Institut Virtual

Autor: Ferran Ramos Pontil

Curs: 2015/2016

Departament: Tecnologia

Tutor: Vicent Ferrer

1

Abstract

Aquest és un treball de recerca on es treballen i es mostren el desenvolupament de les videoconsoles al llarg de la història i el desenvolupament d’un videojoc mitjançant el programa Unity. Per tant, aquest treball, consta d’una part conceptual, es a dir, la evolució dels videojocs i les videoconsoles, i d’una part procedimental, on es mostrarà pas a pas, com desenvolupar un videojoc, més concretament, una petita gimcana virtual desenvolupada a l’interior d’una simulació del Institut Joaquín Bau de Tortosa.

Éste es un Trabajo de recerca donde se trabajan i se muestran el desarrollo de las videoconsolas a lo largo de la historia i el desarrollo de un videojuego mediante el programa Unity. Por lo tanto, este Trabajo consta de una parte conceptual, es decir, la evolución de los videojuegos i de las videoconsolas, i de una parte procedimental, donde se mostrará paso a paso, como desarrollar un videojuego, más concretamente, una pequeña yincana virtual desarrollada al interior de una simulación del instituto Juaquin Bau de Tortosa.

This is a research where they are working and the development of consoles throughout the history and development of a video game using the Unity program. Therefore, this work consists of a conceptual, ie the evolution of video games and consoles, and part procedural, which will show step by step how to develop a game, more specifically, a small treasure hunt virtual developed inside a simulation of Joaquin Bau Institute of Tortosa.

2

Índex1

.Introducció.........................................................5Història del videojoc i la seva evolució

2.Historia de les videoconsoles i la seva evolució.............................................................6

2.1. Història de les consoles domèstiques......................................................................6

2.1.1. Primera Generació............................................................................................7

2.1.2. Segona Generació.............................................................................................8

2.1.3. Tercera generació: l’Era dels vuit bits...........................................................10

2.1.4. Quarta generació: l’Era dels 16 bits...............................................................11

2.1.5. Cinquena generació ( era del 32 bits).............................................................12

2.1.6. Sisena generació.............................................................................................12

2.1.7. Sèptima Generació.........................................................................................13

2.1.8. Vuitena generació...........................................................................................14

2.2. Història de les consoles portàtils..........................................................................14

2.2.1. Game & Whatch de Nintendo........................................................................16

2.2.2. Antecedents de GameBoy i Wonder Swan....................................................17

2.2.3. GameBoy........................................................................................................18

2.2.4. Turbo Express................................................................................................19

2.2.5. NeoGeo Pocket...............................................................................................19

2.2.6. Lynx de Atari.................................................................................................21

2.2.7. Wonder Swan.................................................................................................21

2.2.8. La generació actual........................................................................................22

2.2.9. GameBoy de Nintendo...................................................................................22

2.2.10. La GameBoy color.......................................................................................23

2.2.11. La GameBoy Advance.................................................................................23

2.2.12. Nintendo DS.................................................................................................24

2.2.13. PSP de Sony.................................................................................................24

3. Principals empreses dedicades a la producció de videoconsoles i videojocs..............24

3.1. Microsoft...............................................................................................................24

3.1.1.Història de l’empresa......................................................................................24

3.1.2. Dades i objectius de l’empresa.......................................................................26

3.2. Sony......................................................................................................................26

3

3.2.1. Història de l’empresa.....................................................................................26

3.2.2. Dades i objectius de l’empresa.......................................................................27

3.3. Nintendo................................................................................................................28

3.3.1. Història de l’empresa.....................................................................................28

3.3.2. Dades i objectius de l’empresa.......................................................................30

3.4. SEGA....................................................................................................................31

4. Procediment.................................................................................................................33

4.1. Programes de disseny de videojocs......................................................................33

4.2. Ús del programa Unity..........................................................................................34

4.3. Inici del procediment............................................................................................35

4.4. Objectes i textures.................................................................................................35

4.5. Estructura de l’edifici nou del centre....................................................................36

4.6. Mobiliari de l’edifici nou......................................................................................37

4.7. Estructura de l’edifici principal............................................................................39

4.8. Mobiliari de l’edifici principal..............................................................................40

5. Conclusió.....................................................................................................................41

6. Bibliografia i Webgrafia..............................................................................................42

7. Annex..........................................................................................................................47

4

1.Introducció

El motiu pel qual he escollit fer aquest treball ha segut la curiositat i la meva pròpia

superació en el camp de la informàtica. El fet d’arribar a conèixer la història de les

videoconsoles i el procés del desenvolupament dels videojocs sempre m’ha fascinat, per

tant, vaig decidir començar aquest treball, que es troba dividit en dues parts segons els

objectius de cadascuna d’aquestes.

L’objectiu de la primera part es conèixer la història completa de les videoconsoles i les

empreses que les fabriquen, demostrant així una evolució tecnològica en aquest àmbit,

on clarament es trobarà relacionat amb els avenços tecnològics de la informàtica i la

societat.

Dins d’aquest apartat diferenciem entre les videoconsoles domèstiques i les portàtils, es

a dir, les consoles que tenen una necessitat d’una connexió directa amb el corrent

elèctric, a causa d’aquest fet per tant aquets aparells tenen unes dimensions superiors, i

per tant, una potencia superior que les consoles portàtils. Per l’altra banda estan les

consoles portàtils, que són les consoles capaces de funcionar amb piles o bateries, per

tant són capaces de funcionar en qualsevol lloc.

Després d’aquesta distinció trobem les diferents empreses capdavanteres en aquest

camp, com Nintendo que domina el mercat de les videoconsoles portàtils, la Sony amb

la saga de PlayStation i la Microsoft amb la saga anomenada xBox, tot i que també

trobem l’empresa SEGA que actualment es dedica solament al desenvolupament de

videojocs per a altres empreses.

Finalment després d’aquest apartat conceptual i podrem trobar el procediment de la

creació d’un videojoc, l’objectiu d’aquest es la creativitat i pròpia superació, ja que per

mi es un camp totalment desconegut. Aquest apartat explicarà part per part com ha esta

creat, juntament amb els elements i arxius necessaris, com els objectes, les textures o

simplement el programa utilitzat.

Per realitzar aquest treball em baso mitjançant moltes pàgines d’internet, d’alguns

llibres obtingut gràcies a la biblioteca de Tortosa i fins i tot d’alguns tutorials per

5

realitzar la part del procediment, ja que no disposo de cap persona amb un cert

coneixement en aquest camp per poder-me ajudar, el qual implica una dificultat més per

realitzar el treball.

2. Història del videojoc i la seva evolució

2.1 Història de les consoles domèstiquesPer tractar aquest apartat s’han de diferenciar vuit etapes. A més, és important

mencionar, que anteriorment a les consoles ja existien els videojocs, els quals

s’executaven mitjançant computadores.

El primer videojoc va aparèixer l’any 1952, el qual s’anomenava “Nought and crosses”,

constava del conegut joc del tres en ratlla. Aquest va ser creat per Alexander S. Douglas

i s’executava sobre Electronic Delay Storage Automatic Calculator (EDSAC). (annex 1)

L’EDSAC va ser el primer ordenador amb un sistema de programes

d’emmagatzematge electrònic, el qual va ser elaborat per Maurice Wilikes juntament

amb els seus companys del laboratori de Matemàtiques de Cambridge. La seva utilitat

consistia en l’ajut per realitzar diversos càlculs matemàtics. Estava formada per

pantalles de tubs de raig catòdics1 (annex 2) per mostrar els càlculs produïts pel

hardware, utilitzaven pantalles vectorials2 i tancs de línies de retràs de mercuri per

l’emmagatzematge principal, que podia emmagatzemar fins a cinc-cents dotze paraules

mitjançant trenta-sis bits,3 amb una tasca de transferència de mig megacicle4 per segon,

per tant, podia produir sis-cents cinquanta instruccions per segon. Tot i que és una dada

molt significativa els ordenadors actuals en poden realitzar milers, com a característica

més rellevant, aquest ordenador ocupava una grandària de cinc metres de llargada per

quatre metres d’amplada, per aquest motiu, el seu ús resultava poc pràctic.

L’any 1958 William Higginbotham, va crear per primer cop un videojoc on es podia

interactuar entre dos jugadors mitjançant un programa de càlcul de trajectòries (annex 4)

i un oscil·loscopi5 (annex 3). Aquest videojoc s’anomenava “Tennis for Two”, que era

1 Tubs de raig catòdics: (CRT, Cathode Ray Tube en anglès), és una vàlvula on l’últim ànode està cobert d’un element que ajuda a produir una llum en el moment en què incideix sobre ell un feix d’electrons.2 Pantalles vectorials: eren aquelles que usaven vectors en compte d’utilitzar píxels, l’única avantatja que tenen aquests es poder-los augmentar la grandària sense patir un desgast en la qualitat de la imatge.3 Bits: és la mesura amb què s’expressa l’emmagatzematge digital.4 Un cicle: és el conjunt complet del procés que realitza un ordenador, des de l’anàlisi fins la resposta.5 Oscil•loscopi: és un instrument que permet visualitzar les variacions de les senyals elèctriques, les quals varien amb el temps.

6

un simulador del tenis taula, amb la finalitat d’entretenir els visitants del Brookhaven

National Laboratory6.

Més endavant l’any 1962, un estudiant de l’institut de tecnologia de Massachussets va

crear “l’Spacewar” (annex 5), aquest videojoc consistia en controlar les direccions i

velocitats d’unes naus espacials, de manera que podien jugar dos jugadors. Aquest

videojoc funcionava sobre el PDP-1 (annex 6), un ordenador que tenia paraules de

divuit bits i quatre quilobytes (kb)7 per a la memòria principal estàndard, els quals

actualment diríem que equival a nou kb, aquesta es podia ampliar fins a seixanta-quatre

kb de paraules o cent quaranta-quatre kb. A més a més, la memòria de nucli magnètic8

tenia una duració de cicle de cinc microsegons, és a dir, dos-cents quiloherzos (hz)9.

Una diferència significativa amb la qual es pot observar una evolució entre la primera

computadora i aquesta última era que la computadora EDSAC necessitava deu

microsegons per produir unes 10.240 instruccions, en canvi, la PDP-1 amb 10

microsegons podia produir 100.000 instruccions, de manera que s’hi podia observar una

diferència significativa entre aquestes.

2.1.1 Primera GeneracióLes primeres consoles, és a dir, les de la primera generació van aparèixer l’any 1972

amb la Magnabox Odyssey (annex 7), creada per un inventor anomenat Ralph Baer, que

va esdevenir una de les persones més importants en la història de les videoconsoles.

Aquesta consola tenia un hardware molt simple amb molts inconvenients, com la

carència d’altaveus i del comptador de puntuacions. La consola estava formada per

transistors, resistències i condensadors, per tant, no disposava de CPU ni memòria RAM

a causa de les limitacions de l’època i de la necessitat de què tingués un preu

relativament baix. Per mostrar el videojoc a la televisió es produïa simplement

modificant el senyal d’aquesta que mostrava un o més píxels, que després esmentaré en

un dels apartats del treball. Aquests es podien controlar mitjançant dos comandaments10.

6 Brookhaven National Laboratory: és un laboratori nacional dels Estats Units, exactament en Long Island, fundat el 19477 Kilibites: un kilobyte són 1024 bits, per tant, és una mesura més gran que aquest. 8 Nucli magnètic: és un component fonamental amb qualsevol màquina elèctrica, consisteix amb enrotllar un fil conductor, la seva funció es produir corrent elèctric mitjançant el camp magnètic.9 Kiloherzos: és la unitat de mesura de la freqüència, és una unitat de mesura més gran que els Hz.10 Comandaments de la consola MagnaBox Odysey: aquest comandament disposava de dues rodes, una per produir el moviment de dalt cap a baix, i l’altra per anar d’esquerra a dreta.

7

A causa de totes les limitacions, l’empresa necessitava atraure els consumidors, i ho va

fer mitjançant la fabricació de làmines11(annex 8). A més a més, també van vendre pacs

amb instruccions i més cartutxos, tanmateix, molts de jocs eren els mateixos però, amb

regles completament diferents. Finalment, aquesta consola va tenir èxit i es van arribar a

vendre més de 100.000 unitats.

El 1975 es va crear la consola Atari Pong(annex 9), aquesta va ser la segona consola

existent en aquell moment, tot i que més tard, van vendre els drets d’autor a l’empresa

Sears, passant la consola al nom de Sears Tele-Games(annex 10). Després de què

l’empresa tingués els drets d’autor se li va incorporar un chip, el qual va ser imitat per

moltes empreses, produint així un cicle d’imitació on moltes consoles van ser

anomenades consoles tipus Pong. Gràcies a la consola arcade Pong de l’empresa Atari

molts consumidors es va aficionar als videojocs. La consola disposava d’un control per

al videojoc que permetia moure’s de dalt a baix, amb la finalitat d’evitar que la pilota

entrés al camp d’un dels participants. Aquesta podia funcionar tant amb piles com amb

corrent mitjançant un adaptador.

Més tard l’empresa Magnavox va treure la Odyssey 10012(annex 11) i la 20013(annex

12), que tenien una pantalla de recompte de puntuacions i permetia que poguessin jugar

fins a quatre jugadors, disposava de dos videojocs, el ping pong i el de hockey, no tenia

so ni pantalla de puntuació, només disposava d’un bibrador senzill per substituir el so.

2.1.2 Segona Generació La segona generació va començar l’any 1980. L’empresa dominant en aquell moment

era Atari, a través d’Atari 5200(annex 13), una consola que va aparèixer el 1982, que

tenia un xip de gràfics millorats. No va tenir molt d’èxit però, va ser una gran innovació

en aquell moment gràcies a què disposava d’un processador “MOS 6502C14 de

11 Làmines: són peses primes de plàstic, les quals que tenien dibuixats un mapa, un joc de taula, entre moltes altres coses.12 Odyssey 100: aquesta consola estava fabricada per l’empresa Magnabox, aquesta tenia quatre xips fabricat per l’empresa Texas instruments. Estava alimentada tant per piles de tipus C com per una font d’energia de nou volts.13 Odyssey 200: aquesta consola fabricada per l’empresa Magnabox va sortir una mica més tard que la consola anterior, tenia dos xips procedents de l’empresa Texas instruments que la diferenciaven amb de la consola anterior, algunes altres diferencies eren per tenir el marcador de puntuacions i per disposar d’un tercer videojoc anomenat “Smash”. Podia estar alimentada per sis piles de tipus C o una font d’energia que li administres nou volts.

8

1,79MHz, a més usava cartutxos per als videojocs i disposava de quatre ports15 on

connectar els aparells com ara la televisió, el comandaments entre altres dispositius

creats per la pròpia empresa. Aquesta consola estava dirigida a aquells jugadors que

buscaven els jocs clàssics del moment com Pac Man(annex 14), Centripede(annex 15) i

Galaxian(annex 16), però aquest fet també va provocar un punt dèbil en el camp de la

originalitat.

Tot i el poc èxit es van arribar a vendre fins a un milió de consoles. La consola Atari

5200 és la consola més gran fins l’actualitat i tenia incorporada un calaix on poder

guardar els comandaments. Un altre dels punts dèbils de la consola era que no disposava

d’un sistema d’autocentralitzat, és a dir, que tenia un nombre excessiu de botons per

poder jugar.

Durant aquest període va tenir dos competidores, primerament, la Colecovision16(annex

17) que destacava per tenir el doble de colors que moltes consoles i s’havia inclòs el

videojoc de Donkey Kong17(annex 18) de manera permanent a la consola, no obstant,

com que aquest joc era de l’empresa Nintendo, necessitava el permís d’ús per poder

incorporar-lo en la seva consola.

Després del llançament de la consola amb el videojoc incorporat, aquesta empresa va

tenir problemes amb el videojoc Donkey Kong, a causa de ser acusat de copiar la

temàtica de la pel·lícula King Kong. Aquest fet no només va afectar a aquesta empresa,

sinó que també va afectar a Nintendo.

L’altra competidora va ser la Intellevision Mattel(annex 19), que va ser fabricada per

l’empresa “Mattel electronics”, aquesta tenia una potència superior a la consola Atari

600. Va ser la primera consola que portava una CPU de 16 bits anomenada CP1610.

Aquest disposava d’una qualitat d’alta definició o almenys el que es considerava alta

definició en aquells temps. 14 MOS 6502C: és un processador de vuit bits, creat el 1975. Va ser dissenyat per Mos Technology, era dels microxips més barats del mercat i era molt més efectiu que molt altres més cars, aquest processador juntament amb el Zilog Z80 van ser els capdavanters per ser utilitzat en una sèrie de programes per als ordenadors. 15 Ports: els ports són els llocs on es connecten tots els dispositius, com ara la televisió o els comandaments. Depenent de cada consola en poden haver més o menys, depenent de les necessitats i complement que li vulgui afegir l’empresa que l’ha fabricat.16 Colecovision: era una consola de l’any 1981, que tenia una CPU anomenada Z80A, a més disposava d’una capacitat de vuit bits amb 3,58 Mhz i d’una memòria Ram de 16Kb.17 Donkey Kong: aquest és un dels videojocs més famosos de l’empresa Nintendo, va ser creat el 1981 per a les màquines recreatives. Aquest videojoc consistia en què una persona anomenada Mario o Jumpman havia de rescatar a una princesa de les mans d’un perillós goril·la anomenat DonkeyKong.

9

En aquells moments l’empresa Sega i Nintendo van començar a participar mínimament

en les consoles domèstiques, un fet que va condicionar el mercat d’aquestes.

Més tard es va produir una crisis en el món dels videojocs, concretament l’any 1983,

una de les principals raons de la seva causa va ser la gran abundància de videoconsoles i

microordinadors, que van provocar que molts clients optessin per comprar els jocs

originals i pirates abans de malgastar els diners amb els recreatius18(annex 20).

Durant aquesta crisi l’empresa Atari va patir pèrdues econòmiques importats, ja que

esperaven la fabricació de la CPU Maria, la qual seria la base de les noves generacions

de consoles, durant el procés d’investigació d’aquesta CPU l’empresa Nintendo li va

oferir un contracte per comercialitzar les seves consoles als Estat Units. L’empresa

Atari va allargar de forma exagerada les negociacions fins el moment en què l’empresa

Nintendo va tenir problemes amb les llicències dels videojocs, com a conseqüència

d’aquest fet, mai es va arribar a signar cap contracte.

La crisis de l’any 1983 es va resoldre amb dues mesures, la primera, va consistir en què

cada empresa es va dedicar a crear les seves pròpies consoles, i la segona consistia amb

millorar les màquines recreatives afegint-li una nova forma de jugar, és a dir, es va

passar dels joystics a les representacions de motos, cotxes entre altres vehicles i

objectes.

A causa d’aquesta situació econòmica moltes indústries Americanes van deixar de

fabricar alguns productes, això va provocar que l’empresa NES tingués uns grans

avantatges, ja que va perdre moltes rivalitats.

2.1.3 Tercera generació: l’Era dels vuit bitsEl 1985 l’empresa Nintendo van treure al mercat la Famicom(annex 21), començant així

la tercera generació. La Famicom era una consola que disposava d’una CPU de 8 bits i

amb un processador de Mos 6502, amb l’ús d’uns cartutxos Rom, deixant així un dels

jocs més famosos d’aquell moment i en l’actualitat anomenat Super Mario Bros, a més a

més, també hi van treure els videojocs anomenats The legend of zelda, Baseball, Golf,

Mahjong, Soccer i finalment Tennis. La consola podia funcionar amb un adaptador

18 Maquines recreatives: aquests aparells també anomenat arcades, són les grans màquines disponibles en llocs comercials públics o en sales anomenades salons recreatius, amb un ús similar als actuals escurabutxaques.

10

connectat a la llum o amb piles, tot i que era estrany ja que no era una consola portàtil,

tot i que no van ser els primers en fer-ho.

Sega també va aprofitar tots aquests fets i va llençar al mercat la Sega Master

System19(annex 22). Tota aquesta tercera generació també va ser anomenada l’Era dels

8 bits, ja que moltes consoles usaven 8bits, llevat d’algunes excepcions que usaven 16

bits.

2.1.4 Quarta generació: l’Era dels 16 bitsL’any 1987, va començar la quarta generació. La NEC i Hudsone van treure al mercat la

PC Engine20(annex 23). La consola va tenir més èxit que la Super Famicom a Japó, tot i

el seu reduït tamany, tenia unes característiques en relació al hardware i al software que

igualava a moltes consoles d’aquella època amb unes dimensions superiors, se’n van

arribar a ventre deu milers d’unitats.

Sega va construir la Sega Gènesis i la Sega Mega Drive21(annex 24), amb un sistema de

16 bits que disposava d’una CPU anomenada Motorola 68000 amb 7,67 Mhz. Un dels

principals objectius de l’empresa en el moment de la producció de la videoconsola era

treure-li el lideratge dins el món de les videoconsoles a la SNES22.

Durant un temps la consola es va mantenir al mercat amb uns beneficis econòmics

significatius, fins al moment en què Nintendo va ensorrar la Megadrive de Sega amb la

Super Nintendo23(annex 25), aquesta consola tenia una CPU de 16 bits de 1,79 MHz

anomenada 65C816. L’aparició d’aquesta consola de Nintendo va tenir com a objectiu

mostrar als consumidors quina empresa tenia el control dels videojocs en aquell

moment.

19 Sega Master Sistem: aquesta consola creada l’any 1986 per l’empresa Sega disposava d’una CPU derivada de la “Zilog Z80” amb una ROM de 8 kb i una RAM de 8kb, el xip de la gràfica era de l’empresa Texas Instruments anomenada TMS9918.20 PC engine: era una consola de l’empresa Nec i Hudsone, aquesta disposava d’una CPU anomenada HuC6280A de 8 bits però amb 16bits de gràfics i tenia una memòria RAM de 8 kB21 Sega Mega Drive: era una consola creada per l’empresa Sega l’any 1988, amb un sistema de 16 bits que disposava d’una CPU anomenada Motorola 68000 amb 7,67 Mhz.22SNES: Nintendo Entertainment System també anomenda Super Famicom és la tercera consola doméstica fabricada per l’empresa Nintendo.23 Super Nintendo: va ser una consola de l’any 1991 creada per l’empresa Nintendo i tenia una CPU de 16 bits de 1,79 MHz anomenada 65C816.

11

Aquest mateix any va aparèixer la Neo-Geo24(annex 26), una consola creada per

l’empresa SNK. Aquesta consola és caracteritzada pel seu elevat preu de venta i la seva

gran potència. Totes aquestes consoles es caracteritzaven per tenir un sistema de 16 bits

amb uns processadors potents en aquells moments.

2.1.5 Cinquena generació ( era del 32 bits)La cinquena generació va ser una gran època, la majoria de consoles eren de 32 bits,

com l’última consola que va treure al mercat la marca Atari anomenada Atari

Jaguar25(annex 27), amb cartutxos CD-Rom26, o la Playstation27(annex 28), una consola

fabricada per l’empresa Sony. Molta gent confon que la Playstation té un sistema de 64

bits quan en té un de 32 bits.

Durant aquest període va sorgir la Nintendo de 64 bits( annex 29), una gran innovació,

la funció d’aquesta era substituir la Super Nintendo, ja que s’estava quedant antiquada.

També van sorgir els gràfics en 3D, per aquesta raó consideren aquest període com la

era 3D que va començar el 1994. Durant aquest temps competien tres consoles, la

Nintendo 6428, la PlayStation, i la Sega Saturn29(annex 30). Aquest mercat va estar molt

equilibrat durant tot el temps que va durar la cinquena generació.

2.1.6 Sisena generacióLa sisena generació es va caracteritzar per deixar l’ús del cartutxos i usar el DVD30,

GD-ROM31, GOD32. Que van provocar un gran avenç visual dels videojocs. Tot i que

durant molt de temps després de que tant l’empresa Sony com Sega utilitzessin els discs

24 Neo Geo: una consola creada el 1990 per l’empresa SNK, tenira d’un processador anomenat Motorola 68000 amb 12 MHz. A més, tenia una Ram de treball de 64 Kb.25 Atari jaguar: és una videoconsola que va sorgir l’any 1993, fabricada per l’empresa Atari. La seva CPU s’anomenava Motorola 68000, amb 13,2 MHz.26 CD-Rom (Compact DiscRead-Only Memory): és un disc compacte que usa raig làser per emmagatzemar i llegir grans quantitats d’informació.27 Playstation: és una consola llençada per Sony Computer Entrenaiment l’any 1994. 28 Nintendo 64: videoconsola fabricada per l’empresa Nintendo l’any 1996. Té una CPU anomenada NEC VR4300 de 93,7 MHz.29 Sega Saturn: va ser una consola fabricada per l’empresa Sega l’any 1994, tenia un processador anomenat Mega Drive.30 DVD (Digital Versatile Discés): un disc òptic usat per a l’emmagatzematge de dades.31 GD-ROM: és un disc òptic fabricat per l’empresa Yamaha per als videojocs de Sega.32 GOD: és el format d’emmagatzematge que utilitzava l’empresa Nintendo.

12

l’empresa Nintendo va decidir continuar amb els cartutxos per evitar els problemes de la

pirateria que tenien els seus rivals.

La primera consola d’aquesta època va ser la Dream Cast33(annex 31), la qual també era

la última consola domèstica de l’empresa Sega. Es caracteritzava per l’ús de GD-ROM

que evitava el gran problema de l’empresa, la pirateria. Aquesta videoconsola va ser la

primera amb disposar d’un sistema que permetis entrar a internet per jugar de forma

online, amb el videojoc Phantasy Star Online34.

La consola PlayStation 235(annex 32) de Sony va continuar amb el mateix èxit que la

seva antecessora, van ser els primers en disposar d’un sistema de DVD, aquest permetia

reproduir pel·lícules, connectar-se a internet entre alguns avantatges més.

Posteriorment, va aparèixer la Game Cube36(annex 33) de Nintendo amb un sistema

gairebé igual al DVD anomenat GOD. Finalment, podem destacar l’última consola

d’aquesta generació anomenada Xbox37 (annex 34) de l’empresa Microsoft, era una

consola molt similar a les anteriors ja que contenia un sistema de DVD, aquesta consola

va tenir una vida curta ja que va sortir massa tard.

2.1.7 Sèptima GeneracióDe les sèptima generació en podem destacar quatre grans aspectes o canvis, el primer és

que les consoles passen a usar més d’un nucli38, que el podem trobar tant en les

videoconsoles com en qualsevol dispositiu mòbil. També una altres característiques són

la incorporació del disc òptic Blu-ray39 i l’ús dels comandaments inal·làmbrics, és a dir,

sense cable. Finalment, trobem l’ús del internet per descarregar videojocs entre altres

possibilitats, aquestes descarregues es poden obtenir per Xbox, Network i Nintendo

33Dream Cast: aquesta última consola de l’empresa Sega tenia una CPU anomenada Hitachi SH4 RISC amb dos-cents MHz 34 Phantasy star: és el primer videojoc online, llençat 1994 poden jugar online, tot i que, anteriorment ja existia, però sense aquest fet que el fa tant especial.35 Playstation 2: és la consola successora de l’empresa Sony. Disposava d’una CPU anomenada 128 bits xip Emotion Engine amb 147 MHz.36 Game Cube: aquesta successora de la Nintendo 64 creada l’any 2001 disposava d’una CPU AIT Technologies de 162 MHz.37 Xbox: aquesta consola és la primera creada per l’empresa Microsoft. Te una CPU anomenada Intel Coppermine Core de 733Mhz.38 Nucli: el nucli és aquell element que proporciona l’accés als diferents elements de la maquinària del dispositiu, es a dir, és aquella part de la consola que permet fer funcionar els programes, veure els arxius en alguns casos com els telèfons mòbils, etc.39 Blue Ray: és un disc de la nova generació, aquest permet obtenir gràfics d’alta definició.

13

WIFI Conection, entre d’altres. En aquest període l’ús de processadors més potents com

els digitals GPU40 ajuden a tenir gràfics d’una qualitat extraordinària.

L’empresa Sega a excepció de les empreses principals és va dirigir a un mercat de

menor escala, va treure la Sega Zone(annex 35) amb avantatges com el detector de

moviment, per aquesta raó el mercat es disputa entre Sony amb la PlayStation 341(annex

36), Xbox de Microsoft i la Wii42 (annex 37) de Nintendo. Totes elles són molt

semblants unes de les altres amb petites diferencies de software i jugabilitat.

2.1.8 Vuitena generacióLa vuitena generació és l’actual, aquesta de moment es basa amb el internet com a

centre del seu funcionament. Les úniques que han sortit fins al moment és la Wii

U43(annex 38) de Nintendo, la PlayStation 444(annex 39), Xbox One( annex 40), i

finalment la Ouya45 ( annex 41) de l’empresa Android, que com a gran novetat es pot fer

funcionar amb qualsevol videojoc de mòbils o tablets.

2.2 Història de les consoles portàtilsEs van produir diversos intents per a la creació de videojocs portàtils, però mai es va

aconseguir l’èxit esperat degut a diverses raons com per exemple la limitació del

desenvolupament de les pantalles i processadors. No obstant, la primera consola en

aconseguir rellevància en el món dels videojocs van ser la Gameboy46( annex 42) de

Nintendo.

40 GPU: és un coprocessador utilitzat al processament de gràfic del videojoc, el seu objectiu és alleugerar el treball de la GPU. 41 Playstation 3: és un consola fabricada per Sony Computer Enternaiment l’any 2006 i conté un processador anomenat Cell BroadBand de 1600 MHz, i una GPU NVIDIA RSX.42 Wii: és uns videoconsola produïda per Nintendo l’any 2006, amb un processador IBM Broadway de 729 MHz i un GPU anomenat ATI Hollywood.43 Wii U: és la successora de la Wii i conté un processador Tri-core IBM Espresso amb una GPU AMD Radeon E6760 Late44 Playstation 4: és la successora de la PlayStation 3 i disposa de AMD amb 1,6 GHz 45 Ouya: és la nova inversió de Android i disposa de ARM Cortex A-9 com a CPU i Nvidia Tegra 3T33 com a GPU.46 Game Boy: aquesta és una videoconsola produïda per l’empresa Nintendo, forma part d’una sèrie molt important de l’empresa.

14

En els seus inicis, aquest videojocs van esdevenir molt mecànics, és a dir, l’objectiu del

joc sempre era similar i només disposava d’una pantalla, com seria el cas de trobar

pilotes perdudes en un laberint.

El primer joc portàtil que va tenir èxit va ser “Simon” el qual va sortir a la venda el

1978, aquest constava de quatre botons que s’il·luminaven i el propi jugador havia de

memoritzar les seqüencies de llums que variaven en cada partida.

El 1979, va sortir a la venda la Microvision(annex 43), la qual era una consola portàtil

que utilitzava panels reemplaçables en lloc de cartutxos, la videoconsola estava formada

per un sistema més complex com la CPU47, dades del joc i botons, és a dir, tot era

reemplaçable excepte la pantalla, roda de control i les piles. No obstant, cal tenir en

compte que la resolució48 (qualitat de la pantalla) de 16x16 píxels.

Més tard, el 1982 es va desenvolupar la Adventure Vision, que constava de cartutxos

intercanviables, la seva pantalla disposava d’una línia de 40 díodes49 de llum roja que es

reflectia en un espill rotatori creant la impressió d’una pantalla de 150x40. Tanmateix,

va resultar ser un autèntic fracàs, ja que es va solament es van crear quatre videojocs.

Els diodos de llum, van esdevenir una alternativa a les pantalles de vidre líquid, ja que

aquestes eren molt lentes i la seva qualitat d’imatge era poc nítida, no obstant, els díodes

eren un tipus de llum roja que van esdevenir els inicis del moviment.

Després, moltes empreses van voler realitzar consoles portàtils on la pantalla fos

fluorescents al vuit50, tot i que tenien alguns inconvenients ja que els colors que es

podien utilitzar eren escassos (roig, blau i verd), els costos de fabricació eren elevats.

Aquestes consoles utilitzaven quatre o més piles C (LR14) o D (LR20). Un dels seus

majors partidaris d’aquesta consola era “Coleco51”( annex 44), la qual va adaptar molts

dels seus jocs com Pacman o Frogger.

47 CPU: ( Central Processing Unit), es considera el el cervell de l’ordenador o qualsevol aparell electrònic.48 Resolució: aquesta paraula fa referència a la qualitat d’imatge de qualsevols aparell electrònic.49 Díode: un díode és un component electrònic de dues terminals que permeten la circulació de corrent elèctrica en un sol sentit.50 Pantalles fluorescents al buit: (VFD, Vacuum Fluorescent Display): aquestes pantalles estan formades per una bombolla de vidre amb un o varies filaments que actuen com a càtodes i ànodes. Aquests funcionen de forma que quan un càtode emet electrons i arriben a als ànodes es produeix una il·luminació.51 Coleco: va ser una empresa fundada el 1932, aquesta va tenir molt d’éxit amb el camp de les joguines, un gran exemple és la videoconsola Coleco Telstar i la colecovision.

15

Temps després amb el gran avenç de la tecnologia, es va crear la saga Game &

Whatch52 de Nintendo que va marcar un punt d’inflexió d’aquest tipus de jocs portàtils,

caracteritzats pel seu preu més econòmic i de baix consum. Utilitzaven pantalles LCD53

amb objectes negres que podien aparèixer i desaparèixer però, mai canviar de forma.

Aquests efectes els utilitzaven per crear personatges que esquivaven els atacs d’ocells

negres o buscaven or negre que estava vigilat per un polp negre. Aquesta esmentada

saga va tenir una gran popularitat, gràcies a aquest fet, durant 21 anys es van crear 59

jocs, amb característiques diferents. Cal fer referència a què només es podia jugar a un

sol joc per consola.

Tot i el gran èxit de les consoles portàtils Game & Whatch, amb la venda de quaranta

milions d’unitats, aquestes consoles portàtils no deixaven de ser un entreteniment barat i

de poca durada. Aquests fets van provocar que els enginyers de Nintendo, com a

conseqüència d’aquesta situació, comencessin a utilitzar cartutxos amb una pantalla de

multiús. Finalment, van aconseguir el resultat esperat el 1989, amb el naixement de la

GameBoy el gran triomf de Nintendo.

2.2.1 Game & Whatch de Nintendo Tal i com s’ha esmentat anteriorment, la saga Game & Whatch de Nintendo va resultar

ser el primer joc en tenir èxit en el món dels consoles portàtils, i per això van voler ser

els capdavanters en aquest tipus de mercat.

Aquesta saga tenia unes característiques que li resultaven ser avantatjoses, ja que les

seves unitats eren més primes i fàcils de portar. També funcionals, com per exemple

disposava d’un rellotge que podia utilitzar-se com alarma. Aquesta empresa va posar a

la venda jocs on hi havien personatges famosos com Snoopy, Micky Mouse i Popeye.

Alguns dels millors jocs creats per Nintendo, Donkey Kong i Donkey Kong Junior o

Zelda disposaven d’una versió adaptada per a Game & Whatch i inclús Super Mario

Bros. No obstant, tenia certes limitacions, com per exemple les pantalles LCD solament

apareixien els objectes i colors que es dibuixaven sobre elles a la fàbrica. Un exemple

52 Game & Whatch: aquest nom fa referencia a una línia d’un total de 59 consoles portàtils produïdes per l’empresa Nintendo.53 LCD: (líquid display display), aquestes són pantalles amb monitors amb una resolució fixa, aquests en l’especte comercial són lleugers, duraders i barats. Aquestes característiques són les que ens permeten dir amb seguretat que són la raó del seu èxit en el món de les videoconsoles portàtils.

16

clar era el videojoc “Donkey Kong Junior54 “ (annex), on el protagonista quan es movia

saltava d’una posició a una altra, cada una d’aquestes posicions estava dibuixada de tal

forma que semblés estàtica. Fins i tot, el moment de retrocedir gairebé no se li apreciava

el moviment, igual que quan un enemic el colpejava només parpellejava.

Els colors que apareixen en la pantalla es pintaven en una fulla de plàstic transparent

que es col·locava sobre la pantalla LCD. Aquests jocs eren molt senzills, però gràcies a

la seva popularitat es van poder crear gairebé 60 títols.

2.2.2 Antecedents de GameBoy i Wonder Swan Com a conseqüència de les males vendes de la consola Virtual Boy55(annex 45) de

Nintendo, Gumpei Yokoi, que va ser la persona que va crear la GameBoy i la Virtual

Boy, va deixar el projecte que estava desenvolupant en l’empresa Nintendo i va ser

contractat per Bandai56, la gran empresa de joguines del Japó. En poc temps, Yokoi i

Bandai van crear la consola WonderSwan57(annex 46), va resultar ser un gran èxit amb

196 jocs, però Bandai es va adonar que els seus jocs es venien més per a la GameBoy, ja

què els jocs eren compatibles en les diferents consoles, ja que el creador va utilitzar el

mateix sistema, d’aquesta manera la WonderSwan va ser retirada del mercat japonès

l’any 2004. El joc que va tenir més rellevància va ser al Final Fantasy.

Després de la creació d’aquesta consola, van aparèixer altres modalitats derivades

d’aquesta però, molt més desenvolupades, aquestes van ser: la GB Pocket58(annex 47)

caracteritzada per ser prima i disposar d’una pantalla millor; el 1998 la GB Color,

disposava d’una pantalla de color i una CPU més potent, el 2001 es va posar a la venda

GameBoy Advance( annex 48).

54 Donkey Kong Junior: aquest és una segona part del videojoc llençat a la mercat el 1982 anomenat Donkey Kong.55 Virtual boy: la consola Virtual boy va ser creada per l’empresa Nintendo el 1995,el seu dissenyador va seer Gunpei Yokoi. Aquesta era una consola curiosa i innovadora, ja que era la tercera consola que usava un projector d’estil d’ulleres, que permetia veure el videojoc amb 3 dimensions mitjançant l’efecte estereoscòpic.56 Bandai: aquesta és una empresa dedicada a la producció de joguines i figures d’acció, és una empresa amb tanta importància que te molts dels drets exclusius per promocionar algunes de les seves mercaderies basades amb series d’animació com Dragon Ball, que actualment esta produint la sèrie Dragon Ball Super.57 Wonderswan: aquesta consola de 16 bits va està produïda per lèmpresa Bandai el 1999, aqueata empresa a causa de tenir molts dels drets de series d’animació te la ventatja de produir molts títols de diferents videojocs basats amb el anime i el manga.58 GB Pocket: aquesta és una videoconsola que va sortir al mercat el 1996, fabricada per l’empresa Nintendo, aquesta formava part de la sèrie Game Boy.

17

Ara bé, els competidors reals van sorgir posteriorment, en l’entrada dels telèfons mòbils

com els creats per l’empresa Sony, degut al seu perfeccionament i desenvolupament, en

la millora de la lluminositat i millora de la qualitat de la pantalla han esdevingut un

obstacle de manera directa de la creació d’aquests jocs.

Nokia, la pionera dels telèfons mòbils van començar a ficar videojocs poc sofisticats

com Snake o PacMan als seus mòbils cada cop amb pantalles més grans.

2.2.3 GameBoy Abans de fer referència a la GamBoy, és important destacar la incorporació en el mercat

de la NES (Nintendo Entertainment System), una videoconsola estàtica que va obtenir

la venda de milions d’unitats, amb els jocs de Super Mario Bros i Zelda; i els diferents

sistemes portàtils Game i Watch tal i com s’ha explicat en un dels apartats anteriors.

Després de la creació d’aquests jocs, Nintendo va decidir unir les característiques dels

dos sistemes esmentats anteriorment, per crear una consola amb la mateixa qualitat que

la NES, però que sigues al mateix temps una videoconsola portàtil. No obstant, era

complicat amb la tecnologia d’aquell moments inventar una sistema portàtil amb les

capacitats i la qualitats de les NES, ja que les pantalles LCD eren monocromàtiques

consumien molta energia.

Per això, quan va sortir al mercat a Nord Amèrica el 1989, la pantalla no era de tant

bona qualitat com altres LCD (pantalla de vidre líquid), ni com la pantalla de Game i

Watch. La seva pantalla només constava del color verd en diferents tonalitats i les

imatges estaven molt pixelades. Tot i això, van aconseguir un gran nombre de vendes,

fins a uns trenta milions de GameBoys.

El triomf de les GameBoys va ser gràcies al joc el Tetris59, creat per un anònim

programador rus, el joc consistia en uns blocs que anaven caient, en aquesta no es va

utilitzar la pantalla LCD.

Després, va aparèixer el Super Mario Land, un nou joc portàtil que va sortir a la venda

el mateix any que la GameBoy.

59 Tetris: aquest famós videojoc va ser creat originalment per un programador de la unió soviètica anomenat Alekséi Pazhitnov el 1984.

18

2.2.3 Turbo ExpressA Japó es va crear la PC Engine GT60 ( annex 49) una consola portàtil fins que Sony va

treure al mercat la seva PSP. Tenia una pantalla LCD retroil·luminada, és a dir, el temps

de resposta era ràpid i que es podia jugar en llocs foscos. Utilitzava colors vius i la seva

resolució era molt alta. En els seus inicis, el preu era bastant elevat, uns 400 dòlars, per

aquesta raó no va tenir èxit. Aquesta consola estava basada en la PC Engine japonesa o

la TurboGrafx-16. La Turbo Express presentava tres xips i proporcionava gràfics de 16

bits reals.

A diferència de la GameGear, Lynx o GameBoy Color, que eren pantalles barates i

difícils de veure, la pantalla de la Turbo Express podia veure’s amb qualsevol

il·luminació i des de qualsevol angle.

Els cartutxos en forma de targeta de crèdit que eren utilitzats per la TurboGrafx-16, es

podien usar per a la Turbo Express. Per primer cop, una consola s’havia convertit en

portàtil i seguia utilitzant els mateixos cartutxos. Una empresa del sector Sega va

intentar el mateix anys després amb la Nomad, una versió portàtil de la consola Genesis,

però els cartutxos eren enormes en comparació amb les targetes de la Turbo Express.

Tal i com s’ha dit en anterioritat, la Turbo Express va sortir al mercat massa tard i el

preu era elevat, per això, el 1997 es van deixar de fabricar.

2.2.4 NeoGeo Pocket L’empresa SNK61, una empresa de videojocs japonesa realitzava imitacions. Es va fer

coneguda gràcies a la NeoGeo( annex 50), un sistema que permetia que els operadors de

màquines d’arcade intercanviessin jocs tan fàcilment com els cartutxos d’una consola.

La gran majoria de jocs creats per la SNK eren jocs de lluita. Les primeres creacions

van sortir a la llum el 1989, i fins l’any 2004 es van desenvolupar jocs per aquest

sistema, per tant, es pot deduir la importància d’aquest joc es va prolongar durant anys.

60 PC Engine GT: la consola també anomenada Turbo Exprés va ser creada el 1990 per la NEC. Era una versió portàtil de la Turbografx o també anomenada a Japò PC Engine. Aquesta consola gairebé no va triomfar ja que va tenir una mala gestió de màrqueting.61 SNK: aquesta empresa japonesa dedicada als videojocs va triomfar gràcies a dos productes, la NeoGeo i els seus famosos videojocs de lluita. Aquesta empresa tot i el seu èxit en el seu millor moment actualment només a produït videojocs per la Playstation 2 i per a telèfons mòbils.

19

Aquesta empresa, també creava consoles domèstiques. Tan bon punt, la Neo Geo

acabava de sortir al mercat, la SNK va optar per un sistema de lloguer de jocs a Japó, tot

i que normalment era il·legal llogar programes de software. No obstant, la SNK va

observar que els jugadors no tenien interès en aquest tipus de lloguer, ja que moltes

persones estaven interessades en la compra d’aquest joc, però el preu no era assequible

econòmicament per a tots els usuaris.

Per aquests motiu, van desenvolupar la NeoGeo Pocket, un sistema que va ser premiat

per la seva qualitat al Japó, per tant, va suposar un gran avenç per a la SNK. A més a

més, durant un temps, tot el que oferia la SNK era millor que el que oferia l’empresa

Nintendo, com per exemple els jocs es presentaven amb caixes de plàstic i no de cartró.

Fins i tot, algunes empreses externes importants, van crear jocs per a aquest sistema, un

clar exemple va ser PacMan de Namco.

La consola NeoGeo Pocket era una consola sòlida, amb un disseny horitzontal i més

còmoda d’utilitzar, a diferència de la GameBoy que era una consola prima i difícil de

subjectar per a les persones adultes, ja que era de dimensions petites. La seva pantalla

era molt clara i visible amb poca llum. Una altra diferència que cal destacar és que la

NeoGeo tenia un joystick que resultava ser més còmode d’usar que les fletxes de la

GameBoy. La NeoGeo disposava de dos piles, i integrava un rellotge intern i un

horòscop. Un poc abans de suspendre la fabricació, la SNK va llençar al mercat un

consola portàtil que permetia que es connectessin seixanta-quatre persones, tot i que cap

joc permetia que se’n connectessin més de dos.

Una de les dificultats que va patir aquesta empresa va ser que immediatament després

del sortir a la venda la NeoGeo Pocket en blanc i negre, es va començar a parlar d’un

altre model en color, que no tardaria gaire en produir-se el seu llançament.

Finalment, com a conseqüència de la incapacitat de seguir sent competitiva; del difícil

tracte d’aquesta empresa amb les empreses de jocs occidentals, ja que la SNK eren els

únics en dissenyar jocs per al seu sistema; el domini de Nintendo i la escassetat del

bons jocs, les vendes de la NeoGeo van decaure.

20

2.2.4 Lynx de AtariL’empresa Epyx va dissenyar la Lynx(annex 51) el 1987, però com no podia permetre’s

una fabricació i comercialització eficaç, va vendre el disseny a Atari. No obstant,

tampoc va tenir la comercialització eficient que s’esperava, per aquest motiu, Atari va

deixar de banda el disseny acabat de la consola durant dos anys i la va llençar com a

competència de la GameBoy de Nintendo el 1989.

La Lynx estava dissenyada per l’equip que havia creat l’ordenador Commodore Amiga i

que posteriorment va desenvolupar la 3DO. La seva pantalla era de color, per tant, va

ser el primer sistema portàtil en color. Fins a vuit jugadors es podien connectar a les

seves consoles i jugar junts. Els jocs estaven formats per unes petites làmines, molt més

primes que es cartutxos de la GameBoy o la GameGear, que s’anomenaven targetes de

joc.

Els jocs més coneguts de la Lynx Atari van ser Chip’s Challenge, Slime World, Batman

Returns, Gauntlet, Klax, Centipede i Double Dragon.

Tot i ser una consola avançada tecnològicament en aquell temps, ja que es podia girar la

consola perquè els jugadors esquerrers també poguessin jugar, comptava a una pantalla

retro il·luminada que permetia jugar en l’obscuritat i la pantalla era amb color,

tanmateix no va aconseguir les vendes esperades, i per això, la seva producció va

finalitzar l’any 1994.

2.2.5 Wonder SwanLa Wonder Swan va ser fabricada per Bandai. La consola original era de 16 bits en

blanc i negre, va sortir al mercat el 1999 i estava dissenyada per Koto Laboratory,

l’empresa de Gunpei Yokoi, qui també va dissenyar les consoles GameBoy i Virtual

Boy. Aquest sistema permetia jugar en vertical o horitzontal.

En els seus inicis, va tenir una certa expectació, no obstant, l’any 1999 moment en què

la WonderSwan es va posar a la venda, la GameBoy ja disposava de la versió en color.

Per aquest motiu, Bandai va llençar la versió en color de la consola l’any 2000. Aquesta

versió utilitzava el mateix processador, però la pantalla era més gran. L’any 2001 es va

21

portar a terme l’últim llançament, la SwanCrystal, conegut per la seva pantalla TFT62 i

pel disseny de la carcassa.

Els jocs per a la WonderSwan estaven formats per gràfics de píxels i gaudien de més

color que els jocs per a la GBA d’aquell moment, a més, per al seu funcionament

solament necessitava una pila. La WonderSwan va obtenir molts premis gràcies al seu

disseny.

L’empresa Bandai va associar-se amb l’empresa de software Qute, i va llençar

WonderWitch(annex 52), un conjunt de programes de desenvolupament de videojocs,

que incloïa un cartutx de la WonderSwan per a jugar als jocs independents creats amb el

programa. Alguns dissenyadors que van aportar jocs al llarg dels anys van ser Kenta

Cho i Murasamede, de ABA Games. Els últims jocs per a la WonderCrystal( annex 53)

van sortir a la venda el 2004. Finalment, s’ha de destacar que el servei de la

WonderWitch va ajudar al posterior desenvolupament de creadors de gràfics pixelats.

2.2.6 La generació actual Actualment, els jocs en 3D són els més utilitats per a la creació i desenvolupament de

jocs, i cada vegada es fan servir menys els jocs amb píxels (2D). Sony és una de les

empreses que s’ha fixat més en realitzar imatges realistes i polígons amb 3D, com és el

cas de la PSP i la Playstation. També els telèfons mòbils tenen xips en 3D per recrear un

espai virtual i utilitzar millors gràfics.

No obstant, en els últims anys encara s’ha utilitzat el sistema de píxels en la Nintendo

DS igual que la seva antecessora, la GBA.

2.2.7 GameBoy de Nintendo La GameBoy de Nintendo va suposar un gran èxit, ja que posseïa més funcions que cap

altre sistema portàtil anterior, tanmateix, tenia unes certes desavantatges, la pantalla era

de baixa resolució i solament podia veure’s quatre colors de tonalitats verdoses; una

CPU lenta i una simple capacitat de processament específica del joc. Les seves

62 Pantalla TFT: aquest producte és un tipus especial de transistor amb un efecte de camp fabricat mitjançant fines capes de pel·lícula d’un semiconductor actiu, una capa de material dielèctric i contactes metàl·lics.

22

capacitats d’audio no eren gaire bones. La GameBoy estava formada pel característic

panel de control Nintendo i dos botons, a més a més, Start (inici) i Select (selecció).

Les seves funcions eren molt semblants a les de la NES de Nintendo.

Aquesta consola va tenir rellevància gràcies al joc de Alexi Pajitnov. La GameBoy

contenia un Tetris incorporat a la pròpia consola portàtil.

La GameBoy no va tenir cap competidor ja que les altres empreses sempre tenien

problemes en el moment de comercialitzar les seves pròpies consoles, un clar exemple

era Atari amb la Lynx, tot i el llançament de 115 videojocs i dos versions diferents de la

consola.

2.2.8 La GameBoy color La game boy color forma part de la cinquena generació de la família Nintendo Game

Boy. Es va treure al mercat el 23 d’octubre del 1998 per compensar el retràs del

llançament del llançament de la Game Boy Advance. La Game Boy color era

lleugerament inferior a la Geo Pocket Color o a algunes consoles més antigues com la

Atary Lynux o la Sega Game Gear.

Aquesta consola té un total de 230 videojocs, elaborats des del 1998 fins el 2002. Molts

dels videojocs no es va treure a la venta o simplement no van ser finalitzats, ja que cal

recordar que aquesta consola només va ser fabricada per compensar la Game Boy

Advance. Un exemple d’aquest fet és el videojoc anomenat Resident Evil, el qual va

estar cancel·lat en el moment en què solament faltava un 9% del seu desenvolupament.

2.2.9 La GameBoy AdvanceLa Game Boy Advance va sorgir el 2001, tot i que s’havia previst la seva sortida en el

1997. Aquesta consola a diferència de la seva antecessora, la Game Boy Color, va estar

fabricada des del 2001 fins el 2008, la qual cosa significa que va durar molt més temps

que la seva antecessora, la Game Boy Color.

A causa de la seva durabilitat i èxit dins el mercat, el nombre de videojocs va arribar

fins els 1.000, tot i que com ja va passar anteriorment també se’n van cancel·lar molts

com Resident Evil 2 Grand Thef Auto 3.

23

2.2.10 Nintendo DSTal i com s’ha dit anteriorment la Nintendo DS estava desenvolupada amb píxels,

formada per dos pantalles i una d’aquestes era tàctil, dos processadors, vuit botons i un

panel de control de quatre direccions. Les dos pantalles eren molt més grans que les de

la Gamboy Advance i el ventall de colors que s’utilitzava era molt ampli, fins a 260.000

colors, i es podien crear qualsevol tipus d’imatge, la majoria de jocs eren 2D, per això

es pot dir que era idoni per a creació de gràfics amb píxels i apte per a jocs en 2D.

2.2.11 PSP de SonyLa Play Station Portable va ser fabricada per l’empresa Sony Computers Enternaiment

el 2004 a Japó. Va ser una de les principals competidores al mercat del videojocs

portàtils amb la Neo Geo Pocket o altres consoles de l’empresa Nintendo com la Game

Boy Advance. Una de les causes del seu èxit va esdevindré amb la seva grandària de la

pantalla, aquesta trencava la tradició que hi havia en aquell moment de fer les consoles

tant petites com fos possible.

En respecte als videojocs podem dir que el més famós és el Grand Thefauto: Lyberty

city, tot i que en van haver molts altres amb una popularitat molt alta.

La consola va estar fabricada fins el 2014.

Una de les característiques més important d’aquesta consola portàtil és troba en que

utilitzava un sistema en 3D en la majoria dels seus videojocs tot i que és molt apte per a

la creació de jocs en 2D. Aquest fet el diferenciava de les seves competidores, com les

consoles de Nintendo.

3. Principals empreses dedicades a la producció de videoconsoles i videojocs

3.1 Microsoft

24

3.1.1 Història de l’empresa

L’empresa Microsoft va ser fundada per Gates i Allen el 1975. Al principi era una

empresa petita amb l’objectiu de convertir la informàtica personal com el camí cap al

futur.

El 1980 contracten a Steve Ballmer, un excompany de Hardvard de Gates amb

l’objectiu de què els ajudés a dirigir l’empresa. Al cap d’un mes, IBM es posa amb

contacte amb Microsoft per proposar-l’hi un projecte anomenat “Chess”, d‘aquesta

manera l’empresa es va centrar amb un nou sistema operatiu que va ajudar a connectar

el hardware amb el software, aquest sistema operatiu va rebre el nom de “MS-DOS”.

El 1981 quan va sortir aquest nou producte, molts es van acostumar a la formar

d’utilitzar-lo, tot i que molts usuaris era complex, per aquesta raó van buscar una

manera més fàcil i entenedora d’ús dels ordenadors.

El resultat d’aquesta necessitat d’un nou sistema és Windows, el qual va sorgir el 1983,

tot i que van continuar desenvolupant-lo després del seu llançament. El 1985 finalment,

va sortir Windows 1.0, que segons alguns experts deien que era un sistema per a gent

seriosa, és a dir, més professional. Per primer cop no es necessitava tancar un programa

per poder-ne obrir un altre. Inicialment el sistema contenia una calculadora, calendari,

rellotge, Bloc de notes, etc.

Al cap de dos anys, el 1987 va sorgir Windows 2.0, que permetia superposar les

finestres, usar icones i abreviatures mitjançant el teclat.

Tres anys més tard, va sortir Windows 3.0, el qual contenia una millora en els gràfics

visuals. Poc després, el 1995, Microsoft va crear Windows 95, el qual permetia l’accés a

internet, tot i que aquesta època va estar dominada pel correu i el fax.

Durant els pròxims anys, Windows va continuar actualitzant i creant nous programes els

quals faran més simple l’ús dels ordenadors.

El 2001, va sortir al mercat la xBox, una consola que va sorgir més tard que les seves

competidores però que igualment va tenir un gran èxit. Una de les raons per les quals no

havia segut fabricada abans era que es considerava un ordenador limitat. Un dels

avantatges davant de les seves competidores era la possibilitat i la facilitat al moment

25

d’adaptar els jocs d’ordenador a la videoconsola. Més tard, va sorgir la Xbox360. El

2013 va sortir al mercat la xBox One per poder competir contra la Playstation 4 de Sony

i la Wii U de Nintendo.

3.1.2 Dades i objectius de l’empresaMicrosoft és una empresa multinacional dedicada al desenvolupament de software,

entre els quals destaca Windows, un dels principals programes utilitzats tant per

ordenadors com per a dispositius mòbils.

La seu d’aquesta gran empresa es troba als Estats Units, més concretament Washington,

per tant, la seva localització esdevé un punt estratègic amb la visió del màrqueting. El

CEO (director executiu) és Satya Nadella, una persona amb una doble nacionalitat, la

estatunidenc i indi, que va néixer el 6 de gener del 1967 a Índia, llicenciat amb

enginyeria Electrònica a la Universitat de Manipal. Una de les principals raons del seu

èxit empresarial és gracies a què la seva família es va traslladar als Estat Units,

d’aquesta manera era més fàcil aconseguir els seus objectius.

Aquesta multinacional segons les dades del 2014, l’empresa té un valor total de 343.820

milers de dòlars, com a conseqüència les seves vendes, contractes, innovacions amb el

camp de la tecnologia, etc.

Pel que fa al nombre de personal, l’empresa té un total de 101.914 de treballadors en

cent tres ciutats diferents, per tant, és una de les empreses amb més empleats del món.

L’objectiu d’aquesta empresa des dels seus inicis ha sigut portar la informàtica a totes

les llars, ja que consideren que és un gran pas cap al futur.( annex 54)

3.2 Sony

3.2.1 Història de l’empresaL’empresa Sony es va fundar el 1945 a Tokio, per Masaru Ibuka, tot i que inicialment

era anomenada Tokyo Tsushin, estava formada per un petit grup d’enginyers. La seva

funció era la venda i reparació de ràdios.

Després de la guerra la gent volia obtenir informació sobre la resta del món, d’aquesta

manera va augmentar la demanda i reparació de ràdios, ja que durant la guerra la policia

26

militar va evitar que entres informació de les forces enemigues manipulant-les o

simplement trencant els aparells. Totsuken, a més la reparació dels aparells va crear

adaptadors d’ona curta per poder rebre qualsevol tipus d’ones. Aquesta va ser una de les

raons per les quals alguns dels diaris més rellevants del país van escriure articles sobre

aquest fet i com a conseqüència d’aquest motiu, es va produir una forta pujada de les

demandes dels dispositius radiofònics.

A causa dels articles, un vell amic de Ibuka anomenat Akio Morita es posa amb contacte

amb Ibuka, que el fa soci de l’empresa. El 1946 els dos socis formen una empresa de

equipament electrònic anomenada Totsuko. Aquesta nova empresa va realitzar una

inversió d’aproximadament 1.400 euros actuals, amb un total de vint treballadors,

l’empresa no disposava d’un elevat nombre de maquinària, les poques màquines que

tenien eren de l’empresa anterior. Inicialment Totsuko, va començar a desenvolupar la

creació de voltímetres i la reparació de ràdios, de manera similar a com ho havia

realitzat en l’empresa anterior.

Durant la dècada dels anys 50 i les quatre dècades següents l’empresa va realitzar tot un

seguit d’innovacions relacionades en la gravació, reproducció i fins i tot, la televisió.

Més endavant a causa de la necessitat d’un nom internacional per poder comercialitzar a

altres països van buscar un nom més representatiu. En primer terme, es va pensar

d’anomenar TTK, però aquest va ser descartat a causa de què ja era el nom d’una

empresa ferroviària. En segon terme, van escollir Sony, que provenia de la paraula

“sonus” i del termini “Sonny boy”.

Finalment, el segle XXI va sorgir la Playstation, què va ser una de les seves grans

innovacions en el camp del videojocs.

3.2.2 Dades i objectius de l’empresaL’empresa Sony és una empresa multinacional fundada el 7 de maig de l’any 1946 a

Tokio. Aquesta és una empresa dedicada a la producció i innovació d’aparells

electrònics com la videocàmera, gravadores, videoconsoles, telèfons mòbils, bateries,

sistemes de registre de dades, reproductors i gravadores, etc.

La seva seu es troba a Tokio, més concretament Minato-ku a Japó. El president actual

de l’empresa és Kazuo Hirai, que va nàixer el 1960 en aquet mateix país, és el fill d’un

banquer, a causa d’aquest fet ell i el seu pare viatjaven arreu del món, per aquest motiu

27

va aconseguir una gran part del seu èxit empresarial. Kazuo es va llicenciar en arts

liberals a la universitat cristiana internacional de Japó. El vicepresident de l’empresa

s’anomena Kenichiro Yoshida, un dels principals financers de l’empresa.

L’any 2015, l’empresa té registrats uns beneficis de 8,215,880 milers de yen, els quals

en euros serien 62077.28 milers d’euros. Aquests beneficis són gràcies a la venta de tots

els productes anomenats anteriorment en tots els continents.

Segons les últimes dades obtingudes de l’empresa Sony del 31 de març de 2015 aquesta

multinacional té aproximadament 13.1700 treballadors.

Aquesta empresa és una de les multinacionals més famoses o conegudes del món, a

causa del seu poder econòmic, els seus productes, la quantitat de treballadors, pels grans

avenços tecnològics, etc.

L’objectiu principal de l’empresa segons el president actual, és portar la tecnologia un

pas més enllà. També cal destacar que aquesta multinacional es centra més en el món de

hardware que en el software, tot i que aquests es troben molt relacionats. (annex 55)

3.3. Nintendo

3.3.1 Història de l’empresaL’empresa Nintendo va començar el 1889 amb la fabricació de naipes japoneses en

Kyoto. A causa de l’èxit obtingut per aquest producte es va fundar la Yamauchi

Nintendo Co.Ltd el 1933.

El 1951, va passar a anomenar-se Nintendo Playing CardCoLtd. El 1959 l’empresa va

començar atreure cartes amb dibuixo de Walt Disney, el qual va resultar tot un èxit.

El 1963 la companyia va començar fabricar jocs a més a més de les cartes, a causa

d’aquest fet la companyia es va canviar el nom a Nintendo Co.,Ltd. El 1970 van sortir a

la venta la sèrie Beam Gun, que per primera vegada s’incorporava electrònica a les

joguines, aquesta sèrie va substituir un dels passatemps d’aquella època com els bolos a

Tokyo, la sèrie Beam Gun era un joc de pistoles làser.

Del 1975 fins el 1977 Nintendo amb la cooperació amb Mitsubishi Electric

desenvolupen les primeres consoles domèstiques TV Game 15 i TV Game 6.

28

El 1980 l’empresa inicià la venta de la nova línia de productes Game & Whatch, que

eren les primeres consoles portàtils amb pantalles LCD amb microprocessadors.

Shigeru Miyamoto va crear Donkey Kong, tot i que el nom inicial era Jumpman, el qual

era un fontaner que pretenia salvar la vida a una dona, a causa del paregut entre el

protagonista i el propietari de les oficines on treballaven anomenat Mario Segali se li va

posar el nom de Mario. Aquest joc va resultar un dels seus majors èxits en aquest camp.

Amb aquest fet l’empresa obre una nova planta a Uji per incrementar la seva producció.

El 1984 l’empresa va passar a anomenar-se Nintendo Enternaiment Sistem o

simplement la NES, aquest mateix any van aparèixer molt videojocs com Mario Bros,

Punch-Out o Excitebike. Els videojocs Mario i el seu germà Luigi es van fer tant

famosos com la pròpia empresa. Gairebé en totes les llars hi havia una consola

d’aquestes, a causa d’aquest fet va sorgir la consola Family Computer Disk Drive

System. El 1988 la NES desenVolupa un comandament anomenat Hands Free i el

nombre de videojocs augmenta fins els 65 la qual cosa provoca que els adults també si

interessin.

El 1988 arriba per fi la Game Boy, la primera consola portàtil amb cartutxos de jocs

intercanviables.

El 1992 Super Nintendo Entertainment System o també anomenat Super Famicon a

Europa. Aquest mateix any arribà Super NES Scope, y Mario Paint a part de Super NES

Mouse.

El 1993 va aparèixer la chip Super FX, que era una de les consoles domèstiques més

avançades de la seva època. Mes tard aquell mateix any NES va rebre la transferència

del productes que anteriorment eren distribuïts i gestionats per Bandai.

Més tard el 1994 va aparèixer Donkey Kong Country, un videojoc que va marca

diferencia en el mon dels gràfics, ja que estava dissenyat amb el programa Advanced

Computer Modeling.

L’any 1995 va aparèixer la Virtual Boy, que tenia un sistema de 32 bits.

El 1996 va sortir a la venta la Nintendo 64, un consola molt esperada pels aficionats, ja

que tenia un sistema de 64 bits, un poc més tard va sorgir la Nintendo poket Edition,

que era una versió més reduïda de la consola anterior, els videojocs Donkey Kong 2 i 3

29

continuaven marcant un avenç dels gràfics, aquest mateix any va sorgir una nova saga

de videojocs anomenat pokemon.

El 1998 va sortir a la venda la Game Boy color i el joc més sol•licitat fins ara, el Legend

of Zelda ocarina of time.

El 2001 va aparèixer la Game Boy advance, i la GameCube. A causa de l’èxit dels títols

Luigi’s Mansion i Super Smash Bros l’empresa els considera uns dels clàssics de la

consola. El 2002 apareix la consola més petita fins el moment, la Pokemon Mini. Un

dels aconteixements més importants d’aquest any es la col•laboració de Nintendo, Sega

i Namco per al desenvolupament del tauler gràfic en 3D TRIFORCE, per a les màquines

recreatives. El 2003 sorgeix la Game Boy advance SP, que conte algunes millores com

il•luminació frontal y bateria recargable, respecte la Game Boy advance.

El 2004 sorgeix la Nintendo DS, una de les consoles més esperades fins el moment, ja

que conté una pantalla doble amb una de tàctil.

L’any 2006 és un any d’èxits per a l’empresa, a causa de l’aparició de molt més títols

com animal crossing, new supermario bros, Metroid Prime Hunters entre d’altres.

També apareix la Nintendo DS Lite, una consola amb més il•luminació i amb una

carcassa més esvelta, poc abans de finalitzar l’any apareix la Wii, amb un sistema de

control molt ben acollit pels fans de Nintendo i les persones poc acostumades als

videojocs, un del títols més coneguts es Wii Sports.

El 2008 van sortir dues noves versions de la Wii, la Wii Fit i la Wii Blance Board,

durant aquest any també van sorgir moltes actualitzacions d’aquesta a més a més de del

gran nombre de títols nous.

Des de l’any 2008 fins l’actualitat van sorgir la Nintendo Dsi, Nintendo Dsi

XL,Nintendo3DS, Wii U, Wii Mini, Nintendo2DS i finalment la Nintendo 3DS. Totes

aquestes consoles son molt semblants d’unes de les altres amb diferencies com per

exemple la possibilitat de poder-ho veure amb 3dimensions, tamany, qualitat, o algunes

millores del software.

3.3.2 Dades i objectius de l’empresaNintendo és una empresa fundada el 23 de setembre de l’any 1889 a Japó per

l’empresari Fusajiro Yamauchi. Va esdevenir una de les primeres multinacionals

dedicada al mercat dels videojocs, de electrònica i en la indústria de l’entreteniment. A

30

més, és important destacar que Nintendo des de gairebé els seus inicis sempre ha segut

capdavantera en el món de les consoles portàtils.

La seva seu central troba a Kioto, a Japó, per tant, com era d’esperar aquesta està

situada a un punt estratègic per als seus negocis. El president actual de l’empresa és

Tatsumi Kimishima.

Segons les últimes dades obtingudes per part de Nintendo, aquesta va tenir uns beneficis

de 5.600 milers de dòlars l’any 2014. Aquests beneficis són gràcies al comerç del

videojocs, consoles, etc.

Pel que fa al nombre de treballadors, aquesta empresa té aproximadament un total 5.100

treballadors segons les dades obtingudes l’any 2012.

3.3. SEGAL’empresa SEGA va ser fundada l’any 1940 per Marty Bromley, Irving Bromberg i

James Huppert, amb el nom inicial Standard Games. La seva seu estava a Honolulú.

El seu negoci es centrava en distribuir maquines recreatives per les bases militars nort-

americanes, uns exemples d’aquestes maquines són el dards, tocadiscos, etc.

Després d’un temps el 1951 es va decidir traslladar la seu a Japó obtenint el nom de

SErvise Games, o també anomenat SEGA. Un poc més tard el 1965 SEGA es va

fusionar amb Rosen Enterprises Ltd, que era una companyia que va començar amb les

maquines anomenades fotomesons, i es va formar SEGA Enterprises. Gracies a aquest

fet la empresa va tenir molt d’èxit, i fins i tot van començar a comercialitzar a Amèrica.

El 1969 l’empresa Sega va ser adquirida pel conglomerat nord-americà Gulf & Western,

aquest fet va causa que l’empresa es dividiguès el treball entre el desarrollament de

arcades i el del software per a les consoles domèstiques. En aquest últim àmbit

l’empresa era una principiant comparada en altres empreses del moment, tot i això

l’empresa va sortir endavant tot i que no van tenir un gran èxit fins el 1982 quan

l’empresa va llençar al mercat el Zaxxon63i va utilitzar per primer cop la projecció

axonomètrica.

63 Zaxxon: aquest títol és per a molts el verdaders origen del gènere “shoot”

31

A causa dels grans beneficis obtinguts els directius de l’empresa van decidir dividir-la

en dos bandes. La primera, situada a Japo anomenada SEGA of Japan i laltra SEGA

Enterprise situada a américa.

Finalment l’empresa decideix el 1983 aprofundir en l’àmbit de les videoconsoles

doméstiques amb la SG-1000, tot i això l’empresa no va abandonar la fabricació de les

consoles arcade. Despès del llançament d’aquesta consola l’empresa va realitzar aquell

mateix any la primera maquina recreativa amb 3 dimensions, anomenada SubRoc-3D.

En el millor moment de l’empresa va aparèixer desafortunadament el crash del 1983,

una crisis que va afectar a totes les empreses dedicades a mon de oci electrònic. A

causa d’aquesta crisis les dues part de l’empresa, tant la americana com la japonesa van

ser venudes. La americà va ser venuda a una manufacturadora de pinballs anomenada

Bally Manufactoring Corporation. Per l’altra banda la part japonesa es venuda a un grup

d’inversos dirigits per David Rosen, a cosequencia aconsegueix mantenir el vincle amb

l’empresa SEGA.

El 1984 David Rosen juntament amb Hayao Nakasyma van recuperar la part americana

de l’empresam obtenint així la totalitat de l’empresa.

Després de aquest fets l’empresa es torna a nombrar SEGA Enterprise Ltd. Aquell

mateix any puja al càrrec de president Isao Okawa, que dirigeix l’empresa fins el 2002.

Després tot i els problemes que va tenir l’empresa continuava amb el mateix curs.

El 1985 van treure al mercat la Hang – On, aquesta consola permetia al jugador

controlar el personatge mitjançant els seus propis moviments, es a dir sense un joystic.

Aquesta empresa tenia un rival molt fort en aquest àmbit, aquest era Nintendo, a causa

d’aquesta l’empresa va tenir molt problemes a l’hora de comercialitzar les

videoconsoles, una d’aquestes consoles va ser la Master Sistem. Després d’aquesta

derrota davant de lempresa Nintendo SEGA va plantejar un sistema de màrqueting per

superar-la amb la Mega Drive. Aquesta consola va sorgir el 1988 als estats units, on va

adquirir més força.

A partir d’aquests fets es va considerar l’aparició d’una guerra de Consoles, on

s’enfrotava SEGA amb la competidora més directa.

32

El 1991 Nintendo va produir Super Nintendo, per conbatir la consola SEGA va produir

un dels videojocs més famosos actualment, aquest era l’anomemat Sonic, amb aquest fet

SEGA va aconseguir per poc temps obtenir un 65% del total del mercat.

El 1994 SEGA ja anava baixant el seu lideratge, deixant així a Nintendo amb la

capdavantera amb la Super Nintendo. Aquest mateix any va aparèixer la consola Sturn ,

aquesta va resultar tot un fracàs des d’un principi.

A partir d’aquest moment l’empresa va resultar un fracàs a causa de les pèrdues

produïdes per Saturn, la fallida fusió amb Bandai i consola DreamCast. La DreamCast

tot i ser una de les consoles amb un preu i uns sistema innovador no va triomfar a Japó,

en canvi a Estats Units i Europa si que ho va fer.

El 23 de gener del 2001 l’empresa va enunciar un canvi radical dins del

desenvolupament dels seus productes. En aquest canvi l’empresa va dir que deixava la

fabricació de la DreamCast i que deixava el desenvolupament del harware. En canvi

l’empresa es va començar a dedicar-se a la fabricació i edició de videojocs

multiplataforma. Aquest fet va sobtar a molta gent, ja que l’empresa després de enunciar

aquest fet no va donar acte de presencia.

Tal i com va afirmar anteriorment l’empresa va començar a realilrtzar i editar videojocs,

alguns d’aquests anaven dirigits a la Game Boy Advance i la Game Boy.

4. Procediment

4.1 Programes de disseny de videojocsHi ha molts programes per a la producció dels videojocs, tant en dos dimensions com en

tres. Alguns exemples són l’Unity, Blender, bullet, PRboom,etc. A més, tot i que,

aquests programes utilitzen els mateixos principis, cadascun d’ells té els seus

avantatges i inconvenients, com la seva facilitat d’ús o el moment d’obtenir els objectes

realitzats o creats per altres des de internet.

33

4.2 Ús del programa UnityEl programa Unity, és el que usat per a poder dissenyar el meu videojoc. Aquest

programa té dues versions, la normal que és gratuïta i la Premium que té molts més

avantatges com l’ús dels objectes de forma gratuïta, però costa uns 75 dolars un més o

1500 de forma indeterminada, les dues consten d’eines que‘em permetran realitzar-ho.

Per començar a tractar aquest programa cal esmentar les diferents tipus d’eines que

s’estableixen en aquest programa. Les primeres eines es troben a la barra superior(annex

56), la primera s’anomena “File”(annex 57) on pots guardar el teu projecte, tant la part

de les animacions com la dels objectes immòbils, també permet crear una nova pàgina o

escena on poder treballar. Seguidament trobem l’apartat anomenat “Edit” (annex 58) on

trobes les eines necessàries per poder retallar, pegar, duplicar els objectes i on pots

escollir l’aspecte més genèric de la escena (annex.....), després trobem el que s’anomena

“Assets”(annex 59), que permet exporta els objectes, textures, animacions des de

internet, ja que els objectes del programa en si són molt basics com quadrats o simples

triangles. La següent eina es GameObject(annex 60) que permet exportar els objectes

primaris del programa, a part també es d’on es controla els sons, efectes, la càmera d’on

es veu el videojoc i fins i tot les partícules, com les gotes de la pluja(annex....). Després

trobem l’anomenat “Component”(annex 61) que conté molts dels aspectes que ‘em vist

anteriorment al “GameObject”, com el so o els efectes. Seguidament trobem l’anomenat

“window”(annex 62) on es controlen tots els elements amb moviment, es a dir, les

animacions o el videojoc. I finalment esta l’eina anomenada “Help”(annex 63), on et

cedeixen les instruccions o dubtes que tinguis del programa.

Després de la barra superior en trobem una altra, un pots controlar la teva visió(annex

64), on veure que passa quan hi ha alguna part en moviment i també es pot observar una

ma, una eina que s’usa per moure’t per l’escena lliurement com si fos una imatge amb 2

dimensions o si ho prefeirxes o pots fer amb 3 dimensions amb el botó dret del ratolí,

després i trobem un símbol de quatre fletxes que permeten controlar la posició dels

objectes amb les tres coordenades X Y Z. A continuació hi ha un símbol semblant a un

quadrat, amb unes fletxes cap enfora que permet expandir o reduir els objectes de forma

general, i finalment u quadrat amb un cercle al seu interior que s’usa per al mateix que

l’objecte anterior però de forma individual.

34

Després a la banda esquerra del programa hi ha un quadre on pots observar tots els

objectes que has usat per facilitar l’ús del Unity (annex 65).

A la dreta de la pàgina s’hi troben les característiques dels objectes on les pots canviar

amb més facilitat i amb exactitud com es el tamany, animacions, angle en que es troben,

textures etc.(annex 67)

Al mig de la pàgina pots observar i controlar el teu projecte, on podràs observar els

canvis realitzats, com les textures o els tamanys, aquí també et permet canviar el mode

de vista, es a dir, com es veuria el videojoc i quines animacions hi haurien.(annex 66)

Finalment a la part inferior es troben los objectes que t’has descarregat i pots

utilitzar( annex 68). A la dreta d’aquest es pot veure del que esta compost aquell objecte

com les textures o les animacions(annex 69), per escollir els objectes es tan senzill com

arrastrar l’objecte fins al lloc desitjat, igual passaria amb les textures, que a diferencia

d’aquestes les animacions s’han d’escollir apart.

4.3 Inici del procedimentPer realitzar la creació del meu videojoc primer cal descarregar-se el programa unity des

de la seva pàgina oficial anomenada Unity( annex 70). Allí m’especifica com realitzar la

descarrega sense cap problema. Després de tenir-lo descarregat he creat un compte on

poder tenir els meus projectes amb seguretat. Finalment he de clicar al requadre on posa

crear un “nuevo proyecto” i se’m obrirà una pagina nova amb un món de 3 dimensions

on podré començar el projecte. (annex)

4.4 Objectes i texturesDesprés de tenir el nou mon necessito els objectes, textures, càmeres, controls i les

animacions.

Alguns dels objectes, textures i animacions que necessito es troben al mateix programa

que he descarregat, com serien la llum solar, les càmeres i també hi trobem els cubs que

després els transformarem de manera adequada per formar les escales, les parets i

objectes i elements capaços de ser produïts a partir del cub. Sense anar més enllà també

es pot obtenir el terreny, es a dir, la plataforma on crear-ho tot.

A part d’aquests també hi podem trobar el model d’un cilindre i una capsula. Tots

aquests objectes i elements tenen una textura blanca, no es pot dir que no tenen cap

textura ja que quan això succeeix, l’objecte adopta un color rosat.

35

Amb els elements mencionats anteriorment no n’hi ha prou per realitzar el videojoc i

per aquesta raó els mateixos creadors del programa t’ofereixen a la seva pàgina un

apartat anomenat “unity Store” (annex 71) on hi pots trobar tot tipus d’objectes,

textures, càmeres, animacions...

Aquestes les pots obtenir i triar de forma molt senzilla, un cop ja estàs a l’apartat de

“unity Store” hi pots veure un filtre, aquest et permetrà triar el preu màxim que’t pots o

vols permetre, el camp semàntic que busques, com seria e el meu cas “classroom” ,es a

dir, classe o edifici educatiu. Un cop tens elegit els filtres només cal veure i triar els

arxius que continguin els objectes que més t’agradin o s’adhereixen al teu videojoc, això

o pots fer o veureu a “Package contents”, allí pots observar tots els elements que conté

aquell arxiu. Un cop ja tens l’arxiu que vols o necessites cliques on hi fica “open in

unity” i se’t obrirà la mateixa pàgina però dins de unity(annex 72), allí cliques on posa

descarregar i més endavant un cop efectuada la descarrega s’obrirà l’arxiu donant

l’opció de “import” i un cop seleccionat allí ja tindràs l’arxiu per al teu projecte.( annex

procés)

4.5 Estructura de l’edifici nou del centreUn cop ja tinc creat l’espai del projecte vaig a “game object” i clico on hi fica “terrain” i

ja tindria el terra on posar els objectes.

A continuació haure de crear o fer una versió virtual del edifici més nou del col·legi

mitjançant imatges del google maps, fotografies i amb la meva memòria, ja que no hi ha

plànols del edificis, nomes hi han croquis. L’edifici disposa de 4 classes de batxillerat la

biblioteca més els quatre lavabos i dos habitacions més . Per començar faig les parets de

l’exterior, per ha fer la forma necessitaré un simple cub que més endavant el podre fer

més gran, més allargat o menys fins formar una paret plana, després de tenir la forma

només falta la textura, es adir, el color, com de fora no es ben be una paret si nos una

reixa he hagut de fer una fotografia d’aquesta i traslladar-la al programa unity per

obtenir un efecte més realista, aquest procés el repeteixo tantes vegades com parets hi

ha. Com he dit anteriorment és una reixa i per tant, la llum ha de passar a través d’ella

per tant li poso una certa transparència, per fer-ho he de seleccionar la paret o figura i

clicar a on posa”shader” allí busco “particles” i finalment a “Vertexlit blender” tot

aquest procés el faré per a totes les parets exteriors d’aquest edifici.

36

Seguidament de les parets exteriors faig les interiors, aquestes les faré amb el mateix

procediment que les exterior amb la diferencia de la transparència i la textura, per tant,

agafo un cub i el transformo amb la forma d’un rectangle, això ho faré amb vint-i-cinc

cubs, alguns d’aquests superposats uns sobre els altres per aconseguir que les portes de

les classes s’ajustin correctament i per evitar possibles bugs o problemes en el moment

del videojoc. La textura o color també el fico per mitja d’una foto real de les parets de

l’edifici.

El terra de l’edifici, tant de la planta inferior com superior està format per dos cubs

transformats amb el mateix procediment que les parets.

Finalment acabaria la part simple de l’edifici, es a dir, sense cap altre element aparent

de l’edifici, amb les escales, les quals també estan fetes mitjançant cubs transformats

amb la forma adequada per obtenir un darrera l’altre la forma de les escales amb la

major realitat possible, les escales estan formades per un total de 24 cubs transformats

un per un i posicionats de forma progressiva. La textura de les escales es igual a la del

terra de tot l’edifici, que es el parquet, aquest l’he obtingut mitjançant la descarrega des

de la pagina unity, a l’apartat de “unity Store” on hi ha gairebé totes les formes,

objectes, textures entre d’altres, les quals són descarregables de forma legal, a aquesta

pàgina hi pots trobar de tot el que existeix a la realitat i de coses que ni tansols

existeixen al mon real com un cotxe o una nau espacial, hi ha objectes des d’un preu

elevat fins a objectes gratuïts. (annex 73)

4.6. Mobiliari de l’edifici nou.Després de obtenir l’estructura de l’edifici nou del centre cal posar tot el mobiliari,

cadires, taules, ordenadors, pissarres, papereres i entre d’altres.

Començo per obtenir els objectes mencionats amb anterioritat, anant a la pagina oficial,

des d’allí vaig a “UnityStore”, selecciono on posa filtres i fico el nom de l’objecte, en

primer lloc posaria “chair classroom”, després d’observar els resultats obtinguts tenint

en compte el preu, les textures i l’efecte real em descarrego tres arxius on hi ha els

objectes que necessito per a les taules i cadires, aquests s’anomenen “props for

classroom”,” Free Furniture Set “ i “shanty town chair”. En aquests arxiu hi han tres

tipus de cadires, les primeres que són les més simples que tenen una textura molt

37

semblant al parquet, les quals les usaré per a les cadires de les classes de batxillerat, les

següents cadires són molt semblants a les de la biblioteca, les quals tenen una textura

amb color negre i gris, i finalment hi ha unes cadires vermelles. Després dins de l’arxiu

hi trobem tres tipus de taules, les normals dels alumnes, les de la biblioteca, les quals

són rodones i les dels professors. Després podem veure que hi han un focus més la

pantalla blanca on es projecta, i finalment l’objecte d’una pissarra blanca, aquesta no em

serveix ja que les de l’edifici nou són negres, és a dir, s’escriu amb guix. Un cop ja tinc

els objectes cal seleccionar-los a la part dreta de la part inferior del programa, per

començar selecciono una cadira de les de batxillerat, es a dir, les de la textura de fusta, a

aquesta li poso una grandària d’escala 2 en tots els eixos i orientació diferents depenent

de la classe, pot ser -90 a l’eix X, 90 a l’eix Y i 0 a l’eix Z o -90X, -90Y i 0Z, a part de

la posició i grandària no cal fer-hi cap altre canvi ja que el pac ja ho tenia mitjanament

fet de forma automàtica, per no tenir que repetir aquest procediment amb totes les

cadires li dono a l’opció de duplica i apareix un objecte exactament amb les mateixes

característiques del qual l’hem duplicat, per tant, només cal ficar-lo a la posició que

nosaltres volguéssim. Amb aquestes característiques hi ha un total de seixanta-un

cadires.

Un cop ja tenim les cadires de les classes de batxillerat caldrà fer el mateix procediment

però amb les cadires d’un altre arxiu que em descarregat anteriorment, per tant, les

dimensions, textures i la forma poden canviar, les cadires metàl·liques pròpies de la

biblioteca tenen un color negre combinat amb el gris, aquest cop l’orientació també serà

diferents unes de les altres, ja que no totes es troben situades amb la mateixa direcció.

Finalment hi col·loco un total de 30 cadires de metall.

Despès de tenir les cadires de tot l’edifici ben col·locades, però de forma desuniforme

per adoptar una major realitat cal posar les taules, les quals formarien part del mateix

pac de textures que les cadires de color de fusta, les hi posarem una grandària o escala

igual a les cadires, per tant, 2 d’escala. A continuació només cal seleccionar “duplicar” i

fer el mateix que amb les cadires, posicionant-les de forma que quadrin amb aquestes

tenint un total de seixanta-un taules. Un cop tenim les taules de les classes cal ficar les

de la biblioteca, aquestes formen part d’un arxiu diferent i per tant necessiten una

escala 10 per igualar la grandària de les cadires de metall, aquestes taules de forma més

allargada i arrodonida les col·loco amb una orientació de (-90 X, 90 Y i 0 Z) o (-90,0,0).

38

Finalitzades les 7 taules de la biblioteca només queden les taules dels professors,

aquestes les obtinc de l’arxiu de les cadires de fusta, per tant la textura serà la mateixa.

Realitzant el mateix procediment i situo un total de tes taules de professor.

Un cop tenim les taules i les cadires i fico les pissarres, que en són un total de tres

pissarres col·locades amb una orientació de (0 X,0Y i 0Z) i una escala64 de 20, aquestes

les he obtingut del mateix arxiu que les taules de la biblioteca.

A continuació cal posar dos papereres obtingudes d’un pac de textures anomenat “street

enviroment pack” les quals les hi poso una escala de 1 i una orientació de (0,90,0).

Finalment hi he de ficar 5 portes del mateix arxiu que les taules de la biblioteca,

aquestes seran les que limitaran la possibilitat d’entrada o sortida en el moment del

videojoc, les seves posicions són relatives, ja que si està obertes tindran una orientació

diferent que si es troben tancades. Una de les últims mobles o objectes del edifici són el

projectors posicionats depenent de les pantalles on es troben dirigits, aquests tindran una

escala de 5 i una orientació de (90,-90,0) o (0,90,0).

Finalment trobem els llums, aquests formen part de l’arxiu de les taules de la biblioteca,

tenen una escala de 10 i es troben col·locat amb una orientació de (-90,90,0). La seva

textura es formada per una escala de colors grisencs. En l’àmbit de la il·luminació

també hi han les finestres, aquestes provenen del mateix arxiu que les anteriors. (annex

74)

4.7. Estructura de l’edifici principalEn aquest cas hem de tenir en compte que l’edifici es troba amb un angle de 5 graus

tenint en compte la referencia del carrer.

L’edifici principal el podem dividir en tres parts, la primera seria l’entrada on haurem

de posar unes escales, una columna, i un sopluig. Les escales són necessàries ja que

l’edifici es troba amb una certa alçada d’aproximadament un metre. Aquestes les

obtindrem mitjançant el mateix sistema que les de l’edifici nou, anirem deformant i

duplicant els cubs. Despès trobem la columna, aquesta l’obtindrem mitjançant els

objectes que ja disposa el programa, en aquest cas l’objecte s’anomena cilindre, el qual

serà allargat per obtenir les dimensions desitjades. Finalment a l’entrada i trobem un

64 Escala: aquest nom fa referencia a les dimensions d’un objecte.

39

sopluig, aquest l’obtindrem de deforma un cub amb el mateix sistema que fèiem les

escales però canviant les dimensions.

Despès de l’entrada tenim la segona part de l’edifici que es troba diferenciada de la

tercera mitjançant un petit passadís, el qual connecta les dues parts.

La segona part es troba formada per un rectangle que produeix l’aixecament de l’edifici

anomenat anteriorment, les parets que diferenciaran entre la secretaria, la consergeria,

les classes, els tallers, l’ascensor i la sala d’actes.

Primerament per fer el rectangle que produeix l’aixecament usarem un simple cub

transformat com nosaltres voldrem per tal d’obtenir el rectangle.

Després posarem les parets que diferenciaran les aules i els pisos de l’edifici. Per poder-

ho fer haurem de recordar totes les aules i les seves dimensions ja que no disposem de

cap plànol. Després de haver-ho fet transformarem un total de vint-i-vuit cubs de forma

que obtindrem les parets amb les dimensions adequades. Entre aquestes parets hi

trobarem a l’entrada la consergeria i la secretaria, després més endavant hi hauran u

total de sis classes diferents entre les quals hi ha una aula de física on poder realitzar els

taller de l’assignatura.

A l’entrada també i trobarem l’aula Magna, una aula amb unes dimensions molt més

grans que totes les altres aules.

La segona part de l’edifici usarem el mateix procediment, tenint en compte que el

numero d’aules i les seves dimensions són diferents. En aquest cas hi ha un total de set

aules representades, sis de classes i una que representa el bar de l’institut.

Per fer totes aquestes farem el mateix que a l’anterior, primer recordarem les seves

dimensions i després mitjançant simples cubs farem les diferents parets. En aquest cas la

part superior no la inclourem en aquest videojoc ja que no es necessària. (annex 75)

4.8. Mobiliari de l’edifici principalPer realitzar el mobiliari ho farem amb els mateixos objectes que a l’edifici nou, on hi

ha els llums, papereres, cadires, taules, pissarres, projectors i les seves pantalles

respectives, l’únic que les diferenciaran de les de l’altre edifici son les orientacions, ja

40

que em de continuar tenir en compte que tot l’edifici es troba amb una orientació de cinc

graus respecte el carrer. (annex 76) (annex 77)

5. ConclusióSegons el meu punt de vista aquest treball a resultat ser un èxit tot i les grans dificultats

tant en el moment de buscar la informació, causat per l’escassetat de llibres relacionats

amb el tema com a l’apartat de la creació del videojoc, ja que el món de la informàtica

requereix una gran paciència a causa de la quantitat d’error que es poden arribar a

produir en un petit fragment de temps i de la necessitat d’experiència, un fet que no

disposava fins haver acabat el treball.

Els objectius d’aquest treball eren obtenir un coneixement de la historia de les

videoconsoles, conèixer els avenços aconseguits al llarg d’aquesta i arribar a obtenir un

coneixement de la producció dels videojocs juntament amb les seves dificultats.

Durant el temps que m’ha costat realitzar el treball he tingut dues grans dificultats, la

primera va ser l’obtenció d’informació dels llibres, ja que la majoria d’aquests que

tenien la informació que necessitava o es trobaven escrits en una llegua diferent del

Català i el Castellà, o amb prou feines els trobava escrits amb angles, ja que la majoria

estaven escrits amb Japonès o algunes altres llengües procedents del continent Asiàtic,

un fet lògic, ja que moltes de les empreses dedicades a aquest mercat tenen la seva seu

en aquest continent.

El següent problema, és el que considero més important, ja què es va produir en el

moment en que gairebé tenia el videojoc acabat. Aquest problema consistia amb

l’anomenat “script”, que és un arxiu que conté la part de la programació que permet

realitzar les animacions dels personatges. Aquest arxiu no concordava amb tots els

altres obtinguts ja que formava part d’una versió més antiga del programa Unity. Aquest

fet va produir que hages de borra i desinstal·lar el programa i tota la feina produïda fins

el moment.

Durant el treball només s’han produït dos grans canvis, el primer ha sigut una expansió

de la informació ja què la que tenia era insuficient i l’altra va ser començar de cap i de

nou el procediment del videojoc amb un període de temps escàs.

41

Per tant segons tenint amb compte aquest fet, considero que tots els objectius han estat

complerts de forma satisfactòria.

6. Bibliografia i WebgrafiaLlibre: Diseño de los personajes portátiles

Document consultat a través d’internet:

http://videojoceducacio.wikispaces.com/Hist%C3%B2ria+dels+videojocs

(consulta: 12.8.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.tecnotopia.com.mx/computadoras/edsac.htm

(consulta: 12.8.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Videoconsola

(consulta: 12.8.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.fib.upc.edu/retroinformatica/historia/videojocs.html

(consulta: 12.8.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://sv.wikipedia.org/wiki/PDP-1

(consulta: 12.8.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.gamemuseum.es/magnavox-odyssey/

(consulta: 3.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.puntodepartida.com/retroinformatica/maquinadeltiempo/colecovision.php

42

(consulta: 3.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.retromaquinitas.com/index.php/consolas/segunda-generacion/intellivision

(consulta: 3.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/r/i/Crisis_del_videojuego_de_1983.html

(consulta: 3.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Famicom_Disk_System

(consulta: 10.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.elotrolado.net/wiki/Sega_Master_System#Caracter.C3.ADsticas

(consulta: 10.9. 2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.elotrolado.net/wiki/TurboGrafx-16#Caracter.C3.ADsticas_t.C3.A9cnicas

(consulta: 10.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.puntodepartida.com/retroinformatica/maquinadeltiempo/megadrive.php

(consulta: 10.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.lsa-conso.fr/produits/super-nintendo,133680

(consulta: 27.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Ciclo

(consulta: 27.9.2015)

43

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Bit

(consulta: 27.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://redgrafica.com/Que-son-los-graficos-vectoriales

(consulta: 27.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Osciloscopio

(consulta: 27.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Laboratorio_Nacional_de_Brookhaven

(consulta: 27.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20070520113602AAmMMWF

(consulta: 27.9.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Nucli_magn%C3%A8tic

(consulta: 3.10.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Hercio

(consulta: 3.10.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Donkey_Kong_(videojuego)

(consulta: 3.10.2015)

Document consultat a través d’internet:

44

https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=consoles+fixes

(consulta: 3.10.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Neo-Geo#Especificaciones_t.C3.A9cnicas

(consulta: 3.10.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://www.nintendo.es/Empresa/La-historia-de-Nintendo/La-historia-de-Nintendo-625945.html

(consulta: 5.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Atari_Jaguar

(consulta: 5.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.monografias.com/trabajos/multimediaycd/multimediaycd.shtml

(consulta: 5.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://www.nintendo.es/Empresa/La-historia-de-Nintendo/Nintendo-64/Nintendo-64-625959.html

(consulta: 5.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/PlayStation

(consulta: 5.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Sega_Saturn

(consulta: 5.11.2015)

45

Document consultat a través d’internet:

http://tiendas.mediamarkt.es/dvd-blu-ray

(consulta: 5.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://en.wikipedia.org/wiki/GD-ROM

(consulta: 17.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=dream%20cast

(consulta: 17.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.pso2.com/us/

(consulta: 17.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.sony.net/SonyInfo/CorporateInfo/

(consulta: 17.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

https://es.wikipedia.org/wiki/Kazuo_Hirai#Carrera_profesional

(consulta: 17.11.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/60589-sony-espanya-

va-guanyar-705-milions-deuros-en-lexercici-del-2008-u

(consulta: 18.12.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://es.coinmill.com/EUR_JPY.html#JPY=8,215,880

46

(consulta: 18.12.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://www.bloomberg.com/profiles/companies/6758:JP-sony-corp

(consulta: 18.12.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://windows.microsoft.com/es-es/windows/history#T1=era8

(consulta: 18.12.2015)

Document consultat a través d’internet:

http://tecnologia-facil.com/que-es/que-es-microsoft/

(consulta: 18.12.2015)

6. Annex

(annex 1: EDSAC)

47

(annex3: oscil·loscopi)

(annex 4: programa de càlcul de trajectòries)

48

(annex 5: Spacewar)

(annex 6: PDP-1)

49

(annex 7: Magnabox Odyssey)

(annex 8: fabricació de làmines)

50

(annex 9: Atari Pong)

(annex 10: Sears Tele-Games)

51

(annex 11: Odyssey 100)

(annex 12: Odyssey 200)

52

(annex 13: Atari 5200)

(annex 14: Pac Man)

53

(annex 15: centripete)

(annex 16: Galaxian)

54

(annex 17: Colecovision)

(annex 18: Donkey Kong)

55

(annex 19: Intellevision Mattel)

(annex 20: màquina recreativa)

56

(annex 21: Famicom)

(annex 22: Sega Master Sistem)

(annex 23: PC Engine)

57

(annex 24: Sega Genesis)

(annex 25 : Super Nintendo)

(annex26: Neo Geo)

58

(annex 27: Atari Jaguar)

(annex 28: PlayStation)

59

(annex 30: Sega Sturn)

(annex 31: Dream Cast)

60

(annex 32: PlayStation 2)

(annex 33: Game Cube)

(annex 34: xBox)

61

(annex 35: Sega Zone)

(annex 36; PlayStation 3)

62

(annex 37: Wii)

( annex 38: Wii U)

(annex 40: xBox One)

(annex 41: Ouya)

63

(annex 42: Game Boy)

(annex 43: Microvision)

(annex 44: Coleco)

64

(annex 45: Virtual Boy)

(annex 46: Wonderswan)

65

(annex 47: GB Pocket)

(annex 48: Game boy Advance)

(annex 49: PC Engine GT)

(annex 50: Neo Geo)

66

(annex 51: Lynx)

( annex 52: Wonder Switch)

(annex 54) Progres de l’empresa Microsoft

Programa de llenguatge “BASIC”

Programa de llenguatge “FORTRAN”

Windows 1.0- 1985

Windows 2.0- 1987

Windows 3.0- 1990

Windows 95- 1995

Windows 98- 1998

67

Windows XP-2001

Xbox-2001

Xbox 360- 2005

Windows vista- 2006

Windows 7- 2009

Windows 8- 2012

Xbox One- 2013

(annex 55) Llistat dels aparell electrònics Sony

1. Adaptadors d’ona curta - 1945

2. Voltímetres – 1946

3. Primera gravadora G -1950

4. Radio TR -1955

5. Tv8-301 - 1960

6. Trinitron – 1971

7. Reproductor de carret Betramax VCR – 1975

8. Sony color video panel ( primera televisió de pantalla plana) – 1975

9. Walkman ( reproductor de música) – 1975

10. Primer reproductor de CD – 1982

11. Playstation - 1994

12. Videocàmera digital – 1995

13. Gravadora Blu-RAY Disc – 2003

14. Videocàmera HD digital – 2004

68

(annex 56: barra superior)

(annex 57: File)

69

(annex 58: Edit)

(annex 59: Assets)

70

(annex 60: Game Object)

(annex 61: component)

71

(annex 62: Window)

(annex 63: Help)

72

(annex 64: barra de punts de vista)

(annex 65: objectes utilitzats)

73

(annex 66: escena)

(annex 67: propietats)

74

(annex 68: objectes utilitzables)

(annex 69: visualització dels objectes utilitzables)

75

(annex 70: tipus de descarrega)

(annex 71: Asset Store)

76

(annex 72: Asset store oberta al programa)

(annex 73: mobiliari de l’edifici nou)

77

(annex 74: mobiliari de l’edifici nou)

(annex 75: estructura de l’edifici principal)

78

(annex 76: mobiliari de l’edifici nou)

(annex 77: mobiliari de l’edifici nou)

79

80