1.000 habitants, quasi el doblede la mitjana europea actual).

Barcelona i l’Ordenança solar

7

Les ordenances solars municipals

Per aquesta iniciativa pionera Barcelona ha estatpremiada a Europa, però avui no és un cas únic,moltes ciutats han seguit aquesta via. A Catalunyamés de 20 ciutats han aprovat ordenances solars2.

L’exemple de Barcelona s’ha anat estenent arreude l’Estat, on ciutats com Sevilla i més recentmentMadrid o Pamplona han aprovat ordenancesd’aquest tipus, i d’altres com València n’estanelaborant.

Aquesta superfície solar tèrmica suposarà un estalvienergètic estimat de prop de 80.000 mWh –uns52,3 kWh per habitant– que equivaldria aproxima-dament a un estalvi anual de prop de 5,5 m3 degas natural per persona.

2 Trobareu informació detallada a www.icaen.es.

Una instal·lació solar tèrmica és un sistema molt senzill i ambmecanismes prou comuns com perquè el seu funcionament noresulti ni dificultós ni complex.

Els elements que la composen són els següents:

descripció de les instal·lacions

1 Els captadors solars

Són els elements que “captu-ren” la radiació solar i la conver-teixen en energia tèrmica, enescalfor.

La superfície del captador estàgeneralment coberta per un vi-dre que deixa passar els raigsde sol. Aquests escalfen unstubs metàl·lics que transmetenla calor a un líquid que tenendins. Els tubs són de color foscperquè, com ja sabem, les su-perfícies fosques s’escalfen més.

El vidre que cobreix el captadorno només protegeix la instal·la-ció sinó que també permet con-servar l’escalfor tot produint unefecte hivernacle que millora elrendiment del captador.

2 El circuit primari

Es tracta d’un circuit tancat detubs que transporta l’escalfordes del captador fins al sistemad’emmagatzematge de calor,l’acumulador.

8

Captadors solars

Sistemaauxiliar

Entrada d’aigua freda

Acumulador Vàlvula

Aigua calenta:

1

2

3

4 5 6

El líquid escalfat (que pot seraigua o una barreja de substàn-cies que faciliten el transport del’escalfor) porta la calor finsl’acumulador i retorna al capta-dor un cop refredat per reescal-far-se de nou.

Els tubs del circuit primari estanrecoberts de material aïllant perevitar les fuites de calor.

3 El bescanviador de calor

El bescanviador de calor ésl’element de la instal·lació queescalfa l’aigua de consum apartir de la calor captada delSol.

Es troba a l’extrem del circuitprimari, generalment dins del’acumulador. Té forma de ser-pentí per augmentar la superfí-cie de contacte i així ser méseficient.

L’aigua que entra a l’acumu-lador, sempre que estigui mésfreda que el serpentí, s’escalfarà.Aquesta aigua, escalfada en ho-res de sol, ens quedarà disponi-ble per al consum posterior.

4 L’acumulador

És el dipòsit on tenim l’aiguacalenta disponible per al con-sum.

Disposa d’una entrada d’aiguafreda i d’una sortida d’aigua ca-lenta. L’aigua freda entra per lapart baixa del dipòsit on es tro-ba amb el bescanviador i a me-sura que s’escalfa es desplaçacap amunt. A la part altas’acumula l’aigua ja calenta desd’on sortirà per al consum.

Internament disposa d’un siste-ma per evitar l’efecte corrosiude l'aigua calenta emmagatze-mada sobre els materials. Perfora té una capa de materialaïllant que evita pèrdues de ca-lor i està cobert per algun ma-terial que protegeix l’aïllamentde possibles humitats o cops.

5 Circuit secundario de consum

És un circuit obert que ja existeixen tots els habitatges per al’aigua calenta, en el qual perun costat entra l’aigua freda dela canonada de subministra-

3 L’aïllament de canonades d’ACS s’hauria de fer sempre tant per aspectes d’eficiència com de confort.

9

ment i per l’altre extrem es con-sumeix l’aigua escalfada: dutxa,rentamans, aigüera, rentadora,rentavaixelles, etc.

En el nostre cas, l’aigua fredaen lloc d’anar directament al’escalfador o la caldera, passaprimer per l’acumulador, queescalfa l’aigua fins a una tempe-ratura determinada.

Quan les canonades d’aigua ca-lenta van per fora la paret, espe-cialment per l’exterior de l’edifici,estaran cobertes per materialaïllant3.

6 Sistema auxiliar o de suport

És un sistema que es posa enmarxa quan manca sol i/o quanl’aigua no assoleix prou tempe-ratura. Hi ha:- Sistemes de suport integrats

a l’acumulador, en general unaresistència elèctrica.

- Escalfadors o calderes de gasconnectades al circuit secun-dari, en paral·lel si són conven-cionals i en sèrie si són modu-lants termostàtiques.

- Bescanviadors amb sistemade suport com una caldera...

Instal·lacions centralitzades

tipologies

emmagatzematge centralitzat normalment amb diversos acumuladorscomunitaris

sistema de suport centralitzat normalment una caldera central

10

Hi ha diferents tipus d’instal·la-cions segons com distribuïm ocombinem els diferents ele-ments que la integren (acumu-lador, sistemes de suport...).

En un edifici plurifamiliar, elscaptadors i el circuit primari sóngeneralment comunitaris, peròel nombre i ubicació de la restade components pot variar.

Per a l’usuari la diferència estrobarà en els elements que hihaurà o no al seu habitatge.

A més a més, cal que els habi-tatges tinguin comptadors indi-viduals per poder atribuir acadascú el consum que li corres-pon.

Tota la instal·lació és comunitària –als habitatges no hi ha ni acumu-ladors ni escalfadors o calderes– i, tot i que l’ús final és particular,el consum (d’aigua i d’energia de suport) és comunitari.

Aquest tipus d’instal·lacions són les habituals en residències, hotels,equipaments esportius o escolars... on el centre es fa càrrec de lesdespeses de calefacció i aigua calenta.

En edificis d’habitatges és menys freqüent trobar aquestes instal·la-cions centralitzades llevat que ja disposin d’un sistema de calefacciócentral.

Captadorssolars

Entrada d’aiguafreda

Acumulador

Energiade suport

Instal·lacions descentralitzades

11

emmagatzematge individual un acumulador per habitatge

sistema de suport individual un escalfador o caldera a cada habitatge

Instal·lacions mixtes

També podem trobar equipscombinats. És factible de vega-des la combinació d’un o mésacumuladors comunitaris ambacumuladors individuals més pe-tits, per tal d’incrementar el vo-lum d’emmagatzematge senseocupar massa espai dins del’habitatge.

Cada habitatge disposa del seu acumulador i la seva caldera.

És el tipus més senzill de gestionar per a la comunitat ja que elsconsums d’aigua i d’energia estan perfectament identificats i vana càrrec de cada particular.

L’únic desavantatge és que té un rendiment lleugerament menorque una instal·lació centralitzada.

Captadors solars

Aigua de xarxaAcumulador

Escalfador

Aigua de xarxaAcumulador

Escalfador

Aigua de xarxaAcumulador

Escalfador

En els casos d’habitatges delloguer el procediment pot serdiferent, ja que s’hi afegeix elllogater com a usuari5.

De tota manera, hi ha dos as-pectes importants que ens hand’ajudar a prendre les decisionsde forma adequada:

El responsable del mantenimentde les instal·lacions solars és elpropietari o la comunitat de pro-pietaris de l’edifici4.

La instal·lació solar tèrmica ésun nou element que s’afegeixal seguit de serveis i tasques demanteniment que contracta ca-da comunitat (neteja d’escala,manteniment d’antenes de TV,ascensor, reparacions en terras-ses, portes, panys i claus, etc.) ique es gestionen sense cap pro-blema.

En el cas de les instal·lacionssolars comunitàries el procedi-ment a seguir és el mateix queper a la resta de tasques: lesdecisions sobre el tema les prenla comunitat de veïns a travésde la junta i del seu representantlegal, el president. A partird’aquí l’administrador de fin-ques contractat per la comunitats’encarregarà de les gestionsconcretes, com ho fa de la restade tasques comunitàries.

En una instal·lació solar tèrmicahi ha elements situats en l’espaiparticular: l’acumulador o la cal-dera que tenim cadascú al nos-tre habitatge. Això no obstant,aquests aparells formen partd’una instal·lació que en el seuconjunt és comunitària. Per tant,per garantir un bon funciona-ment és convenient donar a totala instal·lació el tractamentd’element comunitari.

la instal·lació solar tèrmica:un element comunitari

4 L’Ordenança solar de Barcelona estableix les obligacions, el règim d’inspeccions i requeriments en obres i instal·lacions, defineixles infraccions i estableix el règim sancionador.

5 Un cas particular són les finques del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, on aquest actua com a propietari-administradorde la finca. El Patronat, com a un dels principals impulsors de les instal·lacions solars, ja disposa i preveu tots els aspectes relacionatsamb el seu manteniment.

La garantia de funcionamentLa capacitació per al mante-niment

12

Garantia del funcionament

En general, les empreses instal·ladores de capta-dors solars ofereixen una garantia de funcionamentde la instal·lació durant els tres primers anys.

Pot ser que el constructor o promotor dels habi-tatges no hagi negociat aquesta garantia ambl’instal·lador.

Tot i que això no vol dir que estiguem desprotegits,ja que els diferents elements de la instal·lació(captadors, acumuladors, bombes, etc.) acostumena disposar de les garanties del fabricant, cal exigiruna garantia global de la instal·lació solar.

Manteniment habitual

Passat el període de garantia, o els dos o tres anysde rodatge de la instal·lació, el manteniment essimplifica molt i en general es limita a:

També hi haurà algunes tasques puntuals (comrevisar les fixacions de l’estructura dels captadors)i d’altres, comunes a qualsevol instal·lació d’aiguacalenta: manteniment de l’escalfador o caldera icontrol de pèrdues al circuit de consum.

Totes aquestes operacions són senzilles per aqualsevol instal·lador convencional. No obstantaixò, el desconeixement que aquest pot tenir dela tecnologia solar pot fer que no sempre actuï dela forma adequada.

Per tant, és convenient que la comunitat, a travésde l’administrador, busqui una empresa de man-teniment amb prou solvència tècnica.

A manca d’una acreditació oficial, el més adequatés adreçar-se a les agrupacions empresarials delsector de les energies renovables.

manteniment

13

Neteja mantenir neta la superfície de captació

Anticorrosió protegir les estructures contra la corrosiói el rovell

Aïllaments verificar l’estat de captadors, canonadesi acumuladors

Manòmetresi termòmetres

verificar-ne el funcionament correctei ajustar les pressions i temperaturesdels circuits

Sobreescalfa-ments

verificar el funcionament dels sistemesde regulació i control i d’altres elementstècnics per evitar sobreescalfaments

En l’àmbit local

La instal·lació d’acumuladors solars ens permetsubstituir una part del consum de combustiblesfòssils (carbó, gas, petroli) i/o d’electricitat perenergia solar.

Amb això aconseguim reduir les emissions deCO2, fet que, en l’àmbit local permet millorar laqualitat de l’aire que respirem.

Segons la font d’energia que substituïm, la quan-titat d’emissions de CO2 no emeses és diferent.Així, per cada m2 de captador:

beneficis ambientals

14

En l’àmbit global

En l’àmbit mundial, amb l’ús d’energies renovablesevitem l’exhauriment de recursos naturals limitats.Els beneficis de reduir el consum de combustiblesfòssils i electricitat són diversos però en destacaremdos:

- La reducció de les emissions de CO2, cosa ambla qual contribuïm a lluitar contra l’escalfamentde la Terra (l’efecte hivernacle).A Barcelona s’estima que el volum de projectestramitats fins l’any 2004 suposaran una reducciód’emissions de prop de 3.000 tones de CO2anuals.

- La reducció de la demanda de combustiblescom el petroli, amb la qual cosa reduïm el seutransport i, per tant, els riscos d’abocamentsincontrolats i marees negres.

La vegetació de la ciutat també té un efecte positiusobre la qualitat de l’aire perquè absorbeix el CO2de l’aire.

Evitem les següents tonesde CO2

si substituïm

0,150,200,500,40

Gas naturalGasoilCarbóElectricitat

Si considerem la reducció d’emissions i ho relacionem amb la capacitat d’absorcióde CO2 del verd urbà podem dir que:

L’efecte d’instal·lar 1 m2 de captadors solarsés aproximadament igual a l’efecte de 85 m2

de verd urbà.

1 m2 = 85 m2

En l’àmbit regional i local

La implantació progressiva de les energies reno-vables en general, i de l’energia solar tèrmica enparticular, implica un canvi en el model de pro-ducció energètica, que progressivament es vadescentralitzant.

D’aquesta forma, el flux de diners ja no es destinaa la compra d’un recurs energètic (gas, petroli,etc.) sinó que s’inverteix en empreses, principal-ment locals, que es dediquen a la construcció,instal·lació i manteniment de sistemes solars tèr-mics.

Això ja comença a veure’s a Europa on s’han creatuns 16.300 llocs de treball en el mercat de l’energiasolar tèrmica.

A Grècia, per exemple, que és el segon país ambmés captadors solars d’Europa, s’han creat uns3.000 llocs de treball, la meitat dels quals sóntreballs d’instal·lació i de manteniment.

A Catalunya el sector de les energies renovablescomptava ja l’any 2003 amb 112 empreses asso-ciades.

beneficis socials

15

En l’àmbit global

La reducció de la dependència de les fonts con-vencionals d’energia té importants implicacionssocials en l’àmbit global, ja que molts dels conflictesmundials actuals tenen el seu origen en els inte-ressos per controlar els recursos energètics.

Per tant, a mesura que siguem capaços de reduirel consum d’aquests recursos fòssils i generar lanostra pròpia energia a partir de fonts renovables,les àrees del planeta riques en aquests recursosaniran reduint el seu valor geoestratègic. Així, lapressió a la qual estan sotmeses anirà disminuinti afavorirem la resolució dels conflictes existents.

Elaboració pròpia a partir de: infojove.caib.es/conflictesguerra.htm

En l’economia familiar

L’aprofitament de la radiació solar per a aiguacalenta sanitària (ACS) representarà una reduccióimportant del consum d’energia per a aquest ús(un 60% aproximat) i per tant una reducció de lanostra factura energètica.

Això ho notarem especialment a l’estiu quan tenimmés sol i el consum d’energia per aigua calentaés menor. I ho podrem veure perquè molts diesl’escalfador ni es posarà en marxa.

beneficis econòmics

16

En l’àmbit macroeconòmic

Com ja s’ha esmentat anteriorment, la nostraeconomia energètica depèn de recursos externs:sobretot del petroli, però també dels altres com-bustibles (gas, etc.). La substitució d’aquests re-cursos –externs i finits– per l’aprofitament solar–local i renovable– representa una reducció de ladependència energètica.

L’energia solar tèrmica (EST) permet substituirdirectament aquests combustibles. Així, per cadam2 de captador instal·lat podem estalviar-nos laimportació d’entre 70 i 100 m3 de gas natural o delpetroli necessari per refinar uns 70 litres de gasoil.

Si la forma d’energia substituïda és l’electricitatles quantitats encara són majors.

80

gener

febre

rmarç ab

rilmaig jun

yjul

iol

agost

sete

mbre

octubre

nove

mbre

desem

bre

Estalvi energètic en ACS (%)

60

40

20

0

Distribució de reserves de petroli (milions de barrils)

Amèrica del Nord 85,1

Llatinoamèrica 89,5Europa 20,7Antiga UnióSoviètica

65,4

Orient Mitjà 673,7

Pacífic asiàtic 43,1Àfrica 75,4

Instal·lacions d’aigua

Selecció del tipus d’aixetes

Les aixetes de monocomanda-ment o termostàtiques permetenreduir el temps d’espera i d’ajustde la temperatura de l’aigua a latemperatura de confort desitjada,estalviant aigua calenta, i per tantenergia.

Limitadors de cabal

Una combinació de dos elements–un limitador de cabal que nomésdeixa passar un flux màxim d’ai-gua i un atomitzador que barrejal’aigua amb l’aire– permet obtenirel mateix grau de confort amb un

menor consum d’aigua calenta. Ens podrem dutxarconsumint 9 litres/minut en lloc de 20 o rentar-nos consumint 8 l/min en lloc de 16.

Aïllament de les canonades

Aïllar les canonades d’aigua ca-lenta evita pèrdues de calor al’exterior i millora el rendiment.

consells útils

17

Una instal·lació d’energia solar tèrmica (EST) per-met, en general, cobrir un 60% de les necessitatsd’aigua calenta sanitària (ACS).

Però aquesta xifra pot augmentar fins al 80% sifem un ús eficient de l’aigua calenta. Només calseguir algunes recomanacions.

Aquestes bones pràctiques se centren en tres àmbitsmolt concrets: els hàbits de consum, les instal·lacionsd’aigua i la selecció d’electrodomèstics.

Hàbits de consum

L’energia que ens arriba del Sol no és igual al llargde tot el dia. Al migdia la insolació és major. Pertant, és convenient adaptar en la mesura que enssigui possible els nostres hàbits al cicle diari deradiació.

Si ens és possible consumir aigua calenta almigdia, consumirem la calor acumulada al matí ipermetrem l’escalfament de més aigua durant latarda, aprofitant més la radiació solar.

L’estalvi d’aigua en general és la millor maneratambé d’estalviar energia.

Selecció d’electrodomèstics

Electrodomèstics de baix consum

El sistema d’etiquetatge energètic europeuclassifica els electrodomèstics segons el seuconsum d’energia i ens permet com a consu-midors seleccionar els aparells més eficients.

En rentadores i rentavaixelles aquestes etiquetestambé indiquen el consum d’aigua. Per exem-ple, a l’hora d’escollir una rentadora el consummitjà acceptable serà 45 l (en lloc dels més de75 de moltes màquines).

18

Electrodomèstics bitèrmics

Hi ha fabricants que han desenvolupat rentado-res i rentavaixelles que només utilitzen l’elec-tricitat per fer anar el motor, i que agafen l’aiguacalenta directament del circuit d’ACS perquèel sistema d’escalfament d’aigua elèctric ésmolt ineficient.

Aquestes màquines acostumen a tenir un con-sum d’aigua força ajustat.

Per a un rentavaixelles, el consum mitjà accep-table serà 16 litres (contra els més de 25 demolts aparells).

Aquesta guia divulgativaés una contribució del’Agència d’Energia de Barcelonaa l’Agenda 21 de Barcelona.

get

ty im

ages Edita: © Agència d’Energia de Barcelona

Barcelona 2004

Continguts i redacció: Josep Esquerrà, Àurea Adell, Ana Alcantud (Ecoinstitut Barcelona)

Maquetació: Clic Traç, sccl

Coordinació: Miquel Reñé, Josep Vela

Amb la col·laboració dels membres de la Taula per l’Energia Solar de Barcelona:APERCA, Associació de Professionals de les Energies Renovables a CatalunyaASENSA, Asociación Española de Empresas de Energía Solar y AlternativasAssociació de Promotors i Constructors d'Edificis de BarcelonaBARNAMILCol·legi d'Administradors de Finques de BarcelonaCol·legi d'Aparelladors i Arquitectes TècnicsCol·legi d'Arquitectes de CatalunyaCol·legi d'Enginyers Industrials de CatalunyaFERCA, Gremi d'Instal·ladors de BarcelonaInstitut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de VidaOCUC, Organització de Consumidors i Usuaris de CatalunyaPatronat Municipal de l'Habitatge de BarcelonaSector d’Urbanisme de l’Ajuntament de BarcelonaSector de Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona

Per a qualsevol informació adreceu-vos a:AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONACarrer Nil Fabra, 20, 08012 BarcelonaTelèfon 93 237 47 43www.barcelonaenergia.comagencia@barcelonaenergia.com

Amb el suport de:

Comissió EuropeaPrograma ALTENER

Imprès en paper 100% reciclat

Dipòsit legal: B-44.021-2004

i n s t a l · l a c i o n s s o l a r s t è r m i q u e s1G