PEC-ESO ?????? ESO – Progr 1r batxillerat

COMENTARI DE TEXT: Tirant lo Blanc

Com la Princesa cridà lo primer crit, ho sentí la Viuda Reposada, e hagué plena notícia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia ésser amb ella. Pensà que si Tirant passava a la Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja tothom callava, e la Princesa no deia res, sinó que es defenia ab paraules gracioses que la plasent batalla no vingués a la fi. La Viuda s’assigué al llit e donà un gran crit e dix: ―I què és lo que teniu, filla? Despertà totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notícia de l’Emperadiu. Totes se llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuitats passos anaren a la porta de la cambra, la qual trobaren molt bé tancada. A grans crits demanaren llum e, en aquest instant que tocaven a la porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres Tirant per los cabells e apartà’l de lla on volguera finar sa vida, e posà’l en lo retret e féu-lo saltar en un terrat que hi havia, e donà-li una corda de cànem perquè s’acalàs dins l’hort. E d’allí podia obrir la porta, car ella hi havia ben proveït perquè, quan vingués, ans del dia, se’n fos pogut anar, eixint per una altra porta. Mas tan gran fon l’avalot e los grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogué traure per lo lloc on ella havia pensat, e fon forçat que el tragués per lo terrat. E donà-li la corda llarga, i ella prestament se’n tornà, e tancà la finestra del retret e anà on era la senyora. E Tirant donà volta e lligà la corda e, ab la pressa que tenia per no ésser vist ni conegut no pensà la corda si bastava en terra. Deixa’s anar per la corda avall e fallia-se’n més de dotze alnes que no plegava en terra. Fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los braços no li podien sostenir lo cos, e donà tan gran colp en terra que es rompé la cama. Tirant lo Blanc, Joanot MARTORELL

EL FRAGMENT EN EL CONTEXT

Joanot Martorell narra en el capítol 233 un dels episodis clau de Tirant lo Blanc i, alhora, un dels més cèlebres: l’intent del protagonista per seduir la princesa Carmesina. El relat se situa a la part de la novel·la ambientada a l’imperi Grec; cal recordar que Tirant ha arribat a Constantinoble precedit d’una gran fama com a cavaller per tal de salvar l’imperi Bizantí de l’amenaça dels turcs i que allí s’enamorarà de la filla de l’emperador, Carmesina, una donzella de només catorze anys.

PEC-ESO ?????? ESO – Progr 1r batxillerat

ESTRUCTURA El fragment que comentem pot dividir-se en tres segments. En el primer, el paràgraf inicial, se’ns explica com Carmesina descobreix que Tirant s’ha introduït al llit amb ajuda de la seva donzella de confiança, Plaerdemavida, que l’ajuda amb aquesta acció a superar l’escassa decisió de l’heroi en el terreny amatori; el crit de la princesa, però, alertarà la Viuda Reposada, una dona de moral rígida que s’ha enamorat de Tirant i, com a conseqüència, es trastorna i des d’aquell moment l’objectiu que guia la seva vida és el de separar-lo de Carmesina. El segon segment, el paràgraf central, ens mostra les conseqüències de l’enrenou organitzat pel crit: arriben l’Emperadriu i les seves donzelles i això provoca que Plaerdemavida no pugui treure Tirant pel lloc on es proposava sinó pel terrat. El tercer segment, el darrer paràgraf, explica les dramàtiques circumstàncies de la fugida de l’heroi: la corda llançada des del terrat no arriba a terra i es veurà obligat a saltar amb tan mala fortuna que acabarà amb una cama trencada.

ELS TEMES

En aquest text hi podem aplicar alguns dels qualificatius encunyats per Mario Vargas Llosa sobre la novel·la com a “obra total”: social, perquè hi apareixen representants de diversos estrats socials (des de les classes nobles –l’Emperadriu i la princesa- fins a les més humils –les donzelles- tot passant per l’estament cavalleresc); eròtica, per la importància que hi prenen l’amor i el sexe, com s’observa en el paràgraf inicial; la psicològica, per l’aprofundida anàlisi dels personatges. Especialment interessant és la presentació de les figures que apareixen en els diversos paràgrafs, perquè esdevé tota una novetat en desvincular-se dels convencionalismes i de les estereotipades conductes que trobem a les figures de la literatura cavalleresca medieval. Així, la conducta que manifesten no respon a cap arquetipus prefixat, en tant que evoluciona al llarg de la narració i és una mostra de la diversitat psicològica de l’ésser humà. És el cas de Tirant, que és exposat en tota la seva complexitat: malgrat ser un cavaller fort i valent, i que no s’espanta davant les empreses més arriscades (com la batalla contra els turcs en què dóna mort de manera cruel al rei de Capadòcia), en el terreny amorós es mostra tímid i vulnerable, tot i que, sovint, presumeix de seductor (només cal recordar l’escena del seu fulminant enamorament que li provoca «vives llàgrimes mesclades de sanglots i sospirs»). I aquest amor tindrà com a conseqüència immediata la postració de l’heroi en un estat de melangia que li fa oblidar els seus deures militars. Una imatge que Martorell primfilarà en episodis posteriors: així, Tirant després de la caiguda és socorregut per Hipòlit i el vescomte de Branches, que confonen, en un primer instant, els planys del cavaller amb els d’una dona. Així mateix, cal remarcar, com un dels punts més rellevants de Tirant lo Blanc, la presència de l’humor i de la ironia, dos elements més del realisme que impregna la novel·la i que difícilment trobaríem a un llibre de cavalleries. Ambdós aspectes es troben travats de manera especial en diversos esdeveniments que tenen lloc a la cort de Constantinoble: n’és un bon exemple l’escena amorosa del text entre Tirant i Carmesina quan «Plaerdemavida pres Tirant per los cabells e apartà’l de lla on volguera finar sa vida.». De tota manera, val a dir que la cavalleria és quelcom molt seriós per a Martorell ja que tenia la consciència ben clara de pertànyer a l’estament que considerava el més important de la societat.

LA FORMA Finalment, unes breus notes sobre l’aspecte formal. Tot i que a la novel·la, hi trobem dos estils diferents, l’elevat, retòric i subjecte al model de «valenciana prosa» i el col·loquial i realista, és aquest darrer el que predomina en el fragment perquè l’autor intenta donar versemblança a tot allò que narra, com es pot apreciar en els paràgrafs on es descriuen les conseqüències de l’enamorament

PEC-ESO ?????? ESO – Progr 1r batxillerat

de Tirant. La frase acostuma a ser curta, dinàmica, amb predomini de la coordinació i al juxtaposició, i el llenguatge matisat i ric. Per acabar, hi podríem destacar trets propis del català de València amb l’ús de mots com el verb eixir (sortir). El fragment és, en definitiva, una mostra excel·lent d’algunes de les característiques més representatives de la novel·la: la complexitat de personatges com Tirant o la utilització d’uns recursos destinats a fer creïble –i divertida- la història que se’ns explica.