TAUL A DE CONT INGUT

Manifestació de condol i de condemna de la violència masclista 4

Pregunta al president de la Generalitat sobre la no reclamació per part del Govern de l’Estat dels diners del rescat bancari317-00167/11 4

Pregunta al president de la Generalitat sobre el resultat de la licitació per a la compra d’urnes per a la celebració del referèndum de l’1 d’octubre317-00166/11 5

Pregunta al president de la Generalitat sobre els motius pels quals no presenta en seu parlamentària els detalls del referèndum de l’1 d’octubre, en lloc de fer-ho en una altra seu317-00168/11 7

Pregunta al president de la Generalitat sobre la necessitat de debatre en seu parla-mentària els termes del procés i els detalls del referèndum de l’1 d’octubre317-00165/11 9

Pregunta al president de la Generalitat sobre si pot descartar que l’1 d’octubre con-vocarà eleccions al Parlament de Catalunya317-00164/11 10

Pregunta al president de la Generalitat sobre si el procés independentista perjudica l’economia317-00169/11 12

Pregunta al Govern sobre el projecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sa-nitària amb càrrec a fons públics310-00248/11 14

Pregunta al Govern sobre el servei de menjador escolar310-00247/11 15

Pregunta al Govern sobre l’estat de l’atenció sanitària310-00252/11 17

Pregunta al Govern sobre el sistema impositiu310-00253/11 19

Pregunta al Govern sobre l’ampliació de la línia 1 del metro310-00245/11 21

Pregunta al Govern sobre el Cos d’Agents Rurals310-00246/11 22

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura · quart període · sèrie P · número 71

Ple del Parlament

Sessió 38, primera reunió, dimecres 28 de juny de 2017

Presidència de la M. H. Sra. Carme Forcadell i Lluís

Tres fascicles, fascicle primer

Pregunta al Govern sobre les darreres actuacions en matèria d’LGTBI310-00249/11 24

Pregunta al Govern sobre les actuacions relatives al Pacte nacional per a la univer-sitat310-00250/11 25

Pregunta al Govern sobre les actuacions relatives al Pla de fosses 2017-2018310-00251/11 26

Comunicació al Ple de la composició de les meses de les comissions (art. 49.2 del Reglament) 28

Projecte de llei de l’arquitectura200-00003/11 28

Interpel·lació al Govern sobre l’Agència Tributària de Catalunya300-00185/11 46

Proposició de llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis202-00090/10 54

Declaració del Parlament de Catalunya de suport als defensors dels drets humans a Colòmbia401-00028/11 76

Proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès (debat de totalitat)202-00045/11 77

Declaració del Parlament de Catalunya de suport als defensors dels drets humans a Colòmbia (continuació)401-00028/11 92

Proposició de llei de reforma de la Llei del Consell de Garanties Estatutàries (debat de totalitat)202-00051/11 92

Interpel·lació al Govern sobre el control de plagues als conreus300-00189/11 109

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient del ple.

Transcripció i correcció: Serikat Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7984 (sèrie P) DL: B-27.966-1980

www.parlament.cat

DSPC P 7128 de juny de 2017

Sessió 38.1 54

l’ocasió d’anar-ho seguint, el desplegament d’aquest 1 de juliol, de l’1 de setembre, i, per tant, d’anar responent els dubtes que es puguin anar plantejant, que jo entenc que que-den sobradament ben explicats, eh?

Gràcies.

La presidenta

Moltes gràcies, vicepresident.Moltes gràcies a totes i a tots.Es suspèn la sessió fins a les tres de la tarda.

La sessió se suspèn a la una del migdia i set minuts i es reprèn a les tres de la tarda. Pre-sideix la presidenta del Parlament, acompanyada de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida pel secretari general, el lletrat major i la lletrada Anna Casas i Gregorio.

Al banc del Govern seuen el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda i els consellers d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, de Salut, de Ter-ritori i Sostenibilitat, de Treball, Afers Socials i Famílies i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La presidenta

Es reprèn la sessió.

Proposició de llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis

202-00090/10

Molt bona tarda a totes i a tots. El quart punt de l’ordre del dia és: debat i votació del Dictamen de la Comissió de Salut sobre la Proposició de llei de les associacions de per-sones consumidores de cànnabis.

D’acord amb els articles 121.1 i 138.2 del Reglament, presenta aquesta iniciativa el representant de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular. Té la paraula, doncs, el senyor David Martínez Oró.

El representant de la comissió promotora (David Martínez Oró)

Moltes gràcies, presidenta. Moltes gràcies a tothom. Primer de tot, uns agraïments a totes les persones que han fet possible la tramitació d’aquesta llei d’un llarg camí que ha suposat arribar fins al dia d’avui. Donar les gràcies a la comissió promotora per la in-gent tasca executada i a la Comissió de Salut i als diputats que la conformen per escoltar tantes veus i fer possible que aquesta llei arribi a bon port. Una especial menció, com no podia ser d’altra manera, a la presidenta de la comissió, la diputada Alba Vergés. Tam-bé, a l’Observatori Civil de Polítiques de Drogues per ser l’alma mater i impulsar la ILP La Rosa Verda. També al moviment cannàbic, associacions, clubs i usuaris i usuàries de cànnabis pel suport donat. Moltes gràcies a tothom.

Dit això, és un moment de canvi. Avui és un dia d’enhorabona per a la societat ca-talana. Avui realitzem un pas ferm per aconseguir una societat més justa i igualitària. Amb la llei de les associacions de persones que consumeixen cànnabis apuntalem més fermament els fonaments democràtics, perquè el Parlament de Catalunya, mitjançant l’impuls d’una ILP de consens, comença a esmenar l’error històric que ha suposat les polítiques prohibicionistes en matèria de drogues.

Confiem que aquesta llei sigui un nou impuls per defensar els drets de les persones consumidores de drogues, especialment dels de cànnabis, i vetllar per les seves lliber-tats, entre elles la llibertat farmacològica, però també per delimitar-los les obligacions i els deures que implica exercir tal llibertat.

La present llei té un «talant» netament democràtic, que aparca la via penal i crimi-nalitzadora i comença a circular per la via de la regulació. Catalunya pren l’únic camí possible en matèria de polítiques de drogues, la seva reforma en clau normalitzadora, que no s’ha de confondre en cap moment amb la banalització. El cànnabis és una reali-tat social innegable i indeleble. Tots els esforços realitzats per erradicar-ne el seu ús han fracassat estrepitosament. La lògica prohibicionista compta en el seu haver uns minsos resultats, però ingents fracassos en el seu deure, i ho sabem perquè l’evidència científica

DSPC P 7128 de juny de 2017

Sessió 38.1 55

és aclaparadora, tots els esforços per dinamitar qualsevol intent seriós d’avaluació d’im-pacte de les seues polítiques.

Les conseqüències no previstes del prohibicionisme, reconegudes des del 2008 per l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, fan insostenible perpe-tuar-lo i representa una vulneració dels drets humans, la persecució, l’estigmatització i l’expulsió als marges socials de les persones usuàries. Redoblar els esforços en políti-ques prohibicionistes, com així ho demanen les veus més intransigents, redobla també els danys, com, per exemple, en el reforçament del crim organitzat; rentat de capitals; la corrupció policial; l’erosió dels fonaments de l’Estat de dret, com estan observant es-parverats a Mèxic; vulneració dels drets humans i les llibertats individuals en forma de condemnes desproporcionades de presó; també tortura i pena de mort. El cas més dra-màtic en l’actualitat és a les Filipines de Duterte; estela de fracàs que, per sort, els paï-sos netament democràtics estan deixant enrere.

En l’actualitat són multitud els agents, des dels representants del món local fins a organismes internacionals, que clamen per les reformes de les polítiques. El camí que emprenem segueix l’alternativa política dels països que ja han començat a esquerdar el mur prohibicionista. Més enllà del model imperfecte dels Països Baixos, l’Uruguai i vuit estats dels Estats Units ja han regulat el cànnabis amb finalitats recreatives, i vint-i-nou estats dels Estats Units ho han fet amb finalitats exclusivament terapèutiques, així com Països Baixos, Alemanya i altres països de l’entorn europeu.

En aquest sentit, l’esmentada Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el De-licte, en el seu recent informe sobre drogues 2017, publicat fa just una setmana, reco-neix explícitament la viabilitat de noves formes de regulació del cànnabis. Per tant, en-terra la bel·ligerància contra les propostes reformistes. Això ens evidencia que, tot i que tímidament, les agències internacionals responsables de la fiscalització són conscients que la innovació de les polítiques de drogues esdevenen una necessitat.

Catalunya veia néixer les associacions cannàbiques, en primera instància de la mà d’Arsec i, posteriorment, de l’Associació de Tastadors de Cànnabis de Barcelona. Des de llavors el moviment cannàbic ha estat persistent i perseverant per aconseguir la re-gulació del cànnabis; un moviment fortament implementat en el nostre país del qual les associacions cannàbiques en són un producte més genuí. Associacions que entronquen nítidament amb l’arrelada tradició associativa catalana. Sabem que la societat catalana ha impulsat i, també, liderat molts canvis legislatius, i aquest n’és un exemple més.

A falta d’una regulació legal els clubs socials de cànnabis, a través de les seves fede-racions Fedcac i CatFAC, han treballat incansablement per autoregular-se, i també per aconseguir un consens, reflectit en les seves bones pràctiques. L’autoregulació ha per-mès fonamentar sòlidament el model de clubs socials de cànnabis, exportat a Mèxic, a altres països, tant de forma legal, com és el cas de l’Uruguai, com en l’alegalitat, com el cas de Bèlgica, model que ja ha mostrat certa efectivitat tant per reduir riscos derivats del consum com per defensar les llibertats dels usuaris de cànnabis.

Amb la llei que avui presentem arriba el moment d’establir una regulació ferma dels clubs socials de cànnabis; regulació que elimina ambigüitats, zones grises i insegure-tat jurídica, terrenys pantanosos que han estat aprofitats per camuflar sota l’aparença de clubs socials de cànnabis pràctiques allunyades de l’esperit genuí de les associacions cannàbiques.

Per tant, s’ha d’aplaudir el Parlament de Catalunya perquè, per fi, reguli les associa-cions cannàbiques i així poder esmenar el greuge històric que han patit els conciutadans consumidors de cànnabis i consumidores de cànnabis. El nou escenari que possibilita la llei ens fa preveure, sense cap mena de dubte, una millora substancial en tots els àm-bits. Aquesta llei segueix la via reformista, llei pionera a Europa i la primera del món a l’hora de regular amb tots els ets i uts les associacions cannàbiques, condemnades fins al moment a la inseguretat jurídica.

Llei com la que discutim avui permet posar sota control el cànnabis. Aquesta subs-tància, com bé sabem, no és innòcua i per això l’hem de regular i controlar. Si les subs-tàncies psicoactives les abandonem als marges socials, el seu control és impossible i els danys augmenten inevitablement. Per tant, aquesta llei permet a la societat catalana prendre el control. Les associacions cannàbiques a partir d’ara es convertiran en un ac-tor clau a l’hora de preservar la salut col·lectiva.

DSPC P 7128 de juny de 2017

Sessió 38.1 56

Apostar per polítiques de drogues en clau normalitzadora és una oportunitat per po-sar llum a un fenomen amagat en la foscor de la clandestinitat. Entre les conseqüències positives de la regulació destaquem els avenços previstos en la recerca, tant en clau bio-mèdica com en clau sociocultural. Més enllà de fonamentar l’estat de dret i democràtic, i democràtic de dret, la llei permetrà la protecció dels drets del conjunt de la població i no només de l’11,1 per cent de la població que, d’entre quinze i seixanta-quatre anys, s’esti-ma que ha utilitzat cànnabis en l’últim any, sinó també del 89 per cent restant, que no té cap contacte amb el cànnabis.

També possibilitarà preservar la salut pública, ja sigui degut a la dispensació de pro-ductes amb totes les garanties sanitàries, ja sigui per la implementació de programes de prevenció, sensibilització o assistencials. Permetrà millorar la convivència cívica, i tam-bé la seguretat ciutadana, i confiem que disminueixi la delinqüència i el crim organit-zat. I quan s’estableixin els mecanismes legals oportuns, serà una font d’ingressos per a l’erari públic. Perquè, més enllà de certs gravàmens, formalitzarà feines que en aquests moments es troben en la informalitat i en la precarietat.

Tramitar una iniciativa legislativa popular, com bé sabem, no és una tasca fàcil. Sense la voluntat d’una comissió promotora potent l’empresa hauria esdevingut una qui-mera. Aconseguir cinquanta mil firmes en un país de més de 7 milions i mig d’habitants ha precisat d’una quantitat considerable de recursos humans i econòmics, així com d’in-gents esforços per part de tots els agents implicats, i més fer-ho en només nou mesos.

Es presentaren més de 65.000 firmes, de les quals foren validades més de 56.000, i tenim el convenciment que haurien sigut moltes més si haguéssim tingut més temps i més recursos. Perquè hi ha un detall que vull subratllar: a les persones que se’ls presen-tava l’oportunitat de signar per donar suport a la ILP, això ho feren, només una minoria s’hi negava; un clar indicador que la ciutadania catalana dona suport a la regulació dels clubs de cànnabis. És a dir, una mostra innegable de la voluntat social per fer un pas en-davant en la reforma de les polítiques de drogues i avançar cap a societats, hi insisteixo, netament democràtiques i lliures.

I hem de reconèixer que la ILP Verda ha estat i és un referent per a altres estratègies polítiques que persegueixen la regulació del cànnabis en el nostre entorn, com és el cas de la ILP a nivell estatal, anomenada «Tu Papel Importa», que necessita la quantitat in-gent de 500.000 signatures. Des d’aquí, oferir l’experiència de La Rosa Verda a tots els agents que vulguin començar un procés regulador.

La llei de les persones que consumeixen cànnabis gaudeix d’un ampli consens i la comissió promotora està satisfeta amb el redactat proposat avui a l’hemicicle. La llei garanteix els drets i les llibertats fonamentals, en consonància de l’article 5 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, on es reconeix que les persones tenen dret al lliure desenvo-lupament de llur personalitat i capacitat personal. Posar punt i final a la societat jurídica i sanitària que suposa una injusta discriminació i vulneració dels drets fonamentals dels consumidors de cànnabis. Una llei que té les següents objectius, destaco els següents objectius: l’abastiment i la distribució de cànnabis entre els associats; la prevenció de riscos i la reducció de danys associats als mercats informals; la informació als associats relativa a la substància, als consums i als riscos, i també el control de qualitat del càn-nabis.

La llei contempla unes condicions d’ingrés als clubs: ser major d’edat, ser consumi-dor de cànnabis, un aval d’un altre soci. És cert, en el cas dels casos terapèutics, que, al llarg del redactat, se’ls contempla unes característiques especials. Marca uns drets clars, i també uns deures, a tots els associats. A més, les associacions de cànnabis tin-dran unes obligacions documentals amb diferents llibres, com el d’associats, el d’auto-abastament, transport i distribució.

Estableix quantitats màximes de producció de clubs, uns cent cinquanta quilos per any i seixanta grams per soci; vetlla per evitar la distribució a terceres persones, amb una especial atenció als menors; especial protecció a la salut pública, amb prohibició del consum d’alcohol, i també de consumibles –productes elaborats amb principis ac-tius que, en ocasions, estan relacionats amb problemes de salut pública–; i també, per descomptat, estableix un règim regulador.

Tal vegada, arribats en aquest moment, les veus que critiquen la reforma de les po-lítiques del cànnabis articularan diferents formes per tirar enrere la que és aquesta rea-

DSPC P 7128 de juny de 2017

Sessió 38.1 57

litat social innegable. Sens dubte, i ho vull subratllar, en cap moment aquesta substàn-cia és una substància innòcua, sinó que representa els seus riscos i s’ha de treballar per reduir-los al màxim. Això no vol dir que es vulgui potenciar el consum; tot el contrari, es vol ficar sota control. Per tant, no hem de caure sota les pors de la reforma, sinó que som conscients que diferents veus intentaran desvirtuar els avenços socials, polítics i sanitaris que aquesta llei pretén aconseguir: despertar les pors irracionals i la visibilitat del rebuig contra tot allò que remet a drogues fins al moment fiscalitzades.

En ocasions, tal vegada s’utilitzaran «burdes» caricatures, com la teoria de l’esca-lada que pregona infundadament que l’inici del cànnabis comporta el salt a substàncies potencialment més addictives, com l’heroïna. La ciència ens evidencia que això no és així.

També s’apuntarà l’augment dels consums de cànnabis. Els primers resultats de les avaluacions d’impacte a un estat dels Estats Units que ja ho té regulat, com és el cas de Colorado, on es permet el consum recreatiu, mostren que la legalització no implica un augment del consum, sinó que les tendències que es donaven en els darrers anys conti-nuen en la seua línia. Tal vegada es pot dir que la major oferta no augmentarà el con-sum, això depèn de com es produeix i com es dona l’oferta.

En aquest cas, el control de l’oferta estarà ben regulat i, per tant, podem estar tran-quils de que no es desviarà a terceres persones ni tampoc es farà un ús inadequat ni un ús indegut del que és el cànnabis. El mode proposat per la llei contempla una dispen-sació controlada. A més, en el nostre context l’oferta de cànnabis és gairebé total, com així ens ho mostra l’enquesta a població escolar i a la població general. I qui en vol, en consumeix sense cap tipus de garanties, ni sanitàries ni personals. Les polítiques prohi-bicionistes no han impedit l’oferta, per tant, controlar sensatament l’oferta no té per què correlacionar-se amb l’augment del consum.

Un altre aspecte que, a vegades, es parla quan es vol reformar les polítiques de dro-gues, les polítiques del cànnabis, és l’augment del fracàs escolar i els consums en me-nors. També es presentarà com una conseqüència no desitjada de la regulació dels clubs de cànnabis. No hi haurà millor manera de controlar els menors i els seus consums en un escenari que miri de cara a la realitat i no que tiri pilotes fora, com ha fet fins ara, expulsant i negant una realitat social que tenim ben present en el nostre context.

Per tant, s’ha de controlar d’una manera perseverant, com així ho demostra la llei, la dispensació del cànnabis. I, com bé sabem, el fracàs escolar és producte dels factors contextuals, no podem atribuir al cànnabis el que és producte de problemes de sociabi-lització, que normalment entronquen amb casos de pobresa perenne.

També trobarem veus contràries a les reformes de les polítiques del cànnabis, que a voltes invoquen estudis científics per a desacreditar qualsevol procés de reforma, però en el cas que ens presentin tals estudis ràpidament observem mancances metodològi-ques, problemes de mostra o fins i tot biaixos ideològics, el que comporta que dits estu-dis científics derivin en documents totalment ideològics.

Per tant, dit això, creiem que la llei que tenim avui, que presentem, és un avanç cap a unes societats per fonamentar els estats de dret; a més, és una llei que proposa regu-lar una realitat innegable, present en el nostre context, i, per tant, animar tots els parla-mentaris que hi donin suport, i així agrair a totes les persones del moviment cannàbic que han patit durant aquests anys, que avui és un dia de celebració per a ells, avui és un dia que realment es restitueixen certes mancances que havien tingut i certs greuges, i, per tant, és un dia d’enhorabona, i continuem treballant perquè les polítiques de dro-gues particularment continuïn fonamentant els drets de les persones individuals.

Per tant, només donar les gràcies a la comissió promotora per donar-me l’oportunitat de defensar la llei i a tots vostès per aquest temps. I confiem que això arribi a molt bon port.

Moltes gràcies.(Aplaudiments.)

La presidenta

Moltíssimes gràcies, senyor David Martínez. A continuació, d’acord amb els articles 118.4 i 121.1 del Reglament, té la paraula per a presentar els treballs de la comissió la diputada Alba Vergés, que en fou designada relatora.