Tortura i linxaments taurins: violència contra la infància.

El passat 5 de febrer, el Comitè dels Drets de la Infància1 es posicionà, de forma expressa, contra la exposició dels xiquets i xiquetes a la violència de la tortura taurina.

Format per persones expertes independents, el Comitè és l’òrgan de les Nacions Unides2 que supervisa l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de la Infància3, adoptat per l’Assemblea General de l’ONU el 20 de novembre de 1989. Aquesta Convenció és una de les fites més importants en el reconeixement dels drets humans i, segons UNICEF4, és el tractat internacional amb la ratificació més gran de la història5: l’han subscrit

193 estats, pràcticament tots els membres de l’ONU.

Portugal, un dels 8 països signants de la Convenció on la tortura i linxament públic de bous encara és legal (amb Colòmbia, Equador, Espanya, França, Mèxic, Perú i Veneçuela) va retre comptes davant el Comitè, com han de fer tots els estats membres cada 5 anys, de les mesures preses per a garantir el compliment de la Convenció. D’aquest procés ha sorgit l’informe final6 on el Comitè ha pres aquesta posició històrica.

S’ha de tindre en compte que ha estat el primer d’aquests estats que s’ha sotmès a revisió després que la Fundació Franz Weber7, reconeguda com a assessora amb caràcter consultiu de l’ONU i dins de la seua campanya Infància sense Violència8, defensara davant el Comitè el seu informe d’investigació sobre les activitats taurines amb la infància que vulneren la Convenció.

També s’ha de tindre en compte que el criteri del comitè és únic, inalterable i permanent i que, per tant, aquesta posició es aplicable a tots 8 estats9. A més, a partir d’ara, els altres 7 han de complir el mateix procés de revisió que ha culminat Portugal i, per tant, no poden passar per alt les consideracions del Comitè, que ho ha establert molt clarament: la tortura taurina és un acte de violència física i mental contra els xiquets, xiquetes i adolescents, contra totes les persones menors de 18 anys10.

1 http://www.ohchr.org/EN/HRBodies/CRC/Pages/CRCIndex.aspx 2 http://www.un.org/en/ 3 http://jocdelsdrets.gencat.cat/assets/pdf/Convencio_drets_infancia.pdf 4 http://www.unicef.es/cat 5 http://www.unicef.es/cat/infancia/drets-del-nen/convencio-drets-nen 6 Animalisme CAT, 24/04/2014, Nacions Unides. Convenció pels Drets de la Infància. CRC/C/PRT/CO/3-4. Observacions finals sobre els informes periòdics de Portugal tercer i quart. Adoptades pel Comitè en el seu seixanta-cinquè període de sessions (13-31 de gener de 2014). http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/normal.html 7 https://www.facebook.com/FFW.IBEROAMERICA 8 https://www.facebook.com/infanciaSINviOLEncia 9 Animalisme CAT, 24/04/2014, La tauromàquia vulnera la Convenció sobre els Drets de la Infància, d’Anna Mulà, http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/04/la-tauromaquia-vulnera-la-convencio.html 10 IV. Principals motius de preocupació i recomanacions. C. Violència contra la infància. Corregudes de bous. 37. El Comitè està preocupat pel benestar físic i mental dels xiquets i xiquetes involucrats en les classes de tauromàquia i les actuacions associades a elles, així com pel benestar mental i emocional dels que són espectadors i espectadores, exposats a la violència de les corregudes de bous.

Ho és amb els i les que aprenen a matar a les escoles taurines i possen en perill la seua integritat i la seua vida. I ho és amb els i les que són sotmeses a als espectacles de patiment, tortura i matança en directe o a través dels mitjans, especialment la televisió i, el que és pitjor, dels públics. Aquest esforç de normalització social i promoció de la tortura taurina, i pel que fa a l’estat espanyol, aquestes polítiques públiques de patrocini, subvenció i subsidi amb els diners de tothom, van en contra dels drets més fonamentals de la infància.

L’estat espanyol ha de protegir l’interés superior de la infància, que preval sobre qualsevol altre. Ha d’actuar front a l’habitual presència de menors a les places de tortura, que no està prohibida per cap normativa11, i la retransmissió de corregudes de bous i linxaments (com els Sanfermins) per mitjans públics que es fa, directament, en horari infantil.

Pel que fa als bous al carrer, la Generalitat Valenciana ha de modificar els seu reglament12 contrari a la Convenció pels Drets de la Infància, ja que no només no prohibeix la presència de menors en els linxaments, sinó que li dóna cobertura legal. L’article 32 permet la participació directa de majors de 16 anys i estableix que no hi ha cap restricció d’edat pels espectadors i espectadores.

El mateix passa amb la Generalitat de Catalunya, amb una llei13 i un reglament14 en vigor igualment contraris a la Convenció. La llei, al seu article 10 de prohibicions, fins i tot rebaixa l’edat de participació directa fins als 14 anys, a més de reconèixer la presència de menors com a espectadors i espectadores sense cap límit d’edat. El reglament ho recull, també a l’article 10, sota l’incomprensible títol de “protecció de menors”.

Cal una menció especial a les becerrades cadafaleres d’Algemesí, la massacre de xicotets vedells entre balls i rialles i amb moltes localitats de les grades ocupades per xiquets i xiquetes. L’ús i la manipulació de menors arriba, fins i tot, a que els

38. El Comitè, amb vista a l'eventual prohibició de la participació dels i les infants en les corregudes de bous, insta l'estat membre a que adopte les necessàries mesures legislatives i administratives per tal de protegir tots els nens i nenes que participen en l’entrenament i les actuacions, així com dels i les que ho fan en condició d’espectadores. Aquestes mesures poden incloure l'augment de l'edat mínima a 12 anys per a accedir a l’entrenament, incloses les escoles taurines i les finques privades, i per a la participació d'infants en les corregudes de bous, així com l'augment de l'edat mínima de 6 anys pels i les que poden assistir a esdeveniments com a espectadores. El Comitè també insta l'estat part a adoptar mesures de sensibilització sobre la violència física i mental associada a les corregudes de bous i el seu impacte en els xiquets i xiquetes.11 No s’ha establert mai cap restricció d’edat per a les persones espectadores a les places de tortura i recintes de linxament públic de bous. Reial Decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual es modifica i dóna nova redacció al Reglament d’espectacles taurins. BOE. TEXT CONSOLIDAT: http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1996-4945 12 DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals ala Comunitat Valenciana (Bous al carrer). DOGV 5.459, 27/02/2007, (http://www.docv.gva.es/datos/2007/02/27/pdf/2007_2564.pdf); DECRET 120/2010, de 27 d’agost, del Consell, pel qual es modifica el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer), aprovat pelDecret 24/2007, de 23 de febrer (http://www.docv.gva.es/datos/2010/08/31/pdf/2010_9479.pdf). 13 Llei 34/2010, de l'1 d'octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous. DOGC nº 5.731, 08/10/2010, http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5731/1139137.pdf 14 DECRET 156/2013, de 9 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous. DOGC nº 6.353, 11/04/2013, http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6353/1294475.pdf

hagen posat en primera fila de les contramanifestacions “espontànies” organitzades contra els actes de rebuig a la tortura taurina, encapçalats pels de la Folgança–Iniciativa Animalista. Durant anys, els xiquets i xiquetes han estat incitats a insultar i, fins i tot, a llançar objectes contra les persones antitaurines, entre els aplaudiments i mostres d’aprovació de membres de les penyes cadafaleres i altres persones adultes.

El setembre passat, l’alcalde Vicent Ramón Garcia Mont fou, altra vegada, el lamentable protagonista de l’última d’aquestes contramanifestacions, front a la concentració convocada pel moviment Okupa Algemesí. I, de nou, es repetí la utilització dels xiquets i xiquetes.

Davant de tots aquests exemples, cal una resposta ràpida. Ja en tenim prou al país del parany i l’enfilat, una forma de matança sistemàtica d’aus prohibida per la Unió Europea, i que la Generalitat Valenciana continua protegint de forma descarada malgrat les sentències fermes del TSJCV, el Tribunal Suprem i el Tribunal de la Unió Europea15. Ja en tenim prou de la república bananera d’Esperanza Aguirre16, on el poder té costum de passar per sobre de la legalitat i la legitimitat per a defensar determinats interessos, com sol passar amb els negocis vinculats a l’explotació animal.

Cal que exigim una acció ràpida i contundent perquè es respecte la Convenció sobre els Drets de la Infància.

15 Mediterraneo, 13/05/2013, PP y PSPV se acusan de que el parany esté sin legalizar, http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/pp-pspv-acusan-parany-legalizar_816182.html 16 El Mundo, 01/04/2014, Aguirre critica a 'esos señores de la OSCE' que vigilan a la Policía como si España 'fuese una república bananera' http://www.elmundo.es/espana/2014/04/01/533ab5bcca4741eb098b4573.html