tortosa turismo 2013

of 32/32

Post on 29-Mar-2016

229 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Publicación de turismo de Tortosa 2013

TRANSCRIPT

  • Turisme2

  • Histria ........................................................................................................................................................................................................ 4La Catedral .................................................................................................................................................................................................. 5Tortosa, Ms de dos mil anys de cultura mediterrnia .......................................................................................................................... 9Passeig de les fortificacions ..................................................................................................................................................................... 11Els Reials Collegis .................................................................................................................................................................................... 15Museu de Tortosa ..................................................................................................................................................................................... 18Turisme Natural ........................................................................................................................................................................................ 19Jardins ........................................................................................................................................................................................................ 22Setmana Santa ........................................................................................................................................................................................... 24Esdeveniments .......................................................................................................................................................................................... 25Gastronomia.............................................................................................................................................................................................. 26Tortosa, ciutat comercial ......................................................................................................................................................................... 28On dormir? ................................................................................................................................................................................................ 29Adreces dinters ....................................................................................................................................................................................... 30

    Edita: Editorial MIC amb la collaboraci de Tortosa Turisme

    D.L.: LE-361-2012

    Descarga aqu tu revista:

    SumariTortosa

  • Turisme4

    Ms de dos mil anys dhistria conformen el ric patrimoni de Torto-sa. La ciutat est declarada Conjunt Histricoartstic.La Tortosa antiga cal concebre-la com a ciutat mediterrnia que s port i mercat, receptora i distribudora de productes de linterior peninsular i de la Mediterrnia sencera. Havent estat ocupada pels romans, fou emmurallada i rebatejada amb el nom de Dertosa.Al segle VIII fou conquerida pels musulmans, la llarga dominaci dels quals exerc en la ciutat una forta i profunda influncia. El segle XI esdevingu regne de taifa de gran importncia.La grandesa daquest regne de taifa va acabar lany 1148, quan Tor-tosa fou conquerida per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelo-na. Els tres ports de la ciutat arribaren a controlar el comer del blat i la sal de la Mediterrnia occidental.La ciutat esdev la crulla dels territoris que integren la Coro-na Catalano-Aragonesa i una de les grans ciutats que sovint s lescenari de les Corts de la Corona dArag. Lexpulsi dels jueus

    Histria(1492) i, en menor grau, la dels moriscos (S.XVII) perjudicaren notablement la vida econmica de Tortosa.Durant la Guerra dels Segadors caigu aviat (1640) en mans dels castellans, expulsats poc desprs pels francesos (1650); s lpoca de la decadncia poltica i cultural de Catalunya. A la Guerra de Successi, en caure el Pas Valenci en poder de Felip V (S.XVIII), hi caigu tamb Tortosa.El segle XIX sinicia amb la invasi napolenica, amb la qual una bona part del territori, junt amb tota Catalunya, s arrencada de limperi espanyol i incorporada a limperi francs fins al 1814.Malgrat haver perdut la unitat territorial amb el consegent trasllat de la capitalitat a Tarragona durant lany 1833, la cen-turia contrasta pel manteniment i auge de lactivitat creativa en el camp cultural i est marcada per les guerres carlines. Tortosa va ser un dels llocs ms afectats per lenfrontament de la Guerra Civil de 1936, amb el rerefons sagnant i dramtic de la Batalla de lEbre.

  • La CatedralLa Catedral s la construcci que potser millor reflecteix el pas del temps i les petges que aquest deix en la ciutat. Labsis amb doble deambulatori la fa nica a Catalunya.El llegat patrimonial que atesora fa la seva visita inexcusable. Acull lExposici Permanent Santa Maria de Tortosa.

    Turisme 5

  • Turisme6

    Lactual seu gtica sassenta a lespai en qu tradicionalment shan situat el frum rom, la seu visigtica i la mesquita i substitueix un edifici anterior que (tal com es llegeix en la lpida encastada a lentrada de la Porta del Palau) sinicia lany 1158 i sacaba vint anys ms tard. Ledifici romnic no ha arribat fins als nostres dies. El claustre, del segle XIII, auster i despullat de decoraci, sadscriu al corrent arqui-tectnic cistercenc.s de planta trapezodal amb galeries formades per arcs dogiva, fusts de secci quadrilobulada i capitells llisos ex-cepte els situats en la porta daccs al pati del claustre, en qu es representen historiades escenes del cicle de la Pas-si de Jesucrist (sn peces reaprofitades, probablement de lanterior claustre romnic). Les seves naus contenen un important lapidari, shi obren les portes de les dependn-cies que ocupava la cannica agustiniana: Aula Magna, dormitori, refectori o antic menjador dels canonges, les restes de la porta de laula capitular aix com la dentrada al temple actual a la nau de tramuntana. A laixopluc de les seves galeries es reunia el Consell de la Ciutat durant lEdat mitjana. Sembla que el lloc de laplegament era lentorn de la lpida que es troba en la nau de migdia i on shi represen-ten sembla els diferents estaments mitjanant la figura de la Verge, lescut de la ciutat i la destral.Lactual Catedral, iniciada al 1347, fou pensada i bastida se-gons les modes del segle XIV amb lestil que anomenem gtic i sota ladvocaci de Santa Maria. Ledifici, de planta basilical, de tres naus, sense creuer, i amb capelles entre els contra-forts, presenta la unitat espacial que lacosta, com a la resta del gtic catal, a lestil constructiu que es desenvolup a la Frana meridional. Tot i que en poca medieval solament es basteix la capalera i sinicien els treballs de construcci de les naus, els diferents mestres que hi intervenen en etapes

    posteriors nassumeixen el disseny inicial. La coberta s de volta de creueria en tot ledifici, excepte el darrer tram que de cronologa ms recent, es cobreix amb volta de can. Lespai interior sillumina mitjanant tres nivells de finestres el pri-mer dels quals queda tapat al llarg de la nau pels diferents re-taules que ocupen les capelles laterals. Entre ells cal destacar el Retaule de Sant Josep, on predomina lelement pictric i el Retaule del Roser que com lanterior s destil barroc.Al presbiteri trobem el Retaule Major de Santa Maria de Tor-tosa, popularment Retaule de la Mare de Du de lEstrella que, datat cap a la meitat del segle XIV, s bastit en fusta daurada i policromada i sestructura en forma de polptic. Lobra sinclou dins la srie de peces realitzades a Catalunya durant la primera meitat del segle XIV que tenen una mar-cada influncia italiana.Del segle XV i participant del corrent dinfluncia flamen-ca, la Catedral t les trones amb la representaci dels Sants Pares i dels Evangelistes aix com el monumental sepulcre de Joan de Girona que es troba a lactual capella de la Verge del Roser.Caldria afegir a aquestes obres el conjunt escultric co-negut com a Crist del Palau que, com les trones, ostenta lescut dels Soldevila com a promotors i que es troba junta-ment amb el Retaule de la Transfiguraci, de la segona mei-tat del segle XV i atribut al taller de Jaume Huguet, entre els objectes que es poden admirar a lExposici Permanent Sancta Maria Dertosae.El fet que la Seu no fos acabada, manquen els pinacles so-bre els contraforts a la capalera, potencia la sensaci dhoritzontabilitat i solidesa. Cal destacar tamb la tipologia de labsis que es presenta sota forma de doble girola en no estar separades entre si les capelles absidials. La construcci de la Catedral es perllongar fins al segle XVIII. La faana

    La Catedral

  • Turisme 7

    principal que rest inacabada, fou construda dins lestil ba-rroc dissenyada pel mestre Mart dAbaria.Tamb destil barroc, trobem a linterior de la Seu la Reial Ca-pella de la Mare de Du de la Cinta, bastida entre 1672 i 1725. La Capella s duna sola nau coberta amb volta de can i c-pula sobre petxines en el creuer. La capalera est ocupada per un retaule de marbre amb la imatge de la Mare de Du de la Cinta datat de 1822. Tant la pintura mural que ocupa tota la volta de la capella, realitzada entre 1715 i 1721 per DionsVidal i Josep Medina, com els recobriments de jaspi de Tor-tosa que presenta la capella ens acosten al decorativisme que caracteritza bona part daquest corrent. Els olis sobre llen que presenta amb el tema del Naixement i lAnunciaci han estat atributs a Vicent Lpez (1772-1850) pintor direc-tament lligat a Carles IV i a Ferran VII (pintor de cambra daquest darrer). Les imatges de Sant Pere i Sant Pau sn les ms tardanes del barroc catal.Ja al segle XVIII (1710-1718) es va obrir la Porta de lOlivera com a nou accs monumental a la Seu. La Verge de la Cintra presideix la portada flanquejada per Sant Pere i Sant Pau. Al costat de les columnas helicodals se situen les mrtirs Cn-dida i Crdula, antigues patrones de la ciutat. Lobra qued interrompuda lany 1757, per la qual cosa la construcci de la majestuosa faana principal encara resta inacabada. Unida a la Catedral, la Cannica agustiniana,bastida entre els segles XII i XIV, ha conservat gaireb intactes bona part de les dependncies comunitries. Construda arran del mur que protegia la zona del Frum de la Dertosa romana, la feu erigir el bisbe Gaufred, abat del monestir de Sant Ruf dAviny i pri-mer prelat tortos desprs de la conquesta cristiana.Les sales alberguen actualment lExposici Permanent del Fons Artstic de la Catedral i Cannica de Santa Maria.

    La Catedral

  • Turisme 9

    Tortosa, Ms de dos mil anys de cultura mediterrniaMs de dos mil anys de cultura mediterrnia conformen el ric patrimoni histric-artstic de Tortosa.

    La ciutat est situada al costat del riu Ebre, prop de la desembocadura, al comenament del Delta i dels Ports de Tortosa- Beseit (la reserva ms gran de cabra muntesa de lEstat).s la capital del sector meridional de Catalunya i de la comarca del Baix Ebre. s tamb seu episcopal. Fou im-portant ja en lpoca iberoromana i rab i conserva signifi-catives mostres arqueolgiques i darquitectura medieval, renaixentista, barroca i modernista.Est declarada Conjunt Histric-Artstic i alguns dels seus edificis i palaus, com el castell de la Suda, la Catedral i el Palau Episcopal sn Monument Nacional. Els Reials Collegis sn el millor conjunt renaixentista del Principat. Els Jardins del Prncep, el barri Jueu, els museus i els ar-xius, les fortaleses i la varietat dedificis darquitectura civil i religiosa de diversos estils, fan que la visita a la ciutat sigui inexcusable.El cam de Sant Jaume de lEbre condueix des del Delta i Tortosa a Casp, Saragossa, Tudela, Alfaro i Calahorra i enllaa a Logroo amb el Cam Francs que porta a Santia-go de Compostella. El riu Ebre s tursticament navegable des de lembarcador fluvial tortos. La Via Verda del Baix Ebre - Terra.Alta voreja el Parc Natural dels Ports, que abasten ms de 800 Km2 de fascinaci natural. El Parc Natural del Delta de lEbre ens obsequia amb la riquesa natural que genera el seu aiguabarreig i labundantssima avifauna.

    Tortosa aglutina la vida econmica, social i cultural de la vall inferior de lEbre i s el seu centre comercial i de ser-veis ms important.Amb una poblaci de 36.641 habitants (23-XII-10) i una extensi 224,428 Km2 de terme municipal, la seva gastro-nomia, lartesania, el folklore, les festes i les celebracions (Setmana Santa, Festes de la Cinta i del Renaixement, etc.), sn uns altres dels atractius que val la pena descobrir si es volen conixer les terres i el mar de lEbre catal.

  • Turisme10

    Monuments:Medievals: Castell de la Suda; Catedral; Palau Episcopal; Llotja; Portal del Romeu; Santa Clara; Palau Oliver de Bo-teller, Despuig i Bellet; Plaa del Palau; Juderia; Ermites i torres de defensa...Renaixement i Barroc: Reials Collegis; Faana Catedralcia; Reial Capella de la Verge de la Cinta i reixa del presbiteri de la Seu; Porta de lOlivera; Palau Capmany; La Purssima, Esglsia

    Parroquial del Jess... A ms Tortosa ha conservat un extens conjunt de muralles, baluards i altres edificis dinters com el Palau de Justcia, el Convent de Sant Joan, etc. Modernisme: Lescorxador Municipal; Mercat Municipal; Parc Municipal; Esglsia del Roser i de la Reparaci; Cases: Matheu, Brunet, Bau, Pinyana, Sabat, Pallars, Grego...; antics noviciats de la Consolaci i de les Teresianes del Jess, etc.

  • Turisme 11

    Passeig de les fortificacionsAquesta ruta, que comprn els baluards, les muralles i les fortificacions de la ciutat, pretn propiciar la descober-ta d'un dels millors actius turstics tortosins. Integrant d'aquesta ruta s el castell de la Suda, impressionant tes-timoni arquitectnic de la ciutat andalus que cont l'nic cementiri rab al descobert de tot Catalunya i un Parador de Turisme.L'itinerari practicable, en una primera fase, est integrat pels trams que afecten les Avanades de Sant Joan, el cas-tell de la Suda (B d'Inters Nacional), els Jardins del Prn-cep, la Plaa de la Immaculada, el Passeig de Ronda i la Torre del Clio. El recorregut est senyalitzat mitjanant plafons indicatius, traduts a diferents idiomes. Aquestes senyals amb plnol es localitzen a les Avanades de Sant Joan, el Passeig de Ronda, la Plaa de la Immaculada i la Torre del Clio (aquesta ltima a l'espera d'sser collocada quan acaben les obres de l'indret). Tamb hi ha senyals de seguiment que ajuden a identificar l'itinerari als Jardins del Prncep, les Avanades de Sant Joan, i els carrers Vandells i Figuereta.La ruta s practicable a peu o amb bicicleta. D'aquesta ma-nera, la nostra ciutat ofereix al visitant la possibilitat de descobrir i fruir d'un nou producte turstic.

    Muralles i recintes fortificatsUn dels conjunts d'arquitectura militar dels segles XVII i XVIII ms representatius de l'Estat es troba a la ciutat de Tortosa, que, en qualitat i en extensi, posseeix un dels es-pais fortificats ms importants de la Pennsula Ibrica.Tortosa fou considerada plaa forta des de molt antic. El fet

    de controlar tant la ruta fluvial litoral a la desembocadura del riu, com la via terrestre (Via Augusta), pas obligat entre Barcelona i Valncia, la convertiren conseqentment en un nucli urb important a nivell comercial i estratgic. El nucli defensiu i militar tortos tenia la clau del riu Ebre i al con-fluir en el seu Territori Catalunya, Arag i Valncia es fou reforant al llarg dels segles.A banda dels vestigis de muralla romana que l'arqueologia va traient a la llum, el conjunt fortificat ms emblemtic de la nostra ciutat s el castell de la Suda, alcassaba del segle X, situat entre un tur que domina el riu i l'entramat urb que l'envolta. Tortosa, per, conserva part del recinte emmura-llat medieval construt al segle XIV, en diferents sectors de la ciutat, del qual ens han arribat alguns dels portals que controlaven els accessos al nucli urb.Sn presents tots els elements propis d'una construcci complexa d'aquest tipus, s a dir, diferents fosses defensa-des per baluards amb les seves troneres corresponents per establir les peces d'artilleria, i altres elements arquitect-nics, com passos de ronda, cossos de gurdia i accessos co-berts entre els diferents cossos del conjunt.La categoria de plaa forta de primer ordre, la quinta de Ca-talunya, s'eclips a finals del segle XIX. L'any 1931 sort de la ciutat el darrer destacament que quedava, ans, per, la guar-nici de la ciutat l'havien composat forces de totes les Armes.

    Muralles medievals de Remolins, Torre del Clio i Porta dels JueusAquest sector de fortificaci s'estn per la banda NE del recinte emmurallat de la ciutat, on se situa el barri de Re-

  • Turisme12

    molins, i actualment conserva sense variacions el seu traat i una bona extensi del pas de ronda. La major part del tram correspon a llen de muralla, amb excepci de les torres fortificades en ambds extrems, al peu del barranc l'anomenada Torre del Clio o Grossa, i en la part elevada les restes de dues torres quadrades que han quedat integra-des en l'estructura de les avanades de Sant Joan, a les quals s'adossa. En aquest llarg recorregut, a l'altura del carrer de la Figuereta, s'obre el Portal dels Jueus, tamb anomenat Porta del Ferre. Aquest accs secundari, al bell mig de la muralla medieval que tancava el call, donava pas, extra-murs, al cementiri dels jueus i en temps de grans avingudes del riu, tenia la missi de facilitar l'accs als horts de fora les muralles i als pobles del marge esquerre.El sector, majoritriament del segle XIV, va sofrir modifi-cacions significatives a la part superior dels panys de mu-ralla, on s'observa la installaci d'espitlleres i on el tpic perfil emmerletat d'poca medieval ha desaparegut en part.

    Avanades de Sant Joan:Aquest conjunt fortificat, conegut com avanades i/o hor-nabec, comena a bastir-se a la segona meitat del segle XVII i comprn dos cossos de fortificaci de l'poca i un tram de fortificaci anterior. L'accs a l'interior urb es rea-litzava pel primer cos de fortificaci. Aquest bloc fortificat presenta un ampli fossat allargat i acabat en punta de fle-txa i, si b forma part d'un sistema ms complex, podria prpiament ser totalment independent. El cos superior est dominat per diferents fortins i baluards, enllaats entre s (primeres avanades, cam d'accs, revell, baluard cobert

    cos de gurdia, fossat principal, pat d'armes, contramuralla nord i sud i fossat interior).El segon cos de fortificaci est format per dos mitjos ba-luards de planta poligonal units per un pany de muralla. A l'extrem oest s'adossa a la muralla del segle XIV, separada del conjunt del segle XVII, per un fossat estret i profund.Les monarquies europees contractaven els millors engin-yers militars de l'poca, possedors de grans coneixements en arquitectura i enginyeria. El 1642 es trobava fortificant la ciutat de Tortosa, Luis de Gandolfo, enginyer itali que project les defenses avanades de St. Joan, una de les obres ms destacades del pla de fortificaci de Tortosa del segle XVII.Finalment hi ha el tram defensiu del segle XIV, al qual s'uneix tot el complex defensiu que s'ha anat edificant al llarg dels diferents perodes histrics.

    Fort del Bonet: Form part del segon recinte defensiu del Rastre. L'integra bsicament un nic baluard envoltat per un fossat estret. Element defensiu de carcter individual, lliga al mateix temps amb l'entramat de fortificacions urbanes mitjanant muralles com les del Rastre dels segles XVII-XVIII. El cos principal t la planta poligonal i adaptada a la plataforma del monticle on s'ubica. El seu interior conserva dos nivells (en l'inferior es conserven dues naus subterrnies i en el superior espitlleres i troneres per a l'artilleria). Les dues naus de volta de can foren destinades probablement a pol-vor. Exhibeix un gran escut herldic d'una personalitat no identificada.

  • Turisme 13

    Sector de Fortificacions del Tur del Sitjar. Portal de Tarragona i baluards de la Victria, de les Creus i del Sant Crist:T el seu antecedent en el traat medieval que es remunta com a mnim a la dcada de 1340 per que assol la major efervescn-cia constructiva en els llenos de muralla entre els anys 1367 i 1369. El traat conservat correspon a l'obra de fortificaci iniciat a la segona meitat del segle XVII, quan tot el recinte emmurallat fou adaptat a les noves necessitats militars de l'poca i l'nic ele-ment medieval que roman s l'antic portal de Tarragona, tamb

    dit de Santa Clara o del Miracle, i la torre de planta octogonal que s'hi adossa. El sistema de defensa emprat, anomenat Vauban, comporta una transici del basti circular o quadrat a l'angular i, aix doncs, les torres medievals quadrades sn substitudes per baluards bastits amb planta poligonal, amb l'orientaci ade-quada per cobrir tots els flancs de la muralla, i preparats per a la installaci de peces d'artilleria. El baluard de la Victria, mit-janant dos trams de muralla, resta connectat amb el fort del Bo-net i el baluard de les Creus. Un altre llen monumental del segle XIV baixa a Santa Clara i el Rastre. Des de les Creus a la Victria es conserva una fossa de notables dimensions.

    Passeig de les fortificacions

  • Turisme14

    Passeig de les fortificacions

    Fort d'Orleans:Construt al sector ms meridional, pren el nom del Duc d'Orleans, qui orden bastir-lo, un cop els francesos s'establiren a la ciutat quan la guerra de Successi. S'aixeca sobre una plata-forma elevada de gran valor estratgic i de difcil accs i comu-nicava originalment amb el recinte fortificat del sector del Sitjar. El conformen dos semi baluards, un de traat triangular i l'altre de planta poligonal tancat en un espai interior molt irregular. A la part superior hi ha nombroses troneres per a les peces d'artilleria i algn flanc amb espitlleres i a l'interior es localitzen cmeres estretes i restes d'altres dependncies subterrnies.

    Fort de Tenaces:Obra de fortificaci exterior, sense flancs, la seva cons-trucci es realitz probablement a la primera meitat del segle XVIII i el seu sistema defensiu don resposta a les noves exigncies militars de l'poca. Fou concebut com avanada defensiva del sector nord de la muralla de Re-molins. Tenia una capacitat allotjament per a cent homes. A finals del segle XIX, quan desaparegu el Gobern Mi-litar, no fou venut a la ciutat i excepcionalment pass a mans privades.

  • Turisme 15

    Fundats per Carles V per a leducaci dels moriscos, constitueixen un dels millors conjunts renaixentistes d'arquitectura civil de Catalunya. El pat, considerat nic al pas, t representats els bustos dels reis de la Corona dArag, des de Ramon Berenguer IV fins a Felip IV. L'esglsia

    s la seu del Centre d'Interpretaci del Renaixement. Aquest s un espai que materialitza l'poca del Renaixement en un lloc d'activitat contnua, que alhora gestiona i divulga el pa-trimoni generat durant els anys d'existncia de la Festa del Renaixement, festa de recreaci histrica.

    Els Reials CollegisCentre d'Interpretaci del Renaixement

  • Turisme16

    Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats ms importants de Catalunya, i comptava amb un Collegi per a la formaci de telegs dominics, la fama del qual port els poders pblics a la construcci dun altre Collegi annex, per a la formaci de cristians nous. Ambds serien coneguts amb el nom de Reials Collegis de Tortosa i es convertirien en lembri dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art. El conjunt arquitec-tnic conegut amb el nom de Reials Collegis es format per tres edificacions: el Collegi de Sant Jaume i Sant Maties, el Collegi de sant Domnec i de Sant Jordi, i lesglsia de Sant Domnec (actualment Centre d'Interpretaci del Renaixement).

    Collegi de Sant Jaume i Sant Maties Presenta un faana fora senzilla, en la qual la portalada d'accs centra l'atenci en rebre un pronunciat tractament monumen-tal. A la part central s'hi representa l'escut imperial del seu fun-dador, Carles I. Les figures de Sant Jaume i Sant Maties, patrons del collegi, apareixen dins de forncules coronades per la figu-ra d'un ngel, l'ngel Custodi, patr de la ciutat. Cal destacar sobretot l'estructura del pati, plenament italiana, amb una ico-nografia riqussima que exala la monarquia, obra de l'escultor Francisco de Montehermoso. L'ampit de la segona galeria es converteix en un fris esculpit amb les efgies i els escuts de les parelles reials de la Corona d'Arag, des de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Arag fins a Felip III i Margarida d'ustria. En els carcanyols de la primera galeria apareixen bustos dels que podrien ser jueus i moriscos, i en els de la segona, la imatge efigiada dins de medallons de profetes i apstols. Els smbols dels evangelistes sn representants a la planta baixa del pati, mentre que a la segona galeria, a la part exterior, i ocupant els angles, apareixen, quatre carasses com a personificacions del vents. Aquest edifici, tamb anomenat Collegi de dalt, es va dedicar en els seus orgens a la instrucci dels fills dels con-versos com a part de l'estratgia dissenyada per la Corona per tal, d'evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos. Actual-ment acull l'Arxiu Hstric de les Terres de l'Ebre.

    Collegi de Sant Jordi i Sant Domnec Sembla ser que l'autor de les traces de l'edifici va ser Martn Garca de Mendoza, mestre major de la catedral de Tortosa en-tre 1581 i 1615,i un dels arquitectes ms destacats del territori de la dicesi durant el Renaixement. Fins i tot va ser cridat per donar la seva opini com a expert en nombrosos edificis, entre aquests el palau de la Generalitat a Barcelona. De l'edifici origi-

  • Turisme 17

    Els Reials Collegis

    nal se'n conserven alguns elements puntuals. Destaca la porta-lada, inspirada en l'obra de Sebastiano Serlio, en la qual hi apa-reix una inscripci que indica la seva funci, Domus Sapientiae (Casa de la Saviesa). El cos superior est presidit per l'escut de Felip II. L'arc de mig punt de l'entrada apareix flanquejat per l'herldica dels dominics. Dedicat en els seus orgens a l'estudi de la teologia, i anomenat tamb Collegi de baix, desprs de l'exclaustraci de 1835 el convent va ser utilitzat com a quarter militar i va patir els efectes de la guerra civil de 1936. Actual-ment s la seu de l'Escola Oficial d'Idiomes.

    Esglsia de Sant Domnec L'esglsia va ser construda al segle XVI, amb posteriori-tat als edificis abans citats. s d'una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts. Destaca la portalada decorada per escultures de gran qualitat, que van ser escapades al segle XIX. El portal est coronat per les armes episcopals del fundador, el Bisbe Izquierdo. A l'interior de l'esglsia, davant del presbiteri, hi trobem les lpides sepulcrals de Baltasar Sori, lector de la Catedral, i Juan Izquierdo, bisbe de Tortosa de 1574 a 1585, principals impulsors de la fundaci i construcci dels Reials Collegis. Tamb hi trobem altres elements que no formaven part del conjunt original, procedents de la desapareguda Casa de la Ciutat. Presidint la nau central hi trobem l'armari de l'antic arxiu de Tortosa. Cal destacar el seu valor simblic que ens remet als orgens de l'arxiu municipal, aix com la decoraci interior amb l'escut de Tortosa i la presncia de l'ngel Custodi, patr de la ciutat. Encastada al mur inte-rior de l'actual sortida cap a la Plaa Mossn Sol hi trobem la portalada de l'estudi de l'antic ajuntament, corresponent

    Els Reials CollegisC. Sant Domnec, 12 Tortosa (43500) Tel.: 977 44 46 68 Horari De l1 de maig al 30 de setembre Dilluns: tancat / Dimarts a dissabte: 10 a 13:30 h i 16:30 a 19:30 h / Diumenges i festius: 10 a 13:30h /Resta de lany: Dilluns tancat / Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 15:30 a 18:30 h / Diumenges i festius: 11 a 13:30h / Els dies 25 i 26 de desembre i l1 de gener el Centre dInterpretaci del Renaixement romandr tancat

    a l'edifici bastit al segle XVI al carrer Ciutat, que va ser enderrocat el 1915. Amb la desamortitzaci de 1835, i la desaparici de l'ordre dels dominicans, l'esglsia va ser ocupada per unitats militars fins el 1910, any en qu va ser recuperada pel municipi per tal d'ubicar-hi el Museu-Ar-xiu de la ciutat. Actualment l'arxiu es troba ubicat a l'edifici del collegi de Sant Jaume i Sant Maties.

    Centre d'Interpretaci del Renaixement El Centre d'Interpretaci del Renaixement est ubicat a l'esglsia de Sant Domnec que va ser construda al segle XVI, amb posterioritat als altres dos edificis dels Reials Collegis. Aquest divulga al llarg de tot lany, i de manera continuada la Festa del Renaixement, la histria i el lle-gat patrimonial i cultural de la ciutat i del territori durant aquest perode i perllonga el contacte amb la ciutadania i el visitant a tot lany.

  • Turisme18

    Museu de TortosaHistric i arqueolgic de les Terres de lEbre

    Un Museu centenariLa transformaci urbana de la ciutat a les darreries del segle XIX amb lenderrocament de les muralles, la urbanitzaci dels eixamples i la descoberta dabundants elements arqueolgics propicia lany 1900 la creaci dun museu municipal. Inaugurat a les antigues escoles de la Merc de manera provisional, lany 1910 es trasllad a lesglsia de Sant Domnec on va compartir aquest espai amb la Biblioteca i lArxiu Histric fins lany 1997.

    LEscorxador un edifici modernistaEl nou Museu de Tortosa inaugurat al 2012 i hereu del creat lany 1900, est ubicat a lantic escorxador de la ciutat, edifici modernista de larquitecte Pau Mongui i Segura, que va ser construt entre els anys 1906 i 1908. El recinte, de planta rec-tangular, est delimitat per un mur de tancament que sobre al carrer a traves duna reixa per mostrar la faana principal. Al seu interior diferents pavellons sorganitzen a lentorn dun cos central. La utilitzaci combinada de la fbrica de ma a vista i de cermica i teula vidriada sinspira en larquitectura mudjar.

    Exposici permanentLa visita a lexposici permanent del Museu permet conixer la histria de Tortosa i el seu territori des de la prehistria fins al segle XX. Sis mbits estructuren el recorregut: Els orgens, Els ibers, La Dertosa romana, Turtuxa, Al centre de la Corona dArag i La Modernitat. En ells s exposen les peces ms re-presentatives de cada perode histric procedents de la prpia collecci del Museu i daltres cedides per particulars o mu-seus com s el cas del Museo del Prado, el MNAC, el Museu Arqueolgic de Tarragona i el Museu de les Terres de lEbre.

    Sala Antoni GarciaEl Museu compta amb la sala dexposicions temporals que acull i produeix mostres dedicades a la difusi del patrimoni cultural i de les arts visuals.

  • Turisme 19

    Turisme NaturalLa Via Verda de les Terres de l'EbreImatge de la via verda Aquesta nova oferta turstica con-juga natura, cultura i esport i s un plaer per a qualsevol visitant. La ruta permet assaborir, a peu, a cavall o en bi-cicleta, un entorn nic i alhora fora ric en biodiversitat i monumentalitat. Avui es treballa en la connexi amb el delta de l'Ebre.

    El programa Vas Verdes, iniciat l'any 1993, reutilitza els antics traats ferroviaris, existents des de moltes dcades enrere i en dess, com itineraris no motoritzats per a ciclistes, caminants, patinadors, persones amb mobilitat reduda, cavalls, etc. per tal de promoure una nova cultura de l'oci. Basat en criteris de sostenibilitat ecolgica, i cultural, suposa la regeneraci d'espais degradats, promou un major coneixement de la natu-ra, i fomenta el turisme ecolgic i actiu.

    La nostra Via Verda transcorre per l'antiga via frria de la Val de Zafn.A la comarca del Baix Ebre la ruta t un total de 22'40 km. S'inicia a Tortosa i desprs es localitza a Roquetes, EMD de Jess, Aldover, Xerta i Benifallet. El desnivell s de 45'6 m., la dificultat baixa i el ferm d'asfalt ecolgic. Travessa diversos ponts, aqeductes i tnels illuminats i envoltats

    d'arbres i muntanyes de gran bellesa paisatgstica. Els punts d'aigua potable es troben a Aldover i Xerta.Ja a Benifallet, s'uneix amb el tram de la Terra Alta al terme del Pinell de Brai i, a partir d'aquest municipi, es localitza al santuari de la Fontcalda, Prat de Comte, Bot, Horta de Sant Joan i Arnes. Aqu abasta una longitud de 23'6 km. i la dificul-tat i el ferm sn els mateixos que els ja descrits al primer tram. Els punts d'aigua potable es troben a la Fontcalda i a Bot.

  • Turisme20

    Navegaci pel riuTurisme FluvialA finals dels anys 90 es recuper la navegaci fluvial per l'Ebre, desapareguda a meitat del segle XX. Avui es pot gaudir turs-ticament del riu ja sigui amb embarcaci prpia o de lloguer, mitjanant un petit creuer o experimentant l'emoci del rem (muletes, pirages o caiac).

    Els ports de Tortosa-BeseitEn el nostre territori trobem varietat de paisatges i ecosiste-mes de gran valor, en gran part per la confluncia del riu Ebre i els masss dels Ports de Tortosa-Beseit.LEbre catal permet gaudir duna natura verge i exuberant i s un veritable parads per als pescadors. La seva magnfica diversitat biolgica feu aconsellable la declaraci de les illes fluvials i determinats indrets com zones PEIN per tal de ga-rantir la seva conservaci.Els ports de Tortosa-Beseit abasten ms de vuit-cents quil-metres quadrats de fascinaci natural i sn un dels indrets ms bons de la Pennsula Ibrica i de tot Europa per veure fora espcies daus rupestres i rapinyaires i un paisatge nic i espectacular. Destaca la cabra hispnica, una de les espcies animals autctones d'aquestes terres i smbol ineludible del masss. Des del cim de Caro, es pot observar la vessant orien-tal del masss dels Ports, tota la vall de lEbre, les Serres de Pndols, Cavalls i Card aix com el litoral i la forma trian-gular de la planria del delta. A lextrem sud sobserva la Serra del Montsi.

    El Delta de l'EbreEl delta de l'Ebre s la zona humida ms extensa a Catalunya i l'hbitat aqutic ms important de la Mediterrnia occidental, desprs de la Camarga. El Parc Natural conviu amb l'activitat humana mitjanant un exquisit equilibri. Malgrat la seva for-maci recent, el delta empresona una abundosa histria, que emmarca des dels dies de les estatuetes greco-ibriques Tanit, trobades a Camarles, fins a la creaci definitiva del Parc Natural del Delta de l'Ebre, per Decret de la Generalitat de Catalunya, de 23 d'octubre de 1986. El delta de l'Ebre s la zona humida ms extensa a Catalunya i l'hbitat aqutic ms important de la Mediterrnia occidental, desprs de la Camarga. Els ltims catlegs florstics assenyalen 515 espcies, que habiten les zones salobres, els canyissars, arrossars i boscos de ribera. Destaca la vegetaci halfila. El nenfar blanc i l'orqudia sn, ben segur,

    Llat Lo SirgadorEl llat lo sirgador recupera, homenatja i actualitza la na-vegaci de segles per l'Ebre al pas per la Franja i les nostres terres. Vol posar en valor la vida de milers d'homes dedicats al transport pel nostre riu fins els anys 50.

  • Turisme 21

    Turisme Natural

    els vegetals ms extics. Els invertebrats sn abundosos i hi estan ben representats insectes, arcnids, crustacis i herpeto-fauna. Els diferents graus de salinitat admeten tota una gamma ben diferent de peixos. Les lldrigues, els erions i les mosteles compten entre els mamfers ms vistosos; per s l'avifauna del delta que posseeix una importncia a nivell internacional. El nombre d'aus varia dels 50.000 als 100.000 individus, distributs en unes 300 espcies, les quals representen el 60% de les que existeixen a tot Europa. Des del punt de vista turstic, s acon-sellable una visita prvia a l'assut de Xerta. Ms tard, cal que passem per Campred, l'Aldea i Camarles -tots tres nuclis amb torres que defensaven la regi martima de l'Ebre- fins arribar a la bassa de les Olles de l'Ampolla. A Deltebre ens merave-llarem amb els miratges de la Marquesa, l'Ecomuseu, el canal Vell i les dunes mbils de Riumar i a ms podrem fruir d'un agradable creuer per l'Ebre. Havent acabat la travessia fluvial, l'excursi continua per Sant Jaume d'Enveja (amb el Centre d'Interpretaci de les Barraques del Delta, el baladre monu-mental de Balada i el peculiar sistema urbanstic dels Muntells),

    fins al Trabucador i el museu ornitolgic i centre d'informaci de la Casa de Fusta, al Poble Nou. Rere la Pantena, Sant Carles de la Rpida, que t el Museu de Cincies, i panormiques del Delta, des de la Guardiola. I si visitem el museu del Montsi a Amposta, i arribem fins a la Carrova i Vinallop amb els arros-sars ms cap a l'interior, ja podrem fer creu i ratlla a tot aquest magnfic i encisador

    Foto: Mariano Cebolla Borrell

  • Un dels tres del seu gnere existents al mn, el museu t per ttol: Lhome, la seva motiva-ci i el seu dest. Destaca el monlit central. Aix mateix cont una interessant collecci botnica.ExplicaciEls Jardins del Prncep es troben en lespai enjardinat de lantic Balneari den Porcar, que tingu els seus orgens al primer ter del s. XIX, quan el propietari dels terrenys, Jaume Ti i No, hi va fer construir un modest balneari.Aquest mateix recinte, documentat en poca medieval com a propietat del convent de Santa Clara, fou ocupat per les reli-gioses salesianes, bona part del S.XX, i, finalment, adquirit per lajuntament de Tortosa lany 1970.

    Els Jardins del Prncep, museu d'escultures a l'aire lliure de Santiago de Santiago

    L'any 1989, lajuntament aprov la proposta de la Fundaci Jos Celma Prieto de fer un museu descultures als jardins romn-tics de lantic balneari, com a resultat duna visita realitzada per lescultor Santiago de Santiago, lnic artista encarregat de dur a terme el projecte. Els vint-i-quatre grups escultrics van ser su-fragats per la fundaci abans esmentada. Els Jardins i el Museu

    JardinsdEscultures a laire lliure foren inaugurats pel Prncep dAstries i Girona, el 23 de setembre de 1991. Des de llavors en han esdevingut un atractiu cultural molt important. Situats al bell mig dun entorn privilegiat, emmarcat pel vessant nord-est de la Suda, les avana-des de Sant Joan, la muralla que bast la ciutat al se-gle XIV i la jueria, enriqueixen loferta turstica de la ciutat de Tortosa i el seu patrimoni histricoartstic i natural. La collecci abraa tota una panormica al llarg de la histria. Hi podem veure representacions de lhome primitiu, per tamb de certs moments estellars de les seves conquestes, el rebel castigat pels dus, la tragdia dHiroshima i, fins i tot, la representaci simblica de la conquesta de lespai pels astronautes. La lluita, la illusi i la seva dinmica, lesperana, confir-men les etapes de la vida de lhome sobre la terra.El monlit central mostra les passions de la humanitat, el seu alliberament i el triomf final, al seu abast. Daltra banda, els Jardins del Prncep contenen una interessant collecci botnica i el visitant hi trobar espcies autctones, com el boix, el baladre, la tpera, el boix i el tortellatge. A ms del margall del pas hi ha la palmera canria, la datilera i tamb la washingtonia robusta. Un petit pinar de pi blanc i de pi canari conforma la part alta del recinte, esglaonada amb els tpics marges de pedra en sec locals. Aqu es barregen llorers, lledoners, i el pi de Pars. Entre les diferents espcies darreu del mn hi ha varietats tant suggeridores com el cedre, la chorisia, el brachichiton, laraucria, el gingko biloba i di-versitat de cactus.

    Turisme22

  • Turisme 23

    Els Jardins del Prncep Pujada al Castell de la Suda, s/nTortosa (43500) Tel.: 977 44 20 05 Horari De l'1 de maig al 30 de setembre: Dilluns tancat Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 16:30 a 19:30h Diumenges i festius: 10 a 13:30h Tancat els dies 25 i 26 de desembre i 1 de gener Resta de l'any: Dilluns tancat: Dimarts a dissabte: 10 a 13:30h i 15:30 a 18:30h Diumenges i festius: 11 a 13:30h

  • Turisme24

    Centre dInterpretaci de la Setmana Santa de Tortosa

    El Centre dInterpretaci de Setmana Santa subica a lantiga esglsia de sant Antoni Abat, destruda en bona part a la da-rrera guerra civil i reconstruda a propsit recentment amb la finalitat dacollir-lo. Alberga els elements ms significatius de la clebre Setmana Santa tortosina. Excelleixen els passos, anomenats misteris. La major part sn obra descultors de tanta anomenada com Innocenci Soriano Montagut i Enric Monjo i Garriga.Preg, exposicions, concerts, via crucis, conferncies, concur-sos, versions, festivals, tamborrades... Tortosa s lescenari dels actes ms multitudinaris i espectaculars que conformen la Se-tmana Santa a les Terres de lEbre. Tot aix permet descobrir el territori i, a la vegada, gaudir de les afamades processons i tradicions ancestral, fruir de la msica sacra i assaborir una gastronomia genuna.

    Processons:Diumenge de Rams, Process de la Passi.La primera en desfilar de Catalunya i tamb la ms multitu-dinria, espectacular i complerta de Tortosa. Desfilen tots els passos, acompanyats de les seves respectives confraries, ban-des de msica i elements singulars. T un carcter monumen-tal. s molt tradicional el repartiment de caramels.

    Dijous Sant, Process del Silenci.Processiona noms el Santssim Crist de la Purssima, coll-portat per confrares. Lacompanya la Creu dels Improperis.

    Participen totes les confraries. El trencar dels tambors pels tpics carrers del nucli antic la dota dun carisma estremidor. Revesteix especial inters lentrada al temple.

    Divendres Sant, Process del Sant Enterrament.Passos i confraries acompanyen el Sant Crist Jacent del Sant Sepulcre de la Catedral. A ms dels natzarens, participen pe-nitents i magdalenes. Durant segles estigu a crrec del Ca-ptol Catedralici, a partir de 2006, per, lorganitza lAgrupaci de Confraries de Setmana Santa. E

  • Turisme 25E

    Festa del RenaixementLesplendor duna ciutat al s. XVI. Ms de 3.000 ciu-tadans vestits dpoca i 50 espectacles diaris amb ms de 500 actors, ens transporten a la Tortosa de fa 500 anys. La Festa del Renaixement es celebra des de 1996 i est declarada Festa dInters Turstic Nacional, Festa Local dInters Turstic Local i la Placa dHonor del Turisme de Catalunya.

    Mostra de JazzApropar el jazz en totes les seves vessants i fusions al sud de Catalunya, ha estat un dels objectius fonamen-tals de la Mostra de Jazz de Tortosa des dels seus inicis. La Mostra de Jazz de Tortosa se celebra habitualment els ltims dies de juny i els primers de juliol.

    Festes de la CintaEl primer diumenge de setembre se celebra la festivitat de la Verge de la Cinta, Patrona de Tortosa. Tota la ciutat es contagia de l'alegria desbordant de la Festa Major. El programa d'actes s variadssim i capa de donar resposta a diferents sensibilitats i gustos.

    Setmana Santa de TortosaTortosa s l'escenari dels actes ms multitudinaris i espectaculars que conformen la Setmana Santa a les Terres de l'Ebre. Tot plegat, permet descobrir el terri-tori i, alhora, fruir d'afamades processons i tradicions ancestrals, gaudir de la msica sacra i assaborir una gastronomia genuna.

    Renaixement

    Cinta

    Jazz

    Esd

    even

    imen

    ts

  • Turisme26

    Gastronomia

    De tota la varietat d'entremesos cal fer especial esment del pat d'olives mortes, la sopa de rap, de farigola, els bargallons i l'empedrat tortos.Quant als plats amb ous: el revolt amb tomaca, la truita de carxofes, de morenetes, els ous al niu i en suc.N'hi ha molts de plats, la base dels quals sn les anguiles, les angules i les hortalisses; per exemple el suquet de peix. La pae-lla de l'horta s una mescla de carns (pollastre i conill) i tota varietat de verdures, de la qual obtenim un arrs molt subs-tancis, per una mica fort. Altres formes de cuinar l'arrs sn: a la tortosina, a la cassola amb calamars, amb abade-jo (bacall), amb faves seques i l'arrs amb pollastre. Aix no obstant als restaurants es troben altres plats no autctons com l'arrs negre, a banda i l'arrossejat. Entre la diversitat de receptes amb cereals i verdures cal remarcar les farinetes, les mongetes tendres amb pernil, l'olla barrejada, les faves ofega-des, el potatge, els cigrons amb bacall i amb salsa, el recapte, els fideus tortosins i la sopa de morenetes.Els fruits del mar sn objecte de mariscades, suquets i sar-sueles. L'abundor de peixos fa que hi hagi moltssimes espe-cialitats: l'escrita amb fesols, el bacall amb suc, la spia amb ceba, les mandonguilles de bacall, el peix al forn i les sardines salades a la pagesa.

    La cuina autctona combina, sviament, els productes de l'horta amb els del Delta, els de muntanya i el mar. La baldana, els bolets, les tfones i l'oli locals sn fora apreciats. Excelleix la rebosteria que conserva especialitats de les cultures rab, jueva i cristiana.

    Pel que fa a les carns, trobem l'estofat de capra hispnica, el conill amb olives trencades, la cassola gelada, el fricand, el pernil de Carlares, els tords amb alls tendres, l'aviram a la cas-sola i la cua de bou. Els caragols es mengen a la cassola, amb xocolata a la pedra i tamb amb sal i oli.

  • Turisme 27

    Tamb hem de parlar de les salses: l'allioli, el romesco i la salsa tortosina, i com a acompanyament el rostifaci, els rovellons i la samfaina. El pa es bsic en la preparaci de les fogassetes, les clotxes, el pa amb vi i sucre i el pa amb oli i sal. Tamb cal fer observar la importncia de la baldana, espcie de bo-tifarra feta amb arrs, magre, pinyons i espcies, i l'oli d'oliva autcton de primera qualitat, tots dos amb la denominaci Comarcal Baix Ebre.El vi de la Terra Alta, l'arrs i els musclos del delta de l'Ebre i les mandarines, sn alguns productes amb denominaci d'origen o qualitat. Els dolos conserven especialitats molt antigues. Els pastissets sn un record de la confiteria rab; les coquetes de sag o de Maria sn herncia de la presencia he-brea, i les garrofetes del Papa i papa Benet, de la cort papal dels Luna. Unes altres pastes sn el panoli, els tortosins, els mostatxos, els congres, les sultanes, les farinoses, el menjar blanc, el dol d'arrs, i quant a les coques: el cc borratxo, el de maana, el rpid, el de mel, el daurat, el de brossat i cama-grocs i el de pags. Avui sn molt populars la sopa de la rei-na i la Cucafera; aquesta ltima feta amb bescuit, nata i kiwi. Entre les begudes tpiques: el xarop de codony, laiguardent dherbes, l'absenta i la clarea.

    Jornades GastronmiquesEl Mengeu de Festa, Jornades gastronmiques de la cuina del Renaixement, celebrades durant la Festa del Renaixement, la tercera setmana de Juliol, s una proposta que permet assa-borir antigues receptes de plats que havien caigut en dess. Cas, per exemple, del bacall amb mel o amb taperots i salsa de julivert, els ous amb lardurffes, la carn a la sarranesca o la brnia de figues. En l'apartat de les Llepolies de la Festa figuren postres com les ja populars Torretes, la Coca del Re-naixement o Prim, el Pa de la Festa, la Coca de l'Emperador i la Coca d'Espinacs.

    Gastronomia

    A finals de febrer tenen lloc les Jornades Gastronmiques de l'Oli d'Oliva. Del febrer al maig, el Recorregut Gastronmic i Cultural dels Arrossos de les Terres de l'Ebre. Al mar, les Jornades gastronmiques de l'Abadejo, al juliol les de la Cuina Cajun i al novembre les del Recapte.

    A les localitats de Jess, Els Reguers i Btem tenen lloc dife-rents fires relacionades amb productes de la terra. A Jess el darrer cap de setmana de febrer es celebra la fira de l'oli, a Els Reguers, el 31 d'octubre i l'1 i 2 de novembre es celebra la fira del rovell, i a Btem, el cap de setmana anterior a Tots Sants es celebra la de la clementina.

    Entre els molts esdeveniments gastronmics que tenen lloc anualment a Tortosa destaca el certamen Festast. s dedicat al sector de lalimentaci i el consum i mostra lexcellncia dels aliments, productors i restauradors de les Terres de lEbre, sense renunciar a presentar loferta daltres territoris.

  • Turisme28

    Tortosa, ciutat comercial

    Tortosa s el centre comercial ms important de les Terres de l'Ebre i brinda al visitant l'oportunitat de fer de la compra un art. El seu pol d'atracci arriba fins a les comarques venes del Baix Ebre, El Baix Arag-Matarranya i el Maestrat castellonenc. El centre comercial, estructurat al voltant d'un eix prin-cipal, el cor de la ciutat, disposa d'una illa per a vianants, on es concentren tota mena de comeros. El seu objectiu fonamental s potenciar-hi l'activitat i la revitalitzaci co-mercial. Aix, no obstant, avui dia, l'oferta s'ha eixamplat i han sorgit nous focus comercials als barris del Temple i Ferreries.El prestigi i l'afluncia de compradors indiquen, indiscuti-blement, la qualitat dels productes i el variat i extens estoc que els comeros n'ofereixen. Si es vol aconseguir un re-cord de Tortosa, l'artesania local ens pot donar la soluci. El treball del boix, fams ja en l'poca rab, perdura aqu i a la vena Roquetes; hi ha pintes i estris per a la cuina. La palma, bargall o margall, de tradici millenria, la treballen als Reguers, a Alfara de Carles i a Pals. Elaboren cistells, senalles, srries...El jaspi local s'utilitza per a fer objectes d'adornament; de la mateixa manera succeeix amb la fusta, que t tallistes de renom.La producci de terrissa est localitzada a Ti-venys. T tradici iberoromana. La Galera i, sobretot, Miravet sn altres indrets pro-pers terrissers.Actualment, una nova generaci d'artesans locals produeix gran diversitat d'objectes ornamentals, que poden ser adquirits en els comeros de la ciutat. D'altra banda, a Tortosa, la labor del ganxet es confeccio-na, generalment, amb colors sobris, a excepci de teles vermelles; defuig els colors i no respon veritablement a una escola popular tradicional.

  • On dormir?Parador Nacional de Turisme, PN****Castell de la Suda, s/n43500 TortosaTel. 977 444 450

    Hotel Corona Tortosa, H***Plaa Corona dArag, 5-743500 TortosaTel. 977 580 [email protected]

    Hotel Berenguer IV, H***C/ Cristfol Despuig, 3643500 TortosaTel. 977 449 580

    Hotel Tortosa Parc, H**Carrer Comte de Banyuelos, 1143500TortosaTel. 977 446 112www.hoteltortosaparc.com [email protected]

    Hotel lArdiaca, H*Ctra. Tortosa LAldea, km. 4,443500 TortosaTe. 977 445 698

    Hotel Rural Panxampla, H***Crta. DAlfara, km. 743527 Els Reguers - TortosaTel. 977 474 135www.hotelruralpanxampla.com [email protected]

    Hostal Virgnia, P**Avinguda Generalitat, 13943500 TortosaTel. 977 444 186

    Els PortsPartida Reguers Nous, 18 (Parc Natural dels Ports)43500 TortosaTel. 977 267 143

    Casa de Pags Lo Mol de la JrdiaCtra. de Valncia, 10943500 TortosaTel. 678 49 33 74 / 607 51 56 [email protected]

    Maset de CastanyerCam de la Vall Servera, s/n43527 Els Reguers TortosaTel. 977 580 032 / 615 367 273 masetdeca[email protected]

    La Torre del PriorCam de la casella, 8 Pol. 97, Parc. 4-543590 EMD de Jess TortosaTel. 652 93 15 11www.torredelprior.cat [email protected]

    Residncia Adri VICrta. Daccs al Seminari, s/n43500 TortosaTel. 977 440 200 / 977 440 [email protected]

    Alberg de Joventut Enric DOss/ Albergue de Juventud Enric dOssA. Santa Teresa, 1643590 EMD de Jess - TortosaTel. 977 500 786

    rea de CaravaningPasseig de Ribera, s/n43500 TortosaTel. 977 44 96 48www.tortosaturisme.cat

    Turisme 29

  • Turisme30

    Oficina Municipal de Turisme de Tortosa. Rambla Felip Pedrell, 3

    43500 TortosaTel. 977 449 648

    [email protected] www.tortosaturisme.cat

    Jardins del Prncep. Museu descultures a laire lliure de Santiago de Santiago

    Pujada al Castell de la Suda, 143500 Tortosa

    Tel. 977 442 005www.tortosaturisme.cat

    CIR Centre dInterpretaci del RenaixementC. Sant Domnec, 12

    43500 TortosaTel. 977 444 [email protected]

    www.tortosaturisme.cat

    Adreces dinters

    Horari Oficina i Punts Municipals dInformaci Turstica

    dl dt dc dj dv ds dg i festius

    tancat

    25-26/1201-01

    01/10-30/04: 10,00-13,30/15,30-18,3001/05-30/09: 10,00-13,30/16,30-19,30

    01/10-30/04: 11,00-13,3001/05-30/09: 10,00-13,30

    Horari Catedral - Exposici permanent Sancta Maria Dertosae

    dl dt dc dj dv ds dg i festius

    tancat

    25-26/1201-06/01

    18/10-13/04: 10,00-13,30/16,00-18,3014/04-17/10: 10,00-13,30/16,30-19,00

    11,00-14,00*(1er/09 Tancat)

    Horari del Centre dInterpretaci de la Setmana Santa de Tortosa

    dl dt dc dj dv ds dg i festius

    tancat

    25-26/1201-01

    Diumenge de Rams

    01/10-30/04: 11,00-13,00/16,00-18,0001/05-30/09: 11,00-13,00/17,00-19,00

    11,00-13,00

    Catedral- Exposici permanent Sancta Maria DertosaeC. Porta de Palau, 543500 TortosaTel. 977 446 [email protected]

    CISST- Centre dInterpretaci de la Setmana Santa de TortosaC. Montcada, 21 (antiga esglsia de Sant Antoni)43500 TortosaTel. 626 500 [email protected]

    Museu de Tortosa. Histric i Arqueolgic de les Terres de lEbreRambla Felip Pedrell, 343500 TortosaTel. 977 510 [email protected]

    Horari Museu de Tortosa

    dl dt dc dj dv ds dg i festius

    tancat

    25-26/1201-06/01

    01/10-30/04: 10,00-13,30/16,00-19,0001/05-30/09: 10,00-13,30/17,00-20,30

    11,00-13,30

  • Turisme 31