Javi Gombao®

Al segle XII a les corts del Nord de França aparegué el roman courtois, narracions

novel·lesques medievals extenses en vers o en prosa, en les quals predomina la cortesia cavalleresca i

la ideologia de l'amor cortesà i estan centrades en l'entorn anomenat matèria de Bretanya (històries

que es desenvolupaven en l’escenari de l’antiga civilització celta, però fictícies). Així doncs, dins la

matèria de Bretanya, trobem el romanç de Tristany i Isolda. Al ser una llegenda, els difusors van

incorporar innovacions segons el gust dels oients i les corts on recitaven. Per tant, la adaptació en la

qual ens basem és la que va escriure el romanista Joseph Bédier (s. XX), que tornà a elaborar i

reconstruir la història a partir de quatre versions medievals conegudes. Posteriorment, la seua

traducció al català la va realitzar Carles Riba, home noucentista. El que tenim, doncs, és una producció

escrita en prosa i dividida en capítols que correspon al gènere narratiu, forma literària en què l’autor

expressa fets reals, imaginaris o fantàstics.

Per una banda, el tema principal d’aquesta obra és la relació amorosa que hi ha entre Tristany i

Isolda degut als efectes d’un filtre amorós, que provoca com a conseqüència principal l’amor entre les

dues persones que se’l prengueren al mateix temps. En aquesta relació intervé la presència de

diferents personatges, successos i el seu tràgic final, la mort (que es presenta com a inevitable). Al seu

torn, eixisteix altre tema que el classificarem com a secundari: la traïció i ruptura del vassallatge.

Per altra banda, l’estructura temàtica del relat respon a la de la narració clàssica, és a dir:

plantejament (presentació dels fets i el seu context), nus (desenvolupament de l’acció de la història) i

desenllaç (resolució dels conflictes plantejats al llarg de l’acció). Així doncs, en el plantejament trobem

la infantesa de Tristany. El nus correspon principalment, a la forma de vida i els esdeveniments que

ocorren a Tristany i Isolda, entre ells destaquen: la lluita amb Morholt; el primer encontre de Tristany

amb Isolda que el cura de les seues ferides de la lluita anterior; la batalla contra un drac (per encàrrec

del rei); la confusió del filtre amorós amb un altre beuratge i el seu enamorament instantani;

l’ocultament del amor al rei Marc (futur marit d’Isolda); el seu descobriment per part dels barons; la

estància al bosc de Morois; el jurament ambigu que demostra la innocència d’Isolda; el casament de

Isolda la dels Cabells d’Or amb el rei Marc i paral·lelament, l’altre casament per part de Tristany amb

Isolda la de les Blanques Mans, filla del duc Hoel. El desenllaç correspon amb mort dels dos amants

(Tristany a causa d’una ferida o enverinament i Isolda, degut a la mort de Tristany, es suïcidà), el

seus soterraments i l’aparició d’un esbarzer i un florit roser en els sepulcres dels amants

Aquesta producció literària presenta una trama argumental característica i uns fets principals.

En primer lloc, a partir de que Tristany és anomenat cavaller supera una etapa de formació. Per tant,

supera una sèrie de proves, aventures i batalles. Una d’elles va ser la intervenció de Tristany per

especejar a un cérvol ferit davant d’uns caçadors. Els caçadors, admirats, van demanar que

l’acompanyés al castell de Tintagel per a presentar-los al rei Marc. A partir d’ací, el jove va establir una

relació molt bona amb el rei i, posteriorment ja anomenat cavaller, derrotà al duc Morgan. Més

endavant, quan Tristany arribà a Cornualla, va tindre lloc una batalla amb Morlholt, oncle d’Isolda a

causa del deute del regne del rei Marc. Tristany va eixir victoriós però estava malferit: s’havia

enverinat degut a la punta de l’arma de Morlholt. Aquesta batalla, ens remet a un conegut episodi

bíblic, relatat en l’Àntic Testament anomenat “David Contra Goliat”: Goliat és un individu molt gran i

Javi Gombao®

David un guerrer israelita, així doncs, Goliat demana algú qui lluite contra ell (Morholt) i David accepta

aquest desafiament (Tristany), amb l’habilitat i el seu enginy David guanya Goliat (Tristany venç el

Morholt).

Després, Tristany en un petit vaixell, ferit per l’espasa enverinada de Morholt, arriba a Irlanda i

coneix a Isolda, qui el cura de les ferides. Per no ser reconegut per els seus enemics, es fa passar per

un joglar anomenat Trantís. Ací, s’utilitza l’anagnòrisi per a amargar la identitat del protagonista als

lectors o a la resta de personatges en el relat, per finalment descobrir-la per part d’Isolda. Després de

recuperar-se va anar a la seua terra, a Cornualla. Una vegada allí, es convertí en un conseller, i el rei li

proposà l’encàrrec de buscar a la dona que pertanyia els cabells d’or que s’havia trobat en la seua cort

per a casar-se amb ella (aquest fet constitueix un tòpic temàtic de caràcter popular que ens transmet el

destí que pot tenir la dona que porta aquest color de cabells).

Tristany, anà a la recerca d’aquesta dona (Isolda), però per a aconseguir-l, per al rei Marc va

tindre que derrotar a un drac ferotge. Isolda creu que Tristany mata el drac per poder casar-se amb

ella. La seua desil·lusió i el seu desengany li arribà quan Tristany li diu que ho ha fet en nom del rei

de Cornualla Aquesta batalla, de Tristany amb el drac ens remet a la llegenda de Sant Jordi i el drac

(llegenda que consistia en agafar per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un

dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la bèstia si no hagués estat per

l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar). Per tant, constitueix una

llegenda de la nostra cultura, reproduïda també en la pintura medieval i renaixentista i la descripció

ens remet al bestiari medieval (farcit d’imatges d’animals fabulosos procedents de la tradició pagana).

Més endavant, la mare d'Isolda preparà un filtre amorós perquè se'l begui la seua filla

juntament amb el seu promès, el rei Marc. A la tornada en vaixell cap Cornualla, Tristany i Isolda van

prendre’s aquest filtre per equivocació i es van enamorar mútuament. Aquest esdeveniment

constitueix el primer punt culminant de l’obra, trenca l’equilibri, canvia el destí dels personatges i els fa

innocents, víctimes d’una fatal casualitat a ulls del lector del moment. Quan aplegaren a Cornualla, els

amants ocultaven i mantenien en secret el seu amor i es veien al jardí del gran pi (ací es torna a fer ús

de l’anagnòrisi, recurs que contribueix a mantindré intriga a l’argument perquè aquest indret suposà

les trobades nocturnes dels amants sense el que el reis s'assabentés) fins que un dia van ser descoberts

pels barons. Els amants es van refugiar al bosc per viure el seu amor, però passat un temps, i per

consell d’un ermità, Isolda torna a palau fent un jurament i Tristany es va exiliar (aquest esdeveniment

constitueix el segon punt culminant de l’obra).

Posteriorment, Tristany viatja a la Bretanya, ajuda el duc Hoel i el seu fill Kaherdí. Com a premi,

rep la filla del duc, Isolda de les Blanques Mans. Tristany la acceptà i tingué lloc la seua boda, perquè

pensava que lsolda la dels Cabells d’Or l’havia oblidat. Al poc temps, Tristany va haver de combatre

amb un enemic del duc Hoel, però va eixir ferit degut a altre enverinament. Tristany, doncs, mana al

seu amic i cunyat, Kaherdí, que vaja a buscar a Isolda, l’única persona que el podia curar. Isolda,

navega cap a la Bretanya per trobar-se amb ell. Però Tristany, enganyat per la seua dona, Isolda de les

Blanques Mans, mor sense esperança perquè creu que la seva estimada no arriba. Isolda desembarca

massa tard i mor, a la vegada, desesperada abraçant el cos del seu estimat. Es van fer dos sepulcres

als costats d’una capella i durant la nit, la tomba de Tristany va nàixer un esbarzer florit i la d’Isolda un

roser. Posteriorment l’esbarzer es va elevar per damunt de la capella i va abraçar amorosament el

Javi Gombao®

roser (un altre tòpic temàtic de caràcter popular que correspon a la metàfora de l’amor etern). Així

doncs, la mort dels dos amants constitueix l’últim punt culminant de l’obra.

Aleshores, a pesar del realisme dels fets narrats, en les novel·les de matèria de Bretanya podem

trobar diferents elements fantàstics o meravellosos pròpies del roman courtois. D’una banda, destaca

el filtre màgic que constitueix una característica essencial en aquesta obra. D’ací que, l’amor per culpa

de la poció causarà als amants un conflicte quasi continu amb la societat en que convivien. Al seu

torn, el drac (“la bèstia”) també representa un ingredient fantàstic en aquesta trama narrativa i que,

com hem vist anteriorment es relaciona amb una llegenda pròpia de la nostra cultura. Un altre

element fantàstic de l’obra és el jurament ambigu que realitza Isolda per demostrar la seua innocència,

és a dir, per confessar-se que solament havia estat amb dos homes (Tristany i el rei Marc). Al seu

torn, la natura també ajudà Tristany en moments difícils i tingueren certs comportaments que podem

classificar-los com màgics, per exemple, el mar i el vent van fer que Tristany (quan estava ferit en la

barca després de la lluita amb Morlholt) vaja a parar a terres irlandeses, on estava Isolda que va ser

capaç de curar-lo amb plantes medicinals. Per últim, un altre element importantíssim de la natura és

l’esbarzer del final de l’obra simbolitzant l’amor infinit dels amants fins i tot, després de la mort.

D’altra manera, els personatges s’estimen d’acord amb el patró de l’Amor Cortés (concepció de

les relacions amoroses sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l'element bàsic de

la poesia trobadoresca). Les característiques essencials que reconeixem en l’obra de Tristany i Isolda

són les següents: la dama no es mostra accessible (observem com Isolda té l’obligació de casar-se amb

el rei Marc i no es mostra accessible per a Tristany), el caràcter adúlter fa necessari guardar el secret i

controlar la mesura, és a dir, controlar la passió (apreciem com Tristany i Isolda guarden el secret de la

seua relació amorosa al rei Marc); el rei apareix a l’obra literària com a gelós, que s’assabenta de la

relació amorosa pels llausangers (aquesta característica de l’amor cortés l’observem quan el rei

s’assabenta de l’amor que hi ha entre Tristany i Isolda, per mitjà dels seus barons). Un altre punt

important en aquest àmbit és que l’anell de jaspi verd que entrega Isolda a Tristany, correspon a una

senyal perque sàpiga que s’adreça a ella i, per tant, sabrà que és Tristany és la persona que la crida per

algun motiu i Isolda vindrà al seu costat.

D’altra banda, podem classificar als personatges que intervenen en l’obra com:

Personatges principals:

Tristany: és un personatge d’origen noble. La seua formació passà en mans de d’un mestre

anomenat Gorvernal, que li ensenyà les arts que un bon cavaller ha de conèixer i a tocar musicals, i

més tard va ser un noi bell molt valent i de bon caràcter. El seu procés de formació acabà en cavaller

després de acompanyar al rei Marc quan sortia de cacera i el distreia cantant cançons o tocant l’arpa.

Amb això demostrà que és un jove hàbil, astut per a la seua intel·ligència i valent amb les armes, sense

por a enfrontar-se amb els seus enemics. Per tant, podem manifestar que Tristany té una part molt

humana: enyora el seu pare adoptiu i el seu mestre; li agrada cantar i tocar l’arpa; és ferit i malalt en

algunes ocasions; i estima fidelment. Aquest personatge, per tant, comparteix relacions amb dos grans

herois de l’epopeia grega. Per una banda amb Aquil·les perquè Tristany es quedà orfe de pare i mare i

Javi Gombao®

passà a ser educat per un amic del seu pare que li ensenyà tot el que sap. D’altra banda matà alguns

dels deslleials i també, com Ulisses, es presenta disfressat al castell (fent-se passar per un joglar).

Isolda la dels Cabells d’Or: d’acord amb la descripció física que ens proporciona el text

és una bella dama de la cort amb una esvelta figura, filla del rei d’Irlanda i que ha estat educada. A

més, disposa d’importants coneixements de medicina, de fet, salvà la vida a Tristany en dues

ocasions quan ell està a punt de perdre-la: una després del combat amb el gegant Morholt, i l’altra

després de vèncer el drac. Però no pot salvar-li la vida a Tristany per tercera vegada perquè quan és

enviada a buscar-lo, no arriba a temps de salvar-lo, a causa de la mentida d’Isolda de les Blanques

Mans, que diu a Tristany que les veles del vaixell que tornen són negres. I ell, creient que Isolda l’ha

abandonat, mor. A més, la bellesa que posseix Isolda influeix notablement en el seu destí. El mateix

ocorre amb la mitologia grega amb Helena de Troia, amb una bellesa molt característica, filla del deu

Zeus i la deesa Leda.

Personatges secundaris:

El rei Marc: es caracteritza per ser una persona bona que estima a Tristany com un fill i a

Isolda, la seua dona. A més, durant tota la trama argumental, aquest protagonista pareix que tinga

una doble personalitat: en alguns moments és bona persona, això es veu quan perdona a la seua dona i

al seu nebot, i es mostra en certes ocasions que creu tot el que diuen els seus barons sobre Tristany; i

en altres moments actua d’una manera dolenta, influenciat pels nobles de la seua cort. I encara sobre

la bondat del rei podem afirmar que, quan s’assabenta de que Tristany i Isolda es localitzen al bosc,

dormint, primerament els vol matar, però hi ha un objecte que els distància (l’espassa de Tristany)

que el fa aturar i prendre una altra decisió. Així doncs, per demostrar la seua bondat i el seu perdó per

haver dubtat d’ells, Marc posa en un dit d’Isolda l’anell que ella li havia regalat feia temps i canvia

l’espasa de Tristany per la seva la seua, que probablement simbolitza la virtut de les persones que

renuncien a tot plaer sexual.

Isolda de les Blanques Mans: és la filla del duc Hoel i l’esposa de Tristany. Es casa amb

ella perquè té el mateix nom que la Isolda que va conèixer anteriorment i també perquè Tristany creu

que Isolda la dels Cabells d’Or l’havia oblidat. Aquest personatge, estima moltíssim a Tristany però no

suporta que el seu marit estimara a una altra dona diferent i, per tant, voldrà venjar-se d’ella. De fet,

en l’últim capítol, la seua mentida a Tristany de que les veles del vaixell que tornen són negres quan

ell estava molt ferit va suposar la seua mort.

Enemics de Tristany: els més importants són: Morgan (duc que havia vençut i matat a

Rivalèn i s’havia apoderat de les seues terres, aquest personatge suposà la primera batalla victoriosa

de Tristany), Morlholt (oncle d’Isolda, personatge clau ja que de no estar Tristany malferit per ell, no

hauria conegut a Isolda), el drac (bèstia que tenia el cap d’un enorme escurçó amb els ulls vermells,

la victòria de Tristany amb aquest personatge, va fer que tinguera a Isolda), els barons del rei Marc

(controlaven i descobriren la relació amorosa de Tristany i Isolda)

Deixant a banda els personatges, aquesta obra, posseix un espai característic on ocorre l’acció i

el moment històric al qual fan referència els fets del relat. Per una banda, el feudalisme, com a

estructura social, política i econòmica, i, el vassallatge, com a pacte de relació entre individus, es veuen

Javi Gombao®

reflectits de forma contínua. Això ho veiem en la relació que existeix entre els barons amb el rei Marc:

persones encarregades d’investigar amb proves si Tristany tenia alguna relació d’amor amb la futura

esposa del rei, Isolda. Aquestes proves, s’esdevenen en el moment en què Tristany torna a les terres

del rei Marc fins que els descobreixen per la prova de la farina. Llavors, podem afirmar que aquests

barons eren deslleials i eren enemics de Tristany, perquè pensaven que ell podia heretar totes les

fortunes i terres del rei, i per tant, podem deduir que aquests personatges animaven al rei Marc a

anar en contra de Tristany.

Després que la reina tornés, Marc va tornar a ser el marit afectuós d’abans i satisfà tots els

desitjos de la seua estimada Isolda. El rei, doncs, estava preocupat perquè els nobles més poderosos

del regne volien fer mal a la seua esposa, i per tant, desitjava celebrar les seues noces amb un

jurament ambigu públic. Alhora de fer-lo, envià als seus emissaris per a que sol·licitaren la presència

del rei Artús de Logres i els nobles cavallers de la seua Tabla Rodona que seran els testimonis d’Isolda.

Tot estava cobert de catifes, tapissos i fogueres i estaven presents nobles i cavallers. A més, en aquest

capítol (IX) apareix la figura del joglar transmissor oral de peces literàries generalment recitades

cantant i acompanyades d’instruments musicals. Així doncs, podem dir que el tant el rei Marc, i rei

Hodel vivien en castells envoltats de prats o terres de conreu i en zones molt properes del mar o d’un

penya-segat. A més, no hem d’oblidar que en l’època que s’escriu aquest llibre, les corts reials i feudals

s’esdevenen els centres de vida cultural i social juntament amb els monestirs, que havien estat fins

aleshores, l’únic reducte per a la cultura. Com a conseqüència, aquest marc cultural destaca sobretot

per l’aparició d’un model d’humà nou que dona lloc al naixement de la cultura cortesa, gèneres,

temes literaris nous i l’ús de les llengües romàniques en comptes del llatí (com podem apreciar en

aquest romanç).

Geogràficament els territoris on es desenvolupa l’acció ocorren en

diversos indrets. Principalment, s’esdevé en terres de Cornualla (és a dir, l’actual

Irlanda, Gal·les, Escòcia o Bretanya continental) i una vegada allí, el personatge es

dirigí cap al castell de Tintagel. Després lluitarà amb Morlholt però, com hem dit

abans va estar ferit i per tant, és lliurat en una barca al mar i arriba a un port

irlandès. A banda, de tots aquest indrets, on el mitjà de transport principal va ser

el vaixell, també destaca el bosc de Morois i la seua ermita, lloc on els amants

passaran els dies més feliços protegits per la mateixa natura. Més endavant,

l’acció transcorre a Bretanya que va ser el lloc on Tristany i Isolda van morir i el seu soterrament serà a

Cornualla. Altre factor a tindre en compte en aquesta obra, és el paper que desenvolupen els espais

amb valor simbòlic, entre ells destaquen: el bosc (espai perillós oposat a la ciutat on es refugien els

amats), el jardí del gran pi (lloc on Tristany per un llarg temps va tindre trobades amb Isolda per la nit),

l’ermita del fra Ogrí (on escoltaran els consells de l’ermità) i la capella de Tintagel (indret on són

enterrats els amats). Per tant, podem afirmar que apareixen uns noms inventats (bosc de Morois) i

altres procedents de la tradició celta preromana (Cornualla) que responen a tot aquest regust exòtic.

Per altra banda, el nom del protagonista respon a un altre motiu que l’esmentat anteriorment.

Sa mare va decidir posar-li el nom de “Tristany” perquè justament va nàixer enmig de la tristesa:

Rivalèn (el seu pare, morí en una guerra contra el duc Morgan, i de manera paral·lela Blancaflor (la

seua mare) cada vegada s’anava debilitant i la seua ànima es va entristir fins al moment que va morir

després de donar llum al seu fill. És per això que Rohalt es s’encarregà de cuidar a Tristany durant els

Javi Gombao®

seus primers set anys i després, el va entregar a Governal que va ser el seu mestre i un bon amic per a

ell. A continuació, Tristany passà la major part del temps amb el rei Marc, Isolda la dels Cabells d’Or i

en els últims capítols del llibre amb Isolda la de les Blanques Mans i el rei Hoel.

Referint-nos a la veu narrativa i el temps intern direm que l’autor d’aquesta versió del llibre, fa

ús d’un narrador que podria ser perfectament un joglar de l’Edat Mitjana, dirigint-se a un auditori

popular. Així i tot, la subjectivitat de narrador es fa present mitjançant el seu el posicionament

argumental sobre la innocència dels protagonistes. A més, el narrador inclou en la trama el judici de

Déu sobre els personatges perquè en les circumstàncies que es troben, Déu sent pena o compassió pel

dolor o problemes que pateixen: (“Oh Déu, tingueu-ne pietat”), (“Que Déu us jutgi ara, senyora”).

D’altra banda, el narrador es fa present també mitjançant expressions (interjeccions, judicis de valor...)

que deixen veure la seua opinió i que posen de manifest que el relat seria escoltat i no llegit (“Va

intentar dir-ho un cop més”, “Tristany, un valerós cavaller i àgil”) que demostren que la narració està

feta amb la 3a persona del singular i un punt de vista extern.

Així doncs, el tractament temporal dels fets és lògico-cronològic i línial amb molt escasses

retrospeccions (flashback). Al seu torn, en els fets existeixen algunes el·lipsis temporals que ajuden a

agilitzar la narració, a variar el ritme o temps narratiu i, també, proporcionar al lector un interès

característic a la trama. Per posar un exemple, les el·lipsis temporals més importants quant a la

duració són els records de Tristany i Isolda en els últims capítols de l’obra, quan estaven junts en un

temps passat.

Pel que fa als principals recursos formals destaquem l’ús d’adjectivació abundant (“cavaller

gegantí, orelles llargues i peludes...”), epítets, és a dir, adjectius que no aporten significats al

substantiu (“blau mar, grans ones, arbre verd”), interrogacions retòriques (“Bella germana, de què et

rius?”), hipèrboles (“més fort que un bou”). D’altra banda, a l’obra es localitza amb abundància

comparacions i metàfores. Els termes reals es comparen sovint amb animals o amb colors: (“els ulls

vermells com el foc”). A més d’aquest tipus de comparacions, hi ha altres que estan realitzades a partir

d’esdeveniments quotidians (“la vida seria difícil per a ells, però l’amor tot ho pot”). Així doncs, també

té presència la personificació que consisteix a atribuir vida objectes o coses inanimades: (“el cor se li

estremí”). Per tant, la finalitat de tots aquest recursos és proporcionar al lector més vivesa i

entreteniment per al lector, alhora que ajuden a agilitzar la lectura.

En conclusió, el romanç de Tristany i Isolda és una narració en vers, que narra una història

tràgica d'amor protagonitzada per Tristany, el nebot del rei Marc de Cornualla, i per Isolda, la futura

esposa del rei. Aquesta obra correspon al roman courtois que narra llegendes clàssiques i d'origen

oriental que responien a elements llegendaris, la idealització i la fantasia. Dins d’ell, trobem la

Matèria de Bretanya que gira al voltant de la figura llegendària del rei Artús i de les aventures dels seus

cavallers. Aquestes obres donen una gran importància a l’acció i a les aventures en els quals poden

aparèixer personatges de tota mena, reals, però també fantàstics que amb tot tipus d’encanteris

poden ajudar o obstaculitzar als protagonistes. I en un nivell secundari, també s’hi tracta la concepció

de les relacions amoroses en la societat cavalleresca occitana, l’amor cortés. Avui en dia, coneixem el

romanç de Tristany i Isolda com una d’obra realitzada per la col·laboració de diferents autors cultes

que han contribuït a transmetre-la expressant aquesta concepció occidental sobre l’amor.