Creació d'una màquina virtual amb

VirtualBox i Ubuntu 12.04.1

José Pedro Rusakiewicz

1 1

Índex 1. Introducció ........................................................................................................................... 2

2. Creació de la màquina virtual ............................................................................................... 2

2.1. Establir el nom del sistema operatiu .................................................................................. 2

2.2. Assignem el tamany de la memòria .................................................................................. 3

2.3. Agreguem la unitat de disc dur virtual .................................................................................... 3 2.4. Ubicació de l’arxiu i el seu tamany ................................................................................... 5

2.5. Configuració de la màquina virtual ......................................................................................... 5

2.6. Instal·lant les Virtual Guest Additions ..................................................................................... 7 3. Conclusions ........................................................................................ .......................................... 9

2 2

1. Introducció En el següent manual explicaré com crear una màquina virtual amb el Linux Ubuntu 12.04.1 (l’última actualització). Primer de tot una explicació breu; el terme virtualització en informàtica en termes generals

vol dir l’abstracció dels recursos d’una computadora. Una màquina virtual serveix per instal·lar un sistema operatiu dins d’un altre a través de les eines de virtualització sense tenir en compte el tipus de maquinari. Això permet tenir varis sistemes operatius instal·lats amb el mateix maquinari i independentment dels

altres sistemes que estiguin instal·lats.

2. Creació de la màquina virtual.

Hem de tenir instal·lat a l’ordinador el Virtualbox actualitzat que podem descarregar de la seva pàgina web: https://www.virtualbox.org/. Una vegada instal·lat l’executem mitjançant la seva drecera a l’escriptori o al menú Inici.

La pantalla inicial serà així:

Fig. 2.1. Pantalla inicial Virtualbox 4.2

2.1. Establir el nom del sistema operatiu Per començar farem clic en el botó “Nueva” i ens apareixerà una finestra tal com es mostra a la figura 2.2:

3 3

Fig. 2.2. Selecció Sistema Operatiu

En aquesta finestra podem veure tres camps a omplir, “Nombre” on hem d’especificar el nom del sistema operatiu que anem a instalar; “Tipo” on es mostra el tipus de sistema operatiu (Linux, Windows, Solaris,

Mac,…etc) i “Versión” la versió del sitema operatiu. Per instal·lar l’Ubunut hem de tenir en compte els seus requeriment mínims:

Proccesador x86 a 1 GHz.

Memòria RAM de 512 MB.

Disco Dur de 15 GB.

Targeta gràfica i monitor amb resolució mínima de 800x600.

Lector de CD-ROM, port USB o tarjeta de red.

Conexió a Internet pot ser útil.

Li donem a següent després de omplir-ne els camps i el programa ens portarà fins a la següent finestra

que podem veure a la figura 2.3:

2.2. Assignem el tamany de memòria

Fig. 2.3. Assignació de la memòria RAM

En aquesta nova finestra hem de configurar la quantitat de memòria RAM que farà servir la màquina virtual. El tamany de memòria recomanat és de 512 MB, però es pot augmentar la quantitat si el vostre

ordinador és prou potent. A l’hora de crear la màquina virtual hem de tenir en compte els requeriments mínims del sistema operatiu que anem a instal·lar. Al final d’aquest manual he posat el requeriments mínims del sistemes operatius més freqüents.

Desprès d’especificar el tamany de memòria que necessitarem ens apareixerà la següent finestra (Figura 2.4):

4 4

2.3. Agreguem la unitat de disc dur virtual

Fig. 2.4. Creació del disc dur virtual

Podem veure tres opcions de configuració. A continuació s’explica què volen dir cadascuna d’aquestes 3

opcions.

Do not add a virtual drive : si marquem aquesta opció no podrem instalar un sistema operatiu sense una unitat de discs òptics o des de la xarxa. Aquesta opció no ens interessa.

Create a virtual hard drive now : Si marquem aquesta opció crearem un disc dur virtual en què podrem instalar el sistema operatiu. És l’opció que seleccionarem en aquest manual.

Use an existing virtual hard drive file : Si ja hem creat abans un disc dur virtual el podem

utilitzar per instal·lar un sistema operatiu en ell si ja no està instal·lat. Seleccionarem la segona opció perquè se suposa que no em fet cam màquina virtual fins ara.

Al donar-li a següent veurem una finestra semblant (si més no la mateixa!) que a la figura 2.5:

Fig. 2.5. Seleccionem el tipus d’archiu del disc dur virtual. L’opció VDI està seleccionada per defecte, però si volem que la nostra màquina virtual sigui compatible

amb altre programari de virtualització seleccionarem una altra opció. Com que aquest no és el cas no el farem i el deixarem tal com és. Li donem a següent...

5 5

Fig. 2.6. Seleccionem el tipus de disc dur virtual

Podem veure les següents opcions:

Reservado dinámicamente : si volem que el nostre disc dur virtual vagi ampliant la seva mida a mesura que anem instal·lant coses fins al seu tamany màxim que ja assignarem,

Tamaño fijo: si volem que el disc dur no variï de tamany. Com que nosaltres anem a instal·lar el Ubuntu per al nostre ús personal seleccionarem l’opció

“Reservado dinámicamente”. L’altra opció es pot fer servir en entorns virtualitzats de negocis o de espai “online”.

2.4. Ubicació de l’arxiu i el seu tamany La següent finestra ens mostra diferents opcions per seleccionar el lloc del disc dur on volem guardar l’archiu del disc dur virtual i l’espai que assignarem a aquest.

Fig. 2.5. Ubicació de l’arxiu i tamany

Una vegada acabem de fer les anteriors passes ens quedarà una cosa semblant a la figura 2.7

6 6

Fig. 2.7. Fi de la configuració

2.5. Configuració de la màquina virtual Ara que ja hem creat i assignat un disc dur virtual en el qual anem a instal·lar el Ubuntu anem a

configurar altres paràmetres d’aquesta màquina. Abans hem configurat el tamany de la memòria RAM el tipus i el tamany del disc dur virtual i el tipus i la ubicació de l’arxiu. Ara configurarem altres aspectes com la targeta gràfica que farà servir, si li donen algú tipus d’acceleració, la configuració de inici. Anem per

feina...

Seleccionem la màquina virtual de l’Ubuntu i li donem al botó de “Configuración” .

Ens apareixerà una finestra com la de la figura 2.8.

Fig. 2.8. Configuració de la màquina virtual

Podem veure diferents pestanyes en les quals podem configurar diferents aspectes. Aquí podrem canviar diferents configuracions que ja hem fet a l’inici d’aquest manual i d’altres que no, com la targeta gràfica o les carpetes compartides:

General: podem canviar enl no i el tipus de sistema operatiu que hem instal·lat. Podem configurar la carpeta d’instantànies, la mini-barra de tarees...

Sistema: quantitat de memòria, ordre d’inici dels dispositius, la quantitat de nuclis que pot fer servir...

7 7

Pantalla: aquí podrem configurar la memòria de vídeo dedicada a la màquina virtual, l’acceleració i al pantalla remota.

Almacenamiento: podrem configurar el disc dur o crear un altre. Cal destacar que la versió 4.2 té suport per disc durs SSD (d’estat sòlid) i que la podem seleccionar si disposem d’un.

Audio: on s’especifica el controlador d’audio.

Red: podem configurar la xarxa de la màquina virtual.

Puertos sèrie:

USB: habilitar/deshabilitar els USB.

Carpetas compartidas: podem afegir-hi carpetes compartides a les quals la màquina pot accedir.

Totes aquestes opcions les podrem configurar tenint en compte els requeriments del diferents sistemes operatius i les característiques del nostre ordinador.

Després d’haver fet això ja podrem començar el procés d’instal·lació del l’Ubuntu. Fem doble clic a la màquina virtual de l’Ubuntu que apareixerà coma “Apagada”. De seguida ens apareixerà una nova finestra en negre que ens dirà que cerquem a l’ordinador la imatge de l’instal·lador de l’Ubuntu.

Generalment la instal·lació va més ràpida si seleccionem la imatge ISO de l’Ubuntu (Fig. 2.9.)

Fig. 2.9. Seleccionem l’arxiu ISO de l’Ubuntu.

Desprès hem d’esperar a que la màquina reconegui la imatge i començarà la instal·lació de l’Ubuntu. A l’hora de configurar el sistema operatiu li hem de dir que faci servir tot el disc dur (virtual). Per facilitar

la tasca li posem com a nom d’usuari i contrasenya “alumne”. Hem de configurar l’idioma del teclat i la regió horària. Despès haurem d’esperar a què l’Ubuntu termini d’instal·lar-se. La instal·lació trigarà més o menys temps depenent de la potència de l’ordinador. (Fig. 2.10.)

8 8

Fig. 2.10. Instal·lació de l’Ubuntu

2.6. Instal·lant les Virtual Guest Additions

Les Guest Additions són drivers que porta el Virtualbox i que s ’han de fer servir per millorar el rendiment i la afegir noves eines al sistema. Si le sinstal·lem tindrem una sèrie de caracterísitiques: integració del ratolí, millor rendiment de vídeo, carpetes compartides, sincronització horaria, finestres compartides,

sncronització netrre el sistema anfitrió i el hoste. Això fa que les àquines virtuals siguin més cómodes d’usar. Per instal·larles hem d’anar al menú de la màquina virtual “Dispositivos” i fer clic en “Instalar Guest

Additions”. No cal cap tipus de programari per instal·larlo en el sistema anfitrió. Ens sortirà un missatge al qual hem de donar “Run”. (Fig. 2.11)

Fig. 2.11. Instal·lant guest additions.

9 9

Desprès d’haver –li donat a “Run” ens sortià el terminal de l’Ubutnuque ens mostra la instal·lació de les guest additions (Fig. 2.12).

Fig. 2.12. Terminal

3. Conclusió

Si hem anant seguint les passes d’abans tindrem instal·lat una màqina virtual del l’Ubuntu 12.04.1 en el

nostre ordinador. He deixat algunes coses per explicar perquè encara no tinc el nivell suficient per fer-ho i d’altres perquè no les necessitaàvem per fer el que hem fet.