http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

1

Treball de cures als equips

1. Quan aplicar aquesta eina

A partir de les converses amb professionals ens adonem que un tema que sorgeix continuadament és la necessitat de “cuidar a qui cuida”. En aquesta fitxa recollim aquells elements que més hem detectat que preocupen i apuntem algunes reflexions i propostes per utilitzar en aquells moments que considereu oportuns.

2. En què consisteix?

La gestió emocional

El col•lectiu de professionals dedicats a l’atenció de la comunitat està acostumat a treballar amb els conflictes que plantegen les persones a qui atenen, i està capacitat per fer-ho. Això no treu que sovint els conflictes amb què treballen són desbordants i dolorosos i que costen d’acompanyar, això suposa per als professionals un desgast emocional que cal atendre. És important tenir present que són persones treballant per a persones i que allò que senten com a persones durant la intervenció també les condiciona, en siguin més o menys conscients.

D’altra banda, escoltant les seves experiències d’acompanyament a la comunitat, sigui des del

rol que sigui (d’educador, des d’equips de gestió de conflictes, com a tècniques de districte, des de serveis socials, etc.), coincideixen que els conflictes que més difícil els resulta de gestionar i transformar són aquells en els quals es veuen directament immerses, que en l’àmbit professional sovint són de convivència i organització d’equip.

Els equips professionals expressen sovint com els és més senzill aplicar la perspectiva de transformació de conflictes amb les persones usuàries que amb ells mateixos.

La cultura de la violència en què hem estat exposats des de petits, no ens va donar eines per abordar els conflictes de forma noviolenta, n’hem hagut d’anar aprenent de mica en mica. Tanmateix sovint, de manera espontània i inconscient, reapareixen hàbits i actituds que ens dificulten la transformació constructiva d’un conflicte. Cal desaprendre, per poder aprendre una nova perspectiva i aquest és un procés difícil i llarg. Un dels elements clau en aquest procés és la gestió emocional, aprendre a identificar, acceptar, sostenir i canalitzar les pròpies emocions i les dels altres, i aprendre a interpretar quina és la necessitat profunda que s’amaga darrera l’emoció. Aquest és un aspecte

Tran

sfor

mar

el c

onfli

cte

a la

ciu

tat

- E

ina

nº2

1.T

reba

ll de

cur

es a

ls e

quip

s

EINA Nº 21

“L’ètica de la cura va més enllà de la norma institucionalitzada i abstracta en la que es basa l’ètica de la justícia, i incorpora una mirada contextual, immersa en els detalls de les situacions, persones, temps i espais, tot pivotant al voltant del concepte de «responsabilitat», sorgida de la consciència de formar part d’una xarxa de relacions d’interdependència.”(Sembrant cura per cultivar canvis, Lafede.cat)

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

2

rellevant en diversos nivells d’actuació, recollint les inquietuds dels equips de professionals els classifiquem de la següent manera:

• A nivell personal: Vetllar per no permetre que les emocions incòmodes fruit d’intervencions professionals quedin estancades o obertes i es transfereixin a la vida personal.• A nivell professional: Millorar la pròpia actuació amb les persones usuàries. Caminar cap a la transformació dels conflictes i les actituds cooperatives amb més eines.• A nivell interpersonal: Enfortir el propi projecte i equip de treball. Si no hi ha violències dins l’equip, aquest tindrà més estabilitat, fortalesa, garantia en el temps i salut laboral.

Les persones dedicades professionalment a canalitzar i gestionar conflictes, sovint no ens deixem el temps ni la cura per escoltar-nos els propis conflictes interns, ni per ubicar-nos com a subjecte dins dels conflictes que se’ns presenten. Cal prendre consciència que de manera inevitable el que ens passa per dins també succeeix a fora i a l’inrevés, tal i com planteja la mirada sistèmica. Per tant, només per professionalitat, per poder fer bé la feina, és important esforçar-nos a posar atenció en tot allò que se’ns mou per dins. Formem part d’un sistema, hem de navegar pel conflicte intern i extern, posar-hi consciència i buscar aquell joc d’equilibris que més ens ajudi a servir a la comunitat de forma constructiva.

Incomoditats

De les diverses capacitacions realitzades en aquest projecte, les principals incomoditats que han anat apareixent han estat classificades pels participants en base a les categories següents:

• Desacord amb l’objectiu d’intervenció (sentit del projecte)• Sensació de manca de suport de la institució• Intervencions no coordinades amb altres agents• Gestió de la por• Gestió de la frustració• Manca d’informació• Sensació d’estancament• Com dur a terme l’avaluació de les intervencions• Relació entre l’equip (reconeixement, divisió de tasques…)• Reunions poc efectives• Dificultats amb els usuaris i manca d’eines

Moltes d’aquestes categories porten associades contradiccions discursives i emocionals. De forma general ens pot ajudar recuperar la comprensió que els conflictes són complexos, procurar modificar els “però” pels “i” i formular les contradiccions com a dilemes, o analitzar amb perspectiva les situacions i no voler assumir més aspectes dels que podem per rol. Destaquem també que moltes de les incomoditats, es redueixen amb una cooperació real entre agents i dins l’equip.

“Jo intentaria detectar d’on em ve el malestar, si és d’impotència o què és, i després d’identificar-ho, veure què puc fer jo, on puc arribar, i no intentar assumir jo tot el problema que no depèn de mi i resoldre’l sencer. Sí que podem transmetre el problema a qui correspongui, fer algunes propostes, i cuidar com fer una bona diagnosi, però més enllà d’això no puc responsabilitzar-me’n més del compte” (Participant, 2015).

Les cures

Moltes de les incomoditats fan referència a necessitats profundes no cobertes, expressades des d’allò més emocional, tal i com comentem en els apartats anteriors. D’altres responen a la necessitat de generar alternatives diferents al que s’està fent fins ara, per la qual cosa cal potenciar la creativitat (pensament divergent).

Des de la perspectiva de cultura de pau, l’ètica de la cura agafa un paper molt rellevant. Tal i com remarquem a l’inici d’aquest document, “L’ètica de la cura va més enllà de la norma institucionalitzada i abstracta en què es basa l’ètica de la justícia, i incorpora una mirada contextual, immersa en els detalls de les situacions, persones, temps i espais, tot pivotant al voltant del concepte de «responsabilitat», sorgida de la consciència de formar part d’una xarxa de relacions d’interdependència” (Lafede, 2017). El treball de cures, doncs, va vinculat a donar valor i espai a com ens sentim, a l’autoconeixement emocional, al reconeixement i al suport mutu, deixant aflorar tot allò subjacent que ens passa a les persones, perseguint satisfer les pròpies necessitats i les de l’equip a favor de la qualitat del servei. És a dir, per tal de poder fer projectes sostenibles és necessari cuidar-nos a partir d’un treball en equip profund. Aquest ha de partir principalment de dos elements: una confiança sembrada i cultivada, i una comunicació fluida, sincera, empàtica i assertiva des d’on poder expressar-se amb claredat.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

3

1. La perspectiva de transformació de conflictes integra la necessitat de la cura entre persones com a fi i com a mitjà per adquirir habilitats i construir estructura d’abordatge dels conflictes, per això tots aquests punts es veuen aprofundits en les diverses fitxes recollides en aquesta web.

Es tracta de no només posar el focus en la vida productiva de l’organització, sinó també en allò que sustenta la vida reproductiva d’aquesta, igual d’indispensable tan per al benestar com per a la productivitat. Així, podria passar que un bon projecte, amb una bona planificació, una gran teoria de canvi i una metodologia de treball sòlida, en oblidar les cures en el nucli sostenidor, es trobi que aquest no pugui aguantar la pressió i el projecte sencer fracassi. En conclusió, cal coresponsabilitzar-se del benestar de l’equip per garantir el bon funcionament d’un projecte.

Una xarxa comunitària cohesionada és per al conflicte i qui el pateix com una xarxa de circ per a l’equilibrista.

D’altra banda, l’ètica de la cura també ens ajuda a garantir la qualitat de vida de les persones. Cal cuidar el nivell socioafectiu per garantir un clima relacional de respecte i estima que garanteixi, tan la comoditat de les persones de l’equip, com l’existència de recursos per afrontar els conflictes de forma noviolenta i constructiva. Aquesta cura passa per1:

• La construcció de grup perquè l’equip esdevingui comunitat. Això crea l’escenari perquè les persones i l’equip puguin abordar les dificultats i conflictes amb serenitat i els recursos adequats. A més, enforteix el vincle de la persona amb el projecte i per tant amb la seva implicació en aquest.

• El nivell comunicatiu és clau en la gestió de conflictes. Cal expressar-nos des de fets i necessitats, evitant les interpretacions i els judicis.

• Una mirada del gènere i la cultura, des de la interseccionalitat. Això implica entendre’ls com a dos eixos de discriminació i privilegi, que conviuen i s’entrellacen constantment i que per tant cal intentar reequilibrar. Les educadores es poden sentir discriminades amb facilitat,

L’educador home ha d’acompanyar en l’empoderament de la companya, no treure-li autoritat. (Participant 2015).

• Quan som persones capaces de promoure dinàmiques cooperatives, estem aconseguint: que

totes les persones de l’equip treballin per objectius comuns; aprofitar la diversitat com a recurs; ampliar les possibilitats i el poder de l’equip; i alhora cuidar de les persones.

• És important establir un codi compartit de com afrontar els conflictes, tan a nivell de construir unes pautes i estructura per quan esclata la crisi saber com reaccionar, com de capacitats d’anàlisi per poder diagnosticar correctament què passa i, per tant, poder trobar la solució òptima.

3. Recursos addicionals

• La Fede(--). Sembrant cures per cultivar canvis• Ulleres per esquerrans(2016). La meva organització és masclista?• Materiales para practicar la comunicación integrada https://despertandolaeducacion.com/materiales-practicas/• Arnold Mindell (s.f). La democracia profunda de los foros abiertos: Pasos Practicos. Barcelona.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

4

DESCRIPCIÓEs tracta d’organitzar dues reunions breus com a moments de revisió de tasques i objectius i alhora de trobada de l’equip, dilluns (a l’inici de setmana) i divendres (en tancar-la).

OBJECTIUS

ESTRUCTURA

CRITERIS I ASPECTES A TENIR EN COMPTE

RESPECTE A LA FITXA ANNEXA

GENERAL DILLUNS DIVENDRES

Planificar i valorar la setmana incorporant la dimensió de cura.

Planificar tasques, clarificar dubtes i preocupacions, compartir el nivell emocional.

Valorar el nivell d’assoliment de tasques, debatre dificultats, compartir el nivell emocional.

En totes les reunions es comença de la mateixa manera: 1. El grup se situa en cercle.. Es fa una primera valoració visual de com se sent cadascú: • dit gros amunt: em sento amb energia, positiva, alegre.• Dit gros horitzontal: estic a mitges.• Dit gros avall: no estic fina.Es tracta que en una mirada de 5 segons tothom sàpiga com estan els ànims i energies de les persones que formen el grup.2. Es dóna veu a qui no està fi per si vol situar al grup en com està i què pot esperar d’ell en aquest moment.

Després de la primera ronda de valoració emocional se segueix amb les especificitats de dilluns:1. La direcció fa un resum breu de les previsions de la setmana.2. Es fa una roda de paraula. Cadascú comparteix de forma breu i concisa:- Els objectius d’assoliment de tasques que es proposa per la setmana.- Si té algun dubte o preocupació respecte els seus objectius i tasques.- Si necessita algun suport de l’equip.- Si té algun repte o tema especialment il•lusionant que vol compartir.

Després de la primera ronda de valoració emocional se segueix amb les especificitats de divendres:1 Cadascú omple, en un plafó general, els indicadors seguint la pauta de la fitxa annexada.2. S’observa col•lectivament i en semi-cercle el resultat del mural.3. S’identifiquen dos o tres punts prioritaris de conversar i es comenten.4. Es fa una roda de paraula on cadascú de forma molt breu i concisa, en una paraula o una frase, fa una valoració de la seva setmana.

. Cal tenir en compte organitzar les reunions de manera que siguin el màxim d’efectives amb el mínim de temps possible.. Disposar d’un bastó de paraula ajuda i estructura (un objecte simbòlic pel grup que fa de micròfon). Amb el bastó hi va incorporada la pauta que només parla qui té el “micro” i la resta escolta respectuosament2.. És important que el grup es col•loqui en cercle per garantir una estructura horitzontal on tothom es vegi i hi hagi un reconeixement mutu.. Cal cultivar un nivell de confiança que permeti expressar-se des de l’autenticitat i amb coherència.. És important establir pautes de comunicació no violenta per facilitar l’expressió autèntica. És important usar el jo-missatge.. Introduir aquesta rutina ens pot servir d’instrument d’avaluació de la dinàmica de l’equip i l’evolució de tasques a mig termini.

. La fitxa proposa algunes frases valoratives; són orientatives, les podeu modificar i definir-ne de pròpies.

. És important, en iniciar aquesta rutina, clarificar com enteneu cada frase perquè la valoració sigui més significativa o per evitar malentesos. Per exemple: en valorar la meva sensació envers l’equip, què entenem? (em sento que m’acull, rebo suport quan el necessito, etc.). Fer aquest debat el primer dia ens permet identificar què entén cadascú per estar bé amb l’equip i establir un marc de referència comú, el que genera confiança.. La dinàmica és que cadascú, amb un color diferent, enganxi un gomet o faci una creu amb retolador a aquell punt de la línia on sent que li toca situar-se

2. Aquesta activitat és un exemple de pràctica restaurativa, el temps de cercle.

4. Eina

Integrar mecanismes de cura en la dinàmica quotidiana de treball de l’equip és una bona manera d’incrementar l’eficiència d’aquest i alhora desenvolupar la intel•ligència emocional, personal i col•lectiva.

Aquesta eina és un exemple de rutina de cura i suport que qualsevol equip pot incorporar i fer seva.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

5

5. Fitxa annex

A. Respecte a la satisfacció en la realització de tasques:

• En quin nivell sento que he assolit els objectius previstos?

• Com estic de satisfet/a respecte la qualitat de les tasques realitzades?

• Quin nivell de dificultats sento haver tingut?

B. Respecte al nivell relacional i les sensacions de treball en equip:

• Com valoro el meu nivell de comoditat amb l’equip aquesta setmana?

• Com valoro que la meva situació personal d’aquesta setmana ha afectat l’equip?

• Com em sento respecte als conflictes que poden haver sorgit i la forma d’abordar-los?

Setmana:……………………………….

+ -

+ -

+ -

+ -

+ -

+ -