B A I X E B R E

TortosaErnest Costa i Savoia

guies per veure i viure

Tortosa

Baix Ebre

Amb el suport de

Edita Arola Editors

© d’aquesta edició Arola Editors

1a edició

© del text i les fotografies Ernest Costa i Savoia

Assessorament referit al text

Jordi Lladó Josep Maria Massip i Gibert

Rafel Balada i Llasat

Assessorament botànic

Rafel Balada i Llasat

Logotip A Espaiet Llorenç Brell

Disseny gràfic

Felix & Paula

@ del dibuix de la pàgina 157

Dolors Pinatella

Suport tècnic

Anna Bricha i RicartJoan Costa i Bricha

Pep Armengol

Revisió dels mapes i els itineraris

Joan Pontacq i Seguranyes

Correcció lingüística

Jordi Gavaldà Batalla

Impressió Gràfiques Arrels

ISBN

Dipòsit legal

T

La majoria de dades d’aquesta guia s’han obtingut entre els anys 2008 i 2014

Agraïments

Arxiu Comarcal del Baix Ebre per la cessió de les fotografies

Ernest Costa i Savoia

Tortosa

Baix Ebre

9

guies per veure i viure

6

Introducció

Mapa general 8Terra compartida 9Mapes locals 10Calendari 16

La ciutat

SORTIR DE L’OBLIT 21

Del barri de Ferreries al nucli històric de Tortosa pel pont del Tren 24Passeig urbà 30Llaguters 40Capitans 46Aumediaires 48Pescadors 51

Ciutat de Tortosa des de les figueres de pala que arraïlen a les muralles que la protegien

7

Sumari

Els voltantsPELS CAMINS DE BARCELONA 57

De Tortosa a Coll de l’Alba, hostal de Don Ramon, Fullola, bassa del Povet de l’Amorós, Bítem i Tortosa 60

CARO 107

De Ferreries a Caro pel cargol de Tortosa i port dels Pous de la Neu 110La costa del Port, al voltant de la font del Bassi 132Del portell del Cargol a tossa del Rei (als mapes dita tossa de la Reina) 140Del port dels Pous de la Neu a l’Àrea Recreativa de Cova Avellanes, Carlares, Millers i les Bassetes 142Solitud a l’ombria de Caro 164

VIDA DESPRÉS DE LA MORT 169

Crònica gràfica d’un ressorgir 172

Índex toponímic 184Glossari 194Bibliografia i cartografia 196Adreces 198Agraïments 200

TGV

Horta de Sant Joan

Alfara de Carles

PaülsArnes Tivenys

Coll de Som251

la Sénia

TORTOSA

Tortosa no seria ciutat capital sen-se l’Ebre. Lo Riu, per als veïns. Però no s’explicaria sense el Port, entenent amb aquest nom l’ampli territori mun-tanyós presidit pel cim de Caro i que depassa de manera ambigua l’espai municipal d’avui dia o els que s’han determinat en temps pretèrits. El Port en concret, els Ports en general i el riu, són escenografies imprescindibles on emmarcar la ciutat. Per als tortosins són una referència inequívoca i una font de recursos, particularment fores-tals, sostinguda segle rere segle. Més encara, és un sentiment arrelat al cor de cadascun dels seus ciutadans.

Tortosa és la gran i indiscutible capi-talitat de l’àrea central dels Països Ca-talans, amb una irradiació que arriba molt i molt lluny i que ve d’antic: fa cap a mil cinc-cents anys ja era seu episcopal! Amb aquesta avior a l’es-quena Tortosa ha estat capaç d’aglu-tinar territoris molt distints, donant-los un sentiment de terra compartida. Els abraçats pel bisbat tenien, fins fa poc

més de mitja centúria, els punts ex-trems a Maials, al Segrià garriguenc, a l’Hospitalet de l’Infant, ja al Camp, a Almenara, ja força més avall de Caste-lló de la Plana, i a Forcall, als Ports en-tesos com a comarca.

En el llibre que teniu a les mans no hi trobareu tot aquest extens marc per-què no s’adiria amb l’objectiu propo-sat. Com en els altres volums de la col·lecció m’he ocupat, sobretot, dels Ports corresponents a cadascuna de les municipalitats que hi tenen terri-toris, però prenent aquests àmbits no-més a grans trets, que ja és sabut com els límits administratius poden anar per una banda i els escenaris de la ge-ografia i la voluntat dels homes per una altra. Naturalment, per a satisfer la meva finalitat d’explicar els Ports te-nint molt presents les persones m’inte-ressen més aquests escenaris que no pas els cenyits per unes línies traçades damunt d’un mapa.

9

Terra compartida

Barranc de Vallservera

Barranc de Val

l de l

a

Figuera

Farrúbio798

Tossa del Rei1114

Refugi de Caro Pepito

Anguera

Barranc de la Caram

ella

Ba rranc de Cova l ta

Can

al d

e X

erta

Barranc

de L

lo

re

t

Barranc de Lloret

Tosseta Rasa1217

Barranc de la V

all

Barranc de la Galera

Can

al d

e X

erta

Barranc de les Carroveres

Mola la Cabra 801

l’Espina1181

les Foies

los Llinars

Regatxol

lo F

orca

llet

Mola de Catí

>

a la Sènia

>

a Fredes

1

Paüls

Alfara de Carles

Tossal de Montclí

960

Penyaflor

Mas de Barberans

1:200.000

1.000m 1.000m0

TERME MUNICIPAL DE TORTOSA

Punta de la Barcina1354

Mola el Boix 1334

Caro 1441

Mola de la Castellona1034

Mola del Moro936

Lloret

lo Rastell528

Roca Xapada 986

Casa Forestal

Catinell 1347

Casetes Velles

Morral de Catinell 1235

les Serissoles

el Toscar

Mola el Boix

Mas de Millers

Mas de Carlares

Barran

c de Fullola

Canal de l’Esquerra d

e l’Ebre

l’Aldea

Amposta

MasdenvergeSanta

Bàrbara

Camp-redó

Vinallop

>a Lleida >a Rasquera

>

a Bar

celo

na

AP-7

l’Ebr

e

>

a València

>

a València

Bítem

Aldover

TivenysXerta

els Reguers

Roquetes

FerreriesRaval de Cristo Tortosa

Jesús

La Galera

Serra del Boix

Creu de Santos942

Mola de Fullola 493

Mola Porquera 474

les M

oles

Torre de Fullola

Corral de l’Alentar

Mas de Lledó

Bassa del Povet de l’Amorós

Creu de Collredó

384

Cam

í de Fullo

la

Camí de Barcelona

Hostal de Don Ramon

Hostalel de la Mosca

Cam

í del Mas

de

Lled

ó

Serra de Cardó

Cam

í del

Ran

xero

Ermita del Coll de l’Alba

Ermita de Mig Camí

Vall d’en Rubí (o Robí)

Barranc de Sant Antoni

Ba r ranc de ls Tanca ts

a Tivenys

>

Barranc dels

Barranc de la Val

l

d’en R

obi

Barranc del Rastre

Can

al d

e l’Es

quer

ra d

e l’Eb

re

l ’E

bre

Ba rranc de l Tor ren t

Bar ranc de ls Es t

r ets

Cementeri de Bítem

Tortosa

Barra

nc de Caputxins

2

Bítem Caseta Vella de Sagasta Caseta de

Flor de LlumCaseta de la Fariga

Mas de Lledó

Caseta de Jover

Cam

í del

Mas

de

Lled

ó

Mas del Bisbe

Codina del Botet

Portell de Tragafetges

Illa d’Audí

Bassa Gran

Bassa de Saranau

Sendera de Montaspre

Les Banyeres

Bassa del Coll de l’Alba

Caseta de Mija Màquila

Mina del Ciment

Creu de Collredó

384

Ermita de Coll de l’AlbaSant Josep de la Muntanya

Museu de Tortosa

Remolins

Ermita de Mig Camíla Simpàtica

Capella dels Reis

FULLOLA1:50.000

500m 500m0

Costa de les Crevetes

Camí de l

’Alen

tar

Hort

a de

Pim

pí

Barr

an

c d

e C

oll

de

l’Alba

Bar ra

nc de

l a G

alia

ssa

a Rasquera

>

Barranc del Morellà

Barranc del Foraster

Barranc de la Font de la Gràcia

Barran

c de Fu

llola

Barran

c de C

am

arles

els Valons

Barranquet de C orreus

Barranquet d

e Mola Po

rqu

era

Barranc del Toto

Barranc del Favaret

Cam

í del

Fav

aret

Cam

í del Filato

Cam

í del

R

anxe

ro

Camí de Barcelona>al Perelló

Corrals de la Peixera

Corral de l’Alentar

Caseta dels Guardes de Fullola

Mas de Bermejo

Hostalet de la Mosca

Collve

ntós

Garrofer BordCorreus

les Barraques

Mas de Regina

Torre de Fullola

Mas de Piga

Caseta de Bages

Parc Eòlic del

Baix Ebre

Basses de la PalleraBassa del Povet de l’Amorós

Fullola

les Moles

Povet de l’Amorós

Bassa de Nou Carreres

Pla del Bif

Caseta dels Guardes

Hostal de Don Ramon

Torre de Vinaixarop

Mola de Punxó372

Parc

Eòlic de

Tortosa

Barranc dels Pixadors

Mola de Fullola493

Cova Fumada

Camí de Guerra

l’Encrusa626

Mola Porquera 475

lo Molló 644

Send

era

de le

s C

oves

del

Lla

mp

Mallada de les Coves del Llamp

Cam

í de Fullola

Coll de la Mola

GR

-192

Barranc de Farrúbio

Barranc de la Vall d’en Pastor

Barranc de les Canals

Barranc de la Caramella

Barranc d e

Val

l de la Figuera

>

als Llinars

>

a Fredes

lo Campanari

Pas de la Barcina

Revolta d’Aufara

lo Portell

Racó Roig

Basses

de la C

aramell

a

Costa del Port

Camí de la Gavarda

Camí de Carlares

CARO1:75.000

500m 500m0

CARLARESMILLERS1:75.000

500m 500m0

3

4

Bassis del Caro

Font del Bassi

Forat d’Algars

Caro1441

Tossa del Rei 1114

Farrúbio792

La Fortalesa 887 Mola del

Català 592Refugi de Caro Pepito

Anguera

Mola del Moro 936

Punta la Mola el Boix1347

lo Sevinar 1207

Mola de Lino 1208

Mola de Catí

Regatxol

la CadiretaPont de la

Guimerana

Costa del Grau

Pla de M

illers

Bassa de Bunyols

Àrea Recreativa

de Cova Avellanes

Cova Avellanes

Cova Cambra

Grau de Carlares

a Fredes i a Beseit>

les Bassetes

Moleta Castellona

1034

Mola el Boix 1334Portell del Vicari

Punta de la Barcina1354

Port d

els Po

us

de la N

eu

Font del Marturi

Font Mala

Font del Teix

Sant Antoni

Corral de Ganduls Granja de RamonetCorral del

Carregador

Casa de Carvallo

Finca del Lloro

Mas de Carlares

Mas de Millers

Cova de l’Esquirol

Corral de GandulsCorral de Ganduls

Ferreries

Barranc de Jesús

Can

al d

e Xe

rta

Barranc del Galatxo

Barranc de Farrúbio

> a Alfara de Carles

Carretera del Port

> a Mas de Barberans >a Amposta >a l’Aldea

>a Lleida

>a

Bíte

m

l’Ebr

e

Carretera dels Reguers

Cam

í de

dels

Clo

ts

>a Tortosa

els Reguers

Raval de Cristo

Roquetes

Tortosa

Jesús

Cova d’Ebre

Caro1442

Pallers de Caro

Tossa del Rei 1114

Mola el Boix 1334

Punta de la Barcina1354

lo Campanari

l’Esquirol

Farrúbio792

Mola de la Castellona

1034

Mola del Moro 936

Refugi de Caro Pepito

Anguera

Port dels Pous de la Neu

los Llinars

Coll de Carrasquetes

les Foies

Corral de Ganduls

lo Portell

Sant Antoni

Revolta d’Aufara

La Fortalesa 857

Corral de Ganduls

Font del Bassi

Pas de la Barcina

Casa de CarvalloBasses de la Caramella

Can

al d

ela

Dre

ta d

e l’E

bre

Barranc de la Vall d’en Pastor

Bassis de Caro

Font del Mascà

Molins del Comte

Sant Bernabé

lo Gallinar

Corral del Marquès

Escorxeria Vella

els Quatre Camins

Finca del Lloreta

Lligallo de la Cova de l’Esquirol

Garroferets de Diego

16Calendari

Fàcilment podem agrupar els terri-toris explicats en aquest llibre en tres grups perfectament diferenci-ats: les serres d’entre Tortosa i Fu-llola, la plana pagesa que de l’Ebre arriba als costers dels Ports i els ca-ients i altures d’aquest massís.

Les serres d’enllà de Tortosa i ca-mí de Fullola són esbatanades i diürnes, però l’aridesa els dóna un caràcter tristoi. Quan són es-combrades per la fúria i gelor dels vents hivernals són insolentment inhòspites. Però per poc que la pluja hi col·labori, a partir de Sant Josep i fins avançat l’abril el des-fici floral que ofereix és inesperat i enlluernador. Entren en escena els coscolls, sapins, escambroners (arçots), matisses, paumeres, ro-mers mascles, esteperes, sàuvies, lliris («giris») blaus i blancs, rabos de gat, frígoles (timó), ginivells (almesquins)... Els romers no que-den fora d’aquesta apoteosi, sinó que uns romerals inusualment ex-tensos inunden molts caients de muntanya amb flors que van del blanc al blau vigorós.

En ser a la setembrada, els pau-missons (dàtils de les paumeres) es tenyeixen de color groc pode-rós i continuen tenint la pell tiba-da i lluent; però aviat maduraran del tot i en veurem restes a la fem-ta de les raboses que s’han men-jat molla i pinyol, justificant ple-nament el nom de pans de rabosa que també se’ls dóna. Arribat l’es-tivet de Sant Martí, aquests es van amarronint i assecant. El setembre

17

Pans de rabosa de les paumeres en el moment que caminen cap a la maturitat

18

i també a l’octubre és quan florei-xen ginovardes (olivardes) i arí-jols, i quan les càpsules dels lli-ris pudents, una planta que com passa arreu de les terres catala-nes s’estén amb comptagotes, es baden i comencen a mostrar unes llavors enrogides vistosament.

Des de dalt les serretes dominem a cor què vols un delta de l’Ebre que varia segons el celatge, el vent o l’època en què es trobi el conreu de l’arròs. Entrada la primavera els quadres dels arrossars s’inunden per procedir a la sembra i es con-verteixen en miralls enjogassats; més endavant la verdor tendral de les mates emergents s’apodera de l’aigua, fins que avançat l’estiu els

canvis es precipiten: els quadres s’enrosseixen i els pagesos comen-cen la sega. Poc després diríeu que surten mates novelles d’arròs, però no, són els rostolls que grillen i re-verdeixen amb força.

Al territori planerenc d’entre l’Ebre i els Ports impera la severitat acolli-dora d’un secà que es cultiva amb aulivars, però que té un contra-punt en la disbauxa vegetal de du-es estretes franges riberenques: la de l’horta i la de les plantes d’ai-gua. En aquest últim espai és per Sant Josep quan els aubes rumbe-gen amb aments pèndols i els al-tres arbres van vestint-se de verds, cadascun d’ells al seu aire. Quan s’inicia l’abril i al regadiu, no cal

Els vents continuats i els sòls rocosos fan que alguns arbres no passin de les dimensions d’un bonsai

19

veure sinó flairar per adonar-se que els tarongers posen flors. Al se-cà les auliveres primaveregen així que progressa el mes de maig, fent esclatar milers de borrons florals. Quan arriba el fred, els camperols hi fan cap per començar una ple-ga que pot allargar-se una colla de setmanes. Les ameles comencen a batre’s avançat l’agost i les garrofes plouen dels arbres una mica més endavant, que «temps de setem-bre, garrofes en terra». Uns fruits que un any abans ja han aparegut en forma de garrofines, que és el nom que tenen quan surten de la flor. Si aquestes anuncien la tardo-rada que s’apropa, el florejar dels amelers arriba pel febrer i pregona una primavera imminent.

Veiem ara què passa a mitjan al-çada i a les altures del Port. Aquí una superfície important és ocu-pada per pinars de negrals i rojals, uns arbres que trobarem florits a cavall d’abril i maig. Entremig dels pins, però, viuen altres arbres que solen passar desapercebuts fins que un canvi estacional ens ad-verteix que hi són. És el cas de les maçaneres bordes (moixeres) i, sobretot, dels orons, uns arbres que el mes de novembre s’ence-nen amb grocs i roigs. En aques-ta època i ja des de darreries d’es-tiu, els salvatges han anat tendint a abandonar els alts; en ser Nadal arriba la boquida, o sigui el perí-ode de temps durant el qual els bocs cobriran les cabres.

Tant als baixos com a les parts més alteroses dels Caros i durant força dies de l’any, bufa un cerç que fa tremolar els estrels. De ve-gades, a les solanes s’hi arrapen boirades que no ens deixen veure res, però pot molt bé donar-se el cas que dels pous de la Neu vers Carlares i Millers la calma i la bo-nior ho governin tot.

Dijous Llarder, Sant Joan, Fes-ta del Renaixement i Festes de la Cinta, són moments importants del calendari festiu tortosí. Per tenir-ne més informació podem adreçar-nos al Departament de Festes de l’Ajuntament, situat al número 3 de la plaça de la Cin-ta, de Tortosa; el telèfon és el 977 440 901 i el correu electrònic és festes@tortosa.cat.

Des de diverses elevacions podem observar Tortosa i l’Ebre a vol d’ocell

Sortir de l’oblitSortir de l’oblit

Durant centúries Tortosa constituí la clau d’en-trada a la península Ibèrica per l’Ebre i la clau de sortida al mar, reunint un fascinant mosaic de persones i activitats. Actualment, continua do-nant vida a un centre mercantil i monumental re-marcable. Però malgrat tants mèrits, és una ciutat molt desdibuixada en la ment de la majoria de catalans. El pròsper passat islàmic no ha ajudat a prestigiar-la. Era un atribut que calia passar-lo una mica de puntetes perquè no formava part de l’arquetip que s’havia convingut com a vertebra-dor del país. Després de la guerra del 36 moltes cases van quedar assolades pels bombardejos i s’inicià un període dominat per la foscor, l’enso-piment, la falta d’identitat i l’exhibició d’un fol-klore resclosit. Que Tortosa no hagi emès senyals engrescadors no ha facilitat que a ulls de gran part del país deixés de ser una terra ignota.

De fa un temps, els estudiosos posen llum als anys islàmics i els fan entrar a la història. És un pas endavant, però n’hi ha més: respecte als projectes urbanístics, una part de la ciutada-nia exterioritza opinions madures i documen-tades, a la vegada que actua en conceqüèn-cia; en un altre ordre de coses una ambaixada vigorosa composta de gegants, cavallets, dol-çaines i tabals ha aterrat recentment i per unes hores a Barcelona a fi de reclamar la seva aten-ció i reivindicar que les terres ebrenques exis-teixen. Tot plegat no són foteses, sinó notícies encoratjadores. Cal correspondre-hi.

«Tot sovint penso que la meva infància /

té una dolça i secreta remor d’aigua.»

Gerard Vergés

Long play per a una ànima trista (1986)

Lo Riu, lo Castell i una Catedral que tot just s’endevina són tres senyes d’identitat tortosines >

La ciutat24

Del barri de Ferreries al nucli

històric de Tortosa pel pont del Tren

Plantant-nos de cop i volta al rovell de l’ou de Tortosa faríem un mal negoci. No sabríem on ens trobem. En canvi, fent una passejadeta a l’estil de la que es proposa més avall serà suficient per aconseguir una composició de lloc acceptable i començar a entendre la ciutat. Som-hi, doncs.

0:00 Ferreries, carretera a Mó-ra d’Ebre i Lleida quan és a una rotonda amb desviaments a la Ravaleta i al pla de l’Esta-ció (7 m). Eixim de la rotonda en direcció a Tortosa i pel car-rer d’Amposta, un vial on po-dem aparcar.

Inherent a les terres olieres. Des de la rotonda veiem molt propers dos fumerals alts, dels que gasta-ven les indústries mogudes a va-por. Aquestes d’aquí corresponen a les que obtenien, encara algu-na està en actiu, olis residuals a partir de l’assecatge de la sansa; aquesta és la pasta formada per la molla i els pinyols d’auliva que ha quedat després d’haver fet les premsades per a obtenir oli desti-nat a l’alimentació humana, una activitat que des de temps llu-nyans és corrent en aquesta con-trada. Part de l’oli residual s’ha utilitzat en la preparació de pin-sos i per fer sabons, un produc-te que també ve d’antic. Manu-el Bestratén ha inventariat divuit indústries de Tortosa i Roquetes que l’any 1948 es dedicaven a exprémer sansa.

De sabó no únicament se n’ob-tenia a les saboneries, sinó que les cases que disposaven de mo-lí també en feien, fos moll o fort. El primer era semilíquid i el segon presentava molta consistència.

0:03 Passem a l’altra banda de la carretera de l’Estadi.

Sortir de l'oblit25

Inherent a les terres arrosseres. Al carrer que tenim a l’esquerra i que va paral·lel al nostre s’ubica la fàbrica de Xocolate, inicialment instal·lada a Xerta. Si abans elabo-raven vint-i-dues classes diferents de rajoles, ara en produeixen qua-tre, totes elles a la pedra. És a dir, per a preparar xocolate bullit (xo-colata desfeta). A part de cacau provinent de Guinea antigament també gastaven farina de xufa, pe-rò van substituir-la per farina d’ar-ròs obtinguda al molí de Rafelet, situat a l’important centre produc-tor de la veïna localitat de la Cava.

0:05 Caminem per sota l’ar-rencada del pont del Tren. Tan bon punt el superem, girem a la dreta pel carrer d’Abú Bakr el Tortosí.

Un tortosí universal. Desconec si els veïns han memoritzat el nom del personatge que s’honora al carrer que acabem d’entrar, pe-rò bo que no s’ha posat sencer: Abú Bakr Muhàmmad ibn al-Ua-líd ibn Hàlaf at-Turtuxí al-Fihrí. A més, tenia el sobrenom de Ibn Abí Ràndaqa. Pere Balañá en par-la en un dels seus llibres, i a fe de Mahoma que es mereix una ti-rallonga tan llarga. Per començar fou una de les nombroses per-sones rellevants d’aquest territo-ri. L’historiador en fa una apro-ximació dient-nos que nasqué a Tortosa l’any 1059 i que des-prés d’haver estudiat a Saragossa i «format en dret islàmic, tradici-ons, aritmètica, filologia, retòri-ca i literatura, va rebre la llicèn-cia per ensenyar.» Pelegrina a la

Pel pont del Tren tant hi passaven el tren de València com el de la Val de Zafán

La ciutat26

Meca, travessa el desert d’Aràbia, s’instal·la a Bagdad, va a Bàsso-ra i viatja a Síria. Ensenya a Da-masc i a Jerusalem. S’instal·là a Alexandria quan ja tenia quaran-ta anys. A seixanta-tres residia a al-Fustàt, la localitat que en el fu-tur esdevindria el Caire. Mor a Alexandria, potser el 1126 o el 1131, després d’haver escrit una colla d’obres. Pocs tortosins hau-ran viscut ciutats tan potents com el nostre home.

En una versió de Josep Piera, Abú Bakr va escriure que «rodant ca-mins amunt, sense meta ni rumb,

/ vaig buscant la cançó que em di-ga el nom volgut». Una proclama que, com a viatger, faig meva amb complaença.

0:07 Accés al pont del Tren des de la riba dreta de l’Ebre. Superem el riu per dins de l’es-tructura metàl·lica del pont, suportada per pilans de pedra.

Vistes que parlen. En arribar al pont i a la dreta, s’enfila un fume-ral de vapor corresponent a la fà-brica de Faiges o d’Homedes dedi-cada a les sanses. Mentre passem el pont estem en una bona situació

El fumeral de la fàbrica de Faiges s’alça enllà d’un cayam espès

Sortir de l'oblit27

Endarreriment. L’any 1825 al Regne Unit entrava en ús la pri-mera línia fèrria del món. Però fins el 1867 el tren no arribava a Tor-tosa i fins l’any següent no traves-sava l’Ebre servint-se d’un pont. I no es tractava d’un servei qual-sevol, sinó del que hauria d’arra-conar el de carruatges amb cava-lleries entre Barcelona i València, dues ciutats fonamentals dels Paï-sos Catalans.

Ports. Un xic aigües amunt del riu per on ara el creuem i a la seva vo-ra esquerra, devia haver-hi el port de Tortosa. Per ser precís el port de Riba-rec, perquè n’hi havia d’al-tres. Aquest era el de la navegació fluvial, on també arribaven aque-lles embarcacions marines que te-nien un calat que ho permetia. Un segon port també estaria al riu pe-rò no gaire lluny de la desemboca-dura, i d’altres haurien estat a mar obert. Per dur mercaderies entre aquests centres portuaris es valien d’embarcacions capaces de mou-re’s per aigües no massa profun-des. Tot això ho exposa Albert Cur-to en un atractiu treball que porta el títol de Introducció a la navega-

ció per l’Ebre català a la Baixa Edat

Mitjana i que es publicà el 2005 a Recerca 10.

Jesús Moncada i el riu. L’Ebre és paradoxal: neix prop de la mar Cantàbrica, però no en vol saber res i se’n va al mar Mediterrani; travessa alguns dels territoris més assedegats d’aquest extrem d’Eu-ropa i té el desvergonyiment de fer ostentació d’aigües abundoses;

per advertir que la Tortosa primiti-va no va construir-se a la planície de la banda dreta del Riu, on hau-ria viscut totalment desprotegida d’aquells que arribessin amb acti-tuds bel·licoses, sinó que es formà a l’empara d’unes serretes i pujols. Les construccions del Castell pro-ven aquesta funció defensiva de l’orografia circumdant. La majestu-ositat del Riu palesa la significació que ha d’haver tingut per als habi-tants de les seves ribes. De manera semblant la magnitud d’uns Ports que van quedant a la nostra esque-na ens fan pensar en com incidei-xen en la vida tortosina.

La ciutat28

al llarg del recorregut és més aviat previsible, però en arribar a la ve-llesa, en lloc de seguir el camí que semblaria més assenyat, escomet sense miraments les barreres que li oposen dos braços de la serra-lada Prelitoral i és prou valent per obrir-s’hi pas. Podríem creure que quan arribi a mar no li quedaran forces i que morirà plàcidament. Però no. Ens sorprèn de nou, ara amb un delta amb tots els ets i uts.

Que és un riu contradictori ho sa-ben com ningú els que hi han na-vegat. Un dels personatges creats pel mequinensà Jesús Moncada a La pell del riu, és un patró experi-mentat que parla d’un cos fluvial «tot planet per damunt, però ple de trancacolls per sota i cal conèi-xer-lo pam a pam, perquè si bades et fotrà la càrrega, el llagut i els ossos. Encara que sigui mascle, té més manyes que una dona.»

0:10 Posem els peus al llarg passeig de vora el riu i remun-tem el curs fluvial.

D’Herodes a Pilat. En acabar les escales del pont s’estén la gene-rosa superfície del Parc on loca-litzem el porxo del Blat, corrent-ment conegut com la Llonja. És a dir, el lloc de trobada de merca-ders i comerciants. És una obra del gòtic, acabada l’any 1373, que per un voler de Déu ha ar-ribat fins a nosaltres. Lluís Mar-garit i J. M. Pallarès escriuen que «el 1716, amb el decret de No-va Planta, que anul·là el Consolat de Mar, la Llotja deixà d’acomplir la seva antiga funció de centre de contractació». Així l’exèrcit espa-nyol se’n possessionà totalment i «a mitjan segle XIX s’hi construí el Govern Militar». El 1933 fou resti-tuït als tortosins, però canviant-lo de lloc fent-ne el trasllat al Parc.

El pont del Tren fa un bon servei als vianants actuals

Sortir de l'oblit29

El mercat de Tortosa s’edificà on hi havia instal·lacions portuàries

radi d’influència inhabitualment gran, ha estat el punt de trobada de gent que venia de comarques diverses. A despit que una part important del tràfec que aquest fet comporta se n’ha anat en or-ri, els divendres i dissabtes a mig matí continuen sent escaients per començar a prendre el pols a la ciutat. Així mateix podem prove-ir-nos o badar davant les parades i la gent que s’hi mou. Possible-ment ens farà peça comprar sar-dines de casc (arengades) o au-lives a triar d’entre un extens repertori. Ambdues, unes apor-tacions significades a l’alimenta-ció proletària i pagesa. Si enca-ra no les heu paladejat plegades, ara i aquí és un moment opor-tú per agafar una llesca de pa i posar-s’hi.

Enllà del mercat tenim la Tor-tosa històrica a l’abast de la mà.

Ni joiós ni lliure. Els darrers temps, a les arcades de la Llonja s’hi han instal·lat tancaments enutjosos a fi d’emmagatzemar-hi els gegants, la cucafera i altres elements del folklore local. L’espai joiós i lliure on podíem aixoplugar-nos del sol o la pluja i gaudir dels jocs de les llums, de les formes i els volums s’ha mutilat greument.

0:12 Mercat de Tortosa (6 m).

Moments d’alliberació. Una obra modernista dels arquitectes Jo-an Abril i Guanyabens i Joan Tor-ras i Guardiola acull el punt de venda més viu de la ciutat en una nau única de 83 metres de llarga-da per 32 d’amplària i 21 d’alçada. La construcció s’acabà l’any 1887, quan Tortosa s’expandia fora de l’empresonament que fins feia poc havien representat les muralles.

Proletàries i pageses. Com que el mercat de Tortosa s’alimenta d’un

200Agraïments

Per les informacions rebudes

Agustinet Cervelló, dit Agustinet de Cal Flare1

Albert Curto HomedesAlberto Tafalla i Sabaté, dit Petxina2

Albert Sanjuan López3

Alfredo Castellfort i Climent4

Àngel Canyigueral5 Cinta Balmaña i Francín, dita Cinteta

de l’Hostal de Don RamonConcepció Chavarria i Espuny, dita

Concepció del BouEduardo Sanjuan, dit Eduardo

Canero3

Enric Ardit i ChavarriaFamília de la casa de VilafrancaFlorián Mestre i Lleixà, dit Octavi o lo

Nostre Senyor6

Francesc Esteban i Massó7

Francesc VallespíFrancisco Cugat i Aguilar, dit PacoAndreu o Paco de Màquina2

Francisco Serret, dit Paco del Mas de Lledó8

Honorio Royo i Melero, dit Honorio6

Isidro Viña2

Joan Duran8

Joan Ginovart, dit lo RabietoJoan MartíJoan Pla i Codorniu9

Joan TirónJoaquim Vilagrassa10

Jordi Royo i BarberàJosé Audí i Castells8

José Blanquet i Gas, dit Blanquet10

José Tafalla, dit Grau2

Josep Maria Sapiña, dit Sapinyeta12

Juan José Estupiñà, dit Nela2

Julián Montero, dit Julián lo ManyoLaura Guevara i Pelegrín7

Maria Cinta Cortès, dita Mari la del Port11

Maria Cinta OctavioMaria Teresa Duran i Duran, dita Te-

resa la Bagetes8

Mestressa del Mas de PigaMiguel Coma i Llombart, dit Miguel

de la Franqueta2

Paquita Domènec i RoigPrimitivo Coma i Llombart, dit lo

Llerg2

Primitivo Llombart i Fontanet, dit Mariano2

Rafel Múria13

Ramon Pujol i Navarro, dit Ramon la Fiana14

Rosa Castellà, dita Rossita la Fanga4

Sebastià Bel i Colomé, dit lo Fill de Cinta la Peixera8

1 de Riba-roja d’Ebre2 dels Reguers3 de Mequinensa4 de Roquetes5 de Sarrià de Ter6 de Mas de Barberans7 de Barcelona8 de Bítem9 d’Amposta10 de l’Aldea11 de Jesús12 de la Cava13 del Perelló14 del Lligallo del Gànguil

Per la col·laboració fotogràfica

Anna Borbonet (solapa de la (coberta)Anna Bricha i Ricart (p. 150)Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre

(p. 39, 41 superior i inferior, 46, 47 superior, 48, 62, 137 i 146)

Biblioteca Marcel·lí Domingo (p. 47 inferior)

Cinta Balmaña i Francín (p. 70)Concepció Chavarria i Espuny (sola-

pa posterior)Francesc Esteban i Massó (p.43)Joan Tiron (p. 136)Josep Anguera (p. 134 i 159)Manuel i Juan Antonio Soler (p. 44)Maria Cinta Cortès (p. 164 i 166)

Especialment en llocs ombriosos dels Ports hi arrelen voladetes d’orons >

201

A Espaiet

Títols publicats

202

204

A EspaietAnar d’un lloc a un altre

a poc a poc, lentament

Per viatjar, cal temps; els diners només són secundaris. Per fer turisme, sobretot si és del que anomenem de masses, calen diners. Pagant, ens poden traslladar d’una punta a una altra de món en qüestió d’hores.

La guia que teniu a les mans vol estar molt més a prop del viatge que del turisme. Vol apropar-vos als llocs passejant, perquè fins ara no s’ha inventat cap sistema millor. També vol incitar-vos a anar-hi amb calma: per satisfer la curiositat, per badar, perquè l’atzar faci de les seves i fàcilment pugueu capgirar la ruta proposada, perquè la percepció pels sentits entri en joc, per assaborir la diferència, per defugir el tipisme, perquè la sorpresa i el descobriment ens corprenguin, per tenir possibilitats de parlar amb la gent.

Com que la intensitat d’un viatge no té res a veure amb els quilòmetres i de descobertes en podem fer a casa mateix, la proposta d’avui ens porta a la ciutat de Tortosa i als seus voltants, a la comarca del Baix Ebre. Tant de bo el viatge us sigui profitós i pugueu fer vostre que «Cada turó que veig em diu vés més lluny, vés més lluny...», com proclama una coneguda cançó.