treball de recerca
DESCRIPTION
Quan plovien bombesTRANSCRIPT
1
‘’Així doncs, durant una colla d'anys, un espès mantell de silenci, però no d'oblit,
s'estendrà damunt d'aquests fets, un mutisme, que s’explica per moltes causes,
però essencialment per la por dels vençuts i el dolor provocat per una ferida que
encara no ha cicatritzat del tot.’’
Anònim.
2
ÍNDEX
1. Introducció.......................................................................................................................................................................p.3
2. Context general de la Guerra Civil a Espanya. Catalunya. (1936-1939).....p.5
3. Els atacs aeris durant la Guerra Civil. Valls................................................................................p.9
4. Els refugis antiaeris. Tipus, característiques, disposicions sanitàries i
reglament......................................................................................................................................................................p.12
5. Els refugis antiaeris de Valls. Refugi de la Plaça del Blat........................................p.29
5.1 On són....................................................................................................................................................................p.30
5.2 Per què es va escollir aquest lloc?..........................................................................................p.31
5.3 Quan va ser construït............................................................................................................................p.33
5.4 Per qui va ser construït........................................................................................................................p.35
5.5 Què va passar amb el refugi després de la Guerra Civil.................................p.36
5.6 Estat actual del refugi............................................................................................................................p.36
6. Explicació de la ruta guiada pel refugi...........................................................................................p.37
7. Testimonis en primera persona sobre els atacs i la vida als refugis durant
la Guerra Civil..........................................................................................................................................................p.42
8. Conclusions................................................................................................................................................................p.57
9. Bibliografia...................................................................................................................................................................p.61
10. Annex................................................................................................................................................................................p.63
3
1. Introducció
Per tothom és conegut que l‟estiu del 36 no va ser un estiu qualsevol ja que
es va capgirar, de dalt a baix, un món fins aleshores estereotipat, un món on es
guardaven les formes i, sobretot, un món ple de clares diferències socials. I és
que la guerra ho canvià tot.
De la Guerra Civil espanyola, ja està quasi tot escrit. Em refereixo a llibres de
text, notes de premsa, enciclopèdies, webs, actes...
Però el que m‟agradaria descobrir amb aquest treball, és “una altra Guerra”: la
guerra dels nens, la de les dones, la dels vells, la dels malalts. La Guerra dels
ciutadans, la dels veïns, la de la gent. La guerra dels sentiments, de les
personalitats, de la barreja d‟olors, dels nervis, de la incertesa, de l‟esperança i,
fins i tot, de la devoció. Aquest cúmul de sensacions –que ara només són
paraules– espero trobar-les en un lloc que molt poca gent coneix, un lloc que és
sota els seus peus. Em refereixo al refugi antiaeri de la plaça del Blat de Valls.
No sé que hi trobaré... Inicio aquest petit viatge per una etapa una mica fosca
de la vida de molts vallencs... Només vull conèixer una mica més el passat
d‟aquesta petita ciutat meva. Si ho aconsegueixo, ja em quedaré ben satisfet.
I és que, molts sentiments i vivències viscudes en aquells tres anys de
guerra es perdran, si no és que ja ho han fet. Són records que encara resten en la
ment de moltes persones, ara ja ben grans. Persones que, sovint, han mirat amb
recel el passat, la seva joventut, una joventut truncada per, com aquestes
mateixes persones diuen, “una maleïda guerra que no va servir per a res”. Tots
aquests records, sense l‟ajut de ningú i, en molts casos, amb un desinterès
absolut, encara perduraran uns quants anys. Això sí, només seran simples
records. Records que no vol ningú.
4
El fet que Valls es troba immers en un oblit gairebé absolut pel que fa al
patrimoni cultural –i el desinterès rotund que mostren els de la “Casa Gran”– són
les raons que m‟han impulsat a marcar-me com a objectiu la recuperació i
recopilació d‟una memòria, històrica i personal, que em permetrà aportar un
granet més d‟arena a tots els vallencs i vallenques que ho desitgin.
Com ja he dit, sempre m‟han atret els temes relacionats amb la Guerra Civil
espanyola; fets envoltats de misteri, foscor, penúria, misèria i, perquè no també,
uns anys replets de vivències. Vivències personals, sentimentals, ciutadanes,
anònimes, populars, col·lectives... Tota una colla de vivències que ara estic
disposat a descobrir-vos.
5
2. Context general de la Guerra Civil a Espanya. Catalunya. (1936-1939)
La Guerra Civil fou el fet més rellevant i tràgic de la història d‟Espanya i de
Catalunya al segle XX. En aquesta guerra s‟hi van concentrar molts dels
problemes que la societat espanyola contemporània arrossegava des del segle
XIX. Ara bé, la insurrecció militar del 18 de juliol del 1936 va ser essencialment el
resultat de l‟oposició dels sectors conservadors espanyols a la democratització
política i al reformisme social de la Segona República1. Amb la seva acció
pretenien aturar aquest procés que posava en perill la seva posició social i els
seus interessos econòmics.
Però, la Guerra Civil també va ser el resultat de les tensions sorgides a
Europa a conseqüència tant de la difícil conjuntura econòmica de la dècada del
1930 com del creixement del Feixisme2 a Itàlia i, més tard, del Nazisme3 a
Alemanya.
Els militars que es van revoltar contra la República havien planejat un cop
ràpid i efectiu, tot i que no havien previst la possibilitat de provocar una llarga
guerra civil. Les autoritats i els partits republicans tampoc no havien comptat amb
aquesta eventualitat. Però, el fracàs de la insurrecció militar va dividir el país i va
desencadenar una guerra en la qual tant els insurrectes com el poder legítim
republicà van comptar molt aviat amb ajuts exteriors. La Guerra Civil va assolir
una dimensió internacional i el conflicte espanyol va ser considerat
internacionalment com el primer gran enfrontament entre el feixisme i la
democràcia.
1 La Segona República es proclama el 14 d‟abril de 1931. Alfons XIII havia abandonat el país.
2 Ideologia política l'objectiu de la qual és la instauració d'un règim autoritari, de base
corporativista, imperialista, racista, etc. 3 Conjunt de doctrines del Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP) (Partit Obrer
Nacionalsocialista Alemany), el qual, dirigit per Adolf Hitler, dominà Alemanya del 1933 al 1945.
6
Espanya...
El 17 de juliol de 1936, a Melilla es produí una insurrecció per part de
l‟exèrcit, capitanejat pels generals Mola i Franco. Aquest alçament es traslladà
ràpidament a la Península. Aquesta insurrecció va triomfar en llocs de l‟Espanya
interior, Galícia i Andalusia del Guadalquivir. En canvi, llocs com Catalunya,
València, Astúries i Madrid, va fracassar.
Zona
nacional
Zona
republicana
Situació d‟Espanya a l‟estiu de 1936
Espanya es va dividir en dues zones: la republicana, anomenats „‟Rojos‟‟, i la
dels insurrectes, anomenats també „‟Nacionals‟‟. A la zona republicana, es va
assajar una revolució social, en què es van col·lectivitzar terres, indústries i
serveis. Estaven constituïts per classes populars: obrers i empleats urbans, petita
burgesia i pagesia sense terres. Es crearen tribunals populars i patrulles de
control. També es crearen cossos del exèrcit anomenats milícies.
Entre 1936 i el maig de 1937 el govern va estar presidit pel socialista
Francisco Largo Caballero, i el succeí Juan Negrín.
7
A la zona nacional es va produir un enfortiment de l‟autoritat política. Tenia
el suport de les classes altes i dels sectors més conservadors. Van nomenar el
general Franco com a cap de govern i de l‟exèrcit i van unir totes les forces
polítiques que havien donat suport durant la insurrecció en un sol partit: Falange
Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y
de las JONS).
La guerra va durar gairebé tres anys. Va ser llarga i dura i s‟hi poden
distingir diferents fases:
- Estiu-tardor de 1936: guerra de moviments. Les tropes de Franco van
avançar pel sud i per Extremadura
- Tardor de 1936: comença l‟ofensiva contra Madrid, però no ho
aconsegueixen.
- 1937: les tropes de Franco es dirigeixen cap al nord, cap al Cantàbric, País
Basc... Es produeix el bombardeig de Guernica4.
- 1938: Franco es dirigeix cap a l‟est, avançant cap al Mediterrani. Va aïllar
Catalunya de la zona lleial.
- La derrota de la República es produí entre la tardor de 1938 i la primavera
de l‟any següent. El mes de març les tropes franquistes entren a Madrid i
això representa el final de la guerra.
Batalla de l‟Ebre. 1938
4 Atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937. La població va ser atacada amb l'aparent propòsit de
produir la seva destrucció total i com a resultat, tres quartes parts dels edificis de la ciutat van ser totalment destruïts.
8
Catalunya...
El general Goded fou l‟encarregat de dirigir el cop militar a Catalunya. Pocs
catalans havien optat per la insurrecció i els partits directament implicats com la
Falange Española tenien poca implantació.
La Generalitat, presidida per Lluís Companys, va fer un gran esforç per
controlar la situació política, per normalitzar l‟administració, per crear una
indústria de guerra i, més endavant, per acollir els milers de refugiats.
El 1938 les tropes de Franco entren a Catalunya i van avançant sense gaire
oposició. El primer que van fer en entrar en territori català va ser suprimir l‟Estatut
d‟autonomia de 1932.
El territori republicà quedà fragmentat. La República va llançar llavors
l‟ofensiva de L‟Ebre5, per unificar novament el territori, però va fracassar.
Finalment les tropes franquistes prenen Barcelona el gener de 1939.
Ciutadans mirant al cel atemorits pel fort risc de Tropes franquistes desfilant per Barcelona
bombardeigs
5 El juliol de 1938 el govern de la República du a terme l'ofensiva més ambiciosa de tota la guerra:
la batalla de l'Ebre. L'Exèrcit Popular intenta evitar la pressió facciosa sobre València.
9
3. Els atacs aeris durant la Guerra Civil. Valls.
Els atacs aeris durant la Guerra Civil Espanyola van ser protagonitzats per
l‟aviació feixista italiana anomenada el Corpo Truppe Volontarie i també tingué un
paper molt important la Legió Còndor d‟Alemanya, que col·laboraven amb les
forces revoltades contra la República i van aprofitar el conflicte Espanyol com a
camp de proves d‟algunes armes noves. Foren més de 140 les ciutats atacades,
amb un total de prop de 5.000 víctimes durant els tres anys que durà la guerra,
amb capítols especialment sagnants com ara els bombardeigs patits per ciutats
com Lleida, Granollers o Figueres. De fet, si en la història de la Guerra Civil hi ha
un territori especialment afectat pels bombardeigs, i en ell una ciutat
particularment colpida, aquest i aquesta són Catalunya i Barcelona. Les seves
víctimes representen el 70% de les morts produïdes per aquest motiu a l‟Espanya
republicana. També val a dir que van inaugurar un nou model de guerra: el
bombardeig sistemàtic sobre la població civil, una pràctica que ben aviat va ser
coneguda per les poblacions de la resta del planeta.
Entre els mesos d‟octubre de 1936 i maig de 1937, les mesures adoptades
per les autoritats de les comarques tarragonines davant l‟amenaça d‟un
bombardeig aeri sobre la població civil van ser mínimes. El 12 d‟octubre de 1936,
E. Pruñonosa, conseller de Defensa del Comitè Antifeixista de Tarragona, difonia
unes instruccions que havien de seguir els ciutadans en cas d‟un eventual
bombardeig. La primera mesura que calia adoptar era evitar el pànic col·lectiu, ja
que, segons ell, els bombardeigs aeris representaven més de deu mil bombes
sobre un quilòmetre quadrat perquè els seus efectes fossin considerables.
Model d‟avió italià utilitzat per als bombardeigs
10
Malgrat la ingenuïtat i el desconeixement de l‟abast real d‟un atac aeri que
tenien els dirigents tarragonins, es van dictar les primeres normes bàsiques
(sirenes, apagada de llums, detenció de la circulació de cotxes, protecció de
vidres i finestres, portes i aparadors).
La tranquil·litat ciutadana durant la primavera de 1937, d‟una banda, era
conseqüència del desconeixement de tot allò que realment significava un
bombardeig, però, d‟altra banda, va resultar també reforçada per la creença que
l‟aviació de l‟exèrcit rebel no actuaria indiscriminadament sobre una rereguarda
en la qual hi havia molts dels seus partidaris. Si ens centrem a Valls, val a dir que
no es van haver de lamentar atacs importants dins el nucli urbà, ja que la ciutat, al
disposar d‟un aeròdrom, un dels principals camps d‟aviació de l‟aviació
republicana a la demarcació de Tarragona, era allà on es concentraven els
bombardeigs, amb l‟objectiu de desmantellar la base d‟operacions de la 4a
Esquadrilla, coneguda com la del Xumet, perquè era l‟única que estava equipada
amb oxigen, que els pilots xuclaven amb una mena de xumet de goma, per poder
volar a gran altura i combatre amb els Messerschmitt BF-109 de la Legió Còndor.
Aeròdrom de Valls
Obusos llançats per les
tropes Franquistes
Fons Mercadé / Arxiu Comarcal de l‟Alt Camp-ACAC
11
En contraposició, el 14 de gener de 1939, quan les tropes del General
Franco entraren a la ciutat, la sala d‟espectacles del Casino de Valls, - que mesos
abans havia servit de presó per als soldats republicans que portaven presoners-
va ser objecte d‟un bombardeig a mans de l‟exèrcit republicà, que en la seva
retirada, havia llençat alguns obusos sobre la ciutat, i un o dos impactaren de ple
en aquesta sala. L‟explosió va causar entre divuit i vint morts i uns quaranta ferits.
Sala d’espectacles del
Casino de Valls, després
del bombardeig a mans de
les tropes republicanes
Autor: Valero Llusà / Arxiu Municipal de Valls
12
4. Els refugis antiaeris. Tipus, característiques, disposicions sanitàries i
reglament.
„‟Un refugi és una construcció adequada, destinada a protegir les persones
dels efectes dels bombardeigs aeris, especialment subterrània, de formigó armat,
amb accés protegit i proveïda de ventilació artificial i, eventualment, de serveis
sanitaris i contra incendis.‟‟ 6
La Generalitat de Catalunya, junt amb les Juntes de Defensa Passiva7, l‟any
1936, en vista dels immediats bombardeigs que s‟havien de produir, van elaborar
un manual en forma de llibret, anomenat „’Normes generals i instruccions
tècniques’’, on es deixaven estipulat com s‟havia de construir un refugi, com havia
de ser, les característiques, i intentar resoldre tots els dubtes que poguessin
sorgir a cada població catalana en el moment de iniciar la construcció de dits
refugis.
Segons aquest manual, els refugis havien de presentar un seguit d‟aspectes
com :
ASPECTES GENERALS
Per obtenir la desviació de la trajectòria de la bomba, en refugis que
sobresurtin del replà del terreny, cal donar al sostre la forma de pla inclinat,
construït amb materials resistents per tal que en topar l‟artefacte damunt
d‟aquesta construcció rellisqui o reboti damunt de la superfície esmentada.
Per tal d‟evitar l‟explosió del projectil, quan aquest ha penetrat en el sostre
del refugi, es convenient construir una capa d‟explosió en forma de llosa, formada
per material resistent amb doble objecte de produir l‟explosió prematura i a
l‟ensems aconseguir un frenatge a la velocitat de la seva caiguda.
Per localitzar els efectes de l‟explosió, s‟ha de donar a les parets verticals
del refugi una resistència suficient per a impedir que siguin destruïdes pels
projectils que caiguin a les seves proximitats.
6 Segons l‟Enciclopèdia Catalana
7 La Generalitat va organitzar un seguit de juntes per tal de guiar a la població i estipular la
manera d‟actuar entorn a la problemàrtica dels bombardeig
13
TIPUS DE REFUGI
a) Rases de refugis
b) Refugis subterranis
c) Refugis superficials
d) Refugis en vivendes
a) RASES DE REFUGI
Sense cobrir. Aquest tipus de refugi està constituït per una rasa de 1.50 m.
de fondària i una amplada de 0.60 m. a 1.20 m de la base, protegint el terreny
que té adjunt, amb petits munts de terra producte de l‟excavació.
Cobertes. Una millora de l‟anterior consisteix en el cobriment de la rasa amb
fustes degudament col·locades, que es recolzen a la seva superfície lateral,
amuntegant damunt d‟elles la terra procedent de l‟excavació. En aquest cas, la
rasa tindrà uns 2 m. de fondària i convindrà donar la seva base una amplada que
no excedeixi de 1.20 metres.
La planta d‟ambdues varietats de refugis, han d‟estar formades sempre per
alineacions trencades de llargada no superior als 5 m. per tal de limitar els danys
que podria ocasionar un artefacte en caure damunt del refugi.
14
Es convenient que aquesta classe de refugis, siguin fets en terres
consistents, ja que en cas contrari, s‟hauran de construir uns petits murs de
contenció a les parets laterals.
Aquestes parets tindran sempre un talús adient amb la consistència de les
terres, a objecte de donar-los una major estabilitat.
Amb aquest refugi s‟obté solament una eficaç protecció contra la metralla,
devent-se limitar per tant la seva execució en aquells casos on l‟objectiu militar
sigui allunyat i les Juntes Locals8 no comptin amb els mitjans econòmics
suficients per a construir altres tipus de més seguretat.
b) REFUGIS SUBTERRANIS
Aquest tipus de refugi consisteix en cavitats fetes en el subsòl (generalment
en forma de galeria) accessible per rampes o escales i protegides de l‟acció del
projectil per mitjà de la terra verge sobrestant, per un revestiment interior o per
l‟execució de capes d‟esclatament. Per a ésser el tipus que dins les millors
condicions de seguretat requereix menys material de construcció, resulta, en
general, el de menys cost, i per tant és recomanable d‟una manera especial en
les circumstàncies actuals, sempre que el terreny reuneixi les condicions adients.
8 Vegeu nota 6
15
Galeries amb protecció única de terra. Quan el terreny sigui prou compacte,
podran executar-se aquestes galeries sense cap mena de revestiment, sempre i
quan s‟atingui a les condicions següents: Amplada útil màxima 1.40m; Alçada
mínima de la galeria 2.10m; Alçada de terres, pel damunt de la clau de la volta
d‟un mínim de 10 m. Sostre del refugi constituït per un arc de mig punt.
En el cas de trobar en el subsòl per damunt de la galeria, capes de roca
compacte per la seva duresa mitjana, es tindrà en consideració per a les
condicions resistents de tres metres de terra.
Les galeries sense revestiment estan sempre exposades a sofrir
esllavissades produïdes per la trepidació conseqüència de l‟explosió del projectil,
pel qual motiu recomanen l‟execució d‟un petit revestiment de 15 cm a 20 cm de
gruix; amb l‟execució d‟aquest, es facilita la neteja del refugi i aïlla els refugiats de
les humitats naturals de les terres, millorant per tant les seves condicions
higièniques.
En casos on no sigui possible de disposar de materials petris naturals o
artificials, poden admetre‟s revestiments de construcció de fusta executats amb
deguda cura.
16
Galeries amb protecció de material de construcció. Quan no sigui possible
obtenir la fondària de protecció de 10m. de terra per no permetre-ho el nivell de
les aigües del subsòl o per trobar-se en dita fondària terrenys de poca resistència,
serà necessari completar el refugi amb el revestiment de la galeria o amb
l‟execució de capes d‟explosió de maçoneria, formigó amb pasta o armat, tenint
en compte la resistència de cada metre de terra equival als següents gruixos de
fàbrica:
Gruix equivalent Mamposteria
Formigó
en pasta
Formigó
armat
Obra de
fàbrica
Gruix d‟obra per cada
metre de terra................
Gruix mínim...................
33cm
60cm
19cm
40cm
12.5cm
25cm
45cm
45cm
Aquests gruixos d‟obra poden ésser col·locats com a revestiment o com a
capa d‟explosió, o bé repartits ambdós.
El sostre del refugi tindrà la forma d‟un arc de mig punt, per donar a aquesta
una major resistència a l‟estructura. Sols en casos justificats podrà ésser
substituïda per arcs rebaixats o per plaques planes.
L‟amplada útil màxima d‟aquest tipus de refugi serà de 3.00 m. i d‟alçada
mínima de 2.10 m.
17
Les capes d‟explosió tindran els següents gruixos: amb maçoneria 1.20 m,
amb formigó en pasta 0.70 m i amb formigó armat 0.45 m. L‟amplada de la
mateixa serà al menys de la llum útil del refugi, més 4 m.
Les condicions de resistència d‟aquestes són millorables quan disposen
d‟empedrat superficial (cas dels paviments dels carrers).
Es recomana que entre la llosa d‟explosió i el revestiment del refugi es deixi
un gruix mínim de terres d‟un metre a l‟objecte de facilitar l‟expansió de la força
explosiva de les bombes i millorar a l‟ensems la repartició dels esforços damunt
del revestiment interior, amb objecte d‟assolir una major seguretat en el refugi.
En cas d‟ésser de terra sobreposada es procurarà que sigui ben pisonada.
c) REFUGIS SUPERFICIALS
Quan no es possible enfondir totalment el refugi en el subsòl, per trobar-se
capes aqüíferes molt someres o per altres raons, aleshores es construiran els
refugis parcialment o totalment elevats damunt del terreny.
En aquest cas s‟empara la protecció desviant el projectil, per mitjà d‟un
sostre amb una o dues vertens el qual tindrà una inclinació mínima de 45 graus.
Cal fer present en aquest cas, que la protecció lateral, és tan important com
la vertical, ja que l‟estructura sofreix directament tant els efectes de l‟impacte com
de l‟explosió de l‟artefacte.
El cos del refugi, estarà constituït per formigó en pasta o armat i el sostre
serà protegit per perfils laminats o carrils col·locats en direcció de la línia màxima
pendent de la teulada.
Distingirem dues disposicions: Refugi adossat a un edifici, i Refugi
independent de tota l‟edificació.
18
Refugi adossat a un edifici. El mur de l‟edifici convenient reforçat, és el que
serveix de mur de fons del refugi que s‟ha de construir. La protecció vertical i la
lateral s‟aconsegueix mitjançant una o diverses capes de biguetes o carril que
serveixen de capa resistent per a reflexar el projectil i la metralla. La galeria ve
protegida i formada per formigó, en massa o armat. L‟espai comprès entre el
cobert i la galeria s‟emplenen de maçoneria, formigó pobre, grava o sorra
ensacada. La pendent de la teulada exterior deu tenir un angle mínim de 45
graus.
Refugi independent de tota l’edificació. Aquest tipus de refugi ve concebut
de la mateixa forma que l‟anterior, solament que es disposa en doble vertent,
essent els angles de la teulada no superiors a 45 graus.
19
De les descripcions fetes se‟n desprèn que aquests refugis són de
construcció molt cara i solament deuen ésser projectats en casos imprescindibles.
d) REFUGIS EN VIVENDES
Les millors condicions de comoditat a l‟ensems que la major tranquil·litat
moral, la reuneixen aquells refugis que es troben dins de les mateixes vivendes.
La solució per convertir els edificis en refugis integral, encara que això tan
sols sigui per a projectils de 100 quilos, resulta a la pràctica econòmicament
irrealitzable, doncs tant els esforços de la teulada com les del sostre dels pisos
entremitjos, comporten un augment de la càrrega damunt de les parets mestres
que obligaran a aquestes deguin d‟ésser reforçades, portant com a conseqüència
importants despeses. També es veuen en els tractats sobre aquesta matèria,
projectes d‟edificis de nova construcció preparats en front als efectes mortífers de
la guerra aèria, però el cost d‟aquestes construccions ha d‟ésser molt elevat,
motiu pel qual aquestes realitzacions no podran tenir una gran extensió; a més
aquests edificis comporten la supressió de cels-oberts i la reducció a un mínim
de les obertures a l‟exterior, en contraposició a les normes de l‟arquitectura
moderna i a la de les més elementals regles d‟higiene.
20
Per les raons exposades creiem que la protecció dels estadants dintre del
propi edifici, s‟obté amb l‟adaptació per a refugi de la part del mateix que tingui
millors condicions de resistència i d‟invulnerabilitat mitjançant el convenient reforç
de la construcció. El punt millor pel seu emplaçament serà generalment en el
subterrani o en els angles que formin dues parets mestres, procurant però que es
trobi allunyat de cels-oberts, caixes d‟escales o altres punts que facilitin la
penetració de l‟artefacte en les parts baixes de l‟edifici.
Els gruixos de protecció necessaris tenen una estreta relació amb la forma
d‟estar concebuda l‟edificació que es troba al seu damunt, ja que, així com han de
merèixer molta desconfiança les construccions amb sostres de biguetes
metàl·liques independents, contribuiran molt a la seguretat dels refugis, les
construccions amb armadura contínua de ferro i molt especialment les
construccions de formigó armat.
21
Com els tipus de construcció són molt complexes, cada projectista apreciarà
l‟ajut que presenta al refugi de l‟edificació, però procurarà tenir sempre un criteri
de prudència, fixant però els gruixos de fàbrica, certament igual als de
l‟``Instruction practique sur la defense passive´´ del Ministeri de l‟interior de
França, de l‟any 1936.
En edificis ben construïts i de més de 5 pisos, s‟admetrà l‟adaptació
provisional com a refugi, de les seves plantes baixes o subterranis sempre que
els murs laterals tinguin un gruix de formigó superior a un metre o a un de
maçoneria superior a 1.30 m. i els fonaments tinguin una profunditat , al menys de
0.60 m. per sota de la planta inferior de l‟edifici. El sostre del pis que s‟utilitza
s‟apuntalarà intensament amb fusta o ferro, no deixant cap estructura resistent
sense tenir una eficaç apuntalament cada 3 m. almenys. Les condicions de
seguretat milloraran sensiblement si dit apuntalament es fa extensiu a un o dos
pisos superiors.
Si aquestes plantes baixes o subterranis tenen una gran extensió deuran
dividir-se amb sacs terrers en compartiments d‟ample no superiors a 3 m.
Abans d‟admetre aquestes plantes com a refugis, es farà una acurada
inspecció i corresponent estudi dels cels-oberts, caixes d‟escala i altres punts
dèbils, per tal d‟aïllar-los degudament amb parets o sacs de sorra del lloc que es
dedica al refugi. El mateix estudi i protecció ha d‟executar-se en finestres i altres
obertures existents en els alçats de l‟edifici.
Tots els subterranis amb refugi o habilitats amb aquest fi, a més de les
sortides interiors, tindran necessariament sortida directa a l‟exterior, per tal de
poder utilitzar-la en cas d‟ensorrament dels pisos superiors.
CONDICIONS GENERALS
Al parlar de formigó es sobreentén que aquest serà de les característiques
següents:
Sorra...........................................400 litres
Grava..........................................800 litres
Ciment.........................................300 kilos
22
El ciment emprat serà Pòrtland artificial de graguat lent. En cas d‟ésser els
materials àrids de qualitats quelcom inferior, serà augmentada fins a 400 quilos la
quantitat de ciment.També poden ésser emprats ciments aluminosos, però el seu
cost és elevat.
Si s‟executa el refugi amb ciments naturals o altres de qualitat inferior, els
gruixos deuran ésser convenientment augmentats.
Armadures. L‟armat del formigó es composarà d‟un quadriculat de barres de
10 a 20 mm. de diàmetre amb malles rectangulars de 30 cm. de costat en capes
distanciades 15 centímetres, però alternades. En disposar-ne de menys perfil, es
compensarà degudament.
Accessos. Cada refugi deu tenir com a mínim dues entrades i al menys una
per a cada 200 persones.
Aquests accessos poden fer-se en rampa o amb escala. La rampa encareix el
cost del accés per ésser necessària molta llargada, degut a les pendents
moderades que se‟ls dona, que no excedeixen del 20%.
L‟escala es la construcció més correntment executada i deu tenir un ample
mínim de 1 metre i graons de 20 x 30 i la planta de la mateixa ésser disposada
amb un o dos colzes amb l‟objecte de que l‟interior del refugi sigui protegit tant de
la metralla com dels efectes directes del buf. Es convenient que l‟últim tram de la
mateixa sigui normal a l‟eix de la galeria.
A les escales s‟hi posaran passamans per ésser utilitzats per nens i
persones d‟edat.
23
Ventilació. Els refugis que tinguin poca quantitat d‟aire respirable i fos de
témer una gran concentració de persones, deurà de tenir-se en compte d‟una
forma especial el problema de la ventilació.
Aquest problema té dos aspectes: el primer, l‟eliminació del CO2 per la
respiració, gas que per ésser de més densitat que l‟aire tendeix a restar en el fons
del refugi, i el segon, l‟enrariment de l‟aire per manca de l‟oxigen necessari. Es
perillosa l‟estada en aquesta atmosfera sempre que l‟oxigen sigui en proporció
inferior al 17.5 % i l‟anhidre carbònic superior al 1.5 %
Si suposem un local tancat designen per T i T‟ el temps en hores que pot
restar-s‟hi sense perill per la quantitat de CO2 o per manca 0 respectivament,
tindrem les següents formules:
V V
T = x 0.75 T‟ = x 1.6
P P
Essent V el volum d‟aire respirable en el refugi i P el nombre de persones.
Passat aquest temps, és del tot necessària la ventilació del local, la que
s'aconsegueix per una circulació natural de l‟aire o per procediments mecànics.
La ventilació natural es pot aconseguir per pous, tubs o finestres. Els pous o
tubs en el cas dels locals subterranis no deuran mai ésser col·locats per sobre la
galeria sinó lateralment respecte a la mateixa. Aquests respiradors deuran poder-
se obturar total o parcialment amb facilitat.
En el cas de no ésser suficient aquesta ventilació, s‟emprarà el procediment
mecànic amb injector mogut per motors de gasolina, olis pesats, etc. els quals es
trobaran a l‟exterior del refugi per eliminar els gasos tòxics producte de la
combustió dels mateixos.
Aquest aire deu captar-se a una alçada superior als 10 metres, però
preferible a alçades compreses entre els 20 i 30 metres.
La quantitat d‟aire a injectar serà un mínim de 1 m3 per persona i hora.
Enllumenat. L‟enllumenat per llum de petroli consumeix uns 2 m3 per llum i
hora cooperant a l‟enrariment de l‟aire. Per això es recomana l‟enllumenat
elèctric.
24
La instal·lació d‟aquest últim, es farà protegint els conductors amb tub
Verman, ja que en els cables elèctrics sense protecció es farien contactes degut a
l‟humitat interior de les galeries. Les bateries d‟acumuladors desprenen gasos
tòxics, el que es necessari tenir-ho en compte per al seu emplaçament.
Botiquí.9 Tenim de considerar el botiquí per a un refugi de galeria o per un
refugi pròpiament dit.
Pel botiquí d‟un refugi de galeria tindrem de disposar d‟un espai excavat en
alguna paret lateral, situat a la proximitat de l‟accés, on hi puguin cabre els
medicaments i utensilis que indico més endavant, així com dues lliteres
sobreposades.
Pel botiquí d‟un refugi de cabuda de 500 persones tindran de seguir-se unes
normes fixes: tindrà d‟ésser situat en el centre del refugi, equidistant de les
entrades, amb el consegüent enllumenat amb aigua corrent, amb una capacitat i
llibertat de moviments per a 3 persones, (20 metres quadrats), aïllat de la resta
del refugi, amb comunicació amb wàter, i aquest últim amb una altra porta amb
comunicació amb la sala general. Tant en aquest refugi com en el de galeria, el
personal tècnic, metge, i practicant, es cercarà entre els residents més pròxims al
refugi.
Material sanitari mínim per a un refugi de mina amb capacitat per a 100 pers.
Compreses esterilitzades
Cotó
Venes de gassa
Mocadors triangulars
Esparadrap
Esperit
Iode
Aigua oxigenada
Éter
Dermosa (cloramina)
Xeringues injectables
Agulles
Venes de Smarch
Injectables d‟oli alcanforat
Id. Cafeina
Id. Clor mòrfic
Id. Suero antitetànic
Ferules variades
Un estoig quirúrgic d‟urgència
Una ronyonera
2 lliteres
9 Actualment és denominat així a la farmaciola
25
Material mínim per a botiquins dels refugis previament esmentats
1 taula reconeixement
1 armari botiquí
1 banc de fusta
2 cadires
1 tisores
1 bisturí
1 pinça garrafina
12 garrafinas
4 catgut núm. 1 i 3
6 ferules variades
2 venes Esmarch
6 agulles variades
1 ronyonera
12 agulles imperdibles
1 litre d‟aigua destil·lada
Hamamelis
1 litre esperit
250 grams de iode
1 litre aigua oxigenada
1 tub cloramina
150 grams d‟éter
1 baló d‟oxígen
1 estant de paret
1 pinça dissecció
1 pinça Kocher
1 sonada acanalada
1 litre esperit de Melisa
1 litre de cognac
100 grams de Làudano
6 peces injectables d‟éter
6 id. Oli alcanforat
6 peces injectables de cafeïna
6 id. De clorur mòrfic
6 id. De clorur de calç
6 id. Suero antitetànic
14 Trombil
1 quilo de cotó
25 venes variades
2 pots de gassa
2 rodets d‟esparadrap
3 mocadors triangulars
6 lliteres
26
Disposicions diverses. En els refugis s‟hi han de disposar:
· Seients pels ocupants.
· Aigua potable i per neteja.
· Un W.C. per cada 50 persones, fàcilment netejable.
· Eines de salvament en cas d‟obstrucció de la sortida
· Un botiquí portàtil per cada 100 persones amb el personal corresponent
· Una sala de cures amb lliteres i que la capacitat excedeixi de 500 pers.
En els refugis importants hi haurà d‟haver encarregats d‟assegurar el servei
d‟ordre. Totes les consignes o recomanacions útils seran curosament recordades
per mitjà de cartells visibles col·locats a les entrades i principals compartiments
Normes de conducta en un refugi, segons la conselleria
de Propaganda i Sanitat de la Generalitat de Catalunya.
27
REGLAMENT D‟ORDRE INTERIOR DE REFUGIS
La Generalitat de Catalunya, també va incloure en aquest llibret un apartat
on hi figuren un seguit d‟articles amb totes les ordres, normes, explicacions i
indicacions que havien de seguir els usuaris de qualsevol refugi.
Art. 1r. En cada refugi hi haurà un Delegat Responsable del mateix, qui
cuidarà de mantenir-lo en les degudes condicions de neteja i higiene com
igualment cuidarà de que tots els utensilis i demés que en el mateix existeixin,
estiguin recollits i classificats ocupant l‟espai més petit possible.
Art 2n. Cuidarà així mateix que els elements indispensables del refugi,
lliteres, botiquí, aigua potable, llum, dipòsits de sorra, eines de salvament, etc.,
estiguin sempre en les condicions degudes per la seva utilització immediata en
cas de necessitat
Art. 3r. En les entrades dels refugis estarà exposat un croquis del mateix
amb indicació del nombre de persones que hi caben, emplaçament dels diferents
serveis del refugi, wàter, urinari, botiquí, etc.
Art. 4t. El responsable del refugi cuidarà d‟observar i fer complir com
Autoritat que és en el compliment de la seva missió, totes les disposicions que
s‟esmenten en el reglament interior de refugis, denunciant a les Autoritats, als que
contravinguin aquestes.
Art. 5è. El responsable del refugi no permetrà sota cap concepte, la sortida
del personal refugiat en aquell, sense assegurar-se prèviament de que ha sigut
acabada l‟alarma.
28
Reglament per a ús del refugi en cas de bombardeig:
1. Tots els veïns tenen el deure de no aturar-se a les portes, ni al mig
del pas, devent continuar fins al final mateix.
2. Passaran en primer lloc les dones, nens, vells i malalts.
3. Resta prohibit fumar a l‟interior del refugi, així com també entrar
amb armes de cap mena.
4. Ningú no podrà entrar-hi en temps normal sense l‟autorització del
delegat responsable.
5. Així mateix està prohibit fer comentaris polítics i religiosos
6. A l‟interior del refugi s‟hi instal·laran bancs, que usaran les dones,
vells, nens i malalts, poguent ésser trets si causes majors ho exigissin.
7. Es prohibeix parlar alt en bé de tots
8. Tot veí que no hagi contribuït amb cap quota, al sortir del refugi es
veurà obligat a satisfer l‟import de les mateixes, sempre que la seva situació
econòmica ho permeti.
9. Tota persona estarà obligada a guardar el màxim respecte a les
bones formes i a la moral. La que no compleixi aquesta disposició serà
expulsada.
10. Resta prohibit als pares deixar sols a llurs fills.
11. La Comissió serà la que donarà ordres i atendrà totes les queixes
que se li formulin.
12. Als que deixin incompletes les presents disposicions se‟ls fa avinent
que la Junta es reserva el dret d‟obrar en conseqüència.
Carnet d‟usuari d‟un refugi de la Plaça de la Revolució de Barcelona.
29
5. Els refugis antiaeris de Valls
A l‟Alt Camp només dues poblacions afirmen tenir refugis. En el cas d‟El Pla
de Santa Maria es tractava de refugis militars construïts entorn del camp
d‟aviació, per tant fora del municipi. Aquests refugis encara són accessibles.
Pel que fa a Valls, que compta amb un cens de 9 refugis catalogats, un d‟ells
més o menys enrunat, es troba a l‟aeròdrom militar. Un altre, a la plaça del Blat,
des de l‟any 2004, ha començat un procés de recuperació. Com que es trobaven
a l‟interior de la vila, encara es pot reconèixer l‟accés a un d‟ells a la plaça del
Blat. Dels 8 restants tots es donen ja per desapareguts. A la plaça del Pati s‟hi
van construir rases o trinxeres obertes que es cobrien amb canyes o altres
materials. Aquestes trinxeres, com les del front, podien impedir l‟arribada de
metralla, però en cap cas protegien d‟un bombardeig.
D‟altra banda, hi han una sèrie de refugis que no han estat mai catalogats ni
investigats. Aquesta serà la meva investigació i recerca: intentar recollir per
primera vegada tots els refugis existents a Valls, tant els catalogats com els no
catalogats.
30
5.1. On són
Com ja he dit anteriorment, Valls constava de 9 refugis públics catalogats.
En aquesta taula es troba l‟ubicació d‟aquests, així com també l‟estat en què es
troben actualment.
REFUGIS CATALOGATS
Valls 9 refugis Pça. Del Blat
Pça. El Pati
Aeròdrom militar republicà
Portal Nou
Pça del Carme
C. St Francesc
Pl. de la Font de la Manxa
C. St Josep
C. Cor de Maria
En via de recuperació
Desfet. Eren rases cobertes amb
canyes
Enrunat
Desaparegut
Desaparegut
Desaparegut
Desaparegut
Desaparegut
Enrunat
REFUGIS NO CATALOGATS
Valls 6
refugis10
Tomb del Balcó
Ca l‟Amada (Magatzems
Ca Barrau)
Carretera de Montblanc
Passeig de l‟Estació
„‟4 cantons‟‟
Carrer de la Cort
Enrunat
Desaparegut
Enrunat
Desaparegut. Era una rasa de
desaigües.
Desaparegut
Conservats. Eren cubs dels
cellers de les cases catalanes.
10
La informació i la recerca de cada refugi aportada per mi, la trobareu a l‟annex del treball
31
Em centraré en la recerca al refugi antiaeri de la plaça del Blat, al ser l‟únic
refugi de Valls que es conserva amb certa dignitat i que actualment ofereix una
ruta guiada.
REFUGI DE LA PLAÇA DEL BLAT
5.2. Per què es va escollir aquest lloc?
El refugi de la plaça del Blat no és per casualitat que es troba en aquest
punt. Podem dir que aquesta plaça és un dels punts més estratègics de la ciutat
ja que es el punt de trobada de diferents parts, de diferents vides, i perquè no, de
diferents societats. Per una banda, trobem una entrada per darrere de Can
Segarra11, és a dir, davant mateix de l‟església de Sant Joan12. Amb això podem
veure que la protecció del clergat ja està coberta, i hem de tenir en compte que
en aquella època tenia un pes molt important dins la societat. Una altra entrada
es trobava a l‟interior de l‟ajuntament, i això ens remet a tots els polítics
d‟aleshores. Avui dia, on hi ha l‟estança de la Policia Local13, encara es coneix
una altra entrada al refugi, per la gent de fora de muralles, i al ser a peu pla,
permetia també l‟accés a nens petits i persones grans.
Si avancem per la plaça hi havia un altre punt d‟entrada, a l‟altura del carrer
de La Cort14, per totes aquelles famílies benestants que habitaven a la part alta
de la ciutat i una altra al principi del carrer Espardenyers15. Per acabar, hi havia
una última entrada a l‟altura de la font de les sirenes16, on hi ha les escales per
pujar als porxos de Can Segarra, que abarcava tota la zona baixa de la ciutat, on
s‟hi concentraven la majoria de pagesos i treballadors.
11
Edifici situat a un lateral de la Plaça del Blat. 12
Església Parroquial en honor a St Joan, construida el 1583 13
Situada darrere de l‟Ajuntament, a la costa de l‟Església 14
Carrer que annexiona dos punts importants de la ciutat: la plaça del Pati i la plaça del Blat. 15
Carrer situat en un lateral de la plaça del Blat 16
Font construida al principi del carrer Major, tocant a l‟edifici de Can Segarra, i on es troben les escales d‟accés a la plaça del Blat
32
En resum, aquest refugi comprenia diferents sectors de la ciutat, i en
moments de bombardeig, s‟hi concentraven des de capellans, passant per
pagesos, famílies benestants, o l‟alcalde del moment.
Lloc de provinença i característiques dels usuaris del Refugi de la plaça del Blat
REFUGI ANTIAERI DE LA PLAÇA DEL BLAT
AJUNTAMENT I POLÍTICS ESGLÉSIA I CLERO
FAMÍLIES PAGESES FAMÍLIES BENESTANTS
33
5.3. Quan va ser construït
Aquest refugi va ser construït a mitjans de l‟any 1938. L‟ajuntament anava
esperant a que avancés la guerra per gastar el mínim possible, per només fer el
refugi en cas extrem. I el dia va arribar, s‟apropaven els Nacionals, i amb ells, el
perill a bombardeigs. La ciutat comptava amb un cens de 10.866 habitants l‟any
1938 i per tant, a part d‟aquest refugi, es van fer projectes d‟altres refugis per tal
d‟abastar tota la població.
Es va fer un projecte municipal, que no es va acabar. Si comparem el plànol
de l‟època amb el que correspon avui al refugi, podrem percebre que no es va
seguir del tot el projecte d‟obres. La construcció es va fer seguint les
característiques del terreny, esquivant els desnivells i aprofitant les terres mes
toves.
El refugi de la Plaça del Blat, és un refugi subterrani, de tipus galeria, i
concretament amb protecció de material de construcció.
Com ja he dit, el refugi es va construir amb molt poc temps, i això va
comportar alguns descuits, com no fer uns bons acabats. A la fotografia podem
observar com es van descuidar de treure els maons que servien per posar
l‟estructura de fusta per fer la volta. En cas de bombardeig, com que estava molt
fosc, podies topar amb el cap amb aquest maó i fer-te mal.
El guia de la ruta al refugi mostrant el maó sobresortint
34
La franja marró indica el veritable recorregut que va seguir el refugi i ens mostra que no va ser del
tot fidel al projecte marcat per l’arquitecte.
Actualment només és accessible i visitable la franja de color blau ja que la resta del refugi es
troba en unes condicions deplorables, i parcialment o totalment enrunat.
35
5.4. Per qui va ser construït
Aquest refugi va ser projectat per l‟arquitecte municipal Josep Mª Vives i
Castellet. El projecte està inacabat ja que l‟ajuntament va esperar fins a l‟últim
moment la construcció de dit refugi.
Els treballadors eren gent de la ciutat, gent, que volien aportar el seu gra
d‟arena i alhora, tenir un lloc privilegiat a l‟hora de refugiar-se en aquests llocs.
Tots aquests treballadors tenien un cap d‟obra, anomenat Ramon Claravalls.
Això se sap gràcies a un grafit
que s‟ha trobat a l‟entrada del refugi.
Com que el paper que hi havia
durant la guerra era incautat per les
autoritats per enviar correu de
guerra, la població s‟havia d‟arreglar
com podia. Una mostra d‟aquesta
situació es aquest grafit, on consta el nom del cap d‟obra (R. Claravalls) , l‟any
(1938) , i la nòmina diària (IIII), feta amb ratlletes. Malauradament, per culpa de
l‟humitat que hi ha, aquesta inscripció podria desaparèixer d‟aquí poc si no es fa
una actuació ràpida.
Fitxa on consta que una persona ha ajudat a construir el refugi de forma voluntària.
36
5.5. Què va passar amb el refugi després de la Guerra Civil
El 14 de gener de 1939 van entrar els nacionals a Valls. A partir d‟aquell dia
ja no hi va haver amenaça de bombardeigs, i per tant, els refugis van quedar en
desús. L‟ajuntament en aquest cas va ser molt previsor i va tapiar totes les
entrades al refugi de la plaça del Blat, deixant només la entrada per el celler de
Can Segarra. Amb això es van prevenir una sèrie de perills, com ara que hi
habitessin rates, que es convertís en abocador, i més endavant, que fos un lloc
idoni per a drogodependents. Val dir que no va córrer la mateixa sort el refugi
antiaeri del camp d‟aviació, on avui dia, es bastant perillós entrar-hi.
El refugi va romandre tancat gairebé 65 anys, i l‟any 2004 la secció
d‟Espeleologia de l‟AAEET 17 va tornar-hi a entrar.
5.6. Estat actual del refugi
Actualment el refugi de la plaça del Blat té un projecte de rehabilitació que
es troba parat. Com ja he mencionat abans, el 26 de febrer de l‟any 2004, sis
membres de la secció d‟Espeleologia de l‟AAEET i l‟alcaldessa del moment,
Dolors Batalla18, van entrar al refugi per primera vegada en 65 anys, amb
l‟objectiu de elaborar una memòria escrita, fer un reportatge fotogràfic, i elaborar
un plànol.
Durant els anys 2004 - 2005 es va viure una gran eufòria i el projecte de
rehabilitació anava avançant a grans proporcions. A finals de l‟any 2005, es va
decidir que ja era hora que es veiés tota la feina feta, i aprofitant les Jornades de
Patrimoni, es van realitzar unes macrovisties al refugi. Es compta que van passar
més de 1.000 persones durant aquells dies. Hi havia una gran eufòria per aquest
projecte.
No obstant, els ànims es van anar refredant, fins arribar a avui dia, que el
refugi torna a estar tancat, i només es concedeixen visites a particulars, amb
citació prèvia.
17
Associació d‟Alumnes i Exalumnes d‟Escola del Treball 18
Dolors Batalla i Nogués, del grup polític Convergencia i Unió, fou alcaldessa de Valls durant el periode 2003-2008
37
L‟ajuntament ha congelat el projecte i no s‟implica gens. Hi ha molta feina
feta, però encara en queda molta per a fer, i seria una veritable llàstima perdre tot
el que ja s‟ha aconseguit.
6. Explicació de la ruta guiada pel refugi
El passat 7 d‟octubre de 2009, vaig dur a terme la ruta guiada pel refugi
antiaeri de la plaça del Blat. Va tenir una durada d‟1 hora i 15 minuts. En aquest
itinerari em va guiar l‟Àngel Gassol, historiador i treballador de l‟Arxiu Municipal
de Valls. Aquesta visita va tenir com a objectiu comprovar in situ tota la recerca
que he estat fent durant aquests darrers mesos.
La ruta comença al carrer d‟en Simó19, a l‟alçada de la primera porta del
darrere de l‟edifici de Can Segarra, a l‟altura dels arcs de Ca Magrané20.
Al entrar per la porta, immediatament trobem unes
escales que ens porten a una sala gòtica,
aproximadament del S. XIII-XIV. És la part més antiga
de Can Segarra ja que de l‟antic edifici només se‟n
conserva aquesta sala. Té uns arcs gòtics. Durant
l‟Edat Mitjana aquesta sala era anomenada sala de
l‟Arquebisbe. Durant molts anys va estar destinada a
celler del Bar Bruc21, i en els anys 70, hi havia una
petita pista de patinatge.
Entre els diferents elements
decoratius trobem dos caps
d‟àngels enganxats a les parets. Suposadament eren els
caps dels dos àngels guardians que estaven a peu de
l‟altar de Sant Joan, i que l‟onada revolucionària del juliol
de 1936 va fer que acabessin en un lloc com aquest.
Com a anècdota d‟aquesta sala, trobem que durant
la postguerra, era el lloc on s‟organitzaven les timbes.
19
Carrer situat darrere de l‟edifici de Can Segarra, just on es troba l‟entrada al refugi. 20
Arcs gòtics, situats a la plaça de davant de l‟entrada del refugi. 21
Bar situat als baixos de l‟edifici de Can Segarra.
38
Quan hem explorat bé aquest anecdòtic lloc, trobem una petita porta de
fusta, que ens condueix a un seguit de sales i estances, tot dins de Can Segarra.
Hi entrem.
Ja hem passat totes aquestes
estances, avui dia en desús, trobem unes
escales que baixen cap a baix, i les parets
estan esculpides a la roca.
Ens trobem a l‟entrada del refugi de
la plaça del Blat. Podem dir que aquest
refugi comença quan trobem bòveda
catalana al sostre, i les parets també
estan revestides amb material. Val a dir que a gairebé tots els refugis catalans
s‟usava totxana de baix cost per revestir les parets, però no va ser el cas de
Valls, ja que l‟Ajuntament es va implicar de tal forma que va donar les ordres de
que les parets es revestissin amb formigó. Per això podem afirmar que el refugi
de la plaça del Blat de Valls és un dels refugis que està millor preparat de tot
Catalunya.
Aquest refugi resta inacabat ja que no va
donar temps a acabar-lo, va ser construït a corre-
cuita ja que els Nacionals van entrar a Valls abans
que s‟hagués pogut enllestir l‟obra. Per això, no es
anòmal que en diferents punts del refugi trobem
projectes de túnels. Els túnels del refugi tenen una
alçada d‟1.80 metres d‟alçada i d‟1.60 metres
d‟amplada i estan a uns 8 metres de profunditat.
Un altre punt en contra de què disposa aquest
refugi són les diferents cases que envolten la
plaça, ja que el refugi passava per sota d‟aquestes.
Pels anys 50, hi va haver un boom constructiu i moltes d‟aquelles cases
històriques que sempre havien estat a la plaça, van anar a terra per construir-hi
nous edificis. El refugi se‟n va veure greument afectat.
39
És curiós que fet d‟això, em vaig trobar amb tres casos:
1. A l‟altura de Ca Flavià22; aquest edifici va anar a terra
i se‟n va construir un de nou. El propietari del nou edifici
va dir que enderroquessin la part del refugi que
afectava a l‟edifici, però que un cop fets els fonaments,
el tornessin a construir, ja que veia el país molt insegur i
es temia una altra guerra civil amb els seus
corresponents bombardeigs.
2. El propietari de l‟edifici oposat a la
façana de l‟ajuntament va decidir que
el túnel que passava per sota de casa
seva havia de ser seu, i per tant va
tapiar el passadís a l‟altura d‟on
comença casa seva, amb la finalitat de
celebrar calçotades o fer-lo servir de
magatzem.
3. I un altra situació amb què m‟he
trobat ha sigut que alguns túnels del
refugi es van omplir de tota la runa
que es va treure per fer les obres als
edificis. Actualment se‟n conserva
l‟estructura, i només caldria buidar-los.
22
Establiment d‟electrodomèstics i electricitat. És la primera botiga que trobem passant pel Carrer de la Cort , a mà dreta, en direcció al Pati.
40
Aquest refugi tenia uns 6 punts d‟entrada; per la muralla ( actualment Policia
Local), per l‟Ajuntament, pel carrer de la Cort, carrer Major, i per l‟església de
Sant Joan (Can Segarra) i pel carrer Espardenyers.
Actualment només és conserva l‟entrada per Can Segarra, ja que al ser dins
d‟un edifici, es va poder preservar. Totes les altres entrades van ser tapiades un
cop passada la guerra civil.
Si seguim pel refugi anem trobant diferents coses que ens criden l‟atenció,
com petits forats a la paret on es posaven candeles per il·luminar quan es tallava
el corrent elèctric. També trobem claus clavats a la paret, que servien per
aguantar les bombetes que il·luminaven el refugi.
Forat brut
pel fum de les candeles
Clau rovellat per la humitat que hi ha.
Quan estàs sota el refugi costa situar-te ja que no saps on està l‟Ajuntament,
el carrer Major, etc. El refugi en si no és massa gran, l‟extensió de la plaça més o
menys. No hi ha sales, sinó passadissos, dotats amb bancs de fusta (avui
desapareguts) i matalassos que portaven la gent per
estirar-se.
Abans de finalitzar la ruta guiada, l‟Àngel em va
explicar unes quantes anècdotes del lloc. Si observem
el sostre del refugi, en algun punt trobem quatre ratlles
marcades de color negre. La gent deia que
representaven les quatre barres catalanes, però el cert
és que els obrers, al esmorzar, es netejaven els dits a
les rajoles.
41
Un altre fet curiós es que a l‟entrada del refugi, en una paret trobem
enquestada una peça de rellotge, en forma d‟estrella.
El poble deia que era el símbol anarquista, però mai sabrem amb quina
intenció es va fer o si simplement es trobava entre el ciment i va
ser un fet casual.
En un maó del sostre, hi ha marcada la mà d‟una persona. Diuen que quan
estaven fent el refugi, com que hi havia tanta demanda de material, els maons
quan es col·locaven encara estaven tous i per tant, algú al passar va encastar la
mà. Bonica història, però l‟explicació deuria ser que un obrer, al fabricar els
maons, es deuria recolzar als motlles i deuria deixar marcada la seva mà.
Per acabar la nostra ruta per l‟interior del refugi, vam sortir altre cop a la
plaça del Blat, i vam fer el recorregut que havíem fet a sota, per acabar-nos de
situar.
He de dir que no m‟esperava un refugi així, ja que me l‟imaginava més
estructurat i amb sales comunes. Va ser una experiència que recordaré sempre.
42
7. Testimonis en primera persona sobre els atacs i la vida als refugis
durant la Guerra Civil.
MODEL D’ENTREVISTA A SEGUIR PER A RECOLLIR DIFERENTS
TESTIMONIS ORALS23
Nom:
Edat:
Lloc de residència:
Lloc de residència durant la Guerra Civil:
Situació familiar durant la Guerra Civil: (pare al front, mare treballant...)
1. Quans anys tenia quan va començar la Guerra Civil? 2. Vostè era usuari/a de cap refugi antiaeri? Quin solia utilitzar dels diferents
que hi havia a la ciutat i per què.
3. Amb qui solia anar al refugi, i normalment, on es trobava quan es donava l‟alarma de bombardeig? Amb quin mètode s‟avisava a la població del perill dels immediats atacs aeris?
4. Quin és el record més profund que conserva d‟aquella època?
5. Em podria reconstruir la manera d‟actuar des de que es donava l‟alarma de
bombardeig, passant pel refugi i la posterior sortida?
6. La Generalitat va redactar un manual d‟instruccions d‟utilització per a tot refugi antiaeri, i en ell, s‟estipulaven un seguit de disposicions sanitàries, ventilació, il·luminació, encarregats de vigilància, etc. Però en realitat, tot això hi era present en el seu refugi?
7. Com era l‟ambient dins del refugi durant el bombardeig, que solien fer i
quina durada solia tenir el bombardeig? I la posterior sortida?
8. Recorda algun dia o algun bombardeig en especial?
9. I per últim, recorda alguna anècdota o fet insòlit que passés durant algun bombardeig?
* He intentat buscar testimonis de diferents escenaris, no tant sols del refugi de la plaça del Blat.
Així ens podem fer una idea de com es vivia la mateixa situació en diferents contexts. Per tant
trobarem testimonis de dit refugi, però també de refugis particulars, en masies, al propi front...
23
Al parlar amb un testimoni oral he anat seguint els punts formulats, però també s‟ha adaptat l‟entrevista al tipus de testimoni i a la diferent informació que pugui aportar en respecte a la resta de testimonis orals
Fotografia
43
Nom: Núria Rocamora Robusté
Edat: 78 anys
Lloc de residència: Carrer Sant Antoni, 89
Lloc de residència durant la Guerra Civil: Muralla
de Sant Francesc, 22
Situació familiar durant la Guerra Civil:
A finals de la guerra, cap al 1938, van cridar al seu
pare, perquè formés part de la última quinta, i es
quedaren a casa ella, la seva mare i el seu padrí. La
última carta que van rebre del seu pare va ser a la
Batalla de l‟Ebre, l‟any 1938.
1. Quan va començar la Guerra Civil jo tenia 5 anys, ja que recordo que tenia
7 anys quan es morí el meu pare.
2. A les acaballes de la guerra, molta gent d‟aquí al poble va decidir marxar
cap a les seves masies o cases pairals, ja que allà hi havia menys perill als
bombardeigs. No obstant, recordo que a la vora de la masia ( situada a la partida
dels Fontanals) hi havia un petit torrent amb un canyar bastant espès. Molts dels
pagesos del voltant van aprofitar la densitat de les canyes i concretament la
resistència de les arrels per anar excavant un petit túnel on tenia la entrada en un
extrem i la sortida en un altre.
3. Jo era molt petita, però recordo que hi anava amb la meva mare i el meu
padrí, alguns veïns de les diferents masies i també els de l‟altra banda del torrent.
Concretament recordo un cas d‟un noi -més gran que jo-, que havia estat en un
bombardeig a Barcelona, i estava atemoritzat i ho passava molt malament ja que
estava ferit de metralla a causa d‟aquest bombardeig barcelonès. En total érem
unes 15 – 20 persones.
Al poble es donava l‟avís a través de les sirenes situades al campanar, però al
camp, només podíem sentir els avions com s‟apropaven.
Al moment del bombardeig, em solia trobar pel camp, ajudant al meu avi o a la
mare.
44
4. La mort del meu pare. Tot i així, érem canalla i tenim un record un pèl
borrós. Recordo que quan encara no havíem marxat cap a la masia, molt sovint
ens trobàvem parlant amb els amics de finestra a finestra ja que l‟avi no ens
deixava sortir al carrer per perill de bombardeig. Quan sonaven les alarmes, els
xiquets sortíem encuriosits al terrat i fèiem gresca veient passar els avions. El
meu avi, pobre, pujava corrents i ens agafava a tots, ens posava un bastó a la
boca ( per evitar fer-nos mal quan petessin les bombes) i ens amagàvem al celler.
5. Quan sentíem els avions, corríem cap al canyar, entravem al refugi i no
fèiem gaire soroll. Ens esperàvem a que passessin i tornàvem a sortir. A
diferència d‟altra gent, jo personalment ho vaig viure amb tranquil·litat.
A vegades, si havíem d‟estar un temps llarg al refugi, parlàvem d‟alguna cosa ja
que quasi sempre érem els mateixos.
6. En aquest refugi no hi havia ventilació, ni llum, ni banquets ni res. Era un
refugi molt simple, excavat a la terra, i el que el mantenia dret eren les arrels de
les canyes. El van construir els pagesos de les mateixes masies pròximes.
7. Era un ambient tranquil, una mica tens, però sense sobresalts. Formava
part de la rutina. Veies els avions, corries, entraves i t‟esperaves en silenci, i
tornaves a sortir. Els de la família, un cop s‟havia acabat el perill de bombardeig,
tornàvem a sortir, però molta gent, que tenia por, es quedaven llargues estones.
Tot i així, no s‟hi va haver d‟anar gaire al refugi i tampoc van llençar cap bomba
per aquí a Valls.
8. No recordo cap bombardeig en especial, simplement hi va haver 4 o 5
perills de bombardeig.
9. Recordo que la mare sempre explica ( actualment té 103 anys) que un dia
que va haver de pujar al poble a comprar provisions, anant per la carretera
d‟Alcover va trobar una gran estesa de morts a la cuneta, i també, més amunt,
uns homes que tallaven els fils de telèfon perquè no ens poguéssim comunicar.
45
Un fet que recordo amb curiositat, és que sempre és dit, a Valls, que una dona,
durant la guerra, va perdre un braç, i resulta a ésser que amb aquest braç havia
agafat una escombra i havia pegat a Tomàs Caylà.24 També em bé present, que
al esclatar la guerra, a casa vam anar a llençar al foc una marededéu que teníem,
per por a que ens fessin alguna cosa. A la masia teníem un nen Jesús, un Sagrat
cor, i una marededéu del Carme. El meu avi les va amagar al corral, i al final de la
guerra, les vam tornar a col·locar al seu lloc. Un dia, vam trobar dues imatges
damunt del llit, com si dormissin, i el Sagrat cor damunt de la taula, amb un
„‟pasterot‟‟ de cavall a sobre. Mai sabrem qui ho va fer, potser algú que va passar
per allà i va voler fer una gràcia.
24
Polític i escriptor vallenc. Milità a la Comunió Tradicionalista i partidari del catalanisme. Morí assassinat poc després d‟esclatar la guerra.
46
Nom: Josep Sanjoan Güell
Edat: 89 anys
Lloc de residència: Carrer Vallvera, 12
Lloc de residència durant la Guerra Civil:
Raval de Sant Antoni (no recorda el número)
Situació familiar durant la Guerra Civil:
Els seus pares eren grans, i ell va ser cridat l‟any
1938 per formar part de la Quinta del Biberó 25.
Més tard d‟exilià cap a França, però al intentar
tornar a Catalunya va ser empresonat i portat a un
camp de concentració prop de Bilbao.
Per últim, el portaren a un Batalló Disciplinari 26.
1. Tenia 16 anys acabats de complir.
2. Jo mai vaig anar a cap refugi de Valls, ja que es van començar a construir
l‟any 1938, i va coincidir amb la meva marxa cap al front amb la Quinta del
Biberó. Això sí, abans d‟anar al front, vaig anar a Barcelona uns dies, i allà
solia haver-hi molts més atacs que aquí al poble. La meva estada a la
ciutat comtal havia d‟ésser en un hotel, però la por i la freqüència dels
atacs aeris van fer que em quedés a dormir al metro ja que en cas de
bombardeig la boca del metro servia per a recollir centenars de persones i
córrer escales avall.
3. Recordo que es va instal·lar una sirena al campanar de Sant Joan, i
durant els primers anys del franquisme, a certa hora posaven
„‟Cara al sol‟‟ 27 i tothom s‟havia de parar i alçar el braç.
25
Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1920 i 1921 durant la Guerra Civil espanyola. Es va anomenar així degut a la curta edat dels seus integrans (15-18 anys). 26
Els batallons són unitats disciplinàries militaritzades on es realitzaven treballs forçats. Hi anaven a parar persones que pels seus antecedents eren qualificats d‟hostils al Movimiento. 27
Himne oficial franquista.
47
4. De joves, la visió de la guerra era diferent. Jo concretament vaig lluitar al
front, a Agramunt. Quan qualsevol atac finalitzava, es feia un
reagrupament per saber quantes baixes hi havien i quants ferits.
En un reagrupament d‟aquests, vaig mirar al meu voltant hi vaig veure uns
nois, demacrats, molt joves; de la mateixa edat que jo, i en aquell precís
moment vaig ser conscient del gran desastre generacional. Un altre dia, en
un altre reagrupament, vam coincidir amb Frederica Montseny 28, i recordo
unes paraules seves referint-se a nosaltres: Però on van aquestes
criatures, si encara s’aferren al biberó? Aquesta mítica frase em va quedar
gravada i d‟aquí ve el nom de la Quinta del Biberó.
Un altre moment per a recordar és el dia que vaig tindre por per primer cop
en el que anava de tota la guerra. Un company i jo estàvem a punt de
creuar la frontera pels Pirineus quan un avió ens va començar a disparar.
Nosaltres ens tirarem a terra i ens posarem un pal entre les dents per tal
de quan llencessin les bombes, no ens ressentíssim tant. En aquell
moment vaig témer per la meva vida.
5. Ja he dit que durant els bombardeigs jo em trobava al front, per tant, no sé
com es vivia la situació. A Barcelona, els dies que hi vaig ser, notava certa
quotidianitat, ja que en sentir les sirenes, la gent corria a les boques de
metro i esperaven a que passés el perill.
6. Em ve present especialment veure a la gent amb un llum d‟oli anant pel
carrer ja que a la nit no hi havia enllumenat públic per tal d‟ocultar el nucli
urbà de possibles objectius dels bombardejos aeris.
7. Era un ambient de fe absoluta. La gent estava en silenci, quieta, i moltes
persones s‟encomanaven a Déu.
8. El dia de Nadal de l‟any 1938 em trobava a Barcelona. Per la nit hi havia
un moviment molt estrany, la gent estava nerviosa, molt tensa, però ningú
deia res. Tothom veia que quan arribés la claror del sol, començaria el
28
Líder anarquista, va ser ministra durant la II República Espanyola i la primera dona ministra de l'Europa Occidental.
48
desastre. A primera hora del matí les sirenes ja van començar a sonar, i al
sortir al carrer, vaig perdre dos dits de la mà dreta i em van obrir el cap.
Em van traslladar inconscient cap a una ambulància i em van portar cap a
l‟Hospital de la Sang 29, a Valls.
Quan vaig obrir els ulls, vaig ser conscient de que estava al meu poble,
amb la meva gent, i tot això, sense saber-ho. De seguida van anar a casa
a fer-ho saber.
9. El 19 de juliol de 1936, a Barcelona es celebrava l‟Olimpíada Popular30
i va ser la primera mortaldat de la Guerra Civil.
Un altre fet que em va xocar bastant va ser que al tornar de França, on
havia estat 7 anys servint a la República, vaig veure onejar la bandera
Espanyola i feia un sol que espantava, i els tricornis 31 brillaven com mai.
Això ens va alertar al meu company i a mi del que ens esperava durant
molts anys, i vam dubtar si seguir o tornar enrere. Finalment vam avançar.
Al cap d‟un temps, em van portar a un camp de concentració, prop de
Bilbao, i a l‟entrada hi havia un mapa que es veia Espanya i unes mans
que sobresortien i agafaven a Catalunya. Hi havia un missatge que deia:
Cataluña vuelve con su madre pátria.
29
Hospital militar habilitat a les dependències dels antics pares claretians (actualment col·legi Claret) on es trobaven els soldats ferits de la Guerra Civil. 30
L'Olimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu alternatiu als Jocs Olímpics de Berlin de 1936 que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola. 31
El tricorn (o capell de tres puntes) és un tipus de barret rígid, d'ús masculí (civil, militar i clerical), que té l'ala doblegada tot formant tres puntes.
49
Nom: Rosa Poblet Nadal
Edat: 80 anys
Lloc de residència: Avinguda Sant Jaume, 8
Lloc de residència durant la Guerra Civil:
Carrer Carnisseria ( no recorda el número)
Situació familiar durant la Guerra Civil:
4 oncles seus van ser empresonats i duts a un camp
de concentració. Un d‟ells va morir. Formaven part
de la Quinta del Biberó. Al mateix temps, el seu pare
formava part del grup de voluntaris de l‟aviació
feixista.
1. Tenia 6 anys, però estava a punt de fer els 7.
2. Els estius els passàvem a la masia, com la majoria de famílies vallenques.
Però a l‟hivern estàvem al poble. Jo solia anar al refugi de la plaça del Blat,
degut a la proximitat que existia amb casa meva. Sempre érem els
mateixos ja que en aquella època Valls no era tant gran i els coneixíem
gairebé tots.
3. Recordo que es donava l‟avís de bombardeig a través del campanar de
Sant Joan, on hi havia una sirena. La meva mare s‟espantava molt i
m‟agafava i em prenia corrents carrer Major amunt fins a arribar a l‟entrada
del refugi, que es trobava a l‟alçada de la font de la plaça del Blat. Al cap
de poc minuts sentíem sobrevolar els avions per damunt del poble, i
nosaltres conteníem la respiració, demanant que passessin de llarg.
4. És un record dolent. Especialment recordo el dia que va marxar la Quinta
del Biberó. Eren al Portal Nou, i els nois s‟aferraven al coll de les mares
plorant i dient que tenien por. Tant sols tenien 17-18 anys. Això va ser
nefast per aquesta generació ja que els va trencar els somnis i les seves
aspiracions. Tot i no ser un record de sang i de morts, és un record de
dolor i de sentiments molt carregat. Em va quedar molt marcat.
50
5. Normalment em trobava amb la mare ajudant a casa o pels carrers del
voltant, ja que el pare estava de voluntari a Santa Coloma de Farners.
Quan es donava l‟alarma, la mare corria a buscar-me i corríem carrer
Major amunt, entràvem i ens quedàvem quiets. Hi havia gent que quan
havia passat el perill tornava a sortir, però d‟altres es quedaven fins hi tot a
dormir, ja que tenien molta por. Molts matrimonis amb criatures, per ser
pràctics i no perdre temps, es fabricaven una mena de bosses amb anses,
fetes amb els sacs grans d‟arròs, on ficaven els nadons, i així, si es donava
l‟avís d‟un bombardeig, no calia vestir-los, i se‟ls carregaven a l‟esquena i
així anaven molt més ràpid
6. Jo era molt petita, i no recordo que hi hagués cap tipus de sala de cures ni
res per l‟estil. Tant sols recordo passadissos molt llargs, amb bastanta gent
asseguda en una espècie de banquets de fusta. Com ja he dit, hi havia
gent que es quedava a dormir allí, i portava unes màrfegues32 per poder
estirar-se i descansar. El refugi s‟il·luminava amb petites candeles, que es
posaven en una espècie de forats que hi havia per les parets. També havia
sentit a dir que un empleat de l‟Ajuntament era l‟encarregat de la vigilància
del refugi, la seva obertura i la seva neteja.
7. Era un ambient estrany. Teníem por. Tot i així, algú encara explicava
algun acudit per distreure‟ns i fer més amè l‟estada al refugi. També val a
dir que l‟humor dels nens, depenia en bona part a l‟estat dels pares. La
meva mare sempre estava molt espantada i jo, en veure-la tant nerviosa,
sempre em posava a plorar.
8. Era un dia d‟estiu, que estàvem a la masia, i la meva mare i jo estàvem
passejant per un camp d‟avellaners pròxim, quan tot d‟una vam sentir una
ràfega d‟aire, alcem el cap, i ens vam trobar a un avió ens va començar a
metrallar i nosaltres no paràvem de córrer, i l‟avió ens seguia. Per sort, no
ens va passar res.
32
Petits matalassos fabricats reomplerts amb les pallofes del blat i del moresc.
51
9. Un fet molt esgarrifós que recordo, és el primer cop que vaig entrar al
refugi, vaig anar per un passadís sense polir, és a dir, estava excavat al
subsòl i no s‟havia revestit amb cap tipus de material. Em vaig fixar que a
la paret i havia com pedres blanques, i en realitat eren cranis i ossos de
gent que havia estat enterrada feia molts anys en l‟antic cementiri que hi
havia al costat de l‟església de Sant Joan.
Pocs mesos abans de finalitzar la guerra, el meu pare ens va vindre a
buscar i vam anar tota la família a Santa Coloma de Farners. Una nit un
home se li va acostar, tapat amb un mocador i li va dir si tenia 15 kg de
sucre, que era per salvar la vida d‟una persona. Uns mesos mes tard, el
meu pare volia tornar a Valls, però l‟exèrcit no el deixava. Un home,
conegut a Santa Coloma perquè regentava l‟única farmàcia del poble, es
dirigí al meu pare, i li va dir que si el coneixia. El meu pare va dir que sí,
que era el farmacèutic. Però en realitat també era l‟home que li havia
demanat el sucre, i ara, per tornar-li el favor, li donaria un aval perquè
poguéssim tornar a Valls. Un dia, hi va haver un incendi a dins del refugi, ja
que va caure una espelma damunt d‟una màrfega, i com que estaven fetes
amb pellofes del blat, de seguida va emprendre. Tot i així, de seguida es
va baixar aigua de la plaça i es va poder apagar a temps.
52
Nom: Gabriel Guasch Secall
Edat: 79 anys
Lloc de residència: Carretera de Montblanc, 18
Lloc de residència durant la Guerra Civil:
Carretera de Montblanc, 18
Situació familiar durant la Guerra Civil: Va tenir la
sort de que a casa ningú va haver d‟anar al front ja
que el seu pare era gran i ell massa petit.
1. Tenia 5 anys, però al desembre en feia 6.
2. A casa meva teníem un refugi. L‟havia construït la Cooperativa de Fusters,
que tenien el taller als baixos de casa meva. L‟ajuntament va ma manar a
la població que habilitessin els subterranis de les cases per tal de protegir
el màxim de gent possible. Aquí a casa, els fusters van fer un túnel d‟uns
50 metres de llargada, que tenia unes escales situades sota de casa, i
anava en línia recte fins a un pou d‟un hort pròxim a la casa. El pou servia
de ventilació, però també de una altra possible entrada o sortida. El
passadís subterrani tenia uns 15 metres d‟amplada i uns 2 metres
d‟alçada, i a les parets hi havia petites capelletes per posar-hi els llums
d‟oli i poder il·luminar l‟estança.
3. Solia anar amb la família que es trobava a casa i el veïnat més pròxim, ja
que a la plaça de la Font de la Manxa n‟hi havia un altre. Sabien que
venien els avions ja que tocava una sirena des del campanar de Sant
Joan.
4. El dia de l‟entrada de les tropes franquistes a Valls. A la zona on sóc, es el
punt que va patir més del poble, ja que hi havia el pont que va ser
bombardejat, i davant mateix de casa, hi havia una fabrica tèxtil que també
va ser destruïda.
53
Les explosions van ser tant enormes, que els que estàvem baix al refugi
vam veure tremolar les parets, i la ràfega d‟aire ens va llençar a terra. Tot
va quedar ple de pols i runa.
Quan vam pujar cap dalt a casa, vam veure que l‟ona expansiva havia
rebentat tots els envans, havia obert portes i finestres, i tot estava capgirat.
Al carrer tot era un munt de runa i un foc al mig. Semblava extret de la
pel·lícula ‘’El Pianista’’ 33.
5. La gent tenia la mania que, al moment de sentir les sirenes, s‟escapaven
carretera amunt en direcció al bosc. Això era un error ja que al córrer per la
carretera, era molt més fàcil que et veiessin i metrallar-te. Quan sonava la
sirena, tots els veïns venien cap a casa, ja que es podia accedir per el
magatzem de la Cooperativa de Fusters o bé per una portella que hi havia
a l‟escaleta de casa meva. La gent seia per les vores del refugi i els dies
de més perill agafaven coixins i màrfegues. El refugi es feia servir més de
nit que de dia. Recordo que els fusters van preparar uns bastonets per
ficar-nos-els a la boca per evitar fer-nos mal quan petessin les bombes.
6. Això estava previst en un principi, per a tots els refugis, però generalment
no. Et dic això perquè recordo que una dona es va desmaiar dins el refugi
estant, i la vam pujar cap a casa meva i li vam donar una mica de conyac.
Doncs, si hi hagués hagut un botiquí, no hauria fet falta pujar-la fins a casa,
no creus? El refugi sempre estava obert, els fusters tenien un home que
se‟n encarregava de que el refugi estigues obert i net.
7. Certa tranquil·litat. La gent s‟agrupava per fer-se companyia i xerraven.
Amb el pas dels dies, la gent s‟anava acostumant a sentir les sirenes, els
avions...
33 El pianista és una pel·lícula bèl·lica adaptada a les memòries del músic jueu polonès Władysław
Szpilman. La pel·lícula es basa en el llibre El pianista del gueto de Varsòvia que ell mateix va escriure narrant les experiències de la seva vida en temps de la Segona Guerra Mundial i l‟invasió de Polònia.
54
8. Recordo que al pas a nivell d‟on ara hi ha la Masia Bou34, va caure una
bomba i va penjar un cotxe damunt d‟un arbre. També hi va haver una
explosió a una sala d‟espectacles situada al Pati, on va causar uns quants
ferits.
9. Com que casa meva estava situat en una zona de pas, van posar uns
controls d‟accés davant de casa. Una dona que feia prometença, portava
un hàbit de la Mare de Déu dels Dolors i els soldats republicans li van
aconsellar que se‟l tragués si no volia problemes.
També recordo que l‟últim dia de la guerra, la gran explosió de la fàbrica
de davant de casa va alliberar tots els animals de casa, que corrien pel
carrer. El fet insòlit es que als animals no el va passar res, només als
conills, que van aparèixer rebentats per l‟explosió. Una dona molt gran
d‟una casa propera, es va negar a anar als refugis, i es va salvar dels
bombardeigs de l‟últim dia. Una setmana després va morir d‟una manera
natural. Com són les coses...
En això, els Nacionals van entrar a Valls, i un vespre es van presentar uns
quants soldats a casa; havien capturat les nostres gallines, però venien a
quedar-se a sopar. Vam rostir-les al foc a terra, i vam sopar tots junts.
Un altre fet insòlit que recordo es un dia, que sortíem del refugi després
d‟una alerta per bombardeig. El meu pare va pujar cap a casa i es va
trobar un home que remenava els armaris. Això era normal en aquells
temps ja que quan sonaven les sirenes es deixava tot obert i ens
amagaven, i hi havia gent que aprofitava per entrar i robar. Les autoritats
ens van aconsellar que poséssim un cartell a la porta que hi figurés: Casa
habitada por sus dueños.
34
Restaurant situat als afores de Valls, a la partida de la Verneda
55
Nom: Pepita Bofarull Carbonell
Edat: 96 anys
Lloc de residència: Carrer Pau Mercadé, 6
Lloc de residència durant la Guerra Civil:
Carrer de Sant Oleguer, 3
Situació familiar durant la Guerra Civil:
El seu pare pertanyia a l‟Agrupació Social
Tradicionalista 35. Eren els anomenats Carlistes de
Valls però el seu pare només era monàrquic.Era
el president d‟aquesta agrupació.
1. Tenia 23 anys.
2. Jo mai vaig anar a cap refugi del poble. Sempre ens vam quedar a casa,
ja que pensàvem que mai ens passaria res, i així va ser.
3. Recordo que quan sonava la sirena que hi havia al campanar, corríem tots
cap a la cuina, ja que ens semblava el lloc més resguardat de la casa. El
meu pare va morir a finals de l‟any 1936 i a casa hi havia el meu germà, la
meva germana, la padrina, la mare i jo.
4. Desgavell, venjances i anticlericalisme. Es va iniciar una persecució de
feixistes per part dels republicans. També el bàndol més radical de la
república va fer aquell desastre tant gran com cremar esglésies i matar
capellans i monges. Als pobles, com va passar a Valls, es va aprofitar el
gran moment d‟inestabilitat per passar comptes entre famílies, i per tant,
molts dies, ens despertàvem pensant qui seria la persona que haurien
trobat morta a la cuneta de la carretera la nit passada.
35
És una organització política espanyola de tendències tradicionalistes, monarquiques (concretament carlistes) i clarament conservadors.
56
5. Sempre ens trobàvem a casa, la mare deia que anéssim a la cuina i fèiem
pinya tots en un racó. Estàvem en silenci, però no gaire espantats. Quan
passava el perill, tornàvem a fer vida normal.
6. No en puc dir res ja que mai vaig anar a cap refugi. Sabia que s‟estava
construint un refugi a la plaça del Blat, però poca cosa més.
7. A casa estàvem tots molt units. Mai vam tenir por, teníem la sensació que
no ens passaria res. Tanmateix, al carrer de Sant Oleguer, poca gent va
anar al refugi, tot i tenir-lo relativament a prop.
8. No. Tots els vam viure amb certa normalitat. Tret de l‟últim dia, quan van
entrar els Nacionals a Valls, que va caure un obús al Pati i va causar la
mort d‟uns quants joves, d‟entre els quals hi havia el promès de la meva
germana, que ens havia vingut a veure des de Barcelona aquella mateixa
nit. Es sentien els soldats caminar pels carrers, hi havia un ambient molt
tens, però ningú gosava dir res.
9. Durant els anys que va durar la Guerra Civil, hi havia molta fam i
escassetat d‟aliments. A la plaça de l‟Oli36, hi havien verdulaires, que
venien el poc que els arribava. Havies d‟alçar-te molt dematí per anar a fer
cua i poder aconseguir alguna cosa per a menjar. El dia que es va acabar
la guerra, la mare em va donar 50 pessetes i em va dir que anés voltant
pel poble per si trobava alguna cosa per comprar per menjar. Vaig estar
hores deambulant pels carrers, i finalment vaig trobar una casa on venien
carabasses i em vaig plantar a casa amb una carabassa enorme.
A casa, tot i que el meu pare era monàrquic, ens agradava la República,
però aquell desgavell que va causar al país va fer que desitgéssim
l‟entrada a la ciutat de les tropes del general Franco, ja que ens portarien
una mica de pau. Es podria dir que ens vam tornar franquistes. Tot i així,
els anys posteriors van servir per donar-nos compte de que el franquisme
feia autèntiques barbàries, com matar persones innocents o la repressió
tant forta que va viure Catalunya.
36
Plaça a tocar amb el carrer de Sant Oleguer, on des de temps immemorials es congrega el mercat de la fruita i la verdura de Valls.
57
8. Conclusions
Al plantejar aquest treball, partia d‟uns punts molt simples. Sabia per on
havia començat, però no com acabaria. Vaig començar la meva recerca a l‟Arxiu
Municipal de Valls, i era tanta la informació que trobava, que no la sabia encabir
als punts estipulats, i n‟havia de crear de nous. Així de mica en mica, es va anar
confeccionant aquest treball.
Durant els últims dies, quan ja estava acabant el treball, encara trobava
informació nova, i la sensació de que no acabaria mai era tant gran, que molts
cops em desmotivava. Però tot i així, he intentat explorar tots i cada un dels llocs
on penso que hi podria trobar coses útils, i d‟una manera o altra, han estat
reflectides en aquest treball. Una cosa que em va dificultar molt el procés de
consulta de les fonts històriques va ser que jo intentava seguir els punts clau, és a
dir, seguir un esquema coherent pel treball, però en realitat, trobava molta
informació de coses que en un principi no havia pensat introduir-les, i en canvi,
coses essencials com el desenvolupament de la Guerra Civil a Valls, van ser
impossibles de trobar i fer-me una idea general de la situació.
A mesura que passaven les setmanes, anava veient la completa
desorganització, o més ben dit, la absoluta manca d‟interès sobre aquest tema i
similars de certs òrgans clau per a la ciutat, com pot ser l‟Ajuntament.
Ells posen com a excusa que són uns temps difícils i s‟ha de mirar de
direccionar els diners cap a coses mes útils per als ciutadans, però el contrapunt
el posen els historiadors locals, ja que diuen que fa uns 5 anys, quan es va
emprendre el projecte de restauració del refugi de la plaça del Blat, hi havia un
pressupost destinat, però les obres van quedar a meitat de projecte, i els diners
es van esfumar. Mostro la meva indignació cap al consistori de la poca motivació i
facilitat que donen als ciutadans per tal de que puguin conèixer els fets i el passat
de la seva ciutat, el seu patrimoni, i com no, de les seves arrels. Per tant, un dels
objectius d‟aquest treball, és fer la meva petita aportació a la ciutat, i intentar
recopilar per primera vegada en un sol document, tota la informació possible
sobre els refugis antiaeris de Valls.
També he confeccionat una modesta web per tal de qui ho desitgi, pugui
consultar qualsevol dubte sense necessitat de fer la laboriosa tasca d‟anar
analitzant les diferents fonts històriques.
La direcció web es : http://elsrefugisantiaerisvalls.blogspot.com
58
Per això he anat contrastant la informació que em donaven els llibres i les
diverses fonts, amb els testimonis d‟aquella època, i m‟he endut alguna que altra
sorpresa, perquè moltes vegades els matisos que ens donen els llibres, no
corresponen amb la realitat.
Com a exemple d‟això, trobem que al manual redactat per la Generalitat on
hi havia les instruccions per a la correcta construcció dels refugis a Catalunya,
així com també les disposicions sanitàries, els encarregats d‟aquests llocs,
il·luminació, ventilació, etc, el refugi antiaeri de la plaça del Blat no ho complia, ja
que ni de bon començament, es va seguir el projecte de construcció ni els
plànols. Tampoc hi havia ventilació i, -segons els diferents testimonis-, no hi havia
cap sala de cures ni farmaciola.
Val a dir, que a l‟hora de consultar alguna font, s‟ha d‟analitzar d‟on prové, ja
que moltes vegades està explicat d‟una forma subjectiva, sempre decantant-se
cap a alguna ideologia concreta. Això ho veurem reflectit a l‟hora de entrevistar
als testimonis orals ja que només al explicar-te l‟entrada dels Nacionals a Valls,
saps perfectament si els de casa seva eren republicans o feixistes.
Una cosa que m‟ha cridat molt l‟atenció ha estat la passivitat que mostraven
les persones entrevistades enfront als fets que van passar durant la Guerra Civil.
Ho expliquen amb frivolitat, resignació, i perquè no, amb ironia i humor.
Això últim és una de les coses que més em va impactar a l‟hora d‟estar escoltant
als entrevistats, ja que moltes vegades explicaven un fet, relativament dur i cruel,
d‟una manera irònica i rient (potser per treure pes a l‟ afer), i fent gràcies a coses,
que de ben segur si ens haguessin passat a nosaltres, la realitat seria una altra.
És clar també, que era una altra generació.
En respecte als testimonis orals, concretament en una entrevista, vaig
passar una mala estona ja que a mitja entrevista va aparèixer una amiga de
l‟entrevistada, i aquesta, em va animar a que li fes també les preguntes ja que
ella havia estat al refugi de la plaça del Blat. De bon començament ja vaig notar
una clara insuficiència a l‟hora de narrar els fets, li preguntaves per temes
diferents i sempre acabava responent que havien matat al seu pare al front. Era
una situació molt incòmode ja que si paraves l‟entrevista, podries ofendre a
aquesta persona, i si seguies amb l‟activitat, era nul·la ja que no aportava res en
concret ni útil per al meu treball. Aquesta dona tenia Alzheimer.
59
Vaig passar una molt mala estona ja que cada cop que li feia una pregunta,
veia com l‟afectada es ficava més nerviosa. Finalment vaig eliminar preguntes i
vaig donar l‟entrevista per finalitzada.
Un altre fet que vaig trobar una mica estrany ha estat el fet del lloc on es
troba el plànol del refugi de la plaça del Blat, ja que està a Tarragona i ni tant sols
l‟arxiu municipal de Valls en té una còpia.
A part de tot això, volia fer una aportació més pràctica, i l‟he aconseguit
investigant sobre uns refugis que molt poca gent sap que existeixen, els refugis
no catalogats. A Valls existeix molt penosament una catalogació de 9 refugis, molt
simple, sense plànols... Es una catalogació incompleta, i jo la he intentat
completar afegint la recopilació dels refugis no catalogats.
Ha estat una feina molt laboriosa, perquè al no existir cap tipus de font històrica
oficial, ha fet que hagi d‟haver anat contrastant la informació amb diverses fonts
orals. Aquesta part es troba a l‟annex del treball.
En conclusió, tot i els entrebancs que he trobat a l‟hora d‟investigar i realitzar
la recerca de l‟informació, estic molt satisfet ja que partia des d‟un punt d‟inici
senzill i he acabat amb un treball força extens, abastant força temes, perquè no
tant sols és el fet històric de la Guerra Civil espanyola, sinó les vivències de cada
persona, els sentiments, i com molt bé he deixat escrit en l‟introducció d‟aquest
treball, no volia un treball informant sobre els atacs aeris durant la guerra
-ja que per aquesta banda podem consultar qualsevol llibre especialitzat en el
tema- sinó un treball de recopilació de les vivències viscudes, de sentiments, i de
passions. És a dir, la guerra de les persones, la guerra del dia a dia.
El tema dels atacs aeris durant la Guerra Civil ha estat el fil conductor del
treball.
Aquest treball m‟ha aportat, entre d‟altres coses, un bon coneixement del dia
a dia de les persones que van viure de primera mà la Guerra Civil, un
aprofundiment envers la meva petita cultura general, la coneixença del patrimoni
vallenc, la fosca etapa de la ciutat durant la guerra i sense cap mena de dubte,
escoltant aquelles persones, ara ja grans, que moltes vegades podrien qualificar
de sàvies, he après. He après a analitzar les situacions i els fets que passen
d‟una manera objectiva, tenint en compte l‟opinió de les diferents parts afectades.
60
He après a que mai s‟ha de jutjar precipitadament i sense coneixement
algun. He après que per entendre l‟actualitat s‟ha de mirar al passat i analitzar les
causes, i quines són les conseqüències que poden tindre les nostres accions en
un futur. Un futur que no està escrit.
61
9. Bibliografia
Llibres
ALTÈS, Pere / Valls, la represa. Hoja Parroquial 1939-1943. Valls 1996
MARTÍ I BAIGET, Josep / Valls, una memòria fotogràfica. 1845 – 2000. Valls
2000
CASAS MERCADÉ, Ferran / Valls: La Guerra Civil. (Quan no hi havia pau ni treva
1936-1939). Valls 1982
CASAS MERCADÉ, Ferran / Valls, a Sol i Serena. (Abans de la Guerra Civil).
Valls 1977
PUJADÓ I PUIGDOMÈNECH, Judit / Oblits de rereguarda. Els refugis antiaeris a
Barcelona 1936-1939.
PUJADÓ I PUIGDOMÈNECH, Judit / Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a
poble. Barcelona 1996
GENERALITAT DE CATALUNA I JUNTA DE DEFENSA PASSIVA./ Normes
generals i instruccions tècniques. Barcelona 1936
CLIMENT, Lluís / Rojos en Tarragona y su provincia. 1942
EL PUNT / Imatges 1936-1939. La Guerra Civil a les comarques Tarragonines.
2008
Altres publicacions
Revista Cultura AAEET: la vida de l‟entitat (1929-2007)
Llibre d‟Història per a 4t d‟ESO. (sèrie Ítaca) 2007
Llibre d‟Història per a 2n de Batxillerat. ( ed. Vicenç Vives) 2009
Documental: Els oblidats del ’39. (2007)
Documental: De Maig a Gener; els bombardejos sobre Granollers 1938-1939.
(2006)
62
Webs
http://www.valls.cat
http://www.youtube.com
http://www.catpatrimoni.com
http://www.gencat.net
http://www.enciclopèdia.cat
http://www.memorialdemocratic.net
http://www.xtec.cat
http://www.mhcat.net
http://www.bombardejosdegranollers.info
http://www.barcelonabombardejada.cat
http://www.guardiacivil.org
Arxius consultats
Arxiu Municipal de Valls
Arxiu Històric Comarcal de Valls
Biblioteca Pública de Valls
Oficina de Turisme de Valls
Col·legi d‟Arquitectes de Catalunya
Arxiu Històric de Tarragona
Agraïments
Àngel Gassol ( Ruta guiada i orientació )
Ramon Andreu Benach ( Tutor del treball )
Marta Arjona Blasco ( Fotografies ruta guiada )
A totes aquelles persones que d‟una manera desinteressada, m‟han facilitat la
feina i m‟han ajudat en la realització d‟aquest treball
63
10. Annex
Recerca dels refugis no catalogats de Valls
NOM Tomb del Balcó
LOCALITZACIÓ Sortint de Valls per la carretera de Tarragona ( a l'alçada del passeig de l'Estació), a banda dreta i damunt mateix del parc conegut com a Mas Miquel, trobem un indret molt conegut per la majoria d'habitants de Valls. Un lloc anomenat ''Tomb del balcó''. Es un indret preciós, que ens premia amb una panoràmica
immillorable de la ciutat de Valls.
PROPIETARI No es coneix cap propietari. Era un lloc comú per a la
majoria de pagesos i masies del voltant
ANY DE
CONSTRUCCIÓ
1938. L‟Ajuntament manà la construcció de refugis per tal
de protegir tota la població
CONSTRUCTOR Els pagesos dels camps dels voltants.
CARACTERÍSTIQUES En aquest indret, hi trobem avui encara, un refugi, de
petites dimensions, més aviat podríem dir que és una
cova, excavada en terres dures que té una entrada per un
camp particular de damunt de Mas Miquel, i que la seva
sortida es troba a pocs metres del Torrent de Sant
Francesc. El passadís té uns 50 metres de llargària,
1 metre d‟amplada i 1.70 metres d‟alçada.
Recordo que quan jo era petit, anava a l'escola CEIP
Eugeni d'Ors de Valls, i per carnaval, concretament el dia
de dijous gras a la tarda, tota l'escola anàvem d'excursió a
Mas Miquel, i amb els amics, sempre jugàvem a
traspassar aquesta cova. Quan he començat a fer la meva
recerca, he trobat que aquest refugi era el mateix lloc on
jugava jo de petit.
ESTAT ACTUAL Actualment es troba en un estat de conservació precàri, i
es bastant perillós entrar-hi doncs pot haver alguna
esllavissada de terra i de pedres, ja que no hi cap condició
de seguretat.
64
NOM Ca l’Amada
LOCALITZACIÓ Als antic magatzems de Ca Barrau, situats al principi de
la muralla de Sant Antoni, venint del Portal Nou.
PROPIETARI Família Barrau
ANY DE
CONSTRUCCIÓ
1938
CONSTRUCTOR Desconegut
CARACTERÍSTIQUES Refugi privat de petites dimensions. L‟any 1995 es van
enderrocar les antigues cases que ocultaven part de la
muralla medieval de darrere l‟església de Sant Joan. Al
mateix temps es van descobrir un seguit de forats que
conduïen a un refugi de l‟època de la Guerra Civil.
Era un petit refugi particular, però resulta a ser que era
una de les entrades al refugi oficial del Portal Nou.
Si ens centrem en aquest refugi de la zona de
Ca l‟Amada, és impossible investigar sobre el seu estat
ja que no s‟hi pot accedir degut a la seva perillositat.
ESTAT ACTUAL Desaparegut ja que l‟edifici on es trobava va ser
enderrocat l‟any 1995.
65
NOM Carretera de Montblanc
LOCALITZACIÓ Carretera de Montblanc, 18
PROPIETARI Familia Guasch Secall
ANY DE
CONSTRUCCIÓ
1938
CONSTRUCTOR Cooperativa de Fusters de Valls
CARACTERÍSTIQUES Situat sota el taller de la Cooperativa de Fusters,
aquests van fer un túnel d‟uns 50 metres de llargada,
que tenia unes escales situades sota de la casa, i anava
en línia recte fins a un pou d‟un hort pròxim a la casa. El
pou servia de ventilació, però també de una altra
possible entrada o sortida. El passadís subterrani tenia
uns 15 metres d‟amplada i uns 2 metres d‟alçada, i a les
parets hi havia petites capelletes per posar-hi els llums
d‟oli i poder il·luminar l‟estança. Servia per albergar tot
el veïnat possible per tal d‟evitar que la gent corrés
carretera amunt en direcció al bosc, ja que en aquella
època aquesta era la mentalitat, tot i que resultava més
fàcil que resultessin morts.
ESTAT ACTUAL Un cop acabada la Guerra Civil, l‟Ajuntament del
moment, per donar sensació de seguretat, va fer
soterrar i tapiar tots els refugis existents. Actualment es
troba ple de terra.
66
NOM Passeig de l’Estació
LOCALITZACIÓ Carrer Vallvera, Passeig de l‟Estació, i Mas Miquel
PROPIETARI Comunitari
ANY DE
CONSTRUCCIÓ
Desconegut, però molt abans de la Guerra Civil ja que
era una rasa per desviar les aigües pluvials dels camps.
CONSTRUCTOR Els pagesos de la zona
CARACTERÍSTIQUES Això no era pas un refugi antiaeri, sinó que va ser
habilitat per aquest ús. Des de temps immemorials,
havia existit una rasa de desguàs d‟aigües en cas de
fortes pluges. Quan va arribar la Guerra Civil, aquesta
rasa es cobrí amb troncs i rames i s‟hi tirà terra per
damunt per tal d‟habilitar-ho com a túnel i amagar-se en
cas de bombardeig, com si d‟un cau de conills es
tractés. Aquesta rasa anava des del que coneixem avui
dia com a pont del Fornàs, passant per l‟Avenir, zona de
la Vallvera, la meitat del Passeig de l‟Estació i
desembocant al torrent de Mas Miquel. Tot i així, només
hi havien alguns trossos coberts, ja que la rasa era molt
llarga.
ESTAT ACTUAL A mitjans del segle XX, aquesta zona començà a
transformar-se i es convertí en l‟eixample de la ciutat.
Aquesta rasa va desaparèixer al preparar el terreny per
a futures construccions. Tot i així, els anys de pluges
torrencials encara es pot apreciar per on passava
aquesta rasa ja que es forma un petit rierol que
desemboca al torrent de Mas Miquel.
67
NOM 4 Cantons
LOCALITZACIÓ Muralla del Castell
PROPIETARI Desconegut
ANY DE
CONSTRUCCIÓ
1938
CONSTRUCTOR Desconegut
CARACTERÍSTIQUES Resulta a ésser, que a l‟alçada de l‟encreuament entre
el Pati, el carrer Jaume Huguet i la Muralla del Castell hi
ha una zona coneguda popularment amb el nom de „‟4
cantons‟‟. Allà fins fa relativament poc hi havia un hostal
anomenat Casa Fèlix, i una porta més enllà, una
fusteria. És molt poca la informació que m‟ha arribat
sobre aquest refugi, ja que al desaparèixer la família i el
seu casal familiar, s‟ha perdut el testimoni i el lloc on es
trobava el refugi. Segurament seria una casa com
moltes d‟altres, amb un petit refugi als subterranis per
poder socórrer el veïnat dels carrers adjunts.
Malauradament el desinterès per part de l‟Ajuntament i
de les diferents institucions que guien aquest tipus de
projectes, han propiciat la desaparició d‟aquests indrets,
i de ben segur, si la situació no canvia, acabarà passant
amb la resta de refugis vallencs.
ESTAT ACTUAL Actualment està desaparegut ja que l‟edifici el van
enderrocar l‟any 2007.
68
NOM Carrer de la Cort
LOCALITZACIÓ Diferents cases del carrer de la Cort que tenien cubs
als seus subterranis
PROPIETARI Propietaris de les respectives cases.
ANY DE
CONSTRUCCIÓ
Depèn de l‟any de la construcció dels cubs. Però es
van unir a partir de l‟any 1937
CONSTRUCTOR Desconegut
CARACTERÍSTIQUES A Valls sempre s‟ha dit que existeix un passadís que
va des de l‟església de Sant Joan fins al Santuari de la
Mare de Déu del Lledó. Velles històries conten que
aquest túnel servia per comunicar els dos temples, on
capellans i monges mantenien relacions. Fruit d‟això,
eren els esquelets de nadons recent nascuts que es
trobaven a l‟interior d‟aquets túnels. Una història
esgarrifant. Investigo, i trobo, alguna veritat, fins a cert
punt. Aquest passadís, resulta a ésser, una
comunicació dels cubs dels grans Casals catalans de
principis del S. XX que es troben des del carrer de la
Cort al Passeig dels Caputxins. M‟explico: durant la
Guerra Civil, moltes famílies van foradar els cubs dels
seus subterranis per tal de que es comuniquessin amb
els del seu veí, a la fi de que un major nombre de
persones es poguessin refugiar en cas de bombardeig.
Si enllacem tots els cubs de les cases del carrer de la
Cort, passant pel Pati, unint-se amb el refugi de la font
de la Manxa i pujant pel Passeig dels Caputxins,
arribem al Lledó, i això donaria lloc a dit passadís.
En respecte als „‟cadàvers‟‟ dels suposats fills de
monges i capellans, no és res més, que un antic
cementiri que es trobava als voltants de l‟antiga
església romànica de Sant Miquel, ja documentada el
1192. Més tard es bastí l‟actual església de Sant Joan
(1583) i l‟antic cementiri quedà en desús.
69
Com que es va tenir que perforar el subsòl i remoure
terres, això explicaria els cadàvers i ossos que es
trobaven per la plaça del Blat i voltants.
ESTAT ACTUAL Va en relació a l‟estat dels cubs i dels subterranis de
les cases del carrer de la Cort.
70
Fotografies relacionades amb el treball
Pont dinamitat durant la retirada,
per l‟exercit republicà. Pont de
Sant Francesc.
Carretera de Valls - El Vendrell
Algunes de les fàbriques més
significatives també van ser
dinamitades durant la retirada de
l‟exèrcit republicà
Refugi de rases del Pati i treballadors
construint-lo durant l‟any 1938
71
REFUGI DE LA PLAÇA DEL BLAT
Edifici de Can Segarra
Maó nou Maó vell
Escales i font de les sirenes on es trobava Detall del canvi de maons on una de les entrades del refugi de la s‟aprecia l‟entrada al refugi. plaça del Blat.
Porta de l‟entrada actual al refugi.
72
Restes trobades durant la recuperació del refugi de la plaça del Blat. Es van trobar gots, ampolles, plats trencats, alguna sabata, i fins hi tot, restes de menjar com podia ser ossos de pollastre.
Caps dels àngels i sants
de l‟església de Sant Joan. Havien estat
profanats durant l‟onada revolucionaria de l‟any
1936 i posteriorment enganxats a l‟avantsala
del refugi de la plaça del Blat.
Actualment s‟està construint un ascensor a l‟edifici de Can Segarra. El que això comporta és que està afectant una part del refugi antiaeri, enderrocant algunes voltes i/o parets, i deixa en bastant mal estat algun punt en concret. Val a dir, que l‟Ajuntament i el mateix projecte d‟obres, prohibeixen totalment que aquesta obra afecti l‟estructura o l‟estat de dit refugi. Ara bé, trobem una altra realitat.
73