Treball en grup Pedagogia Social

Roger Font

Pau Calabrs

Joan Palau

Roger Casals

La relaci educativa en el procs educatiu? (com es construeix, quins sn els

elements ms rellevants, quins problemes pot presentar).

Pensem que una de les coses importants per comenar a terme una empresa

educativa ha de ser quina visi es t leducaci, tenir clar qu s leducaci. Leducaci,

es pot entendre des de dues grans i perspectives habituals. Es pot entendre com un

procs de canvi, el qual dna molta importncia al progrs amb un mateix, i tamb es

pot entendre com un resultat, on llavors es compara el resultat amb termes absoluts.

Nosaltres som partidaris de la primera perspectiva, ja que entenem leducaci com un

procs, i per tant on hi ha canvi, ja que si hi ha progrs ja hi ha canvi. Per tamb hem

de dir que leducaci sha de centrar amb la relaci que el subjecte t amb el mn, ja

que al final, els resultats aniran encaminats amb aix. No t sentit que noms es miri el

subjecte individualment, per moltes millores que aquest faci. Dalguna manera sha de

determinar quin s lelement extern amb el qual es mesuraran els efectes/resultats.

Per tant, en definitiva, valorar els processos dun mateix s molt important, i sha

dutilitzar per motivar als educands i donar-los retroalimentaci, un feedback, per

tamb sha de relacionar el procs daquests en relaci a algun marc extern, per tal

dassegurar que aquests estan relacionats amb el mn, ja que al final tot procs

educatiu ha danar cap a lautonomia dels educands.

El vincle s leina educativa que tenim els educadors en la nostre feina i per tant,

dalguna manera hem destar alertes a ell. Sense vincle no es pot fer cap mena de

treball i per tant has de tenir molts recursos per poder crear un vincle amb leducand.

El vincle educatiu amb una persona tan sigui noi, nen o adult pot donar-se de moltes

maneres i la feina que tenim els educadors en aquests casos es poder trobar la manera

en que puguis establir un vincle amb leducand. Tant sigui amb coses que tenim

(leducador i leducand) en com o no. Per aix leducador ha de tenir els

coneixements i aprenentatges suficients per poder establir un vincle afectiu amb la

gent amb qui treballa. s important que un educador spiga dalguna manera fer de

tot. Saber tocar la guitarra, que et vagin b els esports, haver sigut monitor de lleure

duran molts anys... Tots aquests aprenentatges fan que un pugui tenir ms fcil

lestabliment dun vincle amb leducand amb qui est treballant. Leducador per tant,

sha de nodrir de qualsevol aprenentatge, per molt absurd que sembli, pot ser un joc

de cartes, unes pellcules, els esports, una series de televisi, una manualitat en

concret...etc Una de les coses ms importants en lestabliment del vincle educatiu s

trobar alguna cosa en com que faci que dalguna manera ens puguem apropar a

leducand i aix poder crear entre els dos un vincle, noms aix podrem comenar a

caminar junts cap al procs de canvi. I poso accent amb la paraula junts ja que el

procs de canvi una persona sempre el passa, per en aquest cas aquest el procs no

noms s cosa de un, sin de dos o ms. Amb aix remarquem la importncia de

conixer-se a un mateix, de cultivar-se, dactualitzar-te i de tenir inquietuds

intellectuals, vocacionals, artstiques... Un mateix sha de reinventar. Les persones

estem en constant canvi i per tan mai et trobars dos educands iguals i que els

serveixin les mateixes coses per establir el vincle educatiu, per tant, hem de reinventar

en tot moment el vincle educatiu, per poder seguir tenint passi pel que fas i no caure

en una rutina que et pugui allunyar de les teves funcions com a professional.

Parlant de la relaci o prctica educativa, hem trobat un text molt interessant de la

Lupe Garca Rodriguez que es diu: La prctica de la relacin educativa i ens diu que

reflexionar y escribir sobre mi prctica educativa, desde mi experiencia, algo de vital

importancia y que hacemos pocos (Lupe Garca, 2004). Creiem que s molt important

reflexionar sobre les nostres prctiques educatives ja que aix fas una avaluaci sobre

el que ests fent i aix poder millorar la teva praxis en general. Tamb en serveix en el

dia a dia. Fer un diari sobre les reflexions de les teves experincies es vital a lhora de

poder evolucionar com a persona.

Quan parlem destablir un vincle o relaci educativa, s indispensable pensar en el

context, en el teu propi i sobretot en el context de leducand. Per aix hem dintentar

treure el ms que puguem totes les etiquetes que seran un impediment a la hora

destablir un possible vincle educatiu dxit, En demasiadas ocasiones terminamos

por olvidarnos que trabajamos con personas y tenemos la sensacin de que trabajamos

con nios problemticos, con ancianos, discapacitados, presos, mujeres maltratadas,

toxicmanos, caracteriales, adolescentes conflictivos, etc. La etiqueta, el diagnstico

educativo, psicolgico, psiquitrico y social que por otra parte a los profesionales nos

hace sentir seguros en el ejercicio de nuestra profesin nos aleja del punto nuclear.

(Jordi Planella, 2008).

Dalguna manera hem dintentar allunyar-nos daquestes etiquetes i estereotips per

poder crear una relaci educativa basada en lamor i no amb un treball o professi.

dejar de lado las creencias, los pre-juicios y los estereotipos de quines creemos que

son ellas las usuarias, frente a nosotras los profesionales para poder aprender de y

con ellas.(Lupe Garca, 2004) Aqu ens agraderia citar unes altres paraules de Barry

Stevens citades en un text den Jordi Planella que tamb sn molt significatives per

nosaltres i que poden explicar el que sentim llegint la frase de la Lupe. I diuen aix:

Persona a persona. Nuestra apuesta es clara, dejar de ser las etiquetas que nos ponen,

o que nos ponemos, para descubrirnos personas. Descubrir al otro persona implica

olvidar el adjetivo que le ha llevado justamente hasta nuestro encuentro. Esto quiere

decir que nos centramos en la persona y no en la toxicomana, en la patologa, en la

problemtica social, en la discapacidad, etc. Nos olvidamos de las etiquetas que

supuestamente organizan y distribuyen a los sujetos en grupos a partir de unos grados

de normalidad y anormalidad, muy a menudo arbitrarios, absurdos, clasistas y la

mayora de las veces inhumanos. Y si por una parte debemos descubrir, entre la

mscara de los sntomas y las etiquetas a la persona, tambin debemos permitir que el

otro descubra en nosotros nuestra persona y no solamente nuestro profesional

Reconocerse persona implica que las conexiones necesarias, posibles y reales para el

acompaamiento en el camino sern mucho ms fciles(Jordi Planelles, 2008).

Tamb volem fer referncia a que com educadors hem de donar molta importncia

a les emocions, els sentiments de les persones amb les quals treballem. Com hem

comentat anteriorment, cada persona prov dun context determinat, i per tant

cadasc t unes experincies concretes. I s per aix que pensem que els educadors

hem dintentar utilitzar al mxim la nostra empatia. Es tracta de saber identificar les

emocions de les persones amb les quals treballem, posar-nos al seu lloc. Si sabem com

se sent la persona, ser molt ms fcil establir el vincle amb ella. Tamb pensem que

mai podrem posar-nos al 100% en el lloc de laltre, ja que aix s molt difcil, per es

tracta de fer un exercici de reflexi sobre la situaci de laltre, el seu passat, els seus

sentiments, sobretot per encarar la nova situaci, no per centrar-nos en el passat de

leducand.

Com diu Jordi Planella, sin un equilibrio emocional ser muy difcil la evolucin de la

persona. La importncia de trabajar las emociones, desde las emociones y a pesar de la

emociones nos lo confirma Goleman cuando dice que todas las emociones son, en

esencia, ipulsos que nos llevan a actuar, programas de reaccin automtica con los que

nos ha dotado la evolucin. El equilibrio emocional, pero especialmente el no estar

emocionalmente bloqueado, facilitar enormemente el encuentro con la persona (Jordi

Planella, 2008). s a dir que educadors necessitem saber identificar les emocions de

les persones amb les quals treballem, i vetllar per qu aquestes no estiguin

emocionalment bloquejades, ja que si aquestes estan bloquejades ser molt difcil

progressar.

Els professionals socioeducatius: pedagogs/gues socials vs educador/es socials?

(Quins son o haurien de ser els seus perfils. Punts en com elements diferenciadors).

Per iniciar el redactat, comenarem definint des del nostre punt de vista les parts

que considerem ms importants de les professions que es dediquen a lmbit de lo

social.

Una de les majors dificultats que han dafrontar tant els pedagogs com els

educadors socials, s haver de complir amb els objectius i demandes de les estructures

burocrtiques que tendeixen cap al control social, i per laltra, donar respostes a les

necessitats i demandes de la poblaci amb la que es treballa, perqu aquesta pugui

superar les seves dificultats i plantejar-se nous reptes.

Per aquest motiu, s important que com a professionals de lmbit social, ens

agrupem sota un mateix paraiges, i que conjuntament defensem el nostre principal

objectiu, treballar amb i per a les persones, buscant espais de treball conjunt amb

ladministraci i amb altres agents socials, evitant aix, la imposici de lnies de treball

plantejades des dun esfera global, que no t en compte la realitat local.

Considerem que una formaci comuna i transversal en lmbit universitari s bsica

per trobar nexes duni dins les professions de lmbit social perqu els professionals

comparteixin determinades competncies i comprenguin diferents maneres dencarar

les problemtiques i necessitats socials.

Tot i que hi ha dhaver aquesta transversalitat en la formaci daquestes

professions, criem important la creaci despais per a la formaci intersubjectiva, en la

que cadascun dels professionals pugui construir la seva prpia manera de realitzar la

prctica professional. Amb consonncia al primer punt, aquest plantejament deriva de

la necessitat de lexistncia de professionals amb criteris propis i ben elaborats en

relaci als objectius de la prctica professional.

Per tal de crear i compartir un coneixement intersubjectiu, veiem necessari i

important, que les professions relacionades al mon social, cren i potencin espais de

debat entre els professionals del mateix mbit.

La professi en lmbit social i educatiu no s quelcom que es pugui crear i copiar

mitjanant un mateix motlle sin que est subjecte a una continua avaluaci i

replantejament, ja que la realitat social est en constant canvi. Per una banda, la

societat, com a destinatari de totes les accions que duu a terme la professi, s un dels

agents implicats en aquesta continua avaluaci, exercint una pressi global que pot

mostrar el grau de satisfacci segons consideri que es compleixen els objectiu o no. Per

una altre banda, les institucions i entitats per a les que treballem els professionals son

un altre agent avaluador, exercint una pressi directa segons es compleixin o no els

objectius que es plantegen. I com a ltim agent davaluaci trobem els propis

professionals, que com a part de les seves obligacions, han de han de sotmetre la

professi a una continua avaluaci de les finalitats i la metodologia utilitzades en cada

moment.

Per ltim, en torn a aquesta actitud reflexiva de la professi, tenint en compte que

la creaci dun codi deontolgic s important per delimitar o concretar ltica

professional, creiem important que tant els pedagogs socials com el educadors socials

han de compartir certs punts en com daquest codi per afavorir la coherncia

professional entre les dues figures, tot i que no treballin exactament en els mateixos

aspectes.

Fins ara ens hem centrat en els aspectes comuns entre les dues professions, ara ens

agradaria parlar ms concretament de les diferncies que creiem que veiem entre

aquestes.

Considerem que els mbits dacci de les dues figures professionals son compartits,

tot i que, mentre que les funcions de leducador son de caire caire prctic, centrat en

lacci concreta, les del pedagog social es centren en la teoria i la investigaci i la

creaci de coneixement teric al voltant de lacci socioeducativa.

Tot i que en ocasions es comparteixen mbits dactuaci, educadors i pedagogs no

sempre comparteixen un mateix lloc de treball. Per exemple, mentre que hi ha tant

educadors com pedagogs en lmbit de la infncia i ladolescncia, en un CRAE noms

hi treballen educadors, en els EAP noms hi treballen pedagogs (al marge daltres

professionals)

En aquest aspecte, les competncies que es deriven de la prctica professional, tot i

tenir punts de convergncia i uni, presenten tamb algunes diferncies concretes en

el fet de que els pedagogs sovint tenen un perspectiva de caire teric, fins i tot

especialitzats en mbits concrets, mentre que els educadors es troben immersos en

una realitat molt ms difusa i amplia, on les competncies a posar en joc varien en

cada mbit i depenent del context.

Recollint tots els plantejament anteriors veiem important aprofitar les potencialitats

de cada professi, per construir un corpus teric, prctic i axiolgic, en el que els

membres de cada professi es puguin nodrir del coneixement de laltre per tal de

poder millorar la seva tasca professional i la relaci teoria-prctica, prctica-teoria.

Aix, els educadors tindrien ms en compte la possible influncia de la creaci i el

coneixement de la teoria en la practica educativa i els pedagogs veurien la prctica

com un element important a lhora davaluar i construir les prpies teories,

aconseguint aix una aproximaci de la teoria a la realitat socioeducativa.