text refÓs de la revisiÓ del pla general d’ordenaciÓ ... · unitat territorial del municipi...

1

TEXT REFÓS DE LA REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA DE TORELLÓ QUE INCLOU LES MODIFICACIONS: 1.-modificació puntual del pla general d’ordenació urbana de Torelló amb data de conformitat amb el text refós al 12 de febrer de 2003 2.-quatre modificacions puntuals de la revisió del pla general d’ordenació urbana de Torelló amb data d’aprovació del text refós del 21 de d’abril de 2004 3.-quatre modificacions puntuals del pla general d’ordenació urbana de torelló amb data d’aprovació definitiva al 19 de gener de 2005 4.-modificació puntual del pla general d’ordenació urbana per tal de procedir al canvi de traçat del límit entre el pla parcial la caseta i el pla parcial guilleries de Torelló aprovat definitivament el 19 de maig de 2004

2

5.- modificació puntual del la general d’ordenació urbana de Torelló canvi de qualificació urbanística d’una filera d’edificis al carrer rosa sensat. 6.- modificació puntual de la revisió del pla general setembre del 2.005. incorporació de l’ús residencial dotacional al sòl d’equipament públic “finca la carrera” 7.- modificació puntual de la revisió del pla general desembre del 2.005. supressió del pla especial núm. 1 “colònia vilaseca”. 8.-modificació puntual de la revisió del pla general gener del 2.006. edificabilitat a la parcel·la del carrer puigagut 8. 9.-modificació puntual de la revisió del pla general gener del 2.006. edificabilitat a la parcel·la del carrer puigagut 8. 10.- modificació puntual de la revisió del pla general abril del 2.006. canvi del límit entre dues finques, d’acord amb el límit de la propietat, entre la finca del carrer oris núm. 3 i el carrer Rafael de Casanovas núm. 3 15.- modificació puntual de la revisió del pla general abril 2007 incorporació de precisions referents als habitatges, a l’article 66, vàlids per a totes les zones. 16.-modificació puntual de la revisió del pla general aprovació definitiva del text refós el 28 de febrer de 2008. Precisió del límit entre el sòl urbà i urbanitzable de “La Creu II” 18.- modificació puntual del pla general aprovada definitivament el 3 de juliol 2008. Modificació de la normativa urbanística de la parcel.la núm. 45, de propietat municipal per a la construcció de HPO, a l’àmbit del pla parcial El Castell II. 19.- modificació puntual de la revisió del pla general àmbit sector mas les vinyes II i la proposta de delimitació del futur sector mas les vinyes III

3

Í n d e x

I- MEMÒRIA 1. Introducció pàgina 6 1.1. L’encàrrec i l’equip redactor pàgina 6 1.2. Documentació i plànols pàgina 6 1.3. Les etapes d’elaboració i la gestió pàgina 7

A. Conveniència de la revisió pàgina 7 B. L’avanç de la revisió pàgina 7 C. La revisió del pla general pàgina 7

1.4. L’estructura territorial i la unitat física pàgina 8 2. El planejament pàgina 9 2.1. Hipòtesi, dinàmica i dimensionament de creixement pàgina 9 A. Conceptes generals pàgina 9

A.1. Els objectius de la revisió pàgina 9 A.2. Proposta de la revisió del pla pàgina 9 A.3. Anàlisi del creixement pàgina 9 A.4. Condicionants econòmics pàgina 10 A.5. Respecte al mercat immobiliari pàgina 10 A.6. Creixement migratori pàgina 11 A.7. Propostes de creixement pàgina 11

B. El creixement industrial pàgina 12 B.1. Antecedents pàgina 12 B.2. Les conclusions i propostes pàgina 12

C. El creixement residencial pàgina 13 C.1. Els conceptes generals pàgina 13 C.2. Condicionants de la demanda d’habitatges pàgina 13 C.3. Condicionants de l’oferta residencial pàgina 15 C.4. Conclusions pàgina 16

2.2. El model escollit a Torelló pàgina 17 A. Conceptes generals pàgina 17 B. El sistema viari pàgina 18 C. Equipaments pàgina 19 D. Els espais verds pàgina 22 E. Delimitacions del sòl urbà pàgina 24

E.1. Unitats d’actuació pàgina 24 E.2. Plans especials pàgina 26

F. delimitació del sòl urbanitzable programat pàgina 30 G. El sòl no urbanitzable pàgina 31

4

3.La gestió del planejament pàgina 31 3.1. Autonomia de les unitats d’actuació pàgina 31 3.2. Serveis i assistència tècnica pàgina 32

II- NORMES URBANÍSTIQUES Títol I Disposicions generals. Article 1-8 pàgina 33 Art. 1.Objecte de la revisió del pla pàgina 33 Art. 2.Contingut de la revisió del pla pàgina 33 Art. 3.Vigència del pla general pàgina 33 Art. 4.Circumstàncies justificatives de la revisió del planejament general pàgina 33 Art. 5.Modificació del planejament general pàgina 34 Art. 6.Obligatorietat del planejament general pàgina 34 Art. 7.Interpretació del pla general pàgina 35 Art. 8.Regles gràfiques. Interpretació. pàgina 35 Títol II Desplegament del pla general. Article 9-45 pàgina 36 Capítol 1r Normes relatives al planejament derivat. Article 9-17 pàgina 36 Capítol 2n Gestió del planejament. Article 18-21 pàgina 39 Capítol 3r Intervenció municipal en obres particulars. Article 22-45 pàgina 52 Títol III Règim urbanístic del sòl. Article 46-103 pàgina 63 Capítol 1r Disposicions generals Article 46-48 pàgina 63 Capítol 2n Sistemes generals i locals. Article 49-59 pàgina 64 Capítol 3r Sòl urbà. Article 60-80 pàgina 68 Secció primera Disposicions generals. Article 60-66 pàgina 68 Secció segona Conjunts d’ordenació unitària. Article 67-70 pàgina 77 Secció tercera Illes d’alineació geomètrica.Article71-76 pàgina 88 Secció quarta Solars d’ocupació singular. Article 77-80 pàgina 103 Capítol 4t Sòl urbanitzable programat. Article 81-88 pàgina 109 Capítol 5è Sòl no urbanitzable. Definició. Article 89-96 pàgina 123 Secció primera Disposicions generals. Article 89-93 pàgina 123 Secció segona Zones de reserva. Article 94-96 pàgina 125 Títol IV Règim general d’usos. Article 97-123 pàgina 128 Capítol 1r Disposicions generals. Article 97-112 pàgina 128 Capítol 2n Regulació dels usos. Article 113-115 pàgina 133 Capítol 3r Regulació de l’ús industrial. Article 116-123 pàgina 135

5

Títol V Informació urbanística municipal. Article 124-126 pàgina 142 Títol VI Disposicions pàgina 143 Disposició transitòria pàgina 143 Disposició final pàgina 145

III- PROGRAMA D’ACTUACIÓ 1. Funció i contingut del programa d’actuació pàgina 2. Criteris d’assignació d’inversions al sector públic i privat pàgina 3. Prioritats d’execució de les inversions pàgina

IV- ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER 1. Funció i contingut de l’estudi econòmic pàgina 2. Recursos previsibles d’inversió pàgina 3. Anàlisi comparatiu entre el programa d’actuació i la capacitat inversora pàgina 4. Necessitats d’inversió contingudes en el programa d’actuació pàgina 5. La viabilitat econòmica i financera del programa d’actuació i del pla general pàgina 6.Justificació dels mòduls i valoració pàgina

V- PLÀNOLS Relació de plànols pàgina

6

I- MEMÒRIA 1. Introducció 1.1. L’encàrrec i l’equip redactor L’encàrrec de redacció de la revisió del pla general d’ordenació urbanística del municipi de Torelló ha estat realitzat per l'Ajuntament de Torelló als Serveis Tècnics municipals, encapçalats per l’arquitecte Melcior Manubens i Hom i l’aparellador Climent Panicot, que formen equip amb l’arquitecte Jaume Hernández Martínez. Han col·laborat en la Redacció: Dolors Arumí. Llicenciada en història. M. Ester Bau Macià. Delineant. Jaume Casals Esojo. Delineant. Pau Pares. Enginyer agrònom. Carles Vizcaino Vallbona. Arquitecte tècnic. Avel.lí Villena. Administratiu. Josep Martínez. Advocat, serveis jurídics municipals. L’equip vol agrair la col·laboració al Consistori, a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona redactora de l’avanç, a entitats públiques, associacions de veïns, professionals i ciutadans, que amb les seves aportacions i suggeriments ens han ajudat a enriquir la proposta de revisió. 1.2. Documentació i plànols El pla general d’ordenació es presenta en un conjunt que consta dels següents documents: I - Memòria d’ordenació II - Normes urbanístiques III - Programa d’actuació IV - Estudi econòmic i financer V - Els plànols

Topogràfic e: 1/5000 Ordenació del sòl no urbanitzable e: 1/5000 Àmbits d’actuació. Sòl urbà. Sòl urbanitzable e: 1/4000 Estructura i usos del sòl e: 1/4000 Estructura i usos del sòl (fulles) e: 1/2000 Equipaments i espais lliures e: 1/4000 Vialitat e: 1/4000 Xarxa clavegueram e: 1/4000 Xarxa de subministrament d’aigua potable e: 1/4000 Xarxa enllumenat e: 1/4000 Conjunt històric e: 1/ 250

7

1.3. Les etapes d’elaboració i la gestió a. Conveniència de la revisió.

La conveniència de la revisió va sorgir a partir de dues necessitats concretes: Per un costat la manca de sòl industrial i residencial aïllat, esgotades les previsions del pla general del 1982. Per altre, l’esfondrament definitiu de les grans indústries tèxtils del costat del riu. Aquestes varen deixar com a garantia dels treballadors i sindicats una gran finca rústica amb els assentaments industrials coneguts per “Matabosch”. Aquest sòl en mans de ciutadans de Torelló, amb necessitat de vendre per recaptar diners, i la manca de parcel·les industrials, han impulsat una modificació puntual del pla general que a causa de la seva superfície d’unes 20 hectàrees no s’ha pogut plantejar de cap més altra forma que a partir d’una revisió global de tot el municipi. L’altre factor que ha incidit en la decisió d’aquesta revisió ha estat el temps que ha transcorregut des de l’aprovació definitiva del planejament actual, al febrer de 1983, que aconsellen una mesura d’ampliació o revisió del pla general vigent. b. L’avanç de la revisió A partir de l’acord de l'Ajuntament de tirar endavant la revisió del pla general d’ordenació els tècnics de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona varen desenvolupar l’avanç de la revisió. Aquest avanç es va centrar a determinar bàsicament dos paràmetres fonamentals. Per un costat fixar les àrees de creixement del nucli urbà assenyalant les superfícies de sòl urbanitzable, i per altre la xarxa principal de vialitat i accessos al municipi. Aquest dos esquemes varen ser completats amb un altre que identificava l’ús residencial o industrial que havia de tenir cada una de les zones previstes pel creixement, així com la previsió de zones verdes i/o equipament dintre d’aquestes bosses de sòl urbanitzable. L’avanç va ser aprovat pel ple de l'Ajuntament i s’acordà la seva publicació d’acord amb l’article 125 del Decret 1/1990 “text refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya”. c. La revisió del pla general La revisió té com a punt de partida l’avanç ja aprovat, i pretén portar a terme dues tasques: la primera és la concreció dels sectors de sòl urbanitzable fixats, adequant els límits a les finques cadastrals existents, o redefinint a una escala més petita les previsions. La segona és la d’actuar sobre el nucli urbà consolidat i ordenat en el pla general existent, adequant les figures de planejament encara sense desenvolupar a les noves necessitats urbanístiques, anul·lar els àmbits ja desenvolupats, coordinar els paràmetres urbanístics de les tipologies del sòl urbà, i redefinir la vialitat i els sistemes generals.

8

1.4. L’estructura territorial i la unitat física El municipi de Torelló ocupa una superfície de 135,52 hectàrees, que és l’àmbit del planejament estudiat. Aquest municipi es troba situat al sector nord de la comarca d’Osona, i és la capçalera de la Vall del Ges integrada per altres dos municipis Sant Vicenç i Sant Pere de Torelló, en conjunt la vall suma una àrea d’influència de 77,6 ha. Aquest riu, els seus afluents i el Ter, que conflueixen just al interior del nucli urbà, configuren la unitat territorial del municipi amb unes característiques molt concretes, marcades pels dos rius que han condicionat el desenvolupament del poble. L’original nucli emmurallat, quan es va obrir i poblar al llarg dels camins que arribaven a les antigues portes, donà lloc al típic esquema estrellat itinerant, característic de les velles poblacions. Bé que singularitzat per la presència del riu, aquest no fou travessat fins a finals del segle XIX quan les innovacions aportades per la indústria crearen un ambient sociocultural adequat. Durant els segles XVII i XVIII els nuclis antics eren situats sobre petits turons i elevacions, es va reconstruir amb extensions en eixample cap al riu al segle XIX. Mostra llavors un període d’estancament fins que a mitjans segle XIX, i com a conseqüència de les ajudes rebudes per solventar les destrosses d’un aiguat, es construeixen els primers conjunt unitaris: Sant Roc, cases de l’aiguat... A finals d’aquest mateix segle i a la primera meitat del segle XX es varen implantar indústries recolzades a la vora del mateix Ter, formant colònies tèxtils amb l’aprofitament energètic de les aigües i nuclis autònoms de característiques urbanes que varen incidir en la forma de creixement del municipi, com les colònies de Matabosch, Can Tarrés i la Coromina, dins el mateix terme i la de Borgonyà, la Farga Lacambra, Colònia Ymbern, als municipis de l’entorn. En els anys 50-60, l’explosió demogràfica i l’arribada de l’emigració representen un extens creixement de l’espai urbà, amb l’aparició d’unes trames d’eixample geomètricament molt deteriorades que propicien la seva degradació. També en aquest període, observem com s’omple de petites intervencions unitàries de cases unifamiliars, a més de l’operació del barri de Montserrat, en pla de cooperativa. Una última etapa més anàrquica, des dels anys 70 i fins a la realització del pla general, va suposar l’ocupació del seu entorn d’una manera dispersa, amb parcel·les de grans dimensions, tant per a l’ús industrial com per al residencial, tot hipotecant el sòl agrícola. Com que fou el fruit d’una visió especulativa del sòl no s’hi va aportar ni la infraestructura ni els equipaments i serveis mínims, la qual cosa provocà un quantiós dèficit per als seus habitants. Paral·lelament, en el sòl rural que l’envolta es passa de l’estoïcisme marcat per la política de manteniment en què es troben les masies, a assumir la mateixa política que la dels promotors urbans i és així com, amb la manca d’una reglamentació que controli les noves implantacions, s’omple d’assentaments puntuals agrícoles industrials. El paral·lelisme i la correlació entre l’esquema de carreteres i cursos de rius és molt gran. L’accessibilitat als nuclis habitats es fa a través de canals topogràfics definidors. Torelló està enclavada en la cruïlla de dos d’aquests itineraris: el que dóna entrada cap a la Vall del Ges, i gairebé de forma perpendicular, el que segueix el riu Ter connectant la plana de Vic amb el Ripollès i és a partir d’aquest esquema que es desenvolupa anàrquicament o no segons el període, l’edificació de tots aquest anys.

9

2. El planejament 2.1. Hipòtesi, dinàmica i dimensionament de creixement A. Conceptes generals A.1. Els objectius de la revisió La revisió del planejament ha d’assegurar la disponibilitat de sòl necessari pel futur creixement, la millora de la qualitat de vida i de les condicions ambientals, facilitant la gestió pública i privada del territori. Regular quantitativament i qualitativament la formalització de l’espai urbà representa un compromís entre els diferents agents del sòl i els usos que s’hi implantin. Pel que fa al nucli urbà consolidat l’actuació s’ha de centrar a: Adequar els paràmetres urbanístics a les necessitats actuals, per tal d’homogeneïtzar els resultats. Refer la xarxa viària d’acord amb les noves zones de creixement i preveure nous accessos al municipi. Acollir en un únic document totes les modificacions puntuals, estudis de detall, unitats d’actuació i les figures de planejament aprovades aquests darrers anys que han complementat les disposicions inicials previstes en el planejament. A.2. Proposta de la revisió del pla Aquesta proposta parteix d’un enteniment de les causes i necessitats del creixement físic, econòmic i demogràfic, que, tot i tenir influències mútues importants, presenten característiques especifiques. Tal com es va apuntar a l’avanç, el pla incideix sobre la "quantitat de sòl" (qualificació del sòl urbanitzable, delimitació del sòl urbà i de les unitats d’actuació encara no executades, utilització del sòl urbà no urbanitzable, ...) sobre la "qualitat urbana" (millora d’estàndards d’equipament, disseny de la xarxa viària bàsica, acabament i integració de la ciutat construïda, densitats d’habitatge, regulació de la compatibilitat d’usos, ...) i sobre els "preus del sòl" (repercussió de la urbanització, regulació de la gestió i el finançament, ...) A.3. Anàlisi del creixement L’estudi del creixement des de l’any 1983 al 1995 s’ha portat a terme a partir dels volums construïts anualment i l’increment demogràfic (junt amb la immigració i el canvi de residència ). El mercat de l’habitatge és el més influent per a les determinacions del planejament, donat l’ús predominant quant a consum de sòl i sostre edificat. Creixement demogràfic

Any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 Cens d’habitants 11.763 11.460 11.453 11.665 11.783 11.903

10

Moviments demogràfics

Mitjanes anyals 1990 1991 1992 1993 1994 1995 Nous matrimonis 69 84 74 70 92 71

Famílies immigrants -- 88 -- -- -- 214

Volum de construcció

Construcció d’habitatges

1990 1991 1992 1993 1994 1995

Primera ocupació 84 53 48 89 115 88

Obres menors 224 235 241 82 87 86 Naus industrials 10 5 10 16 9 14

A.4. Condicionants econòmics Els condicionants econòmics són decisius per entendre el recent creixement residencial. La renda mitjana per persona a Torelló és inferior a la de l’entorn metropolità de Barcelona, principalment a causa de una proporció més petita de l’ocupació del sector de serveis. Tot i així, la renda familiar és considerable gràcies a:

1. La seguretat de treball que dóna la mitjana- petita indústria, moltes vegades de caire familiar, que en temps de crisi es diversifica i amorteix les alteracions en la borsa de treball.

2. La baixa taxa d’atur durant tots aquests anys. 3. L' elevat nombre d’actius per família. Els fills a partir dels 16 anys ja solen

treballar. 4. La combinació de l’ocupació industrial amb l’ocupació a temps parcial. 5. L' elevada proporció d’ocupació femenina en la indústria transformadora. 6. La gran productivitat de les mitjanes finques agrícoles, ajudades amb

explotacions ramaderes de tipus familiar. A.5. Respecte al mercat immobiliari S’ha de dir que durant aquests anys les preferències per l’habitatge han derivat d’una manera molt important cap a la casa unifamiliar amb jardí en detriment dels habitatges plurifamiliars, la qual cosa a afectat tant els de nova construcció com els ja existents, que a poc a poc s’estan desocupant. Ajuda a aquest fet, l’existència de poques empreses immobiliàries però de gran capacitat constructiva, que han llançat al mercat productes molt repetits i adequats a la tipologia sol·licitada pels clients, amb la conseqüent saturació del mercat amb poca varietat de tipologies i preus.

11

A.6. Creixement migratori En aquests darrers anys l’àrea de planejament no ha tingut un fort creixement migratori procedent de les àrees rurals, tal com passava fins a l’any 1980, sinó que la incidència ha estat menor i d’origen nord- Africà. Aquesta immigració magrebí ha estat menor que a altres municipis d’osona com per exemple Roda o Manlleu, ja que Torelló manca de grans indústries que necessiten de molta mà d’obra i de poca qualificació. A.7. Propostes de creixement Aquestes condicions sobre el creixement, la infraestructura viària que marca noves zones d’influència aptes per a ser urbanitzades i els nous equipaments i zones de protecció, configuren unes disponibilitats de sòl que es reflecteixen en el quadre adjunt.

Sòl urbà consolidat

Sòl urbàvacant (UA i PE)

Sòl urbanitzableprogramat

Sòl nourbanitzable

m2 m2 m2 m2

2.298.202 369.612 1.273.687 9.574.344

12

B. El creixement industrial B.1. Antecedents Actualment no es donen localitzacions industrials de més de 5.000 m2 de parcel·la. Aquestes localitzacions són absorbides, principalment, per Vic i Manlleu. Es preveu que en el futur, els polígons industrials situats a l’entorn de l’eix puguin cobrir la demanda de grans parcel·les. En general, la demanda de sòl industrial a la zona de planejament és de petits tallers i empreses mitjanes fins a 2.000-3.000 m2. de parcel·la. En el terme municipal les empreses superiors a aquestes grandàries localitzades fora del límit urbà han vist aturada la seva activitat, principalment tèxtil, i si han tornat a funcionar ha estat sobre la base de dividir el conjunt en diverses indústries més petites. En el moment de redactar aquest text refós, ja ha quedat esgotada la reserva de sòl que es plantejava com operacions a curt termini, els polígons del Mas Les Vinyes i del Ter. A mig termini es podrà ocupar el polígon Matabosch, que s’ha posat ja en marxa, i un termini més llarg es desenvoluparà el de La Campaneria. Tot i això, és necessari preveure sòl urbanitzable programat, ja que de l’antic pla general no queda cap sector eminentment industrial per desenvolupar, i l’obertura de l’eix Vic- Olot crea noves perspectives de comunicació i creixement. B.2. Les conclusions i propostes La proposta de creixement futur va encaminada a proporcionar, lògicament, sòl industrial adequat a les necessitats de creixement de Torelló. Aquestes previsions es centren en polígons situats en sòl urbanitzable, i que formen un àmbit nou o acaben polígons ja començats. Un dels motius de la revisió del pla general han estat els polígons industrials de nova creació. Dintre d’aquests tenim el que anomenem Matabosch, que és una continuació natural del polígon carrer del Ter just a l’altre costat del pont de Conanglell. Aquest polígon engloba tres grups d’indústries aïllades situades en sòl rústic, i amb una superfície bruta d’unes 20 ha. El pla parcial d’ordenació esta aprovat definitivament, i adjudicada la primera fase de la urbanització, pel sistema de cooperació. La previsió de sòl industrial, com a prolongació de les actuacions actuals, es centra en la zona situada a llevant del nucli urbà, i inclou des del mas les Vinyes i la Campaneria fins a la nova carretera de circumval·lació per Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló cap a la variant de l’eix transversal de Vic a Olot, completa aquest ventall de previsions un petit polígon entorn de l’antiga nau de Hispà - Català ocupada ara pel grup Vitri, i que és continuació d’un sector industrial de Sant Vicenç de Torelló situat junt al límit del terme municipal. Aquestes previsions pressuposen una reserva de sòl industrial, destinades majoritàriament a illes d’indústries entre mitgeres adequades a les necessitats de la vila, sense deixar de costat la ubicació d’alguna parcel·la industrial dels voltants de 500 m2. Els polígons previstos són els següents :

13

C. El creixement residencial C.1. Els conceptes generals Actualment la casa unifamiliar, d’una o de dues plantes i terreny lliure, és l’expressió de qualitat de vida i per tant la màxima aspiració quant a habitatge segur d’inversió, en detriment del "pis" en propietat horitzontal. Aquest fet condicionarà la futura demanda segons les tipologies en la mesura que una disminució en la demanda de cases unifamiliars, no tindrà com a conseqüència una preferència pel "pis" que és més econòmic. Les diferents disponibilitats econòmiques es materialitzen en diverses tipologies d’habitatge unifamiliar (aïllat, en renglera, amb més o menys pati, amb una o dues plantes, ...). C.2. Condicionants de la demanda d’habitatges El mercat immobiliari residencial es mou segons unes condicions oferta- demanda que són les següents:

• Condicionants econòmics. - Rendes salarials familiars. - Rendes no salarials (agricultura, ramaderia, familiar) - Estalvi acumulat. - Creació de llocs de treball i augment de salaris.

• Patrimoni existent. - Situació del patrimoni al nucli antic. - Habitatges buits. - Polígons residencials en fase de construcció.

Zones destinades al creixement industrialNom Superfície Aprof. Sòl Privat Hab/Ha Edificabilitat Sòl Públic

m2 m2 m2/m2 % m2 % m2 m2

1 Matabosch 222.286 0,52 115.448 0,55 35% 77.203 13% 29.631 106.834

5 La Campaneria 73.123 0,56 40.948 0,55 33% 23.965 11% 8.210 32.175

6 Mas les vinyes II 186.075 0,55 102.341 0,55 18% 33.494 17% 31.633 65.127

7 Carrer Guilleries 58.327 0,52 30.330 0,55 18% 10.499 17% 9.916 20.415

8 La Caseta 199.020 0,50 99.510 0,55 18% 35.824 17% 33.834 69.658

Total sòl industrial 738.831 0,53 388.577 0,55 24% 180.984 15% 113.223 294.207

VialitatEquipaments i espais lliures

14

• Legislació, gestió pública i finançament. - Recursos per habitatge subvencionat. - Legislació sobre habitatge públic - Regulació sobre crèdits. - Construcció pública directa ("Habitatges socials"). - Crèdits de bancs i caixes a promotors i compradors.

• Expectatives i desitjos. - Desitjos de tipologies concretes: Habitatge unifamiliar : aïllat o agrupat Habitatge plurifamiliar : al centre o barat - Expectatives de renda i estabilitat econòmica. - Preferències per lloguer o compra - Valoració de la qualitat ambiental: urbanització i equip públic. - Desig de mantenir l’habitatge de nucli antic, en cas de canvi.

• Quantificació de la demanda. Mercat potencial. - Matrimonis nous. - Millora de l’habitatge del nucli antic. - Immigració. - Habitatge no familiar. - Demanda per inversió.

• Demanda per tipologies i preus. - Habitatge unifamiliar Agrupat (renglera o aparellat, una o dues plantes) Aïllat - Habitatge de gestió pública directa. - Construcció no lligada a demanda existent.

15

C.3. Condicionants de l’oferta residencial

• Operadors: capacitat i àmbit d’actuació. - Promotor privat i urbanitzador, constructor promotor. - Ajuntaments i administració pública. - Operadors financers : bancs i caixes

• Mercat del sòl. - Preu del sòl. - Propietats rurals : propietaris privats. - Propietats amb expectatives urbanes - Retenció de sòl. - Competències d’usos: sòl agrícola i ramader - sòl urbà. - Efectes de la quantitat de sòl urbanitzat o qualificat sobre els preus (preus màxims de repercussió)

• Urbanització. - Urbanització del promotor (repercussions en l’habitatge) - Qualitat de la urbanització secundària. - Càrregues del planejament i la gestió pública.

• La indústria de la construcció: planejament i gestió urbanística. - Planejament existent. - Imposició sobre el sòl: contribució territorial / impost de solars / plusvàlua.

• Quantificació de l’oferta. - Oferta segons tipologies i preus. - Oferta segons tipus de promotors.

16

C.4. Conclusions El que no reflecteixen aquests quadres és la demanda de l’habitatge unifamiliar adossat, en detriment de l’habitatge situat en un bloc plurifamiliar. Això es degut a un nou concepte de qualitat de vida, que fa abandonar els habitatges vells de l’antic nucli urbà, i no afavoreix la construcció de promocions d’habitatges en blocs voluminosos. Aquest fenomen fa que es desenvolupin unitats de planejament de sòl urbanitzable, en un índex de creixement superior a l’índex de creixement econòmic, i de població. S’ha de vetllar, com s’ha fet aquests últims anys, per aconseguir àrees residencials equipades amb els serveis urbans necessaris, i preveure sòl de cessió d’equipament per dotar els nous barris d’infraestructura mínima, sense permetre l’obra d’urbanització de baixa qualitat, que si bé abarateix els preus de l’habitatge, en el futur implica una tasca de manteniment econòmicament més forta, i més tenint en compte que els sectors a desenvolupar es plantegen com d’iniciativa privada i sistema de gestió per compensació. Els promotors que actuen a Torelló són en gran mesura locals, amb alguna excepció de promotors "exteriors". Tant els uns com els altres plantegen els polígons residencials com una actuació progressiva i no immediata i global. Actuen construint a un ritme anyal d’habitatges que no arriba a la cinquantena, el més potent, i a la vintena la resta. Els habitatges són pràcticament tots unifamiliars, i actualment gairebé cap és de règim protegit, donada la facilitat d’aconseguir hipoteques assequibles. Respecte a l’anàlisi dels factors que poden incidir en el creixement del mercat immobiliari, hem de considerar el següent:

1. El mercat de l’habitatge a la comarca d’osona coincideix majoritàriament amb els mercats de treball, dins del qual es produeixen la majoria de moviments diaris entre la residència i el treball. Es centren en l’eix Sant Pere - Sant Vicenç - Torelló - Manlleu - Vic.

2. No hi ha una oferta turística interessant. La boira baixa i una visió paisatgística de menor qualitat que l’entorn, justifiquen la nul·la incidència en la demanda de sòl residencial per aquest concepte.

3. Per part del mateix Ajuntament, moltes vegades no hi ha hagut una decisió clara de la situació dels equipaments municipals, o dels criteris que ha de tenir el creixement de la ciutat, i les característiques demogràfiques que s’hauran d’establir per cada sector i, per tant, les seves necessitats de serveis socials

Per totes aquestes raons exposades, és difícil ajustar l’extensió de sòl susceptible d’urbanització als límits lògics de construcció, tot i que aquest és el criteri bàsic per a l’ordenació del futur creixement. Tal com s’aprecia en aquesta memòria, i d’acord amb les dades recollides, el creixement físic no comporta un creixement demogràfic paral·lel. La distribució del creixement està en funció de l’oferta de l’habitatge, dels llocs de treball i dels hàbits en els moviments residencials. Les dades indiquen també la progressió en l’índex de metres quadrats de sostre construït per habitant. És a dir, equiparar la hipòtesi del creixement físic als ritmes lògics de l’activitat constructiva, corregida per la dinàmica dels paràmetres demogràfics, sembla un criteri vàlid per avaluar la proposta.

17

La situació dels polígons destinats al creixement residencial es situen de tal forma que equilibren les actuacions que s’han portat a terme els darrers anys, sense incidir en barris consolidats mancats d’equipament públic. Es pretén un equilibri racional de l’àmbit territorial del municipi. Els polígons previstos són els següents :

Com s’observa, les propostes recullen certes característiques. Així, mentre les previsions per Torelló són fortes, aquestes es concentren en àrees on la vila necessita completar el teixit urbà, de forma que el nou planejament proporciona infraestructures o serveis necessaris. El creixement residencial i la demanda de sòl residencial previsible no serà superior al ritme dels darrers cinc anys. Les previsions de sòl, per altre costat, no poden ser inferiors al consum precedent, per poder respondre des del planejament i de la gestió urbana un possible canvi de conjuntura econòmica. El planejament realitzat proposa un augment dels equipaments i serveis, i una oferta de sòl destinada a habitatges unifamiliars, que és la tipologia més acceptada. Tot i així, es planteja un pla d’actuacions en el nucli antic amb la finalitat d’invertir la tendència actual de desocupació. 2.2. El model escollit a Torelló A. Conceptes generals A partir de l’aprovació definitiva del pla general l’any 1983 i durant aquests 12 anys, s’ha produït un creixement controlat del municipi sota els paràmetres fixats, i un equilibri homogeni en les noves implantacions, tant industrials com residencials, de manera equitativa entre sòl privat i públic, així com un desenvolupament de les vies de comunicació segons el pla traçat, amb els alts i baixos produïts per les diferents crisis econòmiques de finals dels anys 70 que acceleraven o alentien el ritme de creixement suposat inicialment. S’aprecia com a fet considerable la millora del nivell de vida dels ciutadans i una corrent generalitzada de desocupar els habitatges plurifamiliars del centre de la vila, la majoria en règim de lloguer, per altres de tipus casa amb jardí en les noves zones d’edificació. Afavorint d’aquesta manera la desocupació progressiva del centre vital del municipi, i reduint cada cop més la zona comercial rendible. La proposta de la revisió va encaminada a restablir l’equilibri territorial, estudiant acuradament la possibilitat de rehabilitació del nucli històric a partir d’un estudi integral del trànsit i un pla d’actuació física en els carrers, conjuntament amb el

Zones de creixement destinades a sòl residencialNom Superfície Aprof. Sòl Privat Hab/Ha Edificabilitat Sòl Públic

m2 m2 m2/m2 % m2 % m2 m2

2 El Castell I 137.464 45% 61.859 33 0,45 18% 24.744 17% 23.369 48.112

3 El Castell II 34.673 45% 15.603 33 0,45 18% 6.241 17% 5.894 12.135

4 Campaneria II 203.406 45% 91.533 33 0,45 18% 36.613 17% 34.579 111.873

9 La Creu I 50.092 40% 20.037 45 0,55 20% 10.018 40% 20.037 30.055

10 La Creu II 83.287 40% 33.315 45 0,55 20% 16.657 17% 14.159 49.972

11 El Puig 13.161 43% 5.659 16 0,35 18% 2.369 16% 2.159 7.502

522.083 43% 228.005 0,47 19% 96.642 21% 100.197 259.650


Total sòl residèncial

18

Departament de Política Territorial i Obres Públiques, tot incentivant la reforma i rehabilitació dels edificis d’habitatges i intentant la reimplantació de l’activitat comercial en les àrees més degradades. Aquesta intervenció anirà completada, lògicament, amb l’adequació de la normativa d’edificació a la realitat actual, introduint noves mesures de control urbanístic que regulin les noves situacions sorgides. Per altre costat, preveu seguir els valors obtinguts durant aquests 12 anys de vida del pla general dels sectors de creixement del municipi, diferenciant ja els de caire residencial i els de caire industrial, així com s’intervé en la reordenació del sòl no urbanitzable, amb el control de les instal·lacions agropecuàries. Aquestes zones de creixement es situen estratègicament de forma concèntrica per tal d’aconseguir una imatge compacta del nucli urbà, contemplant les previsions dels nous eixos de comunicació, per tal d’assenyalar d’una manera clara el límit entre sòl urbanitzable i el no urbanitzable, dificultant així l’extensió d’actuacions incontrolades. B. El sistema viari El creixement expansiu no ha anat acompanyat de la creació d’infraestructures que donessin una consolidació a l’esquema viari. Mentre la ciutat ha triplicat la superfície de sòl ocupat, el sistema viari bàsic continua essent el mateix. Aquest fet és una greu contradicció que no pot assumir la demanda desproporcionada que existeix. La proposta de la revisió, igual que en el pla general, tendeix a continuar l’esquema estrellat amb la superposició d’un esquema concèntric intermedi aprofitant en gran part el viari existent. Es potencien les últimes obres d’infraestructura, com el pont de Malianta que ha de formar l’eix central amb el carrer Camprodon fins a La Cabanya i l’entrada des de Manlleu. El mateix carrer Sant Miquel, Sant Bartomeu i Manlleu i la ronda del Puig i carrer del Ter fins a la carretera de Conanglell. A l’altre costat de la via fèrria es potencia l’accés al barri de l’estació amb un nou pont a l’alçada de la unitat d’actuació del Pujolet i de l’accés de llevant, des de la carretera a Sant Vicenç i Sant Pere al Barri de l’estació i de l’institut d’ensenyament secundari. Quant a les vies d’accés al poble es recull l’eix bàsic constituït per la variant Vic -Olot de l’eix transversal, amb una rotonda d’accés per Torelló, Sant Vicenç i Sant Pere a l’alçada de Calverons. El vial fins a l’entrada de Sant Vicenç serà de nova creació i recollirà el trànsit de la Vall del Ges desviant la circulació de vehicles per fora del casc urbà, i delimitant una faixa de terreny destinat a sectors industrials i continuació dels actuals polígons mas Les Vinyes i Campaneria. L’accés al poble des de la nacional N-152 per Borgonyà es manté mentre es dissenya un nou traçat de la carretera de Conanglell que a través del municipi veí de Masies de Voltregà, facilitarà la sortida a la nacional. Amb aquesta xarxa viària bàsica es crea un doble nivell de circulació, que servirà per descongestionar el trànsit intens que passa pel centre de la vila, que sol ser el més pesat. A la vegada, servirà d’element estructurador del creixement.

19

C. Equipaments Els espais col·lectius s’estructuren en tres tipus de sòl: urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

1. Sòl urbà. L’ús del sòl delimitat com a urbà es descompon en espais públics o col·lectius (viaris, espais verds, places, equipaments) i en espais privats o particulars (illes edificables, cases aïllades, blocs, etc.)

2. En sòl urbanitzable per la mateixa naturalesa que la Llei li confereix, disposa de la previsió d’una quantitat de serveis col·lectius proporcional al nombre d’usuaris.

3. En sòl no urbanitzable, d’ús vocacionalment públic, és eminentment primari, quan és privat.

4. Amb el treball de revisió es pretén mantenir el nivell quantitatiu i qualitatiu de l’espai urbà, que superi els dèficits d’espais col·lectius existents d’abans de la redacció del pla general i mantingui els fixats en el planejament de l’any 1983, i que es pot xifrar en un mínim d’equipaments de 7,63 m2/habitant. En aquesta revisió l’ampliació d’equipaments en sòl urbà consolidat, excloent els previstos en les zones de creixement, ens dóna un percentatge de 15,56 m2/hab. Tal com indiquem en el següent quadre, s’han mantingut les expectatives generades en el Pla General de cobrir el dèficit detectat en la seva redacció, amb la construcció ja realitzada de: el de l’estació (IES) en lloc d’EGB com es preveia inicialment, i el de Can Portús (FP) a més de l’ampliació del Cirvianum (BUP). Tot i que manca la construcció d’un centre de salut, s’ha muntat un CAP a la Plaça Nova, una guarderia i un centre general d’equipament públic a l’antiga fàbrica de Can Tarrés. Igualment les expectatives s’han incrementat amb: la rehabilitació i entrada en funcionament del teatre Cirvianum, tancat des de molt abans de l’any 1983, el nou edifici d’oficines municipals al carrer de Ges d’Avall a la finca Espona, la depuradora d’aigües residuals de Torelló, situada en terme de Masies de Voltregà, el Mercat Municipal, i l’Escola de Formació dels locals del C/ Orís, centre de l’Escola d’Arts. Les previsions de noves realitzacions en sòl urbanitzable són les que preveuen la pròpia llei, amb reserva de sòl per equipament docent i equipament públic d’acord amb els coeficients fixats per cada polígon. Totes aquests equipaments i els previstos augmenten de forma considerable el percentatge inicial .Queden les superfícies següents:

20

Nom Superfície (m2)

EQUIPAMENTS SOCIO-CULTURALS1 Can Portús. 2.348,042 La Cooperativa 2.267,223 Residència d'avis 4.423,064 La Carrera 5.406,665 Club infantil 1.731,226 Equipament Jacint Verdaguer 4.078,477 Museu de la torneria 1.142,268 Oficines Municipals edifici "Espona" 236,259 Caseta Espona 182,6310 Oficines Municipals Plaça Jacint verdaguer 398,2011 Casa de la Vila 133,1512 Jutjat Antic 211,2513 Escola de música(CAP) 260,3714 Club d'Avis de la Generalitat de Catalunya 657,2915 Teatre Cirvianum 989,20

Sup. Públics 24.465,2716 Església de Montserrat / Centre Cívic 1.767,6617 Swimm 3.500,4218 Santuari de Rocaprevera 3.587,9419 Església parroquial 1.193,6320 Casal Parroquial 411,93

Sup. Privats 10.461,58Superfície total equipaments socio-culturals 34.926,85

EQUIPAMENTS ESCOLARS21 Escola "Fortià Sola" 3.307,7322 Escola "Vall del Ges" 3.867,5023 Institut Estudis Secundaris 15.468,25

Sup. Públics 22.643,4824 Col.legi "Ntra. Sra. de Rocaprevera" 7.566,4525 Col.legi "Sagrats Cors" 7.080,0016 Guarderia "Blanca Neus" -

Sup. Privats 14.646,45Superfície total equipaments escolars 37.289,93

EQUIPAMENTS ESPORTIUS26 Zona Esportiva Municipal 55.674,8527 Zona Esportiva Barri Montserrat 7.590,1928 Pista esportiva Fortià Solà 1.281,87

Superfície total equipaments esportius 64.546,91

ALTRES EQUIPAMENTS29 Equipament C /Mas les Vinyes 500,0030 Equipament Puig les Vinyes 8.978,0431 Parc de Bombers 1.800,4632 Cementeri Actual 5.374,3333 ABS (Institut Cirvianum) 2.570,5134 Carrer del Ter 3.340,5935 Mercat Municipal 1.821,2836 Equipament la Cabanya 11.779,1037 Deixalleria 2.742,8247 Carrer Rocaprevera, 30 1.131,35P Aparcaments 7.684,24

Sup. Públics. 47.722,7238 Telefònica 327,6539 Hotel les Serrasses 1.714,4540 Renfe 430,83

Sup. Privats. 2.472,93Superfície total dels altres equipaments 50.195,65

Superfície Total Equipaments Existents 186.959,34

Equipaments existents

Públ

ics

Priv

ats

Priv

ats

Públ

ics

Públ

ics

Priv

ats

21

Equipaments proposats Nom Superfície (m2)

41 Can Tarrés. 11.266,94

42 Can Parrella (PE Can Parrella) 1.128,16

43 Caseta de Can Parella (PE Can Parella) 177,00

44 Mercaderies RENFE (Carrer Guilleries) 15.118,92

45 Equipament firal. (PE Ges Centre) 1.643,00

46 Parc sanitari (Campaneria i Mas Vinyes II) 28.820,00

26 Piscina coberta i ampliació poliesportiu -

7 Museu de la Torneria 1.385,00

33 Àrea Bàsica de Salut (Institut Cirvianum)

13 Escola de Música (CAP)

5 Biblioteca Municipal (El Club)

4 La Carrera. Casal d'Avis 1.225,00

4 La Carrera. Habitatges dotacionals 500,00 PE La Coromina 825,00 1.-Matabosch 18.884,00

2.-El Castell 10.966,56

3.-El Castell II 2.681,00

4.-La Campaneria II 15.619,60

8.-La Caseta 13.868,24

9.-La Creu I 3.702,24

10.-La Creu II 6.641,76

11.-El Puig 1.052,88 Total superfície proposats 135.505,30

22

Nota: Els equipaments proposats que no tenen indicada cap superfície provenen de la transformació d’equipaments existents, per tant la seva superfície es la que consta en el quadre anterior. D. Els espais verds Paral·lelament a les aportacions d’espais verds i lliures públics, de caràcter sectorial, amb els quals incrementem la qualitat dels distints barris, es proposen uns sectors més espaiosos, adequats per ser utilitzats indiscriminadament per tota la població amb els quals a més d’aconseguir donar la anterior esmentada nova imatge a la vila, ens permeten complir els mínims assenyalats per la Llei (5 m2/hab.) Així els sectors de: el Pujolet, la zona esportiva (sense les dotacions), el Camí Nou Can Parrella i el verd del pla especial del Ges, les places i els jardins de les zones ja consolidades, representen un estàndard de 11,01 m2/habitant per l’any 1997, és a dir, quelcom més que el mínim legal. Respecte a les noves implantacions en sòl urbanitzable programat i no programat es segueixen les previsions fixades per la llei. Per tant, l’estàndard es mantindrà amb clara tendència a l’alça. Els quadres d’aquests espais són els següents:

23

Places ,zones verdes i jardins existents


1 Plaça Alzinar. 5.450,422 Plaça Institut 1.059,283 Plaça Diversitat. 1.207,714 Plaça Dr.Flèming 550,005 Plaça Germà donat 605,066 Plaça Guifré el pelós. 1.361,637 Plaça Jacint Verdaguer 215,668 Plaça Joan Maragall. 827,629 Plaça Joanot Martorell. 1.945,2310 Plaça del Mercat 1.025,1311 Plaça Mil.lenari. 1.042,7112 Plaça Nova. 1.467,8413 Plaça Paíssos Catalans. 2.321,0014 Placeta Pujol. 248,3815 Plaça de la Quaranya 732,5516 Plaça Ruibal 711,4117 Plaça Vella. 782,1918 Plaça Narcís Monturiol 1.393,8019 Mas les Vinyes 2.827,0020 Les Serrases 2.983,4321 Zona Esportiva 24.083,6322 Z.Verda C.Congost-Matagalls 5.741,2823 Z.Verda C.Congost-C.Vallespir 3.234,7824 Av.Roselló. 2.036,6925 Parc Municipal. 2.626,2426 Carrer del ter 986,2527 Carrer Lluçanès. 278,2128 Carrer Voltregà 668,1729 Abat Oliva 1.891,8830 El Puig 3.400,2931 C/ Espona 380,4032 Finca Espona 2.340,5833 Ges Nord 14.553,0034 C/Malianta-C/Pompeu Fabra 944,6535 Altres 2.321,78

Sup. total espais públics 94.245,88

Sup. total espais privats 13.902,67

Sup total 108.148,55

PLA

CES

ZON

ES V

ERD

ES I

JAR

DIN

S

24

Places ,zones verdes i jardins proposats


36 C/ del Pou 15.385,96 37 Jardins de Can Parrella (PE Can Parrella) 13.374,00 38 Protecció RENFE. (La Caseta) 7.557,41 39 C/Rocaprevera, 29 169,35 40 parc urbà pont de ferro 1.500,00 UA 1 Ferrocarril 6.838,00 UA 3 Matagalls 4.683,00 UA 4 Tramuntana 11.795,00 UA 5 Pompeu Fabra 9.138,00 UA 6 El Pujolet 5.969,00 UA 7 Moli de Malianta 19.489,12 UA 9 La Bardissa 18.421,00 UA 10 Puigdassalit 1.759,00 PE Ges Centre 5.346,90 PE La Coromina 37.112,90 1.Matabosch 58.339,00 2.El Castell 13.708,20 3.El Castell II 4.021,80 4.La Campaneria II 19.524,50 5.La Campaneria 15.119,00 6.Mas Vinyes II 13.520,00 8.La Caseta 17.335,30 9.La Creu I 5.553,36 10.La Creu II 9.962,64 11.El Puig 1.316,10 Superfície total verds proposats 316.938,54

E. Delimitacions del sòl urbà La delimitació del sòl urbà es basa en les disposicions apuntades en el pla general de 1983, completat amb els sectors desenvolupats i ja executats en totes les seves fases de planejament i les cessions realitzades. E.1. Unitats d’actuació En aquesta delimitació de sòl urbà tenen especial èmfasi les unitats d’actuació previstes en el pla general d’ordenació original per tal de reomplir els espais buits

25

Unitats d'actuacióNom Sup.Total Sòl Privat Sòl d'ús Públic Aprofitament Ocupació Edif.Bruta

m2 m2 m2

UA 1 F.F.C.C. 41.065 16.566 24.499 0,40 0,19 0,48

UA 2 Can Parrella 20.842 4.728 16.114 0,23 0,11 0,33

UA 3 Matagalls 26.732 16.916 9.816 0,63 0,40 1,13

UA 4 Tramuntana 20.382 5.709 14.673 0,28 0,15 0,46

UA 5 Pompeu Fabra 14.625 4.590 10.035 0,31 0,13 0,22

UA 6 El Pujolet 24.470 10.599 13.871 0,43 0,18 0,47

UA 7 Molí de Malianta 72.068 32.430 39.638 0,45 0,20 0,35

UA 8 El Puig 3.905 2.869 1.036 0,73 0,44 0,89

UA 9 La Bardissa 22.145 1.940 20.205 0,09 0,08 0,24

UA 10 Puigdassalit 4.033 685 3.348 0,17 0,07 0,70

Totals 250.267 97.032 153.235 0,37 0,19 0,53

del teixit urbà, unitats que durant aquests anys de vigència s’han anat executant, de forma graonada, per tenir una taca més opaca dins dels límits fixats. Per tant, ara ens trobem que les unitats d’actuació previstes es limiten només a nou. D’aquestes, en tenim com a romanents del planejament anterior que per diferents raons econòmiques, de propietat o de gestió municipal, no s’han portat endavant, i d’altres, poques, que són de nova creació per reomplir aquests espais que encara resten pendents d’urbanitzar. La consideració de la unitat d’actuació s’ha fet sota el criteri dels terrenys limitats dintre de l’actua’l ocupació de la ciutat i de l’aplicació generosa de la Llei La intencionalitat és diversa, segons l’emplaçament i les necessitats actuals de funcionalitat de la ciutat. En les fitxes que adjuntem s’especifiquen cadascun d’aquests extrems, així com els paràmetres urbanístics més característics i el grafisme de les que s’han gestionat, durant l’elaboració del pla. Les unitats d’actuació dintre de l’àrea urbana són:

26

E.2. Plans especials Els plans especials previstos en aquesta revisió del pla general són els següents:

Plans especials

Nom Superfície (m2) Aprofitament Edificabilitat bruta 2- La Coromina 62.211 0,30 0,20 3- Ges Centre 23.424 0,10 0,13 4- Espona 6.904 0,30 0,20 5- La Torrentera 6.531 0,45 0,65 Total plans especials 99.070 0,29 0,30 Detallant els plans especials, aquests són : 1.- Pla especial de la colònia Vilaseca Aquest pla especial ha estat suprimit en la modificació puntual núm. 7 "colònia Vilaseca" per passar a ser sòl no urbanitzable, zona R2 de reserva vegetal, forestal i paisatgística"

27

DEQ

E JJ

VG

J

J

J

PB+III

PB+III

G

G

V

U.APUIGDASSALIT

V

V

V

V

EPE

I

A V

A

E E

EQEQ

PB+I

II

PB+I

II

PB+I

IE

PEQ

E PB+II

E

P.E GES CENTRE

D

E

PB+II

PB+IIE

PB+III PB+IIE

J

J

V

A

G

PB+II

D

DE

El PujoletEQ V D

J

J

EQ

G

G

2.- Pla especial de la colònia la Coromina Aquest pla especial es limita a la propietat de la Coromina que donada la confusió actual d’usos existents i la degradació de l’entorn, pretén qualificar els espais. Aquest pla seguirà estrictament les determinacions de l’informe de la Junta d’Aigües. L’espai situat entre el canal i el riu s’han de deixar com espai lliure inundable. 3.- Pla especial Ges Centre El pla general de l’any 1983 ja fixava aquests plans especials com a elements de planejament imprescindibles per ordenar l’aprofitament dels espais guanyats al riu a partir de la construcció dels murs de contenció. Es dóna el cas que, de forma espontània, les ribes del Ges s’han ordenat a excepció de un tram del sector nord del municipi. Es proposa un pla especial pel sector situat a la dreta del riu entre el pont del carrer del pont i el pont de Malianta, aquests es troba delimitat en el plànol de zonificació. Aquest pla especial va encaminat a ordenar l’espai conegut com el Firal: la possible edificació, l’espai de cessió i de protecció. Aquest àmbit ha d’ordenar-se tenint com a base per l’enjardinament els criteris de restauració de la vegetació autòctona, i l’accessibilitat a la llera del riu.

28

A

A

A EQ

EQ

EQ

EQ

EQ

A A

A

J

J

J

CAN PARRELLA U.A.

E.D VP

VP

P.E ESPONA

D

E

D V

EQ

V

D

EQ

D V

D

EQ A

A

A EQ

EQ

EQ

EQ

EQ

A A

A

J

J

J

CAN PARRELLA U.A.

E.D VP

VP

P.E ESPONA

D

E

D V

EQ

V

D

EQ

D V

D

EQ

4.- Pla especial Espona El pla especial Espona, té per finalitat ordenar la finca de propietat municipal, en el sentit de fixar el parc urbà a protegir, l’equipament i la possible ubicació en el futur de l’aprofitament.

29

5.- Pla especial de reforma interior la Torrentera II Aquest engloba els patis dels habitatges que donen a l’antic torrent que es va canalitzar i persegueix dues finalitats: Ordenar la part posterior per sanejar uns espais infrautilitzats i possibilitar l’accés posterior als habitatges i la sortida als carrers principals. La resta del sòl privat situat en sòl urbà es qualifica a partir de les mateixes tipologies de les normes urbanístiques del pla general vigent, introduint a la normativa les modificacions puntuals, estudis de detall, i totes les figures de planejament executades que han introduït canvis en els paràmetres urbanístics. 6.- Estudis: d’ordenació estètica de les façanes i entorn urbà del riu Ges i estudi mediambiental i paisatgístic del riu Ter. Com a complement de la revisió del pla general s’hauran de realitzar estudis encaminats a determinar els usos, l’estètica i el paisatge de l’entorn dels rius. Aquests seran: Estudi de detall per ordenar, en el futur, l’entorn del riu Ges amb un estudi de composició de les façanes que hi fan front, així com de els accessos al riu i de tots els aspectes que influeixen en la composició paisatgística i arquitectònica de les vores del riu. Pla especial d’ordenació de les riberes del riu Ter, que tindrà per objecte la protecció del paisatge, i estudis mediambientals i de sostenibilitat de les del riu Ter. Es tindrà una cura especial en fixar una regulació d’usos i actuacions que es realitzin en les franges de domini públic, tenint en compte els criteris que estableix la vigent Ley 29/1985 de 2 de agosto, de Aguas, especialment els articles 2,5,6 i 90 a 100 i RD.849/1986 d’11 d’abril pel qual s’aprova el Reglamento de Dominio Público Hidràulico..

30

Zones de creixement

Sòl Urbanitzable ProgramatNom Superfície Aprof. Sòl Privat Hab/Ha Edificabilitat Sòl Públic

m2 m2 m2/m2 % m2 % m2 m2

2 El Castell I 137.082 0,45 61.687 33 0,45 18% 24.675 17% 23.304 47.979

3 El Castell II 34.330 0,45 15.449 33 0,45 20% 6.703 35% 12.179 18.882

4 Campaneria II 195.245 0,45 87.860 33 0,45 18% 35.144 17% 33.192 107.385

9 La Creu I 46.278 0,40 18.511 45 0,55 20% 9.256 40% 18.511 27.767

10 La Creu II 83.022 0,40 33.209 45 0,55 20% 16.604 17% 14.114 49.813

11 El Puig 13.161 0,43 5.659 16 0,35 18% 2.369 16% 2.159 7.502

509.118 0,43 222.375 0,47 19% 94.751 24% 103.458 259.327

1 Matabosch 222.286 0,52 115.448 0,55 35% 77.203 13% 29.631 106.834

5 La Campaneria 73.123 0,56 40.948 0,55 33% 23.965 11% 8.210 32.175

6 Mas les vinyes II 186.075 0,55 102.341 0,55 18% 33.494 17% 31.633 65.127

7 Carrer Guilleries 58.327 0,52 30.330 0,55 18% 10.499 17% 9.916 20.415

8 La Caseta 199.020 0,50 99.510 0,55 18% 35.824 17% 33.834 69.658

738.831 0,53 388.577 0,55 24% 180.984 15% 113.223 294.207

1.247.949 0,48 610.952 0,51 22% 275.735 19% 216.682 553.534


Total sòl urb. programat


Total sòl industrial

F. Delimitació del sòl urbanitzable programat Com un canvi radical en les disposicions del pla general de l’any 1983, que es dedicava a ordenar el sòl situat al interior del nucli urbà i les llacunes que un creixement irracional al llarg del anys a produït, aquesta revisió planteja el creixement ordenat del municipi, per la qual cosa pren importància fonamental el sòl urbanitzable que, a través dels plans parcials d’ordenació dels diferents sectors, a l’empara de la Llei del Sòl, proporciona sectors de desenvolupament equilibrats, amb tots els serveis urbans i les qualificacions de sòl lliure, equipaments, vials i sòl privat proporcionades. Aquesta previsió de creixement es situa a l’entorn del nucli urbà consolidat, en forma d’una ampliació natural dels límits actuals que compacti la delimitació futura del nucli urbà, cuidant una dispersió estrellada que pugui afectar zones agrícoles de forma indiscriminada. Les zones de sòl urbanitzable són:

31

G. El sòl no urbanitzable El caràcter no urbà d’aquest sòl ens fixa un primer criteri d’ordenació, és a dir el de la limitació de les seves possibilitats edificació- construcció. La restricció en la construcció no porta necessàriament la no urbanització en termes d’organització i determinació dels elements mínims necessaris. Molt al contrari pensem que el territori necessita un procés d’urbanització: millora de les condicions d’accessibilitat (camins rurals) i creació d’espais lliures, places, zones verdes. (cruïlles de camins, zones de parada, espais a prop dels equipaments, etc.) Aquest procés, continu i públic, ha de tendir a millorar les qualitats de vida rural i la protecció del territori de valor agrícola, boscos, vegetació, fonts, rieres, etc. Ens proposen unes zones de reserva, que per les seves condicions d’ús, de construcció i riquesa general (integral) o simplement de característiques vegetals importants (natura) necessiten una protecció acurada del seu valor paisatgístic i cultural. Són susceptibles de protecció també les zones de valor agrícola (conreus, prats) i les zones de vegetació de ribera o plantacions lligades sovint a corrents d’aigua superficial (recs, torrents, rius, etc.). La protecció es concreta a mantenir les seves característiques productives i el control de les plantacions i repoblacions. La intervenció pública que es proposa és àmplia en aquest sòl i es recull en el programa d’actuació i en el plànol d’ordenació del sòl no urbanitzable. 3. La gestió del planejament 3.1. Autonomia de les unitats de gestió Com a objectiu prioritari del pla s’ha buscat que les propostes per a la seva gestió futura pugui desplegar-se amb la màxima independència les unes de les altres, i també amb la màxima simplicitat administrativa i tècnica. Les unitats d’actuació urbanística en sòl urbà són la fórmula proposada per gestionar, sector a sector, els diferents aspectes que es volen aconseguir: resoldre un problema d’ordenances, de compatibilitat de tipologies, d’usos, d’equipaments o cessions mínimes. Es pretén que aquestes unitats siguin d’iniciativa municipal, en règim de cooperació. És així com el programa estableix l’ordre de prioritat. Tanmateix convé que la iniciativa particular es potenciï des de l’administració, a fi i efecte que continuï essent el veritable motor del procés urbà. Aquest sector d’actuació, s’ha procurat que afecti a un nombre reduït de propietaris i que els límits coincideixin amb les limitacions cadastrals, per tal de fer més avinents els acords i les iniciatives d’urbanització i construcció. Els sectors dels plans especial, són certament de més difícil execució per la complexitat cadastral, si bé la necessària actuació pública, en aquests sectors, fan imprescindible el planejament derivat a fi d’ajustar i reconduir l’actuació a les finalitats i objectius que en el seu moment es presentin.

32

3.2. Serveis i assistència tècnica L’actitud empresa per l’administració, amb la redacció d’un instrument urbanístic adequat, ha de comptar amb uns mecanismes jurídics, tècnics i materials, que responguin a la nova situació creada. El planejament reclama una infraestructura que ha de tenir en compte els següents punts: L’organització mancomunada de serveis i de millora de la qualitat ambiental (eliminació de residus, col·lector general del riu Ter, depuració d’aigües residuals, escorxador comarcal...) la seva importància tècnica i financera juntament amb els serveis de caràcter privat és d’una importància cabdal per al desplegament del planejament. La intervenció de l’administració com a agent actiu del bon desenvolupament del municipi, tant en la concessió i el control de les llicències com en l’actuació dels operadors privats en l’edificació i urbanització de la ciutat. A més d’una voluntat ordenadora i de manteniment d’edificis públics, monuments, jardins, enginyeria urbana, sanejament, patrimoni municipal del sòl... són les mostres d’un dèficit que d’ésser suplert, canviaria sensiblement l’aspecte i el funcionament de la vila.

1. La necessària organització d’actes administratius i accions tècniques que el planejament demana (estudis de detall, reparcel·lacions, projectes de urbanització...) i la utilització dels estris jurídics per a la intervenció en el sòl (ordenances fiscals, patró de solars...) no poden ésser assimilats per escassa o nul·la que sigui l'estructura tècnica actual amb la qual es compta. Així, la creació d’una assistència tècnica mancomunada afavoriria el funcionament d’aquests aspectes a la vegada que faria més econòmics els costos de l’activitat que la nova situació urbanística comporta.

33

II- NORMES URBANÍSTIQUES Títol I Disposicions generals Article 1 Objecte de la revisió del pla general 1. El pla general d’ordenació constitueix un instrument d’ordenació integral del territori del municipi de Torelló, de conformitat amb el que disposa la legislació actual urbanística. 2. Aquesta revisió del pla general és el resultat de la iniciativa conjunta de l’Ajuntament i la Direcció General d'Urbanisme, en els termes que assenyalen el art 73 del decret legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, pel qual s’aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, i com a complementació del Pla General aprovat el 13 d’abril de 1983. 3. El pla general té preferència d’aplicació sobre qualsevol altra disposició municipal que reguli l’ús i ordenació del territori. En aquest sentit, s’ha d’assenyalar que tindran caràcter normatiu tant aquestes normes com els plànols d’ordenació. 4. En els supòsits que no es contemplin en el pla, s’aplicarà la normativa general que reguli els diferents aspectes sectorials del planejament i ordenació del territori. Article 2 Contingut de la revisió del pla general El pla general d’ordenació de Torelló, està integrat pels documents següents: Memòria justificativa de l’ordenació. Plànols d’ordenació. Normes Urbanístiques. Programa d’actuació Estudi Econòmic Financer. Formen part de la documentació informativa: els estudis previs i l’avanç d’ordenació; fases prèvies a l’elaboració del planejament, l’índex dels quals figuren a la memòria justificativa de l’ordenació. Article 3 Vigència del pla general 1. Aquesta revisió del pla, d’acord amb el que disposa l’article 89 del text refós,serà immediatament executiu, un cop publicada la seva aprovació definitiva. Article 4 Circumstàncies justificatives de la revisió del planejament general 1. Justificarà la revisió d’aquest pla, amb un estudi justificatiu previ que ho demostri, l’existència d’algunes de les circumstàncies següents:

a. El transcurs del termini de dotze anys, comptats a partir del dia de la publicació en el diari oficial de la Generalitat de Catalunya, de la seva aprovació definitiva. b. La variació substancial de l’índex de creixement de la població durant un període de temps igual als dos quadriennis del programa d’actuació. Es

34

considerarà substancial aquesta variació quan el creixement quadriennal de l’índex esmentat sigui superior al 20 % sobre el previst en el pla. c. L’alteració per exigències legals o de caràcter tècnic general dels estàndards reservats pels serveis públics, especialment zones verdes i equipaments, deguts a les transformacions econòmiques i socials.

2. A més de tots els supòsits abans esmentats, el pla es revisarà quan es donin els que, per disposició legal o reglamentària, donin lloc a la revisió mateixa. 3. El programa d’actuació del pla serà objecte de revisió cada quatre anys. Article 5 Modificació del planejament general 1. La modificació de qualsevol dels elements del pla solament serà possible si no s’alteren o varien substancialment les previsions de població o la seva disposició especial, dins dels mateixos criteris establerts en la norma precedent. En cas contrari, s’haurà de formular i serà procedent una revisió del pla. 2. En tot cas, la modificació esmentada haurà d’anar acompanyada d’un estudi justificatiu de la seva incidència en l’ordenació general i, en especial, del manteniment dels estàndards de serveis públics. 3. S’entendrà que es modifica la qualificació o l’ús urbanístic de les zones verdes i espais lliures previstos en el pla general, tant per l’adopció d’una altra qualificació com per la reducció de la seva superfície. Tot això sens perjudici que, en aplicació de l’article 8, es precisin els seus límits o formes, sense modificar les seves característiques bàsiques. 4. Per acabar, serà procedent la modificació del pla quan es produeixi una variació en la legislació urbanística aplicable que no doni lloc a la seva revisió, d’acord amb la norma anterior. Article 6 Obligatorietat del planejament general 1. Les determinacions d’aquest pla obligaran tant l’administració com els particulars. Aquesta obligatorietat comporta les limitacions que s’estableixen en l’article 91 del Decret 1/90 , text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística. 2. Tanmateix, amb caràcter excepcional, l'Ajuntament podrà, amb l’informe previ favorable de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, autoritzar usos o obres de caràcter provisional no previstos en el pla, emparant-se en el que disposa el Decret 1/90 3. Així mateix l'Ajuntament, previ informe favorable de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, podrà ocupar temporalment terrenys per a usos i obres de caràcter provisional, encara que estiguin en desacord amb el pla, quan no dificultin la seva execució i estigui justificada l’ocupació per a una necessitat pública de caràcter transitori.

35

4. Les edificacions anteriors al pla estan regulades segons la disposició transitòria 2a. Article 7 Interpretació del pla general 1. Les normes i els plànols del pla s’interpretaran atenent al seu contingut i d’acord amb llurs objectius i finalitats expressats en la memòria. En els casos de dubte o imprecisió prevaldrà la solució més favorable a la menor edificabilitat i a la major dotació per a equipaments comunitaris. Article 8 Regles gràfiques. Interpretació 1. La delimitació dels sectors, polígons, unitats, zones i sistemes d’aquest pla general, ateses les toleràncies necessàries en tot alçament planimètric, podrà ser precisada o ajustada en la redacció de les diverses figures de planejament (plans parcials i/o especials, estudis de detall i programes d’actuació urbanística) que despleguin el pla general, així com en la de les delimitacions de polígons o unitats d’actuació. 2. Les regles gràfiques d’interpretació que permeten els esmentats ajustaments, seran les següents:

a. No alterar la superfície de l’àrea delimitada en els plànols d’ordenació, segons interpretació literal, en més o menys d’un cinc per cent (5%). b. No alterar la forma substancial de l’àrea esmentada, excepte les precisions dels seus límits deguts a ajustaments respecte a: Alineacions oficials o línies d’edificació consolidades. Característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny. Límits físics i partions de propietat. L’existència d’elements naturals o artificials d’interès que ho justifiquin.

3. En els quadres que es fixen els estàndards urbanístics dels àmbits de planejament sectorial (plans parcials, especials, i unitats d’actuació) prevaldran els coeficients sobre les superfícies indicades. Aquests coeficients donen el valor màxim pel que fa al sòl privat, sostre edificable i ocupació, i el valor mínim per el sòls de cessió obligatòria i els vials. 4. Totes aquestes regles s’aplicaran simultàniament en qualsevol planejament que desplegui el pla general i fins i tot en els treballs de planimetries o topogràfics de canvi d’escala.

36

Títol II Desplegament del pla general Capítol 1r: Normes relatives al planejament derivat Article 9 Normes generals 1. Amb l’objecte de complementar les determinacions del pla general, s’elaboraran, segons el que preveu la Llei del Sòl, el text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística , el reglament de planejament urbanístic i la normativa vigent: plans parcials, plans especials i programes d’actuació urbanística. 2. Quan no estigui prevista, per a un sòl o sector determinat, una de les actuacions assenyalades en l’apartat anterior, les determinacions del pla general s’aplicaran immediatament i directament. 3. D’acord amb el que disposen els articles 40, 41 i 42 del text refós (Decret 1/90), no es podran atorgar llicències d’edificació en els sòls inclosos en sectors de reforma interior o unitats d’actuació, mentre no es desenvolupin. 4. El desplegament de les determinacions del pla general, s’hauran d’executar en l’ordre i els terminis previstos en el programa d’actuació. Article 10 Desplegament del pla en el sòl urbà 1. D’acord amb conformitat amb el que preveu l’article 9.2 d’aquestes normes, les determinacions del pla s’aplicaran immediatament i directament a tot el sòl urbà, fins i tot als sistemes generals, amb la única excepció de les que fan referència als sectors pels quals s’ha previst la redacció de plans especials. 2. Els plans especials que preveu el pla, així com les determinacions que han de completar, figuren en aquestes normes. 3. Així mateix, es podran formular altres estudis de detall sempre que millorin aspectes concrets en la fixació d’alineacions o de la volumetria inicialment establerta en el pla. Article 11 Desplegament del pla en el sòl urbanitzable programat 1. En sòl urbanitzable programat, el pla es desplega necessàriament per mitjà de plans parcials. L’aprovació definitiva d’aquest és condició imprescindible per a la realització d’intervencions en el territori corresponent. 2. L’àmbit territorial dels plans parcials s’haurà de correspondre necessàriament amb els sectors de planejament delimitats en el pla general. 3. El pla general preveu la formació dels plans parcials que es refereixen, conjuntament amb els seus objectius i característiques. en el quadre següent:

37

Zones de creixement Sòl Urbanitzable Programat

Nom Superfície Aprof. Sòl Privat Hab/Ha Edificabilitat Sòl Públicm2 m2 m2/m2 % m2 % m2 m2

2 El Castell I 137.082 0,45 61.687 33 0,45 18% 24.675 17% 23.304 47.9793 El Castell II 34.330 0,45 15.449 33 0,45 20% 6.703 35% 12.179 18.8824 Campaneria II 195.245 0,45 87.860 33 0,45 18% 35.144 17% 33.192 107.3859 La Creu I 46.278 0,40 18.511 45 0,55 20% 9.256 40% 18.511 27.767

10 La Creu II 82.509 0,40 33.004 45 0,55 22% 18.152 17% 14.027 32.17911 El Puig 13.161 0,43 5.659 16 0,35 18% 2.369 16% 2.159 7.502

508.605 0,43 222.170 0,47 19% 96.299 24% 103.372 241.693

1 Matabosch 222.286 0,52 115.448 0,55 35% 77.203 13% 29.631 106.8345 La Campaneria 73.123 0,56 40.948 0,55 33% 23.965 11% 8.210 32.1756 Mas les vinyes II 186.075 0,55 102.341 0,55 18% 33.494 17% 31.633 65.1277 Carrer Guilleries 83.994 0,52 43.677 0,55 18% 15.119 17% 14.279 29.3988 La Caseta 173.353 0,50 86.677 0,55 18% 31.204 17% 29.470 60.674

738.831 0,53 389.091 0,55 24% 180.984 15% 113.222 294.206

1.247.436 0,48 611.261 0,51 22% 277.283 19% 216.595 535.899Total sòl urb. programat

Equipaments i espais Vialitat



Article 12 Desplegament del pla en el sòl urbanitzable no programat 1. El pla general no preveu cap sector en sòl urbanitzable no programat. 2. En cas de fixar sectors en el sòl urbanitzable no programat es durà a terme a través de:

a) Programa d’actuació urbanística, amb les determinacions assenyalades en aquest pla i la legislació vigent.

b) Pla parcial. c) Projecte d’urbanització. d) Programa d’edificació, quan es tracti de promocions privades.

Article 13 Desplegament del pla general en sòl no urbanitzable 1. Les determinacions del pla que regulen el sòl no urbanitzable s’apliquen directament i immediatament. 2. Malgrat això, es redactaran plans especials que tinguin per objecte la protecció del paisatge, i estudis mediambientals i de sostenibilitat encaminats a la millora del medi rural, a la integració de les vies de comunicació i serveis del seu entorn. 3. El sòl no urbanitzable estarà subjecte a les limitacions que fixen els articles 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/1990. Les autoritzacions de llicència per aquest tipus de sòl seguiran el tràmit fixat per l’article 68 del Decret Legislatiu 1/1990. Article 14 Desplegament del pla respecte als sistemes generals 1. Les previsions del pla respecte als sistemes generals en sòl urbanitzable, es desplegaran ha ser possible en els plans parcials que ordenin els sectors. No obstant, la realització d’algun dels elements d’un sistema general, podrà fer-se directament mitjançant projectes d’urbanització.

38

2. L'Ajuntament podrà formar, tanmateix, plans especials per regular detalladament l’ús i la protecció dels sistemes: general, viari, ferroviari, espais lliures, equipaments comunitaris i d’infraestructura dels serveis tècnics. Article 15 Plans parcials 1. Els plans parcials d’ordenació hauran d’incloure les determinacions previstes en el Decret Legislatiu 1/1990, així com les altres disposicions generals que sobre la matèria es dictin per la Generalitat de Catalunya. 2. Els plans parcials no podran modificar de cap manera el pla general ni el programa d’actuació. 3. En conseqüència, no s’admetran redistribucions de l’edificabilitat entre les diverses zones ni sectors, encara que es respecti l’aprofitament mitjà, els índex d’ocupació i l’edificabilitat. 4. Les determinacions del pla parcial hauran de tenir la precisió suficient per permetre la seva execució sense necessitat de cap altre estudi, pel que contindrà les especificacions sobre les infraestructures urbanes bàsiques, així com les previsions per la recollida i transport dels residus. 5. El pla parcial haurà de contenir la divisió poligonal i l’assignació dels sistemes d’execució. El pla d’etapes no podrà preveure un termini superior a quatre anys per a la realització de la urbanització. Article 16 Plans especials 1. Els plans especials hauran d’ajustar-se a les disposicions que per cada cas estableix en el Decret Legislatiu 1/1990 i tota l’altra normativa que es dicti amb relació a aquesta matèria i amb els objectius previstos pels mateixos en el pla general. 2. Els plans especials no podran modificar les determinacions del pla general especialment aquelles que regulen el volum i ús del sòl, però sí precisar-les. 3. El pla general preveu la formació d’un pla especial de regulació i ordenació del riu Ges, un pla especial d’ordenació de l’antiga colònia tèxtil “la coromina” i un pla especial de reforma interior del sector de la Torrentera. 4. Serà definidor per els plans especials el contingut de l’apartat E.2 plans especials i successives del capítol 1 "memòria" de la revisió. Article 17 Estudis de detall 1. Els estudis de detall hauran de respectar les determinacions fonamentals del pla general.

39

2. A l’efecte d’aplicar l’article 26 del Decret Legislatiu 1/1990, s’entendrà per determinació fonamental del pla general l’edificabilitat o volum i usos que, adscrits sobre la zona, sector o bloc de cases, configuren el seu aprofitament urbanístic, així com el règim d’alineacions representades gràficament i el tipus d’ordenació. Es consideraran totes les altres condicions d’ordenació volumètrica (ocupació del sòl i altura), com a secundàries, excepte en els casos que les normes les defineixin d’una manera inequívoca. 3. En aquest sentit, una ordenació volumètrica mai podrà disminuir les condicions d'assolellament existents abans del pla o estudi de detall; o bé, alternativament, mai es podrà disminuir les condicions d'assolellament produïdes per la figura composta dels plànols ideals de les façanes a les alineacions i els voltants a 30% per damunt de les línies de cornisa o alçàries reguladores màximes. 4. Les esmentades condicions d’edificabilitat o volum constitueixen uns límits màxims que no poden excedir-se, excepte que es tramiti la modificació del pla. 5. Es fixen una sèrie d’estudis de detall com a d’obligada execució, necessaris per determinar la implantació d’edificacions en un entorn molt determinat. Així tenim l’estudi de detall per la finca del carrer Rocaprevera num.30, per l’antiga Caserna i per dos edificis de la plaça Vella. Es fixen també estudis de detall per definir les actuacions a realitzar en edificis protegits dels conjunts històrics. Capítol 2n: Gestió de planejament Article 18 Execució del pla general 1. L’execució del pla general, així com els dels plans parcials, plans especials i estudis de detall, correspon a l'Ajuntament, sens perjudici de la participació dels particulars en l’execució esmentada en els termes establerts per la legislació vigent. Article 19 Elecció dels sistemes d’actuació 1. Les figures de planejament que es redactin per desplegar el pla general determinaran expressament el sistema o sistemes d’actuació per a llur execució, entre els previstos en la legislació urbanística. 2. Aquesta elecció s’haurà d’adoptar un cop raonat que el sistema o sistemes escollits són els més adequats per assegurar l’execució del plantejament en els terminis assenyalats, ateses les característiques de tota mena de cada polígon, com poden ser: estructura de la propietat i dels usos del sòl existent, de les necessitats col·lectives i de dotació pública del sector i dels de la població; dels mitjans econòmics financers disponibles i del tipus de col·laboració de la iniciativa privada 3. Especialment, el sistema escollit haurà de tendir a garantir l’execució de les obres d’urbanització dels sòls per a dotacions, equipament general i la cessió i urbanització dels vials i zones verdes d’ús públic. Per a l’execució del pla es podran tenir en compte les aportacions dels organismes públics o privats que siguin procedents o que estiguin previstos.

40

Article 20 Execució dels sistemes generals i locals 1. El sòl que aquest pla destina a sistemes generals serà de titularitat pública o privada i l’adquirirà l’administració mitjançant alguna de les següents formes:

a. Per cessió compensada per l’adjudicació de l’aprofitament mitjà, quan es tracti de sòls inclosos en el sòl urbanitzable programat. b. Per qualsevol altra, inclosa l’expropiació forçosa que puguin preveure els plans especials, projectes d’urbanització o projectes d’obra que es formulin d’acord amb aquest pla general.

2.S’admetrà la titularitat privada sempre que es compleixin els següents requisits:

a. Que les persones físiques o jurídiques no tinguin benefici propi o que els béns necessaris restin afectats, com a patrimonis separats, a l’ús objectiu del contingut, en la gestió del qual no tingui ànim de lucre aquestes entitats. b. Que el destí de l’equipament sigui per a activitats culturals, de culte i activitats religioses, científiques, benèfiques o assistencials, sanitàries, esportives i docents a les quals es reconeix la seva utilitat pública o d’interès social. c. Que es justifiqui la necessitat col·lectiva de l’equipament en l’àmbit territorial en el qual s’inscriu i es respecti dins de les finalitats específiques per equipaments la igualtat dels ciutadans en llur accés.

3. El Sòl destinat a sistemes locals serà adquirit per l’administració per mitjà de la cessió gratuïta dels propietaris dels sectors de planejament parcial o dels polígons o unitats d’actuació en sòl urbà, quan la cessió esmentada formi part de les càrregues urbanístiques del planejament. 4. La gestió dels serveis que s’estableixin en els sistemes de titularitat pública, es podrà efectuar:

a. Per gestió directa mitjançant òrgans o ens de la mateixa administració. b. Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa. c. Per constitució del dret de superfície o un altre anàleg, que atribueixi al seu titular la gestió de l’equipament previst en el pla o plans parcials, que a aquest efecte es redactin.

Article 21 Unitats d’actuació urbanística 1. En el sòl urbà, el pla delimita unitats d’actuació urbanística, amb l’objecte de desenvolupar les previsions contingudes en els seus plans d’ordenació.

41

Unitats d'actuacióNom Sup.Total Sòl Privat Sòl d'ús Públic Aprofitament Ocupació Edif.Bruta

m2 m2 m2

UA 1 F.F.C.C. 41.065 16.566 24.499 0,40 0,19 0,48

UA 2 Can Parrella 20.842 4.728 16.114 0,23 0,11 0,33

UA 3 Matagalls 26.732 16.916 9.816 0,63 0,40 1,13

UA 4 Tramuntana 20.382 5.709 14.673 0,28 0,15 0,46

UA 5 Pompeu Fabra 14.625 4.590 10.035 0,31 0,13 0,22

UA 6 El Pujolet 24.470 10.599 13.871 0,43 0,18 0,47

UA 7 Molí de Malianta 72.068 32.430 39.638 0,45 0,20 0,35

UA 8 El Puig 3.905 2.869 1.036 0,73 0,44 0,89

UA 9 La Bardissa 22.145 1.940 20.205 0,09 0,08 0,24

UA 10 Puigdassalit 4.033 685 3.348 0,17 0,07 0,70

2. El sistema d’actuació escollit bàsicament per a l’execució d’aquestes unitats, és el de compensació. Si hi ha iniciatives públiques en alguna d’elles, es podrà canviar pel de cooperació. 3. En el cas que algun d’aquests terrenys l’hagi d’expropiar l’administració, l’edificabilitat total de la unitat d’actuació estarà disminuïda per la prevista en els terrenys expropiats. 4. En els quadres que fixen els estàndards urbanístics de les unitats d’actuació, prevaldran els coeficients sobre les superfícies indicades. Aquests coeficients donen el valor màxim pel que fa al sòl privat, sostre edificable i ocupació, i el valor mínim per el sòls de cessió obligatòria i els vials. 5. Les unitats previstes són les que es detallen en el quadre següent: Especificant aquest quadre per cada una de les unitats tenim :

42

Unitat d’actuació 1 F.F.C.C Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Dintre de l’estratègia del pla i per omplir els buits existents es proposa aquesta unitat dintre del sòl urbà amb la finalitat de facilitar i possibilitar la gestió a la iniciativa particular. Definició: Les tres tipologies d’edificació que es proposen són definides en funció de l’entorn, i l’acomodació de la trama a les condicions naturals del terreny, que prima els habitatges adossades en filera, en detriment de l’idea del pla general d’habitatges aïllats. Gestió: Es programa, amb la necessitat d’acabar el traçat de la xarxa viària que suposa el carrer Colomer, i la connexió del vial situat junt a la via fèrria amb la connexió al polígon Mas les Vinyes i la zona industrial a través d’un vial que travessa el talús de RENFE. Sistema de compensació.

m 2 %A.-Sup. Total 41.065 100,00

B.-Sòl Privat 16.566 40,34

Vials i Estacionaments 15.515 37,78

Parcs i zones verdes 6.838 16,65

Protecció FFCC 2.146 5,23

Sòl Públic 24.499 59,66

C.-Sòl Ocupat 7.759

D.-Sostre Edificable 19.524

Aprofitament B/A 0,40Ocupació C/A 0,19

Edificabilitat Bruta D/A 0,48

G

VP

VP

VP

EA

U.A. Matagalls

DE

D

E

V

GV

V

V

L

U.A. Ferrocarril

G

D

D

G

E

E

K

G

G

H

H

PB+II

PB+III

PB+II

PB+II

PB+III

III

PB+III

PB+III+III

PB+III

PB+I

II

PB+III

PB+I

II

JJ

43

Unitat d’actuació 2 Can Parrella Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Plantejada amb la finalitat de fixar l’edificabilitat físicament concedida en el pla general de l’any 1983, a la finca de Can Parrella, i l’espai verd d’interès general que ha de passar a titularitat pública. Definició: Unitat d’actuació sorgida per acord de l'Ajuntament en l’acta d’aprovació inicial de la revisió del pla general d’ordenació urbana com a manifest d’adquisició de la finca per l’administració fixant el possible sòl edificable i la superfície de parc urbà monumental. Es separa del conjunt de jardins l’edifici de Can Parrella, ja que en el pla general de l’any 1983 així constava. Es marca com a equipament a adquirir per expropiació però en una operació separada de la unitat d’actuació. Gestió: Per expropiació.

m2 %A.-Sup. Total 20.842 100,00B.-Sòl Privat 4.728 22,68

0,00Vials i Estacionaments 2.550 12,23Parcs i zones verdes 13.374 64,17Equipaments 177 0,85Sòl Públic 16.101 77,25

C.-Sòl Ocupat 2.212D.-Sostre Edificable 6.846

Aprofitament B/A 0,23Ocupació C/A 0,11Edificabilitat Bruta D/A 0,33

D

EQU.A.

CAN PARRELLA

A

ESPONA

VP

J

VPJ

J

P.EEQEQ

EQEQ

J

D

D

DD

EQEQ

V

EQ

A

E

V

V

E.D

A

A

A

A

EQ

10m

V

PB+I

E

EDA

A A

A

44

Unitat d’actuació 3 Matagalls Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: La liberalitat i poca previsió en el traçat viari ha donat lloc a la situació ambigua d’aquest carrer, amb espais situats al interior de l’illa indefinits urbanísticament. És per això que es proposa aquesta unitat. Definició: La proposta tracta de definir l’espai interior de l’illa i recuperar-la com a passeig, a la vegada que dóna edificabilitat als darreres de les cases a través d’uns passatges per a l’accés als garatges, mantenint en lo possible el parcel·lari existent Gestió: Per les repercussions en les edificacions existents i pel nombre considerable de propietats es proposa la intervenció municipal pel sistema de cooperació, sense prioritat.

V EQDD

E

G

D

EAB

EA

VP

VPV

VP

V

EA

U.A. Matagalls

D

DE

D

E

PB+

VP

G

V

V E

V

V

V

V

G

D

D

DD

G

BB

E

E

D

PB+II

PB+III

PB+II

PB+II

PB+III

PB+III

PB+III

PB+IIIPB+III

PB+III

PB+I

II

6m

14m

16m30m

6m

5.5m

m2 %A.-Sup. Total 26.732 100,00B.-Sòl Privat 15.780 59,03 Verd privat 1.136 4,25Vials i Estacionaments 5.133 19,20Parcs i zones verdes 4.683 17,52EquipamentsSòl Públic 9.816 36,72



45

Unitat d’actuació 4 Tramuntana Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Aquesta unitat d’actuació es planteja per dos motius: per ordenar l’entrada de la carretera BV-5226 al nucli urbà i per canviar sòl previst inicialment com a residencial, passant a considerar-lo com a verd públic per la topografia i preexistències paisatgístiques Definició: Es fixen les zones verdes en funció de les necessitats esmentades en el punt anterior, els vials com a continuació dels existents i el sòl residencial, en consonància amb la tipologia de la zona per homogeneïtzació dels límits del casc urbà. S’ajusta l’edificabilitat per evitar configurar una barrera que limiti la visibilitat. Per això la línia de les cases en filera mesuraran la seva alçada des de la façana posterior Gestió: Per compensació entre els propietaris


Vials i Estacionaments 2.878 14,12Parcs i zones verdes 11.795 57,87EquipamentsSòl Públic 14.673 71,99



PB+IIID VD

V K

V

KV D

PB+I

II

E

PB+III

D V

PB+II

D

D

D

D

D

V

E

PB+I

II

PB+I

II

D PB+I

I

E

TRAMUNTANA V

D V

PB+II

PB+II

U.A

PB+I

I

E

PB+III

PB+III

G

46

Unitat d’actuació 5 Pompeu Fabra Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Aquesta unitat d’actuació neix per la necessitat d’ordenar una pastilla triangular que únicament pertany a dos propietaris i que estava vinculada a la unitat d’actuació carrer Ribes. Apareixia com una zona verda de cessió obligatòria, que mai es va efectuar, d’un barri consolidat (la Caçada), sense pertànyer a cap dels propietaris de la urbanització. Es planteja restringir l’àmbit d’aquesta unitat d’actuació als límits d’aquests solars residuals per que el barri ja està consolidat i té les condicions de sòl urbà i s’ha de possibilitar l’adequació de zona verda. Definició: Es planteja la possibilitat de construir onze habitatges unifamiliars aïllades tipus “J” a canvi de la cessió voluntària de la resta de sòl. Els habitatges amb façana al carrer Pompeu Fabra es separaran com a mínim una línia de 8 metres del carrer. Gestió: Per compensació.


Vials i Estacionaments 897 6,13Parcs i zones verdes 9.138 62,48EquipamentsSòl Públic 10.035 68,62



47

Unitat d’actuació 6 Pujolet Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Unitat d’actuació que serveix per colmatar el teixit urbà en el costat del cementiri. Es manté l’àmbit marcat ja en el pla general anterior i s’incrementa els estàndards d’aprofitament, per tal de compensar l’augment de la superfície de vials i la construcció d’un pont sobre la línia del FFCC. L’àmbit inclou la infraestructura urbana des del carrer Pujolet, a la cruïlla de la plaça St. Fortià. Definició: Es planteja l’edificabilitat adequada per reduir l’impacte visual de l’esplanada del Pujolet- en habitatges aïllats en la part alta (amb una alçada de PB+1PP), i en filera en la part baixa del camí del Pujolet, (amb una alçada de PB+2PP, en la façana de carrer i de PB+1PP en la posterior, al encastar la PB al terreny). Gestió: Per compensació entre els propietaris afectats.





P.E GES CENTRE

D

E

B+II

+II

PB+III PB+IIE

J

J

V

A

G

PB+II

D

DE

El PujoletU.A.

EQ VJ

D

J

J

EQ

G

G

DPB+II

PB+II

PB+

II E

PB+II

PB+

II

V

J VE

E

D

48

Unitat d’actuació 7 Molí de Malianta Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: La finalitat d’aquesta unitat és l’ordenació del sector del pont de Malianta, actualment sense un caràcter urbà i que és precís la seva urbanització per el bon funcionament de la població. En l’execució de l’obra urbanitzadora es tindrà cura de la protecció i potenciació dels elements naturals existents, evitant criteris d’enjardinament de les zones verdes i utilitzant criteris de restauració ecològica de parc urbà. Definició: S’ordena en residència aïllada, acomodant la trama a la difícil topografia existent. Gestió: No es precisa amb preferència, queda fora programa, i s’indica la compensació com sistema d’actuació.





G

VG

J

J

JV

G

G

V

V

J

J

JJ

J

E

H

V

U.A. 9

PB+I

I

V

V

V

V

V

E

E

J

G

G

PB+II

49

Unitat d’actuació 8 Puig Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Unitat plantejada per possibilitar l’execució de l’obertura del carrer Puigdassalit sense traumatismes en la gestió. L’àmbit inclou la finca afectada i les de l’entorn, concedeix edificabilitat oberta al vial de nova creació que pugui compensar la cessió. Definició: La necessitat d’obrir un vial que tanca el primer cinturó de circumval·lació del nucli històric, afavorint amb la seva execució un nou disseny del trànsit per el nucli de la vila, i el què és més important, buscar una figura de planejament i de gestió que possibiliti l’operació, dissenyada ja en el pla general inicial. Gestió: Per cooperació entre l'Ajuntament i els propietaris afectats.


Vials i Estacionaments 1.036 26,53Parcs i zones verdesEquipamentsSòl Públic 1.036 26,53



A

PB+I

PB+I

E

E

U.A PUIG

EAEA

A

A

PB+III

PB+III

E

PB+III

A

PB+III

50

Unitat d’actuació 9 La Bardissa Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Adquisició d’una pastilla gran de zona verda com a protecció del riu i del bosc de ribera, a la vegada que de reforçament de la gran zona verda i esportiva municipal. Si be l’aprofitament de la unitat és baixa, també ho és la urbanització, reduïda a un únic vial. L’alta cessió es preveu que es realitzi sense urbanitzar donat que és una zona inundable afectada per elements de protecció de ribera, que encara s’han de plantejar i que en tot cas es portaran a terme des de l'Ajuntament. Definició: Previsió de zona verda d’ampliació de la zona esportiva, en la trobada dels dos rius, amb connexió mitjançant un pont sobre el riu Ges, que l’han d’unir amb la zona verda existent. Es compensa la cessió amb una ampliació del sòl edificable. Gestió: Per compensació.





V

VG

LA BARDISSA

V

U.A

G

VP

J

VPJ

J

51

Unitat d’actuació 10 Puigdassalit Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Té per finalitat una actuació puntual, amb la connexió del carrer Puigdassalit fins al carrer Camprodon i la unitat d’actuació Pompeu Fabra. A la vegada soluciona el trams finals de diferents carrers amb una difícil topografia, excloent de la unitat original el sòl que ja ha passat a propietat municipal, i reduint el sòl residencial a la única parcel·la amb un relleu apropiat per ser edificat. Definició: Representa la solució de continuïtat en un encreuament important de la xarxa viària, a la vegada que acaba el final d’una illa de residències aïllades. Gestió: El sistema considerat idoni és el de cooperació, donat el poc aprofitament que s’adjudica i la necessitat d’enllaçar vials perpendiculars importants, i la presència de l'Ajuntament com a propietari implicat.

m2 %A.-Sup. Total 4.033 100,00B.-Sòl Privat 685 16,98


C.-Sòl Ocupat 274D.-Sostre Edificable 2.823


52

Capítol 3r: Intervenció municipal en les obres particulars Article 22 Actes subjectes a llicències 1. Estan subjectes a llicència municipal prèvia tots els actes d’edificació i ús del sòl especificats en l’article 247 del Decret Legislatiu 1/1990, 242 del text refós de la Llei del Sòl i l’article 1 del reglament de disciplina urbanística, i específicament els actes següents:

a) Les obres de construcció d’edificacions i instal·lacions de tot tipus de nova planta o d’ampliació de les existents.

b) Les obres de modificació o reforma que afectin l’estructura o l’aspecte exterior de tot tipus d’edificis o instal·lacions.

c) Les obres de modificació de la distribució interior dels edificis i construccions. d) Les obres o usos que s’hagin de realitzar amb caràcter provisional. e) Les obres de instal·lació i construcció de serveis públics. f) Les parcel·lacions urbanístiques. g) Els moviments de terres, com són els desmunts, les explanacions, les

excavacions i els terraplens, sempre que no estiguin previstos en un projecte d’urbanització o de construcció d’un edifici degudament aprovat o autoritzat.

h) La primera ocupació o utilització de tot tipus d’edificis i instal·lacions. i) La modificació de l’ús de tot tipus d’edificis i instal·lacions. j) L’enderroc o demolició, total o parcial, de construccions, excepte en els casos

expressament declarats de ruïna imminent. k) Les instal·lacions subterrànies dedicades a activitats industrials, mercantils o

professionals, serveis públics o qualsevol altra ús del subsòl. l) Les tales d’arbres. m) La col·locació de rètols i cartells de publicitat visibles des de qualsevol espai

públic. n) Obres d’urbanització que no conformin globalment un projecte d’urbanització. o) Tancament de solars o terrenys. p) Instal·lació de grues i aparells elevadors, temporals o permanents. q) Construcció de guals o qualsevol modificació de l’espai públic. r) L’obertura de camins rurals o pistes forestals o la modificació dels existents. s) Les connexions a les xarxes generals de serveis i infraestructures (aigua,

electricitat, clavegueram, etc.) t) Qualsevol modificació o alteració de les característiques físiques del sòl o

subsòl i/o del seu ús. Article 23 Tramitació 1. Les llicències es concediran sempre i que les sol·licituds s’adaptin a les disposicions del Decret Legislatiu 1/1990, s’ajustin a les previsions de la legislació de règim local i d’acord amb les ordenances i normativa per a cada zona segons s’especifica a les presents normes. 2. En cap cas, la necessitat d’obtenir autoritzacions o concessions d’altres administracions públiques, deixarà sense efecte l’exigència de la llicència municipal, de tal manera que sense això no es pot iniciar obra o activitat, encara que compti amb aquelles autoritzacions o concessions administratives.

53

3. El procediment d’atorgament de les llicències s’ajustarà al que preveu la legislació de règim local. En cap cas s’entendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra de les prescripcions del text refós, Decret Legislatiu 1/ 90 i dels Reglaments, de la Llei del Sòl, en els articles que son vigents, del pla general o dels seus programes, plans, projectes i ordenances definitivament aprovats. 4. Totes les llicències d’obres hauran de complir expressament el Decret 201/1994 regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, principalment pel que fa a l’article 5 obligacions del productor i posseïdor de runes. Article 24 Tipus de llicències i documentació exigible 1. Les llicències es classifiquen en els tipus següents:

a) Obres majors b) Obres menors c) Obres o usos provisionals d) Parcel·lació e) Primera ocupació d’edificis f) Obres d’urbanització g) Instal·lació i funcionament d’activitats industrials h) Modificació d’ús i) Instal·lacions publicitàries j) Instal·lació de grues i aparells elevadors k) Obres en sòl no urbanitzable

2. En les llicències d’obres amb responsabilitat tècnica serà obligatori presentar un estudi de seguretat i salut, tal i com disposa el Decret 1626/97 de 24 d’octubre “Disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció”. 3. La documentació necessària per a la tramitació de la llicència municipal serà la que s’indica en els articles següents per a cada tipus d’obra o instal·lació. Article 25 Vigència de les llicències 1. El termini fixat per a l’execució de les obres objecte de la llicència, caldrà que estiguin proposat en el projecte d’obres. L'Ajuntament en el mateix document de formalització de la llicència, farà constar els terminis per iniciar i acabar les obres si no hi consta, d’acord amb el que s’estableix en l’article 249 del Decret Legislatiu 1/1990, els terminis seran d’un any per començar-les i de tres anys per acabar-les. En ambdós casos els terminis s’han de comptar des de la data de notificació de la llicència al promotor d’aquesta obra. 2. La caducitat de la llicència es produeix per transcurs d’ambdós terminis sense haver començat les obres o bé sense haver-les acabades un cop l’administració actuant ha advertit l’actuant, abans d’un o tres mesos, del finiment dels terminis esmentats, respectivament, llevat que la llicència ja contingui explícitament aquest advertiment.

54

Article 26 Classificació de les obres 1. Tenen la consideració t’obres majors, segons la definició que se’n fa en cada cas en els articles següents, les que es detallen:

a) Moviment de terres b) Nova construcció c) Enderrocs

2. Les que expressament tinguin aquesta consideració per disposició d’aquestes normes o per alguna altra normativa urbanística vigent. En aquests supòsits la documentació que s’exigirà serà la que expressament s’indiqui en els instruments normatius corresponents. 3. Tenen la consideració d’obres menors les actuacions que en funció de la seva naturalesa o entitat suposen una incidència menor en l’entorn urbanístic i no afecten en cap cas el patrimoni protegit. Les obres menors es classifiquen alhora en:

a) Obres menors amb responsabilitat tècnica b) Obres menors amb responsabilitat exclusiva del sol·licitant

Article 27 Llicències per moviments de terres 1. Llicència d’obres per a extraccions d’àrid, terres, minerals i moviments de terres en general.- Aquesta llicència, en cap cas, inclourà l’obertura de vials, la seva urbanització, l’obertura de fonaments, excavacions de soterranis, sinó que haurà de limitar-se a obres d’anivellament i neteja de terres o a l’extracció d’àrids, sorres, roques, minerals o qualsevol altra matèria de terra. Les llicències que s’atorguin per a aquestes activitats tindran sempre el caràcter de temporals i no es podran autoritzar per un termini superior a dos anys. 2. S’annexarà a la sol·licitud de llicència un plànol de situació a escala mínima 1/ 5000 i d’emplaçament escala 1/ 2000 i tota la documentació gràfica i escrita necessària per tal que quedin clarament definides les dades de volum d’àrid, mineral o terres. 3. Les extraccions es concediran després de l’establiment previ de les garanties que l'Ajuntament estimi necessàries per tal de restituir la morfologia inicial, evitar l’erosió del sòl i reduir l’impacta sobre el medi ambient i el paisatge de la zona. 4. En cas que les extraccions d’àrids o estiguin en l’àrea d’influència de les zones de protecció de cursos d’aigua, o bé l’afectin, necessitaran, a més, l’autorització prèvia de la Junta d'Aigües de Catalunya. Es prohibeix expressament l’extracció de les zones de protecció del riu i especialment de la llera. 5. Totes les extraccions i moviments de terres, independentment del tipus que siguin, que s’executin fora, del sòl urbà, necessitaran el permís previ de la Conselleria de Medi Ambient i de la Conselleria de Indústria, si s’escau.

55

6. Quan es tracti de moviments de terres en sòl urbà o apte per urbanitzar, a la sol·licitud de llicència caldrà adjuntar-hi plànols topogràfics a escala no inferior a 1/500, en els quals s’indicaran les cotes de nivell, l’edificació, l’arbrat i qualsevol altre element existent i la situació en planta i alçat de les finques veïnes que puguin resultar afectades pel desmunt o terraplè, així com una memòria tècnica complementària explicativa. Quan es tracti de moviments de terres en sòl no urbanitzable caldrà l’autorització prèvia de la Comissió de Urbanisme de Barcelona. 7. S’haurà de justificar amb la documentació escaient, a quina instal·lació autoritzada es transportaran les runes. Article 28 Llicències de nova construcció 1. En aquest apartat s’inclouen les obres de nova planta, ampliació o reforma d’edificis o instal·lacions, sempre que es modifiqui el volum existent, s’afecti substancialment el sostre edificat en qualsevol de les plantes o bé l’estructura. 2. La sol·licitud de llicència d’obres anirà acompanyada de :

a. Projecte executiu complet redactat per tècnic competent, amb el corresponen visat col·legial. amb especial incidència en els materials, colors i textura d’acabats exteriors o visibles des dels espais públics. b. Nomenament de tècnic director de l’obra. c. Programa de control de qualitat, si escau. d. Projecte de seguretat, en els casos que sigui reglamentàriament exigible. e. Qüestionari d’estadística d’edificació i habitatge

3. Quan les obres de nova construcció es plantegin en terrenys que no tinguin la consideració jurídica de solar, les llicències s’atorgaran d’acord amb les previsions i requisits dels articles 39,40 i 41 del Reglament de Gestió Urbanística. En aquests casos l'import de la fiança no serà mai inferior al cent per cent del cost total de l’obra urbanitzadora compresa entre la zona urbanitzada més propera i el límit oposat de la parcel·la que s’edifica. 4. En tot cas i especialment en el supòsit previst al paràgraf anterior, serà requisit indispensable per a l’atorgament de les llicències que s’hagin acomplert prèviament les obligacions establertes en l’article 120 del Decret Legislatiu 1/1990. Article 29 Llicències d’enderrocs de construccions 1. A la sol·licitud de llicència s’adjuntarà necessàriament la documentació següent:

a. Projecte d’enderroc visat b. Nomenament de tècnic director de les obres. c. Fotografies de l’obra a enderrocar, que permetin apreciar si existeixen elements d’interès especial o dignes de protecció des del punt de vista històric, artístic o tradicional. d. Compromís formal i escrit del promotor de les obres de deixar en condicions d’ornament públic el solar, terreny i les parets mitgeres que quedin al descobert per una causa d’enderroc, així com el tancament del solar, si és procedent.

56

e. Declaració de la inexistència d’estadants de fet i/o de dret residents a la finca objecte de l’enderroc.

Article 30 Llicència d’obres menors amb responsabilitat tècnica 1. Es consideren incloses en aquest apartat les obres següents:

a. Obres de modificació de la distribució interior dels edificis que afectin les

condicions d’habitabilitat. b. Obres de reforma o reparació que no afectin substancialment el sostre edificat

en qualsevol de les plantes, la coberta o l’estructura. c. Construcció d’altells en edificis existents. d. Enderrocs de superfície inferior als 50 m² i/o sense afectació de més d’una

planta. e. Construcció de magatzems o coberts d’ús agrícola o industrial fins a 50 m² en

sòl no urbanitzable. f. Construcció de murs de contenció de terres. g. Construcció de dipòsits d’aigua i piscines, sempre que el volum sigui superior

a 80 m3. h. Ampliacions de qualsevol tipus d’edificació sempre que el seu volum o

superfície construïda no tingui una entitat suficient per considerar-les de nova construcció.

i. Obres de reforma interior en locals o habitatges poden afectar la façana sempre que l’obra sigui com a màxim l’obertura o modificació dels buits, la superfície dels quals no excedeixi de 15 m².

j. Obres de reforma o reparació no estructural d’elements o cossos sortints sempre que no comportin augment de la seva superfície.

k. Col·locació de pals de fusta o formigó. Construcció d’arquetes de registre, pous, caixes de connexió i similars.

2. A la sol·licitud de llicència d’obres menors amb responsabilitat tècnica caldrà adjuntar-hi necessàriament la documentació següent:

a. Memòria tècnica de les obres sol·licitades amb especificació detallada de materials, textura i color d’acabat exterior i pressupost d’aquestes obres. b. Plànols signats pel tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent. c. Nomenament de tècnic director de les obres degudament visat pel col·legi professional.

Article 31 Llicència d’obres menors amb responsabilitat exclusiva del sol·licitant 1. Tenen aquesta consideració les obres següents:

a. Obres de modificació o de reforma de la distribució interior dels edificis que no afectin les condicions d’habitabilitat ni elements estructurals.

b. Instal·lacions de serveis, canonades, desguassos, pous, clavegueres, fosses sèptiques i similars en terrenys privats.

c. Dipòsits d’aigua i piscines, sempre que la capacitat no superi els 80 m³.

57

d. Obres complementàries de la construcció, com tanques, bastides i casetes d’obra, llevat de les previstes en altres tipus de llicències.

e. Obertura de rases, cales i canalitzacions a la via pública. f. Connexions a la xarxa de clavegueram. g. Connexió a línies aèries de serveis. h. Instal·lació d’elements de mobiliari urbà en espais públics. i. Moviments de terres que no suposin variacions superiors a 1 m de la cota

natural del terreny. j. Tancament de terrenys i solars.

2. A la sol·licitud de llicència d’obres menors amb responsabilitat exclusiva del sol·licitant, caldrà adjuntar-hi necessàriament

a. Plànol d’emplaçament i situació a escales adequades. b. Croquis acotat de les obres a realitzar, especificació detallada de materials, textura i color d’acabat exterior i pressupost d’aquestes obres.

Article 32 Llicències d’obres i usos provisionals 1. A aquestes sol·licituds de llicències se’ls apliquen, a efectes de documentació exigible, les mateixes normes que regeixen, segons l’objecte de les obres o usos, les que tenen caràcter definitiu. No obstant això, a efectes procedimentals i d’eficàcia, tenen els següents trets diferenciats:

a. Es tramitaran d’acord amb l’article 91 del Decret Legislatiu 1/1990 i necessitaran l’informe previ i favorable de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona. b. El caràcter provisional i precari de les obres i el compromís d’enderroc, quan ho acordi l'Ajuntament ha de ser expressament i documentalment acceptat pel propietari del sòl, i aquesta autorització s’ha d’inscriure en el Registre de la Propietat.

Article 33 Llicències de parcel·lacions urbanístiques 1. Es considera parcel·lació urbanística tota agrupació, divisió o subdivisió de terrenys classificats pel planejament vigent com a urbans o aptes per urbanitzar. No es podran realitzar parcel·lacions urbanístiques en els sòls aptes per urbanitzar sense pla parcial aprovat ni quan s’hagi iniciat l’expedient de reparcel·lació i estigui pendent d’aprovació definitiva. 2. A la sol·licitud de llicència de parcel·lacions urbanístiques caldrà adjuntar:

a. Plànol d’emplaçament b. Memòria justificativa dels aspectes tècnics i jurídics. c. Condicions de planejament per procedir a la parcel·lació i descripció de les finques inicials i finals. d. Plànol de parcel·lació a escala adequada (1/200).

58

Article 34 Llicències d’ocupació o primera utilització dels edificis o construccions 1.La primera ocupació o utilització dels edificis està subjecta a llicència, que d’interessat haurà de demanar un cop acabades les obres. A la sol·licitud s’hi haurà d’adjuntar:

a. Original o còpia compulsada del certificat final d’obres emès pel tècnic director i visat pel col·legi professional corresponent, i si s’escau, de la cèdula d’habitabilitat. b. Seguiment del programa de control de qualitat.

2. Els serveis tècnics municipals, després de la inspecció de l’obra, informaran de la seva adequació al projecte aprovat, a les modificacions introduïdes i autoritzades amb posterioritat, si fos el cas, i també el compliment de les condicions de la llicència, en concret del deure d’urbanitzar o de la reposició de serveis urbanístics, i de si les obres es troben en disposició de ser ocupades. 3. Les llicències de primera ocupació es podran referir a la totalitat o a una part del projecte amb llicència d’obres, però en aquest darrer cas hauran de justificar la independència funcional de la part en qüestió, amb la conseqüent finalització de tots els accessos i elements comuns de l’edificació. 4. La llicència de primera ocupació serà preceptiva per a la contractació de les instal·lacions dels serveis d’aigua, gas i electricitat. Article 35 Llicència d’obres d’urbanització 1. Els projectes d’urbanització es tramitaran d’acord amb el que estableix la legislació urbanística. Un cop acomplertes les obligacions derivades de l’aprovació del projecte, en especial la constitució de la garantia prevista en l’article 81 del Decret Legislatiu 1/1990, l’òrgan municipal competent autoritzarà l'inici de les obres, mitjançant el lliurament a d’interessat d’un exemplar del projecte degudament diligenciat. 2. Les llicències d’obres d’urbanització de caràcter complementari o puntual, no incloses en un projecte d’urbanització, i també les de simple conservació o manteniment, es tramitaran com les llicències d’obres menors, i s’exigirà la documentació que permeti conèixer en detall les obres que pretenen realitzar. Article 36 Llicència d’instal·lació i funcionament d’activitats 1. Juntament amb la sol·licitud de llicència d’instal·lació d’activitats industrials previstes en la Llei 3/98 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, per a activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, i d’instal·lacions tècniques de condicionament, elevació i similars, s’adjuntaran els documents següents:

a. Sol·licitud

59

b. Exemplar triplicat del projecte tècnic signat pel tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent, amb el següent contingut:

Nom responsable execució Descripció activitat Emissions Tècniques de prevenció i reducció Gestió dels residus Control d’emissions Medi afectat Declaració de dades confidencials

c. Certificació de comptabilitat urbanística d. Acreditació qualitat del sòl e. Responsable tècnic del projecte f. Estudi d’impacte ambiental (EIA) si s’escau g. Documentació respecte a :

Prevenció d’incendis Accidents greus Protecció de la salut

h. Resum comprensible pels ciutadans.. Article 37 Llicència de modificació d’ús 1. Aquesta llicència no requereix la realització d’obres d’ampliació o reforma, que, si es produeixen, seran objecte de llicència independent. 2. A aquesta sol·licitud, tant si és per a un edifici, local o terreny, s’adjuntarà la documentació següent:

a. Memòria justificativa detallada del nou ús, amb indicació de la seva admissió pel planejament vigent. b. Plànol de situació i emplaçament, en el qual s’expressi clarament la situació de la finca en relació amb les finques veïnes i la xarxa viària. c. Certificació emesa per tècnic competent, visada pel col·legi professional corresponent, acreditativa que l’edifici o local és apte per al nou ús, d’acord amb la normativa urbanística aplicable, amb especial referència al compliment de les condicions d’estabilitat, i aïllaments tèrmic i acústic, i també a les normes sobre prevenció d’incendis necessàries per a l’ús pretès.

Article 38 Llicència d’instal·lacions publicitàries 1. Es consideren instal·lacions publicitàries els cartells, rètols, plaques, tanques o qualsevol element fix que s’instal·li amb aquesta finalitat. Es prohibeixen expressament les instal·lacions publicitàries situades sobre la coberta de les edificacions i les col·locades en terrenys i vials no instal·lades a un edifici. En tot cas, totes les instal·lacions publicitàries han d’harmonitzar, quant a dimensions i característiques, amb el mateix edifici i l’entorn on es situen, i la llicència podrà ser denegada quan a criteri justificat dels Serveis Tècnics Municipals s’incompleixi aquest aspecte.

60

2. A la sol·licitud de llicència s’adjuntarà la següent documentació:

a. Plànol de situació i emplaçament, que expressi amb claredat la situació de l’edifici o terreny on es preveu la instal·lació en relació amb la xarxa viària i/o finques veïnes. b. Memòria explicativa del tipus d’instal·lació, materials que s’han d’utilitzar, cromatisme, característiques i cost estimatiu. c. Fotografia de l’espai i/o edifici on es preveu la instal·lació que permeti apreciar el seu impacte urbanístic i estètic. d. Plànols acotats de la instal·lació prevista, amb detall, que permeti comprovar el compliment dels paràmetres urbanístics aplicables. e. Justificació de l’autorització del propietari del terreny, edifici o base. En els casos d’instal·lacions d’especial entitat o transcendència urbanística, a criteri dels Serveis Tècnics Municipals, es podrà exigir el nomenament d’un tècnic director de la instal·lació.

Article 39 Llicència d’instal·lació de grues o aparells elevadors 1. A la sol·licitud de llicència per a la instal·lació de grues- torre o aparells elevadors, caldrà adjuntar-hi la documentació següent:

a. Plànol de situació i emplaçament, amb expressió de l’executa ubicació prevista en relació amb la mateixa obra i respecte de les finques veïnes, amb indicació de la seva alçada màxima, la posició del contrapès i de les àrees d’escombrada de la ploma i del carro del qual es pengi el ganxo. Sempre que sigui tècnicament i jurídicament possible, les grues s’instal·laran en terrenys privats.

2. Quan s’hagi d’instal·lar en terrenys públics, caldrà indicar també l’espai màxim que ocupi la base de recolzament i les mesures correctores previstes per a la seguretat vial. En aquests casos, la ubicació concreta requerirà l'informe favorable dels tècnics municipals. S’aportarà també el compromís de la reposició del paviment i la retirada de les bases de recolzament, obligacions que seran garantides mitjançant el dipòsit d’una fiança. 3. Justificants dels models GR-1 i GR-2 de l’autorització d’instal·lació de la grua -torre o aparell elevador, emesos per l’entitat d’inspecció i control de la Generalitat de Catalunya.

61

Article 40 Llicències en sòl no urbanitzable 1. La llicència d’obres d’edificacions o instal·lacions d’utilitat pública o interès social, edificis d’habitatges de nova planta i ampliació, en sòl no urbanitzable, atorgada per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, organisme competent per a la seva autorització, després de l’informe previ de l'Ajuntament. La llicència es tramitarà d’acord amb els articles 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/1990 i la documentació exigida serà la mateixa que per les obres de nova planta o ampliació en sòl urbà. Per a les llicència de construcció i implantació de noves granges, explotacions agrícoles i ramaderes, la sol·licitud es tramitarà igual que en les obres descrites en l’apartat anterior, amb un informe previ de l'Ajuntament on es fixaran o determinaran les característiques i condicions de volum i estètiques en cada cas. Requerirà l’informe previ i favorable de la Comissió d'Activitats Classificades, del Departament d'Agricultura i de la comissió d’Urbanisme de Barcelona. 2. Per a la llicència d’obres de rehabilitació, reforma o ampliació d’edificis o explotacions agrícoles i ramaderes existents en sòl no urbanitzable, la sol·licitud es tramitarà igual que pels edificis de nova planta, i s’acompanyarà, a més, amb fotografies de l’edificació existent. La reforma o ampliació d’edificacions existents, no necessitarà el tràmit fixat en els arts. 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/1990, sempre que es mantingui l’edificació antiga, i l’ampliació no es pugui considerar com una nova edificació o explotació independent. 3. S’evitarà que es pugui formar nucli de població, tal i com queda definit en l’article 139 del text refós. S’estableix que hi ha perill de formació de nucli de població quan hi hagin més de quatre habitatges unifamiliars situats al interior d’un cercle de 250 m. de radi centrat en qualsevol de les edificacions existents. Article 41 Llicència per tales d’arbres 1. A la sol·licitud de llicència s’adjuntarà un plànol de situació de la zona a escala mínima 1/1000, amb la indicació dels accessos a la zona d’explotació i pendent del terreny, especificació de les espècies a tallar, nombre d’arbres, diàmetre mínim per espècie, sistema d’extracció i transport de troncs. Les tales d’arbres necessitaran a més el permís del servei de producció vegetal del Departament d'Agricultura. Article 42 Llicència de càmping i caravàning 1. Les instal·lacions de càmping i caravàning s’ajustaran al que estableix el Decret 55/1982 de 4 de febrer del Departament de Comerç, Consum i Turisme i l’Ordre de 14 d’abril de 1982 que el desenvolupa. Només es permeten aquest tipus d’instal·lacions en les zones indicades expressament en aquestes Normes. 2. La tramitació, documentació i informes de la llicència s’executaran d’acord amb la legislació vigent. 3. Els terrenys destinats a càmping i caravàning no podran ser objecte de cap tipus de parcel·lació ni en document públic ni privat, ni a través de la titularitat d’accions o

62

altres títols mercantils o civils, sinó que han de romandre en una sola titularitat mentre perduri el seu ús. 4. L’ocupació del sòl per a instal·lacions o construccions fixes complirà les condicions d’edificació del sòl no urbanitzable. Els edificis situats en terrenys destinats a càmping i caravàning que pel seu valor estètic o històric destaquin dins el medi rústic, seran objecte d’especial protecció de manera que les obres que s’hi facin conservin al màxim les característiques de la construcció i que la situació de les altres construccions permeses, tendes i caravanes, no desmereixin la seva visió. Article 43 Condicions d’urbanització per sol·licitar llicències 1. En el sòl urbà, en tot cas, les edificacions dels terrenys que se sol·licitin, hauran de donar façana a la via pública, oberta en tota la seva amplada. Aquesta ha de comptar com a mínim amb els serveis de xarxa d’aigües potables, evacuació d’aigües residuals i subministrament d’energia elèctrica , pavimentada la calçada i encintada la vorera. 2. Els sòls que gaudeixin dels serveis que s’esmenten en l’apartat anterior i que els manquin la pavimentació de la calçada i l’enllumenat públic, podran igualment sol·licitar llicència d’acord amb l’article 120 del Decret legislatiu 1/1990. Si el terreny fa front a més d’una via, els compromisos als quals es refereix aquest article, s’estendran als serveis que faltin als carrers que facin front a les diferents façanes. 3. Les fiances que es constitueixin per garantir els compromisos fets d’acord amb l’apartat anterior podran estar prestats per entitats bancàries o d’assegurances. 4. En sòl urbanitzable programat es tindrà en compte el que disposa l’article 121 del Decret legislatiu 1/1990. Article 44 Inspecció de les obres 1. Abans de començar l’execució d’una obra de nova planta, l'Ajuntament haurà d’assenyalar sobre el terreny l’alineació fixada, i estendre per aquest motiu la corresponent acta, que eximirà el promotor d’aquesta obra de tota la responsabilitat en l’alineació de l’edifici, si la seva realització assenyalada s’ha ajustat en l’acta esmentada . Aquest assenyalament s’efectuarà després de la sol·licitud prèvia de l’interessat. 2. Així mateix, l’interessat comunicarà a l'Ajuntament el moment en què l’obra sobrepassi de la rasant del carrer i en què assoleixi l’altura autoritzada, amb l’objecte que els serveis tècnics municipals efectuïn les oportunes comprovacions, de les quals s’estendrà la corresponent acta perquè consti el resultat de la comprovació. 3. Acabades les obres, l’interessat ho notificarà a l'Ajuntament, i l’hi adjuntarà la certificació del facultatiu director, amb l’objecte d’efectuar la inspecció final de les esmentades obres. Amb aquesta inspecció, es comprovarà si l’interessat s’ha ajustat a la llicència atorgada, i també, si s’han reparat els danys i perjudicis causats en la via pública; desguassos, cables elèctrics i qualsevol altre servei anàleg, així com també els de caràcter privat a tercers.

63

Article 45 Termini i pròrroga de llicències 1. Quan les obres no puguin acabar-se en el termini assenyalat, abans que s’acabi l’interessat podrà sol·licitar pròrroga per un altre termini de la meitat del que s’ha concedit inicialment. Si la sol·licitud de pròrroga no es resol en el termini de trenta dies hàbils, s’entendrà atorgat per silenci administratiu positiu. Títol III Règim urbanístic del sòl Capítol 1r: Disposicions generals Article 46 Règim urbanístic del sòl 1. El règim urbanístic del sòl, d’acord amb el que s’ha previst en l’article 21 del Decret Legislatiu 1/1990, es defineix a través de:

a. Classificació del sòl segons el seu règim. b. Qualificació urbanística del sòl, amb la divisió de sistemes i zones.

Article 47 Classificació del sòl 1. El territori ordenat per aquest pla general es classifica, a efectes del règim jurídic del sòl, en sòl urbà, sòl urbanitzable programat , sòl urbanitzable no programat i sòl no urbanitzable. Aquesta classificació queda representat gràficament en el plànol a E: 1/4000 "Àmbits d’actuació. Sòl urbà. Sòl urbanitzable". 2. El sòl urbanitzable es convertirà en urbà a través de l’execució del planejament segons els procediments establerts en la legislació vigent, per mitjà de l’execució de l’obra urbanitzadora prevista en el pla i el compliment de les obligacions que els corresponen als propietaris. 3. El sòl no urbanitzable no es podrà transformar en urbanitzable durant la vigència d’aquest pla general. Article 48 Abast dels terminis del pla general 1. En el sòl urbà, el pla general determina l’ordenació de forma detallada, i és d’immediat i directe compliment, sense necessitar una regulació ulterior. 2. En el sòl urbanitzable programat, l’ordenació detallada l’efectuarà el pla parcial, si bé el pla general fixa, amb caràcter mínim i de manera vinculant, les determinacions sobre la xarxa viària, els espais lliures, les dotacions comunitàries i el tipus d’ordenació, en els plànols d’ordenació. 3. En el sòl urbanitzable no programat s’estableixen els usos incompatibles, les característiques tècniques que han de tenir les actuacions en aquesta categoria i la definició del nucli de població. Les determinacions previstes en els plànols sobre la xarxa viària i espais lliures seran igualment vinculants.

64

4. En el sòl no urbanitzable, la regulació s’ha d’aplicar directament, amb les particularitats que s’assenyalen en l’article 13 d’aquestes normes. Capítol 2n: Sistemes generals i locals Article 49 Definició 1. Els sistemes són el conjunt d’elements que ordenadament relacionats entre si contribueixen a aconseguir els objectius del planejament en matèria de comunicacions, vialitat, espais lliures, equipaments comunitaris i infraestructures urbanes. 2. Els sistemes seran generals quan funcionalment vagin dirigits a cobrir necessitats de tot el territori ordenat. Per contra, seran locals els sistemes que estructurin orgànicament de manera específica un sector. 3. Els sistemes generals queden representat gràficament en els plànols d’ordenació: "Ordenació del sòl no urbanitzable" a E: 1/5000, “Equipaments i espais lliures” a E: 1/4000 i "Vialitat" a E:1/4000. La resta de previsions que, pel que fa a sistemes, s’efectuï en qualsevol classe de sòl tindran la consideració de locals. Article 50 Determinació de l’ús 1. Els sistemes generals que, en el moment de l’aprovació del pla general, estiguin afectats per un servei públic, es continuaran prestant en la forma que s’utilitzaven fins ara. 2. Els sistemes generals de nova creació es vincularan a un ús a través de les mateixes Normes o per mitjà de plans especials. 3. Els sistemes locals quedaran afectats al seu destí per mitjà de les normes o pel pla parcial que ordeni un sector de planejament. Article 51 Execució dels sistemes 1. Els sistemes generals s’executaran d’acord amb l’article 20 d’aquestes normes. 2. Els sistemes locals en sòl urbà es duran a terme a través del sistema previst en el pla especial que els ordeni, en unitat d’actuació que els emmarqui, i en el cas que no existeixi per mitjà d’un projecte d’obra municipal. Els situats en sòl urbanitzable es desenvoluparan, si s’escau, a través del sistema establert per a l’execució del pla parcial. Article 52 Titularitat i gestió dels sistemes 1. El sòl destinat a sistemes generals serà de domini públic o privat, tal com s’estableix en l’article 20 d’aquestes normes.

65

2. Els serveis de titularitat pública que s’estableixin sobre els esmentats sòls, es podran efectuar:

a. Per gestió directa mitjançant òrgans o ens de la pròpia concessió administrativa. b. Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa. c. Per constitució del dret de superfície o un altre anàleg que atribueixi al seu titular la gestió de l’equipament previst en el pla o plans parcials o especials que es redactin a aquest efecte.

Article 53 Sistema viari 1. Definició: el sistema viari comprèn el sòl que es destina a vies de circulació proposades per aquest pla o les que resultin del seu desplegament. Es consideren vies: les calçades, les voreres, les zones d’estacionament, els carrers de vianants, les illetes i les restants àrees lliures de protecció o reserva per a l’ampliació dels vials existents. S’inclouen en la xarxa viària principal les següents vies:

a. Com a sistemes generals: comprèn el sòl ocupat, per les carreteres, pels enllaços entre carreteres definits en el Pla General i assenyalats en els plànols a E: 1/5000 "Ordenació del sòl no urbanitzable" i a E: 1/4000 “Vialitat” S’inclouen en la xarxa viària secundaria les següents vies: b. Com a Sistemes Locals: El conjunt de carrers per on es distribueix el tràfic en la població i en les seves extensions Els camins rurals que es garfien en el plànol a E:1/5000 "Ordenació del sòl no urbanitzable" S’inclouen en la xarxa viària local la resta de vials no inclosos en els apartats anteriors.

2.Ordenació i regulació

a. En el sistema de carreteres s’estableix una reserva de protecció, així com sectors de millora en el traçat. Per tant, aquests sòls queden integrats al sistema amb les limitacions i disposicions que estableix la Llei 7/1993 de 30 de setembre de carreteres. b. En la conservació, l’ús i l’explotació dels camins rurals s’estableix una jerarquia de protecció que l'Ajuntament tindrà cura de portar a terme. c. Les vies integrades en els sistemes generals que tinguin la consideració de carreteres quedaran subjectes a la seva normativa específica. Les vies rurals integrades en els sistemes generals quedaran subjectes a les previsions establertes en l’article 91 d’aquestes normes.

66

Article 54 Sistema d’infraestructures 1. El sistema general d’infraestructures comprèn els serveis d’abastament d’aigües, centrals receptores i distribuïdores d’energia elèctrica i xarxes de subministrament, centrals de comunicació i telèfons, parcs mòbils de maquinària, xarxes ferroviàries i les seves instal·lacions, plantes incineradores o abocadors de deixalles, i altres possibles serveis de caràcter afí. 2. El pla general, en els seus plànols d’ordenació a E: 1/4000 “Equipaments i espais lliures”, a E:1/4000 “Xarxa de clavegueram”, “Xarxa de subministrament d’aigua potable, “Xarxa d’enllumenat”, delimita reserves per a l’establiment dels esmentats serveis, si bé per a la seva execució serà necessària la redacció d’un pla especial. 3. Tanmateix, quan el desenvolupament de la ciutat exigeixi la instal·lació d’alguns dels serveis abans assenyalats, i no hi ha una reserva de sòl en aquest pla per a aquests serveis, es podran situar en sòl urbanitzable no programat i en sòl no urbanitzable, d’acord amb el tràmit de l’article 127 del Decret Legislatiu. 4. En aquest sòl s’admeten únicament les activitats i construccions pròpies de la funció que en cada cas tingui assignada de entre les que s’inclouen en la seva definició. Article 55 Sistema de parcs i jardins urbans 1. En aquest sòl es comprenen els espais lliures destinats a la formació de parcs, places i jardins públics. 2. Constituiran parcs públics totes les reserves que per a aquesta finalitat du a terme el pla general, i tingui la consideració de sistema general. Per contra, seran places i jardins públics els espais lliures previstos en el pla general que no tinguin la consideració de sistema general, i els que prevegin els plans parcials en compliment de l’article 25.2.b del decret Legislatiu 1/1990. 3. Els sòls destinats a places i jardins públics en els plans parcials hauran de concentrar-se un 60 % de la seva superfície, en una única àrea. Aquesta haurà de ser útil als seus mateixos objectius i sense que en cap punt els seus pendents siguin superiors al 10 %. 4. Els sòls reservats de sistema general de parcs es garfien en el plànol a E: 1/4.000 "Equipaments i espais lliures". La resta dels espais lliures es consideren Sistemes Locals. Article 56 Usos admesos en parcs i jardins 1. Compatibilitzant amb l’ús d’esbargiment i descans que tot parc, jardí o plaça requereix, s’admeten construccions, instal·lacions i altres usos que no comportin cap perjudici al gaudiment i a la utilització pública, així com ocupacions temporals per a fires, circs, festes en espais no enjardinats o que les instal·lacions existents siguin compatibles amb aquestes ocupacions.

67

2. També s’admetran instal·lacions per a la pràctica esportiva i cultural, mentre no excedeixin el 10 % del sòl executat, i sempre i que no necessitin d’edificació. 3. En cap cas s’admetran aprofitaments privats del sòl i la volada sobre d’aquests espais. Per contra, s’admet la situació en el seu subsòl de serveis públics, que es podran gestionar directament o indirectament. 4. Finalment, s’admet la possibilitat de llums i vistes de les finques veïnes, però no l’accés rodat a través d’aquest espais a les finques privades. Article 57 Sistema d’equipaments 1. Tenen la consideració d’equipaments públics, els sòls que es destinin a usos públics o col·lectius al servei dels ciutadans. 2. Els sòls adscrits al sistema general d’equipaments públics seran de titularitat pública o privada tal com estableix l’article 20 d’aquestes normes. 3. A part dels equipaments previstos en el pla, la iniciativa particular podrà instal·lar en les distintes zones d’edificació privada, els que siguin del seu interès, acomplint en tot cas, la normativa pròpia de cada zona. En el carrer Capsavila núm. 9 s’instal·larà un equipament privat destinat a hotel- restaurant, amb els paràmetres edificadors de la Zona “A Conjunts Històrics”, en la que esta inserit, i una ocupació del pati del 100 %. 4. Formen el sistema general d’equipaments tots els sòls representat gràficament en el plànol a E: 1/4.000 de "Equipaments i espais lliures". Els restants es consideraran sistemes locals. Article 58 Destí dels equipaments 1. Dins del sistema genera d’equipaments es poden establir els següents usos:

a. Docent: Amb possibilitat d’instal·lar centres maternals i preescolars, CEIP, IES, de Formació Professional i les seves instal·lacions annexes. b. Sanitariassistencial: hospitals, centres extrahospitalaris i residències de vells. c. Socioculturals: cases de cultura, biblioteques, centres socials i llars de vells. d. Administratius: centres per a l’administració pública, congressos i exposicions, serveis de seguretat pública i altres d’anàlegs. e. Proveïment: Mercats. f. Cementiri. g. Esportius. h. Serveis tècnics. i. Recreatius i d’espectacles. j. Restauració- hoteler

2. La gestió dels serveis que s’instal·lin en cadascun d’aquests equipaments, així com els de nova creació es vincularan a un ús a través del mateix pla general o per mitjà dels plans especials. Igualment per la modificació de l’ús d’un

68

equipament dintre dels admesos en aquest tipus de sòl es requerirà l’elaboració d’un pla especial.

Article 59 Condicions d’edificació 1. L’edificabilitat màxima sobre parcel·la serà la d’ 1m2 de sòl. Quan es trobin situats en sòl urbà l’edificabilitat s’ajustarà a les condicions urbanístiques de l’entorn, a més de les derivades de les necessitats pròpies de l’equipament. 2. La configuració i distribució dels cossos de fàbrica en cada solar haurà de ser de tal manera que es concentrin en d’interior de cada parcel·la la sistematització d’amplis espais amb arbrat i jardineria. 3. L’altura màxima permesa, llevat en casos excepcionals i concrets, serà de 9,50 m. sobre la cota natural del terreny, en tots els punts de la parcel·la. 4. Els establiments que estiguin funcionant en el moment de l’aprovació del Pla i que resultin qualificats de sistemes d’equipaments públics, siguin públics o privats, podran ampliar la seva edificabilitat fins a arribar a les condicions d’edificació de la zona on estan emplaçats o, com a mínim fins a l’índex d’edificabilitat a 1,50 m2 sostre/m2 de solar. Els equipaments de titularitat pública o privada, que ocupin edificis existents disconformes amb el paràmetre d’edificabilitat (1 m2 sostre/m2 sòl), es consideraran incorporats a l’ordenació del Pla General mentre subsisteixin, i si els edificis queden regulats per a condicionants de protecció urbanística, hauran de fer front a les disposicions que s’estableixin. En cap cas però podran fer ampliacions si es supera el paràmetre de 1,5 m2 sostre/m2 sòl. Capítol 3r: Sòl urbà Secció primera. Disposicions generals Article 60 Definició 1. El sòl urbà comprèn les àrees ja consolidades per l’edificació, o proveïdes dels serveis urbanístics bàsics, i que per aquestes raons han estat incloses dins del perímetre corresponent. Article 61 Desplegament del pla general 1. L’ordenació prevista del pla general pel sòl urbà, s’aplicarà directament sense que calgui planejament ulterior. 2. No obstant això, els plànols d’ordenació assenyalen els quatre sectors en els quals l’aplicació de la normativa i l’obtenció del sòl públic s’haurà d’estudiar a través de plans especials. 3. També, si les circumstàncies ho aconsellen, l'Ajuntament podrà autoritzar la formació d’altres plans especials o estudis de detall per resoldre la casuística

69

concreta, d’acord amb el que estableixen aquestes normes i les restants disposicions legals. 4. El pla general preveu en sòl urbà deu unitats d’actuació a fi d’unificar l’execució de l’ordenament per una àrea concreta. 5. Amb caràcter general, l’execució de les unitats d’actuació serà pel sistema de compensació, excepte en els casos que, pel fet de tenir caràcter prioritari segons el programa d’actuació del pla s’efectuïn pel sistema de cooperació. En tot cas, si l'Ajuntament ho creu convenient, es podrà passar al sistema de cooperació. Article 62 Parcel·lació 1. S’entén per parcel·la, la superfície de sòl urbà que resulta del procés de divisió de la propietat privada edificable, un cop fetes les aportacions de sòl per espais i sistemes públics ordenats pel plantejament. 2. Per ser edificables les parcel·les hauran de complir les condicions de l’article 43 d’aquestes normes. Les façanes als passatges es consideraran accessòries de la principal és aquesta la que expressa la condició de solar del terreny de referència i per la que s’estableixen les condicions edificatòries. 3. Les normes específiques de cada zona fixen les condicions obligatòries de parcel·lació a fi de garantir les possibilitats d’una edificació adequada. Aquestes condicions poden referir-se a façana mínima, superfície mínima, inamovibilitat o regularització obligatòries, etc. En tot cas seran prèvies i inexcusables a les condicions d’edificabilitat. 4. Per a tot canvi, d’agregació, divisió, permuta o altre dret parcel·lari existent, cal la corresponent llicència de parcel·lació sense la qual no tindrà validesa a efectes del planejament urbà. Article 63 Urbanització 1. S’entén per urbanització el conjunt d’espais públics, d’espais lliures o d’equipaments i serveis urbans que, formant part dels sistemes viaris o d’infraestructura, defineixen el sòl urbà d’ús col·lectiu que permet al seu voltant la formació de solars d’edificació privada. 2. Les obres de configuració d’aquests espais es faran segons els corresponents projectes d’urbanització que desenvolupin les determinacions establertes en el Pla general. 3. El pla general indica per a les obres d’urbanització les definicions de les alineacions de vial i de línies de vorada per a les vies públiques, places i passatges i els perímetres d’espais verds per als parcs, places i jardins urbans. 4. Les determinacions anteriors apareixen en els plànols a E: 1 /4000 de “Equipaments i espais lliures” i “Vialitat”. Els projectes d’urbanització corresponents podran, després de la justificació prèvia raonada, introduir modificacions objectives

70

en la forma concreta en que es disposen els elements d’urbanització assenyalats en el plànol. 5. La completa urbanització de l’espai públic que correspon a la façana de cada parcel·la és prèvia a la seva consideració com a solar edificable, tal com apareix en l’article 119 del Decret 1/1990 de 12 de juliol. 6. Per a les unitats d’actuació, la urbanització de tota la unitat és prèvia a la concessió de cap llicència al interior del seu perímetre. Article 64 Edificació 1. S’entén per edificació el procés de construcció privada en ús de l’edificabilitat concedida pel pla general als solars definits com a zona edificable. 2. L’edificabilitat privada s’ordena segons aquestes normes, les disposicions generals referents als usos, tipus d’ordenació i zones edificables establertes en el pla, i les ordenances d’edificació específiques per a cada zona edificable. 3. L’edificació existent en sòl urbà en el moment de l’aprovació inicial del pla, i que disposi de llicència d’edificació pertinent, de conformitat amb el que determina l’article 93 del Decret Legislatiu 1/1990, queda reconeguda amb dret de mantenir-se, amb les obres de conservació, reforma i consolidació que s’escaiguin, fins i tot en aquells casos en què resulti excessiva o en disconformitat amb les condicions d’ordenació establerta pel nou pla. En cas d’enderroc, però, la nova obra haurà de seguir les ordenances que el pla imposa a la zona corresponent. Article 65 Tipus d’ordenació El pla general estableix per al sòl urbà tres tipus d’ordenació. L’edificabilitat privada del sòl urbà es regula segons la classificació del sòl en vuit zones respectivament adients als tres tipus d’ordenació.

Conjunts d’ordenació unitària. zona A: Conjunts històrics zona B: Conjunts urbanístics zona C: Conjunts arquitectònics

Illes d’alineació geomètrica. zona D: Illes de cases en filera zona E: Illes de pati interior zona H: Illes de parcel·lació industrial

Solars d’ocupació singular. zona J: Residència unifamiliar aïllada zona K: Blocs aïllats zona L: Indústria aïllada

71

Article 66 Definició dels paràmetres reguladors Es prenen com a reguladors els paràmetres següents: 1. Densitat: És el nombre d’habitatges per hectàrea. (nre. hàbit. / ha. ) 2. Illa: És la superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües. 3. Alineació de carrer: És l’alineació geomètrica que marca la separació entre els

sòls edificables i els espais de vialitat pública. La donen els plànols d’ordenació, i, normalment , però no sempre, defineix amplades constants i regulars de l’espai viari.

4. Alineació de l’edificació o línia de façana: Línia sobre la qual s’ha d’alçar

obligatòriament la façana davantera de les edificacions que fan front a la via pública. Pot coincidir o no amb l’alineació de carrer. Pot coincidir o no amb l’alineació de vial.

5. Parcel·la mínima: És la mínima superfície que ha de tenir un solar o finca perquè

pugui ésser edificada separadament. Les parcel·les existents anteriors a la revisió del pla general i que constin en el padró de l’IBI, encara que no acompleixin les prescripcions de parcel·la i façana es consideraran igualment edificables.

6. Ocupació màxima: És el percentatge de la superfície de parcel·la que pot ésser

ocupada per l’edificació en planta baixa, soterranis o projecció vertical de qualsevol altra planta per sobre de la baixa.

7. Façana mínima: És la mínima longitud de façana a espai públic que han de tenir

les parcel·les de superfície mínima perquè siguin edificables separadament. 8. Fondària edificable: És la distància màxima, amidada a partir de la línia de

façana davantera, dins de la qual s’ha d' inscriure l’edificació. La línia que la defineix no pot ésser ultrapassada per la façana posterior.

9. Sostre edificable: És la màxima superfície de sostre que es pot edificar sobre la

parcel·la. No computaran com a sostre edificable els soterranis s’entén per soterranis els cossos totalment enterrats respecte del nivell de terres exteriors, amb una tolerància de la cota superior del forjat del sostre d’ 1 m sobre la cota del terreny exterior.

10. Coeficient d’edificabilitat net: És el coeficient que determina, respecte de la

superfície de parcel·la, el sostre màxim que es pot edificar en el solar.

72

11. Volum màxim: Grandària màxima ocupada pel prisma que determinaran les façanes i coberta de l’edifici.

12. Alçària reguladora màxima:

a. En l’ordenació referida a l’alineació de vial: És l’alçària que poden assolir com a màxim les edificacions en el ràfec de la coberta o en la cara superior de l’últim forjat (o la seva projecció horitzontal en cas de trobar-se retirat). El punt d’arrencada del pla inclinat de la coberta, no estarà a més de 0,40 m. de la part superior de l’últim forjat en el Pla de la façana. Per damunt d’aquesta alçària només es podran construir barbacanes o baranes de terrat, acabaments de coberta o elements decoratius amb una alçària no superior a 1,00 m i construccions auxiliars com dipòsits, claraboies, caixes d’escala i d’ascensors, etc. sense superar un díedre del 30%, definit sobre el pla horitzontal de l’alçària reguladora, i des de les línies de façana i de profunditat edificable. L’amidament de l’alçaria reguladora es farà en el punt mig de la línia de façana, des del nivell de la rasant oficial de la vorera. En cas de façanes en cantonada i xamfrà, l’alçada es prendrà en el punt mig de la suma de les longituds de façana. Si existeix diferenciació del nombre de plantes permeses en cada una de les façanes, l’alçada es prendrà separadament per cada façana.

b. En l’ordenació aïllada: És l’alçària que poden assolir com a màxim les edificacions en el punt construït més alt de la coberta, o del ràfec segons el cas. L’amidament de l’alçaria reguladora es farà des de qualsevol punt del terreny en contacte amb l’edificació, considerant la projecció sobre el pla de façana corresponent del punt més alt de la coberta, entenent per cota màxima teòrica del terreny 2 metres per sobre el nivell de la vorera.

13. Nombre màxim de plantes: És el nombre màxim de plantes permeses dins de l’alçaria reguladora màxima. Cal respectar alhora aquestes dues constants: alçària i nombre de plantes.

14. Planta soterrani: Són les superfícies situades per dessota de la planta que tinguin

la consideració de planta baixa de la parcel·la. Es permeten sotmetent-se a les mateixes condicions d’ocupació de la planta baixa corresponent. En cap cas és permès l’ús d’habitatge, estudi, despatx, oficina ni usos complementaris residencials o sanitaris ni cap altre que exigeixi una permanència continuada de personal en aquesta planta, ni es podran utilitzar per habitatge. Els pisos inferiors a un primer soterrani només es podran destinar a garatges, mals endreços, instal·lacions tècniques, càmeres blindades o similars. En edificis d’habitatges de nova construcció, amb plantes soterrani, es procurarà que es disposi d’una plaça de garatge per cada vivenda.

15. Planta baixa: Es regula com a tal el volum construït des del nivell de la rasant del

vial o espai públic en el punt mig de la façana, fins a una altura màxima de 3,60 m a partir de la qual el volum restant es considerarà com una primera en altura.

73

16. A les plantes baixes serà permesa la construcció de terrabastalls lleugers, sempre que no tinguin accés independent des de l’exterior, es separin almenys quatre metres de la línia de façana, i guardin alçades interiors lliures mínimes de 2,40 m.

17. Per situar la cota del paviment de planta baixa en el cas d’ordenació segons

alineació de vial, es prendrà com a referència la rasant de la vorera a la qual fa front la façana davantera. La cota del paviment haurà de situar-se entre 0,60 m per dessota del punt de màxima cota i 0,60 m per sobre del punt de mínima cota de rasant. Quan, d’acord amb l’aplicació d’aquesta condició i a causa del pendent del vial, hi hagi més d’una planta que se situï dins dels límits establerts, tindrà la consideració de planta baixa, per a cada parcel·la, la de posició inferior.

18. En el cas d’ordenació en edificació aïllada, tindrà la consideració de planta baixa

aquella que llur paviment queda situat a un metre com a màxim per damunt de la cota de la rasant del vial o de l’espai públic que faci front a la parcel·la.

19. Planta pis: S’entendrà per planta pis tota planta edificada situada per damunt de

la planta baixa. Aquestes plantes superiors s’han d’ajustar en línia de façana, pati d’illa i profunditat edificable a les ordenances específiques de cada zona respecte d’aquest tema, les quals fixen també el nombre màxim de plantes. L’alçària lliure entre les plantes de pis serà com a mínim de 2,50 m i com a màxim de 3,00 m

20. Volades i cossos sortints: És la condició que fixa les característiques i la superfície màxima amb què es permetrà que les plantes altes envaeixin la superfície vial forjant en avançar la línia de façana en forma de balcó, galeria o tribunes. Excepte en els carrers de més de 12 m serà obligat que el front de la volada sigui paral·lel a la línia de façana i en tots els casos, que l’arrencada es retiri 80 cm de l’eix mitjancer. No es permeten volades situades a menys de 3 m de qualsevol punt de la rasant de la vorera. Sobre el pati d’illa, excedint de la profunditat edificable, valdran els mateixos paràmetres que tingui la corresponent façana del carrer.

La volada no podrà superar mai en cap cas l’amplada de la vorera.

a. Per als conjunt històrics (Zones A i B ) Per a la primera planta: Volada màxima: 0,60 m. Superfície màxima: Longitud façana x 0,45. Per a les restants plantes: Volada màxima: 0,40 m. Superfície màxima: Longitud façana x 0,20 m. b. Per als conjunts d’alineació geomètrica (Zones D,E,G i H) Volada màxima és l’amplada del carrer dividit per 10, i sempre inferior a 1,20m.

Volada màxima = Amplada carrer /10 = < 1,20 m.

La superfície de la volada serà segons si és balcó o tribuna:

74

Sup. de Balcó = 1/2 Amplada Façana x (A. carrer/10) Sup. de Tribuna = 1/3 Amplada Façana x (A. carrer/10)

Superfície màxima de volada: Sv màx. = sup. balcó +sup. v tribuna. Sv màx.<= 1/2 Façana x (A. carrer/10)

21. Ràfec: És la part de coberta que sobresurt del pla de la façana per tal de protegir-

la de l’acció directa de la pluja. Els ràfecs de teulada tindran una volada màxima de 0,60 m en els carrers d’amplada fins a 12 m i de 0,80 m en els carrers més amples.

Ordenació interior:

1. Característiques obligades dels espais lliures d’edificació interior a la parcel·la. 2. Pati d’illa: És la superfície delimitada per l’alineació geomètrica que defineix

les façanes d’edificació interiors a l’illa. Aquesta alineació és normalment -però no sempre- paral·lela a la línia de façana segons una "profunditat edificable". a) Quan un pati d’una finca particular, en qualsevol zonificació, quedi

encaixat pels quatre costats, entre altres patis edificats, per raó de la parcel·lació existent, i aquests paraments que el limitin tinguin una alçada igual o superior a una primera planta, per raons d’higiene i ventilació , es permetrà ocupar-lo al 100%, garantint les ventilacions, i il·luminacions que calguin si l’ús de la planta baixa, amb un màxim de 3,2 metres, mesurats des del nivell del pati, per enrasar-se als patis veïns. La coberta d’aquesta ocupació, haurà de ser plana, transitable o no. Si aquesta coberta s’utilitza com a terrassa de la planta primera s’haurà de complir el que preveu el dret Civil català, pel que fa als drets de visites i servituds sobre els predis veïns.

b) Aquesta solució, s’estableix únicament per elevar el nivell del pati a la primera planta, i evitar la situació puntual d’alguns patis que s’han convertit en pous humits, per la construcció dels patis adjacents, pel que sobre el sostre que resulti en cap cas es podrà construir cap element fix o desmuntable (ni pèrgoles, barbacoes, tendals, etc..)

c) En el moment en que estigui aprovada definitivament l'Ordenança reguladora dels patis interiors de les finques, prevaldrà el que aquesta ordanança determini.

3. Edificació auxiliar :Es una edificació exclusivament en planta baixa, amb

coberta inclinada i fins a una altura màxima de 3,20 metres considerada des del nivell original de les terres fins al ràfec de la teulada, que tindrà un pendent màxim del 30 % amb acabat de teula àrab.

4. Aquesta ordenació, apareix usualment com a sostre que ocupa l’edificabilitat

atorgada al pati per la corresponent qualificació urbanística de la parcel·la, (en aquest supòsit quedarà regulada específicament en cada qualificació) o com edificabilitat atorgada a solars concrets amb façana a la via pública.

75

5. Aquesta edificabilitat, es situarà com a continuació natural de la planta baixa, a excepció dels casos representat gràficament explícitament en plànol 01 Ordenació del sòl urbà i urbanitzable, a on per preexistències o altres condicionants es fixa la posició de l’edificabilitat respecte al pati.

6. En les edificacions urbanístiques en que sigui permesa la edificabilitat del pati

en línia de façana (lateral o posterior), i aquesta façana doni a un carrer que disposi de la urbanització bàsica i d’accés rodat i de vianants, es podrà autoritzar un ús residencial, amb els paràmetres que fixi la qualificació urbanística.

7. En la resta dels casos els usos permesos seran els mateixos que els de la

planta baixa, quan l’edificabilitat sigui prolongació de la planta baixa principal, i només usos auxiliars a l’habitatge (garatge, magatzem particular, etc...) quan aquesta edificabilitat atorgada al pati es situï separada de l’edifici principal, en aplicació de la normativa específica de cada qualificació.

8. En tots els casos la finca es indivisible, no es poden separar l’edificació

atorgada al pati, de la finca matriu que la possibilita.

9. Verd Privat: Són les superfícies annexes a parcel·les urbanes edificables,

utilitzables exclusivament com a jardí privat, sense edificabilitat ni sense computar en els paràmetres de sostre edificable. Aquesta zonificació apareix normalment en la part posterior de les parcel·les, i en cap cas es acceptable altres usos que el propi d’una zona verda.

10. Separacions als límits o patis privats: Són les distàncies mínimes que,

amidades des de les partions de la parcel·la cap endins, defineixen unes franges de superfície d’aquesta parcel·la que no poden ésser ocupades per l’edificació, destinades a aparcament, jardins o emmagatzematge.

11. Tanques: Són els elements de separació entre parcel·la i espai públic o entre

parcel·les. El tancament entre parcel·les és obligatori d’obra massissa fins a 1,10m de la rasant del terreny i fins a 1,80 m si és vegetal. El tancament dels solars sense edificar, en línia de façana, serà obligatori, amb una tanca d’obra massissa arrebossada i pintada de 1,80 metres d’alçada per solars entre mitgeres i amb la tanca descrita en l’article corresponent per solars d’ocupació aïllada.

12. Reculades de l’edificació: Es defineixen dos tipus de reculada: a. La reculada del cos d’edificació que es dóna quan una part d’una

planta s’enretira respecte de la línia definida per l’aplicació de la fondària edificable, amb la finalitat de no esgotar aquesta fondària.

b. La reculada per motius compositius, que es dóna quan part o parts de les façanes dels edificis es retiren escassament (màxima 40 cm) de

76

l’alineació d’edificació o de la que resulta d’aplicar la fondària edificable màxima.

13. Mitgeres: És el mur emplaçat sobre la partió de parcel·la que va des dels

fonaments fins a la coberta sense interrupció de continuïtat i sobre el qual recauen les servituds de mitjanaria, ús mancomunat i impediment d’obertura.

14. El tractament de les mitgeres que quedin vistes haurà de ser com a mínim

l’arrebossat. Es prohibeixen els aïllaments vistos. 15. Voreres :Anirà a càrrec de la propietat l’execució de la vorera en el tram de

façana corresponent a la seva finca, i dels serveis urbans que s’hagin de soterrar a la vorera, sempre que estigui qualificada com a solar edificable, i no inclosa en cap àmbit de planejament superior (que ja defineix l’acció urbanitzadora).

16. Les ordenances municipals fixaran l’abast de la intervenció, els terminis i les

garanties necessàries per la seva execució. 17. Rètols: Serà d’aplicable el que disposen les ordenances reguladores de

rètols. Mentre aquesta ordenança no sigui vigent, s’ha de considerar que :

a. En general, qualsevol rètol a situar en el casc urbà hauran d’estar vinculats amb l’activitat a desenvolupar en el local, i fixats directament a la façana, amb unes mesures adequades a les obertures, sense possibilitat d’ocupar tota la façana. Es prohibeixen altres rètols publicitaris.

b. Els rètols a situar en el Casc Antic hauran de realitzar-se amb materials adients a l’entorn, hauran d’estar col·locats a la façana i no podran fixar-se als balcons ni cossos sortints. Es prohibeixen específicament els rètols lluminosos.

18. Conjunts d’edificació simultània :Els conjunts d’edificacions simultànies, que

formen conjunts homogenis, i que no estan qualificats com a Zona B Conjunts Urbanístics, perquè s’han construït en qualsevol altre qualificació urbanística, (pel que no tenen paràmetres de conservació de la unitat formal), si la seva qualitat així ho aconsella, es fixaran les condicions estètiques del conjunt en un estudi de detall redactat per l'Ajuntament, o en la pròpia llicència d’obres , de parcel·lació o en la de primera ocupació segons s’escaigui.

19. Habitatges :En els habitatges de nova construcció, o els afectats per una

rehabilitació important, que necessitin de projecte arquitectònic, o que afectin la redistribució interior produint més habitatges dels existents, seran d’aplicació els següents punts :

a. La superfície mínima dels habitatges serà de 40 m2 útils. b. Qualsevol cambra que tingui les mides d’un dormitori, o que sense

tenir-les si pugui inscriure un quadrat de 1,90 x 1,90 metres és considerarà habitació, i per tant s’haurà de ventilar i il·luminar

77

d’acord amb el que estableix el decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat.

c. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts ni patis de ventilació s’admetrà en cuines, cambres higièniques, rebost, safareig , etc, sempre i quan s’assegurin les condicions higièniques.

Secció segona. Conjunts d’ordenació unitària Article 67 Conjunts d’ordenació unitària 1. És aquell tipus d’ordenació que fixa una regularitat estricta del resultat edificat d’una zona, no solament quant a la volumetria, sinó també en les formes de divisió parcel·laria, en la disposició de l’edificació sobre el solar, en la constància del tipus arquitectònic, i en la composició de façanes, materials i acabaments. 2. L’interès d’aquests conjunts pel bon ordre estètic i ambiental de la vila, fa que s’hagin de considerar subjectes als criteris d’uniformitat i regularitat que van presidir la seva primera formació. Les llicències d’edificació en aquestes zones s’hauran de referir a l’acompliment de l’ordenament unitari que per a cada un dels conjunts s’estableixi. 3. Per a aquestes zones es regula el procés:

a. de conservació i millora de l’edificació existent b. d’ampliació dels edificis ja construïts c. d’extensió i completament del conjunt, amb nous edificis de la mateixa tipologia.

4. Els conjunts unitaris s’ordenen segons tres zones: Zona A: Conjunts històrics Zona B: Conjunts urbanístics Zona C: Conjunt arquitectònic (passa a tipologia D)

Article 68 Zona A. Conjunt històric 1. Són aquells conjunts que sense tenir una regularitat de parcel·lació ni d’edificació, presenten un grau elevat d’uniformitat i de coherència formal, per la seqüència i agrupació en que es troben i per les característiques constructives i arquitectòniques pròpies d’un període històric passat, que els fa veure avui com a unitaris. 2.Tipus d’obres permeses:

a. Obres de conservació i restauració: Són les dirigides a canviar un o diversos elements malmesos, i hauran de limitar-se a la seva reposició utilitzant materials de naturalesa semblant o igual als existents. b. Obres de millora. Són les que, conservant i restaurant les façanes i cobertes de l’edificació existent, modernitzin les condicions higièniques i sanitàries del interior, o adaptin la seva distribució a les necessitats actuals.

78

c. Obres d’ampliació. Quan les limitades dimensions de l’habitatge es demostrin massa reduïdes per a l’ús d’un habitatge normal, es permetrà l’ampliació posterior de l’edifici bàsic, fins que cada habitatge arribi als 100 m2. o fins a aconseguir la fondària edificable màxima assenyalada en els plànols. També s’admet l’augment de plantes superiors fins a aconseguir com a màxim l’alçaria reguladora també marcada en els plànols. d. Obres de nova planta o de substitució. Els solars sense construcció o amb construccions inferiors a les màximes permeses o quan l’aprofitament de l’edifici actual sigui manifestament insuficient, o quan es trobi en estat ruïnós, es podrà enderrocar l’edifici o substituir-lo immediatament per un de nova planta que mantingui les característiques tipològiques i arquitectòniques, i acompleixi, amb caràcter general:

a. Parcel·la mínima. La parcel·la existent abans de l’aprovació de la Revisió del Pla general. En cas de segregació serà de 120 m2.

b. Façana mínima. La façana existent abans de l’aprovació del Pla general i en cas de segregació serà de 5,5 m. En cas d’agrupació de parcel·les la façana resultant no serà superior a 10 m.

c. Alçària reguladora. La fixada en els plànols corresponents a E: 1/250 “Conjunt històric” i que serà i que serà igual per a la façana principal i la posterior. En aquests plànols serà predominant el representat gràficament sobre la mesura escrita.

d. Profunditat edificable. La fixada en els plànols corresponents. e. Soterranis: admesos, ocupant com a màxim la mateixa superfície

que l’edificació. f. Pati interior. El pati interior d’illa es podrà ocupar en una 30 % amb

una alçaria màxima de 3,20 m i un volum màxim de 0,96 m3/m2. Aquesta edificació s’ha de plantejar com a continuació de la planta baixa, amb coberta inclinada i de teula. Si la coberta del cos auxiliar s’utilitza com a terrat, aquest haurà de quedar encastat en la coberta i s’hauran de complir les servituds de vistes als predis veïns que fixi el dret civil català. En cap cas es permetran parets de separació de material opac d’una alçada superior a 1m.

3. Condicions de composició externa dels edificis.

a. Coberta: a. La coberta serà a dues vessants, de teula ceràmica, amb el

carener, situat en planta paral·lel a la façana, i un pendent màxim del 30% des de l’arrencada en el punt més extern de la barbacana.

b. És obligatòria la construcció de barbacana amb una volada que serà d’un mínim de 30 cm i d’un màxim de 60 cm i amb la inclinació i característiques materials de les veïnes, sempre que tinguin un valor. Per sobre els plans de coberta no s’admet cap cos sobresortint. Únicament les xemeneies, antenes, parallamps i altres elements d’aquestes característiques podran sobresortir d’aquests plans. En cas de perforar la coberta per a la realització d’una terrassa, s’haurà de mantenir una separació de les mitgeres d’ 1 m i del ràfec 3m.

79

c. Les claraboies i finestres per a entrada de llum zenital o ventilació estaran també en el mateix pla de coberta, amb una desviació màxima de més o menys 20 cm.

b. Per a volades i cossos sortints s’estableixen les limitacions següents:

a. Els balcons s’hauran de situar com a mínim a 3m d’alçària de qualsevol punt de la vorera. Tindran un acabat motllurat en tot el seu perímetre o bé un gruix màxim total de 15 cm. Les baranes seran metàl·liques amb barrots i passamans de disposició concordant amb les solucions tradicionals. Aquestes aniran pintades de colors foscos.

b. Per a la primera planta: Volada màxima: 0,60 m.; Superfície màxima = façana x 0,45.

c. Per a les demés plantes restants: Volada màxima: 0,40 m. Superfície màxima = longitud façana x 0,20 m.

c. Obertures:

a. La composició de la façana haurà de guardar les proporcions verticals característiques de les edificacions objecte d’aquesta normativa.

b. Els forats de il·luminació i ventilació no podran ocupar una superfície superior al 35% de tot el plànol de façana (sense comptar-hi les obertures en PB). Es prohibeix la concentració de més del 50% per planta. Igualment es disposa d’un pany de paret, mínim, de 60 cm a la mitgera i de 40 cm entre ells. Totes les obertures s’hauran de centrar en eixos verticals que s’hauran de justificar al projecte

c. En les proporcions dels forats, en les plantes pis, es mantindrà sempre la relació de major alçària que amplada.

d. Composició estètica de la façana :

a. La composició estètica de les façanes, materials i colors dels acabaments, seran semblants a les de l’entorn.

b. Els materials d’acabat seran de textura homogènia, dels tipus utilitzats tradicionalment. No són admesos els estucats de gra gros amb diferenciació de color entre la base i el gra.

c. No s’admeten els aplacats de marbre o pedra polida. Per a la utilització de qualsevol material o composició estètica de la façana no tradicional haurà de justificar-se la seva conveniència en el projecte i demostrar la seva idoneïtat.

d. En general, la fusteria de tancament exterior serà de fusta pintada, envernissada o esmaltada. Es prohibeixen els acabats de color platejat o metal·litzats.

e. Els colors de façana seran del tipus terròs, ocre, siena i amarronat, sempre dins de les tonalitats clares. Es podran justificar

80

expressament altres utilitzacions de colors no descrits. A La façana posterior, regiran les mateixes característiques que a la principal.

4. Usos:

Són permesos els usos residencials en totes les seves modalitats, i els comercials, religiosos i culturals i d’oficines. L’ús industrial es limita a les activitats de categoria primera, en les situacions A i B. I segona categoria en la situació B. S’admet l’ús d’aparcament en les plantes baixa i soterranis únicament en carrers d’amplada igual o superior a 6 m.

5. Llicència i execució de les obres.

a. Sol·licitud de llicències. La sol·licitud de llicència per a aquestes edificacions s’haurà d’acompanyar d’informació gràfica de totes les construccions de la parcel·la i de les confrontants.

b. Llicència d’enderroc. No es podrà concedir sense la tramitació simultània

del projecte d’obra de substitució. Aquesta llicència quedarà vinculada a l’execució de l’obra en un termini fix, i també al compromís de cedir a l'Ajuntament aquells elements constructius antics (dintells, rajoles, reixes, etc.) que tinguin valor artístic i no siguin reutilitzats en l’obra nova, tret que la propietat garanteixi la conservació dels esmentats elements.

c. Edificis ruïnosos. La ruïna d’un edifici que forma part d’un conjunt, si és

deguda a manifesta incúria de la propietat, i en cas que no es procedeixi a la seva immediata substitució, donarà lloc a ser inclòs en el Registre d’Edificació Forçosa.

6. Estudi de detall. Caldrà la redacció d’un estudi de detall previ per a la concessió de la llicència en els següents casos: Edificis del nucli antic a protegir :

Plaça Vella Conjunt: Casa Parrella, Casa Pere Cribillés, Club Infantil. Carrer Ges Avall: Casa Parrella, Casa Espona. Carrer Sant Feliu: Casa de Pedra. Carrer Rocaprevera: Finca "la Carrera". Plaça de la Vila: Església Parroquial. Plaça Fortià Solà: Casa Rectoral, Casa Teixidó. Passatge Espanya: La Lliça (la façana mitgera amb la casa Bofill i la Lliça) Carrer Capsavila: Arxiu Històric (Antic Jutjat)

Aquesta obligació de realitzar estudis de detall per actuar en edificis d’interès arquitectònic serà també obligatori pels edificis que es marquin específicament en el catàleg d’edificis d’interès Històric i Arquitectònic, quan es realitzi.

81

7. Normativa específica zona A. a. Passatge Espanya 1 El motiu es el de possibilitar la conservació parcial de la paret mitgera en tota la seva alçària i a la vegada construir la teulada de la mateixa forma i amb els pendents amb el mateix sentit, per tal de no modificar l’estètica de la façana lateral de la Lliça. Aquesta façana es retallarà tres metres a causa de l’ampliació del passatge d'Espanya i de la nova alineació de la façana. Aquest retall sols afecta els elements de pedra de la cantonada, i una petita finestra de la planta baixa, que es reposaran en el nou edifici.

1. Alçària Reguladora. Es regula l’alçària màxima sota barbacana del conjunt de l’edifici amb una línia horitzontal que parteix de la paret mitgera i que està a 12,10 m d’alçària en el punt mig de la façana.

2. Volum màxim. Es podrà modificar la distribució dels volums dins dels paràmetres d’alçària abans establerts i aquest no podrà superar el volum màxim permès en el pla general.

3. Ocupació del pati. l’ocupació del pati proposada permet que part de la zona cedida per a ús públic no es perdi com a edificabilitat de la planta soterrani i planta baixa. Es mantén el volum atorgat inicialment pel planejament general a la parcel·la. Les cobertes dels cossos auxiliars podran ser planes i practicables.

4. Alineació de façanes. Es modifica l’alineació del vial, ampliant-la, tres metres, i per tant reculant la façana del nou edifici.

5. Profunditat edificable. Per a la planta baixa es conservaran els 18 m, però en les plantes pis es reduirà als 16 metres.

b. Zona Mercat, Carrer/Prat de la Riba

1. Alçària reguladora. Serà de 12,30m, considerant-ho des de la façana de l’espai verd del mercat ., que correspon a planta baixa i tres plantes pis.

2. Densitat: En l’edifici a construir a la primera fase està previst un màxim de 6 habitatges, mentre que a la segona fase, donades les reduïdes dimensions del solar, es preveu un màxim de tres habitatges. Per tant, el nombre màxim d’habitatges previstos, considerant la totalitat dels edificis, serà de 9.

c. La finca “Casa de Pedra” Carrer Sant Feliu, 33. Carrer Rocaprevera, 1.

1. Alçària reguladora màxima. Per a la façana anterior serà la mateixa que l’alçària actual, mentre que la posterior seguirà l’alçària assenyalada en l’estudi de detall aprovat.

2. Profunditat edificable. El fet que la façana presenti un forma corbada fa que la profunditat edificable no pugui ser constant. Per tant, serà la indicada en els plànols de l’estudi de detall.

3. Condicions de composició externa dels edificis. La façana mantindrà les mateixes obertures, a excepció de la nova obertura que es realitzarà a la plana baixa igual que la que existeix en l’ala esquerra.

4. Densitat. La densitat d’habitatges per parcel·les en les obres de substitució no podrà excedir el doble dels existents. Atès que actualment hi ha dos habitatges, el nombre màxim d’habitatges queda limitat a quatre.

82

d. Estudis de detall 1. Plaça Mn. Jacint Verdaguer 2 i c. Rocaprevera 2

Es preveu la continuació de la porxada de la Plaça Vella en Planta Baixa. Serà necessari per aquestes dues finques tramitar un Estudi de Detall que la dissenyi i ordeni el volum a construir.

2. Carrer del Pont núm. 52 Estudi de detall d’ordenació de la cantonada, segons aprofitament de la parcel·la que es marca en el plànol d’ordenació i amb el disseny del porxo en planta baixa.

e. Tres finques del Carrer del Sac Les tres finques situades entre el carrer del Sac i el riu Ges, que tenen façana per aquest carrer de tres metres d’amplada, mentre persisteixi l’edificació actual, es podran mantenir i realitzar les obres que preveuen les disposicions transitòries del pla general. Per a qualsevol nova edificació s’haurà de considerar que l’aprofitament del solar és de una profunditat edificable de 12,50 metres, i una alçada de planta baixa. L’alçada de la planta baixa serà de 3,20 m com a màxim. Els usos seran els que es fixen per la zona A, “Conjunts històrics”, Article 68 de la normativa urbanística del pla general.

f. La Torrentera I Els sectors d’aprofitament privat es qualifiquen com a zona “A” conjunts històrics, els quals de forma general estan regulats per la normativa pròpia del pla general. De tota manera , però, prevaldran les determinacions específiques d’aquest planejament per al tipus d’edificació a, b, c, d i e respectivament. El sector haurà de mantenir un elevat grau d’uniformitat i de coherència formal pel que fa a la seqüència d’agrupament i a les característiques constructives i arquitectòniques.

1. Alçària reguladora. L’alçària reguladora s’amidarà des de la cornisa de l’edificació. En el carrer Prat de la Riba es preveu una alçària reguladora de 8,80 metres amb planta baixa i dues plantes, la qual estarà mesurada en el punt més alt del mateix carrer. Es mantindrà l’horitzontalitat del ràfec de coberta en tota la seva llargària, la qual cosa implica que en la part més baixa hi haurà la possibilitat d’un sota cobert, com a altell.

a. En el call de la Torrentera es preveu una alçària reguladora de 6

metres amb planta baixa i una planta mesurada al centre de la façana, pràcticament a tota la llargada, excepte a la part més propera al carrer dels Estudis on, donat que l’alçària de la paret mitgera que té l’edificació és molt gran, es pretén en aquest punt l’aproximació. En aquest indret l’alçària reguladora serà de 9,50 metres amb planta baixa i dues plantes, mesurada també al centre de la façana. En el sector de transició entre una i l’altra, es preveu la possibilitat d’altell, retirat d’alineació de façana. A efectes l’alçària reguladora, regirà la mateixa que el sector de PB+1PP per al forjat de coberta de la planta primera. L’altell com a màxim s’enlairarà 4,5 metres d’aquest pla en el punt més alt.

83

b. En la zona edificable com a porxo, aquest tindrà una alçària de 3

metres fins al ràfec de coberta. 2. Profunditat edificable. L’edificació seguirà l’alineació de vial segons els plànols

d’ordenació, amb la fondària edificable de 14 m al carrer Prat de la Riba i de 12 m al Call de la Torrentera, tal com queda representat gràficament als plànols d’ordenació.

3. Cossos voladissos: La façana serà plana. No s’admeten els cossos sortints, excepte balcons amb una sortida màxima de 40 cm al Carrer/ de la Torrentera i de 60 cm al Carrer/ Prat de la Riba; l’amplada d’aquests serà, com a màxim, d’un terç de l’amplada de la façana, amb una llargària màxima de 4 m en planta primera i de 1,5 m en planta segona. Estaran separats, com a mínim, 50 cm entre balcons de la mateixa casa.

4. Porxos: En el tram d’edificació residencial del Call de la Torrentera, les edificacions tindran en planta baixa i dins la profunditat edificable, un porxo de 2 m de fondària i 3 m d’alçària, separació en pilars que pot oscil·lar entre 2,5 m i 4 m.

En les edificacions amb façana al carrer Enric Prat de la Riba, el porxo tindrà una profunditat de 2,80 m i l’alçària que s’assenyala en el quadre de perfils. En el tram d’aquest mateix carrer on no hi ha previst porxo, l’alçària de la planta baixa serà l’alçària assenyalada en el mateix plànol de perfils. Les porxades de les plantes baixes tindran una amplada de forat que oscil·larà entre els 2,50 i el 4 m d’amplada.

Article 69 Zona B. Conjunts urbanístics 1. Són aquells conjunts, ordenats i edificats simultàniament, segons un projecte global, en els quals la parcel·lació és regular i geomètrica, i l’edificació repeteix unes tipologies arquitectòniques. Tant els edificis i els espais entremitjos com els espais públics responen a un ordre precís i definit. 2. Paràmetres generals:

a. Per a aquests conjunts es regularà la possibilitat d’ampliacions i reformes per mitjà de la redacció d’un estudi de detall per a cada unitat parcel·laria d’edificació que defineixi amb la precisió necessària les seccions tipus d’operacions a realitzar. Mentre no es redacti l’estudi de detall no es permetrà cap tipus d’obra de nova planta o que reformi els elements externs de les cases. b. Els solars existents no podran ser objecte de segregacions. c. Les limitacions quant a les fondàries edificables queden representades gràficament en els plànols a E: 1/4000 “Estructura i usos del sòl” d. L’alçària reguladora és l’alçada existent, a menys que l’estudi de detall o la normativa específica de cada unitat defineixi una nova alçària per als conjunts. e. Les golfes podran ser utilitzades com a sala de mals endreços o per ubicar-hi els dipòsits d’aigua, calefacció, etc. f. Les baranes de separació entre terrasses tindran una alçària màxima d’1,80 m i seran d’obra massissa fins a 1 m d’alçària des de la rasant de la terrassa més alta entre els dos veïns afectats. La resta de la separació podrà ser vegetal i sense sobrepassar l’alçària màxima.

84

g. Les separacions entre predis veïns no ocupats per l’edificació tindrà una alçària màxima igual a la de la planta baixa de l’habitatge. h. No es permet la instal·lació de cap tipus d’element d’extracció de fums i gasos (xemeneies) o de ventilació que no estigui adossat a la façana posterior de l’edificació originària i canalitzada fins a superar l’alçària de la coberta.

3. Usos: Són permesos els usos residencials, habitatge unifamiliar i bifamiliar, els comercials i culturals. L’ús industrial es limita a les activitats de primera categoria en les situacions A i B, i segona categoria en la situació B. En les possibles ampliacions són permesos els usos residencials i els compatibles amb l’habitatge. 4.Normativa específica zona B. a. Carrer Nou, carrer Manlleu i carrer Sant Roc Pel que fa referència a les alçàries màximes, donat que les alineacions de les edificacions actualment existents al llarg de les façanes dels carrers Nou, Manlleu i Sant Roc són diverses, es pretén regularitzar-les configurant la total llargada d’aquestes façanes, que queden delimitades i conformades en grups de dues cases cada un. La zona divisòria entre cada grup són els portals d’accés a les parts posteriors de cada habitatge o casa.

1. Alçària màxima. Per cada grup de dues cases serà de 9 m mesurada en la façana principal i en la paret mitgera de separació i des de la vorera fins a sota la barbacana de coberta.

2. Coberta. Aquesta quedarà delimitada pels voltants considerats des de la línia horitzontal de màxima altura de cada casa amb una volada de 0,60 m respecte de les alineacions oficials de les façanes (sense tribunes), a manera de barbacanes en les dues façanes (principal i posterior) situada obligatòriament a la mateixa alçària,i els plànols inclinats de la coberta amb un pendent màxim del 30 % en cada vessant. El carener es troba a la meitat de la profunditat màxima edificable de cada casa.

3. Profunditat màxima edificable. Tant a nivell de planta baixa com de planta superior, entre 16,60 i 14,50, segons el conjunt urbanístic tractat.

4. Ocupació del pati. El fons de cada terreny o parcel·la podrà ocupar-se amb edificació fins a un nivell de planta baixa, amb una alçària màxima de 3,20 m i una fondària màxima de 5 m. pot variar segons el conjunt urbanístic a tractar, però mai serà superior a 5 m, amb coberta inclinada de teula que es podrà destinar a funcions de magatzem o de traster per a cada una de les cases. En la façana lateral, el pati situat entre l’edifici principal i l’edifici auxiliar podrà ocupar-se en un 50 % per un edifici en planta baixa, fins a una altura màxima de 3,20 m, seguint l’alineació de façana.

b. “Cases Barates” Carrer Nou (entre els carrers Pla de l'Aire, Sant Isidre i dels Montcada)

1. Profunditat edificable màxima i obligatòria. 15,50 m. 2. Alçària màxima i obligatòria. 9,50 (PB + 2 PP), mesurada en la mitgera de

cada dues cases, des de sota el ràfec de la barbacana fins al nivell del carrer. 3. Pati comú de la façana principal. El pati comú entre dues cases es

conservarà en estat primitiu, encara que podrà ser utilitzat com a accés de

85

vehicles d’ús privat. (dimensions mínimes del pati 7,00 de llarg 3,40 d’ample). No podrà ser ocupat a tota l’altura ni podran fer-s’hi cossos voladissos.

4. Pati d’illa (posterior). Podrà ser ocupat en planta baixa fins que l’ocupació no superi el 70 % del total de la finca, excepte en línia de façana lateral, que podrà ocupar-se sempre en planta baixa a tota la llargada de la façana lateral amb una superfície equivalent al 70% del pati, fins a una altura màxima de 3,20 m. Els sostres de les ampliacions seguiran les rasants de la planta baixa de les cases primitives, la teulada serà uniforme, amb un pendent del 30 %, amb els careners i les barbacanes anivellades cada dues cases formant una sola coberta, cas de que s’utilitzi com a terrasses planes seran d’obligat compliment el que es disposa per als Conjunts Històrics. (article 68.2 d’aquestes normes)..

5. Cobertes. La coberta serà a dues vessants, de teula ceràmica, amb el carener, situat en planta paral·lel a la façana, i un pendent màxim del 30% des de l’arrencada en el punt més extern de la barbacana.

a. És obligatòria la construcció de barbacana amb una volada que serà d’un mínim de 30 cm i d’un màxim de 60 cm i amb la inclinació i característiques materials de les veïnes. Per sobre els plans de coberta no s’admet cap cos sobresortint. Únicament les xemeneies, antenes, parallamps i altres elements d’aquestes característiques podran sobresortir d’aquests plans. En cas de perforar la coberta per a la realització d’una terrassa, s’haurà de mantenir una separació de les mitgeres d’ 1 m i del ràfec 3m.

6. Obertures. Cada dues cases amb mitgera comú formaran mòdul. Les obertures hauran de fer-se guardant les proporcions verticals característiques amb 2 eixos de les edificacions primitives. Aquesta composició tindrà 2 eixos de simetria per casa. Tant les finestres com les portes tindran una amplada màxima d’ 1,2 m. Igualment es disposa un massís mínim de 80 cm a la mitgera i de 40 cm entre elles.

7. Cossos sortints . Les façanes seran planes, no s’admeten els cossos sortints, excepte balcons amb una volada màxima 0,40 m i una llargada màxima 1,50 m, encara que en planta baixa, sempre formant simetria amb les volades superiors, podran formar un sol cos amb una llargada màxima de 4 m. Podran ser de pedra natural o artificial o bé de formigó armat, i acabat motllurat en tot el seu perímetre amb un gruix màxim de 14 cm.

a. Les baranes seran de ferro massís amb barrots verticals que podran ser tornejats, similars a les primitives.

b. Les barbacanes podran tenir una volada màxima de 0,40 m, amb la inclinació i característiques de les actuals.

c. Conjunts urbanístics situats entre l’avinguda Montserrat i el carrer Moreta Aquestes edificacions, quan es van construir, tenien una ocupació de parcel·la del 55,55 %, en la totalitat dels conjunts que recull l’estudi de detall, mentre que l’alçària reguladora de les edificacions varia segons el conjunt urbanístic al qual pertany, que pot ser de PB + 1 P.P. o PB + 2 P.P. La totalitat de les edificacions afectades de l’avinguda de Montserrat, a excepció dels tres últims números (64, 66, 68) són de planta baixa i un pis, mentre que les tres últimes, igual que la totalitat del carrer Moreta que pertany al “conjunt urbanístic”, són de planta baixa i dues plantes pis.

86

1. Normativa per als habitatges de PB i 1PP. La normativa per a aquest tipus d’edificació permet aprofundir l’edificació existent en planta baixa 3 m i construir una escala que ens comuniqués la coberta de terrassa al nivell del primer forjat, amb la resta del pati jardí. La disposició de l’ampliació així com la col·locació de l’escala, estan definides en els plànols corresponents a l‘ estudi de detall. La parcel·la passa de tenir una ocupació del 55,55 % a tenir-la del 72,22%, mentre que el volum edificat augmenta en uns 63 m3. aproximadament. L’edificabilitat neta també varia relativament poc, ja que el sostre ampliat és tan sols de 21 m2.

2. Normativa per als habitatges de PB + 2 PP Aquestes edificacions tenen en la part posterior un petit balcó a l’alçària de la primera planta amb una escala que el comunica amb el jardí de la planta baixa.

La proposta és poder modificar els esmentats balcons fins a una amplada de 2 m i continuar tenint l’escala d’accés des del jardí, tal com es pot veure en els plànols adjunts, i ampliar el mòdul de la cuina, amb una amplada equivalent a aquesta cambra i una fondària de 1 metre. Aquesta ampliació es comptabilitza dintre els 2 metres de l’estudi de detall aprovat, així com es fixa l’obligatorietat de que el mòdul segui arrebossat i pintat del mateix color de la façana posterior. En aquest cas s’ha de tenir en compte que no es modifica l’edificabilitat de la planta baixa. Solament es permet ampliar el balcó i la cuina i transformar-lo en una terrassa amb accés similar al balcó existent. d. Santa Llúcia, Sobremunt, Vinyoles, dels Munts i Jaume I

1. Ocupació pati lateral: Es podrà ocupar el pati lateral que queda entre dues cases aparellades i adjacents amb els condicionants següents:

a. -Retirada de l’alineació de façana del carrer: 2 m. b. -Amplada obligatòria: 3 m. (amplada del pati lateral).

2. Profunditat edificable: a. -En les addicions d’una planta pis, la profunditat màxima

coincidirà amb l’alineació de la façana posterior de l’edifici principal originari.

b. -En les ampliacions de l’habitatge en planta baixa, la profunditat màxima podrà ser fins al límit de la parcel·la i sempre amb l’amplada obligatòria de pati lateral.

3. L’alçària reguladora màxima serà la mateixa que la de l‘edifici principal originari.

4. La coberta serà la tradicional i amb el mateix pendent, la mateixa teula, i el mateix color de la coberta.

a. És obligatòria la formació de la barbacana amb una volada màxima de 0,40 m. tant en la façana principal com en la posterior

b. És obligatori que l’obertura del parament ampliat en planta primera tingui la mateixa proporció i dimensions que les obertures de la façana principal. Ha de formar simetria amb el parament esmentat.

87

5. Les façanes podran ser estucades i pintades amb colors suaus i cada dues cases aparellades.

a. Les persianes seran enrotllables i similars en color i forma a les existents en les cases primitives.

6. Els sostres de les ampliacions seguiran la rasant dels de la casa primitiva. 7. És preceptiu i obligatori, quan es facin les obres d’ampliació de la planta

primera, cobrir l’espai obert de l’entrada al garatge amb una teulada amb el mateix pendent i els mateixos materials que la principal i sense que la barbacana o canal passi de la línia oficial del carrer.

8. La coberta del local que ocupa el pati posterior serà plana i es podrà utilitzar com a terrassa amb accés des de l’ampliació de la planta primera o mitjançant una balconada posterior que podrà tenir la llargada de la façana i una amplada màxima de 0,90 m.

9. Les limitacions, quant a fondàries edificables i ordenament dels elements arquitectònics, queden representades gràficament en el plànol del corresponent estudi de detall.

e. Cooperativa d’habitatges vall del Ges I Edificació principal existent

1. Profunditat edificable. Es manté representada gràficament en els plànols d’ordenació del pla general que coincideix amb la fondària de la construcció primitiva.

2. L’alçària reguladora màxima és l’alçària existent. 3. No s’admet la supressió o modificació de cap dels elements de façana

pel que fa a dimensions d’obertures i cossos sortints o volants. 4. Les façanes podran ser pintades i/o estucades de calç amb àrid de gra

fi i uniforme amb colors suaus i cada dues cases aparellades, recuperant l’aspecte primitiu del conjunt. La fusteria de les façanes serà de característiques semblants a les existents.

5. Les persianes, tant de l’ampliació com de l’edificació existent, seran enrotllables i similars en color i forma i material a les existents en les cases originàries.

Edificacions auxiliars

1. Els paràmetres reguladors de les possibles ampliacions en el pati posterior dels habitatges que no disposen de planta soterrani són els següents:

2. Es permet l’ocupació en planta baixa del pati posterior deixant un espai lliure mínim de forma quadrada de tres metres de costat sempre enfront del menjador o de l’habitació existents segons el tipus de distribució de la planta baixa.

3. Totes les construccions que ocupin l’espai que ha de restar lliure segons el paràgraf anterior, restaran fora d’ordenació i no es concedirà cap llicència per fer obres de construcció mentre l’edificació existent no s’ajusti a les normes presents.

4. L’alçària reguladora de les construccions en el pati posterior serà com a màxim l’alçària de la planta baixa de l’edifici existent.

5. La coberta serà plana amb acabat de terrassa, a la qual es podrà accedir mitjançant unes escales des de la planta baixa o transformant una obertura de la planta pis.

88

6. En tot cas, les baranes de les escales d’accés a les terrasses que no puguin complir el que s’estableix en els punts anteriors seran metàl·liques amb barrots o similars.

En cap cas està permesa la instal·lació de qualsevol tipus d’element fix o mòbil, com són les cobertes de plaques de plàstic, fibrociment, metàl·liques i de qualsevol tipus, sobre estructura metàl·lica, marquesines a la sortida del pati, etc. en l’espai existent entre la profunditat edificable i el fons de la parcel·la. Tan sols s’admetrà la instal·lació d’estructures metàl·liques de suport de fils d’estenedors. Les finques del carrer Núria entre el núm. 66 i 78, ambdós inclosos, que donen per la façana posterior a la plaça del Dr. Flèming, podran cobrir uns 4 metres del terrat amb una estructura metàl·lica i tancament de vidre a semblança dels dos existents. Per les possibles ampliacions en els patis posteriors dels habitatges que disposen de planta soterrani regiran els paràmetres següents:

1. S’amplia la profunditat edificable en planta soterrani i planta baixa en tres metres, sempre que restin, des d’aquesta al fons de la parcel·la, un mínim de tres metres lliures de qualsevol edificació.

2. L’alçària reguladora màxima serà la de la planta baixa des de on arrencarà la coberta de l’ampliació.

3. La coberta de l’ampliació serà obligatòriament en pendent, sense superar aquesta el trenta per cent, i l’acabat es farà amb teula del mateix tipus que l’edificació existent.

4. Els tancaments laterals i de la façana posterior de l’ampliació s’executaran amb materials de les mateixes característiques que els emprats en la construcció de l’edificació principal.

5. Queda prohibida l’ocupació o el cobriment de la resta del pati posterior amb qualsevol tipus d’element mòbil o fix, com son les cobertes de plaques de plàstic, fibrociment, metàl·liques i d’altres materials.

6. La separació entre predis veïns dels patis posteriors tindrà una alçària màxima igual a la de la planta soterrani.

Article 70 Zona C 1. Aquests conjunts varen sorgir per l’edificació successiva de trams de carrer, però la repetició d’edificis no ha estat uniforme, sinó que s’han constituïts en conjunts de 4 o 5 habitatges diferenciant un mòdul dels altres. Per tant, en realitat, i en contra de la definició que donava el pla general, els conjunts presenten un baix grau d’uniformitat. Atesa la baixa qualitat arquitectònica i bé gran nombre de modificacions i reformes que han distorsionat el conjunt, es passen a tipologia D, que recull totes les característiques de la tipologia C original, així com totes les reformes fetes. Secció tercera- Illes d’alineació geomètrica Article 71 Ordenació illes d’alineació geomètrica 1. És aquell tipus d’ordenació que, desenvolupant-se per edificació mitjançada d’iniciativa i ritme fraccionats, ha de configurar un resultat volumètric regularitzant segons alineacions geomètriques. Entenem per illa la unitat d’aquest tipus d’ordenació, definida per un perímetre exterior tancat segons un polígon convex d’alineacions que són precisament les de façanes a via pública. És a dir, l’ordenació

89

en illa serà la que disposa l’edificació segons un perímetre de façanes a la via pública, que tenen alineacions geomètriques tancades segons una poligonal convexa. Pel que fa a la regulació de les edificacions fora d’ordenació, serà d’aplicació el que preveu l’article 93 del text refós, en el sentit de que :

a. En els edificis i instal·lacions fora d’ordenació si podran fer obres encaminades a mantenir les condicions higièniques, ornamentals i de conservació del immoble, i si no esta prevista l’expropiació, cessió gratuïta o enderrocament en un termini de 15 anys, si podran realitzar obres parcials i circumstancials de consolidació.

b. En els edificis i instal·lacions amb volum disconforme, s’autoritzaran les obres de consolidació i canvi d’ús, d’acord amb el planejament de la revisió. Pels augments de volum, es podrà mantenir el volum existent mentre no esdevingui incompatible amb aquest planejament. En el cas de que tingui un ús industrial s’haurà d’adequar als articles d’aquestes normes que regulen les molèsties, nocivitat, salubritat i de perill per a cada zona, així com les ordenances municipals al respecte.

2. D’aquestes illes se’n regula el volum edificable segons les alineacions obligades a façanes exteriors a via pública i interior a pati d’illa, i segons els paràmetres de màxima alçària reguladora (i nombre de plantes), el coeficient d’ocupació de parcel·la i segons els paràmetres de mínima en superfície i longitud de façana de les parcel·les. A més, en les unitats d’actuació en sòl urbà i en els sectors de sòl urbanitzable programat s’estableixen uns paràmetres addicionals de màxima en nombre global d’habitatges i en coeficient d’edificabilitat (metres quadrats de sostre per a cada metre quadrat de sòl, en brut). 3. S’estableixen cinc zones, amb aquest tipus d’ordenació en illa:

Zona D: Illes de cases en filera. Zona E: Illes de pati interior. Zona G: Illes de volumetria opcional. Zona H: Illes de parcel·lació industrial.

Article 72 Zona D. Illes de cases en filera 1. Són aquelles en què l’edificació s’ordena en blocs longitudinals formats per repetició de parcel·les construïdes entre mitgeres. 2. Paràmetres reguladors:

a. Façana mínima: 5,5 m. b. Parcel·la mínima: 100 m2 c. Profunditat edificable: 14 m excepte les assenyalades en els

plànols d. Alçària reguladora: 9,50 m. (PB + 2 PP). e. Pati d’illa: Es podrà edificar 3 metres com a màxim a continuació de

la planta baixa i sempre deixant com a mínim una profunditat de 7 metres de pati d’illa, amb una alçària màxima de 3,20 m. Si l’edificació del pati interior es vol aprofitar per a terrassa de la planta

90

primera, aquest volum complirà la llei de la compilació de dret català pel que fa a servituds de llums i vistes sobre el veí s`ha de separar 1m de la mitgera i permetre’s solament per sobre d’ells una barana d’un metre d’alçària. Seran excepció les fileres d’habitatges que la part posterior de la parcel·la dona directament a un espai verd públic. En aquest cas es podran construir 3 metres com a continuació de la planta baixa, encara que no es compleixin els 7 metres de pati (per exemple el carrer Núria del 67 al 77 i el carrer Calverons del 8 al 26).

f. La línia de façana lateral, en parcel·les de cantonada, es podrà sempre ocupar en planta baixa tota la llargada de la façana lateral, amb una superfície equivalent al 50% del pati, fins a una altura màxima de 3,20 m.

g. El nucli d’accessos verticals a les diferents plantes que s’edifiquen sobre una parcel·la, estaran inclosos en la mateixa parcel·la. No s’accepta que siguin compartits. Per les construccions que formen conjunts, o que es desenvolupen per fases, la construcció dels edificis que manquin per completar-los, es construiran a l’empara de les disposicions del pla general, pel que aquesta modificació no serà d’aplicació. De la mateixa manera, les obres de reforma, ampliació, canvi d’ús i de manteniment general de l’edifici, per a construccions anteriors a aquesta modificació, mentre subsisteixin, es regularan per les disposicions de l’article 72, anteriors a aquesta modificació puntual.

3. Regulació de l’ús: Es permet l’ús residencial comunitari, hostaler i habitatge bifamiliar. L’ús comercial i d’oficines queden condicionats a una ocupació màxima de 150 m2. L’ús industrial permès es limita a les categories primera i segona, situacions A i B. 4.Normativa específica zona D. a. “La Cabanya”

Són aquelles en què l’edificació s’ordena en blocs longitudinals, separats de la línia de façana per jardí, i formats per la repetició de parcel·les construïdes entre mitgeres. El pati d’illa és lliure de tota edificació.

Paràmetres específics: 1. Parcel·la mínima: 110 m2 2. Profunditat edificable: 12 o 14 m segons plànol d’ordenació. Si l’actuació és

per tires senceres d’habitatges es podrà reduir si es fa a tots els habitatges. 3. Pati d’illa: Lliure de tota edificació 4. Regulació de l’ús: Es permet l’ús residencial unifamiliar, el comercial i

d’oficines. L’ús industrial permès es limita a les categories primera, situació A. b. C/ Empordà núm. 2 al 20 “La Cabanya” L’alineació de la façana principal es situa a 2.00 m de distància de la vorera. La línia de la façana s’entén com a línia d’alineació, és a dir, que és possible la reculada cap

91

a dins, mentre hi hagi sempre uns envolts dominants d’elements que defineixen la línia de l’alineació prevista. L’accessibilitat dels habitatges queda definida en els plànols de l’estudi de detall corresponent. Els 2.00 m que l’edificació es separa del carrer quedaran units a l’espai públic, per tant no hi haurà tanca a la línia del carrer, excepte a les dues cases dels extrems, que tindran una tanca que separarà el jardí lateral del carrer. Hi hauran uns elements situats a tocar de a la vorera, que contindran les connexions de servei i la caixa de la companyia d’electricitat i que es col·locaran cada dues cases, en els llocs indicats en el plànol. L’ alineació de la façana posterior es situa a 14 m de la línia de la façana principal. El nombre de plantes serà de planta baixa i dues plantes pis. La cota de cadascun dels forjats i la formalització de la coberta està definida en els plànols. Els cossos sortints de les façanes respectaran el que preveu la Zona “D” del PP “La Cabanya”, ja que es creu que cada projecte concret ha de formalitzar els cossos sortints corresponents. Aquests es separaran una distància igual a la mesura de la seva volada en els límits entre edificacions de diferents promocions. L’edificabilitat esgotarà el sostre edificable a cadascuna de les parcel·les. Per tant, una vegada realitzats els habitatges, no serà possible cap ampliació. Tampoc es podrà construir un edifici sense completar tot el volum edificable previst. c. Sector Institut d’Ensenyament Secundari nota: en aquests sector s’ha modificat la qualificació passant-la a zona E Illa de pati interior. La normativa específica és a la pàgina corresponent. d. Tram façana del C/ Ausiàs March 42 a 58

1. Façana mínima: 6,00 m 2. Parcel·la mínima: 180,00 m2. 3. Profunditat edificable: 19,00 m PB i 16,00 m PP. 4. Alçària reguladora màxima: 7,35 m (PP + 1PP + golfes) 5. Pati d’illa: Lliure de tota edificació.

e. Conjunt arquitectònic del carrer Collsacabra La regulació normativa de l’estudi de detall preveu l’agrupació de les cases existents segons la identificació següent

1. Mòdul: agrupació de 2 cases amb entrada adossada i formalment integrada en una obertura única.

2. Grup: conjunt de 2 mòduls amb altura definida per la mateixa línia de

barbacana. Les cases de l’estudi queden integrades en els següents grups i mòduls: Les cases 5, 7 que formen mòdul. Les cases 9, 11 i 13, 15 que formen els 2 mòduls del primer grup. Les cases 17, 19 i 21, 23 que formen els 2 mòduls del segons grup. Les cases 25, 27 i 29, 31 que formen els 2 mòduls del tercer grup.

92

Les cases 1, 3 i 33, situades als extrems del conjunt, queden excloses d’agrupació encara que seguiran els criteris de composició que es defineixen posteriorment.

3. L’alçària reguladora. serà de 9,50 m mesurats des de la rasant del carrer

fins a la part superior de la barbacana. Es prendrà com a punt d’aplicació la meitat de la façana referida a cada grup de 4 cases definit en el plànol normatiu.

4. Coberta. La coberta serà de tipus tradicional amb teula ceràmica, amb pendent constant del 30 % a partir de la part superior de la barbacana en el punt de màxima volada. Haurà de fer-se a dues vessants amb cristallera central paral·lela a l’alineació de façana. Serà obligatòria la construcció de barbacana amb una volada de 40 cm. No s’admet transformar, parcialment o totalment la coberta inclinada en plana.

5. No s’admeten cossos que sobresurtin pel damunt dels plans de coberta, com caixes d’escala, dipòsits, etc. Únicament s’admeten xemeneies, canals de ventilació i semblants, de tractament harmònic amb la resta del conjunt. El nivell de l’arrencada de la coberta posterior coincidirà amb el de l’arrencada de la coberta de la façana a carrer.

6. Cossos sortints: No s’admeten els cossos volants, tret de balcons amb una sortida màxima de 50 cm del pla de façana amb una amplada no superior a 1,80 m, i gruix màxim de 15 cm.

7. Es respectarà la separació mínima de 45 cm a mitgera i de 60 cm entre balcons de la mateixa casa, excepte en cas d’unir-los (únicament en la planta primera). No es podrà envair el pla de façana delimitat per la projecció dels brancals dels cancells d’entrada.

8. En el cas d’addicions parcials s’hauran de seguir les línies horitzontals del ornaments, balcons, barbacanes o ressalts significatius entre plantes existents d’un mateix grup.

9. Obertures: La proporció de buits serà reduïda, amb un màxim del 35 % de la superfície de la façana.

10. Tret dels casos excepcionals, les obertures tindran més alçària que amplada. La composició de façana de cada mòdul serà sempre simètrica. L’addició parcial d’una sola casa implicarà obligatòriament la simetria de composició per a l’addició de la casa veïna del mateix mòdul.

11. Les obertures de façana seran adintellades, tret de l’accés central de planta baixa que s’haurà de resoldre sempre mitjançant un arc rebaixat. Entre les obertures de la façana hi haurà sempre una separació horitzontal d’ almenys 1/10 de l’amplada de la façana.

12. En planta baixa no s’admetran obertures d’accés per comerç o altre ús més properes a 45 cm de la línia mitgera ni més amples de 2,40 m.

13. Les obertures de plantes pis hauran de trobar-se centrades en un mateix eix vertical. És perceptiva la utilització d’eixos de simetria, que es justificaran en projecte. No s’admeten obertures en planta pis més properes de 45 cm de la línia de mitgera ni de 30 cm de la projecció vertical de les obertures d’accés central de planta baixa.

14. La màxima amplada de les obertures de planta pis serà de 110 cm. Podrà ser de 120 cm, quan l’alçària sigui de 2,30 m En el cas de col·locació de

93

rètols, s’hauran d’encastar en el front de les obertures admeses en façana, o al seu interior. Només s’admetran adossats al pla de façana els rètols amb tub de neó, que no tindran volada, i sense sobresortir dels límits extrems dels buits de façana que donin accés als locals. Únicament s’admeten sortits transversalment del pla de façana els anagrames de farmàcies.

15. A la façana posterior es fixa una relació del 35 % de buit/ple i regiran els criteris generals determinats per a la façana principal. S’exclou l’obligatorietat de mantenir la simetria en cada mòdul.

16. Composició externa dels edificis. El material de façana serà homogeni, amb aplicació d’estucats o arrebossats i pintats o solucions de la mateixa gamma.

Excepcionalment s’admetran aplicacions de pedra, fusta o ferro, que respectin la composició del conjunt.

1. El material de tancament de portes i finestres serà de fusta pintada i envernissada o esmaltada mat.

2. Persianes venecianes “cordeta”, de llibret o enrotllables de fusta. 3. Baranes dels balcons de ferro, pintat de color fosc. Seguiran la forma i

disposició de barrots dels balcons existents. 4. Els colors hauran de respectar la gamma de la terra clara, ocres pàl·lids i

sienes clars. Expressament no s’admet el blanc. 5. La façana serà plana amb un lleuger sòcol, alguna balconada de volada

reduïda i sempre amb barbacana. 6. És obligatori el manteniment de l’alineació de carrer en tota la façana, tret

dels accessos adossats de cada mòdul que s’hauran de retirar 1,15 m del pla de façana.

7. Disposicions particulars segons tipus d’actuació

Obres de rehabilitació, modificació o addició, 1. L’actuació sobre una de les cases portarà aparellada l’obligatorietat de

mantenir la unitat de composició (forma, textura i color) del mòdul del qual forma Article

2. En el cas d’addició, les obertures del segon pis hauran de mantenir l’eix i l’amplada de les del pis inferior.

Obres d’enderroc i nova planta per substitució:

1. Les obres d’enderroc i nova planta per substitució només es podran autoritzar en el cas d’actuació conjunta sobre les dues cases d’un mateix mòdul.

2. En el cas d’enderroc i nova construcció de més d’un mòdul s’haurà de mantenir la composició formal del conjunt resultant. Si es produeix reparcel·lació per addició de solars, l’actuació edificatòria mantindrà formalment la composició considerant la façana subdividida en unitats de longitud coincident amb l’amplada dels solars originals (5,30 a 5,60 m)

94

L’actuació sobre les cases que no formen mòdul. 1. Les cases núm. 3 i 33 únicament s’hauran d’ajustar a les disposicions

establertes amb caràcter general. En el cas d’obres d’addició les obertures del segon pis hauran de mantenir l’eix i l’amplada de les del pis inferior. No caldrà mantenir simetries ni creació d’accessos retirats del pla de façana. Serà obligatori el manteniment de l’altura màxima definida per als mòduls veïns.

2. La casa núm. 1 de cantonada amb els carrer Estudis, que formalment ja no constitueix grup amb la resta, únicament haurà de mantenir els paràmetres de gàlib, coberta, materials, textura i color definits en l’estudi. Tindrà llibertat de composició, encara que s’haurà de presentar amb el projecte el plànol de façana amb la de la casa contigua a l’efecte de poder-se avaluar el resultat formal del conjunt.

f. Conjunt arquitectònic Puig agut- Matagalls Consideracions arquitectòniques

1. S’han de mantenir les portes d’accés als habitatges amb les mateixes característiques que tenen actualment.

2. Les portes d’accés als garatges caldrà que siguin de planxa de ferro pintada. No s’admeten les portes de fusta.

3. Les zones i els elements reculats del pla de façana que no es modifiquin es pintaran de color blanc.

4. L’acabat de la façana posterior serà arrebossat i pintat de colors suaus tipus ocres o terres o blanc.

5. La coberta serà de teula ceràmica plana de color vermell i amb el mateix pendent que té actualment.

6. La canal de recollida d’aigües de la coberta, amb forma trapezoïdal, i el baixant seran de planta galvanitzada.

7. El tancament de l’ampliació de la planta primera, així com el buit de la planta segona podran ser de fusta natural o de qualsevol altre material lleuger de tancament admès de color blanc. Dins el buit d’obra tant en la planta primera com en la planta segona, no es fixa cap percentatge de part opaca ni transparent, i es dóna llibertat de composició sempre que es mantinguin les determinacions d’aquestes normes específiques.

De les ampliacions en planta primera

1. Es permetrà ocupar part de la terrassa existent en la façana principal i així el parament de tancament de l’ampliació queda reculat 25 cm del pla exterior de la façana en tot el buit existent.

2. L’acabat exterior del tancament de l’ampliació ha de mantenir el caràcter formal d’obertura que té actualment, de manera que s’interpreti que l’actuació feta ha consistit en el tancament amb material lleuger d’un buit existent. En cap cas s’admet com a material d’acabat del tancament l’arrebossat, enguixat, estucat, enrajolats, aplacats de materials ceràmics o de pedra o qualsevol altre tipus de material tradicionalment emprat per als acabats de façanes. Sí que s’admet la fusta, l’alumini, els PVC i d’altres materials lleugers emprats habitualment per al tancament d’obertures.

95

De les addicions d’una planta segona 1. Per a l’addició de la planta segona cal que s’executi un forjat com a sostre de

la planta primera deixant aquesta amb una alçària lliure de 2,50 m en l’interior de l’habitatge.

2. En la façana principal i a l’alçària de la planta segona ha d’haver-hi una obertura i un balcó de les mateixes dimensions que els existents en la planta primera pel que fa a gruix, amplada, fondària i llargada. La disposició de les obertures de la planta segona no ha de tenir obligatòriament la mateixa que la planta primera.

3. El balcó que cal repetir en la planta segona tindrà un gruix màxim de 15 cm i les baranes seran idèntiques, tant en forma com en materials, a les del balcó de la planta primera que no es podrà modificar. Les baranes, tant la part de ferro com la de gelosia, seran de color blanc.

4. Els materials a emprar per a l’addició de la planta segona seran els mateixos que els existents en la planta primera i caldrà repetir la composició de la façana pel que fa als brancals de blocs de formigó vist.

5. L’acabat del tancament de la planta segona tindrà les mateixes característiques que s’han descrit pel de la planta primera.

6. Les obertures de la façana posterior de la planta segona que s’addicioni hauran de mantenir la verticalitat amb les existents a la planta primera.

7. Es permet la construcció d’un balcó en la planta segona de la façana posterior sempre que estigui retirat 1,00 m de les mitgeres, tingui una volada màxima de 0,60 cm i un gruix de 12 cm. La barana serà de barrots de ferro massís.

Edificacions fora d’ordenació

1. Es considerarà que una edificació està fora d’ordenació quan incompleixi qualsevol dels paràmetres establerts en aquesta normativa específica o en el planejament vigent.

2. Les construccions fora d’ordenació no podran realitzar cap tipus d’obra d’ampliació mentre no s’adaptin al que s’estableix aquest estudi de detall, i a l’article 71 punt 1, d’aquestes normes.

f. Cases en filera carretera de Conanglell

1. Parcel·la mínima : 120 m2. 2. Nombre d’habitatges : El nombre màxim d’habitatges per cada finca serà el

que es grafia en el plànol "01 Ordenació de sòl urbà i urbanitzable". 3. Tancaments i murs : Pel Camí del Canal, donat que les parcel·les queden

situades més altes que el vial i zona verda, els murs de contenció de terres només podran tenir 2,50 metres d’alçada. La resta s’haurà de solventar amb talussos i rocalla.

4. Pel costat de la carretera de Conanglell i el carrer Horta de Can Bassas les tanques seran de 1,10 d’obra massissa i fins a 1,80 m. translúcid.

5. Garatges : degut a l’amplada i característiques de la carretera, no es permet entrada de garatge per cada habitatge, sinó que s’establirà una única entrada per cada mòdul.

6. Alçada reguladora : Per la carretera de Conanglell l’alçada serà de Planta Baixa i una planta pis 86,50 metres), i pel costat del Camí del canal Planta Baixa i dues plantes pis (9,50 m.).

7. Separació : els habitatges es separaran de la línia de carrer un mínim de 5 metres, i del límit de la propietat 3 metres.

96

8. Obra urbanitzadora : serà obligació del promotor realitzar l’obra urbanitzadora de la carretera de Conanglell i del Camí del canal, pel que fa a les voreres i serveis urbans.

g. Filera de cases al carrer Indústria del 12 al 26. Aquests habitatges per millorar les condicions ambientals del pati es permetrà l’edificació fins al 100% del pati en planta baixa, amb coberta plana, per a terrassa de l’habitatge de la planta primera. No s’admetrà per sobre la terrassa tendals fixos o cobertes lleugeres. La separació entre terrasses, pel que fa a les servituds de llum i vistes complirà amb la llei de compilació del dret civil català. La separació entre terrasses, pel que fa a les servituds de llum i vistes complirà amb la llei de compilació del dret civil català. h. Carrer Matagalls números. 2 al 16 La filera d’habitatges del número 2 al 16 del carrer Matagalls, podrà allargar la planta primera fins a una profunditat edificable de 18 metres. Aquesta edificabilitat tindrà una alçada màxima comptada des del pati, de 3,50 metres, i es cobrirà amb teulada inclinada, amb els materials de la teulada principal. Cas de que la coberta de l’ampliació es cobreixi amb teulada plana, aquesta no serà trepitjable. Aquesta edificabilitat addicional es podrà construir sempre que s’acrediti la propietat de la zona verda privada posterior de 10 metres de profunditat. i. D.3 Parcel.la núm. 45, Pla Parcial “el castell II”

Qualificació solar Zona D3 Tipus d’Ordenació Illa de cases en filera o bloc lineal Alçada reguladora 9,50 m (PB+2PP) Fondària edificable 12 m. en PB i PP1, 9,50 m en PP2 Soterranis 1 planta soterrani. Ocupació del 100 % de la parcel.la Parcel.la mínima 100 m2 Façana mínima 5,5 m2 Sostre edificable 1.783,20 m2 Número d’habitatges 17 ut. Pati de parcel.la podrà encabir l’accés vertical al soterrani, que haurà de separar-se un mínim de 6 metres de la mitgera

Usos habitatge plurifamiliar d’HPO Article 73 Zona E. Illes de pati interior 1. Són aquelles en què el volum edificable és el prisma vertical definit entre el perímetre que formen totes les alineacions de façana, el pati interior d’illa i alçària reguladora. 2. El pati d’illa és només edificable en part, i sols en planta baixa. Algunes d’aquestes illes queden partides en un passatge que les travessa per servei exclusiu del interior. El plànol d’ordenació assenyala per a cada illa les corresponents alineacions de façana, pati d’illa (i per tant, profunditats edificables.) 3. Paràmetres reguladors:

a. Façana mínima: 6 m.

97

b. Línies de façanes obligatòries (anterior i posterior). c. Parcel·la mínima: 120 m2. d. Profunditat edificable: Està determinada pels plànols, com a màxima la

representada gràficament i mínima 2 metres menys. e. Alçària reguladora: 12,50 m (PB + 3 PP) menys en els casos determinats

en els plànols que serà de 9,50 m (PB + 2 PP)i 6,50 m (PB+ 1 PP) f. Soterranis: permesos en parcel·les superiors als 200 m2, ocupant com a

màxim la superfície de la planta baixa. g. Pati d’illa: edificable el 50 % fins a 3,20 m d’altura comptabilitzat des del

nivell del pati. El volum màxim edificable serà de 1,6 m3/m2. Si l’edifici auxiliar és amb coberta de teula, aquesta tindrà un pendent del 30% i el material serà el mateix que el de l’edificació principal. Si l’edificació del pati interior es vol aprofitar per terrassa de la planta primera, aquest volum haurà de complir la llei de la compilació de dret català que fa referència a servituds de llums i vistes sobre el veí, i separar-se 1m de la mitgera. Es permet solament per sobre d’ells una barana d’un metre d’alçària. Aquesta edificabilitat es situarà com a continuació natural de la planta baixa, a excepció dels cassos representat gràficament en el plànol 01 Estructura del Sòl Urbà i Urbanitzable.

4. Regulació de l’ús: Són permesos els usos residencial, comercial, religiós, cultural, d’oficines, sanitari i serveis. L’ús industrial permès és el classificat en la categoria primera i segona, situacions A,B,C. 5. Normativa específica zona E. a. Solar escorxador Paràmetres reguladors:

1. Profunditat edificable. En planta pis 16 m com a màxim i 14 m com a mínim, amb l’obligatorietat de mantenir façana anterior i posterior. En planta baixa es podrà construir deixant com a mínim una franja de 6 m de la façana frontal a la alineació de carrer i de 6 m de la façana posterior fins al límit de la finca. Es podrà aprofitar el sostre de la planta baixa com a terrassa per a la planta pis.

2. Alçària reguladora: 12,50 m (PB + 3 PP), mesurada en el punt mig de la façana.

Regulació de l’ús: Són permesos els usos residencial, comercial, religiós, cultural, oficines, sanitari i serveis. L’ús industrial és permès en 1a. categoria situacions: A, B i C. En 2a. categoria situacions: B i C.

b. Cantonada carrer/de la Gleva i carrer/ del Canigó Donar edificabilitat a tot el perímetre del solar (també al carrer/ del Canigó) Profunditat edificable: 9,00 m.

c. Illa al marge del riu Ges, limitada pel carrer Enric Prat de la Riba, carrer de la Cooperativa Paràmetres reguladors:

1. Línia de façana anterior obligatòria. 2. Profunditat edificable: 12 m. 3. Alçària reguladora: 9,50 m (PB + 2 PP)

98

4. Pati d’illa: edificable el 30 % fins a 3,20 m d’altura. 5. Els solars actualment edificats i que no s’adapten a aquests paràmetres,

queden exempts de complir-los excepte en el cas d’enderrocament de l’edifici existent i nova construcció, que si és possible s’haurà d’adaptar als esmentats paràmetres.

d. carrer/ Jaume Balmes núm. 55 al 73

Façana mínima: 5,70 m.

e. Solar situat en l’avinguda Rafael de Casanovas núm. 27-29-31-33 Alçària reguladora: 9,50 m (PB + 2 PP) Profunditat edificable: 16,00 m.

f. Plaça Guifré el Pelós

Alçària reguladora: 6,50 m PB + 1PP Pati d’illa: Lliure d’edificació.

g. Finques del carrer/ Espona 2, 4 i 6

Profunditat edificable: 14 m. Alçària reguladora: 12,5 (PB + 3 PP)

h. Avinguda de la Generalitat 45

Façana mínima: 8 m. Profunditat edificable: està determinada pels plànols, com a màxima 13,50 i com a mínima 11,50 metres. Alçària reguladora: 12,50 m (PB + 3 PP) menys en els casos determinats en els plànols que serà de 9,50 m (PB + 2 PP)

i. Solar del passeig de l’Horta de can Bassas

Profunditat edificable: 8,50 m. La casa, una vegada ampliada, serà igual que d’existent, de planta baixa més dues plantes pis conservarà la seva forma i les seves característiques, desplaçant el carener al nou eix de la casa i augmentant la seva alçària sobre barbacana de 70 cm.

j. Ampliació d’un edifici d’habitatges amb pati lateral. Avinguda Montserrat, 4.

1. Aquest estudi de detall proposa l’ampliació de l’edifici amb l’ocupació d’un buit existent a la façana lateral i entre la terrassa i la façana principal.

2. Aquesta construcció unifica el conjunt de l’edifici i dóna continuïtat a la façana lateral que comunica a un pati de la mateixa propietat.

3. L’ampliació afecta la planta baixa i les dues plantes pis amb la mateixa superfície, uns 34 m2. També afecta la coberta de la zona ampliada que s’unificarà amb la de la terrassa coberta existent i que es construirà a tres vessants reafirmant la façana lateral.

k. La Cabanya

1. Parcel·la mínima: 160 m2. 2. Profunditat edificable: 16 m. 3. Alçària reguladora: la mateixa que l’edifici veí i com a màxim 12,50 (PB + 3

PP).

99

4. Soterranis: permesos en tot el solar. 5. Pati d’illa: edificable en planta baixa i a una altura de 4,00 m.

l. Carrer rosa sensat

1. Profunditat edificable: 12 m planta pis/16m en planta baixa 2. Estudi de detall: Obligatori com a composició de volum i façana 3. Cal aportar un muntant econòmic per tal de que l’Ajuntament pugui adquirir la

franja de zona verda necessària per a complimentar la dotació del sector estació

100

Article 74 Zona F. Illes compactes, habitatges plurifamiliars en bloc aïllat 1. Són aquelles edificacions on per la seva forma i dimensions, no és recomanable l’establiment d’un pati d’illa. Per aquesta raó l’edificació s’ordena en unitats regulars, geomètricament definides pel plànol d’ordenació i ocupen tota la superfície edificable. No hi ha resta de parcel·la lliure, sinó que l’entorn és d’ús públic. El volum edificable resulta definit per la projecció vertical del perímetre de línies de façana i l’alçària reguladora. 2. L’edificació ha d’assegurar la configuració de l’espai lliure que resta fora de l’ocupació. Serà obligatori que inclogui la urbanització de l’entorn d’ús públic. 3. Paràmetres reguladors. Els definits per les illes de pati interior (E) 4. Regulació d’ús. Els definits per les illes de pati interior (E), que són : Els usos residencial, comercial, religiós, cultural, d’oficines, sanitari i serveis. L’ús industrial permès és el classificat en la categoria primera i segona, situacions A,B,C. Pel que fa a l’ús comercial es restringirà a aquells establiments comercials, l’obertura dels quals sigui de competència municipal, d’acord amb el que estableix la llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials. 5.Normativa específica zona F a. La cabanya Paràmetres específics:

1. Profunditat edificable. 14 m. planta baixa edificable a 4,00 m d’altura màxima 2. Alçària reguladora màxima: 15,50 m (PB + 4 PP). 3. Soterranis: permesos en tota la superfície de la planta baixa. Les distàncies entre edificis són les que s’assenyalen en el plànol d’ordenació.

Regulació de l’ús: L’ús d’aquests blocs podrà ser residencial en qualsevol forma, comercial i d’oficines. Els usos industrials queden limitats al d’aparcament de vehicles.

Article 75 Zona G. Illes de volumetria opcional 1. Són aquelles definides pel perímetre d’alineacions de façana i pel nombre màxim de plantes d’edificació (PB + 2 PP), sotmeses a un percentatge d’ocupació de parcel·la opcional. No hi ha pati d’illa definit, ni alineació de façana obligatòria però sí definida. 2. Paràmetres reguladors:

a. Façana mínima: 6 m. b. Alineació de façana: No obligatòria. En el cas que els edificis veïns

marquin una alineació concreta, la nova construcció s’hi haurà d’atansar. En cas de no atansar l’edificació a façana, serà obligatori el tancament d’obra massissa fins a 1,10 m de la rasant del terreny i fins a 1,80 m si és vegetal.

c. Parcel·la mínima: 120 m2. d. Alçària reguladora màxima: 9,50 m (PB + 2 PP).

101

e. Soterranis: Permès per parcel·les superiors als 200 m2. f. Edificabilitat neta: 1,5 m2 sostre/m2 sòl. L’edificabilitat d’una parcel·la es

mantindrà encara que aquesta es segregui. g. L’edificabilitat serà de 2 m2 sostre/m2 sòl, per les parcel·les inferiors a la

parcel·la mínima, existents des d’abans del Pla General, i que no han estat fruit d’una parcel·lació

h. Volum màxim: 5 m3/m2. i. Criteris de disseny : L’edifici previst en el pla especial Ges Centre, que ha

de fer de façana de les naus existents serà un mòdul d’oficines, amb la tipologia concreta d’aquest tipus d’ús.

3. Regulació d’usos: S’admet l’ús residencial, el comercial, religiós, cultural, recreatiu, d’oficines i serveis són permesos, així com el d’indústria: de categoria primera, situacions B i C, de categoria segona, situacions B, C i D, de categoria tercera, situacions B, C i D. Pel que fa a l’ús comercial es restringirà a aquells establiments comercials, l’obertura dels quals sigui de competència municipal, d’acord amb el que estableix la llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials. 4.Normativa específica zona G a. Sectors pla especial Ges i unitat d’actuació Malianta

a. Parcel·la mínima: 500 m2. b. Façana mínima: 15 m. c. Alçària reguladora: 6,50 m (PB+1PP) mesurada en el punt mig de la

façana. d. Ordenació: L ’edificació de part de l’illa estarà condicionada per la redacció

d’un estudi de detall que en reguli l’ordenació volumètrica global. Article 76 Zona H. Illes de parcel·lació industrial 1. Són aquelles destinades a la construcció de naus industrials entre mitgeres. 2. Paràmetres reguladors

a. Façana mínima: 10 m. b. Parcel·la mínima: 300 m2. Indivisibles. c. Alineació de façana: obligatòria segons plànols. d. Alçària màxima: 9,50 m. e. Soterrani: Permès sempre. f. Volum màxim: 5 m3/m2. g. Ocupació màxima: 90 % de la superfície de la parcel·la. El 10 % de la

parcel·la, no ocupat s’haurà de considerar pati lliure de qualsevol edificació.

3. Regulació de l’ús S’admet un habitatge per cada indústria quan aquella tingui una superfície mínima de 1.200 m2 de parcel·la. L’ús industrial queda regulat per les categories segona, tercera, i quarta en situacions C i D. Pel que fa a l’ús comercial es restringirà a aquells establiments comercials, l’obertura dels quals sigui de competència municipal, d’acord amb el que estableix la llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials.

102

En els sectors industrials només s’admetrà la venda de maquinaria i materials de manteniment, la venda a l’engròs i la venda al detall vinculada la producció pròpia . No s’admeten establiment dedicats a la venda al detall de productes alimentaris. 4.Normativa específica zona H a. Avinguda del Castell

Paràmetres reguladors específics: a. Parcel·la mínima. 500 m2. Pels casos anomenats en aquesta modificació

de parcel·la mínima es reduirà fins a 200 m2. b. Alineació de façana obligatòria anterior i posterior (profunditat edificable

36.5 m). c. Alçària del coronament en el pla de façana: serà constant per a cada illa

superior en 0,5m a l’alçària màxima dels edificis. d. Materials per a la formació de les façanes: en cada illa s’utilitzaran

materials de característiques similars per tal de donar una unitat compositiva global de la zona.

e. Volades. no estarà permesa la construcció de balcons, tribunes o de qualsevol cos que sobresurti del pla de façana.

f. Façanes laterals: tindran el mateix tractament que la façana principal. Regulació dels usos permesos en la zona:

a. D’oficines i comercial en totes les seves plantes. b. La industrial es limita a les categories primera, segona i tercera amb la

següent limitació: c. Densitat de potència màxima 0,35 kW/m2 d. Potència màxima: Il·limitada.

b. Sector Matabosch Són aquelles destinades a la construcció de naus industrials entre mitgeres. Per tal d’unificar els trams de naus contínues, si no es construeixen d’una manera unitària, es redactarà un estudi de detall que regularà la volumetria global del conjunt.

a. Ocupació màxima: 80 % de la superfície de la parcel·la b. Separació mínima a perímetre: 5 m. c. L’ús d’oficines es permès en totes les plantes d’edificació així com el

comercial. L’ús d’indústria queda regulat per les categories segona, situació D, tercera situació B, C i D i quarta situació C i D.

c. Sector industrial pujada Mossèn Sabater

Parcel·la mínima: 200 m2 L’ús d’oficines és permès en totes les plantes d’edificació, així com el comercial. L’ús d’indústria queda regulat per les categories segona, situació D, i tercera situació B, C i D i quarta situació C i D.

d. Puigbacó II

Edificabilitat neta: 1,24 m2/m2 L’ús d’oficines és permès en totes les plantes d’edificació així com el comercial. L’ús d’indústria queda regulat per les categories segona, situació D, tercera situació B, C i D i quarta situació C

103

e. La Campaneria Paràmetres reguladors específics: 1. Façana mínima: 9 m 2. Parcel·la mínima: 450 m2 3. Alçària màxima: 7,50 m 4. Alineació de façana: reculada a un mínim de 5 m de la línia oficial del carrer 5. Alineació de façana posterior: Lliure, separant-se per deixar un pati posterior

amb un mínim de 5 m de fondària. Aquest pati no serà obligatori quan la distància entre línies de carrers oposats sigui inferior a 60 m.

6. Ocupació màxima: 75 % de la superfície de la parcel·la 7. Sostre màxim: 1 m2 sostre/m2 solar 8. Soterranis: Permesos amb la mateixa ocupació que la planta baixa 9. Reculades: Permeses mantenint la línia d’edificació en els 90 cm adjacents a

la mitgera. 10. Tancament unitari i obligatori de parcel·la a línia de carrer amb elements

opacs fins a 1,10 m d’alçària. Podrà elevar-se fins a 1,80 m amb elements vegetals o diàfans, d’acord amb el disseny de INCASOL. En el cas que el carrer tingui pendent es dividirà la tanca de manera que aquesta no superi mai l’alçària de 2,20 m.

11. Tancament de parcel·la entre veïnes: amb material opac o massís fins a una alçària màxima de 0,45 m i fins a 1,80 m amb material calat, reixa, filat, etc. i/o vegetació d’arbust.

12. En el pati de façana s’haurà de preveure allotjar l’aparcament d’un vehicle per cada 200 m2 de parcel·la o fracció.

13. Patis privats. Lliures de tota edificació. No s’admeten edificacions auxiliars. S’enjardinaran tots els espais lliures que no tinguin una funció concreta i es tindrà especial cura de les franges que afronten amb els vials.

14. Accés. Es permetrà la construcció d’un gual que tindrà la mateixa amplada que la porta a què correspon. Les despeses seran a càrrec del propietari de la parcel·la.

Regulació de l’ús: L’ús global és l’ús industrial. En aquest ús hi són compresos els següents:

Les indústries d’obtenció, transformació i transport. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes d’exclusiu subministrament a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa. Els tallers de reparació.

Tots aquests usos són admesos, sempre que, per les característiques de l’activitat o dels materials i productes utilitzats, es garanteixi que no s’engendren situacions de perill per a la salut i la seguretat públiques i que els efectes perjudicials al medi siguin degudament corregits. Les activitats industrials no admeses són les definides com a “insalubres i perilloses” al Nomenclàtor tipificat sobre activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses que desenvolupa el Decret 2.414/1961, de 30 de novembre, que es valoren en funció de:

I Sorolls i vibracions. II Fums i pols. III Emanacions nocives, olors i vapors. IV Aigües residuals. V Explosius.

104

VI Incendis. VII Malalties contagioses. VIII Radiacions.

La potència es limitarà a un màxim de 50 W per metre quadrat de parcel·la. Les indústries que necessitin una potència superior preveuran les seves pròpies fonts d’alimentació per tal de cobrir l’excés.

1. Ús comercial. S’admeten els comerços a l’engròs i els establiments dedicats a la venda de maquinària de transport i elements auxiliars de la indústria. El comerç a l’engròs i de detall s’admet quan els establiments industrials veïns siguin de naturalesa i efectes que no ho impedeixin per causa d’incompatibilitat entre usos, atesa la prioritat de l’ús industrial.

2. Habitatges. Es permet l’ús d’habitatges per al personal de vigilància, conservació o guàrdia de l’establiment, només en el tipus d’indústria aïllada. En aquest tipus es permet un habitatge per parcel·la. No es permet en el tipus d’indústria entre mitgeres.

3. Oficines. S’admeten només les oficines o despatxos propis de cada establiment comercial o industrial.

4. Sanitari. S’admet només el de dispensari, consultoris i ambulatoris. No s’admeten els centres sanitaris d’internament com hospitals, sanatoris i clíniques.

5. Cultural. S’admeten només els dedicats a la formació professional relacionats amb l’activitat industrial de la zona. S’admeten els centres socials i de caràcter associatiu i de reunió al servei del personal adscrit a la indústria.

6. Esportiu. S’admeten només les instal·lacions esportives per al personal de les empreses de la zona o sector.

7. Residencial. Es prohibeix aquest ús i els no expressament admesos a les condicions anteriors, amb excepció de l’ús d’estacionament i garatge -aparcament.

8. L’ús comercial, d’oficines, sanitari, cultural, esportiu és permès en totes les plantes d’edificació. L’ús industrial queda regulat per les categories segona en situació D, tercera, situacions B, C i D i quarta en situacions C i D.

Secció Quarta. Solars d’ocupació aïllada Article 77 Solars d’ocupació aïllada 1. És aquell tipus d’ordenació que, pel fet de tractar-se d’edificació individualitzada o de baixa ocupació de parcel·la, pot establir la seva volumetria de forma aïllada. Depèn de l’entorn quant a les condicions de densitat i intensitat de l’aprofitament, i quant a les servituds del veïnat. 2. Es defineixen tres zones d’ocupació aïllada:

a. Zona J. Solars d’edificació residencial aïllada. b. Zona K. Solars de blocs aïllats. c. Zona L. Solars d’indústria aïllada.

Article 78 Zona J. Solars d’edificació residencial aïllada 1. És aquella zona en què l’edificació es preveu en volumetria independent per a cada una de les parcel·les, que per baixa densitat d’ocupació i l’aprofitament pot

105

deixar-se a la lliure disposició que estableixi la iniciativa promotora sempre que no excedeixi certes condicions de límit. 2. Paràmetres reguladors:

a. L’ús residencial exclusiu amb densitat màxima de dos habitatges per parcel·la.

b. Parcel·la mínima: de 350 m2 indivisible. c. Ocupació màxima: de 40%. d. Edificabilitat màxima neta: de 0,7 m2/m2. e. Distància mínima a perímetre: de 3,00 m. f. Alçària màxima: 9,00 m. g. Tancament obligatori d’obra massissa fins a 1,10 m de la rasant natural del

terreny i vegetal fins a 1,80 m. h.

3. Construccions auxiliars: No s’admeten construccions auxiliars independents. L’espai lliure de parcel·la es mantindrà sensiblement al nivell natural de les terres, i les instal·lacions lleugeres (gronxadors, pèrgoles, palanques, etc.) hauran de quedar protegides de la vista exterior. 4. Ordenació: En els casos que els plànols d’ordenació no l’assenyalin es podrà desdoblar la parcel·la sempre que les característiques de la construcció siguin d’ habitatges en filera, és a dir, amb una paret mitgera comú que coincidirà amb la projecció de la divisòria parcel·laria. En aquests casos l’edificabilitat neta aplicable a cada parcel·la serà de 0,8 m2 sostre/m2 sòl i la superfície mínima del conjunt serà de 700 m2. 5. Regulació de l’ús: L’ús residencial es limita a l’habitatge unifamiliar, comunitari i hostaler L’ús industrial a la categoria primera, situacions A i B S’admet l’ús de servei i oficina, sempre que sigui simultani i compatible amb l’ús residencial” 6. Normativa específica zona J a. Can Julià

a. Parcel·la mínima: 400 m2. Per habitatges aparellats la superfície mínima serà de 700 m2.

b. Alçària màxima: 9,50 mesurada des de la rasant mitjana de la voravia fins al punt més alt de la coberta.

c. L’ús es limita únicament i exclusivament al residencial.

b. Malianta L’ús residencial es limita al comunitari i habitatge unifamiliar.

c. Sector carrer del Ter Tenint en compte la singularitat d’aquesta zona, ja que es tracta d’una sola parcel·la, l’edificació o bé les ampliacions futures es preveuran en volumetria independent. L’edificabilitat i l’aprofitament pot deixar-se a la disposició lliure

106

que estableix la iniciativa promotora, sempre que no excedeixi certes condicions de límit. a. Parcel·la mínima: s’estableix la indivisibilitat de la parcel·la actual. b. Es podrà ampliar l’habitatge existent sempre que aparentment es llegeixi

com a un sol volum. No es permeten ampliacions deslligades de l’habitatge actual.

c. Es manté l’ús residencial d’habitatge unifamiliar o bifamiliar. d. Pujada Mossèn Sabater número 1, 2, 3 i 4 Aquestes finques qualificades com a residència aïllada formen un conjunt molt petit d’habitatges adossats. Es preveu poder estructurar l’edificabilitat del conjunt a través d’un Estudi de Detall sense incrementar-la e. Zona de Puigbacó. La finca coneguda com a Puigbacó, situada dalt del turó del mateix nom, tindrà com edificabilitat màxima de la parcel·la, la que li atorga l’edificació existent. Article 79 Zona K. Blocs aïllats 1. És aquella zona en què l’edificació s’ordena en unitats regulars, geomètricament definides, que ocupen tota la superfície edificable. No hi ha restes de parcel·la lliure, sinó que l’entorn és d’ús públic. L’edificabilitat màxima és, per tant, el producte de la superfície ocupable en planta, per l’alçària màxima establerta. 2. Paràmetres reguladors: S’estableix una alçària màxima de 12,50 m. (PB + 3 PP). Per als blocs ja existents es reconeixeran reconegudes les seves alçàries actuals a efectes d’obres de manteniment i reforma, però serà vigent la de 12,50 m en cas d’enderroc. Estan permesos els soterranis en tota superfície de parcel·la. Les distancies entre edificis són les que s’assenyalen en el plànol d’ordenació. En els de nova creació l’ocupació màxima de la parcel·la serà del 40% i una edificabilitat neta màxima de 2 m2 sot/m2 sòl. Serà obligatori que el projecte d’urbanització de cada zona defineixi els tancaments i l’ordenació interior del conjunt per tots els blocs que hi ha inclosos, i l’entorn. 3. Regulació de l’ús: L’ús d’aquests blocs podrà ser residencial en qualsevol forma, comercial i d’oficines. Queden prohibits els usos industrials, excepte el d’aparcaments de vehicles. Pel que fa a l’ús comercial es restringirà a aquells establiments comercials, l’obertura dels quals sigui de competència municipal, d’acord amb el que estableix la llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials.

107

Article 80 Zona L. Solars d’indústria aïllada Subzona L-1 indústria aïllada amb residència 1. Són zones generalment de nova creació, de parcel·les destinades a la convivència residència- indústria de característiques unitàries i unifamiliars i de construcció aïllada. 2. Ordenació de la parcel·la: El tractament de l’espai lliure de l’interior de la parcel·la haurà d’ésser enjardinat. Haurà d’allotjar un mínim de planter d’arbres de tipus urbà en la proporció d’una unitat per cada 50 m2 de parcel·la. Igualment s’ha d’emplaçar un mínim d’una plaça de pàrquing per cada 100 m2 de solar. 3. Paràmetres reguladors:

a. Edificabilitat neta: 1 m2 sostre/m2 sòl. b. Retirada mínima a perímetre: 2 m. c. Parcel·la mínima: 500 m2. d. Alçàries de l’edificació: P. Baixa: 5,50 m. P. Pis : 3,00 m. e. Ocupació màxima: 70%. f. Tancament obligatori d’altura màxima fins a 1,10 m de terra i vegetal fins a

1,80 m., comptat des del nivell natural de les terres. g. Volum màxim: 6 m3/m2.

4. Regulació de l’ús: Es permet la residència unifamiliar, vinculada amb l’activitat, que s’autoritzarà únicament quan la indústria que si instal·li sigui compatible amb l’ús residencial, i l’activitat industrial de categoria tercera. Pel que fa a l’ús comercial es restringirà a aquells establiments comercials, l’obertura dels quals sigui de competència municipal, d’acord amb el que estableix la llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials. En els sectors industrials només s’admetrà la venda de maquinaria i materials de manteniment, la venda a l’engròs i la venda al detall vinculada la producció pròpia. No s’admeten establiment dedicats a la venda al detall de productes alimentaris. 5. Normativa especial zona L-1 parcel·la 2 polígon Matabosch “Es permetrà la compartimentació de la parcel·la d’indústria aïllada núm. 2, del polígon Matabosch, en diversos establiments industrials, tant en règim de propietat horitzontal com en arrendament, conservant d’indivisibilitat de la parcel·la, i amb els següents condicionants : Possibilitat de compartimentació:

a. La unitat mínima de compartimentació serà de 400 m2 b. El projecte de les edificacions serà unitari, encara que la construcció podrà

fer-se per fases que siguin coincidents amb les esmentades compartimentacions. S’haurà en tots cas de mantenir la uniformitat volumètrica i de conjunt.

c. Qualsevol compartimentació dels establiments industrials precisarà la corresponent llicència municipal.

108

d. La crugia mínima de cada establiment que en resulti de la compartimentació serà de 10 metres.

e. Els edificis que siguin compartimentats respectaran les condicions generals i particulars de l’edificació i de l’ordenació fixades en les ordenances del pla parcial.

f. L’accés a la parcel·la serà comú per a tota l’edificació i no es permetrà, en cap cas, la compartimentació dels espais comuns fora de la mateixa.

g. Els vials interiors tindran una amplada mínima de 8 metres i condicions homogènies de traçat. "

Subzona L-2. Indústria aïllada sense habitatge

1. Són aquelles zones constituïdes per grans parcel·les destinades a un sol establiment industrial, extens i voluminós. S’ordenen lliurement segons les necessitats de la seva activitat, i formen peces independents del sòl urbà consolidat. 2. Paràmetres reguladors

a. La densitat es limita a una sola indústria per parcel·la i, per tant, queda prohibida la divisió o el fraccionament de les unitats parcel·laries actuals.

b. L’ocupació màxima de parcel·la es fixa en un 70%. c. Tota edificació haurà de separar-se del perímetre una distància mínima

igual a la seva alçària reduïda en 4,00 i com a mínim 4m. No s’estableixen altres limitacions d’alçària, ni de distàncies de retirada.

d. El tancament serà d’obra massissa fins a una alçària d’ 1,10 m, i vegetal fins a una alçària d’ 1,80 m.

3. Ordenació de parcel·la: L’ordenació interior haurà de preveure allotjar l’aparcament (d’un vehicle per cada 100 m2 de parcel·la). La posició de l’accés rodat cuitarà de no entorpir el trànsit urbà exterior i de tenir les dimensions i perímetres adequats per una fàcil maniobra dels camions pesats. Al interior de la parcel·la industrial s’hi disposarà el planter d’arbres de tipus urbà, en una proporció no inferior a un arbre per cada 50 m2 de solar. Aquests arbres poden estar distribuïts o agrupats en deveses segons convingui a l’aprofitament de l’espai i a la bona imatge visual del conjunt. 4. Regulació de l’ús: Es permet exclusivament l’ús industrial de categoria quarta, situacions C.,D. i E. i de categoria cinquena, situacions E. i F. També es permeten les instal·lacions esportives que no comportin augment de volum.

6.Normativa especial zona L-2

a. Sector Matabosch Són aquelles zones constituïdes per grans parcel·les destinades a un sol establiment industrial extens i voluminós. S’ordenaran lliurement segons les necessitats de la seva activitat.

109

Paràmetres reguladors: 1. Parcel·la mínima: 2.000 m2. Es permetran subdivisions interiors sempre

que l’espai no ocupat per l’edificació s’adjudiqui comunitàriament per ésser destinat a aparcaments.

2. Ocupació màxima: 60 %. L’espai no ocupat es col·locarà lateralment i donarà a la façana.

3. Separació mínima a perímetre: 5m. b. Sector carrer del Ter En la modificació del pla parcial, aprovada definitivament es plantegen tres tipologies diferents, que són :

Zona L10. Industria Aïllada Són aquelles parcel·les destinades a un sol establiment industrial extens i voluminós. S’ordenaran lliurement segons les necessitats de la seva activitat. Paràmetres reguladors:

a. Parcel·la mínima 2.000 m2. No es permet cap tipus de subdivisió interior

b. Ocupació màxima 60 %. c. Separació al perímetre: En façana 3 m com a mínim, lateral i fons 4 m.. d. Tancament obligatori d’obra massissa fins a 1,10 m. d’alçada

Regulació d’usos: Es permet l’ús industrial en les categories 1, 2, 3, 4 i 5.

Zona L11. Industria aïllada amb subdivisions interiors. Són aquelles parcel·les que pel seu tamany permeten la seva subdivisió assegurant el seu front a la via pública amb una façana mínima. Paràmetres reguladors:

a. Parcel·la mínima 2.000 m2. Quan es procedeixi a la subdivisió caldrà formalitzar escriptura de divisió horitzontal.

b. Ocupació màxima 60 %. c. Separació al perímetre: Façana 7 m, lateral i fons 4 m. d. Tancament obligatori d’obra massissa fins a 1,10 m. d’alçada

Regulació d’usos:

a. Ús industrial : L’ús industrial s’admet en totes les categories 1, 2, 3, 4 i 5a. b. L’ús comercial : S’admet d’acord amb el que determina l’article 9.5 de la

normativa del Pla territorial sectorial per als equipaments comercials 2001-2004 (segons informe de la Direcció General de Comerç de data 6 de juliol de 2004). S’admeten els comerços a l’engròs i els establiments dedicats a la venda de maquinària de transport i elements auxiliars de la indústria. El comerç a l’engròs i de detall s’admet quan els establiments industrials veïns siguin de naturalesa i efectes que no impedeixin per causa d’incompatibilitat entre usos, atesa la prioritat de l’ús industrial. No s’accepten grans establiments comercials, ni la unió de varies naus

110

subdividides per a crear un gran establiment. (d’acord amb el que estableix el pla d’ordenació d’equipaments comercials de Torelló, i la Llei 17/2000, de 29 de setembre, d’equipaments comercial, i les disposicions sobre comerç que sorgeixin).

c. Ús d’habitatge : No s’admet d. Oficines. S’admeten només els propis despatxos dels establiments

industrials. e. Altres usos : es preveu l’ampliació dels usos a altres serveis sempre i quan

els establiments industrials veïns siguin de naturalesa i efectes que no impedeixin per causa d’incompatibilitat entre usos, atesa la prioritat de l’ús industrial. En aquest capítol s’inclouen activitats de tipus lúdic, recreatiu i associatiu.

Zona L12. Comercial aïllat Es tracta d’una única parcel·la situada ala costat sud-oest del carrer del Ter, destinada a un sol establiment comercial extens i voluminós. S’ordenen lliurament segons les necessitats de la seva activitat. Paràmetres reguladors:

a. Parcel·la mínima : Es tracta d’una única parcel·la de 3.982 m2 aproximadament

b. Edificabilitat : El sostre màxim admès per aquesta parcel·la es de 1.500 m2. D’acord amb els criteris de la Direcció General de Comerç cal comptabilitzar el sostre destinat a benzinera, i no superar el conjunt de sostre màxim establert en 1.800 m2.

c. Altura màxima : 9,50 m. d. Separació al perímetre: Façana 3 m, lateral i fons 4 m. e. Tancament obligatori d’obra massissa fins a 1,10 m. d’alçada

Regulació d’usos: a. Únicament s’admet l’ús comercial. b. En cas de que no es portés a terme en la parcel·la una implantació

comercial, passaria a qualificar-se com a Zona L 10 Indústria Aïllada. Capítol 4t: sòl urbanitzable programat Article 81.Definició i desenvolupament 1. El pla general classifica com a sòl urbanitzable programat els terrenys que es preveuen urbanitzar en el seu programa. 2. El sòl urbanitzable programat s’estructura a través de sectors de planejament, els quals, a la vegada, es desenvoluparan per mitjà de plans parcials. 3. Mentre no estiguin aprovats definitivament els plans parcials, no es podrà efectuar en el seu àmbit cap mena d’edificació.

111

Article 82. Aprofitament mitjà 1. L’aprofitament mitjà del sòl urbanitzable programat per cada quadrienni s’obté per la suma dels aprofitaments dels diversos sectors, dividida per la suma total del sòl programat en aquest quadrienni. 2. Aquesta revisió del pla general preveu el desplegament dels següents plans parcials:

Zones de creixement Sòl Urbanitzable Programat

Nom Superfície Aprof. Sòl Privat Hab/Ha Edificabilitat Sòl Públicm2 m2 m2/m2 % m2 % m2 m2


10 La Creu II 82.509 0,40 33.004 45 0,55 22% 18.152 17% 14.027 32.17911 El Puig 13.161 0,43 5.659 16 0,35 18% 2.369 16% 2.159 7.502

508.605 0,43 222.170 0,47 19% 96.299 24% 103.372 241.693


738.831 0,53 389.091 0,55 24% 180.984 15% 113.222 294.206





3. La delimitació dels sectors es detalla en el plànol a E: 1/4000 “Àmbits d’actuació. Sòl urbà. Sòl urbanitzable”. Les determinacions quantitatives i les característiques urbanístiques s’estableixen en els quadres i fitxes de la memòria d’ordenació. Article 83. Infraestructures 1. El pla general defineix amb caràcter vinculant la vialitat bàsica. Els plans parcials l’hauran de completar amb la definició de les característiques tècniques i geomètriques de la xarxa viària secundària i dels aparcaments. 2. Tots els edificis hauran de tenir accés rodat. 3. El pla parcial haurà d’assumir els costos de connexió de les xarxes de clavegueram, aigua potable, enllumenat públic, telefonia, baixa tensió, mitja i alta tensió i gas fins a les xarxes actuals, i la modificació d’aquestes, en els trams que sigui necessari si resulten insuficients. Article 84. Edificabilitat 1. Cada pla parcial desenvoluparà l’edificabilitat que correspongui al sector o sectors i subsectors que planifiqui.

112

2. A efectes de càlcul de l’edificabilitat no es tindran en compte els terrenys que, essent actualment propietat de l’administració, estiguin qualificats pel planejament de sistemes. Article 85. Densitat d’habitatges 1. El nombre total màxim d’ habitatges d’un sector serà considerat com una determinació fonamental del pla parcial, independentment de la seva mida. 2. L'Ajuntament controlarà el nombre màxim d’ habitatges en cada sector assignat a través de la concessió de llicències. Un total per a cada illa de cases, en el cas que aquesta determinació no consti en el pla parcial corresponent. Article 86. Sistemes i dotacions 1. Els sistemes i les dotacions que tot pla parcial ha de preveure estaran determinats pels estàndards que es fixen en l’annex del reglament de planejament, sempre que no vinguin fixades pel pla general que en aquest cas serà vinculant. Article 87. Edificacions existents en sectors de planejament 1. Per als edificis existents en un sector de planejament, que van ser autoritzats d’acord amb l’ordenació anterior i que sigui procedent de reconèixer, els plans parcials delimitaran els polígons que comprenen aquestes edificacions. Es fixarà per a cada un d’ells un índex màxim d’edificabilitat neta, de manera que no sobrepassi la que té construïda cada una de les parcel·les i que no excedeixi globalment la que correspon a la zona on es troben emplaçats. Determinarà, si és procedent, que part de l’edificació existent ha de quedar fora d’ordenació. Article 88. Zones 1. Per als sectors de sòl urbanitzable programat, seran vigents les mateixes zones i tipus d’ordenació que per al sòl urbà, tal com apareixen en les fulles a E: 1/2000 “Estructura i usos del sòl” 2. En aquests sectors de sòl urbanitzable programat es fixa per cada pla parcial un quadre amb els estàndards urbanístics. Els coeficients de proporcionalitat prevaldran per sobre les superfícies indicades. Aquests coeficients donen el valor màxim pel que fa al sòl privat, sostre edificable i ocupació, i el valor mínim per el sòls de cessió obligatòria i els vials. Aquests plans parcials són:

113

Pla Parcial 1 Matabosch Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Aquest pla parcial neix amb la voluntat de requalificar com a industrials uns terrenys ocupats en aquests moments per tres naus industrials aïllades i els camps de l’entorn, que pertanyen, en un percentatge molt elevat, als treballadors de l’antiga empresa Gossipyum, com a continuació natural del polígon industrial del carrer del Ter. Definició: Es planteja un vial de connexió del carrer del Ter fins el pont de la Colònia Ymbern, també industrial, amb una sèrie de parcel·les de grans dimensions que engloben els edificis industrials aïllats existents, i se’n creen d’altres, i un seguit de parcel·les d’indústria entre mitgeres. La zona verda i l’equipament es preveu que es col·loquin tangencialment per tal de reforçar, també, la infraestructura del barri de Montserrat de caire residencial. Gestió: Inicialment es va preveure el sistema de gestió per compensació, però degut al interès municipal per desenvolupar aquest polígon, davant la necessitat de disposar de parcel·les industrials a mig termini, es va aprovar el 28 d’octubre de 1998, amb el vist i plau dels propietaris, la modificació del sistema de gestió a cooperació.

BB

BBV

BB

BB

B

EQ

JEP

V

B

V

BB

J

MATABOSCH

PB+IIID VD

L

B

V

B

K

K

V

K

EQ E

V

D V

D

D

D

D

D

V

E

PB+I

I

D PB+I

I

D V

PB+II m2 %Superfície Total 222.286 100%Sòl Privat 115.448 52%

Vials i Estacionaments 29.631 13%Equipaments i espais lliures 53.627 24%Protecció riu Ter 23.576 11%Sòl Públic 106.834 48%

Aprofitament 52%Edificabilitat Bruta 0,55

114

Pla Parcial 2 El Castell I Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Àmbit de creixement residencial previst en el pla general de l’any 1983 que enllaça el sector de l’Estació amb el barri de la Serra d’en Jolis de St. Vicenç de Torelló i la fàbrica de l’empresa VITRI. Definició: De forma triangular omple un buit entre dos nuclis de població, un de Torelló (el Sector Estació) i un de St. Vicenç de Torelló vertebrats per l’accés que els proporciona l’Av. del Castell, únic pas sobre la via fèrria. Aquest pla es contempla prioritàriament com a residencial extensiu amb franges de protecció verda en la zona de la indústria i amb la previsió de la prolongació del carrer Ausiàs March. Gestió: Es preveu el sistema de Compensació entre propietaris.

J L

J

PB

+II

GPB+I

PB +

II

E

PB

+ II

GPB+II

PB+

I I

E

PB+II

D

V

EQ

EL CASTELL I

m2 %Superfície Total 137.082 100%Sòl Privat 61.687 45%

Vials i Estacionaments 23.304 17%Equipaments i espais lliures 24.675 18%

Sòl Públic 47.979 35%

Habitatges / hectàrea 33Aprofitament 45%Edificabilitat Bruta 0,45

115

Pla Parcial 3 El Castell II Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: El pla general de l’any 1983 va fixar una unitat d’actuació que definia en el carrer Ausiàs March una franja de parcel·les edificables de 30 metres de fondària, dimensió presa de forma aleatòria i que delimitava el sòl urbà. Aquest àmbit de creixement comprés des del límit del sòl urbà en la línia natural que forma la topografia més planera del terreny, i deixa com a sòl no urbanitzable la zona amb una forta pendent fins a la carretera BV-5224. Aquest pla parcial ha de solventar també l’emplaçament de la masia del Mas Torra i la protecció de la línia del ferrocarril. Definició: Àmbit residencial per a habitatges adossats en filera en el sòl privat, i un edifici plurifamiliar per a la ubicació de l’habitatge protegit, amb accés des del carrer Progrés i de la seva prolongació fins a la carretera BV-5224, que completa fins el límit natural el barri de l’Estació i reforça l’entorn de l’Institut d’Ensenyament Secundari de nova creació. Gestió: Es considera com més adient el sistema de compensació entre propietaris.

PB+I

I

PB+II

PB+I

I

PB+

II

PB+I

I

PB+I

I

E

PB+II

PB+II

E

PB+I

I

D D

V

E

D

V

EQ

V

D

EL CASTELL II





116

Pla Parcial 4 La Campaneria II Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Àmbit residencial situat al sector de llevant a l’altra costat de la via del tren entre dos equipaments per un costat el Club Tennis Torelló i per l’altra el Parc Sanitari, reforçat per la prolongació del carrer Pompeu Fabra fins a la carretera de nova creació que ha d’enllaçar Sant Vicenç amb l’eix Vic- Olot. Es justifica per la necessitat de disposar de sòl residencial extensiu, d’habitatges unifamiliars aïllats adequats a una implantació sobre un terreny de pendent suau de ponent a llevant i un excel·lent assolellament. Definició: Residencial, bàsicament de edificació aïllada, amb accessos des de la prolongació del carrer Pompeu Fabra, que ha de preveure un pont sobre la línia fèrria i que també inclou un vial longitudinal en direcció a l’eix Vic- Olot que ha de permetre la connexió amb el Parc Sanitari i els polígons industrials. Les cessions es concentren principalment a l’entorn d’aquest Parc per augmentar la seva superfície. Gestió: Es preveu la seva execució pel sistema de compensació.

LA CAMPANERIA

LA CAMPANERIA II

U.A PUIGBACO 1

U.A

POMPEU FABRA





117

Pla Parcial 5 La Campaneria Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Previst als anys 80 com a polígon industrial d’iniciativa municipal i desenvolupat per l’Institut Català del Sòl, no es va portar a terme per la difícil accessibilitat a través d’un pont sobre la via fèrria limitat al trànsit lleuger. Actualment es pot desenvolupar a partir de l’execució de la urbanització del polígon Mas Les Vinyes, previst inicialment com a segona fase de la Campaneria, que ha solventat els problemes d’accés rodat. Aquest sector disposa del planejament aprovat definitivament el 23 de gener de 1991 i del projecte d’urbanització i el de reparcel·lació. Definició: Aquest pla parcial ordena les grans indústries existents, VASCAT, SA i CUNITOR, SA. a la vegada que dissenya parcel·les industrials entre mitgeres i distribueix les zones verdes i les d’equipaments de cessió. Gestió: El sistema escollit es el de Cooperació.

LA CAMPANERIA

LA CAMPANERIA II

U.A

POMPEU FABRA





118

Pla Parcial 6 Mas Les Vinyes II Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Pensat com una expansió dels polígons industrials actuals del Mas Les Vinyes i el de la Campaneria. Definició: Polígon industrial que ocupa l’espai entre la via del ferrocarril i els actuals polígons i la carretera d’accés a l’eix Vic- Olot des de la carretera de St. Vicenç de Torelló. Gestió: Es preveu el sistema de gestió per compensació.

MAS VINYES II

MAS VILA I

LA CAMPANERIA

LA CAMPANERIA II

U.A MATAGALLS

POMPEU FABRA

A





119

Pla Parcial 7 Carrer Guillaries Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Pensat com a sòl urbanitzable no programat en el pla general de l’any 1983, es defineix en aquesta revisió com un àmbit molt concret situat entre el carrer Guillaries i la línia del ferrocarril, encaminat a solucionar la convivència actual entre granges, indústries i habitatges. Aquest pla parcial es complementa amb els del seu entorn, el “Mas les Vinyes” i “La Caseta” i “La Campaneria”, ja que tots junts formen un gran sector de previsió de creixement de sòl industrial. Definició: Aquest pla parcial ha d’ordenar el territori per compaginar l’ús industrial, prioritari, amb habitatges existents i preveure una zona de protecció. L’accés serà a través del carrer Guillaries que s’ha d’urbanitzar completament i es preveu situar l’equipament a l’entorn del vial que comunica l’eix Vic- Olot amb el pont de la Caseta i la carretera BV-5224. Aquest vial l’executarà directament el Departament de Carreteres com a obra d’enllaç de l’eix Vic- Olot. S’ha de preveure també el desdoblament d’aquest últim vial que s’haurà d’adequar a les característiques de traçat i secció d’un vial urbà, amb calçades, voreres i infraestructures urbanes. Gestió: Es preveu el sistema de gestió per compensació.





P.P. Carrer Guilleries

120

Pla Parcial 8 La Caseta Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Just l’entrada des de l’eix Vic- Olot aquest àmbit omple l’espai situat entre el propi eix i el vial que comunica el nus de sortida per Torelló amb el casc urbà. Aquest sector ha de ordenar l’entorn de les naus industrials existents conegudes com les Roviretes. Definició: Es un àmbit pensat com a creixement industrial, per naus mitjanes i petites, situat entre el vial d’accés a Torelló i la franja de protecció de l’eix (que queda exclosa de l’àmbit d’aquest sector). Gestió: Es preveu com a sistema de gestió el de compensació.

LA CASETAC. GUILLERIES

L

EQ





P.P. La Caseta

121

Pla Parcial 9 La Creu I Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Es un àmbit pensat per a reomplir la trama urbana en una pastilla triangular simètrica al sector de la Cabanya i encaixada entre la carretera de Manlleu i la prolongació de la Ronda del Puig. Aquest àmbit queda completat per la Creu II que s’allarga des de la Ronda del Puig fins als turons. Amb aquesta actuació queda definida l’entrada des de Manlleu i s’evita la simultaneïtat d’ús agrícola i residencial, com està ara, en una zona eminentment urbana. Definició: Aquest polígon residencial ha de tenir les mateixes característiques tipològiques, d’aprofitament i de vialitat que la Cabanya convertint la carretera comarcal BV-5224 en una travessa urbana de tres vies, a la vegada que ha de integrar una àrea de serveis privats al haver-hi la benzinera i necessitar espai per la seva ampliació. Gestió: Es preveu un sistema de gestió per compensació.

LA CREU II

LA CREU I

C. GUILLERIES





122

Pla Parcial 10 La Creu II Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: Es la continuació natural de La Creu I, completa l’espai existent entre la prolongació de la Ronda del Puig i el turons, i des del límit actual del casc urbà fins a les vivendes aïllades construïdes davant el pont de la Caseta. Aquest pla parcial residencial completarà la trama urbana residencial en el sector simètric a la Cabanya, solventant la implantació de la fàbrica actual de pinsos de la Cooperativa Agrària de Torelló. Definició: Es preveu que sigui un àmbit de creixement residencial de forma allargada, recolzat sobre la prolongació de la Ronda del Puig fins a l’entrada per Manlleu, completant un buit a la trama urbana. Gestió: Es preveu la gestió pel sistema de compensació.

m2 % Superfície Total 82.509 100% Sòl Privat 33.004 40%

Vials i Estacionaments 14.026 17% Equipaments i espais lliures 18.152 22% Sòl Públic 32.178 39% Habitatges / hectàrea 45 Aprofitament 40% Edificabilitat Bruta 0,55

LA CREU II

LA CREU I

C. GUILLERIES

123

Pla Parcial 11 El Puig Àmbit. Dades urbanístiques

Característiques urbanístiques Justificació: En el pla general de l’any 1983 es va fixar una unitat d’actuació anomenada “La Carrera”, ara executada, com un petit àmbit residencial extensiu, amb només dos vials que quedaven tallats just al final de l’àmbit i que possibilitaven la seva ampliació. La zona de creixement d’aquesta ampliació es dissenya amb els mateixos paràmetres que la inicial. Definició: Es preveu un petit polígon de noves parcel·les de sòl privat de uns 400 m2 cadascuna, amb dos vials que continuen el teixit inicial i que en l’extrem oposat s’uneixen en un de sol que ha de permetre en un futur i en una actuació no lligada a aquest àmbit, enllaçar cap el sector de llevant del municipi a l’entrada pel costat de Manlleu. Com a característica d’aquest polígon s’ha de fer notar que es preveu una superfície de verd privat que no té edificabilitat ni computa per calcular el paràmetre de sostre edificable i que tampoc compte com espai lliure de cessió. Gestió: Es en gran part d’un únic propietari. Es planteja la seva execució pel sistema de compensació.



Sòl Públic 4.528 34%Zona verda privada 2.974 23%Habitatges / hectàrea 16Aprofitament 43%Edificabilitat Bruta 0,35

124

Capítol 5è: sòl no urbanitzable Secció primera:Disposicions generals Article 89. Definició 1. El pla general classifica com a sòl no urbanitzable aquell sòl on no es permet l’acció urbanitzadora ja que no és necessari per al creixement urbà del municipi. Per tant, és objecte d’especial protecció o reserva. 2. El valor d’aquest sòl i la necessitat que continuïn les seves condicions naturals fan que sigui objecte de conservació i protecció. 3. En el sòl no urbanitzable es diferencien les següents zones:

Zona R1 de Reserva agrícola i ramadera. Zona R2 de Reserva vegetal i paisatgística. Zona R3 de Protecció d’infraestructures.

4. El sòl no urbanitzable estarà subjecte a les limitacions que fixen els articles 127 i 128 del text refós. Les autoritzacions de llicència per a aquests tipus de sòl seguiran el tràmit fixat per la legislació vigent. Article 90. Parcel·lació 1. Queden prohibides, amb caràcter general i als efectes urbanístics, les parcel·lacions, divisions, o segregacions de terrenys, a fi d’evitar la formació de nuclis de població, tal i com preveu l’article 139 del text refós. En concret s’estableix que hi ha perill de formació de nucli de població quan hi hagin més de quatre habitatges unifamiliars situats al interior d’un cercle de 250 m. de radi, centrat en qualsevol de les edificacions existents. 2. Es permeten les agregacions o unificació de finques que tinguin per finalitat la creació de propietats de majors superfície, sempre que els paquets objecte d’agregació corresponguin a finques senceres. 3. A efectes d’aplicació d’aquesta normativa es reconeixen com a indivisibles les finques cadastrals existents actualment segons la revisió efectuada pel centre de gestió cadastral l’any 1994 , a més de les registrades amb anterioritat a la data d’aprovació inicial d’aquest document. 4. Es permet la segregació de masoveries senceres de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu o unitat mínima forestal. 5. Per a l’atorgament de la llicència d’edificació es sol·licitarà la inscripció registral de la indivisibilitat de la finca sobre la qual es pretén edificar, d’acord amb les determinacions previstes en els articles 138, 139, 140 del Decret Legislatiu 1/1990.

125

Article 91. Xarxa de comunicacions i accessibilitat 1. No podran obrir-se nous camins, vials rurals, pistes forestals, o qualsevol altre tipus de via si no està expressament previst en aquest document o en plans especials que en sòl no urbanitzable poden desplegar-se, o en els plans o programes de l’administració d'Agricultura. 2. Tampoc es podran modificar els perfils longitudinals i transversals dels camins i vies rurals sense la corresponent llicència municipal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques. 3. Per a l’aplicació d’aquesta Normativa es consideren tres tipus de camins a protegir:

a. Camins rurals per a vianants

1. Admetem, a més, el pas de vehicles rodats en el cas de possibles emergències.

2. Són el fruit de la recuperació d’antics camins rurals o camins de muntanya que, pels seus traçats, situacions, recorreguts o morfologia, representen una imatge històrica i cultural.

3. El paviment és natural: pedra, gespa, terra, etc. 4. La urbanització es reduirà a la formació de cunetes i regatons

transversals alternats que caldrà netejar i mantenir.

b. Camins rurals d’accés i relació interurbana 1. Són camins, de caràcter rural, utilitzats pels vehicles i maquinàries

agrícoles. 2. Aquells que serveixen a una gran intensitat d’assentaments (granges,

cases, indústries...) o de gran contingut paisatgístic (per la topografia, traçat...) amb caràcter anàleg al urbà.

3. Com a tal disposen d’una àmplia quantitat de serveis: pavimentació, (asfàltica) sanejament, (unitari) voreres, (naturals).

4. En el plànol a E: 1/5000 “Ordenació del sòl no urbanitzable” es garfien els camins a protegir. La resta dels camins representat gràficament en el plànol corresponen a camins existents que cal respectar-los. L'Ajuntament reglamentarà les mesures que consideri necessàries per a aquest fi. Article 92. Regulació d’usos 1. En el sòl no urbanitzable són permesos els usos descrits per a cada zona. 2. Amb caràcter general queden prohibits els següents usos: la ubicació de discoteques, magatzems comercials de material de la construcció, de compra- venda de cotxes, mobles, dipòsits de vehicles inservibles, i abocadors de runes, hotels, motels, restaurants, escoles de conducció, estacions de servei. L’extracció d’àrids i els moviments de terres només es podran autoritzar d’acord amb la normativa específica que els regula. L’establiment de qualsevol de les activitats autoritzables comportarà l’adopció de mesures correctores per evitar la degradació de la naturalesa i per aconseguir una

126

total adequació i integració al medi on s’instal·lin; per aquest fet s’haurà d’estudiar curosament l’estètica, volum, ocupació i materials de les edificacions, la presa d’aigües potables, el desguàs i la depuració de les aigües residuals, els accessos i els arbrats. Serà obligatori en tots els casos la redacció d’un pla especial. 3. El titular es comprometrà a la conservació de l’establiment i el seu entorn, perquè reuneixi unes perfectes condicions de seguretat, salubritat i adorn públic. Serà obligatori recaptar informe favorable, per qualsevol cas, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. 4. Les granges existents en el moment d’aprovació d’aquest document no quedaran fora d’ordenació mentre preexisteixi llur funcionament. No obstant això, es permeten únicament les ampliacions fins al sostre màxim permès. 5. Totes les activitats ramaderes hauran de complir les regulacions oficials dictades per l’administració corresponent. 6. S’admet una vivenda per finca en les zones de reserva agrícola i ramadera. Es permetrà un altre habitatge per finca, sempre que es disposi d’un informe favorable de la Comissió d’Urbanisme, i que la capacitat de treball de la finca permeti la possibilitat de mantenir les famílies, d’acord amb una explotació racional i amb les condicions establertes en aquesta normativa. Article 93. Plans especials 1. Dintre del sòl no urbanitzable es podran redactar plans especials d’àrees del medi rural pels següents casos:

a. Per concretar, delimitar i protegir àrees d’especial interès per la riquesa general, urbanística, o per la protecció o ordenació de la xarxa de camins i carreteres.

b. En la zona de reserva vegetal i paisatgística per a la instal·lació de càmpings i caravàning en els termes que assenyala l’article 114 de la regulació d’aquest us.

c. Per a la ubicació de serveis tècnics públics necessaris per a la millora del funcionament o de serveis mancomunats en l’àmbit intermunicipal, com és l’abocador d’escombraries, el col·lector general d’aigües brutes, la ubicació de la Depuradora d’aigües brutes, etc.

d. Per la ubicació d’activitats extractives, serà obligatòria la tramitació d’un pla especial que inclogui la zona objecte de l’activitat i el seu entorn.

Secció segona. Zones de reserva Article 94. Zona R1 de reserva agrícola i ramadera 1. Pertanyen a aquesta zona els terrenys caracteritzats per terres que tenen una aptitud notable per a l’agricultura, incloent-hi els usos i les explotacions agropecuàries que hi ha establertes en elles, terres de valor agrícola, (conreus), elements paisatgístics (camins, rieres, fonts...), i les terres ermes i roquetars al

127

entorn de les masies i conreus. En aquesta zona domina la tipologia d’explotació en règim familiar, que forma un conjunt natural que necessita una protecció especial. 2. La protecció va dirigida a aturar la degradació de l’estat actual, és a dir, a mantenir el caràcter eminentment agrícola i ramader amb la masia familiar com a unitat de producció. En les terres de cultiu agrícola (conreus) solament es podran realitzar activitats de conreu en totes les seves varietats, però no es podrà edificar o construir cap element fix, temporal o perpetu que contrariegi l’aprofitament del sòl per als usos productius de sembra. 3. Els camins, les rieres i els marges, i tots els elements naturals, arbres i vegetació, que existeixen i discorren en aquesta zona són també susceptibles de la mateixa protecció, encara que no estiguin representat gràficament específicament en cap plànol. Per tant, no es podrà variar el seu traçat o emplaçament i únicament es podrà sol·licitar llicència municipal per millorar el seu aspecte, la seva conservació o la seva funcionalitat. 4. L’ocupació màxima del conjunt d’edificacions, incloent-hi les granges, coberts, magatzems i habitatge, no superarà, per a cada unitat parcel·laria el 5 % de la superfície de la finca, limitant-ho en qualsevol cas a 4.000 m2 de sostre incloent les edificacions existents. Pel que fa a l’habitatge, el sostre no serà superior a 350 m2 i una alçada màxima de 7 metres corresponent a PB + PP + Espai sota coberta. 5. En les finques actuals que tinguin alguna edificació consolidada, les noves edificacions podran situar-se al seu entorn en la superfície assenyalada en el plànol d’ordenació del sòl no urbanitzable E: 1/5.000. 6. Les edificacions de noves plantes poden ésser de dues característiques:

a. Com a agregació al actual residència rural. b. Separada de qualsevol nucli o edificació rural.

7. En el primer cas, les construccions han de realitzar-se adossades a les edificacions existents o en un màxim de separació de 5 metres a un cos d’edifici ja existent, sempre que no estiguin en contradicció amb la normativa de caràcter superior (sanitat, funcionament tècnic.). 8. En el segon cas l’edificació que es construeix no ha d’allunyar-se més de 10 metres ni menys de 5 metres del camí existent, més pròxim, i sempre que sigui previsible, com els assentaments tradicionals, es recolzaran en un camí existent o en el límit de separació de la zona de conreu amb els terrenys erms o forestals, sempre que la implantació no afecti el rendiment d’aquests terrenys. 9. En ambdós casos, l’alçària de les edificacions no podrà ésser superior a les existents i mai superior a 7 metres per als edificis destinats a habitatge, i de 5 metres per als destinats a usos agrícoles o ramaders que obligatòriament seran d’una sola planta. 10. Fer ús d’aquesta potencialitat d’edificació obliga la propietat a pavimentar i mantenir els camins rurals existents dintre de la unitat rústica o que limiti perimetralment.

128

11. Les noves construccions s’hauran de realitzar amb els materials i formes tradicionalment utilitzades en aquest medi i s’hauran d’integrar en el paisatge. 12. A efectes d’aquest article es consideren masies el conjunt d’edificis d’estatges i producció agrícola- ramadera, explotat unitàriament en règim primordialment familiar, amb l’habitatge unifamiliar vinculat a l’explotació, i a la unitat mínima de conreu. 13. Els usos permesos en aquesta zona són els agrícoles i ramaders . 14. S’evitarà que es pugui formar un nucli de població, pel que es fixa que en un cercle de 250 m. de radi comptats des de qualsevol edificació existent, no quedin inclosos més de quatre habitatges unifamiliars. Article 95. Zona R2 de reserva vegetal, forestal i paisatgística 1. Són zones lligades sovint a corrents d’aigua superficials, (torrents, rius, etc.), masses forestals aïllades, o turons típics de la Plana de Vic, vegetació i elements paisatgístics excepcionals que configuren la morfologia visual del territori, i que s’han de protegir. 2. En aquest sòl es defensa el seu caràcter actual, davant de les possibles transformacions de l’home (acció urbanitzadora, desforestacions excessives, utilització de maquinària desproporcionada, acció sobre la natura que pugui afectar els ecosistemes existents...). 3. Únicament són admesos els usos preexistents, i els usos que no comportin augment del volum construït o forta alteració de l’estructura actual del territori: parcel·lació, camins, pistes, vegetació, etc. 4. Totes les edificacions destinades a habitatge existents en aquesta zona són objecte d’especial protecció. És per això que es permetran obres de consolidació, ampliació o restauració de les construccions sempre que es realitzin amb materials i formes en harmonia amb els edificis preexistents. 5. Les desforestacions hauran de complir les disposicions del DARP. Igualment, i d’acord amb l’article 247 del Decret Legislatiu 1/1990, del 22 d’aquestes normes i del reglament de disciplina urbanística, hauran de sol·licitar llicència municipal. 6. Les plantacions existents en el moment d’aprovació d’aquest document són objecte de protecció. Les desforestacions i plantacions que es portin a terme s’han de realitzar en les formes i disposicions que demana l’administració d’agricultura, a la vegada que serà imprescindible realitzar les replantacions amb plantes i arbrat autòctons, i adients al entorn, i disposar de la corresponent llicència municipal. 7. S’admeten els usos per a la instal·lació de càmping i caravànings en els termes establerts en l’article 114 d’aquestes normes. 8. Seran d’especial compliment per aquesta zona les consideracions esmentades en els apartats 2 i 3 de l’article 92, concretament per l’extracció d’àrids i concessió d’aigües superficials i subterrànies.

129

9. S’establiran plans especials de protecció i restauració de les riberes del riu Ter i Ges, en especial en els trams de la unitat d’actuació Malianta i el pla especial Vilaseca, tal i com s’ha especificat en les seves definicions. Article 96. Zona R3 d’afectació d’infraestructures 1. Comprèn els sòls limítrofs als elements de canalització, carreteres, camins, ferrocarrils i els sòls riberencs dels rius, canals, torrents, rieres i fonts, que no estiguin inclosos en la zona de protecció vegetal, forestal i paisatgística. 2. La protecció d’aquests sòls és diferent segons les seves característiques. Mentre les carreteres i ferrocarrils tenen unes servituds definides per l’administració corresponent, les altres proteccions es refereixen a la conservació i el manteniment d’espais públics en el medi rural. 3. A més del concepte global, el grafisme dels plànols indiquen quins són els elements que l’administració municipal ha de protegir de les accions o omissions (pol·lució, contaminació, ocupació, destrucció) que puguin afectar-les. Els propietaris de fonts, canals, camins, etc. hauran de mantenir-los, així com els seus voltants, amb perfectes condicions de seguretat, salubritat i adorn públic, tal com exigeix l’article 251 del Decret Legislatiu 1/1990. L'Ajuntament ordenarà d’ofici o a instància de qualsevol interessat, l’execució de les obres necessàries per conservar aquestes condicions, a càrrec de la propietat, d’acord amb el que estableix l’article 251.2 del Decret Legislatiu 1/1990. 4. El règim de la xarxa de carreteres o de la xarxa de ferrocarrils que fa referència a projectes, construcció, conservació, finançament, ús i explotació, serà el que correspongui, amb les limitacions de la legislació vigent, segons el tipus de què es tracti. 5. Les propostes de la revisió del pla estan fetes des de la perspectiva de l’ordenació de tot el territori del terme municipal, com a determinacions mínimes a complir sens perjudici de les competències establertes pels organismes oficials. Títol IV. Règim general d’usos Capítol 1r Disposicions generals Article 97. Definició 1. S’entén per ús l’activitat principal que té lloc en l’edificació urbana, i que la revisió del pla general regula com a criteri d’ordenació funcional i ambiental de les diferents zones edificables.

130

Article 98. Classificació d’usos 1. A efectes d’aquestes normes i que en desenvolupament d’aquesta revisió del pla general s’inclouen en els plans parcials i en els plans especials, s’estableixen les següents classes d’usos.

a. Segons la seva idoneïtat amb els fins de l’ordenació per a cada tipus, zona: Prohibits. Permesos.

b. Segons l’usuari a qui estan destinats:

Públics. Privats. Col·lectius.

c. Segons la seva funció:

Residencial. -Comunitari. -Hostalera. -Habitatge unifamiliar. -Habitatge plurifamiliar.

Industrial. Comercial. Recreatiu. Religiós, cultural. Extractiu. Oficines. Agrícola i ramader. Sanitari. Serveis

Article 99. Usos prohibits 1. Són usos prohibits aquells que ho estiguin expressament en les normes d’aquest pla, en les ordenances municipals o en les disposicions estatals promulgades en matèria de seguretat, salubritat. 2. Així mateix, són prohibits els que resultin incompatibles amb els usos permesos, encara que se’ls restringeixi en intensitat o forma d’ús. Article 100. Usos permesos 1. Els usos permesos ho són de dues classes:

a. Lliures. Els que sense restriccions estan expressament admesos en la regulació de les zones o, en tot cas, no estan compresos en algun dels supòsits dels casos prohibits. b. Regulats. Els que no s’admeten sense restriccions. Classes:.

131

a. Usos compatibles. Són els que poden donar-se simultàniament en un mateix sòl, edifici o lloc, tot i que hagin de ser restringits en la intensitat o forma d’ús.

b. Usos condicionals. Són els que necessiten de certes limitacions per a ser admesos.

c. Usos condicionats. Són els que per la seva naturalesa imposen regulacions específiques de l’entorn.

d. Usos provisionals. Són els que pel fet de no necessitar obres o instal·lacions permanents i no dificultar l’execució dels plans es poden autoritzar amb caràcter provisional.

Article 101. Usos segons l’usuari 1. Usos públics. Els serveis o activitats prestades per l’administració en terrenys i edificis dels quals tingui la titularitat, bé sigui per propietat o per qualsevol títol d’ocupació sobre bens de propietat particular, tot i que la gestió sigui dels particulars. 2. Usos privats. Els que realitzen els particulars en béns de propietat privada el destí dels quals no és el públic. 3. Usos col·lectius. Els que realitzen els particulars en béns de propietat privada destinats al públic i als quals s’accedeix per la pertinència a una associació, agrupació, societat, club o organització similar o per l’abonament d’una quota o contraprestació anàloga. Article 102. Ús residencial 1. Comunitari. El que correspon a edificis destinats a refugi, llars de matrimonis, ancians, jovent, etc. 2. Hostal. El que correspon a edificis destinats a allotjament temporal de transeünts, com hotels, motels, apart- hotels,etc 3. Habitatge. Quan l’habitatge és l’edifici dedicat a residència familiar el seu ús pot ser:

a. Unifamiliar. Situat en parcel·la independent en edifici aïllat o agrupat a un altre d’habitatge o de diferent ús, i accés exclusiu. b. Plurifamiliar. En l’edifici constituït per habitatges amb accés i elements comuns.

Article 103. Ús industrial 1. Es comprèn en aquest ús:

a. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu subministrament a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors sense serveis de venda directa. b. Les àrees d’aparcament de vehicles automòbil i remolc. c. Les d’estacionament de vehicles. d. Els tallers de reparació. e. Les estacions de servei i rentat de vehicles. f. Les indústries d’obtenció, transformació i transport de béns.

132

g. Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics empleats, poden ocasionar molèsties, perill o incomoditats a les persones, o perjudicis als béns.

Article 104. Ús comercial 1.És l’ús que correspon:

a. Als locals oberts al públic destinats al comerç a l’engròs o al detall. b. Als locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxament i similars. c. A magatzems exclusivament comercials.

2. Els usos comercials que per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats, originen greus molèsties o generen riscs a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses es remetran al que s’estableix per a l’ús industrial. 3. S’entendrà com a “gran establiment comercial”, els establiments amb una superfície edificada superior a 1.800 m2 , o una superfície neta de venda superior a 1.300 m2. La implantació d’aquests establiments comercials esta expressament prohibida al municipi de Torelló, pel pla territorial sectorial d’equipaments comercials. 4. Es limita el creixement de l’oferta comercial a aquells establiments comercial, l’obertura dels quals sigui competència municipal, d’acord amb els paràmetres establerts a la Llei 1/1997, de 24 de març, d’equipaments comercials, exceptuant d’aquesta limitació els establiments comercials que son considerats coma excepció als criteris d’ubicació fixats al Pla Territorial sectorial d’equipaments comercials. 5. Es preveu pels equipaments comercials una dotació de una plaça d’aparcament per cada 30 m2 construïts. Article 105. Ús recreatiu 1. L’ús recreatiu és el que es refereix a les manifestacions comunitàries i el temps lliure, no comprès en cap altra qualificació. S’inclouen en aquest ús el de càmping, i el d’espectacle de tota mena, inclosos els esportius. Article 106. Ús cultural i religiós 1. Es comprenen en aquest ús:

a. Instal·lacions museus, biblioteques, sales de conferències, sales d’art i similars. b. Activitats de tipus social com associacions, agrupacions i similars. c. Educatiu i ensenyança en tots els seus graus i modalitats. d. Activitats de tipus religiós o culte directament lligat a temples, esglésies, convents, centres parroquials i semblants.

133

Article 107. Ús extractiu 1. Aquest ús comprèn les activitats d’explotació de mines o canteres, extracció d’àrids i moviments de terra en general. Article 108. Ús d’oficines 1. Aquest ús comprèn el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de banca, borsa, assegurances i els de caràcter anàleg que pertanyin a empreses privades o públiques, i també els despatxos professionals. Article 109. Ús agrícola i ramader 1. Comprèn totes les activitats de manipulació, dipòsit, elaboració de productes agrícoles i ramaders, (així com les activitats industrials que hi van lligades). Article 110. Ús sanitari 1. És el que correspon al tractament i allotjament de malalts. Es comprèn en aquest ús els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, i centres de salut similars. 2. S’inclouen també en aquest ús les clíniques veterinàries i establiments similars. Article 111. Ús de serveis 1. Comprèn les activitats:

a. Empreses de serveis : missatgeries, serveis de neteges, transportistes... b. De la administració : gestories, assegurances, assessories jurídiques, fiscals... c. Diversos: gimnàs, consultoris mèdics privats, perruqueries, estètiques,... Aquest ús tindrà la mateixa consideració, respecte a la implantació, que l’ús comercial o d’oficines.

2. L’anomena’t ús de serveis tècnics inclou, de fet diversos usos d’equipament, que per la seva naturalesa no poden ser admesos de forma indiscriminada en zones residencials. Serà per tant obligatori, que si algun d’aquests serveis tècnics es vol implantar en una zona residencial, s’haurà de redactar un pla especial que li atorgui una qualificació i ús concret , i asseguri d’adequada implantació en l’entorn amb els requeriments que l’activitat necessiti. L’ús dels serveis tècnics compren les activitats :

a. D’abastament : mercats i escorxadors b. De l’administració pública : Ajuntaments, jutjats,... c. Diversos : cementiri, tanatori o vetllàtori, bombers, policia, casernes etc...

Article 112. Simultaneïtat d’usos 1. Quan una activitat comprèn diversos usos permesos, i sempre que aquests usos siguin compatibles entre si, cadascun d’ells haurà de complir totes les condicions que es determinen en les Normes específiques aplicables, a la vegada que hauran de ser compatibles amb l’ús predominant a la zona.

134

2. El que es disposa en el paràgraf anterior s’aplicarà també als usos que, per la seva mateixa naturalesa, no sols siguin compatibles sinó que complementin l’activitat considerada. Capítol 2n Regulació dels usos Article 113. Activitats extractives 1. S’inclouen dins d’aquesta activitat tant l’extracció de terres per a l’aprofitament industrial i d’àrids, com la de minerals i explotació de pedreres. 2. Aquesta activitat haurà de ser sempre temporal i provisional. 3. No s’admetrà cap activitat extractora en els sòls urbans i urbanitzables, solament en els no urbanitzables qualificats com a R1 reserva agrícola i ramadera. 4. Les activitats extractives no es podran iniciar sense comptar, a més a més de les autoritzacions i concessions administratives que per la seva naturalesa els correspon, la pertinent llicència municipal per a l’exercici d’aquesta activitat, i després d’escoltar l’opinió del Consell Assessor per a temes de Mediambient. La llicència tindrà un termini d’un any i es podrà prorrogar un altre any, sempre que les circumstàncies així ho aconsellin i s’informa favorablement des dels òrgans de control. La llicència municipal s’haurà de tramitar segons preveu la Llei 3/98 de la intervenció integral de la administració ambiental (I.I.A.A), i estarà condicionada a l’obtenció de l’autorització, permís o concessió minera que l’activitat extractiva de que es tracti requereixi. La llicència la sol·licitarà l’interessat amb la presentació, dels següents documents:

a. Projecte tècnic on es descrigui l’activitat a desenvolupar: mitjans que utilitzarà, desmunts i terraplens previstos, els talussos màxims admesos de 3 m i durada estimada de l’explotació, volum de l’extracció i les seves característiques. No s’acceptarà l’excavació en rases. Únicament serà permesa l’extracció en zones en que sigui possible l’anivellament a les cotes dels terrenys contigus. b. Projecte de reposició del sòl un cop s’hagi finalitzat l’extracció, on es farà constar la descripció del sòl abans d’iniciar-se l’extracció: àrea afectada, precaucions a adoptar per les àrees pròximes i per no afectar la conformació del paisatge, estat en què quedarà el terreny un cop efectuats els moviments de terra i les operacions que l'interessat proposi realitzar per integrar els sòls afectats al seu entorn i paisatge, així com el seu pressupost. c. Certificat de domini del sòl a què va referida l’activitat, i en el cas que el sol·licitant no sigui el propietari, còpia autèntica del títol jurídic que l’habilita per portar-la a terme. d. Programa de restauració i les garanties econòmiques fixades en la legislació sectorial de mediambient, i les que puguin fixar les ordenances municipals, encaminades a garantir la reposició del sòl, un cop realitzada l’extracció, les quals aniran referides al total del cost pressupostat. Un cop prestades aquestes garanties, es revisaran amb caràcter forçós cada any i s’ajustaran al valor de les obres pressupostades. Tanmateix, l'Ajuntament podrà avançar el termini o minvar el període quan circumstàncies justificades ho aconsellin.

135

Caldrà l’aplicació dels instruments de protecció natural derivats de la Llei 12/1981 de 24 de desembre, i el Decret 343/83 de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient, d’aplicació a les activitats extractives.

5. L'Ajuntament autoritzarà aquestes activitats, després de la tramitació prèvia l’expedient, d’acord amb la Llei 3/98 de la intervenció integral de l’administració ambiental, tenint en compte, en tot moment, els criteris següents:

a. Respecte al paisatge b. Conservació de l’arbrat c. Preservació de la puresa del medi ambient d. No desviació, minva o pol·lució de corrents d’aigua superficials o subterrànies.

Si l’activitat extractiva sol·licitada constitueix un atemptat a qualsevol d’aquests criteris, l'Ajuntament denegarà la llicència. En tot cas, si l’autorització comportés la destrucció de l’arbrat, el titular s’haurà de comprometre a efectuar la repoblació del sòl fet malbé amb arbres de la mateixa espècie i a cuidar la plantació fins que aquesta s’hagi arrelat i pugui créixer normalment.

6. En tota la zona de domini públic hidràulic, i en les zones de protecció de l’entorn del riu, esta explícitament prohibida qualsevol activitat extractiva o similar, que impliqui alteracions del relleu i vegetació. Article 114. Instal·lacions de càmping i caravàning 1. Els camps d’acampada i d’aparcament de caravanes solament es podrà instal·lar en sòl no urbanitzable com a activitat turística no hotelera. Aquesta instal·lació s’ordenarà per mitjà d’un pla especial d’ocupació del sòl No Urbanitzable, sense que sigui computable a efectes de l’edificabilitat prevista per a aquell sòl. 2. Les zones destinades a càmping no podran tenir instal·lacions de caràcter fix, tret de les destinades a serveis col·lectius, l’ocupació de les quals no excedirà al 5 % de la zona i la seva altura no sobrepassarà els 4 m. 3. Les zones destinades a càmping i caravàning no podran ser objecte de parcel·lació de cap gènere hi hauran de romandre totes sota una sola titularitat dominical. El pla especial estudiarà curosament els sectors reservats a ús particular, la separació entre ells, la integració de la zona en el paisatge; els serveis d’ús col·lectiu i general. En tot cas resta prohibida la construcció d’elements fixos en els sectors reservats per a l’ús individual, així com l’aparcament de mòduls que no estiguin muntats sobre rodes. És obligatori que totes les caravanes s’hagin d’absentar quinze dies a l’any com a mínim d’aquells sectors. 4.Tant per a les zones de càmping com caravàning s’haurà de preveure un aparcament per a automòbils, la superfície mínima del qual serà d’una plaça per a cada 10 persones en el càmping i d’ona plaça per a cada caravana en el sector de caravàning. 5. El pla especial haurà d’acomplir les determinacions de l'article140 del Decret Legislatiu 1/1990.

136

Article 115 Regulació de l’ús agrícola i ramader L’activitat agrícola i ramadera a realitzar en el municipi de Torelló es desitja que sigui de tipus familiar, que permeti el manteniment d’una família de pagès, fugint de les granges industrials que proliferen als municipis de l’entorn, fixant una ocupació màxima a construir en les explotacions familiars i prohibint les explotacions industrials, per tal de que aquestes últimes no siguin possibles. 1. Als efectes d’aquestes normes es regulen els tipus següents d’usos agrícoles:

a. Explotació mixta. Es considera aquella explotació d’estructura familiar amb producció agrícola i ramadera. Masies de terres de cultiu, de diferents cicles, i granges ramaderes en promiscuïtat amb l’explotació familiar dedicades a la cria i/o engreix principalment de vaques de llet (estable tancat), vaques de carn, porcs, (engreix i cicle tancat), ovelles, xais, conills i gallines. b. Explotació forestal. És l’activitat relacionada amb la producció de fusta a través de les desforestacions i tala de boscos. Hauran de complir les disposicions del Departament Agricultura Ramaderia i Pesca, de l’article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística, i 22 d’aquestes Normes, hauran de sol·licitar llicència municipal. Els camins d’explotació es realitzaran amb la màxim de cura per respectar les condicions ambiental disminueixin al màxim l’ús de la dinamita i mantenint-los tancats el temps d’inutilització. c. Les granges no lligades a una explotació familiar, sinó que es poden considerar industrials, tant pel nombre de caps de bestiar, com per no estar vinculades a una masia, no es podran ampliar ni construir-ne de noves. Es consideraran existents les representades gràficament en els plànols topogràfics.

2. S’entendrà que una activitat ramadera està en promiscuïtat amb l’explotació familiar (masia) quan concorrin els següents extrems:

a. Que la titularitat d’ambdues edificacions sigui única. b. Que l’eliminació dels residus orgànics (purins, fems, etc.) produïts pel bestiar es realitzi dintre de la mateixa finca.

3. L’ocupació màxima del conjunt d’edificacions, incloent-hi les granges, els magatzems, l’habitatge i totes les edificacions existents, a banda del nombre de caps de bestiar que hi càpiguen, no superarà el 5 % del total de la finca amb un màxim de 4.000 m2 de sostre construït incloent les edificacions existents. Pel que fa a l’habitatge, el sostre no serà superior a 350 m2, i una alçada de 7 m. correspon a PB+1PP+espai sota coberta. 4. Es prohibeix específicament l’abocament d’aigües residuals a domini públic hidràulic, sense autorització de la Junta de Sanejament. Capítol 3r Regulació de l’ús industrial Article 116 Classificació 1. Als efectes de la regulació de l’ús industrial, es classificaran les activitats industrials i assimilades tenint en conta per una banda les molèsties, efectes nocius

137

per a la salubritat, mals que puguin causar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient, i per l’altra, l’entorn en què estan situats. 2. Pel primer concepte es classifiquen en sis categories i pel segon s’estableixen sis situacions. Article 117 Classificació d’activitats 1. Per qualificar les activitat en molestes, insalubres, nocives o perilloses es mirarà el que disposa la Llei 3/1998 de 27 de febrer de la Intervenció integral de la Administració Ambiental, i el Reglament de la Generalitat de Catalunya que la desenvolupi i el que preveuen les Ordenances Municipals actuals o les que es promulguin més endavant respectant en tot cas, aquestes Normes. 2. Les ordenances actualment vigents o les que es promulguin d’ara endavant respecte a l’ús industrial i règim dels elements industrials o sobre protecció del medi ambient i contra l’emissió de sorolls, vibracions, fums, olors, o qualsevol forma de contaminació, es consideren part integrant del conjunt normatiu de l’ús industrial i són d’obligatori i directe compliment sense necessitat d’acte previ o requeriment de subjecció individual. Article 118 Categories 1. La definició per categories és la següent:

1a categoria. Activitat admesa en promiscuïtat amb l’habitatge. 2a categoria. Activitat compatible amb l’habitatge en zones de fort predomini residencial. 3a categoria. Activitat admesa en zones mixtes amb forta proporció d’indústria. 4a categoria. Activitat no admesa continguda a l’habitatge, però sí afrontant amb altres edificacions industrials. 5a categoria. Activitat no admesa en edificis continguts a altres usos. 6a categoria. Activitats perilloses que han de trobar-se apartades de tota altra activitat o habitatge.

Article 119 Instal·lacions auxiliars 1. A més de les activitats industrials pròpiament dites, es defineixen les activitats de serveis i les instal·lacions auxiliars d’indústries. 2. S’entén per activitats de serveis les que s’hagin de prestar a una comunitat de vivendes o de residents. Sense fer-ne una enumeració exhaustiva. comprenen: bugaderia, túnels de rentat de vehicles, instal·lacions de climatització, de manutenció, d’aparells elevadors, etc. 3. S’entén per instal·lació auxiliar d’una indústria els dipòsits per a combustibles destinats a calefacció, element de transport intern i manutenció, així com les instal·lacions de climatització depuració i semblants, al servei de l’activitat pròpia. Aquestes instal·lacions vindran regulades per la seva reglamentació pròpia, tant estatal com municipal i, en casos especials, per les Normes de Serveis Tècnics Municipals, sinó per la Comissió Delegada de Sanejament.

138

4. Aquestes activitats no es classificaran, en general, en categories industrials, a excepció del cas que per les seves dimensions, la seva naturalesa, les molèsties o la perillositat que puguin produir, els correspongui ser classificades com a activitat d’una determinada categoria. Article 120 Situació dels locals industrials segons la seva ubicació 1. S’entén per situació relativa cada una de les diferents possibilitats de separació entre indústria i habitatges o indústries entre si. 2. A efectes de l’ús industrial s’entendrà per planta pis la que correspon a una cota superior a la de qualsevol de les vies públiques a les quals l’edificació tingui façana; per planta baixa la immediatament inferior a la planta pis, i plantes soterrani les inferiors a la planta baixa. 3. S’entendrà per edifici industrial en zones on s’admeti la construcció de vivendes aquell les parets de separació del qual amb els predis que confronten a partir de ciments, deixin un espai lliure mig de 15 cm i no tingui contracte amb els edificis veïns, excepte en les façanes, on es disposarà l’aïllament per punts de dilatació, i en la part superior, on es disposarà d’un tancat o protecció amb material elàstic per evitar la introducció d’escombraries i aigua de pluja en l’espai intermedi. La construcció i la conservació de les puntes de dilatació de les façanes i la protecció superior anirà a càrrec del propietari de l’edifici industrial. Per tenir en compte tots els emplaçaments possible en relació al seu entorn, les situacions es classificaran:

Situació A En planta pis en edifici d’habitatges, i en plantes inferiors d’aquests

habitatges amb accés a través d’espais comuns. En planta pis d’edifici no classificat d’industrial i/o sense habitatges.

Situació B En plantes baixes o inferiors, fins a la profunditat edificable d’edifici

amb habitatge, i amb accés exclusiu i independent. En planta baixa o inferior d’edifici no industrial no destinat a l’ús

d’habitatge i un accés exclusiu directe immediat des de la via pública. En planta baixa o inferior d’edifici no industrial ni immediat a la via

pública, no inclòs en els casos a i b amb accés independent des de la via pública.

Situació C En naus o edificis exclusius i independents amb façana al carrer, en

pati d’illa o parcel·les interiors i separat d’habitatge contigu per paret de 30 cm. d’espessor sense buits, cambres o discontinuïtats.

Situació D En edificis qualificats com a industrials, amb façana al carrer, no

exclusiu per a la mateixa activitat. En edifici qualificat com a industrial, amb façana al carrer, i exclusiu per

a la única activitat. Situació E

En edificis situats en zones industrials i aïllats per espai lliure.

139

En edificis exclusius situats en zones industrials, dedicats a una única activitat i separats dels altres veïns.

Situació F En edificis aïllats en zones allunyades de nuclis urbans.

Article 121 Límits màxims i normativa d’obligat compliment 1. Els límits màxims en cada categoria i per a cada una de les possibles situacions es refereixen als següents elements:

a. Densitat de potència. b. Potència mecànica. c. Nivell sonor. d. Emissió de gasos. e. Vibració. f. Radioactivitat i pertorbacions elèctriques. g. Enlluernaments. j. Olors.

2. Densitat de potència: Potència instal·lada per metre quadrat de superfície destinada a ús industrial.

a. La potència computada no inclourà la necessària per accionar muntacàrregues, ascensors, condicionadors d’aire, calefacció i altres per al condicionament del local i per a la manutenció. b. La superfície computada només inclourà la destinada a la indústria, amb exclusió de la utilitzable per a despatxos, oficines i altres dependències auxiliars no industrials. c. Quan una mateixa activitat industrial ocupi diverses situacions en un mateix edifici, la potència a instal·lar en cada una d’elles estarà d’acord amb el quadre reproduït en aquest article. d. Els límits de potència a què es refereix el quadre esmentat es reduiran en un 50 % per a totes aquelles indústries en les quals la transmissió de potència es realitzi mitjançant embarrats. e. Els límits de potència, tant pel total de la instal·lació com per la potència individual de cada motor, podran ser superats en aquells casos en què a judici dels Serveis Tècnics Municipals i amb la conformitat de la Comissió de Govern, el grau de molèstia, nocivitat o perillositat no sobrepassi el valor autoritzat en l’emplaçament proposat.

3. Nivell sonor: a. Es senyalen dos límits d’obligat compliment de nivell sonor màxim

admissible en decibels (dB) que no es podran sobrepassar per al desenvolupament de l’activitat:

Un primer límit "Nivell sonor màxim exterior" a mesurar a 1,5 metres de la façana. Un segon límit "Nivell sonor màxim interior", a comprovar al interior d’aquest amb portes i finestres tancades.

b. Per a cada un dels nivells sonors màxims exterior i interior es fixen valors pel dia i la nit. La delimitació de l’horari de dia i nit s’establirà en l’ordenança municipal. En tot cas, entre les 22 h i les 8 h el nivell sonor

140

admès en el domicili del veí més afectat no podrà sobrepassar en més de 3 dB el soroll de fons, entenent-se per soroll de fons, el soroll ambiental sense els valors punta accidentals.

4. Per l’emissió de gasos:

a. Es donen tres indicadors consecutius que respectivament són: índex d’ennegriment de Ringelmann, en funcionament i en arrancada, i l’emissió màxima de pols en kg/hora. b. En cap cas es superaran les concentracions màximes admissibles per als restants contaminants que determinarà la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric de 22 de Desembre de 1972 i a les Ordenances Ministerials Subsegüents que desenvolupen dita Llei (Decret 833/1.975 i Ordres d’agost de 1976 i 18 d’octubre de 1976.). c. En tots els casos que es superin els límits establerts, la indústria haurà d’efectuar les mesures correctores pertinents. Aquesta condició és indispensable per que la seva classificació correspongui al que estableixen establerts en aquestes Normes.

5. La vibració:

a. La vibració es mesurarà en pals per la fórmula: 10 log. 3.200 A2 N2, en la qual A és l’amplitud en cm i N és la freqüència en Hz. En les situacions relatives a indústria habitatges A, B i C, sense perjudici que a més, es compleixin els límits de vibracions assenyalats, s’observaran les següents normes: b. Es prohibeix ancorar qualsevol element de màquina o els seus suports en parets mitgeres, sostres o forjats de separació entre locals de qualsevol classe o activitat. c. L’ancoratge de tota màquina o òrgan mòbil en sòls o estructures no compreses en "a" s’efectuarà mitjançant la interposició de dispositius antivibradors adequats. d. Totes les màquines es disposaran de forma que les seves parts més sortints quedin a una distància mínima de 0,80 metres dels murs perimetrals. e. Els conductes pels quals circulin fluids en forma forçada, connectats directament amb màquines que tinguin òrgans en moviment, disposaran de dispositius antivibradors que impedeixin la transmissió de les vibracions generals en aquestes màquines o en els conductes a través de les brides o suports de qualsevol classe o activitat. El pas de conducte a traves de murs forjats, etc. s’efectuarà sense encastaments i amb suports elàstics.

6. Radioactivitat i pertorbacions elèctriques: a. No es permetrà cap activitat que emeti radiacions perilloses o pertorbacions elèctriques al funcionament de qualsevol equip o maquinària, diferents dels que originen aquesta pertorbació.

7. Enlluernaments: a. Des dels límits exteriors de la línia de solar o parcel·la o de la finca edificable mitjanera pertanyent als veïns immediats, no podrà ser visible cap llum enlluernador directe o reflectit causat per a fonts lluminoses de gran intensitat o per processos d’incandescència a altes temperatures, com combustió, soldadures o altres. Cap focus emissor de llum amb caràcter fix,

141

sigui per acció directa o reflectida, podrà suposar un enlluernament perillós per a vehicles o vianants que circulin per vies públiques.

8. Olors: a. No es permetrà cap emissió de gasos, ni la manipulació de matèries que produeixin olors en quantitats que puguin ser fàcilment detectables, sense instruments en la línia de la propietat de la parcel·la, des de la qual s’emetin aquestes olors.

SITUACIONS RELATIVES A B C D E F a 0,05 0,075 0,075 Densitat Potència Kw/m2 b 5 10 15 Potència Kw 1a. d 0/1/1,5 0/1/1,5 0/1/1,5 Emissió gas e 5 5 5 Vibració en pals c 40 0 40 30 40 30 55 0 55 45 55 45 Nivell Sonor màxim 0,06 0,075 0,1 0,1 10 20 60 300 dia nit 1/2/1,5 1/2/1,5 1/2/1,5 1/2/1,5 ext. 2a. 5 5 5 5 int. 40 0 40 30 40 30 40 30 60 0 60 50 60 50 60 50 0,07 0,075 0,1 0,1 10 20 90 350 3a. 1/2/1,5 1/2/1,5 1/2/1,5 1/2/1,5 15 15 15 15 55 0 45 35 45 35 45 35 65 0 65 55 65 55 65 55 0,1 ilimit. ilimit. ilimit. 200 ilimit. ilimit. ilimit. 4a. NO NO 1/2/5 1/2/5 1/2/5 1/2/5 25 25 25 25 50 45 50 45 50 50 50 50 75 70 75 70 75 70 75 70 ilimit. ilimit. ilimit. ilimit. 5a. NO NO NO NO 25 25 50 50 50 50 80 80 80 80 ilimit. ilimit. 6a. NO NO NO NO NO 2/3/ilim. 25 50 40

a 0,5 Km

142

Article 122 Consideració de la categoria quan s’apliquen mesures correctores 1. Quan pels mitjans tècnics correctors utilitzables i de reconeguda eficàcia s’eliminin o redueixin les causes justificatives de la inclusió d’una activitat industrial en una categoria determinada, l’administració podrà considerar aquesta activitat, a tots els efectes, de categoria immediatament inferior. 2. Si les mesures tècniques correctores no obtenen l’efecte justificatiu de la inclusió en la categoria inferior i en el termini que s’atorgui al industrial per la correcció de deficiències o l’adopció d’altres mesures (que no podrà ser superior en cap cas a 3 mesos) no es garanteix l’eficàcia en el funcionament, l’administració acordarà el cessament o la clausura de l’activitat no permesa segons les Normes Generals. Article 123 Modificació de categoria 1. Seran com a mínim condicions indispensables perquè una indústria de 3a categoria pugui ser considerada de 2a:

a. Que no utilitzi operacions o procediments en els quals es necessiti la fosa de metalls, processos electrolítics o bé processos que puguin desprendre olors, vapors, fums o boires. b. Que tampoc utilitzi dissolvents inflamables per a la neteja de les màquines o per a qualsevol altra operació. c. Que les primeres matèries estiguin exemptes d’elements inflamables i/o tòxics o molestos i que els altres que puguin desprendre’s siguin recollits i expulsats a l’exterior per xemeneies de característiques reglamentàries. d. Que la instal·lació de la maquinària sigui de tal manera que ni en els locals de treball ni en cap altre s’originin vibracions o que aquestes es transmetin a l’exterior. e. Que la insonorització dels locals de treball sigui de tal manera que fora d’aquests locals en el lloc més afectat pel soroll originat per l’activitat, el nivell sonor no s’incrementi més de 3 dB. f. Que quan la superfície industrial sigui superior a 250 m2 disposi d’una zona exclusiva per a càrrega i descàrrega de mercaderies amb capacitat mínima d’un camió fins a 500 metres quadrats de la superfície industrial i de 2 camions per majors superfícies majors. g. Que des de les 22 h fins a les 8 h només es permeti la càrrega i descàrrega de furgonetes (càrrega màxima inferior a 3.500 Kg.) i sempre dins el local tancat destinat a aquest fi. h. Que a més de les precaucions contra incendis preceptiva en tot el local en què hi hagi matèries combustibles (com retalls de paper o cartró o plàstic combustible) s’instal·lin sistemes d’alarma per a fums o ruixadors automàtics.

2. Sols s’autoritzarà el canvi de categoria de l’activitat en locals no situats sota habitatges. 3. En cap cas es podrà reduir a categoria primera una activitat de categoria superior.

143

Títol V- informació urbanística municipal Article 124 Naturalesa pública del planejament. 1. Aquest pla general, així com els plans parcials, especials i programes d’actuació urbanística que ho desenvolupin, els projectes d’urbanització que es redactin per a la seva execució, les ordenances, projectes de compensació i reparcel·lació, i projectes d’obres públiques, així com qualsevol altre document relacionat amb els mateixos, podran ser consultats per qualsevol persona, i informar-se dels mateixos davant l'Ajuntament. Article 125 Informes Urbanístics. 1. A requeriment de qualsevol persona, presentant la sol·licitud al registre general, l'Ajuntament emetrà informe sobre les circumstàncies urbanístiques relatives a qualsevol finca o sector del terme municipal. 2. Aquest informe s’emetrà a sol·licitud per escrit de l’interessa’t, la qual s’acompanyarà d’un croquis suficient per determinar l’emplaçament de la finca o sector del que es sol·licita informació. 3. L'Ajuntament lliurarà el certificat en el termini d’un mes comptat des de l’enregistrament de la sol·licitud, a fi de no incórrer en els supòsits de negligència a que es refereix l’article 15 del Text Refós. Aquests certificats seran emesos pel secretari de la Corporació, per ordre i amb el vist i plau de l’alcaldia. 4. Els certificats d’aprofitament urbanístic es referiran als aspectes següents, respecte a la finca de que es tracti :

a. Si el sòl es urbà o urbanitzable b. Si es solar o no i, si s’escau els serveis que hi manquen per ser-ho c. El planejament general, especial, parcial i l'estudi de detall, a les determinacions dels quals estigui sotmesa la finca, amb expressió del polígon o de la unitat d’actuació, si s’escau, i de si manca o no el projecte d’urbanització. d. Si hi ha suspensió de l’atorgament de llicències , bé com a conseqüència d’esser necessari un projecte de reparcel·lació o de compensació, bé per haver estat acordada expressament. e. Si es possible o no d’obtenir llicència ajustada als paràmetres de la lletra b), condicionada o no a l’execució simultània d’obres d’urbanització f. Si la revisió del planejament és en curs

5. En el cas de que l’informe es demani acompanyat de documentació gràfica, aquesta si afegirà 6. Si resultés del certificat d’aprofitament urbanístic que la finca és edificable, dins els quatre mesos següents a la notificació al interessat serà preceptiu d’atorgar llicència sobre projecte ajustat al certificat, en cas que la devolució del projecte no fos precedent i que la llicència fos demanada dins aquest termini; això serà vàlid encara que amb posterioritat a la notificació del certificat s’hagués aprovat

144

definitivament una nova ordenació urbanística o s’hagués acordat la suspensió de l’atorgament de llicències. 7. El requeriment per esmenar deficiències previst en la reglamentació de serveis de la Corporació, només podrà ser formulat una vegada, i no impedeix l’aplicació del que s’ha establert quan l’esmena s’haurà produït dins els quinze dies següents al requeriment. Article 126 Cèdules Urbanístiques. 1. La "cèdula urbanística" és el document acreditatiu del règim urbanístic d’una finca del terme municipal. 2. La "cèdula urbanística" s’expedirà per l'Ajuntament, a sol·licitud dels interessats, en el termini d’un mes comptant a partir del dia de la sol·licitud. En aquesta sol·licitud es descriurà detalladament la finca i la seva posició exacte, i s’acompanyarà d’un plànol a Escala 1/500 que concreti la configuració del sòl i la seva situació respecte dels vials i qualsevol altres espais delimitats com de domini públic així com les propietats confrontants. 3. La "cèdula urbanística'" descriurà el règim sobre usos i edificabilitat del sòl, amb detall planimètric en el seu cas, indicant la data d’aprovació dels plànols, normes i ordenances, transcrivint literalment les condicions que a l’ús i a l’edificació del sòl imposi les Normes i Ordenances que li siguin aplicables. Títol VI - disposicions Disposició Transitòria Primera. Llicències anteriors al pla 1. Totes les llicències concedides abans de l’aprovació del pla general de Torelló tindran com a vigència la que està establerta en l’acord d’aprovació, es podent prorrogar en un termini equivalent a la meitat de l’original si en el moment de la sol·licitud de La pròrroga està construïda l’estructura de l’edifici. Segona. Edificis fora d’ordenació 1. Els edificis construïts sota l’empara de llicència municipal, segons la Normativa vigent en el moment de la seva concessió, amb un volum, sostre construït, o ocupació del sòl disconforme amb les condicions d’edificabilitat que aquestes Normes estableixen per a les zones on estan ubicats, s’han d’entendre incorporats a l’ordenació del Pla General mentre subsisteixin i amb conseqüència no estan fora d’ordenació en els temes i aspectes regulats en l’art 93.3 del Decret Legislatiu 1/1990. 2. En les edificacions a que es fa referència a l’apartat anterior, seran permeses les obres de consolidació, reparació o millora de les seves condicions estètiques i higièniques, així com el canvi d’ús dintre dels permesos en la zona de que es tracti.

145

Les ampliacions de l’edificació podran permetre’s exclusivament en els casos següents:

a. Les edificacions situades en les zones qualificades com: D, E, F, G, H. que s’ajustin a les alineacions dels vials, el volum de les quals resulti disconforme en relació a les condicions d’edificabilitat d’aquestes Normes, podran ésser autoritzades a augmentar el seu nombre de plantes construïdes sempre que aquestes estiguin d’acord amb les condicions d’edificació d’aquestes Normes i que el sostre total edificat sobre el solar, incloent l’augment, sigui menor o igual al que resultaria de l’edificabilitat del solar d’acord amb les Normes. b. Les edificacions en zones qualificades com: J, K, L, el volum de les quals resulti disconforme en relació a les condicions d’edificabilitat d’aquestes normes, podran ésser autoritzades a augmentar el sostre edificat sempre que les noves edificacions estiguin d’acord amb els màxims d’alçada i els mínims de separació als límits de la parcel·la establerts per aquestes Normes i que l’edificació total, inclòs l’augment, no superi el percentatge d’ocupació i el sostre construït establerts com a màxims per aquestes Normes a la zona en que es trobi la parcel·la.

3. En el cas de que algun dels edificis als que es fa referència en l’apartat 1 d’aquest article, quedés reduït a causa de sinistre fortuït abans d’haver exhaurit llur període normal de permanència a raó de l’estat dels seus elements constructius, es podrà autoritzar la seva construcció segons els plànols que van donar lloc a atorgament de la llicència d’edificació, encara que el volum de l’edifici esmentat sigui disconforme amb tot establert per aquestes normes a les noves edificacions. 4. No es d’aplicació el disposat en els apartats anteriors a les següents edificacions:

a. Les edificacions fora d’ordenació per estar afectades per determinacions de vitalitat, jardins, places públiques, dotacions i equipaments comunitaris qualsevol classes de sistemes (general o locals) que hagin de comportar la titularitat pública del sòl ocupat per l’edificació. b. Les edificacions situades en sòls subjectes a reforma interior que requereixi la demolició de les mateixes. c. Les que alberguin activitats la perillositat o molèstia de les quals, les faci incompatibles amb els usos propis de la zona. A totes aquelles edificacions s’aplicarà el que disposa en l’article 93.1, 93.2 del Decret Legislatiu 1/1990.

5. Quan es procedeixi a la demolició de qualsevol edificació anterior al pla, o be aquesta reuneixi els pressupostos per a llur classificació com edificació ruïnosa a causa del seu envelliment, l’aprofitament del solar haurà de fer-se segons les condicions d’edificabilitat establertes en les normes. 6. Els usos existents que resultessin disconformes amb la normativa que el pla estableix en cada zona, i que no quedessin compresos en el disposat en l’apartat 4.c., estaran subjectes a les mateixes regulacions que s’estableixen per les edificacions (excepte en el que es refereixi a ampliacions) sempre que llur permanència no obstaculitzi el desenvolupament dels altres usos previstos pel pla en la zona de que es tracti.

146

Disposició Final En el moment d’entrada en vigor del pla general de TORELLÓ, quedarà sense efectes tot el planejament urbanístic anterior, a excepció dels instruments urbanístics de desplegament vigent, el contingut dels quals ha estat recollit en aquestes normes, que no estan en contradicció amb les previsions d’aquesta revisió, segueixen vigents, i s’enumeren a continuació. Aquests són : Estudis de Detall .- C. Damians entre Riu Ges i Av. Pompeu Fabra. .- C. Jaume Balmes, 55-73 .- C. Ausiàs March .- C. Puigagut amb carrer Matagalls .- Zona Mercat Municipal .- Vall del Ges 1 (Cooperativa d’habitatges) .- Vall del ges 2 (carrers Sta. Llúcia, Sobremunt, etc.) .- C. Colomer (Obertura entre el carrer Nou i la Ronda del Puig) .- C. Empordà, 2-20 (La Cabanya) .- Av. Montserrat i carrer Moreta .- Av. Rafael Casanovas carrer Oris, núm. 27,29,31 i 33 .- C. Progrés entre el carrer Cerdanya i carrer Molina .- Passatge Espanya (reordenació de volums) .- Av. Generalitat (modificació alineació façana part sud) .- C. Sant Miquel (ordenació volumètrica costat núm. 2-44) .- C. Sant Feliu, 33 i carrer Rocaprevera, 1 (ordenació volums) .- Zona Puigbacó (regular paràmetres urbanístics - Covit) .- Av. Montserrat i carrer Moreta .- C. Andorra, núm. 6 al 12 .- C. Àngel Guimerà, 15 (Cata) .- C. Sant Roc, núm. 67-77 .- C. Nou (entre els carrers Sant Isidre i Montcada) “Cases Barates” .- C. Collsacabra (projecte reparcel·lació.) .- Plaça Guifré El Pelós (modificació estudi de detall) .- C. Espona, 2,4,6 (ordenació de volums) .- C. Puigdassalit carrer Damians (ordenació de volums) .- C. Colomer (proposta alineació) .- C. Horta de Can Bassas (redistribució de volums) .- C. Sant Antoni (regularització alçàries màx.) Unitats d’actuació U.A.1 Espona U.A.2 Montserrat U.A.3 Carrer Núria U.A.4 El Castell U.A.6 Can Pous U.A.9 Moli Malianta U.A.10 Puigbacó II U.A.11 Puigbacó I

147

U.A.12 Pont Nou U.A.17 Can Julià U.A.18 Puig Les Vinyes U.A.19 la Carrera -U.A.20 Can Portús Plans parcials - La Cabanya - Mas Les Vinyes - La Campaneria - Mas Les Vinyes (modificació) - La Campaneria (modificació) Plans especials - PERI “La Torrentera I” (1a. fase) Ges 1 - Les Serrasses TORELLÓ, Abril de 2008 Pels redactors Vist i plau L'Alcalde

148

Zones de creixement

Sòl Urbanitzable ProgramatNom Superfície Aprof. Sòl Privat Hab/Ha Edificabilitat Sòl Públic

m2 m2 m2/m2 % m2 % m2 m2


10 La Creu II 82.509 0,40 33.004 45 0,55 22% 18.152 17% 14.027 32.17911 El Puig 13.161 0,43 5.659 16 0,35 18% 2.369 16% 2.159 7.502

508.605 0,43 222.170 0,47 19% 96.299 24% 103.372 241.693


738.831 0,53 389.091 0,55 24% 180.984 15% 113.222 294.206





text refÓs de la revisiÓ del pla general d’ordenaciÓ ... · unitat territorial del municipi...

Documents