trobairitz

1
Lírica trobadoresca. Les trobairitz. Tot i que són més coneguts els trobadors, cal recordar que també hi hagué trobadores, trobairitz en occità, que van viure i escriure en aquell mateix període al voltant dels segles XII-XIIIi en aquell mateix lloc. Les seues vides s’estengueren en ple desenvolupament de l’amor cortés, des del seu floriment fins a la seua davallada; van viure en aquells centres on aquest art era més viu i refinat. Per tant, es trobaven en la posició única de ser dones en un món on la dona era oficialment adorada. Dit més acuradament, eren el model real i vivent de midons. Perquè, tant si eren el “senyor” o simplement membres de l’auditori, com a dones aristòcrates eren la inspiració i l’objecte de la reverència i les lloances del poeta. Les de la fina amor foren les primeres bones paraules que les dones sentien des de feia molt de temps. Així doncs, les trobairitz foren part de les poques privilegiades que per espai de segles sentiren tals alabances amb les seus pròpies orelles. ESTAT, AI, EN GREU COSSIRIER I Estat ai en greu cossirier per un cavallier q’ai agut, e voill sia totz temps saubut cum eu l’ai amat a sobrier; ara vei q’ieu sui trahida car eu non li donei m’amor, don ai estat en gran error en lieig e qand sui vestida. II Ben volria mon cavaller tener un ser e mos bratz nut, q’el s’en tengra per ereubut sol q’a lui fezes coseillier; car plus m’en sui abellida no fetz Floris de Blanchaflor: en l’autrei mon cor e m’amor mon sen, mos huoills e ma vida. III Bels amics, avinens e bos, cora·us tenrai e mon poder? e que jagues ab vos un ser e qe·us des un bais amoros! Sapchatz, gran talan n’auria qe·us tngues en luoc del marit, ab so que m’aguessetz plevit de far tot so qu’eu volria. TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT I Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit, vull que tothom en tinga esment. Ara veig que sóc traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor al llit o quan vaig vestida. II Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit. Feliç seria en el meu llit si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerque el seu favor, car jo li ofrene cor i amor, el seny, els ulls i la vida. III Oh bell amic ple de dolçors! Quan us tindré vora el meu cor? Si amb vos jagués, quin bell deport! Quin bes, el meu, més amorós! Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit sols que em juréssiu, agraït, de fer ço que jo voldria. La comtessa de Dia si fo moiller d’En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fetz mantas bonas cansós. 1. Quin era el paper de la dona a la literatura trobadoresca? 2. Què són les trobairitz? Responen al rol assignat a les dones? 3. Qui va ser la comtesaa de Dia? Per què està patint? 4. Què és el text en prosa que hi ha després del poema? 5. Què ha fet el cavaller? 6. Què voldria fer ella?

Upload: vicent-ferrer

Post on 11-Mar-2016

217 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Trobairitz

TRANSCRIPT

Page 1: Trobairitz

Lírica trobadoresca. Les trobairitz. Tot i que són més coneguts els trobadors, cal recordar que també hi hagué trobadores, trobairitz en occità, que van viure i escriure en aquell mateix període −al voltant dels segles XII-XIII− i en aquell mateix lloc. Les seues vides s’estengueren en ple desenvolupament de l’amor cortés, des del seu floriment fins a la seua davallada; van viure en aquells centres on aquest art era més viu i refinat. Per tant, es trobaven en la posició única de ser dones en un món on la dona era oficialment adorada. Dit més acuradament, eren el model real i vivent de midons. Perquè, tant si eren el “senyor” o simplement membres de l’auditori, com a dones aristòcrates eren la inspiració i l’objecte de la reverència i les lloances del poeta. Les de la fina amor foren les primeres bones paraules que les dones sentien des de feia molt de temps. Així doncs, les trobairitz foren part de les poques privilegiades que per espai de segles sentiren tals alabances amb les seus pròpies orelles. ESTAT, AI, EN GREU COSSIRIER

I Estat ai en greu cossirier per un cavallier q’ai agut, e voill sia totz temps saubut cum eu l’ai amat a sobrier; ara vei q’ieu sui trahida car eu non li donei m’amor, don ai estat en gran error en lieig e qand sui vestida.

II Ben volria mon cavaller tener un ser e mos bratz nut, q’el s’en tengra per ereubut sol q’a lui fezes coseillier; car plus m’en sui abellida no fetz Floris de Blanchaflor: en l’autrei mon cor e m’amor mon sen, mos huoills e ma vida.

III Bels amics, avinens e bos, cora·us tenrai e mon poder? e que jagues ab vos un ser e qe·us des un bais amoros! Sapchatz, gran talan n’auria qe·us tngues en luoc del marit, ab so que m’aguessetz plevit de far tot so qu’eu volria.

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

I Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit, vull que tothom en tinga esment. Ara veig que sóc traïda car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor al llit o quan vaig vestida.

II Voldria haver-lo avarament entre mos braços nu una nit. Feliç seria en el meu llit si jo li fos coixí plaent. Més que Blancaflor, ferida per Floris, cerque el seu favor, car jo li ofrene cor i amor, el seny, els ulls i la vida.

III Oh bell amic ple de dolçors! Quan us tindré vora el meu cor? Si amb vos jagués, quin bell deport! Quin bes, el meu, més amorós! Sapigueu que goig hauria si us tingués en lloc del marit sols que em juréssiu, agraït, de fer ço que jo voldria.

La comtessa de Dia si fo moiller d’En Guillem de Peitieus, bella domna e bona. Et enamoret se d’En Rambaut d’Aurenga, e fetz mantas bonas cansós.

1. Quin era el paper de la dona a la literatura trobadoresca? 2. Què són les trobairitz? Responen al rol assignat a les dones? 3. Qui va ser la comtesaa de Dia? Per què està patint? 4. Què és el text en prosa que hi ha després del poema? 5. Què ha fet el cavaller? 6. Què voldria fer ella?