TEMA 9: TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL (1833-1930)

INTRODUCCIÓ

S. XIX és el segle de la industrializació.

Augment de la producció gràcies a noves formes de

producció i propietat.

Organització capitalista.

Però a Espanya seguíem amb una economia agrària i un sector industrial limitat incapaç de competir amb el mercat exterior.

1. EL DESENVOLUPAMENT AGRARI

Poc desenvolupament industrial culpa del sector agrari poc desenvolupat.

La reforma agrària liberal va consolidar la propietat privada, però passà a mans de gent poc inversora ni cultivava directament les terres.

Es va augmentar la producció però no hi va haver una gran millora tecnològica.

L’endarreriment en part degut a l’estructura de la propietat: (activitat 2 i 3) latifundis (poc interès de conrear eficaçment). Minifundis poc competitius.

Principal cultiu: cereals (50% més car) menys diners per manufactures (menor demanda)

Poques transformacions agràries = poc avanç econòmic.

2. CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

L’augment de la població i el procés d’urbanització (activitat 5) Contesta també:

- Quina era l’esperança de vida al 1860 i al 1930? A què

es deu la seva millora?

- Saps quina esperança de vida tenim ara? I la taxa

de natalitat i mortalitat? Cerca-ho.

- On va créixer més la població, a la ciutat o als pobles?

Per què?

Emigració i desenvolupament (activitat 7).

- Per quina raó hi va haver aquests moviments migratoris?

3. EL NAIXEMENT DE LA INDÚSTRIA MODERNA

L’expansió de la indústria moderna s’origina a Catalunya amb el sector cotoner perquè va nàixer amb la finalitat de produir per al mercat.

Mecanització

baixen els costos = baixada de preus = demanda.

La resta d’activitats i a la resta d’Espanya produïen per a l’autoconsum.

Causes de l’endarreriment industrial:

- Poc poder adquisitiu

- Poques fonts d’energia (hidràulica, carbó pobre...)

- Situació perifèria d’Europa= +costs de transports.

- La Hisenda pública absorbia els recursos econòmics.

4. EL FERROCARRIL I EL MERCAT INTERIOR

El ferrocarril va reduir els costos de transport. Endarrerida en relació a Europa. La primera línia: Barcelona-Mataró (1848). Es va començar a desenvolupar a partir de la Llei de ferrocarrils (1855). Les constructores eren de capital estranger (inversions) L’estructura radial condicionà la hª econòmica del país (centralització) Amplada dels carrils dificultà els intercanvis europeus.Importació sense impostos dels materials per a la construcció no va afavorir (el desenvolupament)a les indústries espanyoles, tot i que aquestes tampoc estaven preparades.El ferrocarril facilità els intercanvis però el volum del mercat interior era baix.Analitzar esquema 15.

5. ELS RECURSOS MINERS

- Augment de la demanda internacional.

- Avenços en les tècniques d’explotació.

- Concessió a companyies estrangeres, fet que no va acabar d’activar l’economia regional.

- Plom i Coure al sud de la península.

- Hulla (carbó) i ferro al nord de la península.

(Activitat 20)

6. LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

Va agafar el relleu de la indústria cotonera. Biscaia tenia importants mines de ferro que exportava a Anglaterra, però la baixa qualitat del ferro va fer que el desenvolupament de la siderúrgia no fos tan exitosa. La industrialització basca va suposar una diversificació en una indústria de béns d’equipament, com també mecàniques i navals. Cal destacar el suport financer dels Bancs Bascos que va aconseguir ramificacions importants a la resta d’Espanya.

(Activitat 21)

7. LA DIFUSIÓ DE LA INDÚSTRIA (1874-1930)

Diversificació de la indústria gràcies a les noves fonts d’energia: electricitat i petroli possibilitaren mecanitzar tota la indústria.

Baixar els costs de producció

baixada de preus

Augment de la demanda

Petroli= revolució dels transports.

(Activitat 27)

8. COMERÇ EXTERIOR I INTERVENCIÓ DE L’ESTAT

El proteccionisme davant els productes exteriors va obstaculitzar les relacions amb els mercats internacionals i va frenar la competitivitat i l’especialització.

Preus més alts

Menys possibilitats de ser competitius

Feblesa del desenvolupament econòmic

(també degut a la inestabilitat política,

subdesenvolupament agrari, absència de

reformes fiscals, recursos naturals escassos...

LA SITUACIÓ ECONÒMICA A BALEARS

Mallorca a mitjan s. XIX, tot i mantenir-se els sistemes tradicionals va néixer una indústria química, de ceràmica, cuir (calçat), tèxtil i alimentària.

Les primeres empreses capitalistes: Industrial Mahonesa (1856) que incorpora maquinària moderna amb vapor i dóna ocupació a centenars de treballadors (proletariat).

També la indústria del calçat.

A les Pitiüses indústria naval, la resta inexistent.

Pel que fa a les finances: el Banc Balear i el Banc de Crèdit Balear.

També apareixen les primeres línies marítimes entre illes i a la península, com també el ferrocarril a Mallorca.