toponímia, un paisatge ple de paraules

14
TOPONÍMIA: PAISATGE DE PARAULES (la Toponímia en l’ensenyament) Pura Santacreu

Upload: un-entre-tants

Post on 13-Jul-2015

103 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Toponímia, un paisatge ple de paraules

TOPONÍMIA: PAISATGE DE PARAULES(la Toponímia en l’ensenyament)

Pura Santacreu

Page 2: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Romanç del Penyal(Paco Muñoz)

Diuen que el Penyal d'Ifacahir confessà al Montgó:"Des de fa un grapat de seglesl'Aitana és el meu amor.Vull que em guardes el secretque ningú es puga enterartu ja saps que el Montcabrerdiscret la vol festejar",Però la serra de Bèrniacom que és al mig ho escoltài envià les seues àguilesa contar-ho ençà i enllà.Al castell de Guadalesttambé ha arribat el revolti en saber-ho el Puig Campanapregona festa major.

http://www.youtube.com/watch?v=WbNslHZOB9c&noredirect=1

http://www.youtube.com/watch?v=O255GI88e60

Page 3: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Utilitat de la Toponímia

Informació geogràfica pràctica i immediata (perexemple mapes)

Estandarització del noms a nivell nacional iinternacional (fixació de les formes pròpies (perexemple l’Alcoià)

Instrument d’identificació del territori i la gent quehi viu (per exemple alzirenys/enyes)

Instrument d’apropiació d’identitat = poder (perexemple Xàtiva fou Ciudad de San Felipe)

Informació tant d’història general com de saviesa itradició popular (per exemple carrer Colom, carrerRambla)

Page 4: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Aplicacions acadèmiques

Geografia

• Dóna informació sobre els diversos aspectes d’un lloc, per exemple el relleu.

Història

• Font d’informació sobre els pobles que hi han viscut en un lloc i han deixat empenta.

Lingüística

• Ajuda la investigació etimològica, evolució fonètica.

Page 5: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Alguns exemples

Page 6: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Però a l’ensenyament té poca presència

Valencià: Llengua i Literatura

ESO, 1r. Dins l’apartat LÈXIC:

-exercicis de gentilicis Xina, Brasil/ gentilicis de lateua aula

Batxiller. Dins l’apartat LÈXIC:

-en procedència i origen de les paraules, de l’àrabBenicàssim

-en derivació per a formar adjectius d’un nom: -i/-ina: alacantí/alacantina

Page 7: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Una mostra

La percepció toponímica de les partidesrurals entre els jòvens alzirencs (VIJornada de Toponímia de l’AVL)

-Enquestes de 10 ítems entre els alumnes de 2n de batxiller de la ciutat, és a dir, joves de 17, 18 i 19 anys:

IES JOSEP Mª PARRA, 59

CIFP LUÍS SUÑER, 64

IES REI EN JAUME, 61

IES nº 4, 33

C. LA PURÍSSIMA, 48

Total, 265 enquestes

Page 8: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Partides rurals d’Alzira

Page 9: Toponímia, un paisatge ple de paraules

L’Alquenència és

0

10

20

30

40

50

60

Falla Parc Carrer Bar NS/NC

IES JOSEP Mª PARRA

CIFP LUÍS SUÑER

IES REI EN JAUME

IES TULELL

COL·LEGI LA PURÍSSIMA

Page 10: Toponímia, un paisatge ple de paraules

açò

Page 11: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Tulell és

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

Falla Institut Fira Avinguda Inst. Esportives Universitat NS/NC

IES JOSEP Mª PARRA

CIFP LUÍS SUÑER

IES REI EN JAUME

IES TULELL

COL·LEGI LA PURÍSSIMA

Page 12: Toponímia, un paisatge ple de paraules

açò

Page 13: Toponímia, un paisatge ple de paraules

Resultat esperançador

91%

9%

NO

El 91% dels enquestats

considera important

conèixer la toponímia

Page 14: Toponímia, un paisatge ple de paraules

El guardià de l’anell, Vicent Pascual

“Cada paret del camí coberta de molsa, cada barranc de la

muntanya, cada viarany del riu sec, cada pedra miliar de les velles

ruïnes formava part d’un paisatge ancestral, però també de la seua

personalitat. I sentí que un vell orgull li omplia el cor fins a vessar-hi. I

sentí que l’angoixa li nugava la gola en sentir la fermesa de les seues

arrels.”