TFM – Recerca en Cultura, Societat i Comunicació Digital CRÈDITS: 15 DESCRIPCIÓ

El treball final de màster d’iniciació a la recerca té una càrrega de 15 ECTS i habitualment es realitzarà al final de la trajectòria acadèmica del Màster. Per formalitzar la matrícula en el treball, l’estudiant haurà d’haver superat un mínim de 30 crèdits.

El principal objectiu és garantir que la fase final del màster d’iniciació a la recerca sigui el resultat de la combinació de dues estratègies: la profundització en els conceptes relacionats amb la Societat Xarxa i l’aplicació de coneixements i tècniques de recerca a una realitat concreta.

L’oferta de treballs d’aquest àmbit s’ordena en tres blocs: Cultura i Humanitats, Comunicació Digital i Societat.

OBJECTIUS GENÈRICS

Les competències genèriques que obtindrà l’estudiant que realitzi aquest treball són:

• Capacitat per adequar un problema de recerca als objectius plantejats. • Definir una recerca que sigui rellevant en relació a l’àmbit d’estudi de la societat

xarxa. • Obtenir un treball que tingui coherència interna, especialment en l’organització

de l’índex i en el desenvolupament de les línies d’argumentació principals. • Aprendre l’ús i adequació de les fonts bibliogràfiques i citacions en l’elaboració

del marc teòric. • Capacitat per elegir correctament la metodologia a utilitzar i la seva adequació a

les preguntes de recerca formulades i als objectius proposats. • Aprendre a presentar els resultats d’una forma ordenada, clara i precisa. • Fer aportacions significatives a un àmbit de coneixement delimitat.

INFORMACIÓ PRÈVIA A LA MATRÍCULA Prèviament al període de matrícula cal que sol·liciteu l’assignació de l’àrea en què voleu dur a terme el treball final de màster mitjançant l’enllaç corresponent. A l’apartat Continguts trobareu tota la informació disponible sobre els diversos treballs que s’ofereixen, informació que ha estat lliurada pels responsables dels treballs. En el moment de fer la sol·licitud triareu 3 treballs per ordre de prioritat. En cap cas es podrà fer un treball que no estigui en l’oferta.

Temporalització

El Treball Final de Màster pot realitzar-se durant un o dos semestres, tot i que, l’opció recomanada per part de la direcció del màster és fer-lo en dos semestres. En cas que es triï realitzar el Treball Final de Màster en un semestre la dedicació al treball hauria de ser exclusiva i no tenir matriculada cap altra assignatura simultàniament.

En el moment de fer la sol·licitud es demanarà també si es vol fer en un únic semestre o en dos semestres.

En qualsevol cas, un cop feta la tria mitjançant l’enquesta de sol·licitud d’àrea de la temporalitat amb què vol realitzar el treball, i assignada la plaça amb la corresponent temporalitat, l’estudiant formalitzarà una única matrícula de 15 ECTS. En el cas que realitzi el treball en un semestre obtindrà la qualificació al final del semestre en què realitza la matrícula. Si realitza el treball en dos semestres, obtindrà la qualificació al final del semestre següent al que ha formalitzat la matrícula. Un cop triada la temporalització en la que es vol realitzar el treball no serà possible canviar-la. Així doncs, si un estudiant que ha sol·licitat realitzar el treball en un únic semestre no aconsegueix superar-lo al final d’aquest semestre, haurà de tornar a matricular el treball.

Els estudiants que optin per l’opció de dos semestres podran compatibilitzar el final del treball amb la matrícula amb altres assignatures del màster fent la corresponent matrícula en els terminis oportuns.

Avaluació de les sol·licituds L’avaluació de les sol·licituds es durà a terme pels responsables dels treballs i abans del període de matrícula se us comunicarà quina sol·licitud us ha estat acceptada. CONTINGUTS L’oferta de treballs en l’àrea de recerca en Cultura, Societat i Comunicació Digital del semestre que s’inicia el setembre de 2012 és la següent: CULTURA I HUMANITATS

CODI: REC-CSCD-01 Títol del treball Web 2.0, Web 3.0? Museus, xarxes socials i educació Professor Responsable

Glòria Munilla

Descripció

Aquest projecte té com a objectiu analitzar i valorar les xarxes socials des del punt de vista del seu ús educatiu per part dels museus i les institucions culturals. L’estudi contempla un estat de la qüestió sobre la situació actual a Catalunya, fent una anàlisi comparativa amb la situació a nivell internacional. L’eix temàtic del projecte se centra en la importància de les TIC com a eines de millora per la consolidació de la relació entre educació formal i no formal.

Referències BALAGUÉ, F.; ZAYAS, F. (2008). Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiencies per a docents. Barcelona: Ed. UOC.

Col·lecció Dossier Did@c- TIC‘s. CALAF, R. (2009). Didàctica del patrimonio. Epistemología,

metodología y estudio de casos. Gijón: Ediciones Trea. DD.AA. (2004). Virtual communities and collaboration in the heritage

sector [en línea]. Thematic issue 5, Digicult 2004. Direcció URL: http://about.museum/publication/karp.digicult5.pdf

FONTAL, O. (2003a). La educación patrimonial. Teoría y práctica en el aula, el museo e internet. Gijón: Trea.

HEIN, G. E. (1998). Learning in the museum. London: Edition Routledge. Requisits Domini de la llengua anglesa a nivell de comprensió lectora

CODI: REC-CSCD-02 Títol del treball La construcció d’identitats lingüístiques en entorns transnacionals. Professor Responsable

Joan Pujolar

Aquest projecte permet explorar algunes de les maneres com les qüestions polítiques, socials i econòmiques lligades a la globalització generen noves dinàmiques culturals i de construcció d’identitats en contextos multilingües. L’estudi s’ha de basar en l’anàlisi de textos o de pràctiques socials des d’una orientació discursiva que pari atenció a contextos socials concrets, dins els quals hi tingui un paper pertinent l’ús de les TIC. Cal que els aspectes lingüístics tinguin un paper central en l’estudi: l’ús d’una o diverses llengües, el seu valor simbòlic, les seves implicacions operatives, organitzatives, socials, culturals, de gènere, etc. Més enllà d’això, l’estudiant té llibertat per triar l’àmbit o el cas a analitzar: comunitats en línia, contextos d’immigració o de turisme, empreses, institucions educatives, etc. L’estudiant NO cal que tingui formació en lingüística. Cal haver cursat les assignatures: “Metodologies qualitatives per a la recerca social” o bé “Advanced Qualitative Methods in Knowledge Social Research”.

Referències Es recomana llegir dos d’aquests textos: Androutsopoulos, J. 2004. Non-native English and sub-cultural identities

in media discourse. In Den fleirspråklege utfordringa, 83-98. Oslo: Novus.

Cameron, Deborah. 2000. Good to talk?: Living and working in a communication culture. London: Sage Publications Ltd.

Grixti, Joe. 2006. «Symbiotic transformations: youth, global media and indigenous culture in Malta». Media, Culture & Society 28 (1): 105-122.

Heller, Monica. 2003. «Globalization, the new economy and the commodification of language and identity.» Journal of Sociolinguistics 7 (4): 473-492.

Pujolar, Joan. 2007. Bilingualism and the nation-state in the post-national era. In Bilingualism: A Social Approach, 71-95. Basingstoke: Palgrave-McMillan.

Requisits Es recomana llegir dos d’aquests textos:

CODI: REC-CSCD-03 Títol del treball L’ús de les noves tecnologies per a la revitalització i la promoció de les

llengües minoritzades Professor Responsable

Maite Puigdevall

Descripció

Els desenvolupaments tecnològics i els efectes de la globalització poden ser percebuts com a amenaces a la supervivència de les llengües minoritzades. Tanmateix, com diu David Crystal (2000:141) “an endangered language will progress if its speakers can make use of electronic technology” . Així, hi ha un nombre creixent de membres de

comunitats de llengües minoritàries o minoritzades, sobretot, però no exclusivament nous parlants joves d’aquestes llengües, que veuen en les tecnologies de la informació i la comunicació una manera d’expandir-ne els dominis d’ús, augmentant-ne la presència i visibilitat, el prestigi i la seva potencial transmissió intergeneracional. A través dels medis socials, com Facebook o Twitter i altres eines del web 2.0 individus i organitzacions construeixen comunitats de parla que proveeixen i reforcen més oportunitats d’ús d’aquestes llengües en entorns virtuals. El català és una d’aquestes llengües amb una forta presència a Internet. Posseeix el primer domini de primer nivell destinat a una llengua i cultura (el .cat). Per posar un altre exemple, la presència del català a la xarxa Twitter és ben notable (vegeu el ja famós mapa de les comunitats lingüístiques de Twitter d’Eric Fisher: http://www.flickr.com/photos/walkingsf/6276642489/) i sovint hi és present en els 10 Trending Topics (TT). Les xarxes socials també s’estan utilitzant com a una eina més per la promoció de la llengua, com en el cas de la campanya “encomana el català”. El català no és la única comunitat lingüística que presenta iniciatives d’aquest tipus i podem dir que cada vegada és més present l’ús de les TIC en entorn de llengües minoritzades. El treball pot basar-se en una multitud de temes en relació a l’ús de les TIC per a la revitalització i expansió dels usos de les llengües minoritzades i no és necessari que se centri en el cas català.

Referències:

Crystal, David (2000). Language Death. Cambridge: Cambridge University Press.

Ben Slimane, Mourad (2008) Appropriating New Technology for Minority Language Revitalization: The Welsh Case. Tesi doctoral presentada a la Universitat Lliure de Berlin [document en línia]: <http://www.diss.fuberlin.de/diss/servlets/MCRFileNodeServlet/FUDISS_

derivate_000000004510/Dissertation.pdf?hosts=> GERRAND, Peter (2006). “Una breu història de la campanya catalana per

aconseguir el domini d’internet .cat amb implicacions per a altres llengües minoritàries”. Digithum [article en línia]. Iss. 8. UOC. [Data de consulta: 09/06/12]. <http://www.uoc.edu/digithum/digithum8/dt/eng/gerrand.pdf>

Gerrand, Peter (2009). Minority Languages on the Internet: Promoting the Regional Languages of Spain. Saarbrücken: VDM Verlag Dr. Muller.

Holton, Gary (2011). “The role of information technology in supporting minority and endangered languages” dins Peter K. Austin and Julia Sallabank (Eds.). The Cambridge Handbook of Endangered Languages. Cambridge: Cambridge University Press, p. 371-400.

Jona, Bernat (2009). “‘Encomana el català’. Una campanya diferent”, Cercle XXI. Butlletí 7 L’ús interpersonal del català. [article en línia]. [Data de consulta: 09/06/12]. <http://www.cercle21.cat/butlleti/07/index.html>

Requisits: Demostrar coneixements sobre el tema escollit Mostrar interès per la recerca Comprensió lectora en anglès

CODI: REC-CSCD-04 Títol del treball Els ciberfeminismes a través de les seves pràctiques artístiques Professor Responsable

Joan Campàs

Descripció

El ciberfeminisme consisteix en l’expressió i el desenvolupament del feminisme a través de les xarxes socials. Aquest projecte permet explorar qüestions com ara: quin paper estan tenint actualment les dones en els canvis que s’esdevenen en els països àrabs o en el conjunt de l’Àfrica subsahariana? Quina imatge en tenim a Occident del feminisme musulmà

i subsaharià? Quin ús en fan de les xarxes els moviments feministes de la “perifèria”? Quin és el seu discurs “postcolonial”? Està, doncs, encaminat a estudiar els aspectes teòrics i les pràctiques socials dels moviments feministes, sobretot no occidentals, i la seva contribució al desenvolupament d’una gran part de la població mundial. L’estudi s’articularà al voltant de les pràctiques artístiques i hipertextuals en sentit ampli, que abastaran des del net.art fins els hipertextos, dels blocs a les performances, de la fotografia a les instal·lacions interactives...

Referències Es recomana llegir algun dels següents textos, tots de fàcil accés per Internet: Reiche, Claudia i Kuni, Verena (2004), Cyberfeminism: Next Protocols.

Autonomedia. 342 pàgs Ana de Miguel y Montserrat Boix: Los géneros en la Red. los

cyberfeminismos Anna Coll: Una aproximació al ciberfeminisme Las Ciborgs - ¿que es el Ciberfeminismo? Donna Haraway: Manifiesto Cyborg Rosi Braidotti: Un ciberfeminismo diferente Remedios Zafra: Femenino.net.art: feminización de la cultura y red

Internet Montserrat Boix: Hacktivismo Feminista Cornelia Sollfrank: La verdad sobre el ciberfeminismo Faith Wilding: On es troba el feminisme dins del ciberfeminisme? Ana Martínez-Collado: Cyberfeminismo

Requisits Es recomana que l’estudiant hagi cursat alguna matèria vinculada a l’art digital

CODI: REC-CSCD-05 Títol del treball Cos i identitat en el Net.art Professor Responsable

Joan Campàs

Descripció

En el centre de la cultura contemporània s’hi ha ubicat el cos −que no la ment com seria lògic en una «societat del coneixement». El cos és on es concentra, alhora, el que és efímer i el que és intens: l’estil de vida passa per estar-en-el-món amb un cos quasi inorgànic, mancat de significació, fer-ne ostentació, modelar-lo al gust del consumidor, sentint l’efímer com si fos etern. Desproveït de significació, el cos esdevé apte per fer de suport de qualsevol signe: pot anunciar un transgènic, un lleixiu, una bugia o un concert de rock. Arrencat de l’espai del que és privat, ocupa una infinitat de llocs de l’espai públic: representa la joventut, la salut, la força, la bellesa, l’habilitat, l’esport, l’alimentació, la medicina... però quan un signe ho és tot i està arreu, deixa de ser significatiu, ja no vol dir res. Abans el cos fou la metàfora de l’ànima, després fou la metàfora del sexe, avui ja no és la metàfora de res. Mancat de significat, se l’ha transformat en objecte; per això es treballa (cirurgia), es disciplina (dietes), s’entrena (no juguem a tennis, sinó que practiquem el revés)... Com aquest cos és, alhora, transformat, augmentat, virtualitzat, codificat... per les tecnologies digitals? Com es presenta el cos a les xarxes socials? Quines funcions li atorguem? Per què a més virtualització, més corporeïtat? Aquest projecte investiga el paper central del cos en contextos digitals, i com el cos ha esdevingut el punt d’intersecció entre les tecnologies digitals i l’art.

Referències

Es recomana llegir algun dels següents textos: Haraway, Donna (1995), Manifiesto para cyborgs. Valencia. Episteme. 40

pàgs. Hansen, Mark B.N. (2006), Bodies in Code: Interfaces with Digital

Media. TF-ROUTL. 336 pàgs. Jones, Caroline A. (2006), Sensorium: Embodied Experience,

Technology, and Contemporary Art. Cambridge. The MIT Press. 268 pàgs.

Poissant, Louise i Daubner, Ernestine (2005), Art et biotechnologies. PU Saint-Etienne. 380 pàgs.

Birringer, Johannes (2008). Performance, Technology, and Science. New York: PAJ Publications. 332 pàgines.

Dixon, Steve (2007). Digital performance. A history of new media in theater, dance, performance art, and installation. Cambridge, Massachusetts, Estats Units: Massachusetts Institute of Technology. 809 pàgines

Kozel, Susan (2007). Closer. Performance, Technologies, Phenomenology. Cambridge, Massachusetts, Estats Units: The MIT Press. 355 pàgines

Santana, Ivani (2002). Corpo aberto: Cunningham, dança e novas tecnologias. São Paulo, Brasil: Educ. 220 pàgines

Stephen Wilson (2003), Information Arts: Intersections of Art, Science and Technology. Cambridge, Anglaterra: The MIT Press (2a). 969 pàg.

Requisits Es recomana que l’estudiant hagi cursat alguna matèria vinculada a l’art digital

CODI: REC-CSCD-06 Títol del treball Estudis sobre producció cultural i tecnologies digitals

Professor Responsable

Pau Alsina González

Descripció

Les diferents formes de producció cultural (arts visuals, arts escèniques, música etc..) s’han vist transformades arran de la introducció de les tecnologies d’informació i comunicació en tots els processos associats ( creació, investigació, producció i distribució). Molts canvis i transformacions no son únicament producte de les tecnologies digitals però si que es veuen esperonats per la seva entrada en escena. Hi ha una doble aproximació, o bé des de la digitalizació de la cultura, o bé des de la cultura digital. Dues cares de la mateixa moneda. L’objectiu d’aquest projecte de recerca és observar i identificar aquestes transformacions per tal de poder analitzar aquestes noves tendències en el context de la cultura i societat d’avui, però alhora sense oblidar una perspectiva històrica quan s’escaigui.

Referències

DARLEY, Andrew (2002) Cultura Visual Digital. Espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación. Paidós Comunicación: Barcelona

GIANNETTI, Claudia (2002). Estética Digital. Barcelona: l'Angelot. GERE, Charlie. (2009) Digital Culture. University of Chicago Press:

Chicago PAUL, Christiane (2003). Digital Art. Thames & Hudson: Nueva York.

Requisits Haver cursat l’assignatura Cultura Audiovisual Digital

CODI: REC-CSCD-07 Títol del treball Global Studies, Història i Literatura Professor Responsable

David Martínez, Carles Prado

Descripció

Aquest projecte permet explorar l'impacte de la globalització en els discursos produïts des del món acadèmic en relació amb l’Àsia Oriental. Pot incloure l’anàlisi de fenòmens com la pervivència dels Area Studies, l’emergència de la retòrica de la multidisciplinaritat o el naixement dels Global Studies. Es pretén potenciar una reflexió crítica tot buscant la interrelació entre enfocaments locals, nacionals i globals que, des de

disciplines com la història o la literatura, tinguin l’Àsia Oriental com a objecte d’estudi.

Referències Es recomana llegir, com a mínim, dos d’aquests textos: Pomeranz, Kenneth. The Great Divergence. China, Europe, and the

Making of the Modern World Economy. Princeton: Princeton University Press, 2000.

Sakai, Naoki. “The Dislocation of the West and the Status of Humanities”. Naoki Sakai and Yukiko Hanawa, eds. Specters of the West and Politics of Translation. Ithaca: Traces, 2001, 71-94.

Miyoshi, Masao and Harry Harootunian, eds. Learning Places: the Afterlives of Area Studies. Durham: Duke University Press, 2002.

Manning, Patrick. Navigating World History. Historians Create a Global Past. New York: Palgrave Macmillan, 2003.

Crossley, Pamela. What is Global History? Cambridge: Polity Press, 2008.

Stearns, Peter. Globalization in World History. London and New York: Routledge, 2010.

Requisits Es recomana que l’estudiant hagi cursat prèviament alguna matèria relacionada amb l’Àsia Oriental.

CODI: REC-CSCD-08 Títol del treball Representacions de l’Àsia Oriental en el món contemporani Professor Responsable

David Martínez, Carles Prado

Descripció

Aquest projecte proposa analitzar com, fruit de la globalització i en el marc de la Societat de la Informació, s'han produït diversos canvis en la circulació de representacions de l'Àsia Oriental a Occident en múltiples àmbits i disciplines. El projecte es pot centrar en alguns d’aquests canvis des d'un punt de vista teòric (propi de la teoria cultural) i/o centrat en un estudi de cas específic (anàlisi de representacions en els media, en la literatura, en el cinema, en la publicitat, etcètera).

Referències Es recomana llegir, com a mínim, dos d’aquests textos: Dirlik, Arif. “Chinese History and the Question of Orientalism”. History

and Theory 35: 4 (1996): 96-118. Iwabuchi, Koichi. “Complicit exoticism: Japan and Its Other”. Continuum

8:2 (1994). Shih, Shu-mei. “Global Literature and the Technologies of Recognition.”

PMLA 119: 1 (2004): 1-29. Guarné, Blai, ed. Identitat i representació cultural: perspectives des del

Japó. Revista d'Etnologia de Catalunya 29 (Desembre 2006). Prado-Fonts, Carles. “Against a Besieged Literature: Fictions, Obsessions

and Globalizations of Chinese Literature”. Digithum 10 (2008): 26-34.

Martínez-Robles, David. “Reescrituras de la historia: China en las estrategias discursivas de la historiografía occidental”. Gerónimo de Uztariz. 25 (2009) pp. 47-66.

Requisits Es recomana que l’estudiant hagi cursat prèviament alguna matèria relacionada amb l’Àsia Oriental.

CODI: REC-CSCD-09 Títol del treball Llibre digital: anàlisi comparativa de l’accés a les obres des de

biblioteques universitàries i públiques Professor Responsable

Teresa Iribarren, Eduard Aibar

Descripció

El món del llibre està experimentant un canvi copernicà arran dels avenços tecnològics que s’estan produint en l’àmbit digital, d’una banda, i de l’ús generalitzat d’Internet, de l’altra. L’adveniment de nous paradigmes està fent que la funció bàsica de la biblioteca, això és, la

universalització de la cultura escrita, no estigui sempre garantida. La indefinició de les estratègies de comercialització de llibres digitals i la manca d’un model de multiusuari per part de les empreses editores està generant una situació d’impasse que sovint va en detriment del lector, això és, de l’accés públic al patrimoni lletrat i al coneixement científic. Aquest preocupant fenomen, que presenta singularitats determinades en diferents àmbits geopolítics, reclama una anàlisi acadèmica rigorosa. Per tal d’estudiar-lo proposem que l’alumne triï una d’aquestes dues línies de treball: a) Llibre acadèmic (àmbit estatal i/o estranger): anàlisi comparativa de i) les polítiques i pràctiques d’adquisició i préstec d’obres digitals de les biblioteques universitàries; ii) les estratègies de comercialització de les editorials acadèmiques i de les mateixes editorials universitàries per a les biblioteques universitàries. b) Llibre no acadèmic (àmbit estatal i/o estranger): anàlisi comparativa de i) les polítiques i pràctiques d’adquisició i préstec d’obres digitals de les biblioteques públiques; ii) les estratègies de comercialització de les editorials per a biblioteques públiques.

Referències Darnton, Robert (2010) Digitalitzar és democratitzar? El cas dels llibres, Barcelona: Arcàdia.

Lessig, Lawrence (2005) Por una cultura libre, Madrid: Traficantes de sueños.

Gil, Manuel; Rodríguez, Joaquín (2011) El paradigma digital y sostenible del libro, Madrid: Trama.

CODI: REC-CSCD-10 Títol del treball Literatura a l’era d’Internet Professor Responsable

Teresa Iribarren

Descripció

La institució literària viu una mutació sense precedents en el context de la societat de la informació, sobretot propiciat per l’adveniment de la cultura digital en l’àmbit de les lletres. Les noves maneres d’editar, comercialitzar, difondre i llegir tant el patrimoni literari com les novetats editorials estan modificant substancialment l’ecosistema de la literatura universal. Fins a quin punt la Xarxa està canviant les relacions entre diferents sistemes literaris? Internet i la digitalització conviden a prescindir dels intermediaris nacionals i/o transnacionals? A l’era del Google Traductor, quin rol té el traductor literari? Com afavoreix el web 2.0 la difusió d’una literatura minoritzada més enllà dels seus dominis lingüístics? Quins perills entranya la clonació de models d’èxit internacional? Els nous prescriptors estan matisant jerarquitzacions del cànon universal? Aquestes, entre d’altres, són les preguntes de recerca que proposem com a eix de treball.

Referències Allen, Esther (ed.) (2007) Ser traduït o no ser. Barcelona: Institut Ramon Llull.

Gil, Manuel; Rodríguez, Joaquín (2011) El paradigma digital y sostenible del libro, Madrid: Trama.

Iribarren i Donadeu, Teresa; Škrabec, Simona (Ed.) (2012) Constel·lacions variables. Literatura en la societat de la informació, Barcelona: Editorial UOC.

Jameson, Fredric (2010), «La literatura del Tercer Món» (1986), L’Espill, 35 (tardor), 27-50.

Kovač, Miha; Wischenbart, Rüdiger (2010) Diversity Report 2009. Cultural diversity in translation of books: Mapping fiction authors across Europe. Viena: Verein für Kulturelle Transfers

COMUNICACIÓ DIGITAL Els treballs de recerca de l’àrea de comunicació digital tractaran diferents vessants: comunicació audiovisual, publicitat i relacions públiques, periodisme i consum cultural -com a temes majoritaris-. Els treballs de recerca hauran de donar compte de les transformacions de les formes de comunicació social en el marc de la cultura digital. S’observarà la comunicació com a procés, tenint en compte els elements que l’integren: contextos de producció, creació de formats i continguts, contextos de recepció i consum. Es posarà un èmfasi especial al rol actiu dels usuaris o consumidors de la comunicació digital. L’aproximació metodològica als diferents objectes d’estudi pot ser tant quantitativa com qualitativa, des d’una perspectiva humanística, de les ciències socials o dels estudis culturals. Competències específiques:

• Capacitat per analitzar críticament els fenòmens comunicatius propis de la societat de la informació, així com per detectar les oportunitats professionals i de recerca que es generen en aquest context.

• Capacitat per analitzar críticament la comunicació digital en el marc de les

teories contemporànies.

• Capacitat per a dissenyar i implementar projectes, ja siguin d’orientació investigadora o bé d’aplicació pràctica al món professional

CODI: REC-CSCD-11 Títol del treball Periodisme Descripció L’àmbit de Periodisme ha de permetre a l’estudiant conèixer els referents

teòrics i analitzar els canvis que s’estan produint en el periodisme en els seus diferents formats i en les modificacions dels agents i dels seus rols en el marc de la Societat de la Informació.

CODI: REC-CSCD-12 Títol del treball Comunicació persuasiva en la societat del coneixement Descripció La societat del coneixement ha alterat significativament l’escenari de la

comunicació persuasiva (publicitat i relacions públiques). D’una banda, les TIC posen a l’abast del públic un volum d’informació fins fa poc inimaginable i el capaciten per convertir-se en emissor dels seus propis continguts, afavorint la creació d’una societat xarxa on el pluralisme i la transparència es veuen significativament reforçats. D’altra banda, les organitzacions descobreixen en aquestes TIC noves eines al servei de la comunicació persuasiva, però també nous reptes per aconseguir que els seus missatges continuïn sent eficaços i no passin desapercebuts dins l’inabastable cabal informatiu que permanentment arriba als seus públics. En aquesta línia, l’alumnat podrà investigar les formes amb què la publicitat i les relacions públiques estan transformant-se per tal d’adaptar-se al nou escenari (màrqueting viral, webs per a la comunicació de crisi, consumer insights, ciberactivisme, advergaming, branded entertainment,

creació de comunitats virtuals...) i també estudiar fins a quin punt fan trontollar els fonaments teòrics de les disciplines de la comunicació persuasiva. Dos exemples interessants d’estudis realitzats en aquest àmbit són: Kent, M. L.; Harrison, T. R.; Taylor, M. (2006) “A critique of Internet

polls as symbolic representation and pseudoevents”, a Communication Studies, 57, 299-315.

Nan, X; Anghelcev, G.; Myers, J. R.; Sar, S.; Faber, R. (2006) “What if a web site can talk? Exploring the persuasive effects of web-based anthropomorphic agents”, a Journalism and Mass Communication Quarterly, 83(3), 615-631.

CODI: REC-CSCD-13 Títol del treball Narracions cross-media i transmedia (ficció/ no-ficció) Descripció Aquesta línia d’investigació fixa la seva atenció sobre determinats formes

de producció d’arrel audiovisual/ multimèdia que són dissenyades com a xarxa d’experiències a través de diferents plataformes, de manera que es generi un producte complex que es pot arribar a expandir a través del cinema, la televisió, els jocs, els dispositius mòbils, la web, el còmic, els llibres, les arts escèniques... Es tracta d’una forma d’obrir les experiències dels públics que es situa al centre de les tendències d’innovació en la creació audiovisual. Tot i que sovint aquests productes provenen del camp de la ficció, cada cop és més freqüent la presència de projectes crossmedia o transmedia en l’àmbit del documental, junt amb diferents models híbrids. Els dos grans eixos d’aquesta línia són: 1) Formes estètiques i narratives a partir de la interacció entre diferents media. 2) Recepció i consum d’aquests nous productes culturals per part dels públics.

Referències Dena, Christy (2009). Transmedia practice: Theorising the Practice of Expressing a Fictional World across Distinct Media and Environments. Phd Thesis, available online [http://www.scribd.com/doc/35951341/Transmedia-Practice ]

Gubbins, Michael (2010). Power To The Pixel Think Tank Report 2009. ______________ (2011). Power To The Pixel Think Tank Report 2010. Marshall, P.D. (2002). The new intertextual commodity. In D. Harries

(Ed.), The book of new media . London: British Film Institute Publishing.

Scolari, Carlos (2008): Hipermediaciones: elementos para una teoría de la comunicación digital interactiva. Madrid: Gedisa

Roig, Antoni (2009). Cine en conexión: producción social y cultural en la era crossmedia. Barcelona: Editorial UOC.

Requisits Bon nivell d’anglès (per a poder fer lectures i seguiment de material

audiovisual)

CODI: REC-CSCD-14 Títol del treball Cultura Visual, tecnologia i producció d'imaginaris Descripció Els estudiants interessats en aquest àmbit podran reflexionar sobre el

paper de la cultura visual en la creació d'imaginaris socials al voltant de la tecnologia, indagant sobre la producció de sentits que acompanya l'ús i el consum cultural d'artefactes tecnològics en la vida quotidiana. Pel que fa a l'aproximació metodològica, es convidarà a que els estudiants experimentin metodologies de recerca emmarcades en l’etnografia i basades en la narrativa, com ara les històries de vida i els relats visuals. A

més s'exploraran diferents maneres d'utilitzar mitjans visuals (com el vídeo o la fotografia) en el treball de camp.

Referències Les Cahiers Européens de l’Imaginaire, Technomagie, CNRS Editions, Nº3, Février 2011.

Michel Maffesoli, Le réenchantement du monde, Paris, Perrin, 2009. Amit, V. (Ed) (2000) Constructing the field. Ethnographic field in the

contemporary World. London: Routledge. Clandinin, D. J. & Connelly, F. M. (2000) Narrative inquire. Experience

and story in qualitative research. San Francisco: Jassen-Bass.

CODI: REC-CSCD-15 Títol del treball Formes de producció audiovisual participativa. Descripció Aquesta modalitat de recerca prioritza l’anàlisi de les noves tendències de

creació de continguts audiovisuals a partir d’una sèrie d’eixos fonamentals: - Models innovadors de producció audiovisual basats en l’obertura

parcial al seu públic potencial del procés de producció i el control sobre els continguts.

- Fòrmules híbrides de producció cultural a cavall entre l’amateur i el professional.

- Crowdfunding i crowdsourcing. - Produccions fetes per fans.(obres transformatives). - Treballs d’orientació teòrica sobre el context social i cultural de la

producció i el consum audiovisual contemporani. - Estudi de les possibilitats de noves tècniques, eines i plataformes

per a la creació de continguts audiovisuals, com machinima o entorns col.laboratius de producció (guió, pre-producció, gestió de la producció, pospo, distribució i promoció, etc.)

Referències Jones, R. (2006). «From Shooting Monsters to Shooting Movies: Machinima and

the Transformative Play of Video Game Fan Culture». A: Fan Fiction and Fan Communities in the Age of the Internet. Jefferson, NC: McFarland, pàg. 261-281.

Ardèvol, Elisenda et al. (2007). ‘Cultura lúdica y prácticas mediáticas’, a Revista DigitHum, Núm. 9 [online, disponible a http://digithum.uoc.edu/9/dt/esp/ardevol_pages_sancornelio_roig_alsina.html, data de consulta, 13 de maig de 2008]

Fecé, José Luís (2004). El circuito de la cultura, a Representación y cultura audiovisual en la sociedad contemporánea. Barcelona: Editorial UOC.

Jenkins, Henry (2004). ‘The cultural logic or media convergence’, a International Journal of cultural Studies, 1 (7): 33-43). Londres: Sage Publications.

____________ (2006). Convergence Culture: where old and new media collide. New York University Press.

Kerr, Aphra, et al. (2004). New media: new pleasures? (STeM Working Paper). Dublin: STeM Centre, Dublin City University [disponible online a http://www.stem.dcu.ie/reports/NMNP.pdf , data de consulta, 1 d’octubre de 2007]

Roig, Antoni (2008). Cap al cinema col·laboratiu: pràctiques culturals i noves formes de producció participatives. Tesi doctoral, publicada online a TDX: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0331109-144409/

Roig, Antoni: Sánchez Navarro, Jordi; Leivobitz, Talia (2012). ¡Esta película la hacemos entre todos! Crowdsourcing y crowdfunding como prácticas colaborativas en la producción audiovisual contemporánea, en Icono 14: revista de comunicación y nuevas tecnologías.

Requisits Bon nivell d’anglès (per a poder fer lectures i seguiment de material audiovisual)

CODI: REC-CSCD-16 Títol del treball Estudis sobre Oci digital Descripció Els estudiants interessats en aquest àmbit poden reflexionar sobre el

disseny, l’estructura, el consum o ús d’artefactes digitals en el context de l’oci i el lleure: temes relacionats amb els videojocs, les xarxes “peer to peer”, l’ús de telèfons mòbils o de reproductors mp3 entre d’altres. L’estudiant pot optar per un estudi de cas o una reflexió teòrica.

Referències Consalvo, M. “Zelda 64 and videogame Fans: A Walkthrough of Games, Intertextuality, and Narrative” Television & New Media (2003), Vol 4, p. 321-334. (teniu accés des de la biblioteca de la UOC). L’autor defineix sintèticament el concepte de fan, de jugador i de videojoc per després treballar sobre una comunitat reflexionant i documentant la seva activitat.

Sterne, J. “The mp3 as cultural artefact” New Media & Society (2006), vol 8, p. 825-842. (teniu accés des de la biblioteca de la UOC). L’autor analitza el software i els dispositius mp3 des d’una òptica cultural, des del significat cultural i no únicament tecnològic.

SÁNCHEZ , J.; ARANDA, D. (2009). Aprovecha el tiempo y juega. Algunas claves para entender los videojuegos. Editorial UOC. ISBN: 978-84-9-88-825-7.

boyd, danah. (2007) “Why Youth (Heart) Social Network Sites: The Role of Networked Publics in Teenage Social Life.” MacArthur Foundation Series on Digital Learning – Youth, Identity, and Digital Media Volume (ed. David Buckingham). Cambridge, MA: MIT Press.

CODI: REC-CSCD-17 Títol del treball Alfabetització en comunicació audiovisual i digital: Media Literacies Descripció L’estudiant pot optar per treballar al voltant de l’àmbit de l’alfabetització

en comunicació investigant tant les implicacions conceptuals i teòriques com l’anàlisi de projectes, accions o metodologies concretes des del punt de vista dels estudis de recepció i els estudis culturals.

Referències Ito, M., Horst, H., Bittanti, M., boyd, d., Herr-Stepehnson, B., Lange, P.G., Pascoe, C.J., Robinson, L. (2008). Living and Learning with New Media: Summary of Findings from the Digital Youth Project. Chicago: the Macarthur Foundation

Ito i boyd (2010) Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media

Jenkins, H., Purushotma, R., Clinton, K., Weigel, M., Robison, A.J. (2008). Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century. Chicago: The MacArthur Foundation

CODI: REC-CSCD-18 Títol del treball Lectura mòbil Descripció La digitalització de la comunicació comporta transformacions en la

manifestació del consum cultural. L’ús dels dispositius mòbils impliquen una modificació en els temps i els espais de les interaccions dels usuaris pel que fa al fet de “consumir” cultura. En aquesta línia de treball es planteja l’estudi del grau d’incidència de la introducció dels dispositius mòbils (tablets, e-readers, etc.) en els hàbits de lectura i en la comunicació/interacció entre lectors.

Es proposa l’ús de tècniques qualitatives per a la recollida de dades sobre aquest tema, donat que actualment abunden les dades quantitatives (basades únicament en enquestes) sobre la lectura amb dispositius mòbils i el canvi de comportament amb les TIC. Un dels objectius del treball serà entendre el perquè (i/o fins a quin punt) l’ús de dispositius mòbils comporta un canvi en l’hàbit lector i en la cultura lectora. El treball se centrarà especialment en l’anàlisi dels intercanvis socials que es donen al voltant del fet de llegir. Les competències a assolir per l’estudiant interessat en aquesta proposta són l’expertesa en l’aplicació de mètodes qualitatius de recerca, l’adquisició de destreses per al treball en equip, el coneixement en profunditat del tema d’estudi (sobretot pel que fa a la seva vessant pràctica) i l’experiència en investigació aplicada en l’àmbit de la societat de la informació i, concretament, en l’àrea de comunicació digital.

Referències Cordón, José Antonio; Gómez, Raquel i Arévalo, Julio Alonso (2011). Gutemberg 2.0. La revolución de los libros electrónicos. Gijón: Trea http://www.trea.es/ficha.php?idLibro=00001105

Gutiérrez, Eduardo (2009) “Leer digital: la lectura en el entorno de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación!”. Signo y Pensamiento, vol 28, n. 54, pp.144-163

López, Francisco i Penadés, Honorio “365 días de libros": blog para la promoción de la lectura”. El Profesional de la Informacion Issue: Volume 16, Number 2 / March-April 2007

Millán, José Antonio (2003) La lectura y la sociedad del conocimiento. Biblioteca Virtual Universal http://www.biblioteca.org.ar/libros/89548.pdf

Sellés, Alicia i Serrano-Cobos, Jorge (2011) “Lector i segle XXI: revisió i tendències”. COBDC/Item 55, 2011/ pp.91-103

Shin, Don-Hee (2011) “Understanding e-book users: Uses and gratification expectancy model”. New Media & Society March 2011 vol. 13 no. 2 260-278

The Pew Research Center's Internet & American Life Project (2012). The rise of e-reading. http://libraries.pewinternet.org/files/legacy-pdf/The%20rise%20of%20e-reading%204.5.12.pdf

Requisits Bon nivell d’anglès (per a la lectura de textos)

CODI: REC-CSCD-19 Títol del treball La contribució de l’usuari als canals de periodisme ciutadà i/o als sites

de periodisme participatiu Descripció La idea de participació dels usuaris en l’àmbit de la informació

periodística ha anat cobrant major protagonisme amb el desenvolupament d’Internet i gràcies a les possibilitats interactives que permet la comunicació digital. Al context actual s'observen, amb major o menor èxit, entre altres, pràctiques vinculades al concepte de crowdsourcing, canals de periodisme ciutadà i sites col·laboratius. Davant aquesta realitat, s’obri un debat sobre la pròpia contribució ciutadana en l’àmbit de la informació periodística. Per això es proposa desenvolupar projectes d’investigació que estudien les intervencions dels lectors en sites d’informació d’actualitat aplicant criteris periodístics.

Referències Fidalgo, António (2009). “Especificidade espistemológica do Jornalismo. Desfazendo uma ilus ão do jornalismo cidad ão. A Cardoso, Gustavo; Rui Cádima, Francisco; Landerset Cardoso, Luis (orgs,) Media, Redes e Comunicação, Lisboa: Obercom, pp. 219-230.

García de Torres, Elvira (2010). “Contenido generado por el usuario:

aproximación al estado de la cuestión”. A El profesional de la información, v.19, n. 6, novembre-decembre de 2010, pp. 585-594

Hermida, Alfred; Domingo, David; Heinonen, Ari A.; Paulussen, Steve; Quandt, Thoesten; Reich, Zvi; Singer, Jane B.; Vujnovic, Marina. (2011). “The active recipient: participatory journalism through the Lens of the Dewey-Lippmann Debate”. A International Symposium on Online Journalism 2011, abril 2011, University of Texas, Austin. Disponible a http://online.journalism.utexas.edu/2011/papers/Hermida2011.pdf

King, Sarah. S.; Cushman, Donald. (1994): “Communication in development and social change: old myths and new realities”. A Moemeka, Andrew. (ed.): Communicating for Development: a New Pan-disciplinary Perspective, Albany: Suny Press, pp. 23-33.

Muthukumaraswamy, Karthika (2010). “When the media meet crowds of Wisdom. How journalists are tapping into audience expertise and manpower for the processes”. A Journalism Practice, v.4, n.1, 2010, pp.48-65

Wunsh-Vincent, Sacha y Vickery, Graham. (2007). Participative Web: User-Created Content, Working Party on the Information Economy. Directorate for Science, Technology And Industry. Committee for Information, Computer And Communications Policy Disponible a http://www.oecd.org/dataoecd/57/14/38393115.pdf

CODI: REC-CSCD-20 Títol del treball Els Mitjans de Comunicació davant les xarxes socials Descripció En els últims anys s’ha assistit a un creixement accelerat de l’ús de les

xarxes socials pels internautes. Com a espais de conversació i d’intercanvi de continguts, faciliten la creació de comunitats amb gustos o interessos afins. Les possibilitats comunicatives que brinden han permés que de vegades s’hagin convertit en fonts d’informació. L’opció de compartir i inclús de valorar continguts les proporciona la capacitat de difondre missatges i atraure noves visites cap a les pàgines enllaçades. Els Mitjans amplien la seua presència creant els seus propis perfils als espais socials alhora que aprofiten la multidireccionalitat de la Xarxa per a incorporar aplicacions que redirigixen cap a aquests sites. L’estudiant podrà realitzar una investigació que, emmarcada en aquesta temàtica, analitze la conversa entre Mitjans i audiència, les fórmules de promoció o les oportunitats per a la cobertura informativa.

Referències Bernal, A. (2009). “Redes sociales y medios de comunicación”. A IV Congreso de la CiberSociedad 2009. Crisis analógica, futuro digital, del 12 al 29 de novembre de 2009. Disponible a http://www.cibersociedad.net/congres2009/es/coms/redes-sociales-y-medios-de-comunicacion/831/

Blasingame, Dale (2011). "Twitter First: Changing TV News 140 Characters at a Time”. A International Symposium on Online Journalism 2011, abril 2011, University of Texas, Austin. Disponible a http://online.journalism.utexas.edu/2011/papers/Dale2011.pdf

Campos Freire, F. (2008): "Las redes sociales trastocan los modelos de los medios de comunicación tradicionales". A Revista Latina de Comunicación Social, 63, pp 287-293. Disponible a http://www.ull.es/publicaciones/latina/_2008/23_34_Santiago/Francisco_Campos.html

García de Torres, Elvira; Yezers'ka, Lyudmyla; Rost, Alejandro; Calderín, Mabel; Rojano, Miladys; Edo, Concha; Sahid, Elias; Jerónimo, Pedro; Arcila, Carlos; Serrano, Ana; Badillo, Jorge; Corredoira Alfonso, Loreto. (2011). “See you on Facebook or

Twitter? The use of social media by 27 news outlets from 9 regions in Argentina, Colombia, Mexico, Peru, Portugal, Spain and Venezuela”. A International Symposium on Online Journalism 2011, abril 2011, University of Texas, Austin. Disponible a http://online.journalism.utexas.edu/2011/papers/Elvira2011.pdf

Noguera, José Manuel (2010). “Redes sociales como paradigma periodístico. Medios españoles en Facebook”. A Revista Latina de Comunicación social, 65, pp. 176-186.Disponible a http://www.revistalatinacs.org/10/art/891_UCAM/13_JM_Noguera.html

The Bivings Group (2009). The Use of Twitter by Amercia’s Newspapers. Disponible a http://www.bivingsreport.com/pdf/twitter_study_final.pdf

CODI: REC-CSCD-21 Títol del treball Tecnologia, Salut i Societat Descripció Actualment els sistemes de salut es troben en un procés de transició a la

Societat Xarxa caracteritzat per la interacció entre la tecnologia i l’estructura social emergent. Aquesta complexa interacció està facilitant l’emergència de nou rols i perfils tan dels professionals sanitaris i els ciutadans, com de les institucions proveïdores de serveis de salut, així com noves aproximacions als conceptes de salut, medicina i fins i tot el pròpia conceptualització del cos. En aquest context de transició, podrà seleccionar una de les següents línies: (1) identificar, caracteritzar i determinar els canvis en els actors del sistema de salut i els processos d’innovació en relació amb les TIC; (2) analitzar els determinants de l’estat de salut en el context de la Societat Xarxa; (3) analitzar les polítiques públiques de salut en el context de la Societat Xarxa i (4) analitzar les dinàmiques i interaccions tecnològiques, econòmiques i socials dels sistemes sanitaris en el context de la Societat Xarxa

Referències Akesson, K. M., Saveman, B. I., & Nilsson, G. (2007). Health care consumers' experiences of information communication technology--a summary of literature. International Journal of Medical Informatics, 76(9), 633-45. doi:10.1016/j.ijmedinf.2006.07.001

Dedding, C., van Doorn, R., Winkler, L., & Reis, R. (2011). How will e-health affect patient participation in the clinic? A review of e-health studies and the current evidence for changes in the relationship between medical professionals and patients. Social Science & Medicine (1982), 72(1), 49-53. doi:10.1016/j.socscimed.2010.10.017

Gagnon, M. P., Desmartis, M., Labrecque, M., Car, J., Pagliari, C., Pluye, P., Légaré, F. (2010). Systematic review of factors influencing the adoption of information and communication technologies by healthcare professionals. J Med Syst. doi:10.1007/s10916-010-9473-

Godin, G., Bélanger-Gravel, A., Eccles, M., & Grimshaw, J. (2008). Healthcare professionals' intentions and behaviours: A systematic review of studies based on social cognitive theories. Implementation Science, 3(1), 36

Greenhalgh, T., Robert, G., Macfarlane, F., Bate, P., & Kyriakidou, O. (2004). Diffusion of innovations in service organizations: systematic review and recommendations. The Milbank Quarterly, 82(4), 581–629.

Hardiker, N. R., & Grant, M. J. (2010). Factors that influence public engagement with ehealth: A literature review. International

Journal of Medical Informatics. doi:10.1016/j.ijmedinf.2010.10.01

Lupiáñez-Villanueva, F., Hardey, M., Torrent, J., & Ficapal, P. (2010). The integration of information and communication technology into medical practice. International Journal of Medical Informatics, 79(7), 478-91. doi:10.1016/j.ijmedinf.2010.04.004

Lupiáñez-Villanueva, F., Hardey, M., Torrent, J., & Ficapal, P. (2011). The integration of information and communication technology into nursing. International Journal of Medical Informatics, 80(2), 133-40. doi:10.1016/j.ijmedinf.2010.11.001

Lupiáñez-Villanueva, F., Mayer, M. A., & Torrent, J. (2009). Opportunities and challenges of web 2.0 within the health care systems: An empirical exploration. Inform Health Soc Care, 34(3), 117-26. doi:10.1080/17538150903102265

Lupiáñez-Villanueva, F. (2010). Salud y Sociedad Red. Usos de Internet Relacionados con la salud. Editorial Ariel: Barcelona.

Mair, F. S., May, C., O'Donnell, C., Finch, T., Sullivan, F., & Murray, E. (2012). Factors that promote or inhibit the implementation of e-health systems: An explanatory systematic review. Bulletin of the World Health Organization, 90(5), 357-64. doi:10.2471/BLT.11.09942

Masters, K. (2008). For what purpose and reasons do doctors use the internet: A systematic review. International Journal of Medical Informatics, 77(1), 4-16. doi:10.1016/j.ijmedinf.2006.10.002

Wald, H. S., Dube, C. E., & Anthony, D. C. (2007). Untangling the web--the impact of internet use on health care and the physician-patient relationship. Patient Education and Counseling, 68(3), 218-24. doi:10.1016/j.pec.2007.05.01

Requisits És obligatori realitzar el treball en dos semestres

Alt nivell d’anglès (per poder fer lectures i analitzar materials)

CODI: REC-CSCD-22 Títol del treball Ciutadania i TIC Descripció La interacció entre els canvis tecnològics, econòmics, socials i culturals

estan facilitant la transició cap a la Societat Xarxa. En aquest sentit, la interacció entre l'accés, ús i valoració de les TIC per part dels ciutadans amb les seves conseqüències i resultats en la seva vida diària es constitueixen com un interessant objecte d'estudi empíric per a comprendre els impulsors i inhibidors de la inclusió/exclusió de els ciutadans amb la Societat Xarxa.

Referències Barzilai-Nahon. (2006). Gaps and bits: Conceptualizing measurements for digital divide/s. The Information Society, 22(5), 269-278. doi:10.1080/0197224060090395

DiMaggio, P., Hargittai, E., Celeste, C., & Shafer, S. (2004). Digital inequality: From unequal access to differentiated use. Social Inequality, 355-400

Loader, B., & Keeble, L. (2004). Challenging the digital divide?: A literature review of community informatics initiatives. Joseph Rowntree Foundation

Selwyn, N. (2004). Reconsidering political and popular understanding of the digital divide. New Media & Society, 6, 341-362.

Van Dijk, J. A. (2006). Digital divide research, achievements and shortcomings. Poetics, 34, 221-235. doi:doi: DOI: 10.1016/j.poetic.2006.05.00

Warschauer, M., & Matuchniak, T. (2010). New technology and digital worlds: Analyzing evidence of equity in access, use, and

outcomes. Review of Research in Education, 34(1), 179-225. doi:10.3102/0091732X0934979

Requisits És obligatori realitzar el treball en dos semestres

Alt nivell d’anglès (per poder fer lectures i analitzar materials)

CODI: REC-CSCD-23 Títol del treball Co-creació en els nous mitjans Descripció L’objectiu d’aquesta línia és aprofundir amb la recerca actual de les

formes de participació en els nous mitjans sota el marc del concepte ‘co-creació’, entesa com els diferents models d’interacció entre creadors i industria. Per a Banks i Potts (2010) la co-creació en els mitjans té lloc quan un component significatiu del disseny, el desenvolupament, la comercialització i la distribució d’un producte audiovisual s’obté mitjançant la participació o intervenció directa de consumidors i usuaris (Banks i Potts, 2010: 254).

L’estudiant pot realitzar un estudi de cas d’un projecte de co-creació en els nous mitjans que compleixi les característiques anteriors o similar, o bé un estudi comparatiu entre diversos projectes o casos, així com una recerca de caire més teòric, ben fonamentada en antecedents històrics o d’altre tipus.

Referències BANKS, John; POTTS, J. (2010). “Co-creating games: a co-evolutionary

analysis” en New Media & Society 12(2): 253-270. Los Angeles and London: Sage.

PAGÈS, Ruth; SAN CORNELIO, Gemma; ROIG, Antoni (2009). “Talent and creativity wanted: models of collaboration between creators and industries” en Second Nature: International Journal on Creative Media. Melbourne: RMIT.

SOCIETAT Els objectius i competències específics dels treballs d’aquest àmbit són els següents:

• Capacitat per contribuir al disseny i avaluació de comunitats virtuals incorporant la seva dimensió social, les seves necessitat i especificitats culturals.

• Capacitat d’anàlisi crític dels impactes d’Internet en la vida quotidiana, en

l’esfera de les institucions públiques, empreses, món privat i oci, moviments i grups socials.

• Capacitat per analitzar la innovació tecnològica i el canvi social en el marc de

les teories actuals sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat.

CODI: REC-CSCD-24 Títol del treball Transformacions de les relacions de parella en l’era d’Internet Professor Responsable

Natàlia Cantó-Milà i Francesc Núñez Mosteo

Descripció

En les darreres dècades les formes de comunicació electrònica s’han establert com a formes quotidianes de comunicació, entre persones distants, però també entre persones properes. L’objectiu d’aquesta recerca serà analitzar de quina manera la comunicació electrònica està influint i mediant les formes de relació, en concret, les formes de relació de parella. El treball podrà centrar-se tant en formes de relació online i offline, així com la seva interacció. Alhora les relacions podran estudiar-se des de la perspectiva de les emocions, del compromís, de les tipologies de relacions que sorgeixen, etc.

Referències:

Ben-Ze’ev, Aaron (2004), Love Online. Emotions on the Internet, London et alt., Cambridge University Press.

Illouz, Eva (1997), Consuming the Romantic utopia. Love and the Cultural Contradictions of Capitalism, University of California Press, Berkeley et alt.

Illouz, Eva (2007), Cold Intimacies. The Making of Emotional Capitalism, Polity Press, Cambridge.

Requisits: Domini de la llengua anglesa a nivell de comprensió lectora

CODI: REC-CSCD-25 Títol del treball Diferències en les relacions, percepcions i usos de les noves tecnologies

en funció de la posició de major o menor avantatge social. Professor Responsable

Isaac Gonzàlez Balletbò i Roger Martínez Sanmartí

Descripció

És una evidència que no tothom fa el mateix ús de les noves tecnologies. Questions com les diferents apropiacions que se’n fan en funció del gènere de la generació o de l’ètnia tenen ja certa tradició en el camp dels estudis dels nous mitjans digitals. En canvi, les diferències en funció de la posició de major avantatge o desavantatge socioeconòmic –altrament dit, les diferències en funció de la classe social- no són les que més s’han estudiat, sobretot si ens interessa anar més enllà de les diferències quantitatives associades a les “bretxes digitals”, o a certes preferències tecnològiques també quantificables. En aquests casos, és l’estat carencial dels més desavantatjats (en termes econòmics o cognitius) el que explica les desigualtats d’intensitat o les diferències d’usos. El que volem abordar aquí, però, són diferencies d’índole més qualitativa: no tant saber què es fa o es deixa de fer en funció de la classe, sinó com canvien les relacions, les percepcions, i els usos digitals, quan els hi ha, en funció d’aquest eix estructural. Ras i curt: quines pràctiques culturals contrastades es van configurant en l’apropiació d’unes mateixes tecnologies. Per tant, ens interessa veure com fan seves les tecnologies digitals d’ús més habitual i massiu els individus depenent de si estan en situacions de major o menor avantatge social.

Referències:

Bourdieu, P. (1988). La distinción. Criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.

Buckingham, D. (2008). Youth, identity, and digital media. MIT Press. Horst, H.A. (2010). Chapter 4: Family, a: Ito M, Baumer S, Bittanti M,

boyd d, Cody R, Herr-Stephenson R, et al. (2010). Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. Cambridge, MA: MIT Press, 149-194.

Livingstone, S., & Helsper, E. (2010). Balancing opportunities and risks in teenagers’ use of the internet: the role of online skills and internet self-efficacy. New Media & Society, 12(2), 209-329.

Silverstone, R., Hirsch, E., & Morley, D. (1992). Information and Communication Technologies and the moral economy of the household. Consuming Technologies: Media and Information in

Domestic Space (pp. 15-31). London: Routledge.

Requisits: Domini de la llengua anglesa a nivell de comprensió lectora

CODI: REC-CSCD-26 Títol del treball Cossos Socials, Gèneres i Representacions Culturals

Professor Responsable

Begonya Enguix Grau

Descripció

Els objectius d’aquesta proposta són analitzar les interseccions entre cos, gènere i representació partint de la noció de que no som només consumidors d’imatges i discursos sinó també productors i definidors d’imatges i discursos mitjançant la interpretació, la circulació i la creació/ reproducció de les representacions culturals. Cossos i gèneres són conformats per i alhora conformen aquestes representacions. Aquesta anàlisi pot orientar-se cap al repàs de la conceptualització sociohistòrica dels processos de corporalització i construcció dels gèneres o cap a l’anàlisi de les transformacions contemporànies de cossos i gèneres. Entre els temes concrets a desenvolupar proposem els següents: 1. les representacions de cossos –cossos ‘ideals’, cossos ‘desviats’- i gèneres als mitjans de comunicació des d’una aproximació històrica i/o contemporània (en aquest sentit es poden desenvolupar les relacions entre cos, gènere i sexualitat i/o les relacions entre cos, gènere i consum); 2. l’anàlisi de les representacions de l’activisme de sexe i gènere (feminismes, queers...); 3. aproximacions a la conformació dels cànons de l’atractiu, l’eròtic i el bell; 4. cossos racialitzats, generitzats i sexualitzats i els processos de globalització.

Referències Braidotti, R. 2002. Metamorphoses: Towards a Materialist Theory of Becoming. Polity. Butler, J. 1990. Gender Trouble. Routledge. Colebrook, C. 2004. Gender. Palgrave.

Enguix, B. 2010, Gèneres i contemporaneitats, Barcelona: UOC Enguix, B. 2011 “XXY: Representing Intersex” in Krijnen, T., Alvares, C

and van Bauwel, S (eds) Gendered Transformations. Theory and Practices on Gender and Media.', Chicago: Intellect/ University of Chicago Press pp. 115-132 Featherstone, Mike. 1991. Consumer Culture and postmodernism. Sage,London.

Featherstone, M.; Mike, Hepworth y Bryan Turner (eds.). 1999. The Body : Social Process and Cultural Theory, London: Sage.

Foucault, Michel.1991. Tecnologías del Yo, Barcelona: Paidós. Fraser, M. and Greco, M. 2005. The Body Reader. Routledge.

García Cortés, J. M. 2004. Hombres de Mármol. Códigos de Representación y Estrategias de Poder de la Masculinidad. Madrid: Egales.

Giddens, Anthony. 1994. Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedad en la época contemporánea. Barcelona: Península.

Gill, R. 2007. Gender and the Media. Polity. Goffman, E. 1979. Gender Advertisements. New York: Harper and Row. Goffman, E. 1987. La presentación de la persona en la vida cotidiana.

Madrid: Amorrortu-Murguía. Grosz, E. 1994. Volatile Bodies: Towards a Corporeal Feminism. Indiana

University Press. Haraway, D. 1991. Simians, Cyborgs and Women: The Reinvention of Nature. Routledge.

Hall, Stuart (ed).1997. Representation. Cultural Representations and Signifying Practices, London: Sage.

Hall,S.;Gay,P.du .2003. Cuestiones de identidad cultural. Buenos Aires: Amorrortu.

Illouz, Eva .2007, Cold Intimacies. The Making of Emotional Capitalism, Polity Press, Cambridge.

Lash, S. and Lury, C. 2007. Global Culture Industry. Polity. Johnson, Kim y Sharon Lennon .1999. Appearance and Power, New York: Berg.Marshall, B. and Witz, A. 2004. Engendering Social Theory. Open University Press. Massumi, B. 2002. Parables of the Virtual: Movement, Affect, Sensation. Duke University Press. McRobbie, A. 2008. The Aftermath of Feminism. Sage. Mohanty, C.T. 2003. Feminism Without Border. Duke University Press. Probyn, E. 1990. Sexing the Self: Gendered Positions in Cultural Studies. Routledge.

Ross, K. (ed)..2011. The Handbook of Gender, Sex and Media, Wiley-Blackwell Publishers

Requisits Haver cursat metodologies qualitatives i domini de la llengua anglesa a

nivell de comprensió lectora

CODI: REC-CSCD-27 Títol del treball Ciberciutats i espais de sociabilitat transitòria Professor Responsable

Pep Vivas

Descripció

Mobilitats, pràctiques i interaccions socials. Es tractarà de treballar sobre els espais de trànsit de la ciberciutat (virtual/presencial) com a llocs on les noves tecnologies han adquirit un paper important fins el punt que mediatitzen les practiques, les interaccions i les formes de moure'ns per aquest espai urbà.

Referències

Delgado, M. (2011). El espacio público como ideología. Madrid: La Catarata.

Muñoz, F. (2010). Local, local! La ciutat que ve. Barcelona: Diputació de Barcelona/CCCB.

Büscher, M., Urry, J. & Witchger, K. (2010). Mobile Methods. London: Routledge.

Büscher, M. & Urry, J. (2009). Mobile Methods and the Empirical. European Journal of Social Theory, 12(1), 99–116.

Cresswell, T. (2006). On the Move. London: Routledge. Delgado, M. (2007). Sociedades movedizas. Pasos hacía una antropología

de las calles. Barcelona: Anagrama. Urry, J. (2007). Mobilities. Cambridge: Polity Press. López, O., Vivas, P., Rojas, J., Farré, L., Santoro, V., Vidal. T. (2006).

Paseando por la ciberciudad: tecnología y nuevos espacios urbanos. Barcelona: Editorial UOC.

Careri, F. (2002). Walkscapes. El andar como práctica estética. Barcelona: Gustavo Gili [V.O.: Walkscapes. Camminare come pratica estetica. Torino: Editore Einaudi, 2006].

Certeau, M de. (1999). La invención de lo cotidiano. 1 Artes de hacer. México: Universidad Iberoamericana [V.O.: L’invention du quotidien. 1 Arts de faire. Paris: Gallimard , 1980].

Requisits

Coneixements multidisciplinaris de teoria de la ciutat (arquitectura, sociologia, antropologia, art, psicologia social, etc.). Coneixements sobre tècniques qualitatives per estudiar les ciutats (observació participant, derives, entrevistes en moviment, etc.). Coneixements sobre formes d’anàlisi de dades textuals (anàlisi del discurs, anàlisi del contingut, etc.).

Coneixements de software per anàlisi de dades textuals (ATLASti, Weft/QDA, etc).

CODI: REC-CSCD-28 Títol del treball Commons-based peer production Professor Responsable

Eduard Aibar

Descripció

Els projectes de col·laboració massiva en línia, com els que podem trobar en programari lliure o en iniciatives com Wikipedia, constitueixen un dels fenòmens socials més importants al voltant d’Internet. Alguns autors consideren que representen una forma innovadora de producció social, donat que tenen lloc al marge del mercat i les seves regles, i sense la intervenció d’estructures organitzatives jeràrquiques o sistemes gerencials de comandament. Recentment s’ha proposat per ells el terme commons-based peer production. N’hi ha molts temes de recerca al seu voltant encara poc analitzats. Tot i que sovint se’ls descriu com a projectes horitzontals i auto-organitzats, utilitzen procediments molt complexos i sofisticats per a la revisió per pars, l’acreditació i la participació. Quin és el rol d’aquests sistemes de governança o de manteniment de la comunitat en la promoció de la participació i la qualitat? Com s’inscriuen les normes socials de comportament i participació en l’arquitectura tècnica d’aquests sistemes? En quina mesura és aquest sistema de col·laboració exportable a altres àmbits de producció de coneixement o informació? És compatible aquest sistema amb l’àmbit científic i acadèmic? Quina és la recepció de Wikipedia en el context acadèmic?

Referències

Benkler, Y. 2006. The Wealth of Networks: How Social Production Transforms Markets and Freedom. Yale: Yale University Press.

Weber, S. 2004. The success of Open Source. Cambridge (Mass.): Harvard U.P.

CODI: REC-CSCD-29 Títol del treball Open Science: una exploració dels efectes d’Internet i la publicació

electrònica i/o oberta en l’activitat científica contemporània Professor Responsable

Eduard Aibar

Descripció

Durant les darreres dues dècades s’han produït innovacions importants en els mecanismes habituals de comunicació dels resultats científics i d’intercanvi d’informació i dades – innovacions vinculades a la digitalització dels documents, a l’ús d’Internet com a canal de comunicació i eina de col·laboració, i a la millora de l’accés a grans bases de dades. Aquests nous fenòmens han generat, també, noves formes de publicació que poden afectar alguns mecanismes clàssic de la ciència (com el sistema de peer-review) o la cooperació i el caràcter col•lectiu de la creació de coneixement. Es parla, sovint, en aquest context d’una segona revolució en el caràcter històricament obert de la ciència. L’objectiu d’aquest treball és analitzar aquests canvis en algun àmbit científic particular i explorar fins a quin punt l’activitat científica està esdevenint més oberta i quins factors positius o negatius hi intervenen.

Referències

David, Paul. David, P.A. 2008. “The Historical Origins of ‘Open Science’: An Essay on Patronage, Reputation and Common Agency Contracting in the Scientific Revolution”. Capitalism and Society.3(2): Article 5.

M. Nielsen, 2009. “Doing science in the open,” Physics World (1 May),

pp. 30–35.

CODI: REC-CSCD-30 Títol del treball Professor responsable

Gènere i TIC Ana M. González Ramos, Milagros Sáinz Ibáñez i Jörg Müller

Descripció

La principal línia de recerca del Programa Gènere i TIC és avançar en el coneixement del tòpic: Gènere i societat de la informació. Amb aquest objectiu, us proposem el següents temes:

• Accessos i usos de les TIC de dones i homes (utilitats, oci i consum): Per què, per a què i què?

• Habilitats: diferències de gènere en habilitats informàtiques i d’Internet.

• La subrepresentació de les dones en els estudis i professions TIC: segregació vertical i horitzontal.

• Aspectes psicosocials vinculats a l’elecció dels estudis o professions molt feminitzades o masculinitzades.

• Principals barreres que les dones troben per a l’accés a posicions de responsabilitat en el mercat laboral en general i en la ciència específicament. Són barreres institucionals o culturals? Com poden superar-se?

• El gènere i l’economia del coneixement: Quins són els processos de valorització del coneixement?

• Persistència dels vells hàbits i formes d’organització a les empreses TIC

• Polítiques d’equitat. • Anàlisi dels processos d’autoinclusió de les dones en les TIC • Gènere i mobilitat internacional del personal altament qualificat • Patrons d'ús de les TIC en processos transnacionals de mobilitat

per a homes i dones Referències

Castaño, C (ed.) 2008, La Segunda Brecha Digital, Cátedra, Madrid. Cohoon, JM & Aspray, W (eds.) 2006, Women and Information

Technology. Research into Underrepresentation, MIT Press, Cambridge, Massachusetts

Hardill, I. 2004, Transnational living and moving experiences: Intensified mobility and dual-career household, Population, Space and Place 10 (5): 375-389

Lyon, D. & Woodward, A.E. 2004, Gender and time at the top: Cultural construction of the time in high-level careers and homes, European Journal of Women’s Studies, 11 (2): 205-221

Walby, S, Gottfried, H, Gottschall, K & Osawa, M (eds.) 2007, Gendering the Knowledge Economy. Comparative Perspectives, Palgrave Macmillan, New York.

Watt, H.M.G. and Eccles,J.S. 2008, Gender and occupational outcomes. Longitudinal assessments of individual, social and cultural influences. Washington: American Psychological Association.

Xie, Y & Shauman, KA 2003, Women in Science: Career Processes and Outcomes, Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts.

Requisits

Demostrar coneixements sobre el tema escollit Mostrar interès per la recerca Comprensió lectora en anglès

CODI: REC-CSCD-31 Títol del treball Promoció de la salut i la qualitat de vida a través de la Xarxa. Modesta Pousada

Professor Responsable Descripció

Ens interessa la utilització de les TIC, especialment d’Internet, per a la creació i difusió de programes de promoció de la salut i la qualitat de vida des del punt de vista de la Psicologia. Així doncs, el treball de l’estudiant estarà relacionat amb alguna de les fases del procés de creació d’un programa d’intervenció: la detecció de necessitats d’un determinat col·lectiu, la recollida d’informació i dades sobre les variables psicològiques rellevants, el disseny de la intervenció mateixa, la seva aplicació o l’avaluació del seu impacte. Les àrees temàtiques que l’estudiant podrà triar per desenvolupar el seu treball són les següents:

• Xarxes socials d’associacions de pacients com a eina de suport en malalties cròniques.

• Intervenció on line per nens i joves amb dolor crònic. • Intervenció on line en salut mental infanto-juvenil. • Els Social Media en el context de les malalties minoritàries.

Requisits

Haver cursat i superat l’assignatura “Salut i xarxa” Comprensió lectora en anglès.

CODI: REC-CSCD-32 Títol del treball La fractura digital de gènere. Jugadores on-line Professor Responsable

Anna Vitores

Descripció

El treball a desenvolupar s’emmarcarà en l’estudi la fractura digital de gènere. Els informes més recents en aquest àmbit mostren com en la darrera dècada la tradicional infrarepresentació de les dones en el sector de les TIC , lluny de millorar, s’ha aguditzat. Gran part de la recerca en aquest camp està centrada en l’estudi dels factors que exclouen i/o potencien la desafecció de les dones vers el món de les TIC. Tot i això, i encara que sigui en baixos percentatges si hi ha dones que gaudeixen de les TIC i arriben a tenir un us intensiu i un coneixement expert de les mateixes. De fet, estudis recents mostren que, en el cas de les comunitats virtuals i les xarxes socials, les dones realitzen un accés en igualtat de condicions, quan no superior, al dels homes. Un cas particular serien els jocs o videojocs on-line, un producte tradicionalment masculí en el que, tot hi això, els estudis senyalen que cada cop hi participen més dones/noies. El projecte es centrarà en explorar les relacions entre gènere i tecnologies que es despleguen en el context dels jocs-online. En concret es pretén indagar en com es presenta i es gestionen les identitats de gènere en aquests entorns, així com identificar i seleccionar algunes jugadores per conèixer la seva percepció i vivència del gènere i les tecnologies en els entorns i comunitats de jocs on-line.

Referències

Castaño, Cecilia; Fernández, Juan M.; Vázquez, Susana; Martínez, Jose Luís (2009). La Brecha Digital de Género: Amantes y distantes. Madrid. Observatorio E-Igualdad de la Universidad Complutense de Madrid

Eklund, Lina (2001) Doing gender in cyberspace: The performance of gender by female World of Warcraft players Convergence: The International Journal of Research into New Media Technologies 17: 323-342,

Gil-Juarez, Adriana; Feliu, Joel y Vitores González, Anna (2010). Performatividad Tecnológica de Género: Explorando la Brecha Digital en el mundo del Videojuego. Quaderns de Psicologia, 12

(2), 209-226. Royse, Pam; Lee, Joon; Undrahbuyan, Baasanjav; Hopson, Mark;

Consalvo, Mia (2007) Women and games: technologies of the gendered self New Media & Society 9: 555-576,

Taylor,T.L. (2003) ‘Multiple Pleasures:Women and Online Gaming’, Convergence 9(1): 21–46.

Requisits Haver cursat metodologies qualitatives i el curs de comunitats virtuals.

MODEL D’AVALUACIÓ Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l’avaluació continuada. La qualificació final d’avaluació continuada esdevé la qualificació final de l’assignatura. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC

Model de qualificacions finals a partir de l’avaluació continuada Q. Av. Continuada Qualif. final

A B C+ C- D N F M/EX NO A SU SU NP

Nota: En cas que l’assignatura permeti Matrícula d’honor, aquestes es posaran en junta d’avaluació entre els estudiants que hagin obtingut una qualificació final d’excel·lent i sempre seguint els criteris de normativa de la Matrícula d’honor.