treball de recerca

45
CINEMA I MITE: LA VIDA I LES GESTES D’HÈRCULES Per: Alba Ma Fernández Torres

Upload: ies-pla-den-boet

Post on 04-Jul-2015

870 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Treball De Recerca

CINEMA I MITE: LA VIDA I LES GESTES D’HÈRCULES

Per: Alba Ma Fernández Torres

Page 2: Treball De Recerca

ÍNDEX0.) Introducció1.) Part teòrica 1. 1. El mite i la mitologia 1. 2. La mitologia grega 1.2.1. Fonts literàries i arqueològiques 1.2.2. Déus principals 1.2.3. Criatures fantàstiques 1. 3. El cinema de tema grec i les seves característiques2.) Part pràctica 2. 1. La pel·lícula: Hércules (2005) 2..2. Sinopsis argumental 2. 3. Anàlisis mitològic de la pel·lícula 2.3.1. El naixement d’Hèrcules 2.3.2. Els treballs d’Hèrcules 2.3.3. La mort d’Hèrcules3.) Conclusió

Page 3: Treball De Recerca

0. INTRODUCCIÓ

Per què vaig escollir fer un treball de recerca sobre mitologia?

Objectius: - Donar una visió en conjunt del tractament dels temes grecs

- Informar sobre la pel·lícula escollida (Hércules, 2005) - Distingir el que veritablement grec hi ha en aquesta de

l'inventat pels seus artífexs

Page 4: Treball De Recerca

1. PART TEÒRICA

Page 5: Treball De Recerca

1.1. EL MITE I LA MITOLOGIA

Què és un mite? Quina és la seva funció? Quins tipus de mites hi ha?

- Cosmogònics - Morals

- Teogònics - Fundacionals - Antropogònics - Escatològics - Etiològics

Què és la mitologia?

Page 6: Treball De Recerca

1.2. LA MITOLOGIA GREGA

Què és la mitologia grega? Antropomorfisme Immortalitat Debilitat éssers humans davant forces de la naturalesa Les seves pràctiques i creences no tenen una estructura

formal com una institució religiosa del govern, ni un codi escrit com un llibre sagrat.

Encara que a Grècia no hi havia una organització religiosa oficial, per regla general es veneraven uns certs llocs sagrats com l’Oracle de Delfos dedicat al déu Apol·lo.

Page 7: Treball De Recerca

1.2.1. FONTS LITERÀRIES I ARQUEOLÒGIQUES

D’on sorgeixen els mites? Proporcionats per fonts literàries i arqueològiques. Els relats mítics tenen un paper important en quasi tots els gèneres de la

literatura grega. Poemes èpics la Ilíada i l'Odissea d’Homer i dos poemes d’Hesíode: la

Teogonia i Els treballs i els dies. Himnes homèrics, fragments de poesia èpica del cicle troià, en poemes

lírics i en les obres dels dramaturgs del segle aC. Historiadors de l’època Dissenys geomètrics sobre ceràmica del segle VIII a.C. que representen

escenes del cicle troià, així com els treballs d'expiació d'Hèrcules imposats per Euristeu.

Importància de les fonts arqueològiques: - Representació de molts mites en atuells abans que en fonts literàries. - Les fonts visuals representen de vegades mites o escenes mítiques que

no estan recollides en cap font literària conservada.

Page 8: Treball De Recerca

1.2.2. Déus grecs principals

Els Déus Olímpics Eren els principals déus del panteó grec els quals habitaven al mont Olimp. Fixos: Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atena, Apol·lo i

Artemisa. Variables: Hestia, Deméter, Dionís i Hades. Aquests formaven una societat organitzada en termes d’autoritat i poders de manera

que, es dividien en tres grups que controlaven importants poders: el cel o firmament, el mar i la terra; i tots estaven governats per Zeus, el déu suprem, pare espiritual dels déus i els terrestres.

Zeus, Hera, Hades, Hestia, Poseidó i Deméter eren germans i els altres són considerats fills del primer.

Es movien amb tota llibertat, es preocupaven només pels seus assumptes i només intervenien en els assumptes dels humans quan aquests revelaven un comportament inacceptable aplicant-los severs càstigs.

Aquests van guanyar la seva supremacia al món dels déus gracies a que Zeus els va portar a la victòria en la guerra amb els titans.

Page 9: Treball De Recerca

1.2.3. CRIATURES FANTÀSTIQUES

Aus del llac Estimfal Centaure Cérvola de Cerínia Esfinx Fúries Harpies

Hidra de Lerna Lleó de Nèmea Nimfes Sàtir Sirenes Toro de Creta

Page 10: Treball De Recerca

1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

El terme peplum derivat del mot grec peplon defineix al cinema de tema grec i romà.

Es basava en temes mítics o històrics Edat daurada: anys 50 i principis anys 60. En l’actualitat s'ha intentat de revitalitzar

el gènere amb l'oscarizada Gladiator (2000) i més recentment d'altres com Troya (2004), Hércules(2005) i 300 (2007).

A Grècia mite i història confluïen, amb un matís èpic i bell; grecs, romans, cristians i víkings formaven una sola humanitat, temps i nacionalitats es perdien.

Els romans veurien representacions teatrals per gaudir, no per aprendre. El cinema de tema grec no és el més freqüent ni el millor, però és un necessari

complement al de romans; tant com objecte de curiositat, com d'estudi. Actualment és difícil distingir el que hi ha de tema grec o romà en les pel·lícules

gregues.

Page 11: Treball De Recerca

1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

Amb aquestes pel·lícules podem aprendre més dels gustos de l’època en que foren fetes que de l’època que pretenen il·lustrar. De fet, si els grecs de l’antiguitat poguessin contemplar el que el cinema ha mostrat d’ells, ni ells mateixos es podrien reconèixer.

El nostre cinema no ha nascut per a ells, sinó per il·lustrar-nos a nosaltres sobre el seu, per interpretar els herois o històries antigues transmeses en l'art i en la literatura, i forjar una peculiar imatge de Grècia amb vista als espectadors contemporanis de cada pel·lícula.

La majoria de gent té una imatge de Grècia condicionada per aquesta mena de pel·lícules i pocs s'acosten a la més gran complexitat de la mitologia, representada al cinema a través d’obres més o menys fidels als textos originals.

Page 12: Treball De Recerca

1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

Per què hi ha més cinema de romans que de tema grec? Destaca la seva escassetat d'exemples enfront de la gran massa de

pel·lícules de tema romà deguda a: - Manca d’unitat històrica grega - Manca d’espectacles que cridin tant l’atenció com els romans - Complexitat de les fonts literàries gregues

Page 13: Treball De Recerca

1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

Característiques comunes dels peplum: Simplicitat dels personatges caracteritzats com estereotips: dolents cruels,

herois sorprenents per la seva integritat moral i la seva força hercúlia, i dones bones i enamoradisses o dolentes.

La grandiositat dels decorats amb espectaculars escenes de batalles i saquejos de ciutats.

Una atractiva història d’amor amb un final feliç. Les característiques morals dels personatges venen donades pel seu

aspecte físic. Gestes fascinants o accions guerreres espectaculars. Destruccions dels decorats o catàstrofes.

Page 14: Treball De Recerca

1.3. EL CINEMA DE TEMA GREC I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES

Tòpics en el cinema de tema grec: Jocs Atlètics Batalles terrestres i navals La ambientació. - S’adapten els personatges del peplum grec als gustos de l’època en que es

produeix el film. - S’utilitzen diferents ordres arquitectònics. Els déus grecs, la presentació dels quals pot ser de diverses formes: - La inexistència dels mateixos - La presència real dels déus en el succeir humà o la seva personificació en éssers

humans relacionats. - Els déus baixen a ajudar als mortals moderns.

Page 15: Treball De Recerca

2. PART PRÀCTICA

Page 16: Treball De Recerca

2.1. LA PEL·LÍCULA: HÉRCULES (2005)

Page 17: Treball De Recerca

2.1. LA PEL·LÍCULA: HÉRCULES (2005)

Sinopsis argumental:

Naixement d’Hèrcules Exili d’Hèrcules a les muntanyes per “assassinar” a Linus Hèrcules venç a l’Hidra i salva al rei Creont Casament d’Hèrcules i Megara Mort dels seus tres fills Treballs d’expiació Hèrcules exigeix el compromís del seu fill Hilo amb Yole a

Euristeu Mort d’Euristeu, Megara i Alcmena Casament d’Hèrcules i Deianira i compromís d’Hilo amb Yole

Page 18: Treball De Recerca

2.3. ANÀLISIS FÍSIC I PSICOLÒGIC DELS PERSONATGES

Hèrcules (Heracles) Alcmena Amfitrió Deianira Megara

Íficles Euristeu Quiró Anteu Linus

Page 19: Treball De Recerca

2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA

2.3.1. El naixement d’Hèrcules

Page 20: Treball De Recerca

2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA

2.3.1. El naixement d’Hèrcules en la pel·lícula En la pel·lícula, Zeus no va prendre la forma d’Amfitrió per violar a

l’Alcmena, sinò que s’encarna en el personatge d’Anteu, de manera que queda millor reflexada la violació.

No és Alcmena qui li posa el nom al semidéu sinó les Aus d’Estinfalia, que en realitat resulten ser harpies seguidores d’Hera.

Hera es personifica en el personatge d’Alcmena durant tota la película, i d’aquesta manera, fica les dues serps en el bressol d’Hèrcules, qui les estrangularà tal i com diu el mite.

Durant tota la película els deus Hera i Zeus es personifiquen en personatges: la primera en Alcmena i el segon en Anteu i Amfitrió.

Page 21: Treball De Recerca
Page 22: Treball De Recerca

2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA

2.3.2. Els treballs d’Hèrcules Els dotze treballs d’Hèrcules son les gestes que l’heroi va realitzar sota les

ordres del seu cosí Euristeu per expiar l’assassinat als tres fills que va tenir amb Megara, el que va ser un crim involuntari per la seva bogeria, però no per això no deixa de ser un pecat.

Els mitògrafs de l’època hel·lenística van classificar els treballs segons els lloc en que van ser produits: Sis al Peloponès, i els altres sis es distribueixen arreu del món: Creta, Tracia, Escitia, l’occident extrem, el país de les Hespèrides, i els Inferns.

En la pel·lícula Hércules (2005), només surten representats 9 dels treballs, dels quals 2 (“El jabalí de Erimanto” i “La Hidra de Lerna”)són presos com gestes prèvies als treballs i uns altres dos es mesclen creant un de sol (“Las yeguas de diómedes i “El cinturón de la reina Hipólita”).

Page 23: Treball De Recerca

2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA

2.3.2. Els treballs d’Hèrcules

3) El lleó de Nèmea4) L’Hidra de Lerna5) El porc senglar d’Erimant6) La cérvola de Cerínia7) Els Estables del rei Àugies8) El Toro de Creta

3) Les Aus del llac Estimfal4) Les Eugues de Diomedes5) El Cinturó de la Reina

Hipòlita6) Els Bous de Gerió7) Les Pomes daurades del

jardí de les Hespèrides8) El Ca Cèrber

Page 24: Treball De Recerca

1) El Lleó de Nèmea

Page 25: Treball De Recerca

1) El Lleó de Nèmea

Page 26: Treball De Recerca

2) L’Hidra de Lerna

Page 27: Treball De Recerca

2) L’Hidra de Lerna

Page 28: Treball De Recerca

3) El Porc senglar d’Erimant

Page 29: Treball De Recerca

3) El Porc senglar d’Erimant

Page 30: Treball De Recerca

4) La Cérvola de Cerínia

Page 31: Treball De Recerca

4) La Cérvola de Cerínia

Page 32: Treball De Recerca

5) Els Estables del rei Àugies

Page 33: Treball De Recerca

6) El Toro de Creta

Page 34: Treball De Recerca

6) El Toro de Creta

Page 35: Treball De Recerca

7) Les Aus del llac Estimfal

Page 36: Treball De Recerca

7) Les Aus del llac Estimfal

Page 37: Treball De Recerca

8) Les Eugues de Diómedes

Page 38: Treball De Recerca

9) El Cinturó de la reina Hipòlita

Page 39: Treball De Recerca

8 i 9) Les Eugues de Diómedes i El Cinturó de la reina Hipòlita

Page 40: Treball De Recerca

10) Els Bous de Gerió

Page 41: Treball De Recerca

11) Les Pomes daurades del Jardí de les Hespèrides

Page 42: Treball De Recerca

12) El Ca Cèrber

Page 43: Treball De Recerca

2.3. ANÁLISIS MITOLÒGIC DE LA PEL·LÍCULA

2.3.1. La mort d’Hèrcules

Page 44: Treball De Recerca

3. CONCLUSIÓ

He complert els meus objectius del treball? Per què les pel·lícules no són fidels als mites? Quines conseqüències comporta? Com faria jo una pel·lícula d’aquest tipus?

Page 45: Treball De Recerca

Fi

Agraïments a Yolanda Serra per la seva col·laboració, ànims i ganes perquè l’elaboració d’aquest treball hagi estat possible.