ud els hàbits

Taller multidisciplinari de l’area Coneixement de

si mateix i autonomia personal Gr. 3T

Index 1. Descripcioó 1-2

2. Contextualitzacio 2-4

3. Objectius didactics

Generals 4-5

Especifics 5-7

4. Continguts disciplinaris 7-8

5. Competencies basiques 8-10

6. Interdisciplinarietat 10-11

7. Transversalitat 11-12

8. Metodologia d’ensenyament 12-13

9. Temporalitzacio ¡ 14-15

10. Desenvolupament de les

sessions 15-42

11. Avaluacio 43

12. Possibles adaptacions

curriculars 44-45

13. Recursos en linea i referencies

bibliografiques 46

1

1. Descripcióó

La següent unitat didàctica tracta sobre Els hàbits. Hem triat aquest tema perquè

considerem que és molt important en aquesta etapa, ja que al estar dirigida a xiquets

de tres anys és l’inici d’un nou període de vida en societat i, per tant, han d’establir

una sèrie d’hàbits per tal d’afavorir la convivència i potenciar l’autonomia personal.

Entenem per hàbit la manera d’adquirir per repetició actes iguals que es consoliden

per la llarga i constant pràctica d'un mateix exercici, és a dir, són pautes de

comportament que ajuden als infants a estructurar-se, a orientar-se i a formar-se

millor.

L’objectiu que es persegueix és que el xiquet puga aconseguir la seua autonomia en els

hàbits. Encara que al llarg de l’Educació Infantil es treballaran més hàbits, en aquest

període ens centrarem en el següents: l’alimentació, la higiene, l’ordre, la convivència i

el respecte del medi ambient; ja que són la base per a treballar la resta.

Per a dur a terme aquesta tasca, és necessària l'ajuda contínua del mestre/a en

col·laboració amb les famílies, ja que s’han de treballar a casa i a l’escola per tal de

donar pautes coherents i comuns, evitant així crear confusions i inseguretats a l’infant.

Per a reforçar aquests hàbits, proposarem activitats relacionades amb cadascun

d'aquests aspectes, tenint en compte la seua edat, les seues habilitats i el seu grau

d'autonomia.

Si eduquem en autonomia els alumnes adquiriran seguretat, seran conscients de les

seues capacitats, tindran confiança en si mateixos i sabran que confiem amb ells. El

desenvolupament dels hàbits d'autonomia personal incideix en les actituds, la

personalitat, les habilitats i també en el desenvolupament de l'autoestima i la

socialització.

2

D’acord amb aquest plantejament, a continuació desenvoluparem una sèrie de

sessions per treballar cada un dels hàbits que els infants han d’anar adquirint al llarg

del segon cicle de l’Educació Infantil.

2. Contextualització

L’escola “El Castell” es troba a la localitat d’Almoines. Aquest és un municipi de 2500

habitants, situat a la comarca valenciana de La Safor. Aquest terme municipal afronta,

per tramuntana amb el Real i Gandia, per llevant amb Bellreguard i Rafelcofer, pel

migdia amb el terme de Beniarjó, i per la banda de ponent, amb el riu d’Alcoi, que fa

de fita territorial amb el Real de Gandia.

En quant a les dades del centre, hem de dir que el CEIP “El Castell” està ubicat al Carrer

Enric Valor, 02, d’Almoines (València), concretament a l’extrem sud-oest del poble,

junt al poliesportiu, l’edifici de l’anterior escola i l’escoleta municipal. És l’únic centre

que hi ha a la població.

Pel que fa a la infraestructura del centre, cal dir que aquest començà a funcionar a

l’edifici actual el curs 2004-2005, ja que abans estava localitzat en un altre edifici.

Consta de tres unitats d’Educació Infantil, set de Primària, una d’Educació musical, una

d’anglès, una d’Educació física i una de Pedagogia Terapèutica. A més, compta amb

tres patis (un d’infantil inutilitzat i el de primària dividit en dos, una part per a infantil i

una altra per a primària), un mini trinquet, un hortet, una zona destinada a les

diferents vegetacions que es troben en la zona (marjal, bosc i plantes aromàtiques), un

laberint fet amb arbres i un hivernacle.

En quant a l’estructura organitzativa del centre trobem la següent: un equip directiu

format pel director, la vice-directora (que encara que no està en aquest càrrec de

forma oficial, el centre sempre ha volgut comptar amb aquesta figura per tal de poder

organitzar millor el centre i repartir de forma més eficient les tasques), la cap d’estudis

3

i la secretària; els especialistes del centre, que són la mestra d’anglès, el d’educació

física, la de música, la de religió, la de pedagogia terapèutica, la educadora, la

psicòloga i la d’audició i llenguatge; i els docents de cada curs (4 mestres a infantil, una

mestra de suport a infantil i 6 mestres a primària).

L’escola “El Castell” és una escola pública valenciana, pluralista, oberta, participativa i

democràtica. Des de l’Educació Infantil es pretén fomentar continguts de l’educació

física i musical, l’aprenentatge en la utilització de les tecnologies de la informació i

comunicació (informàtica), l’autonomia personal dels xiquets i l’ensenyament en tres

llengües: el valencià, el castellà i l’anglès. També consideren fonamental l’educació en

valors coeducatius, ecològics, de respecte i de solidaritat i ofereixen una atenció

individualitzada amb un Servei Permanent de Suport i un Gabinet Psicopedagògic, de

logopèdia i de compensatòria.

A més, cal comentar l’ambient sociocultural del centre i, per tant, dels seus alumnes.

Hem de dir que el centre realitza enquestes anònimes a principi de curs tant als pares

com als alumnes per tal de conèixer aspectes com: l’edat de les famílies, la

procedència, la situació laboral, la situació lingüística, la situació econòmica, les

característiques de les vivendes, les característiques familiars, les relacions amb

l’escola i les possibles suggerències que se’ls ocórreguen. Concretament a l’escola

d’Almoines podem observar que predominen les famílies on els pares tenen entre 31 i

35 anys i són procedents del propi poble, encara que també hi ha dels voltants de la

comarca, en la seua gran majoria i amb una situació laboral activa. No obstant, degut a

la situació econòmica i laboral que estem vivint, no es d’estranyar trobar-nos amb

moltes famílies on la situació d’atur afecta a almenys un membre de la família. A més,

gran part de les famílies parlen i llegeixen a casa el valencià (84%), la qual cosa facilita

la comunicació de família amb escola i a l’inrevés. No obstant a l’escola es troben amb

alumnes de procedència àrab, que al no comptar el centre amb cap programa ni amb

personal especialitzat per a tractar amb aquesta situació d’incomprensió o dificultat

lingüística, els professors i els especialistes es veuen amb dificultats a l’hora de

comunicar-se amb aquests alumnes i famílies.

4

Concretament, en aquest centre, trobem quatre aules d’Educació Infantil, una per a 3

anys, dues per a 4 anys i la classe de 5 anys. Aquestes aules es troben en la planta

baixa del centre, unes al costat de les altres, i comunicades per un mateix corredor que

dóna, per una part a l’entrada de la unitat d’infantil i per l’altra part al vestidor de

l’escola.

Pel que fa a l’aula en la que ens basem, hem de dir que compta amb 23 xiquets i

xiquetes (16 xiquetes i 7 xiquets). Aquests passen la major part del dia a l’assemblea, ja

que així pretenem que es creen nexes afectius, socials i cooperatius i fomentar

l’adquisició de coneixements a través del llenguatge oral (el coneixement previ, contes,

dubtes, nova informació...) i l’observació i pràctica directa amb objectes externs de

l’escola aportats pels alumnes o per la mestra i amb els diversos racons.

3. Objectius didàctics

A la Unitat Didàctica es treballen els següents objectius de l’àrea de “Coneixement de

si mateix i autonomia personal” del DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel

qual s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la Comunitat

Valenciana:

GENERALS

1. Conèixer el propi cos i les seues possibilitats d’acció, adquirint de manera

progressiva una precisió més gran en els gestos i moviments.

2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives,

adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que exercix en la seua

vida quotidiana.

3. Adquirir progressivament autoconfiança i una imatge ajustada i positiva de si mateix

i identificar les seues característiques i qualitats personals.

5

4. Respectar les característiques i qualitats de les altres persones, acceptant i valorant

la varietat de sexes, ètnies, creences o qualsevol altre tret diferenciador.

5. Adquirir coordinació i control dinàmic en el joc, en l’execució de tasques de la vida

quotidiana i en les activitats en què haja d’usar objectes amb precisió, d’acord amb el

seu desenrotllament evolutiu.

6. Conèixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, les emocions i les necessitats,

i respectar els dels altres.

7. Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.

8. Adquirir hàbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene i la

salut, així com d’orde, constància i organització relacionats amb les diverses tasques.

9. Prendre la iniciativa, planificar i seqüenciar la pròpia acció per a resoldre tasques

senzilles i problemes de la vida quotidiana, reconeixent els seus límits i possibilitats, i

buscant la col·laboració necessària.

10. Desenrotllar actituds i hàbits de col·laboració i ajuda articulant el seu propi

comportament amb les necessitats, demandes, requeriments i explicacions dels altres.

ESPECÍFICS

Alimentació:

Sensibilitzar l'alumnat sobre la importància d'una alimentació equilibrada i

la relació entre aquesta i l'estat de salut .

Traslladar a les famílies la importància d’una alimentació saludable i també

la de la seva col·laboració.

Assabentar de la rellevància que té l'alimentació per a un bon

desenvolupament físic, psíquic i social dels infants. El creixement dels nens

serà òptim si es duu a terme una dieta saludable.

Conscienciar dels efectes de desnutrició a la primera infància de ( 0-8 ) anys

poden ser devastadors i duradors, poden impedir el desenvolupament

intel·lectual del nen, el rendiment escolar i debilitar la salut dels nens .

6

Conèixer la importància d’una correcta higiene dels aliments i del lloc on es

menja.

Som endreçats:

Fomentar hàbits d’ordre en la vida quotidiana del xiquet.

Saber on es guarda cada objecte de l’aula.

Conèixer els avantatges i la utilitat de tindre les coses ordenades.

Mantindre l’ordre a la classe i entre els objectes personals de cadascú.

Adquirir responsabilitats i compromisos per a ser encarregats de distintes

tasques.

Convivència:

Prendre consciència de la importància que cadascú posseeix en els diferents

àmbits de la seua vida.

Desenvolupar la capacitat per a resoldre conflictes i afrontar dificultats.

Acceptar les regles i normes per a tindre una bona convivència.

Motivar als xiquets cap al compliment de les seues tasques.

Fomentar el valor de compartir.

Potenciar les actituds d'afecte cap als altres.

Higiene i cura personal:

Adquirir una progressiva autonomia en les seues activitats habituals.

Adquirir hàbits relacionats amb el benestar, la seguretat personal, la higiene

i la salut.

Conèixer les accions que afavoreixen la salut i l’atenció d’un mateix, així

com la seua importància.

Desenvolupar els sentits de l’olfacte i el tacte.

Aprendre a rentar-se les diverses parts del cos.

7

Reciclem i respectem el medi que ens envolta:

Desenvolupar actituds i valors de la cura i respecte envers l'entorn.

Conèixer i classificar els tipus d'escombraries.

Distingir entre els diferents contenidors d'escombraries.

Fomentar el reciclatge i la reutilització de materials del nostre entorn.

Conèixer i utilitzar les escombraries de forma creativa i com un recurs

didàctic més.

4. Continguts disciplinaris

CONCEPTUALS:

El coneixement del propi cos i les possibilitats que aquest ens ofereix.

La identificació i l’expressió dels sentiments i emocions pròpies i dels

demés.

Normes generals de relació de convivència.

L’atenció a l’entorn i el benestar personal.

PROCEDIMENTALS:

Els hàbits d’alimentació, ordre, convivència, higiene i respecte del medi

ambient.

Exploració i identificació de les característiques i qualitats del propi cos.

Utilització de les possibilitats expressives del propi cos en situacions

diverses.

Manifestació, regulació i control de les necessitats bàsiques en situacions

quotidianes.

8

ACTITUDINALS:

Valors com la responsabilitat, el compromís, el respecte dels demés i la cura

del material.

Capacitat per a treball en equip.

Interès cap allò que s’aprèn.

Acceptació i valoració positiva de la pròpia identitat i de les seues

possibilitats i limitacions.

Respectar les diferències pròpies i les dels altres evitant discriminacions.

Iniciativa i autonomia en les tasques diàries, en els jocs i en la resolució de

problemes.

Valoració del treball ben fet, reconeixement dels errors i acceptació de les

correccions per a millorar les accions.

5. Competències bàsiques

Cal dir que les competències bàsiques:

Promouen el desenvolupament de capacitats més que l'assimilació de

continguts.

Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges per a la resolució dels

problemes que es puguin plantejar en qualsevol situació.

Es fonamenten en el seu caràcter dinàmic ja que es desenvolupen de manera

progressiva i en situacions i institucions formatives diferents.

Tenen un caràcter interdisciplinari i transversal, integrant aprenentatges

procedents de diverses àrees i disciplines acadèmiques.

9

Són punt de trobada entre qualitat i equitat ja que intenten garantir una

educació que servisca de base comuna a tots els alumnes i que done una

resposta adequada a les necessitats reals de l'època en què vivim.

Pretenen el desenvolupament integral del nen/a, és a dir, de les seves

capacitats intel·lectuals, d'integració i relació social, afectiva i emocional.

Segons queda establert en la LOE, es tracta d'afavorir el desenvolupament inicial de

vuit competències bàsiques (autonomia i iniciativa personal, competència en

comunicació lingüística, competència matemàtica, competència social i ciutadana,

competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, tractament de la

informació i competència digital, competència per aprendre a aprendre, competència

cultural i artística). No obstant, en aquesta unitat didàctica al llarg de les diferents

activitats realitzades es treballen diverses competències bàsiques, les comentem a

continuació:

Autonomia i iniciativa personal: es basa en el coneixement de si mateix que va

construint el xiquet/a a través de la seva interacció amb el medi, amb els seus iguals i

amb els adults i en la seva capacitat per actuar amb iniciativa pròpia .

Competència en comunicació lingüística: aquesta competència està relacionada amb el

desenvolupament i ús adequat de les destreses bàsiques del llenguatge: escoltar,

parlar, llegir i escriure.

Competència social i ciutadana: s'entén que la persona adquireix aquesta competència

mitjançant el desenvolupament progressiu de les habilitats socials necessàries per

relacionar-se amb els altres, d'una manera equilibrada i satisfactòria, interioritzant les

pautes de comportament social que regeixen la convivència i ajustant la seva conducta

a elles.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: pretén que els

alumnes amplien el seu coneixement de les persones, els objectes i altres elements

10

que conformen el món que els envolta, desenvolupant les habilitats i destreses

necessàries per interpretar la realitat.

Tractament de la informació i competència digital: fa referència a l'inici del

desenvolupament d'habilitats per buscar, obtenir, processar i comunicar la informació i

transformar-la en coneixement. L'ordinador, els programes multimèdia i la resta dels

mitjans audiovisuals s'han convertit en un mitjà més i habitual i imprescindible dins

d'aula d'Educació Infantil.

Competència per aprendre a aprendre: l'adquisició d'ella, suposa una millora en la

capacitat d'aprendre de forma autònoma ja que permet recolzar-se en aprenentatges i

experiències anteriors per tal d'utilitzar i aplicar els nous coneixements i capacitats en

diferents contextos.

Competència cultural i artística: ha de ser entesa en el etapa d'Educació Infantil en una

doble dimensió: en el context de l'acostament dels alumnes al món que els envolta, i

de forma paral·lela, com el desenvolupament de les seves capacitats creatives.

6. Interdisciplinarietat

La interdisciplinarietat és un plantejament de la metodologia docent que es basa en la

interrelació de les diferents disciplines que rep el xiquet. Aquesta pretén mostrar a

l’alumnat el coneixement com a un conjunt, en contraposició a la divisió per matèries

que parcialitza el coneixement mostrant una realitat distorsionada.

Esta metodologia adquireix especial importància a l’Educació Infantil, on el xiquet

comença a construir el coneixement a partir de les seues primeres experiències amb

l’entorn que l’envolta. Per tant, aquestes hauran de permetre-li conèixer el tot per a

després poder conèixer les parts.

11

És precisament l’àrea de Coneixement de si mateix i autonomia personal la que més es

pot treballar des de les diferents matèries, ja que els seus objectius estan presents en

la majoria de les activitats que es realitzen en el dia a dia de l’aula d’Educació Infantil.

Per tot açò, hem volgut donar-li a esta unitat didàctica un enfocament interdisciplinar,

de manera que a partir dels diferents hàbits es treballen totes les àrees de

coneixement. Considerem que els docents hem de tindre l’habilitat per a integrar els

continguts propis de l’etapa en els temes d’interès dels xiquets, ja que creguen que

esta és la millor manera de que allò que aprenen estiga relacionat amb el seu entorn i

la seua vida quotidiana i, per tant, se senten motivats per aprendre.

7. Transversalitat

Els temes transversals recullen els aspectes culturals, ètics i morals que han adquirit

gran rellevància en la nostra societat. Tenen l’objectiu de que els alumnes reflexionen i

interioritzen uns valors bàsics que els permetran formar-se com a persones saludables,

íntegres i ciutadans sensibilitzats amb el seu entorn.

Per aquest motiu, és imprescindible transmetre’ls des de menuts, de una manera

globalitzada i complementària, de forma que impregne tota l’activitat escolar i que la

metodologia docent s’inspire en l’ensenyament primordial d’aquestos valors per a

aconseguir que els xiquets i xiquetes desenvolupen actituds adequades.

En concret, els temes transversals que es treballen en esta unitat didàctica són:

- Educació ambiental: mitjançant l’hàbit de respecte i cura del medi ambient,

donant especial importància al reciclatge.

- Educació per a la pau: mitjançant l’hàbit de la convivència, on es treballen

valors com el respecte als demés, la tolerància, la cooperació, etc.

- Educació del consumidor: mitjançant l’hàbit de respecte i cura del medi

ambient, on es promou un consum responsable dels recursos dels que

disposem.

12

- Educació per a la igualtat d’oportunitats entre sexes: mitjançant la coeducació i

el tractament igualitari de tot l’alumnat.

- Educació per a la salut: mitjançant els hàbits d’alimentació i higiene, que

promouen hàbits de vida saludable.

- Educació cívica i moral: mitjançant l’hàbit de la convivència, on es fa especial

incidència als valors.

8. Metodologia d’ensenyament

La metodologia constituïx el conjunt de normes i decisions que organitzen de forma

global l'acció didàctica al centre. Per això la línia de treball que hem considerat més

adequada a l'hora d'elaborar la nostra unitat didàctica es basa en els principis

metodològics de l'Educació Infantil. Estos principis són els següents:

Globalització, el xiquet de l’etapa infantil coneix i aprèn de forma global. Per

aquest motiu realitzarem múltiples connexions entre els diferents

aprenentatges.

Aprenentatge significatiu, per a què els nens troben sentit als seus

aprenentatges, establirem vincles substantius entre els nous continguts que

han d’aprendre i els que ja posseeixen en les seues estructures cognitives.

Activitat, els xiquets seran els qui experimenten, observen, investiguen... i el

mestre serà l’orientador en el procés d’ensenyament - aprenentatge, per això

proposarem una organització espacial que permetrà que es desenvolupen de

forma autònoma.

13

El joc com a motor de desenvolupament, ja que aquest afavoreix l’elaboració

de les estructures de coneixements i els seus esquemes de relació, a través de

l’activitat lúdica desenvoluparem tot el treball a l’aula.

Vivencial, partint de l’entorn més immediat dels alumnes i aprofitant les

situacions que es donen en la vida diària. Utilitzarem elements que capten la

atenció y que siguen pròxims a ells per a vivenciar situacions (un robot, una

oruga gegant, un barret màgic) i així també crear un fil conductor entre les

activitats.

Les relacions fluides i continuades amb la família, permetran unificar criteris i

pautes d’actuació entre els adults que intervenen directament en l’educació

dels alumnes. Perquè aquestes relacions siguen el més naturals possible

demanarem la participació dels pares en multitud d’activitats.

14

9. Temporalització

La següent Unitat Didàctica està programada per a ser portada a la pràctica a partir de

la tercera setmana del curs, ja que creiem convenient deixar les dues primeres

setmanes per al període d’adaptació dels xiquets a l’escola. En el següent calendari

podem observar quin dia comença el curs i la durada de la Unitat Didàctica:

Com bé hem vist, la realitzarem al llarg de cinc setmanes, en cadascuna de les quals es

treballarà un hàbit en concret. Cada dia de la setmana es destinarà un període

aproximat d’entre 45 minuts a 1 hora per a dur a terme les activitats programades,

encara que si es considera necessari es pot emprar més temps o reprendre-ho en un

altre moment. No obstant, açò no significa que una vegada acabada la setmana, es

deixe de banda l’hàbit treballat, sinó que es planteja com a un procés d’aprenentatge

acumulatiu. A continuació, hem elaborat l’horari que es seguirà durant les cinc

setmanes, on podem observar que cada dilluns es realitzarà una assemblea per

introduir-los l’hàbit que treballaran la resta de la setmana, els dimecres es farà el Taller

de Contes i la resta de la setmana es duran a terme activitats sobre l’hàbit

corresponent.

15

10. Desenvolupament de les sessions

En aquest apartat hem fet una explicació de les activitats que es realitzaran al llarg de

la Unitat Didàctica. Estan ordenades per setmanes i hàbits, i junt amb cada activitat

trobem la seua descripció, els materials i els objectius que s’assoleixen mitjançant la

seua realització.

Setmana 1: L’alimentació

Per començar amb la Unitat Didàctica, treballarem l’hàbit de l’alimentació. Les

activitats que realitzarem al llarg d’aquesta setmana tractaran de fer comprendre als

nostres alumnes la importància d’una alimentació saludable i equilibrada al mateix

temps que aprenen les propietats dels aliments. La finalitat d’aquestes sessions és

aconseguir que els infants interioritzen els bons hàbits alimentaris per a la resta de la

seua vida, ja que si aquest repte es compleix des de ben xicotets, el més segur és que

16

els reprodueixen quan siguen més majors i d’aquesta manera potenciarem la seua

autonomia personal.

DILLUNS: Assemblea

Objectius:

Sensibilitzar l'alumnat sobre la importància d'una alimentació equilibrada i la

relació entre aquesta i l'estat de salut .


desenvolupament físic, psíquic i social dels infants. El creixement dels nens serà

òptim si es duu a terme una dieta saludable.




Materials:

Diversos aliments

Pòster amb la piràmide dels aliments (ANNEX 1)

Descripció de l’activitat:

Per començar amb l’assemblea d’aquesta setmana, la mestra col·locarà al centre

d’aquesta, una poma, brioixeria, unes safanòries i una peça de carn i peix de joguet.

Com és natural, els xiquets començaran a preguntar-se què fan aquests aliments a la

classe, amb el que la mestra aprofitarà per fer-los preguntes sobre quins aliments

coneixen, què saben dels aliments i si saben quins s’han de menjar més a sovint i quins

no. Nosaltres com a mestres explicarem la importància d’una bona alimentació i que

per a conèixer-la tots i totes i així créixer forts i no posar-nos malalts l’estudiaríem al

llarg de la setmana per a poder dur-la a terme correctament a partir d’aqueix moment.

Ensenyarem i explicarem també, la piràmide dels aliments i la importància de beure

aigua.

17

DIMARTS: Aprenem a utilitzar el tovalló

Objectius:

Traslladar a les famílies la importància d’una alimentació saludable i també la

de la seva col·laboració.

Conèixer la importància d’una correcta higiene dels aliments i del lloc on es

menja.

Materials:

Tovalló


Prèviament a aquesta sessió, en la reunió informativa del principi de curs, s’haurà

explicat les diferents sessions d’hàbits que anem a dur a terme per comptar amb la

col·laboració de les famílies. En aquest cas, en l’hàbit de l’esmorzar, demanarem que

guarden el menjar dels seus fills en portaviandes i que els col·loquen també un tovalló

per posar el menjar al sobre quan estan esmorzant a les seues taules per evitar que

s’embrute l’esmorzar i la taula.

Amb aquesta sessió el que pretenem és que els xiquets tinguen cura de la higiene dels

aliments i de la neteja del lloc on mengen.

Explicarem i mostrarem als xiquets la importància de que les mares i pares els guarden

l’esmorzar en una portaviandes, per a que així es mantinga net i no ens pugam posar

malalts.

Després els explicarem l’ús del tovalló: aquest utensili serveix per a col·locar el menjar

al sobre per a que no s’embrute i també per a evitar que les molletes, plàstics, etc. es

queden en la taula.

Acte seguit, mostrarem com col·locar el tovalló, ben estiradet davant del nostre lloc en

la taula i que quan acabem d’esmorzar: punteta amb punteta i punteta amb punteta,

farem un saquet per llençar les restes de l’esmorzar al fem. Quan acabem amb aquesta

feina, anirem a la taula i punteta amb punteta i punteta amb punteta anirem doblant-

lo per tau de guardar-lo al saquet.

18

DIMECRES: Contem un conte!

Objectius:






Conèixer la importància d’una correcta higiene dels aliments.

Materials:

Conte (ANNEX 2)

Aigua

Ganivets per a xiquets

Punxons de fusta

Fruita


Contem el conte: LA MALALTIA DE LA MALA VIDA

Fem broquetes de fruita: Per realitzar aquesta activitat agafarem unes quantes fruites

(tenint en compte si cap xiquet té al·lèrgia a alguna d’elles). Amb la col·laboració dels

xiquets, rentarem i pelarem les fruites, les tallarem a trossets més o menys de la

mateixa mida i anirem inserint cada trosset en els punxons de fusta, procurant alternar

colors i fruites, perquè resulten més vistosos per als xiquets.

DIJOUS: Mural d’una piràmide

Objectius:



19







Materials:

Pòster d’una piràmide alimentaria (ANNEX 1)

Paper continu blanc

Revistes de supermercats

Tisores

Pegament


Amb l’ajuda d’un pòster sobre una piràmide dels aliments, explicarem als xiquets

perquè cada aliment està situat en cada altura de la piràmide , la importància que té

cada aliment… Després d’aquesta explicació deixarem de model el pòster que hem

utilitzat prèviament i repartirem les revistes, tisores i pegament per a que plenen la

piràmide que la mestra haurà dibuixat en el paper continu amb els aliments que vagen

retallant.

Quan acaben de fer la piràmide dels aliments la penjaran en una paret de la classe.

DIVENDRES: Repassem la piràmide dels aliments amb un joc interactiu i fem un

menú setmanal

Objectius:


20


Traslladar a les famílies la importància d’una alimentació saludable i també la

de la seva col·laboració.







Materials:

Pissarra digital o ordinadors

Plantilles amb un horari setmanal de l’hora de l’esmorzar (ANNEX 3)

Colors

Llapis


Joc interactiu: http://argentina.aula365.com/Tutoriales/IUD2/IUD2_pres_i01.htm

Menú setmanal: Reunirem als xiquets en assemblea i a partir dels coneixements

adquirits sobre la importància d’una alimentació equilibrada i amb l’ajuda de la

mestra, els xiquets escolliran els aliments que creuen que haurien d’esmorzar, els

dibuixaran i pintaran i si algun xiquet sap escriurà el nom de l’aliment. Com són xiquets

de 3 anys, la mestra els ajudarà en tot el que siga necessari.

Setmana 2: Som endreçats

Aquesta setmana es dedicarà a treballar l’hàbit de l’ordre. Totes les activitats

proposades tindran la finalitat d’aconseguir que els xiquets siguen cada vegada més

endreçats. Per això, es pretén que, quan acaben de fer un joc, una tasca o qualsevol

http://argentina.aula365.com/Tutoriales/IUD2/IUD2_pres_i01.htm

21

altra activitat, deixen tot ordenat al seu lloc. Amb aquest plantejament no només

volem que aquest hàbit estiga present a l’aula, sinó que es busca que els xiquets, a poc

a poc, siguen més autònoms en el seu dia a dia.

DILLUNS: Assemblea

Objectius:

Ser conscients de la importància de mantindre l’ordre al nostre voltant

Reflexionar sobre si els nostres comportaments promouen l’ordre..

Materials:

No és necessari cap.


A l’assemblea d’aquesta setmana introduirem l’hàbit de ser endreçats, per a la qual

cosa parlarem sobre la importància de l’ordre i de mantindre cada cosa en el seu lloc.

Així mateix, demanarem als xiquets que posen exemples de en quins moments i com

ordenen i guarden les coses a la classe, a casa, etc. Aprofitarem per a explicar que, a

partir d’ara, abans d’anar-se’n a casa, hauran de deixar tot ordenat per tal de trobar

tots els materials en el seu lloc a l’endemà. A més a més, els explicarem que per a

mantindre la classe ordenada, hem d’establir normes i encarregats per a cada tasca.

DIMARTS: A ordenar!

Objectius:

Saber on es guarda cada cosa.

22

Materials:

Joguets i materials dels racons de l’aula.

Cançons per a arreplegar:

http://www.youtube.com/watch?v=E3N_9I-lGPg

http://www.youtube.com/watch?v=FOzoYLIhjrY


Aquest dia pel matí, quan els xiquets arriben a classe, es troben que molts dels joguets

i materials dels racons de l’aula estan en un muntó en el mig de la classe. La mestra

explicarà que per la nit ha vingut la bruixa Malapuixa i ho ha desordenat tot, quin

desastre ha organitzat! Afortunadament, com que els xiquets i xiquetes ja han aprés a

ordenar les coses, entre tots, s’encarregaran d’arreplegar-ho tot i tornar a deixar la

classe ordenada. La mestra s’encarregarà de supervisar que tots participen i pot

ajudar-los fent-los preguntes com:

Açò què es? On va?

La mestra pot ensenyar-los algunes cançons per a arreplegar que faran que esta

activitat siga més entretinguda i divertida per als xiquets (veure materials).

DIMECRES: Conte El robot desprogramat

Objectius:

Entendre un conte: reconèixer els personatges que apareixen i els fets que

ocorren, extraure la moralitat, etc.

Aprendre la importància de l’ordre en el nostre dia a dia.

Materials:

Conte: El robot desprogramat (ANNEX 4)

Dibuixos de les accions del conte

http://www.youtube.com/watch?v=E3N_9I-lGPg

http://www.youtube.com/watch?v=FOzoYLIhjrY

23


La següent activitat, consistirà a contar un conte als xiquets per a que reflexionen

sobre la importància de ser ordenat. A més a més, amb aquest conte també es

treballen valors com la solidaritat i la col·laboració.

El conte el narrarà la mestra en l’assemblea de classe. Pot ajudar-se de dibuixos que

vagen representant allò que està contant de manera que els alumnes puguen seguir-lo

més fàcilment.

Una vegada acabat el conte, tots junts podran reflexionar sobre la moralitat del conte i

extraure conclusions. Algunes de les preguntes que podríem fer als xiquets són:

- Us ha agradat el conte? Per què?

- Vosaltres a vegades teniu l’habitació desordenada com la tenia Carla?

- A casa, qui s’encarrega d’arreglar els joguets quan acabeu de jugar? Els pares o

vosaltres a soles?

- Heu entès per què és important ser ordenats?

- Quines accions se us ocorren que podríeu fer per a mantindre la classe ordenada?

DIJOUS: Pictogrames per a donar ordres

Objectius:

Desenvolupar la motricitat fina mitjançant a pintura i l’expressió plàstica.

Explicar als companys una opinió personal i justificar-la amb arguments.

Establir normes d’ordre.

Materials:

Colors, retoladors, llapis, ceres, etc

Pictogrames per a acolorir (dibuixos):

ordinador, joguines, material de classe, servicis, aixeta, construccions,

disfresses, assemblea, biblioteca, trencaclosques, joc simbòlic (cuina, metge,

perruqueria,), plàstica, cap de cua, horari, menjador, oratge, repartir els fulls,

notetes de casa, passar llista, tovalla, cistella de l’esmorzar, etc.

24


Molts xiquets encara no saben què s’ha de fer en cada lloc de la classe o en els racons,

on es guarden els joguets, etc. Per a treballar-lo, podem repartir una sèrie de dibuixos

per a què pinten els diferents objectes que hi ha a la classe i activitats que s’ha de fer

en cada lloc. Podran elegir lliurement com volen decorar cada pictograma i, després,

quan estiguen fets, entre tots farem una posada en comú on cadascú explique el seu i

conte on creu que s’hauria de ficar. Finalment, cada xiquet col·locarà el seu en el lloc

corresponent. D’aquesta manera, només a veure el dibuix, sabran què han de fer o què

han de ficar en cada lloc.

DIVENDRES: Jo m’encarregue de…

Objectius:

Sentir-se responsable.

Comprometre’s a ser ordenat realitzant alguna acció.

Ser capaç de prendre decisions per si mateix.

Materials:

Barret màgic

Foto amb nom de tots els alumnes

El mural dels càrrecs (paper continu, colors i fotos)


Després de tota aquesta setmana en la que hem aprés a arreplegar la classe, ens hem

adonat de que és una tasca molt laboriosa. Per això, la mestra proposarà establir

encarregats per a les diferents tasques.

Per tal de que l’activitat siga més motivadora, la mestra pot elaborar targetes amb les

fotos i els noms dels xiquets. Els introduirà en un barret màgic, que serà el que triarà a

cadascú. El xiquet o xiqueta elegit, podrà decidir de quina tasca vol encarregar-se. Per

25

a assegurar-se de que participen tots, la mestra no tornarà a introduir els noms que ja

han eixit, de manera que al llarg del quadrimestre s’ establisca un torn d’encarregats

que podem reflectir en un mural que elaboraran entre tots: El mural dels càrrecs.

Setmana 3: Convivència: respectar torns de paraula, compartir,

respectar als demés.

Esta setmana la dedicarem a treballar hàbits de convivència, per a això hem plantejat

algunes activitats que durem a terme durant el període d'una setmana i que fomenten

l'autoestima, la cooperació, la resolució de conflictes, l'empatia i la responsabilitat,

valors que creiem imprescindibles per a un desenrotllament harmònic de l'alumnat.

DILLUNS: Assemblea

Objectius:

Conscienciar als alumnes del compliment de les normes de convivència per a

una bona relació amb els altres i amb un mateix

Prendre consciència de la importància que cadascú posseeix en els diferents

àmbits de la seua vida

Materials:

Fotografies

Cartolines


Aquesta setmana introduirem els hàbits de convivència, per a començar ens reunirem

en l’assemblea i parlarem sobre la importància de complir les normes per a mantindre

una bona relació amb els companys. Parlarem sobre aspectes com: el respecte als

altres, la cooperació, el torn de paraula, l’empatia. A continuació durem a terme una

activitat la qual anteriorment haurem comentat als xiquets i requerit l'ajuda de la

26

família. Per això, haurem redactat una nota informativa per mitjà de la qual

demanarem als pares que col·laboren amb el seu fill en l'elaboració d'un pòster de

fotos, que tenen que dur a classe per a aquesta activitat (ANNEX 5).

En primer lloc, la mestra parlarà als xiquets sobre la importància de la família, dels

amics, és a dir, d'estar rodejat de gent que ens vol i amb qui ho passem bé. I per a que

els nostres companys coneguen un poquet de la nostra vida em portat aquestes fotos.

Primer començarà la mestra (es tracta de una cartolina en la qual apareixen diverses

fotos, en el centre una foto de la mestra i al voltant fotos de persones que estima en

diferents llocs o situacions divertides). Explicarà als xiquets com és ella, que coses li

agrada fer, quan se sent trist o feliç, qui són les persones que estan al seu voltant i que

activitats realitzen junts. S’animarà als companys per a que fagen preguntes sobre el

que veuen en les fotos.

Depenent del transcurs de l’activitat, per a que no ens porte massa temps podrem

realitzar-la en dos sessions. Per a finalitzar, penjarem en un lloc visible els pòsters, de

manera que quan senten alguna emoció negativa, poden mirar-lo i recordar-se de

totes les persones que els volen tal com som, encara que no els isqui tot a la primera.

DIMARTS: Conec als meus companys

Objectius:

Desenvolupar un adequat coneixement i valoració de si mateix i dels altres

Materials:

Caixa

Cartolina

Fotos

27


Ens seiem en cercle a l'estora i dediquem uns minuts per a observar com van vestits els

nostres companys. A continuació cada xiquet ficarà una peça seua de vestir (sabates,

jaqueta, mocador) en un calaix. El professor anirà traguent-les d’una en una, de

manera que les analitzarem per a conèixer a qui pertanyen. Si no aconsegueixen

endevinar-ho, podrem donar- los pistes. Després recordarem coses que eixa persona

ens ha contat sobre si mateix recolzant- nos en els pòsters penjats a la paret.

Finalment cadascun pensarà en una paraula bonica per a dir-li.

DIMECRES : Conte” Compartim les nostres coses”

Objectius:

Fomentar en els xiquets el valor de compartir

Aprendre a donar les gràcies i a demanar les coses correctament

Materials:

Joguines


Aixecats en el racó de l'assemblea iniciem una conversa entorn al valor de

"compartir". Intentem que els xiquets reflexionen sobre aquest concepte: qui

comparteix coses amb nosaltres, que coses compartim amb els altres, com em sent

quan comparteixen coses amb mi. Ajudem aportant exemples: la meua germana

comparteix els joguets amb mi i jo amb ella, d'eixa manera ambdós podem jugar amb

més varietat de joguets. Seguidament comptem un conte que tracta d'un xiquet que

no compartia res amb els altres. Al finalitzar comentem la seua actitud i les

conseqüències que té eixe comportament. (ANNEX 6)

Finalment realitzem una activitat perquè porten a la pràctica aquest concepte. Primer

els xiquets es col·locaran en cercle i presentaran el seu joguet: les característiques

que te i perquè els agrada. Després se'ls demanarà que intenten canviar-los fins que

28

tots puguen jugar amb cadascun d’ells. Insistirem en el fet que sempre s'ha de dir "per

favor" quan demanem quelcom, i "gracies", quan rebem.

Així també quan un company preste un joguet a un altre aquest haurà de ficar-se al

costat per a explicar-li com s’ha de jugar. Al finalitzar l´ activitat parlarem sobre el que

ens em divertit compartint joguets.

DIJOUS: Sabem conviure?

Objectius:

Desenvolupar la capacitat per a mostrar signes d’afecte

Aprendre normes de convivència que ens faciliten la relació amb els altres

Materials:

Il·lustracions dels hàbits (ANNEX 7)

Música


Amb les activitats anteriors hem pogut observar com tots tenim al nostre voltant a

gent que ens vol. Per això, és important que cuidem les nostres relacions, comportant-

nos correctament, sent amables i mostrant actituds d'afecte. Es per això que hem de

treballar aquests conceptes i ho farem mitjançant aquesta activitat. Començarem

distribuint als xiquets en quatre grups, després els donarem dos imatges d’hàbits a

cadascun, les quals hauran de comentar entre ells. Seguidament, les visualitzarem en

la pantalla i es convidarà al grup que té eixes imatges a què les explique. Finalment,

tots junts realitzarem un mural on col·locarem els diferents hàbits.

Per a portar a la pràctica alguns d’aquestos hàbits realitzarem una activitat en la qual

utilitzarem la música. Consisteix en formar parelles que ballen al ritme de una cançó,

quan aquesta pare, la mestra donarà una indicació que s’ha de realitzar, com pot ser :

donem un bes a les persones que porten pantalons blaus, fem una carícia als què

tenen el monyo llarg, etc.. La característica d’aquest ball consistirà en que em de

mantenir contacte amb el nostre company mitjançant alguna part del nostre cós. Així

29

també, aniran canviant de parella quan s´ordene i no podran ballar amb la mateixa

persona dos vegades.

DIVENDRES: Titelles Tina i Tana

Objectius:

Desenvolupar la capacitat per a resoldre conflictes i afrontar dificultats.

Fomentar la reflexió en els xiquets i la discriminació d’actituds perjudicials per a

la convivència

Materials:

Marionetes

Palletes

Fulls amb dibuixos de “Tina i Tana” (ANNEX 8)


Realitzarem una representació amb titelles on es mostraran distintes situacions

conflictives que ocorren a casa o en l'escola, com per exemple: empentar els nostres

companys quan formem la fila, no respectar el torn de paraula en la classe, cridar, no

cooperar en classe, pegar als nostres companys, etc. Una de les titelles és positiva i no

s'afona davant de les dificultats, aquesta representarà formes adequades de fer les

coses. L´ altra titella es negativa i s’enfada fàcilment, aquesta representarà el que no

s'ha de fer. Se'ls preguntarà als xiquets quina de les dos està prenent millors decisions i

per què l'altra està triant una solució incorrecta. S'aplaudirà cada vegada que la titella

positiva realitze les coses de manera correcta i amb bon humor. Esta ajudarà a l'altra

titella perquè realitze amb èxit les activitats sense deixar-se portar per les seues

"males" emocions.

Al finalitzar la representació, els xiquets confeccionaran les seues pròpies titelles

perquè també ells puguen realitzar representacions com estes.

30

Setmana 4: Higiene i cura personal: rentar-se les mans, anar al

bany, etc

L’hàbit d’higiene i cura personal és molt important en aquesta etapa. L’alumne ha

d’aprendre a cuidar-se per si mateix i conèixer com fer-ho adequadament. Per aquest

motiu, cal incloure activitats per a treballar a l’escola aquest hàbit i anar

progressivament augmentat l’autonomia del xiquet.

DILLUNS: Assemblea

Objectius:

Conèixer les accions que afavoreixen la salut i l’atenció d’un mateix.

Desenvolupar els sentits de l’olfacte i el tacte.

Materials:

Objectes d’higiene corporal: gel, xampú, colònia, pasta de dents, tovalles,

pintes, esponges, raspalls de dents...


Explicarem als xiquets la importància de la higiene en la vida diària i els preguntarem

per què creuen que és important tenir hàbits d’higiene, així com què fan ells per

estar sempre nets. Després de parlar sobre el tema, direm que durant aquesta

setmana anem a aprendre a rentar-nos les mans, les dents i anar al bany sols.

Per conèixer els elements que formen part de la higiene i cura personal, farem un

taller de tacte i olfacte. Es posaran en diferents recipients xampú, gel, pasta de

dents, colònia... perquè els xiquets passen i els oloren. També posarem tovalles,

31

DIMARTS: Ens rentem les mans

Objectius:

Adquirir una progressiva autonomia en la higiene i cura personal.

Aprendre a rentar-se les mans correctament.

Materials:

esponges i manyoples perquè les toquen i manipulen. Totes aquestes tasques es

faran amb els ulls tancats, per tal de treballar els sentits del tacte i l’olfacte i que els

xiquets es familiaritzen amb els elements relacionats amb la higiene. Els

preguntarem coses com: què sentiu quan oloreu el gel? I el xampú? Us agraden les

olors? Hi ha algun que no us agrade? etc.

Després, s’exposaran diversos utensilis reals per al bany. En un primer moment,

deixarem que els xiquets i xiquetes toquen i experimenten un poc amb ells perquè

es familiaritzen amb els mateixos. Després, els preguntarem el nombre de cada un i

per a que serveix o en què zona del cos s’utilitza. Així com preguntes relacionades

amb les sensacions que provoquen els utensilis: com és la tovalla ? És suau? És

aspra? etc.

Podem complicar l’activitat demanant tots els objectes que siguen necessaris per a

realitzar un acte en concret, com pot ser rentar-se els dents, afegint altres objectes

que no tinguen relació amb el bany i que el xiquet haja de seleccionar els objectes

que necessita utilitzar.

http://actividadesinfantil.com/archives/6824

http://actividadesinfantil.com/archives/6824

32

Pictogrames de diferents situacions per a rentar-se les mans.


Aquesta activitat té dues parts: primer els xiquets aprendran quan cal rentar-se les

mans i la seua importància i, després, aprendran com fer-ho.

Primera part

Començarem explicant que és molt important tenir unes mans netes. Preguntarem als

alumnes: quan hem de rentar-nos les mans? La mestra els ajudarà perquè arriben les

respostes (desprès de fer diverses activitats, anar al bany, jugar, abans de menjar…)

per a no agafar malalties i posar-se malalts.

Jugarem a un joc que consisteix en encertar què situacions de les que diu la mestra, el

xiquet actua d’un mode correcte o incorrecte. És necessari motivar als xiquets perquè

estiguen molt atents i, quan el xiquet ho estiga fent bé, hauran de cantar “la cançó del

sí” (sí, sí, sí, açò sí, sí, sí, és així). Quan el xiquet ho estiga fent mal, hauran de cantar “la

cançó del no” (no, no, no, açò no, no, no, no és així). La mestra pot ajudar-se de

pictogrames perquè els xiquets tinguen un suport visual i captar més la seua atenció.

La mestra indicarà que comencen a cantar després de preguntar: està bé o està mal?

Alguns exemples són:

- Joan es renta les mans abans de dinar: està bé o està mal? Resposta: “sí, sí, sí, açò sí,

sí, sí, és així”.

- Maria està jugant amb el seu gos y no vull rentar-se les mans quan arriba la seua

mare amb el berenar: està bé o està mal? Resposta: “no, no, no, açò no, no, no, no és

així”.

- Sara s’ha rentat les mans després d’anar al bany: està bé o està mal? Resposta: “sí, sí,

sí, açò sí, sí, sí, és així”.

- Daniel no s’ha rentat les mans després d’anar al bany: està bé o està mal? Resposta:

33

“no, no, no, açò no, no, no, no és així”.

Segona part

Una vegada la mestra ha explicat quan cal rentar-se les mans, haurà de mostrar els

passos per a fer-ho. Imprimirem diverses fotografies del procés, així els alumnes

podran visualitzar el que la mestra està explicant, de manera que es familiaritzen més

amb aquest hàbit. Al mateix temps que la mestra nombra els passos, els xiquets des

del seu lloc repetiran els gestos que faça la mestra i així entendran millor el procés.

Aquest seria:

1) Ens arromanguem per a no mullar-nos la roba

2) Obrim l’aixeta i ens mullem les mans

3) Tanquem l’aixeta per a estalviar aigua.

4) Ens posem sabó en les mans i freguem bé.

5) Obrim l’aixeta i ens esbaldim les mans.

6) Tanquem l’aixeta.

7) Ens assequem les mans amb una tovalla neta.

Col·locarem en classe alguna foto com la següent amb els passos, de manera que els

xiquets les puguen veure quan vulguen.

34

Després d’haver fet tot açò, caldrà anar u per un per a veure com ho fan, que no

s’obliden dels passos i corregir-los si fan alguna cosa malament. Així com reforçar quan

estan fent-ho bé. Al mateix temps, els posarem una cançó per motivar-los mentre es

renten les mans.

http://www.youtube.com/watch?v=aH2QGHG7iGo

DIMECRES: Conte: “El renoc dentut”

Objectius:


Conèixer la importància de cuidar les dents.

Materials:

Conte “El renoc dentut” (ANNEX 9)


Aquesta activitat consisteix en contar un conte sobre la importància de rentar-se les

dents, per a conscienciar als xiquets i introduir-los en aquest hàbit per millorar la seua

autonomia personal. Es posaran tots en assemblea mentres la mestra llegeix el conte,

aquesta pot ajudar-se de pictogrames o imatges per atraure l’atenció dels xiquets.

http://www.youtube.com/watch?v=aH2QGHG7iGo

35

Després de llegir el conte la mestra farà una xicoteta reflexió amb els xiquets sobre la

importància de cuidar les dents i rentar-los diverses vegades al dia.

http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/el-sapo-dentudo

DIJOUS: Em rente les dents

Objectius:


Aprendre a rentar-se les dents correctament.

Materials:

Raspalls de dents


Rentar-se les dents, com han pogut observar en el conte del dia anterior, és molt

important, especialment abans de gitar-se per evitar l’aparició d’infeccions i altres

problemes de salut bucal. Aprofitant el conte, el recordarem un poc fent preguntes

sobre aquest per introduir-los altra vegada en aquest hàbit. Direm als alumnes que

alcen la mà els que es renten les dents tots els dies, per veure si ja practiquen aquest

hàbit o encara no ho fan.

La mestra farà de model per explicar com realitzar el raspallat de la manera més

correcta. Se’ls demanarà que estiguen molt atents i que imiten a la mestra respecte al

procediment que han de seguir per a rentar-se bé les dents. Haurà de reforçar aquest

comportament saludable i fer-les saber que el raspallat diari és tan important tant com

la forma en què es realitza.

Els alumnes tindran un raspall de dents a l’aula per practicar aquest hàbit saludable i

http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/el-sapo-dentudo

36

fer-ho correctament. Començaran per la geniva, de dalt a baix. No s’ha d’oblidar de

rentar per darrere i utilitzar el raspall per la part que masteguem de dins a fora. Per

acabar, dir-los que han de passar el raspall per la llengua per eliminar els microbis i

esbaldir-se la boca amb aigua.

DIVENDRES: Aprenem a anar al bany

Objectius:


Aprendre a anar al bany a sol.

Materials:

En aquesta activitat s’utilitzarà el bany que hi ha a classe.


Aprendre a anar sol al bany és una tasca important que s’ha de treballar tant a l’aula

com a casa. A classe dedicarem un temps per explicar que hem de fer quan anem al

bany i així poder anar sols.

Primer, els ensenyarem a llevar-se i posar-se la roba, les tècniques per a fer-ho de

manera fàcil. Després, les ensenyem a fer pipi i caca dins del wàter (és molt important

tindre un seguiment a casa) per no embrutar-nos. Les direm que una vegada hem

acabat, hem de rentar-nos ve i tirar el paper al bany, així com estirar de la cadena.

Com hem treballat quan ens hem de rentar les mans, els recordarem que després

d’anar al bany han de rentar-se bé per tenir les mans netes. Per últim, dir que

s’establiran moments per anar al bany durant el dia, de manera que tots practiquen

aquest nou hàbit.

37

Setmana 5: Reciclem i respectem el medi que ens envolta:

separació del fem

Un altre hàbit que treballarem amb els xiquets serà el reciclatge. És fonamental que ja

des de ben xicotets siguen conscients de que hem de tenir cura del medi ambient per

poder sobreviure, aleshores el que pretenem fomentar en ells és el respecte pel nostre

entorn i l’hàbit de reciclar tot allò que estiga al nostre abast.

DILLUNS: Assemblea

Objectius:




Materials:

Fotografies

Làmines informatives

Materials de rebuig


A classe, parlem sobre la temàtica que tractarem aquesta setmana: el reciclatge i la

classificació del fem en els diferents contenidors que existeixen. Els xiquets seuran en

assemblea i expressaran les idees prèvies que tenen sobre el reciclatge, els

ensenyarem làmines informatives, fotos, materials, etc. per introduir-los el tema i que

vagen familiaritzant-se amb ell.

Presentarem els diferents contenidors que existeixen i explicarem la seva utilitat,

classificarem els materials de rebuig que la mestra ha dut per ensenyar-los el

contenidor al qual aniran destinats.

Entre els contenidors trobem el de fem (gris), el de plàstic (groc), el de paper (blau) i el

de vidre (verd), no obstant profunditzarem en els tres primers, ja que en l’escola els

38

xiquets no poden dur vidre ni tampoc és un material que puguen utilitzar, aleshores

sobre aquest tan sols farem una petita introducció per què el coneguen i sàpiguen quin

material li correspon.

DIMARTS: Elaborem el nostre mural de reciclatge!

Objectius:




Materials:

Dibuixos dels tres contenidors (paper i cartró, plàstic i fem)

Materials de rebuig

Colors

Paper continu per al mural

Pegament


Amb part del material que hem recol·lectat tant la mestra com els alumnes elaborarem

entre tots un mural. Aquest consistirà en pintar 3 contenidors (de blau, groc i gris) i els

pegarem sobre el paper continu. Després, situarem diferents tipus de materials de

rebuig en cada un d'ells pegant-los dalt del contenidor corresponent. És convinent que

hi haja prou material per què tots els xiquets puguen participar almenys una vegada.

Quan el mural ja estiga acabat, el situarem en un racó de la classe per què els nens

puguen utilitzar-lo de referència cada vegada que hagen de dipositar el fem als

contenidors.

DIMECRES: Conte “La màgia de reciclar”

Objectius:


39


Materials:

Conte “La màgia de reciclar” (ANNEX 10)


Per realitzar aquesta activitat aprofitarem l’hora de Taller de Contes per a introduir-los

una historieta sobre el reciclatge molt divertida i interessant.

Els xiquets seuran en assemblea i escoltaran el conte a mesura que van visualitzant-lo,

ja que la mestra els el mostrarà per despertar més la seua atenció. Una vegada contat

el conte, com que els xiquets ja coneixen la temàtica d’aquest perquè han estat

estudiant l’hàbit de reciclar, la mestra realitzarà preguntes a fi de que els xiquets

expressen el que han entès sobre la narració.

DIJOUS: Fem la nostra pròpia joguina

Objectius:

Fomentar el reciclatge i la reutilització de materials del nostre entorn.

Conèixer i utilitzar les escombraries de forma creativa i com un recurs didàctic

més.


Materials:

Un cartró d'ous net i buit

Pintura de dits

Ulls mòbils

Botons, purpurina, gomets...

Llana

Pegament

40


L’activitat consisteix en elaborar amb els materials de rebuig que recol·lectem una

joguina. Una joguina que poden realitzar els xiquets i que és molt senzilla de fer és una

eruga. Aquesta la realitzarem utilitzant oueres de cartró.

1. Repartirem un buit d’ouera a cada alumne, i hauran de pintar-lo amb pintures de

dits de la manera que més els agrade.

2. Una vegada secs, els decoraran utilitzant el material que més els agrade: gomets,

purpurina, botons, etc. Ho farà utilitzant barres de pegament.

3. Per últim, les mestres farem un forat al davant i l’altre al darrere del buit d’ouera, i a

continuació les unirem totes utilitzant un cordell de llana.

4. Quan tingam la nostra eruga feta, al primer buit d’ouera li ficarem dos ulls. El

resultat de la nostra eruga reciclada serà similar al següent:

DIVENDRES: Joc interactiu

Objectius:




Materials:

Joc

41

Ordinador o pissarra digital


Aquesta activitat consisteix en un joc interactiu on els xiquets han de classificar el fem

en els tres contenidors (plàstic, vidre i orgànics). Es pot dur a terme tant en l’ordinador

com en la pissarra digital ja que així també fomentem l’ús de les TIC dintre de l’aula.

No obstant, el més convinent seria que els xiquets pogueren jugar amb la pantalla

digital, ja que mentre un realitza l’activitat la resta dels companys també aprenen

observant i ajudant al company. La podran realitzar d’un en un ja que és una activitat

molt senzilla i ja coneixen els continguts o amb l’ajuda de la resta de la classe en cas de

què hi haja dificultats.

http://www-tudiscoverykids-com.discoveryisispreview.com/juegos/vamos-a-

reciclar/swf/clasifica330x250_latam.swf

DIVENDRES: Fabriquem els nostres propis contenidors per a l'aula

Objectius:




Materials:

Tres papereres (blava, gris i groga)

Cartell amb el nom del material que anirà en cada paperera

Dibuixos dels diversos materials

Colors


Per a aquesta activitat agafarem papereres de diferents colors (blau, groc i gris) i entre

tots els adjudicarem un lloc en la classe. Els xiquets pintaran diversos cartells amb el

nom del material que ha d’anar en cada paperera, així com dibuixos de diversos

materials perquè puguen guiar-se millor.

Després, col·locaran els cartells sobre les papereres corresponents. A més, al pati

http://www-tudiscoverykids-com.discoveryisispreview.com/juegos/vamos-a-reciclar/swf/clasifica330x250_latam.swf




42

també es col·locaran diversos contenidors amb cartells, per seguir amb l’objectiu

d’aquest hàbit.

TOTS ELS DIVENDRES DEL CURS: Reciclem entre tots.

Objectius:




Materials:

Bosses de fem


Aquesta és una activitat que es durà a terme cada setmana del curs. Tres xiquets de

cada classe (tant d’Educació Infantil com de Primària) seran els encarregats del

reciclatge, aleshores s’emportaran a les 16:30 de la vesprada les bosses de fem de la

classe i junt amb els seus pares hauran de tirar-les al contenidor corresponent. Hem

elegit tres alumnes ja que hi ha fem de tres papereres diferents, però en cas de que no

hi haja prou deixalles per a tots, tan sols seran encarregats els xiquets necessaris.

11. Avaluació

L’avaluació que durem a terme serà, per una banda, contínua. Es farà una avaluació

inicial del xiquet per conèixer les seues capacitats i així adequar el procés

d’ensenyament - aprenentatge a les seues possibilitats. Mitjançant aquesta avaluació

inicial, podrem saber com evolucionen els alumnes al conèixer el que sabien al principi

i si van adquirint nous coneixement al llarg de la unitat.

43

D’altra banda, l’avaluació també és formativa, ja que tracta de donar la informació

necessària sobre el procés educatiu per, si cal, reajustar els objectius, mètodes,

recursos… A més, aquesta avaluació serà global perquè farà referència al conjunt de

capacitats del xiquet, considerant al xiquet en la seua totalitat i integrant totes les

àrees d’Educació Infantil.

L’observació directa i sistemàtica serà la tècnica principal del procés d’avaluació. Es

tracta, d’aquesta manera, d’una avaluació individualitzada que té en compte el punt

de partida de cada alumne. Per tant, no hi ha que oblidar els processos educatius amb

els quals s’han desenvolupat els aprenentatges, és a dir, es requereix tenir un registre

dels processos individuals que segueix cada alumne en cadascuna de les activitats

propostes. Això es farà a partir d’un diari de classe que tindrà el professor, per tal de

registrar el treball diari. Els criteris d’avaluació que seguirà aquest estaran ajustats a

les característiques del grup d’alumnes.

Per últim, dir que també hi haurà una avaluació pels docents, que avaluaran el procés

d’ensenyament - aprenentatge i la seua pròpia pràctica educativa, per així millorar poc

a poc la pràctica docent. Aquesta avaluació és tan important com la que nosaltres fem

als xiquets, ja que es necessari conèixer els nostres errors per tal de no cometre’ls en

un futur.

44

12. Possibles adaptacions curriculars

Hi ha multitud de factors tant externs com interns que creen diferències entre els

nostres alumnes. Seguint el principi fonamental de l'escola comprensiva (una educació

per a tots) a nosaltres com a mestres se'ns fa imprescindible adequar el procés

d'ensenyament - aprenentatge a estes diferències.

En la nostra classe comptem amb un alumne amb Síndrome de Down, per això a l'hora

de dur a terme les activitats, hem de tindre present el seu desenrotllament i

limitacions. En primer lloc, hem de ressaltar que el nostre alumne mostra una

maduresa i un nivell de desenrotllament psicomotor i cognitiu prou bo, en relació als

altres xiquets sense dificultats de la seua mateixa edat cronològica, així mateix el seu

estat general de salut és bo, encara que hem de considerar que la funcionalitat dels

seus sentits, pot repercutir negativament en els processos d'entrada d'informació, així

com també hem de tindre en compte certes característiques. Per això realitzarem una

adaptació curricular individualitzada, no significativa, en la que sobretot ens centrarem

en les estratègies educatives, adaptació dels temps i elecció de les activitats, que a

continuació exposem:

El seu interès per l'activitat a vegades està absent o es mante durant poc de temps, per

això hem de situar l'alumne prop de nosaltres per a facilitar l'accés a la informació i

motivar-lo amb alegria i objectes variats. Planejarem la forma en què ell puga

intervenir en les activitats i tinga un paper principal.

En diverses ocasions no pot realitzar l'activitat tot sol, per això moltes de les activitats

es realitzaran en parella o en grup. En altres casos on l'activitat siga més individual, el

docent el guiarà en primer moment fins que ell puga continuar a soles o designarem

un company especial perquè li acompanye i ajude.

45

Hem de seleccionar les tasques, seqüenciar-les i repartir-les en el temps, per a que

puga realitzar-les correctament i no rebutge la situació. Utilitzarem més ajuda directa i

demostracions (modelatge) que llargues explicacions.

Pot aprendre millor quan ha obtingut èxit en les activitats anteriors, per això hem

d'oferir-li moltes oportunitats d'èxit, i al final de cada activitat sempre reconèixer els

seus mèrits i l’esforç demostrat.

46

13. Recursos en línea i referències

bibliogràfiques

http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_28/GEMA_%20URBANO%20REYES_1.pdf http://gotitasdecristalundos.blogspot.com.es/2011/10/las-competencias-basicas-en-educacion.html

http://poemasrimasycuentos.blogspot.com.es/2010/11/normas-de-convivencia.html http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/ensenar-habitos-de-autonomia.html http://www.aytosagunto.es/repositorio/educar%20para%20la%20autonomia.pdf http://serferpensarconviure.xucurruc.org/ca/index.html Ihttp://www.fundacioncadah.org/web/articulo/ensenar-habitos-de-autonomia.html http://www.aytosagunto.es/repositorio/educar%20para%20la%20autonomia.pdf http://cp.ciudaddelaire.alcala.educa.madrid.org/pdf/FOLLETOS/02%20HABITOS%20DE%20AUTONOMIA%20PERSONAL.pdf http://www.guiainfantil.com/articulos/ocio/manualidades/manualidades-de-reciclaje-para-ninos-con-hueveras/

HERNÁNDEZ, Fernando. Los proyectos de trabajo, Mapa para navegantes en mares de incertidumbre. (Article) SOLÉ, Isabel. HUGUET, Teresa. BASSEDAS, Eulàlia. Aprendre i ensenyar a l’educació infantil

http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_28/GEMA_%20URBANO%20REYES_1.pdf

http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_28/GEMA_%20URBANO%20REYES_1.pdf

http://gotitasdecristalundos.blogspot.com.es/2011/10/las-competencias-basicas-en-educacion.html

http://gotitasdecristalundos.blogspot.com.es/2011/10/las-competencias-basicas-en-educacion.html

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/ensenar-habitos-de-autonomia.html

http://www.aytosagunto.es/repositorio/educar%20para%20la%20autonomia.pdf

http://serferpensarconviure.xucurruc.org/ca/index.html

http://www.fundacioncadah.org/web/articulo/ensenar-habitos-de-autonomia.html

http://www.aytosagunto.es/repositorio/educar%20para%20la%20autonomia.pdf

http://cp.ciudaddelaire.alcala.educa.madrid.org/pdf/FOLLETOS/02%20HABITOS%20DE%20AUTONOMIA%20PERSONAL.pdf

http://cp.ciudaddelaire.alcala.educa.madrid.org/pdf/FOLLETOS/02%20HABITOS%20DE%20AUTONOMIA%20PERSONAL.pdf

http://www.guiainfantil.com/articulos/ocio/manualidades/manualidades-de-reciclaje-para-ninos-con-hueveras/

http://www.guiainfantil.com/articulos/ocio/manualidades/manualidades-de-reciclaje-para-ninos-con-hueveras/

Annex 1

LA PIRÀMIDE DELS ALIMENTS

Annex 2

LA MALALTIA DE LA MALA VIDA

Fa molts, molts anys, totes les persones estaven fortes i sanes. Feien menjars molt

variats, i els encantava la fruita, les verdures i el peix; diàriament feien exercici i

gaudien de valent saltant i jugant. La terra era el lloc més sa que es podia imaginar, i es

notava en la vida de la gent i dels nens, que estaven plenes d'alegria i bon humor.

Tot allò s'enfadava terriblement a les bruixes negres, que només pensaven en fer el

mal i fastiguejar a tothom.

La pitjor de totes les bruixes, la malvada Caramala, va tenir la més terrible de les idees:

entre totes unirien els seus poders per inventar una poció que tragués les ganes de

viure tan alegrement .

Totes les bruixes es van ajuntar al bosc dels pantans i van col·laborar per fer aquell

maligne encanteri. I era tan poderós i necessitaven tanta energia per fer-ho, que quan

una de les bruixes es va equivocar en una sola paraula, hi va haver una explosió tan

gran que va fer desaparèixer el bosc sencer.

L'explosió va convertir a totes aquelles malignes bruixes en éssers tan petits i

minúsculs com un microbi, deixant atrapades en el líquid verd d'un petit pot de vidre

que va quedar perdut entre els pantans.

Allà van estar tancades durant centenars d'anys, fins que un nen va trobar el pot amb

la poció, i creient que es tractava d'un refresc, se la va beure sencera. Les

microscòpiques i malvades bruixes van aprofitar l'ocasió i encara que eren tan petites

que no podien fer cap mal, aviat van aprendre a canviar els gustos del nen per

perjudica .

En pocs dies, els seus pessics en la llengua i la boca van aconseguir que el nen ja no

voldria menjar les bones verdures, la fruita o el peix, i que només sentís ganes de

menjar gelats, pizzes, hamburgueses i llaminadures. I els mossegadetes a tot el cos van

aconseguir que deixés de semblar divertidíssim córrer i jugar amb els amics pel camp i

només sentís que totes aquelles coses li cansaven, així que preferia quedar-se a casa

assegut o estira .

Així la seva vida es va anar fent més avorrida, va començar a sentir-se malalt, i poc

després ja no tenia il·lusió per res, ¡ la maligna poció havia funcionat! I el pitjor de tot,

les bruixes van aprendre a saltar d'una persona a una altra, com els virus, i van

aconseguir que el malvat efecte de la poció es convertís en la més contagiosa de les

malaltia, la de la mala vida.

Va haver de passar algun temps perquè el metge Saludakis, ajudat del seu microscopi,

descobrís les bruixetes que causaven la malaltia.

No hi va haver vacuna ni xarop que pogués acabar amb elles, però el bon doctor va

descobrir que les bruixetes no suportaven l'alegria i el bon humor, i que precisament la

millor cura era esforçar-se a tenir una vida molt sana, alegre i feliç.

En una persona sana, les bruixes aprofitaven qualsevol esternut per fugir a tota

velocitat.

Des de llavors, les seves millors receptes no eren pastilles ni injeccions, sinó una

miqueta d'esforç per menjar verdures, fruites i peixos, i per fer una mica d'exercici. I

quants passaven per la seva consulta i li feien cas, acabaven curant totalment de la

malaltia de la mala vida.

Annex 3

Annex 4

EL ROBOT DESPROGRAMAT

Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Carla que vivia en una preciosa casa del

futur amb tot el que volia. Encara que no ajudava molt a casa, es va posar

contentíssima quan els seus pares van comprar un robot majordom últim model. Des

d'aquell moment, anava a encarregar-se de fer-ho tot: cuinar, netejar, planxar, i

sobretot, arreplegar la roba i la seua habitació, que era el que menys li agradava a

Carla. Així que aquell primer dia, Carla va deixar la seua habitació feta un desastre,

només per a alçar-se l'endemà i comprovar que tot estava perfectament net i en el seu

lloc.

De fet, estava "massa" ordenat, perquè no era capaç de trobar la seua samarreta

favorita, ni el seu millor joguet. Per molt que els va buscar, no els va trobar per cap

lloc. A mesura que passaven els dies, va anar ocorrent el mateix amb moltes altres

coses que desapareixien. Així que va començar a sospitar del seu brillant robot

majordom. Va preparar tot un pla d'espionatge, i va seguir al robot per tot arreu, fins

que el va pillar in fraganti, agafant un dels seus joguets del sòl i guardant-se’l.

La xiqueta va anar corrent a explicar als seus pares tot el que havia ocorregut:

Carla: Mare, aquest robot està trencat i malament programat. Per favor, canvieu-lo!

Mare: De cap manera Carla, açò és impossible. Estem encantats amb el majordom, que

a més cuina divinament i ens deixa la casa perfecta tots els dies.

Així que Carla va haver de començar a aconseguir proves i prendre fotos d'amagat.

Contínuament insistia als seus pares sobre el "lladre" que s'amagava sota aquell

amable i simpàtic robot, per molt que cuinara millor que l'àvia. Però ells no prestaven

atenció a les seues queixes.

Un dia, el robot va sentir les seues protestes, i es va acostar a ella per a retornar-li un

dels seus joguets i una mica de roba.

Robot: Ho sent, xiqueta. No sabia que açò et molestava- va dir amb la seua metàl·lica

veu.

Carla: Com no va a molestar-me! Portes setmanes robant-me coses!

El robot va contestar amb cert aire orgullós:

Robot: Perdó, ho feia perquè creia que no t'agradaven, i que per açò les tractaves tan

malament i les tenies pel sòl. Jo estic programat per a arreplegar tot el que puga servir,

i a les nits ho envie a llocs on una altra gent puga donar-los bon ús. Sóc un robot de

eficiència màxima, no ho sabies?

Llavors Carla se’n va adonar del seu comportament inadequat i va començar a sentir-se

avergonyida. Portava tota la vida tractant les coses com si no serviren per res, sense

cura cap, quan era veritat que molta gent estaria encantada de tractar-les amb tota la

cura del món i, a més amés, faria un bon ús d’elles. Per aquest motiu, va comprendre

que el seu robot no estava trencat ni desprogramat, sinó que estava veritablement ben

programat! I, per tant, el que havia de reprogramar-se era ella canviant la seua actitud

front a les coses que tenia.

Des d’aquell dia, va decidir convertir-se ella mateix en una "xiqueta d'eficiència

màxima" i va posar vertadera cura a tractar bé les seues coses, tenir-les ordenades i no

tenir més de les necessàries. I sovint comprava coses noves per a acompanyar al seu

bon amic el robot a visitar i ajudar a aquelles altres persones.

Annex 5

NOM: Nicolau Lloris Forner

DATA: ________________

Estimats pares, vos escric esta carta amb motiu de la realització dúna activitat en la que es

precisa de la vostra col·laboració. Es tracta de que els xiquets es presenten als altres companys, mitjançant fotos. Necessitarem que cada xiquet porte amb una cartolina diverses fotos pegades: una déll mateix col·locada al centre, i les altres 4, opcionals ( poden ser situacions divertides, persones del seu entorn mes pròxim, etc.). Aquest poster de fotos hauran de dur-lo a classe el dia________, que es realitzarà láctivitat.

Els meus cordials agraïments i salutacions:

_____________________________

Annex 6

EL PRÍNCEP QUE NO VOLIA COMPARTIR

Hi havia una vegada un xicotet príncep acostumat a tindre quant volia. Tan capritxós era

que no permetia que ningú tinguera un joguet si no ho tenia ell primer. Així que qualsevol

xiquet que volguera un joguet nou en aquell país, havia de comprar-ho dos vegades, per a

poder entregar-li un al príncep. Un cert dia va arribar a aquell país un misteriós jogueter,

capaç d'inventar els més meravellosos joguets. Tant li van agradar al príncep les seues

creacions, que li va invitar a passar tot un any en el castell, prometent-li grans riqueses, si a

canvi creava un joguet nou per a ell cada dia. El jogueter només va posar una condició: Els

meus joguets són especials, i necessiten que el seu amo jugue amb ells - va dir - Podràs

dedicar una estoneta al dia a cada un?"

Clar que sí! - va respondre impacient el xicotet príncep- El faré encantat. I des d'aquell

moment el príncep va rebre tots els matins un nou joguet. Cada dia pareixia que no podria

haver-hi un joguet millor, i cada dia el jogueter entregava un que superava tots els

anteriors. El príncep pareixia feliç. Però la col·lecció de joguets anava creixent, i al cap

d'unes setmanes, eren massa com per a poder jugar amb tots ells cada dia. Així que un dia

el príncep va apartar alguns joguets, pensant que el jogueter no es donaria compte. No

obstant això, quan va arribar la nit el xiquet es disposava a gitar-se, els joguets apartats van

formar una fila front a ell i un a un li van exigir la seua estoneta diària de joc. Atesos els

joguets, fins ben passada la mitjanit no va poder anar-se´n a dormir.

L'endemà, cansat per l'esforç, el príncep va dormir fins molt tard, però en les poques hores

que li quedaven al dia va haver de descobrir un nou joguet i jugar un estoneta amb tots els

altres. Novament va acabar tardíssim, i tan cansat que a penes podia deixar de badallar.

Cada dia era encara un poquet pitjor que l'anterior. El mateix temps, però un joguet més.

Esgotat i endormiscat, el príncep a penes podia gaudir del joc. I a més, els joguets estaven

cada vegada més enfadats i furiosos, perquè l'estoneta que dedicava a cada un començava

a ser ridícula.

http://cuentosparadormir.com/infantiles/cuento/el-principe-y-el-juguetero

En unes setmanes ja no tenia temps més que per a anar de joguet en joguet, menjant

mentre jugava, parlant mentre jugava, banyant-se mentre jugava, dormint mentre jugava,

canviant constantment de joc i joguet, com en un horrible malson. Fins que des de la seua

finestra va poder veure un parell de xiquets que passaven el temps junt amb el palau,

entretinguts amb una pedra. Hummm, tinc una idea! - es va dir, i els va manar cridar. Estos

es van presentar resignats, preguntant-se si els obligaria a entregar la seua pedra, com

tantes vegades els havia tocat fer amb els seus altres joguets.

Però no volia la pedra. Sorprenentment, el príncep només volia que jugaren amb ell i

compartiren els seus joguets. I a l'acabar, a més, els va deixar emportar-se aquells que més

els havien agradat. Aquella idea va funcionar. El príncep va poder divertir-se novament

tenint menys joguets de què ocupar-se i, la qual cosa era encara millor, nous amics amb qui

divertir-se. Així que va fer el mateix cada dia, convidant a més xiquets al palau i repartint

amb ells els seus joguets

I per a quan el jogueter va haver d'anar-se´n, els seus meravellosos 365 joguets estaven

repartits per totes les bandes, i el palau s'havia convertit en el major saló de jocs del regne.

Annex 7

Annex 8

Annex 9

EL RENC DENTUT

Fa molt, molt de temps, hi havia un mag que per casualitat va inventar un

embruixament una mica tonto, capaç de donar a qui el rebés una dentadura perfecta.

Com no sabia què fer amb aquell descobriment, va decidir utilitzar-ho amb un dels

seus renocs. El renoc es va transformar en un somrient i alegre animal, que a més de

poder menjar de tot, va començar també a parlar.

- Estic encantat amb el canvi- repetia el renoc amb orgull- preferisc mil vegades les

dolces llepolies que continuar menjant brutes i fastigoses mosques.

Veient el regal tan meravellós que suposava aquella dentadura per al renoc, i la poca

atenció que posava per triar els seus menjars, el mag no deixava de repetir-li:

- Cuida les teues dents, Renoc. Renta’ls i no deixes que s’emmalalteixen ni tinguen

càries. I, sobretot, no menges tantes llepolies...

Però Renoc no feia molt de cas: pensava que la seua dentadura era massa resistent

com per haver de rentar-la, i les llepolies li agradaven tant que ni intentava deixar de

menjar-les.

Així que un dia van aparèixer les càries en la seua dentadura i es van anar estenent per

la seua boca a poc a poc, fins que el descuidat de Renoc va descobrir que tenia totes

les dents buides per dins, i se li van començar a caure. El mag li va dir:

- Encara estàs a temps de cuidar les teues dents, si no ho fas ara serà massa tard per a

salvar-los.

Renoc, que estava preocupat per les seues dents, va decidir que a partir d’ara es

rentaria les dents després de cada menjar perquè estigueren sans i lluents. I no

menjaria tantes llepolies perquè no eren bones per a les seues dents, sinó que

menjaria altres coses més saludables.

Annex 10

LA MÀGIA DE RECICLAR

Hi havia una vegada i mentida no és, que hi havia una ciutat anomenada CIUTAT

TIRONA. Era un lloc on la gent no sabia que fer amb les escombraries i les tirava al

carrer.

Aviat tot va quedar cobert per les escombraries i els escombriaires no podien recollir

tant de fem i mantenir-ho tot net. Ja no hi havia espais per jugar, tot feia mala olor, els

ocellets no visitaven la ciutat i la gent començava a posar-se trista i emmalaltir .

Aquesta situació no agradava als protagonistes d'aquest conte: Anna, Pau i Joan. Van

parlar i parlar i cap solució trobar. Ningú els havia ensenyat com solucionar el

problema. Llavors , un ocellet que els va escoltar, i els digué :

-"No us preocupeu que ho teniu molt fàcil, espereu una mica i ajuda tindreu ".

Molt contents es van posar i, de sobte, una música singular van escoltar.

"Si vols ajudar aprèn a reciclar, clar, clar, aprèn a reciclar " .

Anna, Pau i Joan es van quedar molt sorpresos :

- OH! Qui ha cantat?

De lluny van veure com se'ls acostava un vell mag amb una vareta màgica. El mag es va

acostar i es va presentar :

- Sóc el Mag Reciclatge i ja sé el que us passa. Un ocellet m'ho ha explicat. Us

ensenyaré la màgia de Reciclar.

El Mag Reciclatge va aixecar la seva vareta i amb uns moviments secrets aquest conjur

va començar a llançar :

-Pin, catapí el menjar el fique ací .

I llavors, per art de màgia, un gran contenidor gris va aparèixer. A continuació, un altre

encanteri va llançar :

-Pin, catapí el paper el guarde ací .

I va sorgir un contenidor gran de color blau. I va seguir llançant un altre conjur :

-Pin, catapí el vidre el tire ací.

I va brollar un nou contenidor , de color verd , que servia per guardar el vidre. Els nens

estaven bocabadats , però la màgia de Reciclar encara no havia acabat :

-Pin, catapí els envasos van ací.

I al costat dels tres contenidors va aparèixer l'últim , de color groc, que servia per

guardar els envasos lleugers. Tots es van quedar sorpresos:

-Com de poderós és aquest mag!

Hi havia creat quatre contenidors amb la seva màgia. Un gris per les restes de menja ,

un altre de color blau per al paper, un altre verd per al vidre i el quart i últim de color

groc per als envasos lleugers de plàstic, metall i cartró. Abans de marxar, el mag

Reciclatge va llançar un grandiós conjur a tota la ciutat:

-Plis, plas, cataplàs la màgia de reciclar aprendràs .

Al poc temps, tots els habitants de Ciutat Tirona començaren a deixar les seves

escombraries en cadascun dels seus contenidors. Les restes de menjar al contenidor

gris, els papers i diaris vells en el contenidor blau, les ampolles de vidre que no servien

al contenidor verd i els envasos lleugers en el groc. Mentre portaven les escombraries

aquesta cançó es posaven a cantar :

"Si vols ajudar

aprèn a reciclar , clar , clar ,

aprèn a reciclar .

La teva amiga naturalesa

malalta està ,

cuidala amb cura

doncs tots la volem .

Si vols ajudar

aprèn a reciclar , clar , clar ,

aprèn a reciclar " .

Al cap del temps tot estava netíssim. I el nom de la ciutat va canviar, doncs de dir-se

Ciutat Tirona, va passar a dir-se CIUTAT RECICLONA . I COLORADO VET AQUÍ , AQUEST

CONTE VA ARRIBAR A LA SEVA FI .

Annex 11

CARTES DEL SENYOR HÀBIT

Bon dia xiquets i xiquetes!! Com esteu?

Sóc el Senyor Hàbit i cada setmana vindré a visitar-vos amb la meua mascota “La eruga” per a explicar-vos què farem. Perquè em conegueu un poc, us diré que m’agrada molt menjar bé. I a vosaltres? Què us agrada menjar? Espere que quan torne a visitar-vos hagueu aprés moltes coses sobre l’alimentació.

Ens veiem la setmana que ve amics i amigues!

Hola una altra vegada!

Com ja heu aprés els aliments que cal menjar, aquesta setmana anem a aprendre un nou hàbit. A més de menjar bé, també m’agrada tindre les meues coses ordenades perquè si no, no les trobe mai... I vosaltres, sou uns xiquets ordenats?


Hola una altra vegada! Espere que hagueu aprés moltes coses noves, la mestra m’ha contat que ja sou uns xiquets molt ordenats i que mengeu molt bé. A mi també m’agrada molt portar-me bé amb els meus amics. I a vosaltres, coneixeu als vostres companys?


Hola una altra vegada! M’he assabentat que ja no us baralleu amb els vostres companys i heu après moltes coses d’ells. Altra cosa que m’agrada molt és estar sempre net. I a vosaltres? Sabeu rentar-vos les mans i les dents? I anar al bany sols? Espere que la pròxima setmana hagueu après totes aquestes coses. Ens veiem la setmana que ve amics i amigues!

Hola una altra vegada! Ja quasi heu après tots els hàbits necessaris. L’ultima cosa que us contaré que m’agrada és tenir cura del medi que m’envolta. I a vosaltres? Com ho podeu cuidar?

Espere que hagueu aprés molt aquestes setmanes amb mi i la meua mascota. M’ha agradat molt acompanyar-vos en aquest viatge! Ens acomiadem de vosaltres i us desitgem bona sort! Adéu amics i amigues!!!

ud els hàbits

Documents