tesis doctoral de la universidad de alicante. tesi ...rua.ua.es › dspace › bitstream › 10045...
TRANSCRIPT
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E L C A N V I L I
E N L I A D M I N I
D ' E L X E N L I
NGÜÍST Ic DEL cATALA
srRAcró EcLESresr rcA
E D A T M O D E R N A
1 _ 9 9 3
UNIVERSITAT DIALACANT
FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
ANTONI MAS I MIRALLES
t - nl= t lb b
l - l r \ l l
IL . -U V
CIANVil LilNeüisne
L'AEMflNilsrmnelé
D'ELX EN L'EDAT
ñrtrn n¡nrr¡nn,ñrvl!9L\ v¿rn u ¿r\u-lñ\!
ECILESIASTIGA
l-N rl ^\ lñt l-E lD l\.íl Allvü \Jr!/ rE rj-l]|l\Fü
VOLUM I
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
T'I{IVERSITAT D I AIJACA¡¡T
DEPARTAI.IENT DE TILOLOGIA CATAIJA}TA
EL CANVI LINGÜÍSTTC DEL CATAIÁ EN
LIADMINTSTRACTó ECLESTÁSTTCA D'ELX
EN LIEDAT I,ÍODERNA
Tesi de Doctorat presentada per Antoni Mas i Mlral les.
Dir igida pet Dr. Francesc Gimeno Menéndez.
Turor de la Tesi: Llufs Alpera Leiva
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
aLs tresal seu
Als neus pares,a l¡ariángels i
a mon f iLl Xavier queanys ja havia incorporatvocabul.ari eI mot rrtesirr
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
T A U I J A D E C O N T I N G U T S
' 1INTRODUCCIO I
PRIITERA PART
r rNTRoDUccró rgónrcA r u¡rooor,ócrcA
r-. LA socror,rl¡eüÍsrrce1.1 Aprox inac ió a Ia def in ic ió de soc io l ingüíst ica l -0L.2 La soc io l ingüis t ica i les a l t res d isc ip l ines L7 '1 .3 La soc io l i ngü Ís t i ca h i s tó r i ca 23
2. EL MULTILINGÜISME2.1 - E l canv i l i ngü i s t i c 292.2 Les l lengües en contacte 372.3 Les t ransferéncies l ingüis t iques 4L2 .4 E I canv i de cod i . . . . . . 492.5 Les amalgames 522 .6 La subs t i t uc i ó l i ngü i s t i ca . . . . . . 54
3. LA VARIACIÓ3. L Def in ic ió de la var iac ió l ingüis t ica 623.2 Models anal i t ics de Ia var iac ió 663.3 Les var iab les l ingüis t iques 713.4 Les var iab les soc io l ingüls t iques 76
I I
LES VARIETATS DIAFASIQUES4 . 1 I n t r o d u c c i ó . . . . . . 7 94 .2 E ls es tud is de les var ie ta ts d ia fás iques 854 . 3 E l r e g i s t r e d e l t a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a 9 0
EI, !,T.ARC HISTóRIC
INTRODUCCIó 94
EL MARC HISTÓRIC 98
EL MARC ECLESIÁSTIC . LO7
EL MARC SOCIOLINCÜÍSITC4 . L E l c o n t a c t e a m b e l c a s t e l l á 1 3 54.2 E l con tac te amb e I l la t í - L4L
4 .
l _ .
2 .
4 .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
SEGONA PART
III I,A I,LENGUA DE IJIADI{INISTRACIó ECI.¡ESIiSTICA DIEIJX
1. ELS DOCUMENTS ECLESIASTICS L47
2. LA MOSTRA 151.
3. ELS ESCRIVANS ]-58
4. L'ús DE LA LLENGUA EN L'ADMrNrsrRAcró EcLEsrAsrrcAD'ELX L62
5. EL cANVr DE LA LLENGUA sEGoNS EL FAcron orerAsrc
6. cARAcTERÍsrreuns DE LA LLENGUA ADMrNrsrRATrvAncr,nsrAsrrcA6.1- Caracter is t iques morfo lóg iques i s in táct iques . L78
,6 .2 Les f ó rmu les L886.3 La datac ió . ] -926 .4 E l l éx i c 2O2
6 .4 .1 E1 Iéx i c adn in i s t ra t i u 2O3 .6 .4 .2 E I I éx i c ec l es i ás t i c 22L6 .4 .3 E l l éx i c i l es fó rmu les de1 l l a t i 232
IV ESTUDI QUAIJITATIU DE IJA VERIACIó
O. INTRODUCCIó 24L
].. VARIACIó GRAFEMATICA1. l - In t roducció 244I .2 Els grafemes dels fonemes vocáI ics 247
L .2 .L E1s g ra fe rnes y - i copu la t i us 247L .2 .2 E I g ra fema e copu la t i u 248I .2 .3 E Is g ra femes v -u 248
L.3 Els grafemes dels fonernes consonántics 2481- .3.1 E1s grafemes dels fonemes oc lus ius . 248
L .3 .1 .1 E l g ra fema /b l 24a1 .3 . 1 .2 E l g ra fema / t / 249l - . 3 . L .3 E l g ra fema / k / 25O
1-.3.2 Els grafemes dels fonemes lab iodenta ls 252L .3 .2 .L EL g ra fema / f / 252
1"3 .3 E l s g ra femes s ib i l an ts 2521 .3 .3 .1 E l s g ra femes / s / i / z / 252L .3 .3 .2 E l g ra fema s l Í qu ida 254L .3 .3 .3 E l g ra fena / 2 / 255l - . 3 .3 .4 E1 g ra fema l f / 255L .3 .3 .5 E t g ra fema l \ f / 2561 - .3 . 3 . 6 E I g ra f ema /4 / 2571 . 3 . 3 . 7 E l g ra f ena /Z / 257
L .3 .4 E I s g ra femes nasa l s . 258L. 3 .4 . 1- E l grafena /gr / 258L .3 .4 .2 E1 g ra fena /m / 259
1 .3 .5 E I q ra fema la te ra l / f / 259
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
4 c
l - .3 .6 EI grafema v ibrant / r / 260l - . 3 .7 Vac i l ac i -ons de l es consonan ts oc lus i ves . 26L
L.4 La graf ia de Ia h muda1 - .5 L ' após t ro f
VARIACIó FONOLÓGICA2. l - E l voca l i sme 264
2 . I . 1 Les vac i l . l a c i ons vocá l i ques 2642 .1 , . 2 D i ss i n i l ac i ó vocá I i ca 268
2 .2 E l consonan t i sme 2682 .2 .1 E l i s i ons de consonan t f i na l s 269
2 .2 .L .1 - E l i s i ó de 1a consonan t oc l us i va f i na ldarrere druna consonant 269
2 .2 .L .2 E l i s i ó de I a v i b ran t r en e I g rup - r s 2732 .2 .2 S imp l i f i cac ió g rá f i ca de con jun ts de
consonants 2732 .2 .3 Ass in i l ac ió consonán t i ca . 274
2 .2 .3 . 1 Pa la ta l i t zac ió de l g rup l sk / 27 42 .2 .3 .2 Pé rdua de Ia l a te ra l I davan t de Ia
denta l t 2752 .2 .4 A l - t res casos 27 6
2 .2 .4 .1 Pé rdua de l a / d / i n t e r vocá l i ca 2762 .2 . 4 . 2 Ve la r i t zac ió de I a /w / 2772 .2 .4 .3 T rac tamen t de l g rup t J 2782 .2 .4 .4 Pé rdua de I a - r f i na l 2BO.2 .2 .4 . 5 Poss ib les ap i t xamen ts2 .2 .4 .6 Desapa r i c i ó de I a consonan t
labiodental v 2822 .2 .4 .7 Me tá tes i 2822 .2 .4 .8 E I poss ib l e so cas te l l á / x / . 283
VARIACIÓ MORFOLÓGICA3. L Génere 2833 .2 E l s p l u ra l s 285
3 .2 .1 E l p lu ra l p ropa rox i ton 2853 .2 .2 E l p l u ra l ana lóg i c 285
3 .3 L ta r t i c l e 2863 .3 . l - La fo rma p lena . 2863 .3 .2 La f o rma ass i l . 1áb i ca 2873 .3 .3 La fo rma re fo rgada 2873 .3 .4 L ta r t i c l e neu t re 288
3 .4 P ronoms . 2893 .4 .1 P ronoms fo r t s 289
3 .4 . l - . 1 . P r imera pe rsona 2a93 .4 .L .2 Te rce ra pe rsona 29O
3 .4 .2 P ronoms feb les3 .4 .2 .L . P r ime ra pe rsona . 291 -3 .4 .2 .2 . Te rce ra pe rsona . 292
3.5 EIs demostrat ius 301-3 .5 .1 Les fo rmes no re fo rgades . 301 -3 .5 .2 Les fo rmes re fo rgades 3O23 .5 .3 E l s demos t ra t i us neu t res . 303
3 .6 E I s possess ius 3043 .6 . l - Les fo rmes á tones 3O43 .6 .2 Les fo rmes tón iques 304
3 .7 E I s r e l a t i us 3063 ,7 .1 E l s re la t i us eu i , que i e l qua l 3063 .7 .2 E I re la t i u adve rb ia l 311
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
3.8 In terrogat ius 3L23 .9 Numera l s 3L23 . l -O E ls i nde f i n i t s . 3 ] ^43. 1l- Els quantitat ius 3L73 .1 ,2 Mor fo log ia ve rba l 318
3 .1 -2 . 1 L ' i n f i n i t i u 3183 .1-2. l- . 1 Canvi de conjugació d' alguns verbs 3 i_83 . t 2 .1 .2 L ' i - nc remen t - ex t re 318
3 .12 .2 Les fo rmes tempora l s 32O3 .L2 .2 .1 , E I pe r f e t s imp le 3203 .L2 .2 .2 L t i r npe r f e t de sub jun t i u . 3ZL3 .12 .2 .3 E I t r ac tamen t de l f u t u r . 323
3 .L2 .3 Les fo rmes ve rba l s 3243 .L2 .3 .1 La pe rv i vénc ia d ra lgunes fo rmes
antigues . 3243 . i - 2 .3 .2 La ve la r i t zac ió d ra l gunes
formes verbals 3273 .L2 .3 .3 La 1a . pe rsona de1 p1u ra1 de l s ve rbs
de l a l a . con jugac ió 3303 . ] -2 .4 E l s ve rbs i ncoa t i us 3303 .72 .5 A l t r es 331
3. 1-3 Els adverb is 3323 .L3 .L Ac i / aqu i 3323 .13 . 2 Quan í quan t 333
3 .74 Les p repos i c ions 333 .3 .L4 .1 La p repos i c i ó ab i en 3333 .L4 .2 La p repos i c i ó ad 334
3 .15 Les con junc ions 3353 . l -5 . l - La conjunció copulat iva 335
4. VARIACTó SINTACTTCA4 .1 E I s ve rbs 336
4 .L . l - E1 ve rb aux i l i - a r se r 3364 .L .2 La pe r i f r as i d ' ob l i gac ió 339
4.2 La preposic ió a davant un complement d i recte 3394.3 La conjunció f ina l per a qué 340
5. VARIACIó LEXICA5 .1 In t roducc ió 34L5 .2 Dob le t s 3445.3 Transferéncia Iéx ica . 3525.4 Par t icu lar i ta ts Iéx iques 357
v EsTuDr 9UANTTTATTU DE r.,A VARIACTO
INTRODUCCIO 365
EL FONEMA PREPALATAL FRICATIU SORD /f/2 . l - I n t roducc ió 3772.2 La var iac ió l ingüis t ica 3872 .3 La va r iac ió d iac rón i ca 3902 .4 La va r iac ió d ia fás i ca OL2 .5 La var i -ac ió d ia tópica 4O7
EL MORFEMA DE L'INCREMENT INCOATIU IX/EIX3.1 In t roducció 4L33.2 La var iac ió l ingüÍs t ica 41"9
1 .
2 .
3 .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
3.3 La var iac ió d iacrónica 4233 .4 La va r iac ió d ia fás i ca 4293 .5 La va r iac ió d ia tóp i ca 434
4 . L A4 . 1 ,4 . 2
4 . 3
CLITICITZACTó DELS PRONOMS ATO¡¡SIntroducció 44AE1 c l i t ic pronom determinant 7o/e7 4474 .2 .1 La va r i ac i ó l i ngü í s t i ca 4484 .2 .2 La va r iac ió d iac rón i ca 4564 .2 .3 La va r i ac i ó d i a fás i ca 4584 .2 .4 La va r iac ió d ia tóp i ca 463E l c l i t i c re f l ex iu se les 47O4.3 . l - La va r iac ió l i ngü i s t i ca 4724 .3 .2 La va r i ac i ó d i ac rón i ca 4804 .3 .3 La va r i ac i ó d i a fás i ca 4834 .3 .4 La va r iac ió d ia tóp i ca 489
vr coNcr,usroNs 494
BIBLIOGRAFIA . 537
APENDIX
O CRITERIS DE TRANSCRIPCIó 561
I DOCUMENTACIÓ ECLESIÁSTICA D'ELX 562
II DOCUMENTACIó ECLESIASTICA DE VALENCIA 72:-
III DOCUMENTACIó ECLESIASTICA DE BARCELONA . 743
rV DOCUMENTACTÓ NOTARIAL 777
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
INTRODUCCIO
Fins no fa mol t e ls estudis f i lo1ógics so l ien anal i tzar
preferentment e ls textos l i terar is druna manera gai rebé
exclusiva, mentre que es bandejava, tret de rares
excepcions, els textos que no havien estat creats amb
intencions l i terár ies. Aquesta v is ió es basava en eI
pre jud ic i , gü€ aI l1arg de l -a h is tór ia l ingüis t ica srha ben
estés, segons eI qual la l lengua st in terpreta com un s is tema
homegeni i invar iab le, i on eI reg is te l i terar i , p€r tant ,
sembla ser eI mi l lor model - - i e l de rnés prest ig i - - per a
estudiar el sistema l ingüist ic. Afortunadament aquesta
equivocada perspectiva srha anat abandonant i srha deixat
pas a a l t res estudj -s que anal i - tzen la l lengua des dra l t res
reg i s t res .
Aix í , Ia soc io l ingüíst ica ha re inc id i t més en e ls t rebal ls
que anal i tzen Ia var iab i l i ta t de la l lengua per mi t já de ls
estudis dels d i ferents reg is t res i ánbi ts d 'ús. Aquesta
var iac ió inherent , a I s is tema l ingüis t ic pa lesa la
mani festac ió dels factors soc ia ls sobre 1a I Iengua. Aquests
parámetres de diferenciació són e1 temps --variació
d iac rón i ca - - , I t espa i - - va r i ac ió d ia tóp i ca - - , l t es t ra t
n ive l l - -var iac ió d iast rát ica-- i 1 támbi t d 'ús - -var iac ió
d ia fás i ca .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a L t e s
Des draquesta nova.perspect iva l i -ngüíst ica, aquest t rebal l
anal i tza Ia l lengua cata lana en eI reg is t re admin is t rat iu
- - i més concretament eI de 1 'admin is t rac ió ec les iást ica-- ,
de I t esg lés ia pa r roqu ia l d runa c iu ta t s i t uada a l rex t rem sud
dels ter r i tor is cata lanopar lants - -E lx- - i en un per iode de
gai rebé 2OO anys, e ls que queden entre l -565 i I74O.
Com altres moltes investigacions engegades darrerament per
la l ingüis t ica i per la soc io l ingüis t ica h is tór ia , e l
present t rebal l anal i tza una a l t ra var ie tat l ingüís t ica
di ferent de Ia l i terár ia . Aquesta tes i de doctorat anal i tza,
com ja hem assenyalat , e I reg is t re admin is t rat iu
ec les iást ic . Dta l - t ra banda, €1 recent context
soc io l i ngü i s t i c d 'o f i c i a l i t a t i de no rma l i t zac í6 de l ca ta lá
en I radmin i s t rac ió , ha impu lsa t 1a rea l i t zac ió d tes tud i s
endregats a investigar la l lengua administrativa. En
concret, aquest treball pretén aportar alguns coneixements
de Ia l l engua u t i L i t zada pe r 1 'admin i s t rac ió de 1 'Esg lés ia
i a ix i contr ibu i r a anal i tzar 1 'estándard admin is t rat iu que
actualment necessi ta la l lengua.
Per un a l t re costat , aquest t rebal l anaLi tza, com ja hem
di t , la l lengua que ut i l i tzava I 'Esglés ia durant dos segles,
eI per iode que comprén eI Conci l i de Trent e l 1565 f ins Ia
substitució de Ia l lengua catalana en Ia documentació
ec les iást ica, concretament e l L740. Draquesta manera hem
volgut constatar e I for t l l igam exis tent ent re l tEsglés ia
i la soc ietat dra leshores. Cal ten i r en compte que
I tEsglés ia, com a inst i tuc ió , exerc ia un protagonisme
important iss im en Ia soc ietat des de l redat rn i t jana engá,
tot i que la seua inf luéncia ha anat minvant amb el decurs
de1 temps. Amb tot , peró, I rEsglés ia mantenia encara durant
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d t E t x e n I r e d a t m o d e r n a
aquel la época un gran poder económic, soc ia l i cu l tura l , i ,
per tant , 1a inc idéncia draquesta inst i tuc ió sobre Ltús de
Ia l lengua havia de ser , ob l igatór iament , forga
cons ide rab le .
Aix l , a tesa Ia impor tánc ia de Ia v ida re l ig iosa en aquel ls
segles, considerem que amb l testudi de Ia documentac ió
draquest arx iu ec les iást ic ens aprox imar iem prou a l tanál is i
soc io l i ngü Ís t i ca de La c iu ta t d tE l x , j a que ho fem des d run
registre de cabdal interés per a esbrinar quin seria eI
ressó de I 'Esglés ia sobre la l lengua i sobre la soc ietat
d ta lesho res . D 'a l t ra banda , l t aná1 is i de l reg i s t re
ec les iást ic ha estat un tant descuidat d ins dels estudis
f i lo lóg ics. Per a ixó vo lem contr ibu i r amb aquest t rebal l a
l - 'anáI is i de l cata lá en un per iode pr i rnord ia l per a Ia
l lengua, €D un regis t re de for ta in f luéncia soc ia l i en un
I Ioc amb unes caracter ís t iques h is tór iques i soc ia ls - -zona
per i fér ica cata lana i de contacte amb eI caste l lá- - de cer t
i n te rés f i l o l óg i c .
Aquesta tesj- de
l l icenciatura
doctorat té el seu origen
que sota e l t i to l
en la memória de
de Variació
d 'E I x en I ' eda t
a la Univers i ta t
poder entreveure
Socio l ingüis t ica: e l reg is t re ec les iást ic
moderna va l l eg i r l r au to r e I j u t i o l de L990
d tA lacan t . A pa r t i r d ' aque l l t r eba l l vam
Les ánpl ies poss ib i - l i ta ts que aquel la documentac ió de
1 'admin is t rac ió ec les iást ica ofer ia . A ix i hem pogut
enl lest i r e I present t rebal l que anal i tza, des del punt de
v is ta soc io l ingüis ta, e l context h is tór ic i l restat de la
l lengua en la var iac ió del
reg is t re ec les iást ic .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i l , las i M i ra t tes
Aquest t rebal l s rest ructura en dues par ts d iv id ides en un
tota l de s is capi to ls . La pr imera par t está dedicada a
presentar 1es qüest ions teór iques. A ix i en e l pr imer capi to l
hem desenvolupat tots els fonaments i la metodologia de l-a
sociol ingüist ica que ens ha servit per a emmarcar eI quadre
teóric de la present investigació. Actualment aquesta
metodologia és ut i l i tzada en e ls estudis l ingüís t ics més
avantguardistes i posada en práctica, des de fa unes
décades, p€F d iversos f i ló Iegs nord-amer icans. En e l seqon
capi to l , anal i tzem i estudie in eI context h is tór ic des del
punt de v is ta de la h is tór ia soc ia l de 1a comarca del Baix
V ina lopó i de l t an t i ga gove rnac ió d tOr ioLa , f a h i s tó r i a
ec les iást ica de1 b isbat or io lá i de la h is tór ia l ingüís t ica
sota 1a perspect íva del - contacte del cata lá amb eI caste l lá
i arnb eI l la t i en eIs segles XVI , XVI I i XVI I I . D 'aquesta
manera podern d i r gu€, a l testudi f i lo lóg ic de Ia l lengua
cata lana durant I tedat moderna, aquesta invest igac ió afegeix
també 1 restudi soc io l ingüis t ic ( raons h is tór iques,
po l í t i ques , re l i g ioses , e t c . ) que van poss ib i l i t a r I a
subst i tuc ió del cata l -á peI caste l lá en la documentac ió
admin is t rat iva ec les iást ica d 'E lx . Per un a l t re costat , hem
d'afegi r que aquest estudi par te ix de Ia l lengua escr i ta ,
mentre que eI reg is t re ora l de l tépoca l rhem de suposar a
par t i r de ls resul ta ts del reg is t re escr i t menys formals i
també dels estudis d ia lecta ls i 1es real i tzac ions de la
pa r la ac tuaL .
En Ia segona par t , una vegada anal i tzades les bases
teór iques, passem als capi to ls dtestudi de ls fe ts
l ingüÍst ics . A ix i ten im un tercer capi to l on aprofundim en
I 'estudi de Ia l lengua admin is t rat iva drun arx iu parroquia l .
Dtaquesta manera, aquest estudi , com ja hem assenyalat ,
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü f s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna
sr incorpora a ls que anaLi tzen Ia l lengua admin is t rat iva que
darrerament srhan encetat a par t i r de la incorporac ió del
ca ta le a l es tasques admin i s t ra t i ves . Pe r a i xó , d f ' aná l i s i
de la t ipo logia documenta l de l rarx iu estudiat i a la
just i f icac ió de la nost ra t r ia documenta l , tanbé repassem
Ies caracter is t iques de Ia documentac ió en re lac ió a
l t au to r i a no ta r i a l o ec les iás t i ca , d i f e rénc ies que
c r i s ta l . I i t zen en e l nos t re t reba l l en e l s reg i s t res
admin is t rat iu i ec les iást ic , respect ivament . També en
relació a Ia intervenció en cada document de Ia l lengua
ca ta lana o cas te l l ana , i , f i na lmen t , en re lac ió a Ia
t ipo logia de documents a par t i r de 1 'e tapa que assole ixen
la subst i tuc ió l ingüís t ica. A més, des del punt de v is ta
t ingüíst ic hem estudiat e ls t re ts morfo lóg ics i s in táct ics
que identif iquen aquest registre administratiu, concretament
la construcció de les diferents fórmules que configuren
aquest reg is t re i e l Iéx ic especi f ic re fer i t a l camp
adminis t rat iu i ec les iást ic , juntament amb e1 1éxic i les
construcc ions aparegudes t re tes de la in f luéncia que la
l lengua l la t ina exerc i tant en eI reg is t re adin in is t ra t iu ,
com, sobretot , er l I I ec les iást ic .
En eI quart capítoI deI
qual i ta t iva de la l lengua
ec les iás t i ca d tE Ix . Aques t
e1 s is tema l ingüíst ic tant
t rebal l anal i tzem fa var iac ió
u t i l i t zada pe r I t admin i s t rac ió
capí to l estudia Ia var iac ió en
en el nivel grafernátic com en eI
fono lóg i c , e1 mor fo lóg i c , € I s i n tác t i c i e l l éx i c .
A con t i nuac ió , €1 cap í to l c i nqué , s renca r rega de l raná l i s j -
quant i ta t iva de Ia var iac ió a par t i r de I 'estudi de quatre
var iab les, Ies graf ies x i ix de l fonema prepalata l f r icat iu
sord, e ls morfemes e ix i ix de I I increment incoat iu de Ia
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n I r a d m i n i s t n a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n
descuidat , com tants a l t res, conté uns 2800 documents,
datats ent re e l segLe XIV engá, i que, des del punt de v is ta
de l - 'estudi l ingüís t ic , es mantenia to ta lment verge. AI
margle draquest corpus, també incloem en aquest apéndix
a lguns documents ec lés iást ics t ranscr i ts de I 'arx iu de la
catedra l de Valéncia i de l rarx iu de Ia catedra l de
Barcelona a f i de poder rea l i tzar I 'estudi de var iac ió
d iatópica. I , en ú l t im 1 loc, també hem reprodui t 1a
t ranscr ipc ió dta lguns processos jud ic ia ls que es t robaven
a l ra rx iu pa r roqu iaL de San ta Mar ia d tE l x , amb La f i na l i t a t
també de por tar a terme l tanál is i d ia f ás j -ca amb e l - reg is t re
espontani juntament amb eIs a l t res t res regis t res, e I
l i t e ra r i , l r admin i s t ra t i u i l - ' ec les iás t i c .
I ja , p€E úI t im, aprof i tem aquesta in t roducció per a deixar
ben palés e l meu agra iment a una sér ie de persones la
col . laborac ió de 1es quals ha suposat una bona a juda perqué
l rau to r po r te a bon te rme la rea l i t zac ió d raques ta tes i de
doctorat .
En pr imer l1oc, d l doctor Francesc Gimeno, d i rector
dfaquesta tes i , gu i va d ipos i tar en mi una gran conf ianga
en les meues poss ib i l i ta ts dt invest igador . A més em va
int rodui r en eI món de Ia soc io l j -ngüis t ica i e l seu a jut ha
estat impresc indib l -e per a establ i r e ls fonaments teór lcs
d raques t t reba l l .
tu tor d 'aquesta tes i , a qu i - he d 'agra i - r les
des del Depar tament de F i lo log ia Cata1ana.
A L luÍs Alpera,
seues atencions
També agrair
Colomina, Joan
la generos i ta t d tEmi l i Casanova, Jord i
Mart i , Joan Mira l les i Braul i Montoya, to ts
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i M i ra t tes
membres de1 t r ibunal que qual i f icara aquesta tes i de
doc to ra t , pe l s seus conse l l s i a judes du ran t I t e labo rac ió
d raques t t reba l l .
A Joan Castaño Garc la, arx iver de Ia basÍ l ica de Santa Mar ia
dtE1x, perqué mrha fac i l - i ta t e l - mater ia l documenta l i també
ha atés, anb to ta I tamabi l i ta t , to tes les consul tes de
transcr ipc ió paleográf ica d 'a lguns f ragments.
Aix l mate ix , vu l l tarnbé agra i r les atenc ions drAnna Mar ia
Álvarez, professora de Paleograf ia i D ip lonát ica de Ia UNED
dtE Ix , €D Ia t ransc r ipc ió d ta lguns documen ts .
AI doctor Humberto López Morales, gu i , per n i t já de l doctor
Francesc Gimeno, €r proporci-oná e1 programa informátic
VARBRUL 25 per a poder calcular els indexs de probabil i tat
d 'apar ic ió de les d is t in tes var iants .
Al doetor Vicent Montiel Leguey, gu€
dels gráfics que he inclós en aquest
l , per acabar , vu l I també agra i r la
Forcadell , company de treball durant
compartir en moltes estones de
propostes sempre rnolt valuosos per a
rn ta judá en e I d i sseny
trebal -1.
co l . I abo rac ió de Josep
tres anys, amb qui vaig
descans comentaris i
n i .
B
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
r I A ¡ T R O D U C C I ó T E ó R I e A I
I T T E T O D O ¡ ó E I C A
]-. LA SOCTOLTNGUISTICA
1- .1 - Aprox imac ió a Ia de f in ic ió de soc io l , ingü ls t i ca
A1 l1arg de la h is tór ia de 1a l ingüis t ica, e I l lenguatge
srha estudiat com un model abst racte i to ta lment aI marge
de l t ind iv idu que eI crea i de la soc ietat on es produeix .
Peró tot acte hurná está ínt imament relacionat amb unes
ci rcumstáncies soc ia ls . Cap actuació humana no escapa de Ies
inf l -uéncies que eI grup soc ia l imposa a cadascú dels seus
membres. Dra l t ra banda, e ls membres de qualsevol soc ietat
par len, i par len entre e1ls . La l lengua és, per tant r ün
fonament de la conducta humana en Ia societat. En reali tat
el l lenguatge representa un del-s exemples més fefaents del
v inc le persona-societat .
Hal l iday ut i l - i tzava e ls conceptes de l lengua i soc ietat per
a def in i r l rhome socia l . Aquest l ingüÍs ta va més enLlá quan
formula que l r in termediar i ent re l rhome i Ia soc ietat és eI
I lenguatge i que aquest exerceix la funció més important en
el context soc ia l perqué
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i l , l i ra t tes
"La lengua es e l canal pr inc ipal por e l que se Ie t ransmite [a Ia
personal los modelos de v ida, por e l que aprende a actuar como
miembro de una " soc iedad" t . . . 1 y a adop ta r su " cu l t u ra " , sug
modos de pensar y de actuar , sus creencias y sus valores" (M.A.K.
H a l l i d a y , 1 , 9 8 2 , p . 1 8 ) .
És fác i l , per tant , a f i rmar que qualsevol estudi pragmát ic
del l lenguatge ha dtanal i tzar ob l igatór iarnentr Do so ls eI
s is tema l ingüis t ic , s inó gü€, a més, ha dr inc loure 1es
relacions que aquest sistema rep de Ia interacció amb 1a
societat . Des draquest punt de v is ta és, doncs, impossib le
desl l igar la l lengua de Ia soc ietat . Di r íem més, des
draquest vessant teór ic no es pot rea l i tzar cap estudi
l ingüis t ic presc indint de ls factors soc ia ls perqué són
aquests mate ixos factors e ls que in f lue ixen en eI s is tema
l ingüis t ic per a nodi f icar- lo o per a canviar- lo .
Arnb totes aquestes dades podem proposar ja que els factors
socials són totalment inherents aI sistema l ingüist ic. Ll
per tant, resulta lógica la postura de W. Labov quan es
mostra retj-cent a emprar e1 terme sociol ingüística ttpuesto
que implica que puede haber una teoria o práctica
Tingüis t ica que no sea soc iaTt t (W. Labov, l -983, p . 23) .
Óbviarnent, doncs, €I mateix terme d,e Tingüist ica ja inclou
aquestes caracter ís t iques soc ia ls , i , conseqüentment , no ca l
a feg i r e1 p re f i x sóc io .
Peró, com per un costat ten im tots e ls estudis l ingüis t ics
real i tzats f ins l -es darreres décades - -e1s quals no
consideraven l tanáI i -s i deL context soc ia l - - i , per un a l t re
I loc, ten im aquel ls estudis engegats druns decennis engá,
oñ, juntament amb e ls factors l ingüis t ics , srexaminen també
els factors r rexternsrr de Ia l lengua, és a dÍ - r , e ls soc ia ls ,
1_O
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n I r e d a t m o d e r n a
stha reservat , pef aquest
a ls pr imers estudis i e l
segons (C . S i l va -Corva lán ,
mot iu , e l terme l ingüis t ics per
terme sociol ingüist ics per als
1989 , p . 1 - ) .
En aquest context teór ic , podem passar a def in i r Ia
soc io l ingüis t ica com la par t de Ia l ingüis t ica que estudia
el l lenguatge en el- seu context social. A més a més, hern
dratorgar a aquest concepte de context social- un sentit nolt
amp1i , ja gue com Si lva-Corvalán puntual iEzaz
"Estos factores socia les inc luyen los d i ferentes s is temas de
organización pol i t ica, económica, socia l o geográf ica de una
comunidad, factores indiv iduales que t ienen repercusiones sobre
Ia organización socia l en general , como Ia edad, e l sexo, y e l
n ive l de educación, Ia etn ia del ind iv iduo, aspectos h is tór icos,
la s i tuación inmediata que rodea la in teracción: en una palabra,
Io gue se ha l lamado eI contexto externo en que ocurren los
hechos l i ngü ís t i cos " (C . S i l va -Corva lán , 1989 , p . 1 ) .
Des drun a l t re punt de v is ta, també podem def in i r la
soc io l ingüis t ica com el camp in terd isc ip l inar i de Ia
l ingüíst ica que sorgeix a ls Estats Uni ts i a l Canadá durant
Ia década dels anys se ixanta. A par t i r de L964 es por ten a
terme una sér ie de reunions 'a d iverses univers i ta ts nord-
amer icanes on s 'ap leguen un conjunt de soc io l ingüis tes.
Aquests estudiosos comencen ja a assentar 1es bases
teór iques d 'aquesta nova d isc ip l ina, to t i que 1es
referéncies a l terme de soc io l ingüis t ica ja hav ia v is t la
lIum uns anys abans amb les referéncies i els treball-s
p ioners publ icats per Weinre ich i Haugen, gu€ foren¡ €D
reali tat, els autors que posen els fonaments més immediatats
de Ia recent creada d isc ip l ina.
Aquesta aportava alguns el-ements nous a la l ingüÍstica. Eren
l_1
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
unes novetats que feien referéncia a Ia introducció dels
components ext ra l ingüis t ics , o mi l lor d i t , deI context
soc ia l , éD les aná1 is i s l i ngü Ís t i ques d ra lesho res . Des
draquesta nova perspect iva, Ia soc io l ingüis t ica ha estat
capag de crear una metodologia - - in terd isc ip l inár ia- - per
a poder anal i tzar conjuntament , d ins drun rnate ix paradigrna,
e ls e lements l ingüÍs t ics i e Is ext ra l ingüÍst ics o soc ia ls .
Indubtablement, la sociol ingüÍstica naix també amb el suport
dels estudis antropológics sobre Ia l lengua que apareixen
a m i t j an d raques t seg le . A pa r t i r de l re tnog ra f i a de l a
comunicac ió Ia l lengua és anal i tzada com element inseparable
del context cu l tura l i de Ia seua func ió soc ia l . En aquest
cas, srestudien e ls fe ts de la par la com a comportament
cultural druna comuni-tat. Aquesta comunitat de parla és
entesa com la comunitat que
"agrupa a aguellos hablantes que comparten un conocimiento de las
restr icc iones comunicat ivas y de las normas de conducta socia l ,
y aparece configurada por determinados comportamientos
evaluat ivos y por la uni formidad de modelos abstractos de
va r i ac ión (F . G imeno , J .991 , p . L35 ) .
Des d 'aquesta nova v is ió l ingüís t ica, Ia par la és
considerada com e1 nucl i de 1es anáI is is . I aquesta mate ixa
óptica va permetre que IV. Labov considerés aquesta
disc ip l ina d iv id ida en dos vessants d i ferents . En pr imer
l loc h i haur ia Ia soc joTingüis t ica ámp7ia, gue correspon a
Ltetnograf ia de Ia comunicacíó i , marg inalment , a la
soc ioTogia deL lTenguatge, i que inc lour ia 1testudi de
1 'ús, de les func ions i de la s i - tuac ió comuni ta t iva, a més,
de la p lan i f icac ió l ingüís t ica, Ia subst i tucí6, e tc . En
segon l loc, Id soc io l ingüis t ica est r ic ta que centrar ia e l
L2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü Í s t i c d e t c a t a t ¿ e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n t r e d a t m o d e r n a
s e u c a m p d t a n á l i s i e n l r e s t r u c t u r a i e n l t e v o l u c i ó d e I a
l lengua sempre en re lac ió amb e l con tex t soc ia l .
Dins d 'aquest marc referencia l podem int rodui r -h i nous
elements per a assajar una a l t ra def in ic ió draquesta
d i sc ip l i na . A i x i , a pa r t i r d runa soc io l i ngü Ís t i ca que hem
anomenat árnpl ia i , una a l t ra , est r ic ta , podem di ferenciar
ara una macrosociol ingüist ica i una microsocioTingüist ica.
Druna banda, en Ia pr imera podr iem encabi r la soc io log ia del
I lenguatge i par t de l ranomenada soc io l j -ngüis t ica árnpl ia ,
que srocupar ia de I tanál i -s i de 1a l lengua com una pro jecc ió
de l es c iénc ies soc ia l s , com a ra 1a soc io log ia ,
l r an t ropo log ia , e t c . D ta l t ra banda , I a segona , que ab raga r ia
Ia soc io l ingüÍst ica est r ic ta i I re tnograf ia de 1a
cornunicac ió, i que es dedicar ia a 1 'estudi det fe t
l i ngü i s t i c .
SOCIOLINGUISTICA
Macrosocio-l ingüis t ica
Socio log ia delI lenguatge
Microsocio-l ingüis t ica
Etnograf ia de Iacomunicació
Soc j-o1j-ngüÍst ica
es t r i c ta
Per to t a i xó , l t ob jec te de l a soc io l i ngü ís t i ca es po t
considerar com un camp d 'estudi in terd isc ip l inar i , ja que
abragar ia d isc ip l ines com Ia l ingüís t ica, en un pr imer p1a,
i també la soc io log ia i I tant ropologia. Aquest nou model
l ingüístic deixa en tot moment patent la relació que hi ha
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t L e s
entre la l lengua i la soc ietat i Ia covar iac ió ex is tent
entre e ls fe ts I ingüis t ics i e ls factors soc ia ls o externs.
Sobre eI concepte de factors "externs" , ja en par lava
Ferd inand de Saussure, quan proposava Ia d icotomia: l ingüÍs-
t ica in terna i l ingüis t ica externa. EI mestre de Ginebra
inc lo ia d ins d 'aquesta l ingüis t ica externa quatre apar tats
que e l l - mate ix considerava impor tants : Ia re lac ió ent re
l ingüis t ica i e tno logia, Ies re lac ions entre la l lengua i
la h is tór ia pol í t ica, 1es connexions de la l lengua amb les
ins t i t uc ions de to ta mena : esg lés ia , esco la , e t c . , í ,
f ina lment , to t a l ló que es refere ix a l rextens ió geográf ica
i a l - seu f racc ionament d ia lecta l .
Paradoxalment , peró, to t i reconéixer 1a importáncia
d I aquests f actors rrexternsrr , j a suposa de bestreta que
frdescartamos de e77a [7a TTengua] todo Io que sea extraño
a su organismo, a su sistema, en una palabra, todo 7o que
se designa con el término de Tingüist ica externat' (F. de
Saussu re , L977 , p . 471 .
A pesar dels models abst ractes dtanál is i de la l lengua que
proposaven 1es respect ives escoles, Saussure, peró, vd
deixar a lgunes esc letxes en e1s seus postu lats . Per aquest
forats, entraren diversos l ingüistes heterodoxos que
srencarregaren dtexaminar 1es teor ies de la l ingüÍs t ica
L 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l i e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E [ x e n [ ' e d a t m o d e r n a
externa desenvolupada pel mestre de Ginebra. La najor ia dels
I i ngü i s tes d ra lesho res s rhav ien ded ica t , des de p r i nc ip i s
de seg le , a I ' anomenada g ramát i ca h i s tó r i ca i , d raques ta
f ,orma, 1 'ant ic t rebal l e ls va permetre comprovar les
est retes re lac ions que h i hav ia ent re I rest ructura deL
l lenguatge i e Is esdeveniments soc ia ls l .
Pe ró , a més , un a l l au d t i nves t i gadors , eüe no e ren
l i ngü is tes s inó an t ropó I€9s , soc ió legs i ps i có l€gs , es van
sent i r a t rets pels estudis soc io lóg ics en boga en la década
dels anys se ixanta. Aquests estudiosos apor taren una v is ió
nova de la l lengua, p€r a e l l -s era un e lement soc ia l
i rnpor tant que havien de ten i r en un pr imer p la a l rhora de
dur a terme e1s estudis soc io lóg ics. Eren les pr imeres
anáI is is que posaven en contacte e ls factors soc ia ls i e ls
l i ngü i s t i cs .
Hem d ta feg i r t ambé eüe , des d run pun t de v i s ta l i ngü i s t i c ,
les pr imeres propostes teór iques draquesta nova d isc ip l ina
l -es va f ormul-ar Wi l l iam Br ight I 'any 1966. Aquest l ingüis ta
nord-amer icá va in tentar de t robar respostes a la d ivers i ta t
l i ngü ís t i ca m i t j angan t una aná l i s i d run con jun t de
1. a l Pais Valénciá, per exemple, M. Sanchis cuarner , era conscienttambé d 'aquesta convergéncia quan comentava que "La l lengua és un procésdinámic igual que la cul tura. Com tots e ls a l t res t rets cul tura ls , laI lengua sofre ix modi f icac ions en re lac ió amb e1s canvis que exper imentala cul tura en e l seu conjunt , " , E ls val -encians i l -a Lfengua autóctonadurant eJ,s segles XVI, XVI I i XVI I I , Inst i tuc ió Al fons e l Magnánim,V a l é n c i a , 1 9 6 3 , p . 9 .
1_5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i t ' l as i M i ra t tes
di -mensions (cond ic ionan ts , d iac ron ia , extensió
ap l i cab i l i t a t ) , gü€ i n te rvenen en Ia va r iac ió de l a l l engua .
Tot i les poss ib les mancances teór iques que se I i han
ret ret , n ingú no deixa de reconéixer e l -s avangos que sth i
van real i tzar . A lmenys, vd deixar ben palés que aquestes
variacions no són producte de cap motiu forturt --com
sthavia cregut f ins a leshores-- , s inó que responen a fáctors
de ca rác te r soc ia l (H . López , 1989 , p . L9 i s . ) .
Uns anys més tard, €1 L97O, Rona va in tentar una a l t ra
de f i n i c ió de soc io l i ngü Ís t i ca a pa r t i r d runa sé r ie
drax iomes. Pr imerament va d i ferenciar t res conceptes de
l lengua: Lt és Ia l lengua davant de 1a par Ia, L2 és la
l lengua enfront de ls d ia lectes i pato is , i L3 és Ia l lengua
amb e ls d ia lectes i e ls pato is . Draquests t res, reserva la
L3 per a 1a soc io l ingüÍst ica, a Ia qual anomenará
diasistema, i que representará amb un cub, les tres
dimensions del qual corresponen a un e ix d iacrónic , a un e ix
d iatópic i a un e ix d iast rát ic . Quan arr iba a aquest punt ,
d i ferencia dues c lasses de soc io l ingüíst ica, la que anomena
Tingüis t ica, que ser ia aquel la que anal i tzar ia
I fest rat i f icac ió in terna de L3, i Ia que anomena
aTingüis t ica, és a d i r , aquel la que observar ia e ls efectes
de l a soc ie ta t en L , (H . López , L989 , p . 23 i s . ) .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E [ c a n v i l i n g ü í s t i c d e l c a t a l á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n t r e d a t m o d e r n a
l - . 2 La soc io l i ngü ís t i ca i I es a l t res d i sc ip l i nes
Avui mol ts l ingüis tes in tenten c lar i f icar e ls l imi ts de Ia
socio l ingüis t ica confrontant aquesta amb les a l t res
d i sc ip l i nes . En op in ió d ta lguns f i l ó l -egs ca I cons ide ra r com
a germanes totes les discipl ines esmentades més amunt
perqué, segons e l ls , h i ha en to tes mol ts aspectes
coinc idents. A ix í , doncs, 1es d isc ip l ines amb 1es quals Ia
socio l j -ngüÍst ica pot establ i r un cer t parent iu , í , f ins i
to t , un cer grau de confus ió, són: l -a soc ioTogia deL
TTenguatge, I te tnograf ia de 7a comunicac ió i l -a
d ia lectoTogia.
Les d i feréncies de 1a soc io l ingüíst ica amb la soc io log ia de1
l lenguatge poden c i rcumscr iurets a l -s d is t in ts ob ject ius que
persegueixen. Mentre Ia primera ha de tenir sempre com a
punt de mira Ia l lengua; en Ia segona, en canvi , Ia soc ietat
passa a ocupar un primer pla i , per tant, Ia l lengua ocupa
e I l l oc d run e lemen t més d ins de l con jun t soc ia l . Pe r a i xó
1a soc io l ingüis t ica es proposa drr rexaminar 7os fenómenos
Tingüist icos en relación a ciertas variables sociaTes con
e7 f in de 77egar a estrablecer estrati f icaciones
Tingüist icas y de estudiar 7os cambios que a77i se
produciant t , mentre que pel contrar i , la soc io log ia de1
llenguatge només pretén de I 'describir aspectos l ingüist icos
de 7as soc iedades t t (H . López , 1 -989 , p . 25 ) .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
D'a l t ra banda , l es d i f e rénc ies en t re Ia soc io l i ngü i s t i ca i
l re tnograf ia de Ia comunicac ió es basen en Ia quant i ta t
d rá rees d 'es tud i que cada d i sc ip l i na ab raga . A i x í ,
I re tnograf ia de 1a comunicac ió es fonamenta en l ranál is i de
la competéncia comunicat iva, concepte que inc lou l testudi
de tota mena de comunicacions, és a dir, la verbal- i també
l-es a l t res act iv i ta ts soc ia ls gue serveixen per a comunicar ,
com po t se r : e l morse , l r ús de l s tambors , e l s senya ls de
t ráns i t , e tc . És obvi que la soc io l ingüis t ica no inc lou
totes aquestes árees, i ún icament in tenta drexaminar to t
a l ló que és comunicac ió verbal , és a d i r , que est iga
re lac ionat amb e ls aspectes l ingüíst ics , e ls fe ts de par la .
I ja , per ú l t i rn , ve iem les d i feréncies entre la
soc io l ingüis t ica i la d ia lecto log ia. comencem assenyalant
en aquest punt les irnportants coincidéncies que hi ha entre
les dues d isc ip l ines. Aquestes co inc idéncies han establ i t
una est reta re lac ió ent re to tes dues; f ins i to t , a lguns
I ingüis tes han considerat que la soc io l ingüÍst ica no és cap
al t ra cosa que un apéndix de la d ia lecto log ia. En real i ta t ,
la soc io l ingüis t ica ha constru i t una metodologia i una base
teó r i ca a pa r t i r de l s p i l a rs de l a d ia lec to log ia .
Hem dradmetre, peró, eü€ Ia d ia lecto log ia va náixer com a
disc ip l ina conscient de 1a var ie tat de la l lengua, fe t amb
qué coinc ide ix p lenament amb l -a soc io l ingüíst ica. Aquesta
1_8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n mooerna
acceptac ió comú de I 'heterogenei ta t de Ia l lengua és patent
també en e l s ob jec t i us d 'es tud i de l es dues d i sc ip l i nes ,
tant una com l ta l - t ra estan in teressades a anal i - tzar la
l lengua par lada i 1 tús l ingüis t ic que en fan e1s par lants .
En un pr inc ip i , la d ia lecto log ia només acceptava Ia var ie tat
de t ipus d iatópic , peró, més endavant , vd acceptar 1es
al t res var ie tats d iast rát iques - - Ies d i f e rénc ies
t i ngü is t i ques pe r causa de I ' es t ra t i f i cac ió soc ia l . La
dia lecto log ia srha fe t també ressó des de fa anys de 1a
di ferenciac ió d ia lecta l hor i tzonta l , és a d i r , la que fa
referéncia a Ia d imensió geográf ica o espacia l - - Ia
d ia tóp i ca - - , a l cos ta t de l a d i f e renc iac ió d ia tec ta l
ver t ica l , la re lac ionada amb e ls est rats sóc io-cu l tura ls - -
l a d ias t rá t i ca - - , i 1a re lac ionada amb l t es t i l o e l - reg j - s t re
que u t i l i t zen e1s pa r lan ts - - l a d ia fás i ca .
Per un a l t re costat , 1a d ia lecto log ia s fhav ia ocupat en e ls
seus pr imers anys de I testudi d támbi ts rura ls , buscant
d i feréncies geográf iques i ev i tant , a més, a l t res var ie tats
que presentava la l lengua. En canvi, més tard, Id zona
dtestudi es va centrar en l tánbi t urbá, buscant exactament
a l ló que srhavia ev i ta t f ins l lavors. Des draquests estudj -s
de centres urbans a les coordenades geográf iques srafegien
ara les a l t res coordenades soc ia ls . Aquesta va donar l loc
a l fanomenada d ia l .ectoTogia soc iaT, a la pro longació de la
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a l t e s
geogra f i a l i ngü Ís t i ca , a l s es t ra t s soc ia l s (F . G imeno , L99L ,
ps . I L3 -L22 ) .
Pe ró , ro obs tan t a i xó , I a soc io l i ngü ís t i ca , a més
d t in t rodu i r I a va r iac ió d iac rón i ca , d j -as t rá t i ca i d ia fás i ca ,
ha ressal ta t també eI va lor de1 concepte de Ia re la t iv i ta t
T ingüis t ica. A par t i r draquest concepte es poden anal i tzar
amb mol ta més prec is ió e l - cont inu de d ia lectes, ja que anb
la re la t iv i ta t l ingüis t ica un d ia lecte no es d i ferencia drun
al t re per 1a preséncia o abséncia d 'un t re t d ia lecta l , s j -nó
per I tús més o menys f reqüent d 'aquest t re t d j -a lecta1 en
l run o L 'a l t re d ia lec te . Pe r t an t , podem a feg i r una a l t ra
d i feréncia ent re les dues d isc ip l ines: 1a d ia lectc¡1ogia
assenyala i c lass i f ica les var iac ions l ingüÍst iques, mentre
que Ia soc io l ingüíst ica, a més a més, examina les re lac ions
que stestable ixen entre les var iac ions, i examina també e l
va lor soc ia l de cada var iant .
Hem d 'afegi r ac i també 1 'apor tac ió terminológica que va
real i tzar E. Coser iu sobre e l - tema. Aquest l ingüis ta
decideix anomenar d ia lectoTogia a I testudi de la var ie tat
d ia tópica de Ia 11engua, est iT is t ica de 7a TTengua a
1 'estudi de Ia var ie tat d ia fás ica, i , f ina lment , anomena
sacio l ingüis t ica de 7a TTengua a I testudi de la var ie tat
d ias t rá t i ca .
2 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n mooerna
Després, e1s l ingüis tes encetaren un nou camÍ de recerca.
Es va deixar de costat l testudi de Ia l lengua des del punt
de v is ta de1 regis t re l - i terar i , Id considerada més formal ,
i van comenqar a considerar l tanál is i de Ia par la i Ia seua
observac ió d i rec ta , és a d i r , de l reg i s t re o ra l - . D raques ta
forma, la d ia lecto log ia va propugnar to ta una sér ie de nous
trebal ls l ingüis t ics , e1s quals prompte es van def in i r per
dos vessants d i ferents . Dins de to ts aquests a l laus
d 'anál is is d ia lecto lóg iques, t robem uns t rebal ls encaminats
a ressal tar e l component h is tór ic de ls d ia lectes, des del -
1 la t l f ins a les par t icu lar ie tats l ingüis t j -ques de Ia zona,
i uns a l t res t rebal ls des drun component geográf ic a f i de
per f i lar Ies issogloses i les f ronteres d ia lecta ls
(Vüe in re i ch , Labov , i He rzog , ps . 95 - i -95 )
La novetat en aquests estudis d ia lecto lóg ics és que a lquns
investigadors van comengar a assenyalar l-es repercussions
dels factors soc ia ls en la formació i d is t r ibuc ió dels
d ia lectes. Encara que no to ts cre ien que Ia soc ietat podia
inf tu i r en eI s is tema l ingüis t ic . Aquesta d iv is ió va donar
peu perqué Labov dist ingls un grup de l ingüistes que va
ba te ja r com a soc ia l s i un a l t re d rassoc iaTs .
Les escoles l ingüis t iques poster iors rebut jaren, igualment ,
aquests factors soc ia ls . Amb e ls ax iomes de les ve l les
disc ip l ines es reduien e ls l í rn i ts de Ia l ingüís t ica, i
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Antoni l ' las i l , l i ra[ [es
s raconsegu ia , a lho ra , que e I marc teó r i c de l es esco les
esdevingués cada vegada més abst racte. EI grau dtabst rac ió
del model - I ingüis t ic an i r ia d i rectament re lac ionat amb e1
grau dt i -ndependéncia que manté e l s is tema del l lenguatge amb
el-s membres de l -a soc ietat . A ix í les successives escoles han
tractat Ia l lengua com un s is tema a iL la t sense ten i r en
compte e ls seus usuar is , n i les caracter ís t iques de les
comuni ta ts que I 'u t i l i tza, mentre que la soc io l ingüis t ica
anal i tzar ia aquest mate ix s is tema inser i t en to ts eIs
fac to rs soc ia l s .
Un bon exemple del tractament abstracte de Ia l lengua són
les teor i -es de N. Chomsky. Aquest l ingüis ta vo l ia bast i r
to ta la teor ia del generat iv isme a par t i r drun suposat
par lant -o ient r r ideal r r , ind iv idu to ta lment f ic t ic i per la
seua mate ixa indole ant isoc ia l , ja que aquest ax ioma ens fa
pressuposar que eIs diferents membres de Ia socj-etat parlen
sense produi r cap var ie tat l ingüÍs t ica, supósi t to ta lment
fa l . 1ag . D ra l t ra banda , aques t pa r lan t -o ien t i dea l s rencab ia
dins druna comuni ta t de par la to ta lment homogénia.
Mentre eI generativisme estava interessat a estudiar la
competéncia l ingüis t ica, és a d i r , e1 coneixement per fecte -
- i u tóp ic- - que eI par lant té de Ia l lengua, Ia
socio l ingüis t ica proposa I 'aná1is i de la competéncia
compe ténc iasoc io l i ngü i s t i ca . Aques ta ma te i xa
2 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Antoni l i las i Mi raI tes
h is tó r i ca . Ca l i a pe r pa r t d ' a lgunes d i sc ip l i nes
l i ngü i s t i ques - - com l res t ruc tu ra l i sme- - supe ra r I ' an t i ga
dicotonia saussur iana de Ia s incronia i la d iacronia, ja que
no resol - ia de forma sat is factór ia la corre lac ió tempora l
dels d iversos estats l ingüis t ics pergué obl idava to ta
1 'etapa in ternédia ent re les dues etapes h is tór iques.
La teor ia de la soc io l ingüis t ica srha desenvolupat a par t i r
de la base segons Ia qual la l lengua és un s is tema inherent
i ordenadament heterogeni i variable. Aquesta base que
considera l-a coexisténcia de l- | heterogeneitat i de la
va r iab i l i t a t en Ia l l engua d ins d run p la s inc rón i c
representa una nova v is ió de Ia l ingüis t ica h is tór ica, ja
que a ix i podem obteni r una perspect j -va d iacrónica des drun
estudi s incrónic .
EIs estudis de Labov (1-966) , i més tard e ls de lVeinre ich,
Labov i Herzog (1968) , han v ingut a demostrar Ia
possib i l i ta t de real i tzar anál is is d iacróniques des de Ia
s incronia. A par t i r de les d i feréncies generac ionals dels
par lants enquestats es podia ent reveure, druna banda,
l tex is ténc ia de l -a var iab i l i ta t - - i per tant de canvi
l i ngü i s t i c - - , i d ta l t ra banda , f a d i recc ió d raques t canv i
s i srobservara quina var iab i l i ta t es produia en les
generac ions més grans i qu ina en les generac ions més joves.
Aquestes noves teories han donat l l-oc als conceptes de tenps
24
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
aparent i tenps real . La pr imera poss ib i t i ta t , € I temps
aparent , suposa I testudi l ingüís t ic s incrónic peró conjugant
les dades obt ingudes amb e ls d i ferents est rats soc ia ls en
re lac ió a I t eda t , és a d i r , segons e l s g rups generac iona ls .
Draguesta forma, i ten int en compte que e l - s is tema
l i ngü ís t i c ap rés en l rado lescénc ia es man té , s i f a no fd ,
estable a l l larg de la v ida, podem veure les d i ferents
va r iab les de Ia gen t de 60 , 40 i 20 anys a pa r t i r de l s
resul ta ts , i a ix i podem dedui r com es par lava abans, com es
par la a ra i qu ina pa r la s ru t i l i t za rá desp rés . L 'a l t ra
poss ib i l i t a t , e l t emps rea I , és en canv i l ' es tud i d iac rón i c
pe r rn i t j á de I ' aná1 is i de l a pa r la de l s i nd i v idus en
di ferents époques.
Seguint amb aquesta proposta teór ica de Ia soc io l ingüíst ica
h i s tó r i ca , Labov conc lou que 1 'aná I i s i de Ia rea l i t a t
l ingüis t ica actual serve ix per a expl icar qu ina era 1a
real i ta t de1 passat , i v iceversa; és a d i r , Ia s i tuac ió
Iingüist ica del passat també serveix per a entendre
I I actual
Amb to t , pe ró , I a ma jo r i a d 'es tud i s rea l i t za ts amb e1s
postu lats de Ia soc io l ingüíst ica h is tór ica es refere ixen a
copsar Ia par la mi t jangant estudis de var iac ion isme per a
inves t i ga r e l canv i f oné t i c . Des d raques ta poss ib i l i t a t ,
srha emprat e I recurs del - temps aparent per a anal i tzar e I
canvi , peró srhan enfrontat a 1 | inconvenient de ls
2 5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a L t e s
enregis t raments fonográf ics, ja que per aquest mi t já només
s rha pogu t recu la r f i ns a m i t j an seg le X IX (8 . Mon toya ,
l - 989 , pS . 7L -73 ) .
Lra l - t ra poss ib i l i ta t de recular en e l temps Ia proporc iona
l-a l lengua escrj-ta. En aquest camp ensopeguem amb la
d icotomia entre l lengua ora l i la l lengua escr i ta .
Drentrada hem de d i r que to t e I supor t documenta l - u t i l i tzat
per a rea l i . tzar aquest estudi sr insere ix en aquest árnbi t de
la l lengua escr i ta . I per tant , a la d i feréncia temporal o
diacrónica que comentávem en aquesta introducció, hem
dtafegi r ara també Ia d i feréncia de regis t re, ja que entre
1a l l engua pa r lada i f r esc r i t a h i ha d i f e rénc ies
d ia fás iques .
Dins draquesta d icotomi-a, hem dtassenyalar en pr imer l loc,
i com un ax ioma pr imord ia l , que la l lengua és básicament
producció ora l , o per d i r -ho en paraules de J . Mart i (1989-
b, p . 2L) z r r les l lengües són usades básicament en Ia
comunicac ió ora l , i que eI n ive l -1 de I rescr ip tura representa
una producció especia l , de característ iques ben
partJ-cularsrr. A1 mateix temps aquest autor apunta també
lr inconvenient que té estudiar la l lengua en aquest ún ic
n ive l l , ja que I rexpress ió ora l només es pot invest igar en
I I r res tad i s i nc rón i c coe tan i r r .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n t r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a mooerna
Ja hem esmentat abans
d rana l i t za r l a l l engua
documentac ió escr i ta ,
manera prou f idedigna
proporc iona La l lengua
p . 2L ) :
que I rún i ca poss ib i l i t a t que ten im
dels a l t res segles és recórrer a Ia
Aquests estudis ens aproximem de
a1s regis t res més formals que ens
esc r i - t a . Com apun ta J . Mar t i ( l - 989 ,
"Crec que no és correcte no
s igu i de l ca rác te r que s igu i ,
comporta sempre una tensió
producte a l lunyat poc o mol t
admet re que I ' exp ress ió esc r i t a ,
pe l ma te i x f enomen de 1 'esc r i p tu ra ,
espec ia l , de I a qua l r esu l t a un
de I ' exp ress ió o ra l "
No obstant a ixó, d ins de I 'express ió escr i ta podem t robar
tarnbé un regis t re més o menys a l lunyat a l rora l com també
apunta J . Mart i . U l t ra Ia d i feréncia d ia fás ica ja
assenyalada entre 1a l lengua escr i ta i la par lada, d ins de
la producció escr i ta encara podem dis t ing i r a l t res n ive l ls
més o menys formals. A ix Í a vegades Ia documentac ió escr i ta
es pot anal i tzar en un cont inu de producció l i terár ia , de
documents drun regis t re admin is t rat ivo-ec les iást ic i de
documents de processos jud ic ia ls on es deixa t ras l l -u i r més
la l lengua col . loquia l i espontánj -a, com anal i tzarem en eI
nos t re t reba l l d ' i nves t i gac ió .
A banda de Ia d i f icu l ta t d 'anal i tzar Ia l lengua par lada per
rn i t já de Ia documentac ió escr i ta , l rexpress ió escr i ta encara
p resen ta uns a l t res i nconven ien ts ( J . Mar t i , L989 , ps . 2L '
27
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
22) :
a) S i ten im en compte la metodologia soc io l ingüÍst ica
que stapl ica actualment en e ls estudis var iac ion is tes
drobservació de l -es f reqüéncies de les d iverses
var iants , ve iern com la l lengua escr i ta , € f , canvi ,
tendeix a redui r de forma considerable I 'apar ic ió de
1es poss ib les f reqüéncies de les var iab l -es, és a d i r ,
a f renar eI nombre de canvis , a causa, és obvi , de l
mate ix carácter conservador que desenvolupa
I tesc r i p tu ra . D raques ta fo rma , podem conc lou re que Ia
l lengua escr i ta ofere ix una cer ta res j -s ténc ia aI
cónput var iac ion j -s ta de qualsevol estudi .
b) Dra l t ra banda, la l lengua escr i ta representa sempre
un problema per a la datació de qualsevol fenomen
l i ngü ís t i c , j a que hem d 'adve r t i r que I ' apa r i c ió d tun
determinat fe t en e ls documents no vo l d i r que sthaja
de situar cronológicament en la data de1 document
f j-ns i tot sabent que és Ia prirnera vegada que apareix
a la 11um--, perqué, pe1 nateix carácter conservador
que hem assenyalat rnés amunt, gualsevol tret
l ingüis t ic observat en I 'escr i tura s ign i f ica que en
l rexp ress ió o ra l j a f e ia temps que es donava .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
2. EL MULTIL INGUISME
2 .1 E t canv i l i ngü í s t i c
Amb anter ior i ta t , e ls corrents I ingüis t ics srhavi -en fe t
ressó del canvi en l -es l lengües, peró sempre just i f icaven
aquests canr i is sobre fe ts produi ts en I t in ter ior de l s is tema
l ingüis t ic . La soc io l ingüíst ica, peró, Vá enfocar aquest
problema des drun vessant d i ferent .
Pr imerament foren e ls neogramát ics e ls qu i van p lante jar e I
tema de1 canvi l ingüís t ic a par t i r de dos supósi ts : per
nr i t já de l canvi fonét ic i per I 'anaTogia. E l canvi fonét ic
actuaria amb unes determinades regles exclusivament
fonológiques, p€r una banda, des de les própies l le is
foné t i ques , i d ' a l t ra , des d runa regu la r i t a t l i ngü Ís t i ca - -
que es produeix en to tes les paraules-- i una genera l i ta t
soc ia l - -que apare ix en to ts e l -s membres de Ia soc ietat - - :
i .es reg les fonét igues. Lranalogia, que preveu ja les
re l -ac ions entre l rest ructura fonológica i I I est ructura
morfo lóg ica, s in táct ica i semánt ica, que pot der ivar en un
canvi analógic i també en una creació analógica, només pot
expl icar aquel ls casos t ranalógicsrr , peró no ens serveix com
a resposta per a tots els altres canvis que no han seguj-t
aquest model .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i l ' l i ra t tes
Una a l t ra d i sc ip l i na , I t es t ruc tu ra l i sme , cons ide ra que l es
que or ig inen e l canvi l ingüis t ic són unes a l t res raons
internes del s is tema . Concretament , € l canvj - es produeix
a par t i r de les re lac ions s in tagmát iques i paradigmát iques
en I res t ruc tu ra d 'una un i ta t l i ngü i s t i ca (C . S i l va -co rva l -án ,
l - 989 , ps . 151 -154 ) . D ra l t r a banda , F . de Saussu re , com j a
s rha esmen ta t , va i n t rodu i r en 1 'óp t i ca es t ruc tu ra l i s ta de ]
canvi l ingüÍs t ic Ia d icotomia entre d iacronia i s incronia,
proposant a ix i la d is t inc ió ent re Ia l ingüÍs t ica evolut iva -
-d iacrónica-- i 1a l ingüíst ica estát ica - -s incrónica-- .
Malgrat aquesta nova i valuosa aportació dels termes
diacronia i s incronia per a fonamentar les fu tures bases
empír iques del canvi l ingüis t ic , I I est ructura l isme d iacrónic
només va preveure l - testudi de l canvi d ins del s is tema
I ingüis t ic i ún icament en func j -ó draquest , sense deixar
cabuda , p€ r t an t , a l - t aná I i s i de l s f ac to rs soc ia l - s .
PeI contrar i , Id soc io l ingüis t ica, gü€ ha in t rodur t e ls
factors soc ia ls d ins de la seua metodologia, ha apor tat a
1a l ingüis t ica una nova v is ió del canvi l ingüis t ic . Aquests
factors soc ia ls que in f lue ixen en e} s is tema l ingüíst ic
apor ten les var iac ions d iacróniques, d ia fás iques,
d iatópiques i d ia fás iques. Des draquesta perspect iva,
Weinre ich, Labov i Herzog van def in i r la l lengua com una
estructura ordenadament heterogénia (Weinreich, Labov i
Herzog, 1-968, p . L35) . Aquesta heterogener tat de1 s is tema
30
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a
l ingüís t ic assegura i genera 1a var iac ió i , de ret ruc, e I
canvi en Ia l lengua, ja que
"Var iabl i l idad y cambio estánn pues, in t imamente unidos, hasta e l
pun to de se r l as dos ca ras - - s i nc rón i ca y d iac rón i ca - - de l m ismo
hecho de l a l engua . Aho ra b len , no toda Ia va r i ab i l i dad y
heterogeneidad en la est ructura I ingüíst ica envuelve cambio; pero
todo cambio l ingüíst ico impl ica var iabi l idad y heterogeneidad
s inc rón i ca en l a comun idad de hab la " (F . G imeno , 1983 , p . 190 -
r_9 r . ) .
Des draquesta nova perspect iva teór ica, podem considerar
I tanáI is i det canvi l ingüis t ic com un procés permanent i
cont inu aI s i de la l1engua, ten i -nt en compte Ia premissa
segons la qual la l lengua es comporta com un element dinámic
i que está sempre en moviment. El concepte de canvi
l ingüís t ic ha estat sempre e l punt de mira de Ia l ingüis t ica
his tór ica, 1a qual ha formulat les seues propostes a par t i r
del plantejarnent de La dicotomia saussuriana de sincronia'
d iacronia. Peró la soc io l ingüis t ica ha mat isat més aquests
dos conceptes i e ls ha t ras l ladat a ls termes de var iac ió
i canvi l ingüís t ic , és a d i r , Ia var iac ió es re lac iona amb
la s incronia, com el canvi l ingüís t ic amb la d iacronia.
Tot i a ixó, ld soc io l ingüis t ica ha sabut donar una
perspect iva més ámpl ia aI d inamisme l ingüÍst ic , ja que, s i
abans necessi távem Ia d iacronia per a conf j - rmar e l procés
3l_
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
de1 canvi l ingüís t ic , ara ja no és tan necessar i perqué la
mate ixa var iab i l i ta t ens palesa e l canvi en e} p la
s incrónic . En paraules de F. Gimeno, , , Ia var iab iT idad
sincrónica --temporal (aparente), geográfica, social y
funcional-- puede ser 7a traducción directa del cambio
T ingü is t i co en cu rso t ' ( 1 -983 , p . 191 - ) .
Amb aquesta nova v is ió del factor d iacrónic , podem real i tzar
un es tud i l i ngü ís t i c des de dos vessan ts d i f e ren ts . D runa
banda, podem anal i tzar e I canvi en e l temps rea7, eue és
l res tud j - I i ngü i s t i c d iac rón i c pe r exce l . l énc ia , és a d i r ,
i com ja hen esmentat adés, I 'observac ió de la var iab i l i ta t
de Ia l lengua a t ravés de d i ferents per íodes de temps.
D¡a l t ra banda , podem ana l i t za r e l canv i l i ngü ís t i c en un
temps aparent , és a d i r , per nr i t já de les d i ferents
generac ions dtun determinat moment , draguesta manera podem
veure eI diferent tractament que reben les variants segons
I teda t de l s pa r lan ts ; s i es vo l , i amb a l t res pa rau les ,
ser ia rea l i tzar un estudi d iacrónic des de Ia s incronia.
Aquesta mate ixa per iod ic i ta t esmentada mot iva que I tanáI is i
de gualsevol canvi l ingüis t ic comporta una anál is i de
diverses etapes. A ix í ten im una pr j -mera apor tac ió de
lVe in re i ch , Labov i He rzog (1 -968 , p . L35 ) , segons Ia qua l en
tot procés de canvi l ingüis t ic h i ha c inc pr inc ip is bás ics
en e ls fonaments empir ics:
32
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ¡ a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
- Restr icc ió : conéixer e ls factors i e ls determinants
que íntervenen en el canvi i són universalment
poss ib l es .
Transic ió : conéixer les raons exc lus ivament
l ingüíst iques per 1es quals h i ha un canvi ent re una
etapa prév ia i una poster ior .
Inserc ió : conéj -xer e l f i I conductor per on es
desplaqa eI comportament l ingüis t ic i soc ia l d ins del
canv i .
- Avaluac ió: conéixer les reacc ions que per par t druna
comuni ta t es produeixen durant e l canvi .
Actual i tzac ió: conéixer e1s factors soc ia ls i
l ingüis t ics que han propic j -a t e l canvi .
A més a més, aquests t res l ingüis tes van proposar Les
di rect r ius on sremmarcar ia eI procés del canvi l ingüis t ic .
En un pr imer moment es produi r ia una genera l i tzac ió de la
var iant encarregada drencetar e I procés. Després h i ha una
a l t ra genera l i t zac ió de Ia va r iab le en I t i n te r i o r de1
s i s tema l i ngü i s t i c . Com a conseqüénc ia d 'aques tes fases s 'h i
produeix una covariació de canvis que normal-ment
repercute ixen en l rest ructura soc ia l . En una a l t ra fase, e l
par lant pren consciénc ia dels canvis que sth i han produi t ,
i per tant tendeix a crear una sér ie d 'estereot ips soc ia ls .
I ja , darrerament , l resmentada var iab le esdevé un e lement
I ingüis t ic categór ic sense s ign i f icat soc ia l , fase que
33
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i M i ra l . tes
completa e l canvi l ingüis t ic .
A1tres vegades, ld d is t r ibuc ió de les etapes durant 1a
subst i tuc ió s testable ix de manera d iacrónica. Draquesta
mane ra L . A rac i l ( t 978 , apud B . Mon toya , L986 , p . L9 -20 )
proposa I testabl iment de c inc etapes corre lat ives.
D 'aques tes c inc e tapes , I a p r imera es re fe re i x a I t es tad i
de monol ingüisme de la l lengua X, 1a segona, tercera i
quarta ens estariem indicant eI procés que comporta tot
canvi l ingüis t ic , i , f ina lment , Ia c inquena que correspon
a 1 'es tad i de mono l i ngü isme de Ia l l engua Y .
Representat gráf icament aquest procés, podr iem teni r X i Y
com a representac ió de les dues l lengües, A i B representen
dos sectors de gent , i P i D les func ions del par lant i de1
dest inatar i ; aquest procés de subst i tuc ió I ingüis t ica
quedaria de la manera següent:
P
DD
¿t
B
BAP
A
B
B
A
B
A
B
A
B
DD
PPA
X x
X X
I X
X x
Y Y
X x
Y Y
Y Y
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna
H. Ce rde rg ren (L987 , apud . H . López , 1989 , ps . 242 -244 ) ha
anal i tzat també des druna a l t ra perspect iva to t e I procés
del canvi . La seua proposta passa per establ i r t res
dimensions fonamenta ls que donen 1Ioc a t res qüest ions
l ingüis t iques. En pr imer I loc ten i rn les d imensions que
se r ien :
a ) Les fon ts d ' i nnovac ió l i ngü ís t i ca . Qua lsevo l
mecanisme de la l lengua (Tapsus l inguae, jocs verbals ,
l l engua in fan t i l , e t c . ) capaq d rence ta r un p rocés de
va r iab i l i t a t . En aques t sen t i t I r au to r d 'aques tes
propostes d int ingeix a lhora dos t ipus dr innovacions:
les ontot ip iques, 1es creades a par t i r de Ia l lengua
que uti-I i tzen els xiquets en el seu aprenentatge, i
1es genot ip iques, creades i d i foses, encara que no
totes, p€F les d is t in tes generac ions druna comuni ta t
de pa r Ia .
b) F i l t re de se lecc ió l ingüís t ica. Totes les press ions
que exerceix eI s is tema l ingüÍst ic per a acceptar les
di ferents var j -ants druna var iab le. Aquest és e l factor
l i ngü Ís t i c .
c ) Fi - l - t re de d i fus ió . És e l component soc ia l ,
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i l , las i M i ra t tes
d i fe rénc ia de l f i l t r e an te r i o r . Són e l s f ac to rs
ext ra l ingüÍst ics (edat , sexe, est rats sóc io-económics,
e tc . ) enca r rega ts de l a d i s t r i buc ió de l es va r ian ts i ,
a lhora, d€ la d i - fus ió tempora l i soc j -a l deL canvi .
D ra l t ra banda , e l s resu l ta t s d raques tes d imens ions són l es
f onts d I innovació, l -es var iants , f ins arr j -bar a l canvi ,
formant un cont inu d ins de1 procés soc io l ingüis t ic .
E l procés de canvi l ingüis t j -c , des que dues l lengües entren
en contacte f ins que es real i tza Ia subst i tuc ió de L2 per
L1, és realment complex. E ls canvis es produeixen en
diversos p lans i en d i ferents n ive l ls , tant en e ls factors
l i ngü ís t i cs com en fac to rs soc j -a l s , o t e l que és e I ma te i x ,
tant en e ls canvis est ructura ls de l s is tema } ingüis t ic , com
en e l s canv i s d rusos o d tá rnb i t s . Pe r t an t , €1 canv i
l ingüÍs t ic en una s i tuac ió de mul t i l ingüisme suposa una
per iod i tzac i í on convergeixen una sér ie de factors soc ia ls
i l ingüís t ic a I s i druna comuni ta t de par la tendents aI
desplagament druna de les dues l lengües.
EL concepte de canvi l ingüis t ic srha re lac j -onat genera lment
a Ia idea de procés i de successió, de ta1 manera que
l testudi draquest camp concret ha anat ga i rebé sempre
para l . le1 a una anál - is i d iacrónica dels d i ferents estadis
l ingüÍst ic . Aquesta successió de fases que comprén eI canvi
36
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v í l i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
l ingüís t ic ha estat anal i tzat mol t sov int de forma autónoma
sense p lante jar -se pr imer la poss ib le in ter re lac ió ent re les
d i fe ren ts fases .
De tots és sabut que d ins d 'aquest procés de canvi es dóna
una d is t r ibuc ió d I esdeveninents soc io l ingüÍst ics que semblen
actuar com una successió en cadena. Podr iem per tant
p lante jar -nos que les d i ferents fases que es desenvolupen
diacrónicament d ins del marc deL canvi l ingüis t ic poden
estar realment connectades.
Aix i , a par t i r de l moment en qué dues l1engües entren en
contacte, podern anar d isposant drun cont inu on e1s pr imers
resu l ta t s se ran l rapa r i - c ió de va r iab les i d t i n te r fe rénc ies .
Més tard, i amb J- ' i rnpuls dels factors ext ra l ingüis t ics podem
també anal - i tzar e ls casos de canvi de codi , gü€ en un a l t re
n ive l - I poden donar l loc a l rapar ic ió de les l lengües
amaTgames, és a d i r , e ls casos de l lengües p idg ins i 1es
I lengües cr io77es. f ja , per úI t in , com a resul ta t més
socia l que no l ingü1st ic , podr iem arr ibar a Ia subst i tuc ió
l i ngü ís t i ca .
2 .2 Les l l enqües en con tac te
Ets grans esdeveniments h is tór ics ( invas ions, conquestes,
co lonia l isme, etc . ) , a més dels grans moviments migrator is ,
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
i , avu i , e l s e fec tes de l s mass med ia i de Ia
un ive rsa l - i t zac ió de l resco la r i t zac ió , han esdev ingu t e l s
pr inc ipa ls factors deterrn inants del contacte de l lengües.
Actualment , 1a najor j -a de paisos - -o pobles-- de1 món tenen
dues o més l lengües en eI seu reper tor i l ingüÍs t ic . E l
contacte de l lengües és, avui d ia , un fenomen quot id iá i
genera l , i - cada vegada més acceptat per Ia soc ietat .
Aquest fe t contrasta amb Ia idea - -d i fosa en e l romant ic isme
del segle XIX i prou errónia--de creure que hi ha una
l lengua per a cada estat , o , en to t cas, que h i ha una
l l engua pe r a mo l - t s pa rsos - -e l - cas de l rang lés , l r espanyo l
o eI f rancés-- , mentre Q[ü€, per un a l t re costat , no se so l
acceptar 1a poss ib i l i ta t que un únic paÍs cont inga d iverses
l lengües. f és eü€, en real i ta t , les f ronteres pol í t iques
i les l ingüÍs t iques no tenen res - -o tenen ben poc-- a
veure. Et cas contrar i , és a d i r , e ls pa isos amb una única
I lengua són rares excepcions - -e1 cas de Por tugal sembla
ser-ne un.
Per tant , so len ser genera lment e ls esdeveniments h is tór ics
i soc ia l s e1s causan ts de l t apa r i c ió d runa segona l l engua
dins druna comuni ta t de par la que srhavia mant ingut
monol ingüe f ins a leshores. Segons a ixó, e ls membres druna
comunitat aconsegueixen, amb eI transcurs del temps,
alternar dues --o més-- l lengües en el seu repertori
3 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i t i n g ü í s t í c d e t c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
I i ngü i s t i c .
En concret, éf contacte es pot produir tant entre dues
l lengües - - in ter l ingüis t ic- - com tanbé entre dos regis t res
druna mate ixa I lengua. EIs dos casos repercute ixen en eI
canvi i Ia var iac j -ó l ingüis t ica. Draquesta forma les
comunitats de parla es poden agrupar en homogénies, o quan
sols h i ha contacte de var ie tats druna mate ixa l lengua;
mul t id ia lecta ls , o contacte ent re d ia lectes druna mate ixa
I lengua tarnbé, i mul t i l ingües, o amb contacte entre 1 lengües
d i fe ren ts .
Com que alguns l ingüistes han emprat el terme biTingüisne
per a refer i r -se a ls pobles que ut i l i tzen dues l lengües,
a l t res han reservat e l mot nu l - t iT ingüisne per a ls que en
tenen més de dues. Per un altre costat, podem comentar que
són les soc ietats mul t i l ingües Jes prefer ides pels
l ingüis tes, ja que e ls estudis soc io l ingüíst ics rea l i tzats
en comuni ta ts de par la mul t i l ingüe fac i l i ten mol t més
l - robservació dels efectes del var iac ion isme, to t i que
aquesta varietat tarnbé es produeix en les societats
mono l i ngües (8 . Mon toya , LggO, ps . 35 -36 ) .
Vüe j -n re i ch (L974 , p . 35 ) va p lan te ja r I a p ropos ta teó r i ca
sobre les conseqüéncies de la covar iac ió l ingüis t ica. Per
a aquest l ingüis ta a par t i r de Ia cohabi tac ió de dos
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
An ton i l i l a s i M i ra t t es
s is temes l ingüÍst ics en una mate ixa comuni ta t es desprenen
t res e fec tes :
a) La in ter feréncia l ingüís t ica, resul ta t que impl ica,
a més , canv i l i ngü ís t i c .
b) Les amalgames,
l i n g ü i s t i q u e s .
apar ic ions de noves uni ta ts
c) La subst i tuc ió l ingüís t ica, una l lengua ocupa eI
l l o c d runa a1 t ra .
Avui , peró, a lguns l ingüis tes han redur t aquestes
conseqüéncies. De Ia covar iac ió de dos s i temes l ingüíst ics
pot resultar una situació divergent, convergent o una altra
que no preveu cap draquestes dues. En e l - cas que la
resul tant s iga convergent , a leshores sern podr ien der ivar
dues so luc ions:
una amalgama, és a dir, una l lengua L, resultant de
+L2 , o
b) una subst i tuc ió l ingüis t ica, on L1 reémplagar ia
tota lment Lz.
a )
L1
40
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ¡ a d m i n í s t n a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t r e d a t m o d e r n a
2 .3 Les t rans fe rénc ies l i ngü i s t i ques
A par t i r draquests postu lats teór ics podem concloure també
que eI contacte ent re les I lengües exerceix un paper
fonamenta l - en La var iac ió l ingüís t ica. Qualsevo1 l lengua
experimenta, per les raons ja esmentades més amunt, tota
mena de var iac ions a l seu s i . Aquest procés de var iac ió
evoluciona amb una rapidesa desigual segons eI comportament
dels factors que h i in tervenen. Tot i a ixó, sembla que e l
contacte l ingüis t ic esdevé un factor que accelera aquest
procés de var iac ion isme druna de les dues l lengües,
normal-ment de Lr.
Per tant , ca ldr ia assenyal -ar en les anál is is var iac ion is tes
gü€ , a més de l s fac to rs d ia tóp i cs , d iac rón i cs , d ias t rá t i cs
i d ia fás i cs , he rn d 'a feg i r l r e fec te de I con tac te amb L1 , j a
que aquest contacte provoca les condicions adients per a
est imular la var iac ió, i per a accelerar-ne eI procés.
Una conseqüéncia de1 contacte l ingüis t ic pot ser , a més de
Ia va r iac ió , I ' apa r i c ió de l es t rans fe rénc ies , e l s e fec tes
de Ia qua l s res tenen a to t s e l s n i ve l l s de l s i s tema
l i ngü is t i c , a i xó és : a I f ono lóg i c , aL mor fo Ióg i c i
s in táct ic , aL 1éxic i a I semánt ic . La t ransferéncia, €n
paraules de F. Gimeno
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a l t e s
"des igna t . . . I e l p roceso y resu l t ado que conduce en un s i s tema
l i ngü i s t i co dado a I a p resenc ia de un idad€s y , a veces , de modos
de funcionamientos, per tenecientes a ot ro s is tema, e impl ica eI
rea jus te de l as es t ruc tu ras en l os n i ve les l i ngü i s t i cos más
s i s temá t i cos ( f ono log ía , mor fo log ia y s i n tax i s ) (F . G imeno , 1981 ,
p . 3 4 4 ) .
Al t res l ingüis tes han proposat 1a ut i l i tzac ió de1 terme
transferéncia a f i de poder neutra l iEzar les connotac ions
negat ives que mol ts ve ien en eI terme in ter feréncia. Han
defugi t draquest darrer nom més conegut , ja que impl icava
un sent i t pe jorat iu per a ls b i l ingües i per tant e ls fe ia
membres transgressors de Ia norma gramatical (H. López,
1 -989 , p . 165 ) .
Dra l t ra banda, hem de suposar que en e l desenvolupament
draquest fenomen socio l ingüíst ic no i -n tervenen únicament
factors purament l ingüis t ics , expl icac ió que redui r ia de
fo rma no tab le e l s casos d t i n te r fe rénc ia , s inó que a més , i
sobretot , és un fenomen que deu I tex is ténc ia a ls factors
soc ia l s i ex te rns . És a d i r , a1s fac to rs ex t ra l i ngü i s t i cs ,
com a fege ix C . S i l va -Corba lán ( l - 989 , p . L7O) , i que , a més ,
assenyala de fa manera següent :
"Las ac t i t udes sub je t i vas de l os habLan tes b i l i ngües hac ia l as
dos lenguas. las act i tudes subjet ivas de toda la comunidad hacia
eI uso y la mantención de las d i ferentes lenguas, la re lat iva
4 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
espec ia l i zac ión de l as l enguas según e I dom in io , e I t óp i co , l os
pa r t i c i pan tes , e t c . , e I número de b i l i ngües en una comun idad
dada, las act i tudes hacia la cuLtura de las comunidades
l i ngü ís t i cas d i f e ren tes , e t c . "
Aquestes raons ext ra l ingüis t iques són les que expl icar ien
perqué una J- lengua rep més t ransferéncies que l ra l t ra
l l engua en con tac te , i , a més , a pa r t i r d rac í , no ca l d i r
que l -a t ransferéncia d 'un i ta ts va de L1 a L2, ja que
normalment la direcció que segueixen aquestes unitats és
un id i recc iona l , f e t gue , d ta l t ra banda , co r robo ra
l rex i s ténc ia d runa l l engua dominan t - -L1 - - i d runa a l t ra
dominada - -L2. D 'a l t ra banda, Ia mate ixa convivéncia
d 'un i ta ts de d i ferents s is temes per a una única forma
subjacent ja és mot iu per a suposar una var iac ió.
L. Payrató ens aprox ima també a una a l t ra def in ic ió
d ' in ter feréncia. Aquesta pot ser més ac lar idora ja que 1a
contraposa a Ia def in ic ió de manl leu i a la de ca lc , encara
que no té en compte e l canvi de codi . En aquest sent i t la
in ter feréncia és def in ida com uns r r t re ts o e lements
forasters ( : que per tanyen a una l lengua A) , que ut i l i tza
un par lant b i l ingüe quan srexpressa en una l l -engua B. No es
donen en e l monol ingües, n i 1a normat iva e ls acceptar ' (L .
Pay ra tó , J .985 , p . 59 ) .
Advert irn ara sobre Ia matisació que introdueix aquesta
+ J
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
def in ic ió quan assenyala que La in ter feréncia no és
acceptada per la normat iva. A ixó no obstant , a l t res
rr in ter ferénciesrr s i que són acceptades, es t racta a l -eshores
dfuna convergéncia, és a d i r , quan e l resul tant de l contacte
l ingüis t ic , o de 1a var iací6, apor ta un nou e lement que no
transgredeix cap regla gramat ica l2.
Hi ha, avui d ia , d iversos models en la l ingüís t ica per a
c lass i f icar de manera d i ferent e I fenomen de 1es
inter feréncies. A ixó no obstant , assenyalarem aci e l model
proposat per lüeinreich i després augmentat per Payrató,
sense obl idar re feréncies a dta l t res models que ens puguem
ajudar a acLar i r les subdiv is ions, draquesta manera
intentarem per f i lar e I corpus teór ic que ens serv i rá de base
per a desenvolupar després un capí to l - de l -es in ter feréncies
enregistrades en el- nostre corpus documental.
a) La t ransferéncia gráf ica
Cal- d i r en pr imer 1 loc que 1a r r in ter f eréncia própiament
gráf ica resta f ora de 1t árnbi t de la l ingüis t icar t com
assenya la L . Pay ra tó (L985 , p . 86 ) . To t i l a f r eqüen t
ass imi lac ió ent re e l - so i la graf ia , hem de ten i r ben c lar
H. L6pez ( l - 990 , ps . 165 -170 ) dóna l a següen t de f i n i c i ó deconvergéncia: "La convergencia tanbién és producto de7 infLujo de Asobre B, pero se diferencia de 7a interferencia en que nunca produceresuTtados agramat ica l -es" .
= =
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E L c a n v i l , í n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t í c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a
que eIs dos conceptes per tanyen a n ive l ls to ta lment
d i ferents . S i bé també és ver i ta t que en mol tes ocasions
aquests dos e lements han drestar to ta lment re lac ionats, [o
hem drentendre que aquesta re lac ió és dóna sempre, )a que
si a vegades Ia in ter feréncia en la graf ia vo} d i r
i n te r fe rénc ia fón i ca , i a l r i n revés , h i ha a l t res casos ,
peró, €D qué no h i ha cap connexió.
Aixó no obstant , hem de fer -nos ressó draquest t ipus
d ' in ter feréncia ja que a causa de les caracter ís t iques del
nost re corpus documenta l , és a d i r , Ia producció escr i ta i
no ora l , esmentarem també e ls casos dt in ter feréncia gráf ica
que pel contacte ent re e1 caste l lá i e I cata lá, o rn i l lor
d i t , a causa de Ia coneixenga dels dos s is temes gráf ics i
fonológics per I rescr ivá, enregis t rarem en e1s documents.
b) La t ransferéncia fón ica
També sabem que 1es transferéncies afecten a tots els
nivel ls estereotipats de la l lengua com ja hem comentat
abans. En aquest sent i t s tha estudiat aquest fenomen en t res
estadis : fón ic , gramat ica l i Iéx ico-semánt ic . Per un a l t re
costat , va ser ! , ie inre ich, p ioner en e ls estudis de contactes
de l lengües, gu i va proposar una pr imera c lass i f icac ió de
1es in ter feréncies. Aquest l ingüis ta assenyalava quatre
t ipus básics dt in ter feréncia en e l - camp fonológic
4 5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
( W e i n r e i c h , I 9 7 4 , P S . 5 0 - 5 2 ) :
La subdiferenciació, quan es confonen dos sons de
mentre que e1s seus equiva lents en I ra l t ra l lengua
tenen cap d i ferenciac ió.
b) Ia superd i fe renc iac ió , L t ob l iga a dos sons de L2 a
es tab l i r una d i fe renc iac ió que no era necessár ia .
c) La re in terpretac ió, d i ferenciac ió dre lements de L,
per n i t já de t re ts que s i són per t inents en Lt .
a )
L2
no
d) La subst í tuc ió, sons amb
que després són pronunciats
mate ixa def in ic ió peró
manera d i ferent .
I a
de
D r a l t r a b a n d a , L . P a y r a t ó ( l - 9 8 5 , P . 7 9 ) h a a f e g i t d o s
processos més a aquestes quat re poss ib i l i ta ts :
La importació, passem un element de L1 a L2 ja que
aquesta darrera no ex is t ia .
La pérdua, és perd un element de L, perqué aquest
ex i s te i x en L t .
e )
en
f )
no
c) La t ransferéncia morfo lÓgica
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e t c a t a [ á e n I t a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E I x e n t r e d a t m o d e r n a
Pel que fa a les in ter feréncies nor fo lóg iques, segui rem eI
model proposat en les in ter feréncies fón iques de
subdj - ferenciac ió, superd i ferenciac ió, re in terpretac ió,
subst i tuc ió , impor tac ió i pérdua.
Al marge d 'aquesta c lass i f icac ió de l -es in ter fénc ies
morfo l -óg iques, U. In le inre ich proposava també la poss ib i l i ta t
de reagrupar aquests fenómens en dos casos:
a ) Quan h i ha t rans fe rénc ia , és a d i r , u t i l i t za r
morfemes de Ia l lengua A en mots de Ia l lengua B (per
exemp le , l r a r t i c l e J .o neu t re o e I mor fema -e ro . )
b) Quan no h i ha t ransferéncia, cas que pot donar l loc
a dos subgrups:
b.1) No h i ha t ransferéncia de morfemes peró s i
que es produeix una apJ- icac ió gramat ica l de ls
casos d runa l l engua a l ra l t ra (pe r exemp le , I a
pérdua dels pronoms adverb ia ls en eI cata lá) .
b .2 ) Canv i en l a f unc ió d run mor fema de Ia
l lengua B per seguir eI model de la l lengua A
(pe r exemp le , l r ús de doncs com a causa l ) .
4 7
d) La t ransferéncia s in táct ica
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
Tot i que L. Payrató reagrupa les in ter feréncies
morfo lóg iques i s in táct iques en les in ter feréncies
gramat ica ls , nosal t res 1es desdoblem a f i de poder segui r
Ia d iv is ió dels dos e lements que p lante jarem en eI capÍ to1
de les var iac ions l ingüíst iques. Com ja hem esmentat en e ls
a l t res n ive l Is , segui rem el model proposat per Weinre ich i
augmentat per Payrató.
e) La t ransferéncia 1éx ico-semánt ica
En e l t e rce r , i da r re r n i ve l l l i ngü ís t i c , e I ] éx i co -
semánt ic , i a l marge del marc esmentat , or in tentarem
inc l -oure to tes les in ter feréncies, IVeinre ich d i ferencia e l
seu resul ta t en re lac ió a la c lasse de paraula: s imple o
composta. En Ia paraula s imple, 1es in ter feréncies srhan
dtanal i tzar ten int en compte Ia t ransferéncia fonológica,
l rextens ió dre lements de L2 segons L, i e I canvi de paraules
sense que afecte aI seu contingut. En la paraula composta
es p lantegen tanbé t res poss ib i l i ta ts : Ia in ter feréncia
dfuna paraula composta de L1 passa a s imple en Lz, Ia
pa rau la s imp le de L , passa a L r (és e1 cas de1 ca l c l éx i c )
i l th ibr id , és a d i r , una paraula composta formada per una
par t de L1 i una a l t ra de Lr .
4 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a i . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
2 .4 E l canv i de cod i
Ul t ra e l -s casos del contacte l ingüis t ic , l -a var iac ió i les
in ter feréncies, una a l t ra de l es poss ib i l i t a t s
soc io l ingüÍst iques que es produeix durant e1 canvi
l ingüístic és eL canvi de codi. Anomenem canvi o intercanvi
de codi quan un par lant u t i l i tza dues o més l lengües de
forma a l ternada durant e1 d iscurs l ingüís t ic . Aquest
in tercanvi de l lengües respon tant a qüest ions l ingüíst iques
com a soc ia ls . Entre e ls factors soc ia ls que in f lue ixen en
aquest fenomen e ls l ingüis tes han rassal - ta t e lements com
l ren to rn f i s i c , e l s pa r t i c i pan ts , €1 tóp i c de l a
conversact -6, e tc .
D ra l t ra banda , e l s f ac to rs I i ngü Ís t i cs que p rop i c ien e1
canvi de codi es refere ixen a e lements est i l - ís t ics i
metafór ics com els que esmentem a cont inuació (C. S j - lva-
Co rva lán , L989 , ps . 179 -185 ) :
a) La codi f icac ió de c i tes i
b) Les repet ic ions fe tes en
ac la r i r e l rn i ssa tge .
c ) I n te r j ecc ions .
eI d iscurs ind i recte.
d i ferents l lengües per a
aconsegu i r un e fec te en 1 tes t i l .
e ) Func ió re tó r i ca .
d) Est i l personal subject iu . fn tercanvi de codi per a
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i t t i ra [ [es
En a l t res estudis que srhan por tat a terme srha assenyalat
que eI canvi de codi apare ix en t res t ipus de c i - rcumstáncies
I i ngü Ís t i ques (Veg . H . L6pez , L99O, p . L73 ) :
a) Canv i t ipus r re t iquetar r .
b ) C a n v i o r a c i o n a l , d i n s d r u n a o r a c i ó .
c ) Canv i in t raorac iona l , canv i d ins d run d iscurs amb
m é s d r u n a o r a c i ó .
Aquests estudis assenyalen també que els bi l ingües que tenen
més competéncia l ingüis t ica en un id ioma són proc l ius a
real i tzar canvis de codi de l t ipus r ret iquetarr , mentre que
e Is b i l i ngües cons ide ra ts com a equ i l i b ra t s , és a d i r ,
aquel ls que han aprés les dues l lengües des de la in fantesa,
són més responsables dels canvis de codi de const i tuents de
1 'orac ió i de ls in t raorac ionals . Segons a ixó podem dedui r
que e ls canvis b) i c ) requere ixen més competéncia que no
e1s d ra ) .
Les invest igac ions real i tzades sobre I t in tercanvi de codi
ens manifesten que aquest fenomen segueix unes regles
gramat ica ls . En real i ta t , €1 canvi de codi no comple ix
regles druna tercera l lengua - -una amalgama-- s inó eu€, pe l
contrar i , obeeix a aquel les reg les en qué co inc ide ixen les
dues I lengües en contacte.
5 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a
En un a l t re es tud i rea l i t za t pe r S . Pop lack (1981 , p . 4L -57 )
es d i f e renc ien dos t i pus d 'a l t e rnanc ies en l -a l l engua . D runa
banda hi ha l-es alternáncies extraoracionals, Ies
int raorac ionaTs, on eI segment que sra l terna i e1s segments
adjacents s ta justen a les normes gramat ica ls de to tes dues
J - Iengües , i 1 t a l t re t i pus d ta l t e rnánc i -a se r ia l r anonena t
emb lemát i c , ca rac te r i t za t pe r 1 'ús de mod ismes ,
in te r j ecc ions , f a lques , e t c . Aques t t i pus co r respon , s i f a
no fa , a l d te t i que ta esmen ta t abans .
Aquest t rebal l de Poplack in tenta ressal tar e I qrau
d 'hab i l i t a t l i ngü i s t i ca de l s b i l i ngües , j a que e1s casos de
canvi de codi o dra l ternáncia no són productes drun
desconeixement de les dues l lengües, s inó més bé drun e l -evat
grau de competéncia l ingüís t ica en ambdues l lengües.
Aix i , p€F exemple, Poplack ja hav ia observat en e ls
b i l ingües equi l ibrats que en eI n ive l l s in táct ic ún icament
real i tzaven canvis de codi en e ls morfemes independents o
I l i u res , i no en e l s mor femes l l i ga ts , i , a més , quan h i
hav ia a lguna juxtaposic ió en les est ructures de les dues
l l engües , és a d i r , €n I t equ iva l -énc ia es t ruc tu ra l .
E1 canvi de codi per tant apare ix ent re e ls b i l ingües que
tenen un bon domin i l ingüís t ic , perqué coneixen bé les
est ructures i saben on co inc ide ixen, i també e ls b i l ingües
51_
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
amb una escassa competéncia l ingüis t ica, encara que aquests
úI t ims per raons to ta lment contrár ies.
2 . 5 L e s a m a l g a m e s
Df a l t ra banda, les amaTgames o L l .engües mixtes poden ser un
al t re resul ta t de1 contacte l ingüÍs t ic . En aquest cas
concret , podr iem di r que aquest contacte in ter l - ingüis t ic
arr iba a l rext rem l imi t quan es crea una nova l lengua - -un
pidgin o un cr io lT-- per unes raons soc ia ls determinades.
Stentén per l lengua p idg in la
"var iedad I i -ngüist ica creada a par t i r de dos o más lenguas
existentes com el f in de sat is facer inminentes necessidades de
comunicación entre indiv iduos (y grupos de indiv iduos) que no
poseen n inguna va r i edad en común (H . López , 1990 . p . 143 ) . r l
La base soc ia l d taquesta l lengua es fa quan veiem que aquest
nou s is tema l ingüis t ic es crea so ls per a l - tús dtun grup
determinat soc ia l . Dra l t ra banda, podem di r tarnbé que la
ma jo r i a d raques tes f l engües han nascu t a pa r t i r d runa
si tuac ió de co lonia l isme
dt in tercanvi comerc ia l .
í , darrerament, per causes
Alguns l ingüis tes han v is t en aquestes l lengües p idg ins eI
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n 9 ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
resu l ta t d runa mesc la cu l tu ra l - i r ac ia l ; a l t res , pe l
contrar i , c reuen que són e ls mecanismes per a poder apropar
par lants o var ie tats l ingüís t iques que es t roben prou
separades, és a d i r Ia func ió de crear l lengües pont . Peró,
en real i ta t , les raons soc io l ingüÍst iques que mot iva
l t apa r i c ió d runa l l engua p idg in no són sempre l es ma te i xes .
En Ia rna jo r i a de l s casos , e1s pa r lan ts de l es l l engües L2 ,
L3 , . . L . desenvo lupen una l l engua p idg in pe r a poder acced i r
a1s par lants de la l lengua Lr . En aquest cas, la l lengua L,
servirá de l lengua de model per aI desenvolupament de la
l lengua amalgamada. Hem d 'afegj - r eu€, genera lment , aquesta
l lengua Lt , que fa e l - paper de superest rat , correspon aI
grup soc ia l dominant po l í t icament i económica, mentre eu€,
les l lengües dels a l t res par lants , Qlu€ fan Ia func ió de
I lengües de substrat , so len ser les nat ives del l loc.
Pe l que fa a I raspec te l i ngü i s t i c , podem d i r que l es
caracter ís t iques de les l lengües p idg ins són, en termes
genera ls , 1es següents:
a) La major ia dels mots que conformen e-
procedi r de la l lengua superest rat .
b) Pel contrar i , la major par t de ls
fono lóg i cs i s i n tác t i cs tenen 1 'o r i gen en
léx ic so len
components
les l lengües
de substrat .
c) CaI ressal tar que Ia morfo log ia, tant la f lex iva
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i t l i ra [ [es
com la der ivat iva, és gai rebé inex is tent .
Una a l t ra de les caracter ís t iques de les l lengües p idg ins
és que aquestes no so len ser l lengües maternes. A ixó no
obstant, quan aquestes l lengües tenen un desenvolupament i
amb e l decurs del temps passen a ser maternes, a leshores
sfanomenen l lengües cr jo77es. Aquesta c lasse de l lengua pot
continuar una evo1ució l ingüística independent quan no está
en contacte amb Ia l lengua model-, peró en canvi pot ocórrer
que s i h i ha contacte, la l lengua cr io l - la pot , en aquest
cas, evoluc ionar cap a Ia l lengua model i a leshores produi r -
se una desc r ioTT i t zac ió . D ra l t ra banda , I t i n te rés que
o fe re i x l t es tud i d raques t t i pus de 1 Iengües rad i ca en
I ' anáL is i de l s anomena ts un i ve rsa l - s l i ngü ís t i cs .
2 .6 La subs t i t uc ió l i ngü i s t i ca
Ca l assenya la r , en p r imer 1 loc , €D re lac ió a l r apa r ta t
anter ior , gü€ Ia creació de l1engües amalgames i la
subst i tuc ió són dues d inámiques l ingüÍst iques exc loents (F.
G imeno , l gg | , p . L52 ) . És a d i r , e l - canv i l i ngü Ís t i c
desemboca a Ia f i de l seu procés en dues so luc ions oposades,
per una via poden arribar a aconseguir una nova l lengua, i
per l ra1t ra, aquest procés pot acabar amb Ia desapar ic ió
druna de les l lengües en contacte, aquests darrer fenomen
5 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d n i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna
és e l - que anomenem subst i tuc ió . Dra l t ra banda, també convé
afegi r que la segona soluc ió - -1a subst i tuc ió- - so l ser més
freqüent que no pas la pr imera.
Dj-ns de1 desenvolupament intern del canvi l ingüist ic podern
mesurar l restat en qué es t roba eI procés. $ I . Labov h i
d is t ing ia t res t ipus de regles: var j -ab les, semicategór iques
i categór iques, segons e l major o menor grau de probabi l i ta t
dtapar ic ió de Ia var iab le. La mate ixa evoluc ió que
exper imenta la var iab le, l ,exper imenta tanbé la reg la.
Tenim, per tant , üD cont inu que es d isposa de Ia manera
següent : reg la var iab le
categór ica. En eI moment que srarr ibe a Ia reg la categór ica,
desapare i xe rá Ia va r iac ió , o t d i t d runa a l t ra manera ,
s resgo ta e I p rocés de l canv i l i ngü Ís t i c , i e l canv i
quant i ta t iu de ixa pas a l qual i ta t iu . Mentre, una nova uni ta t
l ingüÍs t ica comengará un a l t re procés de canvi .
EI mate ix d inamisrne l ingüÍst ic fa evoluc ionar eI s is te*u " r ,
t o t s e l s seus n i ve l l s , a i x í l a ma te i xa va r iac ió d runa reg la
avanga cap a Ia reg la semicategór ica i després a la
categór ica. En una var iac ió mul t i1 in9üe, una var iant
per tanyent a L1 pot formar par t de l conjunt d 'equiva lénc ies
druna var iab le de L2. Aquesta var iant de L1 pot evoluc ionar
i desplagar a 1es a l t res var iants de L2, en aquest cas Ia
regla categdrica vindrá dissenyada per una variant de
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s í M i r a t t e s
l l engua d i f e ren t a Ia va r iab le . En concLus ió , d runa va r iac ió
podem obteni r un canvi l ingüís t ic , i e ls successi -us canvis ,
o l -a cont ínua t ransf eréncia dtuni ta ts de L1 a L2, pot
or ig inar també, a Ia l larga, la subst i tuc ió l ingüís t ica.
Ja sabem que en una var iab le l ingüis t ica, les d is t in tes
var iants ent ren en conf l ic te . Dins del conjunt
dtequiva lénc ies es desenvoJ-upa una I lu i ta in terna f ins que
una var iant assole ix e l rang de regla categór ica, moment en
qué cesa l renf rontament . Peró, aquesta l Iu i ta pren més
vi ru lénc ia quan en 1a var iab l -e es t roben var iants de L1 i
L2. A leshores eI t r iomf druna var iant de L1 s ign i f ica e1
canvi en l rest ructura - -o e l - canvi de norma. En resum, € l
resul ta t drun conjunt de canvis de l rest ructura i de canvis
d rusos , po t condu i r a l a subs t j - t uc ió l i ngü i s t i ca .
Lfús del - conegut terme de subst i tuc ió T ingüis t ica, que
Weinreich anomená Tanguage shift , ha presentat en eIs
darrers estudis f i lo lóg ics una cer ta confus ió. Per a mol ts
l ingüistes aquesta anbigüitat es basa en eI fet que aquest
terme no especi f ica s i e I canvi en Ia l lengua és parc ia l o
to ta l .
Per aquesta causa a lguns han ut i l i tzat e l terme subst i tuc ió
per a refer i r -se a un canvi to ta l de Ia l lengua i e I terme
despTagament per a refer i r -se aI canvi parc ia l . Fet aquest
5 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i l i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
plante jament , srha emprat e1 terme desplagament per a
assenyal -ar les d iverses etapes in termédies que h i apare ixen
des que srenceta e l contacte f ins que es produeix Ia
subst i tuc ió . EI desplaqament , p€r tant , és e l conjunt de
subst i tuc ions parc ia ls d ins del - l larg procés que pot
desembocar en Ia subs t i t uc ió t i ngü ís t i ca . D ins d raques ta
l i n ia , B . Mon toya , p roposa r re l t e rme desp laqamen t pe r .a
refer i r -nos a una r lengua que ha reculat en arguns o mol ts
de l s seus ámb i t s d rús r r ( 1986 , p . 20 ) .
Lrevoluc ió de1 desplaqament afectará to ts e ls n ive l ls
l ingüíst ics i soc ia ls . Aquesta recurada es pot entendre de
dj -verses maneres, p€r exemple, pot re t rocedi r en I ránbi t
geográf ic (és e l cas que estudia B. Montoya de l -es c iu tats
d rE lda i O r io la ) , po t recu la r sob re e l nombre de pa r lan ts
(desapar i c ió , em ig rac ió , e t c . ) , i t ambé en e l s á rnb i t s d 'ús .
Dra l t ra banda , A . Fe r rando , pe ró , p roposá d ranomenar
contracció a aquest mateix fenomen de desplagament (B.
Mon toya , l - 986 , no ta a peu de l a pág ina 20 ) .
Pel contrar i , a l t res l ingüis tes com Fishman i erac i l no han
formulat teór icarnent cap d i ferenciac ió ent re e ls dos canvis ,
i per tant segueixen rnantenint un so l terme. L. Arac i l
( l - 982 , p . 1 l -5 -120 ) va t radu i r l r exp ress i6 Tanguage sh i f t com
a subst i tuc ió l ingüis t ica. A inés inc lou un nou e lement , €1
factor temps, €n Ia def in ic ió draquest r rprocés h is tór ic de
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
11arga durada que es desenvoJ-upa durant almenys tres
generac j -onsrr . Tot i que en cap moment no es p lante ja Ia
d i ferenciac ió ter rn ino lógica, junt a l terme subst i tuc ió empra
també altres mots com desplagamentt recessió í repleganent.
D ra l - t ra banda , J . F i shman u t i l i t za e I t e rme subs t i t uc ió en
oposic ió aI de manteniment , que ser ia eI seu antónim. En
opin ió draquest soc ióIeg de Ia l lengua aquests conceptes es
basa r ien en e lemen ts de ca i re ps i co lóg i c , cu l t u ra l i soc ia l :
"El estudio del mantenimiento y desplazamiento de }a lengua se
cen t ra en Ib i l i ngü i sme sense d ig lóss ia j y se ocupa bás i camen te de
Ia re lac ión entre eI grado de cambio (o grado de estabi l idad) de
Ios mode los de l uso l i ngü ís t i co , po r un l ado , y r po r o t ro , de l os
p rocesos ps i co lóg i cos , cu l t u ra les o soc ia les en marcha den t ro de
Ias pob lac iones que u t i l i zan más de un n i ve l l i ngü ís t i co pa ra
f i n e s d e t i p o i n t e r n o o e x t e r n o " ( 1 9 8 8 , p . L 3 5 - 1 3 7 ) .
Weinre ich, p ioner en aquest t ipus drestudis , par lava de
subt i tuc ió de l Iengües sense fer cap d i feréncia ent re un
canvi en l rest ructura l ingüÍst ica i un canvi en e ls ámbi ts
d 'ús . To t i a i xó , e l s canv i s en e l s ámb i t s , i no en
l rest ructura, són e ls pr imord ia ls per a qualsevol
subst i tuc ió l ingüis t ica. Una l lengua comprén un conjunt
dtámbi ts drús, i e I canvi en aquests ámbi ts és també
se lec t i u . Segu in t I a p ropos ta de B . Mon toya (1 -986 , p . L9 ) ,
e I canvi de l lengua en un determinat ámbi t d 'ús produi rá un
58
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v ¡ - L i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i i s t i c a d ' E l x e n mooerna
desplagament en aquest ámbi t , mentre que
en to t s e l s ámb i t s d 'ús , donará l l - oc
l i ngü Ís t i ca .
e l
a
canvi de l lengua
una substi-tució
Tanmate ix , Ia perspect iva soc io l ingüis t ica qüest iona
1 'ex j - s ténc ia de l - canv i t o ta ] . D i t d runa a l " t ra manera , I a
subst i tuc ió l ingüis t ica será sempre un procés que par t i rá
d tuns es ta ts l i ngü i s t i cs nous , i , pe r t an t , sempre h i hau rá
un procés i no un resultat o producte. Assumint aquesta nova
perspect iva, hem de concloure que Ia var iac ió actuará sempre
sobre eI canvi l ingüis t ic , i que aquest canvi només in f lu i rá
de forma parc ia l sobre e l s is tema l ingüis t ic , o eL que és
eI mate ix , mai no repercut i rá sobre I rest ructura de Ia
l l engua d runa fo rma to ta l .
S i a I l larg del capi to l ens hem refer i t cont inuament a ls
fac to rs soc ia l s - - conques tes , mass med ia , e t c . - - com a
determinants d 'una s i tuac ió de contacte de l lengües,
reprenem aci e l va lor draquests factors per ' concloure
l rapa r ta t de l a subs t i t uc ió l i ngü ís t i ca .
Quan en un canvi hi ha sols una intervencj-ó dels factors
l ingüis t ics , aquest procés és l Iarg i lent . A leshores,
únicament es produeix un canvi parc ia l , canvi gü€, en e l
conjunt de l s is tema l ingüis t ic , no arr iba a afectar ga i re
e l codi de la I lengua.
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i t ' l i ra t les
Peró , és en rea l i t a t des de I ' ex te r i o r de l s i s tema on s tes tá
del iberant Ia ver tadera bata l la de Ia subst i tuc ió . Realment ,
és e l f ac to r soc ia l , doncs , s i no 1 tún i c , s Í e l p ro tagon is ta
pr imord ia l de to t aquest procés de subst i tuc ió druna
I1engua, ja que com hem di t , e ls factors l ingüis t ics només
es responsabi l i tzar ien de canvis parc ia ls en e ls n ive l ls
fono lóg i cs , mor fo lóg i cs , s in tác t i cs i l éx i cs , eu€ , d ra l t ra
banda, són insuf ic ients per a just i f icar un canvi to ta l en
l rest ructura. A to t est i rar , aquests factors l ingüís t ics
podr ien exp l i ca r e l s casos d 'apa r i c ió de l es I l engües
amalgamades o de les p igd ins.
Tot aquest procés de subst i tuc ió és també select iu . Druna
banda, a lguns n ive l ls - -per exemple eI fonológic o e l léx ic-
són més sens ib les a l canv i que d ta l t res . D runa a l_ t ra
banda, e ls factors d ia fás ics també in f lue ixen en e l canvi .
Aquests factors condic ionen la d i recc ió del procés de canvi
de forma jerárquica: per a ixó, aguest procés por d i r ig i r -se
des de l reg i s t re més fo rma l cap a ba i x , o a l t i n revés . I ,
f inalment, hi ha també un procés de canvj- en eIs ambits
drús. Tots aquests factors ens por tar iem a par lar de canvi
to ta l i j a no pa rc ia l .
Per acabar, ens fem ressó del concepte de mortandat
l ingüist ica, terme recentment introduit en eIs estudis
socio l ingüis t ics . És H. López qui descr iu aquest terme com
60
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
un dels resul ta ts drun procés de contacte ent re l lengües,
I t a l t re se r j -a , com hem comen ta t abans , I t apa r i c ió d Iuna
tercera l lengua amalgamada. En paraules del - por tor r iqueny
H. López : t 'Cuando se p roduce 7a mor tandad T ingü is t i ca . . . e7
contexto comunicatívo bí7ingüe se vuelve monolingüett (t-989,
p. L75) " EI l ingüis ta assenyala d iverses raons i
conseqüéncies dtaquest terme, peró sembla que fa una
especia l inc idéncia per a remarcar I ract i tud del par tant en
tot aquest procés que conf lue ix en la mort druna l lengua.
Idea que ve a donar supor t a l concepte, segons eI qual són
fonamenta lment e ls factors soc ia ls e ls causants dtaquest
desen l l ag l i ngü i s t i c i soc ia l .
Aquestes premises no vo len negar Ia i rnpor tánc ia dels canvis
l ingüíst ics , n i vo len concedi r l rexc lus iv i ta t a ls e lements
socj -a ls en to ta aquesta successió dtesdeveniments, s inó que
vo lem a f j - rmar que Ia i nvas ió d run pa i s , e l s e fec tes d runa
legis lac ió coherc i t iva, e ls moviments rn igrator is , e I contro l
de ls mass media, la un iversal i tzac ió en l rensenyament en una
I lengua determinada, etc . poden ser bases de pr i rnera
magni tud per a determinar la desapar ic ió druna l lenqua, o,
to t p legat , p€r aI procés de subst i tuc ió l ingüÍs t ica i de
mor t d runa l l engua .
6 L
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i t t i r a t t e s
3 LA VARIACIO
3 . 1 D e f i n i c i ó d e I a v a r i a c i ó l i n q ü i s t i c a
Hi ha var iac ió des del moment que s 'accepta l -a in f luéncia
deL context soc ia l - sobre 1a I lengua. La var ie tat en Ia
l lengua és a lhora ref lex de Ia d ivers i ta t que horn pot t robar
aI s i de Ia mate ixa soc ietat . La l lengua conté e1 suf ic ient
grau de duct ib i l i ta t per a acceptar les modi f icac ions que
l i imposa e1 context soc ia l .
La l lengua no ha estat mai un sistema homogeni ni irnrnutable
ni ina l terable, conceptes prou d i fosos per les teor ies
gramat ica ls t rad ic ionals i , sobretot r per Ia gramát ica
generat iva. Dra l t ra banda, aquest model de l lengua homogénia
era Ia base de to tes les teor ies del generat iv isme. Avui ,
tanmateix, des de la nova perspectiva que Ia
socio l ingüíst ica dóna de Ia l lengua, caI def in i r e I s is tema
Iingüist ic com un sistema ordenadament heterogeni i dinánic
( l üe in re i ch , Labov i He rzog , L968 , p . 35 ) . Aques ta va r iac ió
de Ia l lengua no pot ser mai considerada com a for tu i ta ,
s inó, més bé, com a s is temát ica, ja que aquesta respon a1s
contextos soc ia ls .
És per a ixó que la var ie tat és inherent a Ia l Iengua.
totes 1es soc ietats h i ha d i ferents factors que mot iven
En
Ia
62
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
var iab i l i ta t . Aquests e lements soc ia ls que actuen des de
fora del s is tema l ingüíst ic i que provoquen i fomenten Ia
var iab i l i ta t són e l -s següents:
Ia var ie tat d iacrónica, €1 decurs del ternps.
l-a varietat diatópica, Ia diferent procedéncia
geográ f i ca de l s pa r lan ts .
- la var ie tat d iast rát ica, e ls d is t in ts est rats sóc io-
cu l tura ls en qué srest ructuren e ls membres de l -a
soc ie ta t .
la var ie tat d ia fás ica, e I context s i tuac ional i la
func ió d 'ús de I rac te l i ngü Ís t i c .
La va r iac ió esdevé , genera lmen t , l r e i x p r i nc ipa l de to t s e l s
estudis soc io l ingüis t ics . A par t i r draquesta var i -ac ió
obtenim la confirmació de Ia interacció dels quatre factors
esmentats abans en e1 s is tema l ingüis t ic . EIs t rebal ls
l ingüis t ics que apl iquen aquest model teór ic , és a d i r , que
anal i tzen la var iac ió en eI I lenguatge en func ió dels
fac to rs d iac rón i cs , d ia tóp i cs , d ias t rá t i cs i d ia fás i cs ,
reben eI nom de var iac ion is tes (H. Cerdegren, l -983, p . 147-
L65) .
E l model teór ic var iac ion is ta, d issenyat en gran mesura per
tü. Labov, €s basa en I testabl iment de var iab les
tingüist iques que Cerdegren defineix com ttrJn conjunto de
6 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a I L e s
equivalencia de realizaciones o expresiones patentes de un
mismo elemento o principio subyacentett (H. Cedergren, 1-993 |
p . 150 ) . En unes a l t res pa rau les , I a va r iab le X po t
real i tzar-se en e1 s is tema l ingüis t ic per un conjunt de
va r ian ts ( x t , x2 , x3 . . . x r r ) segons I rac tua l i t zac ió i I a
repercuss ió dels factors soc ia ls .
La condic ió drequiva lénc ia en eI conjunt de 1es var iants és
ind ispensable perqué h i ha ja una ver i tab le var iabLe
I i ngü is t i ca . D ra lguna manera ca l ap l i ca r 1a d i s t r i buc ió
sintagmática i paradigmática per a la comprovació de
l tequiva l -énc ia. Aquest conjunt d 'equiva lénc ia et podem
def in i r en re lac j -ó a ls factors que h i in f lue ixen, a ix i
t en im:
a) ún icament h i ha in f luéncia dels factors
l i ngü Ís t i cs .
b) Únicament h i ha in f luéncia dels factors de t ipus
soc ia l .
c) In f luéncia dels factors de t ipus l ingüíst ic i de
t ipus soc j -aI .
d) No h i ha in f luéncia n i de ls factors l ingüis t ics n i
de l s soc i -a1s .
En e l pr imer cas, l requiva lénc ia respon a la var iac ió
interna de1 sistema í, conseqüentment, nornés hi intervenen
6 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n | . ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E l x e n t r e d a t m o d e r n a
e l - s f ac to rs l i ngü ís t i cs , per a ixó I ranomenem var iac ió
Tingüis t ica. En e l segon cas, 1a var iac ió que es produeix
respon únj -cament a d i feréncies dels factors d ia tópics i
d iast rát ics . EI tercer cas, representa la var iac ió que més
estudia la soc io l j -ngüÍst ica, podr Íem di r que és 1a més
extensa. Mentre que eI quar t cas, correspon a la var iac ió
11 iu re .
La soc io l ingüíst ica heretá de la gramát ica generat iva la
fo rmu lac ió de reg les . W. Labov d i ssenyá , € I L969 , l a reg la
var iab le com a a l ternat iva a }a reg la opc ional que proposava
Ia teor ia generat iva i t ransformacional . Aquesta regla
var iab le vo l ia ser Ia resposta metodológica per a anal i tzar
la var iac ió. Tant l rest ructura l isme com eI generat iv isme
interpretaren les reg les en termes oposats, o era regla
categór ica o era regla opc ional (aquesta ú l t i rna pretenia
ocupar-se dels casos de var iac ió l l iure) . Entre aquests dos
extrerns no deixaren opció a la regJ-a variable, regla que ara
proposa Ia soc io l ingüÍst ica.
A d i feréncia de les a l - t res regles, Ia reg la var iab l -e deixa
pas af condic ionant de l context per a la rea l i tzac ió de la
var iac ió, i , a més, aquesta in t rodueix en Ia seua formulac ió
eIs factors i contextos soc ia ls que poden in f lu i r en la
major o menor apl icabi l i ta t de Ia reg la:
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
Regla ca tegór ica : Y/ c
2 . Reg1a opc iona l : X (Y ) / C
3 . Reg la va r iab le : X <Y> / c
EI cas de Ia reg la categór j -ca, X sempre s t in terpretará com
a Y en e ls contextos AXC o BXC. La segona regla deixa
I topc i -ó de reescr iure Y en e ls mate ixos contextos AXC o BXC,
la qual cosa ens pot fer caure en l tarb i t rar ie tat , ja que
s fha d te leg i r . f , pe r acabar , I a reg la te rce ra l a podem
interpretar com: X es pot convert ir variablement en Y en els
dos contextos AXC i BXC, peró eI pr imer afavore ix més Ia
convers ió que no pas e l segon context .
3 . 2 M o d e l s a n a l i t i c s d e l a v a r i a c i ó
Després d 'establ i r e ls fonaments teór ics i rnetodológics de
la nova d isc ip l ina soc io l ingüÍst ica, encara resta un
assumpte per a ac lar i r . La soc io l ingüis t ica s thav ia de
provei r drun model c ient í f ic que desenvolupés Ia reg la
var iab le, Ia qual , corn ja sabem, ha dracoblar e1s e lements
l ingüis t ics i e ls soc ia ls . I amb aquest ob ject iu , d iversos
A
B
A
B
A
B
6 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
l ingüis tes han esmergat ,
es fo rqos a f i d raconsegu i r
a Ia reg la va r iab le .
anys després , eL 1,97 4 ,
gu i , a pa r t i r d runes
amb d i ferent éx i t , nombrosos
un mode l l i ngü i s t i c que s radeqüe
van ser H. Cedergren i D. Sankof f
nodi f icac ions del model anter ior ,
El- primer l ingüista en proposar un model fou I^¡. Labov el-
L969 . La seua p ropos i c ió es basava en e I cá l cu l de 1a
probabi l i ta t de cada var iant en re lac ió a ls factors
l ingüíst ics i ext ra l - ingüíst ics . En aquest pr imer model
srobtenien uns cá lcu ls probabi l ís t ics de se lecc ió que
just i f icaven Ia major o menor apl icabi l i ta t amb l -es dades
dels factors escaients . Aquest model srha anomenat addi t iu ,
ja que l -a suma drun nombre de quant i ta ts refer ides a
factors, eü€ in tervenen en eL context , ens serveix per a
ca l cu la r I a p robab i l i t a t d ' ap l i cac ió de l a reg la .
L ta l t re mode l es basava , a més , en I t aná l i s i de Ia va r iánc ia
pe r t a l d ' asso l i r 1a f reqüénc ia re la t i va de I ' ap l i cac ió de
la reg la (a par t i - r de les probabi l i ta ts que s I hav ien
ca lcu la t abans ) , i a i x í , ob ten i r a lho ra dades es t imades
sobre l re fecte que cada factor apor ta per a l compl iment de
la reg la. La seua fórmuIa ser ia :
P : P " * a 1 * a 2 * a 3
Uns
e Is
6 7
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
proposen I ' anomena t mode l nu l t i p l i ca t i u . En p r imer l l oc ,
f ixen e l -s t res cr i ter is pe l -s quals ha de passar qualsevol
model que in tente aconsegui r , amb ef icác ia, les dades de
I ' aná l i s j - l i ngü i s t i ca i soc ia l , aque ts c r i t e r i s són :
"Pr imero, debe a justarse b ien a los datos sobre los que ha s ido
elaborado; segundo, debe ser apl icado a una ampl ia c lase de
reg las , y t e r ce ro , debe se r s i gn i f i ca t i vo l i ngü i s t i camen te " (H .
L 6 p e z , 1 9 8 9 , p . L 9 5 ) .
Aquest model rnu l t ip l ica Ies probabi l i ta ts d 'ap l icac ió de
tots eIs factors, resul ta t que aconsegui r iem també amb e l
l oga r i tme d raques t p roduc te . D runa a l t ra banda , s rha
ut i l i tzat e I model rnu l t ip l icat iu de no apl icac ió (pos i t iu
o negat iu) que resul ta de Ia mul t ip l icac ió de to ts e ls
factors, peró en aquest cas, pr imerament , se I i ha restat
Ia un i ta t :
( r - - p) ( 1 - Po ) x ( 1 - P i ) x ( r - - P i ) x (1 - P¡ . )
Drac í ob ten im un va lo r Po , que és l t i npu t comú a to t s e1s
con tex tos , t ambé ten im i , ) , k r . . . , que rep resen ten e l s
factors. Draquestes operac ions aconsegui rem uns resul - ta ts
que var iaran entre eI 0 i I t l - . La impor tánc ia draquest
model , enf ront de l ranter ior , rad ica en e l fe t que ac i
obtenim un resul-tat que signif ica una probabil i tat
dtapar ic ió de Ia reg la, mentre que en e1 model addi t iu , € f
resul ta t no es podia in terpretar com una probabi l i ta t .
6 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E l , c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a
Després, i a par t i r també dels models mul t ip l icat ius,
aparegueren en l rescena anal í t ica e1s Togis t ics , model -s més
complexos peró que se servj-en dels mateixos elements per a
p lan te ja r l es seues fo rmu lac ions . A més , ac í e l s resu l ta t s
osc i l . l a ran també en t re 0 i 1 , de ta l manera que s i e l va lo r
és menor de 0 .5 , e I f ac to r no a favo r i rá l ' apa r i c ió de l a
reg ta , s i és rna jo r de 0 .5 s i que l ra favo r i rá , men t re que s i
e1 resul ta t és 0.5 hem drentendre que aquest factor no
afecta la reg la. La seua fórmula srha p lante jat com una
anál is i de regress ió múI t ip le :
1_-P 1- Po 1 - P ^a
1 -Pu
Aquest model - log is t ic és l ranomenat en in formát ica com a
VARBRUL 25 i és eI que uti l i tzarem en aquest treball per a
calcuLar e ls índexs de probabi l i ta t d 'apar ic ió de l -es
d i fe ren ts va r ian ts . Més ta rd , I rany I972 , Rousseau i Sanko f f
d issenyaren un segon model log is t ic eü€, a d i feréncia de1
pr imer, ca lcu lava 1a probabi l i ta t d 'ap l icac ió de forma
logar i tmica, de manera que permet ia , amb dades dtun mate ix
con jun t , compara r l es d i f e ren ts aná l - i s i s rea l i t zades3 .
3. v"g" . , e ls d i ferents models anal i t ics proposats per H. L6pez (1 9 8 9 , p 1 8 7 i s . ) .
P PbP ^p- o
6 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
Peró aquests programes informátics VARBRUL es basen en rr-Za
premisa de que 7os vaTores asociados a 7a regTa variable y
7os factores de7 contexto son probabiTidades abstractas que
están subyacentes a 7os datos de La actuación, y cuya
combinación de manera bien definida, explica 7a al-ternancia
en l os da tos r r (H . Cederg ren , 1 -983 , p . l - 52 ) .
A més del programa VARBRUL 25, que només podia calcular Ia
var iac ió amb un b inorn i (és a d i r , enf rontant una pare l la de
probabi l i ta ts) , darrerament , e ls mate ixos I ingüis tes
Rousseau i Sankof f han creat una a l t ra vers ió , VARBRUL 3,
on s tamp l ia l t aná I i s i de va r iac ió pe r a poder ca l cu la r a ra
t res probabi l i ta ts .
A1 marge de tots aquests model-s, eüe comparteixen eI factor
comú del cá lcu l de la probabi l i ta t , també se nrhan e laborat
d 'a l t res. Char les Bai ley proposá e l L973 Ia seua teor ia de
les ones per a comprovar e l canvi l ingüís t ic en marxa. De
Camp el L971, i D. B icker ton e1 L972, d issenyaren eI model
d inánic a par t i r drunes gramát iques ind iv idual -s i no
comun i tá r i es i , pe r t an t , d ' ap l i cac ió mo l t d i f i c i l . Aques tes
esca les d ' imp l i cac ió han es ta t u t i l i t zades pe r S . Roma ine
i , a casa nos t ra , p€ r J . Co lom ina ( l - 985 ) que Ies ha
ut i l - i tzades per a estudiar Ia var iac ió tant fonét ica com
morfo ldg ica i léx ica del va lenc iá mer id ional .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t í c d e t c a t a t á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I t e d a t m o d e ¡ n a
3 .3 Les va r iab les l i ngü ís t i ques
Hem v is t en 1 'apar tat anter ior que en a lguns casos Ia raó
de Ia var iac ió dra lgunes anál is is responia exc lus ivament a
factors in terns del s is tema l ingüis t ic . La soc io l ingüíst ica
compta amb t rebal ls , p€r exemple eI de Pao1a Bent j -vog1io,
en qué Ia d i ferencia de var iant (preséncia/abséncia de
pronom, d ins de Ia var iab le de subjectes pronominals) és una
qüest ió únicarnent de factors l ingüÍs t ics . Igualnent sresdevé
amb eI t rebal l de Sj - Iva-Corvalán sobre la dupl icac ió de
c l í t i cs , on l es d i f e rénc ies rad iquen també en l - ' i n te r i o r de l
s is tema l ingüis t ica. En to ts dos casos, la var iac ió descar ta
Ia poss ib i l i t a t d ' i n te rvenc ió d ra l t r es factors
ext ra l ingüis t ics , qüest ió aquesta que sembla estar en
contradicc ió amb I 'esper i t teór ic que defén la var iac ió i
} a soc io l i ngü i s t i ca .
Malgrat aquesta d ivergéncia ent re e l t rebal l var iac ion is ta
i Ia var iac ió de factors únicament l ingüis t ics , ca l , no
obstant a ixó, de ixar ben c l -ar que Ia var iac ió és inherent
a la l lengua i que aquesta no es produeix de forma fortulta
n i arb i t rár ia , s inó que respon a una s is temat i tzac ió en
I 'heterogenei ta t de Ia I lengua.
Els dos exemp les e l s c i t a i comen ta H . López (1999 , ps . 108 -
7 L
1 0 9 ) .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
Dit to t a ixó, assenyalem també que han pro l i ferat e ls
t reba l l s de va r iac ion i sme - - fono lóg íc , s i n táp t i c i l éx i c - -
que han anali tzat Ia variació tenint en compte només els
factors l ingüis t ics . A ixó no obstant , B. Lavand.era, ja va
apuntar que ia major ia d 'aquests t reba1ls , oD únicament
apare ix ia Ia var iac ió l ingüis t ica, h i cont indr ien a lguna
di feréncia més a banda de Ia l ingüís t ica. Rarament un
t rebal l de var iac ion isme escapa a Ia s ign i f icac ió soc ia l i
a I t es t i l i s t i ca , o d i t d runa a l t ra manera , genera lmen t e l
va r i ac ion i sme so l se r soc io l i ngü Ís t i c .
Fet aquest ac lar iment , hem de t ractar a cont inuació la
d i feréncia que pot haver ent re Ia var iac ió druna uni ta t
fonológica i una a l t ra no fonológica. W. Labov ja comentava
que 1es var iab les fonológiques podien presentar ún icament
d j - feréncia en e l - s ign i f icat soc ia l i en e l s is tema
est i l is t ic , ja gue, e I s ign i f icat re ferencia l - és sempre
idén t i c en to tes l es va r ian ts d runa va r iab le . f ono lóg i ca . En
al t res paraules, com aquestes uni ta ts l ingüís t iques manguen
de s ign i f icat re ferencia l , aquest no és cap t re t
d i f e renc iado r en l res tud i de l a seua va r iac ió .
EI problema, ta l com el p lante java B. Lavandera, sorg ia quan
unes uni ta ts poden presentar d i feréncies de s ign i f icac ió
soc ia l i de s ign i f i cac ió es t i l Í s t i ca , a més de l es
di feréncj -es de t ipus referencia l , ja que en aquest cas, € I
7 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
requis i t de l conjunt d 'equiva lénc ia de Ia var iab le no
s 'acomp le i x . A lesho res , I a d i f e rénc ia de re fe ren t
j us t i f i ca r i a 1 'ex i s ténc ia de l a va r iac ió i no l es
d i fe rénc ies soc ia l s i es t i l i s t i ques , t re t s d i f e renc iado rs
que perdr ien eI seu sent i t .
A par t i r draquests ac lar iments, B. Lavandera conclou que per
a rea l i t za r una aná I i s i va r i ac ion i s ta d tuna un i ta t no
fonológica, i que aquesta cont inga les mate ixes garant ies
d ' i gua l ta t que l es aná l i s i s de l s e l -emen ts fono lóg i cs , ca1
que e l - s ign i f icat re ferencia l de les var iants s iga
exactament eI mate ix . L 'ob jecc ió que formulá B. Lavandera
aviat va ten i r resposta per par t de ! r I . Labov i D. Sankof fs .
I^ I . Labov segueix defensant que l tún ic requis i t que srha de
manteni r és Ia ident i ta t Ióg ica de to tes l -es var iants i , a
més, que aquestes mant inguen un para l . le l isme en e ls
s ign i f i ca ts s in tác t i c , semán t i c i p ragná t i c . D 'a l t ra banda ,
D. Sankof f op ina que comprovar I 'homogenei ta t de s ign i f icats
en var iab les de t ipus s in táct ic és forga d i f Íc i I perqué les
est ructures s in táct iques sempre t indran d iversos usos o
contextos, i en cada ús i context d i ferent var j -ará e l
s ign i f icat i e l func ionament .
Des draquests p lante jaments, podem recórrer a
de Ia l ingüis t ica per a aconsegui r una major
' . Aques tes rép l i ques l es comen ta H . López (L989 ,
al t res angles
interpretac ió
p . 9 9 i s ) .
73
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
metodológica. La var iab i l i ta t sorg i rá sobretot a par t j - r de l -
con tex t d rús en qué es rea l i t za l - a l l engua . Des d raques t nou
vessant teór ic , Ia soc io l ingüíst ica i Ia pragmát ica, dues
disc ip l ines en mol ts casos convergents i de d i f ic i l
l imi tac ió, anal i tzen Ia l lengua de forma compl-Lmentár ia . En
pr imer l l -oc, Iá var iab i l i ta t l ingüÍs t ica pot re l -ac ionar-se
perfectament amb l-a definició de pragnática que dóna S.
Lev inson , és a d i r ,
"La pragmát, ica es e l estudio de aquelJ-as re lac iones entre e l
l engua je y e l con tex to que es tan g rama t i ca l i zadas , o cod i f i cadas
en Ia es t ruc tu ra de una l engua" (Lev i son , 1989 , p . 8 . ) .
Draquesta forma, Id pragmet ica estudiar ia a lguns aspectes
de l rest ructura de Ia l lengua, aquel l -s que entre la l lengua
i e l context d tús són per t inents gramat ica lment . Aquesta
d i sc ip l i na , doncs , ab raga r ia e l s camps d tes tud i de Ia de i x i ,
l -a impl icac ió conversacional , la pressuposic ió i e ls actes
de par la , ja que to ts aquests factors in tervenen en eI
par lant en e l moment del d iscurs l ingüis t ic .
Per a ixó Ia pragmát ica anal i tza e lements com les
rest r icc ions en Ia in teracc ió verbal , i que subjacen en
totes les mot ivac ions conversacional -s ; anál is is
complementár ies que poden, a lhora, expl icar i just i f icar
també la var iac ió.
7 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
Amb aquesta nova aportació teórica, la pragmática completa
el paradigma teór ic proposat per W. Labov, ja que s i Les
var iab les soc j -o l ingüíst iques estan condic ionades peI
d iscurs, aquesta nova d isc ip l ina contr ibueix a I tanál j -s i
d faques t da r re r e lemen t de1 d i scu rs (S . Lev i son , 1 -989 t p .
366 ) . S . Lev inson p roposa una c la ra d i s t i nc ió d ins de l a
complementac ió que manté tant la soc io l ingüis t ica com Ia
pragmát ica, ja que atorga, € [ un estudi sobre e ls
honor i f i cs , a l a p r imera 1 ¡es tud i de 1 rús d faques ts e lemen ts
g ramat i ca l i t za ts , i a l a segona , de1 s ign i f i ca t de l s
honor í f i cs .
Aixó no obstant , aquesta d iv is ió de func ions entre la
sociolíngüist ica i la pragrnática no estan sempre ben igual
d rassenya lades en to t s e l s ámb i t s . En a l t res ámb i t s on e1s
contextos estan codi f icats t ingüis t icament , p€r exemple,
sempre que hi ha un element trasmés intencionadament o que
está associat convencionalment a altres formes
l ingüÍst iques, només una v is ió més ámpl ia de la pragmát ica
podr ia contr ibu i r a anal - i tzar e ls e lements per t inents per
a Ia comprensió de Ia 1 lengua, i per tant per a estudiar 1es
va r iab les .
7 5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a l . L e s
3 .4 Les va r iab les soc io l i ngü i s t i ques
Com hem expl icat ja unes l in ies més amunt , fa var iac ió
inherent a I propi s is tema l ingüis t ic- - pot ser considerada
com un producte de Ia mate ixa d ivers i ta t soc ia l . És a d i r ,
Ia d ivers i ta t i complex i ta t soc ia l és t ras l ladada a t ravés
dels ind iv idus - -e1s par lants- - a la 1 lengua. També hem
comentat que aquesta diversitat social pot estar fonamentada
en e1s t re ts que comporten e ls seus ind iv idus. Aquests t re ts
e1s podem c lass i f i ca r en t ransmesos ( sexe , eda t , raga , e t c )
i en adqui r i ts (n ive l l cu l tura l , económic, e tc . ) .
a ) L r e d a t
L'edat poss ib i l i ta e1s agrupaments generac ionals dels
membres de Ia societat. Aquests grups generacionals
comparteixen unes identitats. Ningú no dubta de Ia
impor tánc ia draquest e lement , grác ies aI qual serns permet
una v is ió més c lara del canvi l ingüís t ic , ja que podem
observar , s incrónicament , e I d i ferent t ractament que fan les
dis t in tes generac ions a una mate ixa var iab le. Per a ixó,
aquestes d is t in tes generac ions ens poss ib i l i ten anal i tzar
el temps de dues formes: com a temps reaLr güe suposa
estudiar Ia variable en diferents époques, i com a temps
aparent , és a d i r , en una mate ixa época podem conéixer la
7 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d t E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a
v a r i a c i ó g r á c i e s a I t a n á l i s i d e l e s d i s t i n t e s g e n e r a c i o n s .
b) E l - sexe
El- sexe de les persones esdevé també un altre tret
d i f e renc ia l sob re I ' ac tuac ió I i ngü i s t i ca . La ma jo r i a de
t rebal ls que han anal i tzat 1es repercusions del
condicionament del sexe sobre el l lenguatge sembla que
arr iben a co inc id i r en a lguns punts, com per exemple:
a) Hi ha 1a tendéncia segons 1a qual e l sexe femeni
adopta, més que e ls homes, les var iants l ingüis t iques
prest ig iades. La d i ferent conducta entre e l -s sexes ha
propic ia t , la major sensib i l i ta t de l sexe femení vers
un determinat ús l ingüís t ic .
b) Aquesta mateixa causa que acabem de veure
jus t i f i ca r i a , a més , que l a dona so l se r més
conservadora l ingüis t icament que no pas l rhome.
c) La própia d i feréncia sex is ta que ha produi t Ia
soc ietat , fornenta e l major contro l i t t re f inamentr r de
la dona en l raspec te l i ngü ís t i c , i a i x Í s ' u t i l i t za Ia
l lengua com un simbol per a refrendar eI seu estatus
socj "a l . Aquesta carácter Ís t ica no Ia pren en
considerac ió l thome, ja que eI I no necessi ta rubr icar
e I seu 1 Ioc en Ia soc ie ta t .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
d) F inalment , un a l t re aspecte a
al canvi l ingüis t ic , on Ia dona
innovador que no pas l rhome (C.
p . 70 ) "
ressa l ta r es re fe re i x
hi juga un paper menys
S i l va -Corva lán I L989 ,
c ) L r e l e m e n t s ó c i o - e c o n ó m i c
Dins de la soc ietat t robem també ind iv idus que s 'agrupen a
pa r t i r d run ma te i x es ta tus soc ia l . L re lemen t cohes ionador
sol ser , normalment , e l n ive l l - económic. Peró més tard
aquest subgrup va assolint uns altres elements que
sol id i f iquen aquests nexes, com per exemple: e ls ingressos
econónics, e I n ive l l cuI tura l , e I modus v ivendi , i , f ins i
t o t , l a s i t uac ió de I ' hab i ta tge .
Tanmate ix , per a aquests grups soc ia ls eI l lenguatge esdevé
un fac to r impor tan t i ss im , j a que e l s d i f e ren ts co l . l ec t i us
solen fer ús de 1a l lengua com un e lement cohesionador , i
d i ferenciador a lhora, davant de ls a l t res grups. Per a ixó,
la d i ferenciac ió l ingüis t ica pren més re l leu en aquest cas,
sobretot quan Irús de Ia l1egua serveix tarnbé per a
d i fe renc ia r f unc ions . A pa r t i r d raques t ax ioma, 1es c lasses
més baixes in tentaran imi tar les c lasse e levades i es
produi ran e1s casos dth ipercorrecc ió.
7 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E [ x e n t ' e d a t m o d e r n a
La in f luéncia del -s d i ferents grups soc ia ls no fou
prec isament una descober ta de Ia soc io l ingüíst ica. Ja amb
anter ior i ta t a l t res d isc ip l ines l ingüíst iques se n I adonaren.
Semblava 1ógic aquesta d i ferenciac ió l ingüÍs t ica en re lac ió
a l -s grups sóc io-económics; a més a més, a l l larg de Ia
h is tór ia sov integen eIs exemples de manipulac ió del
l lenguatge per un determinat grup a f i drassol - i r uns t re ts
iden t i f i cado rs .
D 'a l t ra banda , l d ma te i xa d ia l -ec to log ia va a r r i ba r a
observar també güe, a l marge de l re lement geográf ic - -1a
diatopia-- , I re lement sóc j -o-económic inc id ia també en eI
l l engua tge (és a d i r , l r es t ra t i f i cac ió soc ia l o d ias t r i a ) ,
f e t que va o r i g ina r 1 'apa r i c ió de 1a d ia lec to log ia soc ia l
en e ls estudis l ingüÍs t ics .
4. LES VARIETATS DIAFASIOUES
4 .1- In t roducció
Tots e ls membres druna comuni ta t tenen unes habi l i ta ts
l ingüis t iques. Aquestes fac i l i ten a to ts eIs par lants-o ients
poder conéixer unes regles amb les quals dominaran,
7 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
per fectament , I racte comunicat iu . Aquesta capaci ta t
comunicat iva que posseeixen to tes les persones és def in ida
per Gr imshar¿ com l rhabi l i ta t de ser t tcapaz de saber cuando
hablar y cuando guardar siTencio, eué codigo utiTizar,
cuándo , dónde y a qu ien . . . ' r (A . Gr imshaw, i - 971 - , apud I I I .A .K .
Ha l l i day , 1 ,978 , p . 4 I ) . Són , s i f a no fa , l es ma te i xes
paraules que ernprariem també per a definir e1 concepte de
competéncia soc io l ingüis t ica.
Juntament a aquesta habil i tat que tenim les persones per a
dominar les regTes deL parTar, qualsevol membre de Ia
comunitat pot tarnbé generar unes varietats en la l lengua.
Aquestes varietats vindran determinades en cada t ipus de
con tex t o de s i t uac ió d tús . És a d i r , es p rodu i ran tan tes
var ie tats com possib i l i ta ts h i ha de canviar l 'ús o eI
context s i tuac ional . A par t i r d tací , la I lengua esdevé un
potenciaT de signif icat, perqué en eI moment que canvie la
s i t uac ió r oD s remmarca l rac te comun ica t i u d run pa r lan t -
o ient , €s produi rá una var ie tat d ia fás ica.
El nombre de situacions en qué podem fer ús de La l lengua
és inf init . Peró amb aquest nombre de situacions no podem
sj-s temat i tzar cap métode dt invest igac ió, n i l ingüís t ica, n i
soc j -a l . Per a ixó, mol ts l ingüis tes han redui t aquestes
poss ib i l i t a t s en t i pus de s i t uac ions .
80
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ¡ e d a t m o d e r n a
Si acceptem que cada vegada que var ia e l t ipus de s i tuac ió
var ia a lhora Ia l lengua, hem de preguntar-nos ara quines són
les caracter is t iques que d i ferencien uns t ipus de s i tuac ió
d ra f t res . La respos ta que ens dóna Ha l l i day (1 -978 , p . 4L )
a Ia pregunta és que uns t ipus s i tuac ionals es d i ferencien
dta l t res en base a t res factors, e ls quals apare ixen en to ts
e ls actes comunicat ius:
f - ) EI que passa o es conta.
2 ) E I s qu i h i par t i c ipen.
3) Segons l es
1 Iengua .
func ions que h i rea l - i t ze l a
Així , s i aquests t res factors estan def in in t una s j - tuac ió
o context d t ús, estem, dI mate j -x temps, concretant les
caracter is t iques del reg is t re. Per aquesta raó s i canvia
algun draquests t res components, canvia eI t ipus de
si tuac ió, i , p€r tant , hem de suposar també que canvia e1
reg i s t re l i ngü i s t i c .
Dta l t ra banda, aquestes t res caracter is t iques actuen en
conjunt , completament in ter re lac ionades i sense poss ib i l i ta t
d 'actuar independentment . Aquest conjunt de factors que
del imi ten eI concepte de regis t re, segons Hal l iday,
81-
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i l . l i ra [ [es
determinen e1 soc io lecte. De ta l - manera, eüe, s i nosal t res
coneixem eI t ipus de s i tuac ió, és a d i r , e ls t res factors
que def ine ixen e l reg is t re, podem, f ins i to t , predi r Ia
moda l i t a t l i ngü i s t i ca .
Aquests factors que conformen eI registre prenen en l_a
l ingüíst ica actual e ls noms de canp de7 d iscurs, tenor deL
discurs ! node del d iscurs. f la def in ic ió que John pearce
en dóna és Ia següent :
r rCampo se ref iere a l marco inst i tuc ional en que se
produce un t rozo de lenguaje e inc luye no só1o e l terna
de que se t ra ta s ino tarnbién toda la act iv idad de1
hablante o del par t ic ipante en determinado marco i . . . l
r rTenor t . . . I se ref iere a la re lac ión entre
pa r t i c i pan tes t . . . I no só lo a l a va r iac ión de
fo rma l i dad t . . . I s i no t . . . I t anb ién a cuen t i ones como
1a permanencia o cosas por eI est i lo de Ia re lac ión y
e1 grado de carga emot iva que hay en eI Ia .
r rModo se ref iere aI canal de comunicac ión adoptado:
no sóIo a l -a e lecc ión entre médium hablado y médium
esc r i t o , s i no a e l e c c i o n e s m u c h o m á s
deta l ladas. . . r r (Jonh J. Pearce et d I . ,
M .A .K . Ha l l i day , 1 -978 , p . 48 ) .
L97L , apud
8 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a
Tots t res e lements estan actuant des de fora de la l lengua.
Són factors externs que intervenen en el l lenguatge, i que
entren en func ionament en eI moment que srengeguen e l -s
mecanismes de la creació, d taquesta manera es determina un
regis t re concret . Peró, aprofundint més, s i coneixem Ia
s i tuac ió d 'ús, podem predi r qu ins e lements I ingüis t ics
var ien, i , a leshores, podem també observar sobre quins
elements inc ide ixen i qu ins e lements conf i rmen aquesta
p red i cc ió .
Si ens atenem a1 quadre que proposa Hal - l iday, ve iem com el
reg is t re actua sobre eI camp semánt ic de Ia l lengua. Aix i ,
un mate ix missatge canvia de s ign i f icat quan h i ha ja un
canvi de s i tuac ió. Per tant , h i ha una in terre lac ió ent re
eI paradigma s i tuac ional i e l semánt ic . D 'aquesta manera,
ten im dos grups: e1 s i tuac ional i e I semánt ic , cada e lement
del pr i -mer es re lac iona amb cada e lement de l segon. Del -
con jun t de re lac ions de l s e lemen ts , se rn desp rén 1a
de f in i c ió de reg i s t re . A i x í , f ' e l emen t camp de l g rup
si tuac ional té una pro jecc ió sobre e l - factor ideaciona-2. de l
grup semánt ic , €1 tenor es pro jecta sobre L ' in terpersonaT
i , f ina lment , e I mode es pro jecta sobre eI textual .
83
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
cod i s is tema I ingüis t ic
t ipus s i tuac ional
sementica fonologiagramática1éxic
i deac iona l textual
camp cenor mode
R E G I S T R E
T E X T
Una vegada hem def in i t e I reg is t re per e lements s i tuac ionals
i e lements l ingüis t ics - -semánt j -cs-- , ar r ibem ja a Ia
concrec ió i a Ia rea l i tzací í de l texü, quan e l codi in tervé
junt amb eI reg is t re, o en paraules de Hal l iday r rcuando 7os
sistemas semánticos de7 Tenguaje son activados por 7os
determinantes situacionaTes deL texto --el- campo' el tenor
y e7 modo-- ese proceso queda reguTado por Los códigost'
( 1 -978 , p . L47 ) .
8 4
in terpersonal
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E ( c a n v i t i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a
4 .2 E ls es tud i s de l es va r ie ta t s d ia fás iques
Ha es ta t W. Labov (L972 , p . 105 i s . ) e l t 966 t i en un
trebal - l drest rat i f icac ió soc ia l de Ia l lengua, g lu i va
in i c ia r l t ap l i cac ió de l s es t i l s con tex tua l s sob re unes
var iab les fonét iques. En aquesta recerca soc i t ingüÍst ica
estable ix una pr imera d i feréncia est i ] ís t ica entre eI
d iscurs acurat i e l d iscurs espontani . Més tard, ar r iba a
dedu i r c i nc es t i l s ( casua l , acu ra t , l ec tu ra , I l i s ta de
párau les i pa re l l s m in ims) , es t i l s que emmarca d ins d run
cont inu dr in formal a formal i que són apl icats a c inc
var iab les fonét iques per a demostrar Ia corre lac ió de
I res t ra t i f i cac ió es t i l i s t i ca d runa soc ie ta t , €h aques t cas
de la c iu tat de Nova York.
Tanmate i -x , a l t res l ingüis tes han estudiat 1 'est i l - no en eI
d i scu rs o ra l , s i nó des de Ia man i fes tac ió tex tua l . A i x í , s i
seguim les teor ies de Ha1l iday, i ten im en compte e ls
conceptes de camp del d iscurs, € f tenor de1 d iscurs i e I
mode del d iscurs, podem descobr i r un anpl i venta l l de
regl is t res, tants com possib les real i tzac ions textuals t inga
la l I engua .
La major ia de textos que srhan estudiat des draquesta ópt ica
est iL is t ica han estat documents notar ia ls . A pr inc ip i de
segle, d iversos l ingüis tes tenen ja present e ls d i ferents
8 5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Antoni l i las i Mi ra[ [es
reg i s t res . A i x i , e l s c r i t e r i s que adop ten en l - ' es tud i
l ingüis t ic canviaran en re lac ió a l reg is t re del - document que
s rana l i t ze . En t re aques ts l i ngü i s tes , assenya lem ac i , A l - f ons
Par, Menéndez Pi -dal - o Navarro Tomás, to ts eI ls autors
d 'aná I i s i s qua l i t a t i us de Ia va r iac ió . Aques t ú l t im
l ingüis ta ressal tava ja eI l -909 e l va lor de ls documents
no ta r i a l s com a fon t d 'es tud i , i j a d i f e renc iava l ' es t i l
de ls escr i ts notar ia l , e ls quals . tno ref le jan exactamente
e7 habTa 7oca7, ni se apartan mucho de7 Tenguaje de l-as
ob ras T i te ra t r i asn (T . Nava r ro , 1909 , p . L1O) .
Ja a casa nos t ra , ha es ta t J . M i ra l l es (1980) qu i ha t rac ta t
extensament e l tema de les var ie tats d ia tópiques. A par t i r
druns l l ibres medievals de la cor t re ia l va exposar en
s intes i una l Iarga l l is ta de regis t res l ingüÍst ics que es
p rodu i r i en a Ies v i l es ma l l o rqu ines . A i x Í r €D e l p r imer
apar tat , anal i tza e ls d i ferents reg is t res que h i haur ia en
la l lengua par lada sobre un n ive l l púb1ic o formal i en un
nive l l pr ivat o in formal . En eI segon apar tat , estudia Les
di ferents var ie tats drús que en Ia l lengua par lada i en un
n ive l l p r i va t o i n fo rma l es rea l i t za r i a . Segons l rau to r , €D
aquest segon apar tat h i ha quatre var ie tats : narrat iu ,
co l . l oqu ia1 , l úd i co - I i t e ra r i i mág ico - re l i g iós . En e I
tercer , i darrer apar tat , invest iga e ls reg is t res que podern
t robar en la l lengua escr i ta . Aquesta documentac ió es
re fe re i x a dos l l i b res d ' i nqu i s i c ions de l seg le X rv i xv de
a6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i l i n g ü í s t i c d e L c a t a t á e n t t a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
l - r a rx iu mun ic ipa l de Mon tu i r i (Ma l l o rca ) . A pa r t i r
d raques tes fon ts de f i ne i x e l s qua t re reg i s t res gu€ ,
d isposats en un cont inu de més a menys formal , són:
jur id ico-cancel leresc (propi de ls textos notar ia ls o
jud i c ia l s ) , ep i s to la r - cance l l e resc ( i nc lou d i ve rsos t i pus
de I l e t res o f i c i a l s ) , na r ra t i u (1 'expos i c ió que fan e l - s
tes t imon is en 1es enques tes j ud i c ia l s ) i co l . l oqu ia l (e l que
reprodueix f ide l rnent les dec larac ions dels test i rnonis) .
Al-tres investigacions han tractat tarnbé eIs estudis de
va r iac ió es t i l i s t i ca des d runa aná I i s i quan t i t a t i va . E I
t rebal l de S. Romaine (L982) anal i tza e l marcador re la t iu
en set d i ferents t ipus de textos escocesos - -en prosa i en
ve rs - - , i en un pe r iode mo l t conc re t - -de 1530 a l -550 - - ,
de te rm ina , f i na lmen t , un a l t re con t i nu d tes t i l - s o
l lenguatges func ionals . Aquest cont inu d iafás ic apare ix
reproduit quantitat ivament de menor a major amb els següents
índexs : e1 ve rs , 1 t8 i I a p rosa ep i s to l a r , 2 ' 4 i l a p rosa
ju r i d i ca l oca I , 3 ' 7 i I a p rosa l i t e rá r i a , 4 , i l a p rosa
epis to lar 7 . Aquesta quant i f icac ió perrnet a lhora corroborar
la re lac ió ent re la complex i ta t s in táct ica i la major o
menor fo rma l i t a t s de I t es t i l .
Més tard, e I 1986, B. Montoya en Ia invest igac ió rea l i tzada
en la seua tes i doctora l també d i ferenciava quatre reg is t res
en la l lengua dels l l j -bres de processos jud ic ia ls , font
8 7
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
documenta l que serveix a 1 'autor per a anal i tzar Ia var iac ió
i desplagament de }a l lengua en a lgunes local i ta ts de les
comarques cata lanopar lants mer id ionals en l redat moderna.
Aquests quatre est i ls estan d i ferenciats , pr imerament , €D
dos grups, e ls que per tanyen a un regis t re més formal (A,
B ) i a un a l t re menys fo rma l (C , D ) . L rau to r de f i ne i x e l s
quatre reg is t res de la manera següent :
" . . . e I ( e s t i I ) D r e c u l l e l s f o r m u l i s m e s j u r i d i c o e s t e r e o t i p a t s i
e l s I l a t i n i smes que ence ten i c l ouen qua l sevo l p rocés ; e I C es
re fe re i x a l s resums de l s f e t s e labo ra t s pe l s j u tges , f i s ca l s i
advocats i e I B comprén les declarac ions efectuades peJ-s
tes t imon is , acusa ts i demandan ts , i I ' es t i l A r pe r f L , r ecu l l
exc lus ivament Ies paraules c i tades I i tera lment per tots eIs
p a r t i c i p a n t s a l s j u d i c i s " ( 8 . M o n t o y a , L 9 8 6 p . 2 6 r .
D r a l t r a b a n d a , F . G i m e n o ( l - 9 8 3 ) h a a n a l i t z a t , a m b I ' a j u d a
tarnbé de1 programa informátic VARBUL 25, els indexs de
p robab i l i t a t d tapa r i c ió d runa va r iab le fono lóg i ca en uns
textos jur Íd ics. EI resul ta t és Ia d i ferenciac ió de quatre
regis t res, que estan re lac ionats amb e l context tempora l -
geográf ic-soc ia l - , ja que cada var ie tat func ional depén en
pr imer l loc de Ia ingenui ta t documenta l (or ig ina l o
t ras l la t ) i després del grau de formal i ta t erudi ta
(cance l l e resc o mun ic ipa l ) , a més d runa l oca l i t zac ió
di ferent per a cada regis t re. A ix i ten im, de menor a major ,
eLs indexs de probabi l i ta t d 'apar ic ió de la var iab le
8 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
fonológica de les quatre var ie tats : t ras l la t cancel leresc
o r i o tá ( 0 r 41 ) , t r as l l a t cance l l e resc a l acan t i ( o ,52 ) ,
esc r i p tu res o r i g ina l s mun ic ipa l s de I 'A l t A ragó (0 ,55 ) i ,
f ina lment , e ls documents or ig ina ls cancel leresc caste l lans
(1 ) .
I per acabar aquest repas de t rebal ls sobre Ia var iac ió
d ia fás i ca , Xav ie r Te r rado ( l - 986 ) s ' ha ocupa t de 1 'es tud i
druns a l t res quatre reg is t res anal i tzant la documentac ió
notar ia l de Tero l datada en e l segle XV. Aquest autor ha
determinat e ls següents est i ls : e I reg is t re d i recte que
rrpretén de ref lect i r amb f ide l i ta t les paraules pronunciades
pels in ter locutorsr r , €1 regis t re testamentar j - , propi de ls
testaments i on eI cont ingut de l racte de paraula és e1 que
interessa; e I reg is t re contractual , present en Ia redacció
de contractes i que t t impl ica necessár iament la forma
d ia loqada" , i , en ú l t im l l oc , s i t ua e I reg i s t re cap i tu la r ,
que intervé en Ia redacció de qualsevol norma prescript iva
o capÍ to I
com a resum de tot eI que hem dit, podem concloure que el-
codi de l soc io lecte admin is t rat iu es real i tza d i rectament
en un regis t re. Aquest reg is t re, a lhora, der ivará dtuna
determinada s i tuac ió drús i drun camp semánt ic concret . I ,
f inatment , aquests dos conjunts - -e1 s i tuac ional i e l
I i ngü i s t i c - - o r i g inen i con t ro len I ' ac tua l i t zac ió d run tex t .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a
adminis t rat . E1s pr imers - -eIs notar is e l s
cape l l ans - - h i apa re i xen com a de fenso rs d runs
determinats in teressos, mentre que e ls segons poden
ser e l ls mate ixos (contro l in tern druna admin is t rac ió,
per exemple) o uns a l t res - -e ls c iu tadans-- e l -s
quaIs, pef contrar i , s rh i presenten com a
resp resen tan ts d tuns i n te ressos pa r t i cu la rs .
M o d e :
a) EL canal de comunicac ió emprat és e1 n i t já
escr i t . Aquest canal o fere ix a aquest t rebal l les
condic ions de perdurabi l i ta t que apor ten eIs
documents.
b) L 'act i tud entre e ls comunicants, és a d i r ,
en t re I t admin i s t rado r i I t ad rn in i s t ra t , so l se r
formal i impersonal . Mentre que les in tenc ions es
concreten en Ia defensa druns drets par t icuLars,
d 'una banda, i Ia defensa de la legal i ta t v igent ,
pe r L ra l t r a .
c) Lrest ructura dels t res t ipus de documentac ió
es presenta gai rebé estereot ipada. Des draquest
punt de v is ta hem de ressaf tar la poca var iac ió
formal. Tots els documents comencen per una
9 L
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
re feréncia temporal i després s i tuac ional ,
segueix una re lac ió dels membres que in tervenen
en l - rac te - -o que h i ass i s te i xen - - , €s redac ten
els assunptes t ractats i s racaba amb una a l t ra
referéncia a la data i a I } Ioc - -en aquest cas a
la c iu ta t d 'E l - x - - j un t a l a re lac ió de l s membres
que in tervenen com a test i rnonis de l racte i la
s ignatura del - notar i per a c loure e l document .
Hem fet una pet i ta re lac ió de les caracter ís t iques del
context s i tuac ional en qué, segurament , €s veur ia inser i t
to ta Ia documentac ió que forma par t e l corpus dtaquest
t rebal l - . Peró a les concrec ions deI context s i tuac ional
corresponen ara unes a l - t res especi f icac ions de t ipus
l ingüíst ic , concretament unes real i tzac ions que per tanyen
aI s is tema semánt ic de Ia IJ-engua. Aquestes
caracterist iques les comenta també Duarte de Ia següent
mane ra (C . Dua r te , L986 , p . 45 -46 )z
a) Formes l ingüíst iques especí f iques. La I larga
tradic ió del l lenguatge adrn in is t ra t iu ha poss ib i l i ta t
1 'apa r i c ió de vocabu la r i s , de f raseo log ia i de
t rac tamen ts espec Í f i cs , a més de I t ex i s ténc ia de
determinades fórmules foss i l i tzades, mol tes de les
quals es mantenen encara en Ia seua l lengua
or ig iná r ia , e I l l a t i
92
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d t E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
b) P rec i s ió , ma t i sac ió i j e ra rqu ia de te rmes i de
conceptes. com aquests documents posseeixen unes
importants conseqüéncies de t ipus jur íd ico-
adrninistratiu, hi ha sempre una tendéncia a la
prec is ió (encara que a ixó supose un est i l poc
b r i l l an t ) , una tendénc ia a 1a rna t i sac ió de I ma te i x
terme ( renunciant , per tant , d I terme a l ternat iu o
s inónim) i una tendéncia sempre jerárquica en una
re l -ac ió de ter rnes, de conceptes, de persones, e tc .
c) Formal i ta t , impersonal i ta t i f redor . La re lac ió que
normalment srestable ix ent re e ls dos comunicants en
tot procés admin is t rat iu es t ras l lada després a
1 'es t i l de Ia redacc ió de l documen t .
d) Uni f icac ió de cr i ter is i tendéncj -a a Ia f ixac ió de
termes i fórmules. Recurs de les f rases i fórmules
estereot ipades. Carácter de l - l lenguatge conservador .
e) S impl i f icac ió i c laredat , ordre in tern i
esquemat i tzac ió. Un dels object ius dels l lenguatge de
les admin is t rac ions és que s iga práct ic i com més
e f i cag s i ga , m i l l o r .
9 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
II EL !{jARC SOCIAL
1. INTRODUCCIÓ
En l rac tua l i t a t l a c iu ta t d tE l x és l - a cap i ta l de l Ba ix
Vinalopó. Aquesta comarca es t roba en Ia par t mer id ional
del Pais Valenciá. EI Baix Vinalopó és la comarca més
mer id ional - de l domin i l ingüis t ic cata lá, per tant , avui és
zona fronterera amb la comarca casteLlanoparlant del Baix
Segura. Aquesta comarca, integrada actualment pels municipis
dtEIx, Crev i l lent i Santa Pola, corresponia a les ter res que
const i tu ien e1 marquesat d 'EIx durant I 'edat moderna.
Dta l t ra banda, formava par t de Ia governació dtOr io la des
que aquesta es va crear en l tépoca medieval . La comarca
lirnita pel sud amb el Baix Segura, comarca que durant part
deI per iode que comprén aquest estudi , és a d i r , e ls segle
XVII i XVIII, estava immersa en un procés de substitució
l ingüis t ica. Pel ponent l imi tava amb una a l t ra zona que va
sofr i r un a l t re procés de subst i tuc ió i que avui és I t i l lo t
l ingüÍs t ic caste l lá format per 1es poblac ions d 'Asp i
Mont for t . T, f ina lment , pe1 nord f i ta amb la comarca de
I rA lacan t í .
Y 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a
Durant l - tedat moderna, ld c iu tat d tElx comptava amb dues
zones , l a de l s c r i s t i ans , d ins de 1a v i l a murada , i I a de l s
mor i sc r € r r e l rava l de San t Joan . E l L572 h i hav ia 44OO
habi tants repar t i ts ent re uns 700 habi ta tges de cr is t ians
i 274 de mor i scos . Aques ta quan t i t a t va passa r a 950 i 4Oo ,
respec t i vamen t , e l L609 , dny de I t expu ls ió de l s mor i scos
d taques tes te r res . Ja en Ia cen tú r i a següen t , l r any 1738 ,
Elx comptava amb 1-87L ve ins, és a d i r uns 8500 habi tants .
No hem drobl idar , peró, gü€ 1a poblac ió mor isca establ -er ta
en eL rava l i I . l i c i t á du ran t l - reda t n i t j ana rep resen tava una
par t ben considerable del - to ta l - de Ia poblac ió. Aquesta
morer ia era, amb tota probabi l i ta t , una de les més poblades
de mudéjars del regne de Valéncia i la rnés poblada d ins de
la gove rnac ió d 'Or io la .
Duran t l r esmen ta t pe r iode , I a c iu ta t d rE lx ten ia t res
parróquies. La més important era Ia parróquia de Santa
Mar ia, avui bas i l ica i on tenen l loc les representac ions de
1a Festa d 'EIx . Aquesta esglés ia, que data dels temps de la
conquesta, es va bast i r damunt de l tant iga mesqui ta major
de 1 'época dels musulmans. Com a esglés ia major
srencarregava, a més de Ia zona de Ia v i la murada, de to tes
les roda l i es que h i ha a I camp d tE lx i t anbé de l rac tua l
v i la de Santa Po1a, ! [ü€ f ins mi t jan seqle XIX en va ser una
par t ida més.
Després es va crear Ia parróquia de Sant Sal -vador , esglés ia
defora la v i la murada. Semb1a que es va constru i r en temps
de I t in fant don Manuel quan aquest esperava, er róniament ,
d i ferents onades de repoblac ió. EI cronis ta i I . I ic i tá
Cr is tófo l Sanz ja comentava que l te lecc ió de la seua
si tuac ió es va decid i r prec ip i tadament i que r rs i hoy se
9 5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Antoni Mas i l , , l i ra t L es
hubiera de Tevantar este templo, se edif icara enmedio de sus
parroquianos y t iTigreses, y no tan afuera mano como hoy dia
es tá r f (C . Sanz , 1954 , p . L22 ) . Aques ta pa r róqu ia de San t
Salvador formava amb l-a de Santa Maria un mateix cos
anomenat Clerec ia de 7a ViTa d,ELx f ins aI L573 que se
separaren les jur isd icc ions de cada parróquia.
La tercera era l resglés j -a de Sant Joan Bapt is ta que es va
constru i r a l raval e l - l -523, damunt de Ia mesqui ta de la zona
de la morer ia i1 . l ic i tana. Aquesta nova parróquia de Sant
Joan Bapt is ta es dedicar ia a Ia cr is t ian i tzac ió dels nous
moros bate jats , és a d i r , per a atendre a to ts eIs nous
conver t i ts . Sembla que la seua construcc ió va co inc id i r quan
per aquel ls anys h i va haver un bate ig genera l i forgós dels
moros . Desp rés de l rexpu ls ió de l s mor i scos , e I ravaL de San t
Joan, conver t i t ara en univers i ta t , va ser ocupat pe ls
cr is t ians ve l ls que v ingueren a repoblar aquesta zonal .
Des del punt de v is ta l ingüís t ic sembla euer des de la
repob lac ió c r i s t i ana f i ns a m i t j an seg le XV I I I , l r esg lés ia
dtElx va ut i l iEzar Ia l lengua cata l -ana en 1es seues tasques
adminis t rat ives. A ixó no obstant , hem de destacar que a
par t i r deI segle XVI apare ix també 1a l lengua caste l lana en
1a documentac ió ec les iást ica. Srencetava a ix Í un per íode
de cohabi tac ió l ingüÍs t ica en eL qual e l cata lá ani r ia
perdent ter reny a d i feréncia del caste l lá que augmentar ia
la seua preséncia de forma gradual . Aquesta etapa de
contacte l ingüís t ic acabará pels vo l ts de 1-740, dñy en qué
ja no t robarem eap document de l rarx iu parroquia l de Santa
Mar ia escr i t en cata lá, i passarem, pel que fa aIs reg is t res
' . Pe r a l a h i s tó r i a de l es t r es pa r róqu ies vegeu J . Cas taño , J -985 .
9 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
pinyá
Andor?á
eh
e l ló de la P lana
--4 \-3
,/ u.l?o'".a-vt(
\'/
x Vinalopó
Mapa 1. La comarca del Baix Vinalopó
nta PoIa
BATX VINA
9 7
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a I t e s
esc r i t s , a un nou pe r íode de mono l i ngü isme cas te l l á . En
al t res paraul -es, aquest és, a grans t re ts , €1 procés de
desplaqament de Ia l lengua cata lana en aquest reg is t re
I i ngü i s t i c conc re t , és a d i r , e I p rocés h i s tó r i c de l
con tac te i de 1a desapar i c ió de l ca ta lá en I radmin i s t rac ió
ec les iást ica. En aquest capi to l pretenem anal - i tzar e l -s
esdeveniments h is tór ics del per iode esmentat , on sremmarca
e I p rocés de subs t i t uc ió l i ngü ís t i ca de I 'Esg lés ia a E Ix .
2. EL MARC HISTÓRIC
La comarca del Baix Vinalopó i les a l t res comarques ve ines
van ser ter res de f rontera durant to t e l segle XI I I i XIV.
Aquesta zona de t rans ic ió ent re les poblac ions mores i les
cr is t ianes se s i tuaven entre eI r iu Segura i e I r iu
Vinalopó, i a més van ser de cont ínua d isputa entre e ls dos
g rans regnes : e l de Cas te l l a i e l d tA ragó .
En un principi, Ramon Berenguer IV va pretendre aconseguir
e l - regne moro de Múrc ia eI L I47 quan va estar t rans i tant
aquestes ter res a f i de par t ic ipar en Ia presa drA1mer ia.
Aix Í va ser , eD eI t ractat de Tudi lén ( l -151-) Múrc ia passava
a possessió dtAragó - -a excepció de Lorca i Vera-- encara
que Caste l la cont inuar ia amb eI seu vasal la tge. A ixó no
obstant , quan es va negociar e1 Tractat de Cago1a es va
renunciar a les possessions de Múrc ia i també d 'Or io la
(Vegeu V .M. Rosse l l ó i Ve rge r , 1986) . A i x Í e I regne moro de
Múrc ia, Vd passar a formar par t de l regne de Caste l la a
par t i r de l repar t iment rea l i tzat en eI Tractat de Caqola e1
LL7g. En aquest Tractat e ls re is Al fons VI I I de Caste l la i
A l fons I I d tAragó del imi taren la f rontera entre e ls dos
9 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
regnes amb Ia l in ia natura l B iar-Bussot .
En e I seg le X I I I , e l r e i moro de Múrc ia va o fe r i r e l s
cas te l l s d raques tes comarques a I ' i n fan t A l fons de Cas te l - l - a
segons les capi tu lac ions d 'A lcaraz s ignades e l L241, .
Aques tes possess ions passa ren a mans de I t i n fan t don Manue l
quan e l seu germá A1fons es féu cárrec de Ia corona
cas te l l ana .
Aquest re i va establ i r noves negociac ions amb e l re i Jaume
T, son sogre, a qui demanava a lgunes c iu tats - -ent re
aquestes Xát iva-- com a dot pe l casament amb Ia seua f i l la .
Fru i t draquestes noves converses va ser l racord del - Tractat
d tA lm i r ra . Segons aques t T rac ta t , f i rma t eL L244 , es to rnava
a establ i r la l in ia de demarcació ent re e1s dos regnes en
Ia f rontera natura l de Ia serra de Bérn ia i 1a Carrasqueta.
A1 rnarge draquestes repar t ic ions teór iques sense conquis tar ,
e ls moros, que era la poblac ió major i tár ia , es van sublevar
contra e l -s cr is t ians caste l lans. E l re i A l fons X, que estava
més ocupat en les seus conquistes d t Andal-usi-a, va
menysvalorar les revoltes que es produiren al regne de
Múrc ia. Peró, € f l canvi , aquests esdeveniments preocupaven
aI re i Jaume I , ja que aquestes revol tes dels moros es
podien estendre a les zones mer id ionals de1 seu regne.
Ateses les c i rcumstáncies, e1 re i cata lá-aragonés va decid i r
sufocar les sublevacions mor isques i , a més, repoblar les
zones amb cr is t ians per a ev i tar unes a l t res revol tes.
La rnajor ia draquesta nova poblac ió cr is t iana que va veni r
a El-x era catalanoparlant. Així ho podem deduir també amb
9 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
e1s cognoms de ls nous repob lado rs : So Ie r , M i ra l1es , R ipo I I ,
Tá r rega , o l i ve r , Co r tés , P inyo l , Pe rp inyá , Ma l l a , ' e t c . També
ten j -m , d tuna banda , cons tánc ia d taques t repob lamen t pe I
testimoni de Ia Crónica de Ramon Muntaner:
"E a i x i I a d i t a c i u ta t de Múrc ia f o p resa pe r I o d i t senyo r re i
en Jacme d 'A ragó en l o mes de ma ig de I ' any m i I dos -cen ts
se rxan ta -sJ -s .
"E con Ia d i t a hac p resa . pob lá - l a t o ta
mateix or io la e EIx e Alacant e Guardamar,
a l t r e s l l o c s . . . " ( R . M u n t a n e r , I 9 7 9 , p . 4 2 ' ,
l , per una a l t ra par t , amb les referéncies
e l - xá de l seg le XV I I , C r i s tó f o l Sanz ,
repobladors després de la conquesta:
d e c a t a l a n s , e a i x i
Car tagén ia e en l -os
de 1 !h i s t o r i ado r
quan par la dels
e l m ismo rey En Ja ime , ha l l ándose en E l che en 20 de Jun io
1267 aprovó d icho repar t imiento y establec imiento de t ier ras y
casas, gu€ conforme esto, consta que como señor absoluto de Elche
. ordenó lo gue convenia aI buen gobierno de los buenos pobladores
que quedaron en esta t ier ra, de mucha gente luc ida y l ina jes
pr inc ipales, que los más fueron cata lanes ' como algunos de e l los
se honran d ic iendo haber venido con e l rev En Jaime. "
Amb tot , peró, les repoblac ions no ser ien mol t nombroses
perqué aI l larg del segle Xf f I i pr inc ip is deI XIV es
repete j -x Ia publ icac ió de pr iv i leg is a f i draconsegui r que
Ia zona est iga més repoblada. A ix Í , P€r exemple, e1 L285 Ia
comtessa Beatr iu , v Ídua de I t in fant don Manuel - , o fer ia
ter res a to ts aquel l -s que v ingueren a poblar EIx . Peró, com
la zona era de f rontera i com, a més, Ies d isputes entre
étn ies, p€r una banda, i e ls conf l ic tes entre e ls dos grans
regnes , d ra l t ra , e ren con t i nues , ma i no s th i van donar unes
condic ions favorables aI 1 larg draquests segles per a l seu
1 0 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü Í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n I r e d a t m o d e r n a
repoblament .
E I L284 , e l senyo r iu d 'E l x passa a mans de l nou i n fan t don
Juan Manue l , f i I I de l - t i n fan t don Manue l . Uns anys més ta rd ,
eL 1 ,296 t Jaume I I va to rna r a l p ro jec te d tapodera r -se de més
terres cap a l - sud. EI re i Jaume I I va aprof i tar l tambient
de revol tes que v iv ia eI regne de Caste l la per a apoderar-se
det regne de Múrc ia. Draquesta manera, aquest re i va
conquer i r , aquesta vegada a ls caste l lans, Ies v i les
d rA lacan t , E l x , Or io la , Múrc ia i Ca r tagena . Pe ró , ma lg ra t
aquestes conquestes, Jaume I I va haver de deixar a lgunes
possessions davant de Ia reacc ió del - re i caste l lá Fernando
IV "
Aragó va mantenj - r aquestes ter res f ins e1 l -304, dhY del
Tractat de Torre l las. Una a l - t ra vegada Caste l la i Aragó es
plantegen de nou eI t ragat de la l - in ia d iv isór ia dels dos
regnes . A causa d raques tes r i va l i t a t s , e l re i Jaume f I i
e I re i Fernando VI de Caste l la acordaren a Torre l las que
Or io la , Guardamar , A lacan t , E l x i e I seu po r t (San ta Po Ia ) ,
Novelda i Car tagena per tany ien ara aI regne de Valéncia.
Draquesta forma, €s va crear Ia qovernació or io la que
comprenia tota aquesta zona annexada i que com a terri tori
fora l sembla que va gaudi r drunes determinades
caracter is t iques respecte de 1a resta del regne de Valéncia.
Amb I 'esmentat t ractat de Torre l las, Jaume I I incorpora
aquestes comargues que abans pertanyj-en a Ia part
septentr ional de l regne de Múrc ia a l regne de Valéncia, í ,
a més , amb I tannex ió d raques tes te r res es con fecc ioná
def in i t ivament eI mapa de1 regne. Dra l t ra banda, amb
aquestes comarques in t roduides a Ia corona, es va crear la
1 0 1
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t l e s
Procurac ió Genera l d t O r i o l a . Aquesta demarcac ió
admin i s t ra t i va es c reá e l 1305 , i e l 1363 e l re i Pe re IV l a
va t rans fo rmar en l a Governac ió d tOr io la . A i x i e l regne de
Valéncia es quedava const j - tu i t amb dues governacions, la de
Va lénc ia i l a d 'o r i o la , sepa rades pe1 r i u Mon tneg re o de
Xixona, p€r a ixó documenta lment apare ix sota 1a denominació
tanbé de regne de Valéncia uLtra Sexonam. Aquesta governació
comprenia les comarques actuals del - Baix Segura, Baix
V ina lopó , J - rA lacan t í , 1es Va l1s de l V ina lopó , € I V ina lopó
M i t j e i e l s l l o cs d 'E Ida i de Sa l i nes d rE Ida de I 'A I t
V ina lopó .
Arr ibats a aquest punt , ca l p lante jar -se a lgunes qüest ions
pendents de resoldre per l -a b ib l iograf ia h is tór ica. En
pr imer 1 loc, ser ia in teressant comprovar s i amb eI pas
d 'aquestes comarques del regne de Múrc ia a l - de Valéncia, es
va produi r , a tesa ara Ia nova per t inyenga a Ia corona
aragonesa , a lguna a l t ra repob lac ió , i , en cas que n rh i
hagués, anal iEzar també Ia procedéncia draquesta nova
repoblac ió. Apuntem aguestes in ter rogacions perqué des de1
punt de v is ta l ingüis t ic la zona de I 'ant iga governació
or ioLana rnanté encara avui a lgunes par t icu lar i ta ts
d ia lecta ls - - tema que ampl iarem extensament en e l capi to l
VI - - , fe t que fa pensar en una d i ferent repoblac ió respecte
de Ia res ta de1 Pa ís Va lenc iá .
Els esdeveniments h is tór ics del segle XfV i XV passen,
sobretot , pe ls canvis ent re Ia propietat de senyor ia i Ia
propietat de re ia lenc. EI L324 e1 re i Jaume I I féu donació
d tE lx , C rev i l l en t i de1 Por t de l Cap de I 'A1 jub a son f i l l
Ramon Berenguerr la comarca, P€r tant , passa a ser de
senyor ia . EI l -358 torna a poder de l -a corona i e I re i Pere
L O 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i l , i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
Governació de Ca
Governació del a V a l I d ' A r
Comtat de Ribago
Governació deIó i Cerdanya
A
n a c i ó d ' O r i o l a
Mapa 2 . La gove rnac ió d 'o r i o la .
l_0 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
IV fa donac ió d raques ta comarca a l t i n fan t Mar t i , son f i l l .
A f ina ls de1 segle XIV, e I l -391- , aquesta zor .a passa a
possessió de la baronia de Barcelona. Més tard, quan
conf isquen e ls béns a Barcelona a causa de l -a guerra contra
Joan I I , es conver te ix , una a l t ra vegada, €n possessió de
re ia lenc, ja que eI 1459 Joan I f va regalar aquestes ter res
a I sabe1 la Ca tó I i ca .
Aquesta s i tuac ió de bescanvi cont inu va desaparé ixer eI
1-470. En aquest any e ls Reis CatóI ics van fer donació de Ia
comarca a Gut ier re de Cárdenas, ja que aquest noble caste l lá
havia rea l i tzat amb éx i t les d iverses negociac ions entre les
corones caste l lana i cata lano-aragonesa f ins a aconsegui r
e l - casament ent re e ls re is Ferran i Isabel - . Com a
recompensa, Gutierre de Cárdena va rebre dels monarques la
possesió de d iverses ter res, i ent re aquestes, e I senyor iu
d 'E l x (P . Ru i z , 1 -98 I , p . 47 i s . ) .
Aquest noble, dra l t ra banda, vd crear una de l -es d inast ies
ar is tocrát iques caste l lanes més impor tants del País
Valenciá. Com a exemple d i rem que Bernandino de Cárdenas,
un dels membres de 1a famíI ia , esdevingué, a mi t jan segle
XVf , v i r re i de Va lénc ia .
S i l a repob lac ió d 'aques ta zona du ran t L 'eda t n i t j ana no va
ser una tasca fác i1 per 1es d i ferents raons esmentades més
amunt , durant l - tedat moderna, seguien ex is t in t a l t res
problemes afegi ts per a completar aquesta repoblac ió. La
c j -u ta t d tE l x ten ia una pob lac ió c r i s t i ana d ins Ia v i l a
murada i una poblac ió musulmana aI raval de Sant Joan,
conver t i t en univers i ta t . La poblac ió de moros representava
quantitat ivament una xifra tan important com la dels
L 0 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
A les l l u i t es de l s i l . I i c i t ans con t ra e l s nous senyo rs
d tE I x , e1s Cá rdenas , s ra fege i xen , a p r i nc i p i de1 seg le XV I ,
les revol tes de les Germanj-es, i - Ies segones Gerrnanies, en
Ia segona mei ta t de l XVI I . En to ts aquests conf l - ic tes
sociaLs jugaren un paper impor tant e l - fe t que 1a c iu tat
dtElx era una zona amb un impor tant nombre de pobJ-ac ió
mor j -sca, e1s e lements que estaven obl igats a defensar eI
bándot de l -a noblesa, i que eren un factor destacats d ins
d runa economia ag r i co la com Ia i l . t i c i t ana . A1 f i na l de l a
pr imera Germania, sabem que e l t52O, t te l rnarqués de VéIez
entra v ic tor iós a EIx i - desencadena una repress ió bruta l "
( J . Reg Iá , 1 -989 , vo1 . f I I , p . 1 -20 ) .
Dra l t ra banda, e l segle XVI I apare ixen uns pr imers s imptomes
de recuperac ió económica local , to t i que ten ia en contra,
I t apa r i c ió i ex tens ió pe r l es se r res de Crev i l l en t deL
fenomen del bandoler isme i - , també, Ies grans despeses de les
arques munic ipa ls a f i de pagar l re levat cost económic i
soc ia ls que representaven e ls cont inus p lets contra 1a
c lasse senyor ia l . A ixó no obstant , aquesta l leu recuperac ió
d tE lx a l l 1a rg de l seg le XV I I s res t roncá amb Ia gue rua de
Success ió , on e l s i L . l i c i t ans , a excepc ió de Ia nova nob fesa
i a lgun sector de l c leror s€ s i tuaren en e l bándol
aust rac is ta. En aquest conf l ic te recordem que I ¡arx iduc
havia promés abol - i r e ls drets senyor ia ls , fe t 9u€,
seguramen t , pesá més en I t op in ió i I . l i c i t ana que l es
promeses de manteni r les inst i tuc ions del regne val -enc iá.
A més, aquestes revol tes de ca i re camperol aprof i taren per
a oposar-se a ls abusos f isca ls que apl icava e l - senyor
marqués . En aques t con tex t , a f i na l de l rany 1 -706 , l t exé rc i t
de caste l lans i f rancesos, amb eI comandament del duc de
Berw ick , en t ra ren a Ia c iu ta t d 'E1x pe r a asse t j a r - Ia i
l -06
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
saque ja r - I a (P . Ru i z , 798 t t p . L72 ) .
Amb e I t r i omf de Fe l i p V i I ' hegemon ia de Cas te I Ia
s ra f avo re i x l - rasso l j -men t de l poder senyo r ia l i e l de l s nous
nobles. Aquests factors, més to ts e ls a l t res que comportava
Ia des fe ta d rA lmansa , com l r abo l i c i ó de l s Fu rs de va lénc ia ,
eI Decret de Nova Planta, i més tard, Id Rej -a l Cédula
d 'A ran juez de L768 , van ten i r unes ca tas t ró f i ques
repercuss ions per a Ia v ida económica, soc ia l - i cu l tura l
de l s i l . l i c i t ans , i en genera l de l - s ca ta lanopar lan ts ,
d ' aque l l a cen tú r i a .
3. EL MARC ECLESIASTTC
Com ja hem comentat més amunt , €1 t ractat de Torre1las de
l -304 va posar f i a Is conf l - ic tes ter r i tor ia l -s ent re les dues
co rones , 1á cas te l l ana i I r a ragonesa-ca ta lana . D raques ta
manera, ld governació dtor io la es va incorporar
def in i t ivament a l regne de Valéncia. Aquesta nova
del imi tac ió pol í t ica ent re e ls regnes de Caste l lá i va lénc ia
no va ana r , pe ró , acompanyada d runa d i v i s ió ec les iás t i ca .
Tot i 1a del imi tac ió ben c lara entre e ls dos regnes, fa
gove rnac ió d tOr io Ia , pe l que fa a l es f ron te res
ecles iást iques, va segui r per tanyent aI b isbat de Car tagena
f ins a m i t j an seg le XV I .
Aquesta irregularitat es va
intervenci1, f ins i to t , de
protestar sembla que va ser eI
ja es t robava en l lu i ta per
intentar resoldre amb Ia
diversos re is . EI pr imer en
re i Jaume I . Aquest re i , que
a ev i tar que eI b isbat de
L O 7
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i l i n g ü í s t í c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
in tervencions s t aconsegueix fer un pas ben impor tant e I
L412 , quan e I papa Bene t X I I I e r i ge i x en co l . l eg ia ta
I tesg lés ia a rx i -p res ta l de San t Sa lvador d tOr io la , ac te que
va se r con f i rma t uns anys desp rés pe l re i Mar t í l rHumá.
També e l re i A l fons e l Magnánim va donar supor t a les
p re tens ions de l s va lenc ians de Ia gove rnac ió d to r i o la .
Aquest re i va aprof i tar la ce lebrac ió del Conci l - i de Basi lea
per a ex ig i r a ls pares conci l iars Ia desmembració de1 b i -sbat
d to r i o la . A I f i na t y ' a i n te rvenc ió re ia l aconsequ í e l s seus
fru i ts i e t 1442 aquest Conci l i c reava eI nou b isbat
dt Or io la i nr anomenava eI pr i rner t j - tu lar , Pere Ruis de
Core1 la .
Peró aquest pr imer éx i t es ve ié de seguida est roncat quan
eI papa Eugeni IV va suspendre totes les butles aprovades
en I resmen ta t Conc i l i i , pe r t an t , f a gove rnac ió d tOr io la
va tornar a dependre ec les iást icament deI b isbat de
Car tagena . Més ta rd , eL 1 -46L , pe r I a concÓrd ia de Log ronyo ,
e l b isbe de Car tagena reconeix e l - dret d tOr io l -a a ten j - r un
v icar i genera l amb p lens poders.
A poc a poc, les ex igéncies drun nou b isbat anaven ten int
ressó a l a co r t papa l de Rona . D raques ta manera , e1 15L0 e I
papa Ju t i I I I e levava a ca ted ra l I a co l . l eg ia ta d 'o r i o la .
Aquest fe t va desper tar les i res dels murc ians i e I PaPa,
a causa de les press ions del b isbat de Car tagfena i també del
re j - Ferran - -més aI costat de la c iu tat caste l lana que no
de Ia va lenc iana - - , dec ide i x sup r im i r I a bu t l a de 1510 . No
obstant a ixó, € I papa va proposar una so luc ió que sat is fés
les dues pa r t s en l i t i g i : c rea r e I b i sba t d 'o r i o1a , pe rÓ
depenent de l b isbe de Car tagena. PerÓ aquesta so luc ió tampoc
fou ben v is ta pel b isbat murc iá i e l papa va supr imir ,
t -09
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
f i -na lment , aqueLla proposta.
Enmig dtaquel ls esdeveniments es produeixen una sér ie de
fets , a causa de les r iva l i ta ts que es creen entre eIs
murc ians i e l s va lenc ians , que pod r ien resu l - t a r de d i f i c i l
comprensió avui . L tambient era realment cr ispant , és movia
entre excomunions anatemes i a lgun segrest de ls canónics que
vis i taven una o I ta l t ra c iu tat . La s i tuac ió es va ext remar
tant que Ia c iu tat d 'Or j -o1a no vo l ia n i obei r les ordes del
v j - r re i , € l qual hagué dramenagar La c iu tat amb les seues
tropes. Apunta Vi l -ar en Ia seua obra com a mostra de Ia
s i t uac ió :
"Siguieron excomuniones y entredichos fu lminados con
prodigal idad, y ]a animadvers ión entre ambas local idades vecinas
por un momento l legó a ta l punto que a un vecino que fue l lamado
a tes t i f i ca r en c ie r ta causa de l San to O f i c i o I en en t rando que
entró en Nurgia Le mataron por ser de or igueLa, y a mosén Pere
Fe r rández , c l é r i go de l a pa r roqu la l de San t i ago , es tando en Ia
misma c iudad, a l sa l i r de Ia posada fe d ieron una guchi lTada por
La ca ra t eu€ Le remed ia ron con d íez y se i . s pun tos " ( J .B . V i l a r ,
L 9 7 7 | P . 7 7 9 1 .
Uns anys més ta rd , € l 1563 , e l s vaLenc ians to rna ren a
real i tzar les gest ions per a aconsegui r Ia desmembració, i
aquesta vegada van ten i r e l - resul ta t esperat . En aquest any,
1-563, mor eI b isbe de Car tagena, i e ls or io l -ans veuen que
és e l moment ideal per a engegar to t I 'apare l l burocát ic a
f i d raconsegu i r I t ob jec t i u . D i l i gen tmen t , van con tac ta r amb
l ta rqu ib i sbe de Ta r ragona , l t o r i o lá Fe r ran Loaces , P€ r a
rea l i t za r t o tes l es ges t i ons i t o t l r assesso ramen t necessa r i
en aquest darrer in tent per a aconsegui r e I b isbat d 'Or io la .
L ra rqueb isbe d i ssenyá una i n te l . l i gen t es t ra tég ia segons ]a
1 1 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ , a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a
qual la proposta que srhavia de formular a l monarca no es
fa r i a en l -es Cor t s de Cas te11a , oñ t i nd r i en poca
poss ib i l i t a t d téx i t , s i nó que va recomanar d respe ra r f i ns
a l -a convocatór ia de les cor ts genera ls de la Corona
d tAragó . Exac tamen t en l es Cor t s de Mon tsó , ' I ' a rqueb isbe
or io lá Fe r ran de Loaces , p res iden t de1 b raq ec les iás t i c de
Cata lunya i , a més, por taveu dels t res estaments cata lans,
va t robar l ropor tuni ta t ideal per a demanar a l re i Fel ip f I
L ' e recc ió de l a d i óces i d 'O r i o l a ( J . B . V i l a r , L9 ' 77 | p .
78 r_ ) .
Arnb raons pol i t iques i re l ig ioses convenceren eI re i , e I
qual }es va t ras l l -adar a Roma. F inalment , e l papa Pius IV
va aprovar eI L564 Ia but la que const i tu ia eI b isbat
d tOr i o l a :
"Cons ide ran tes . . . eam au tem pa r tem, quae i n Regno Va len t i ane
cons i s t i t , seu e jus I nco las , e t hab i t a to res , quo p le r i que a
Chr l s t i an i s nov i s ex Maur i s ad F idem Ca tho l i cam conve rs i s
o r i g i nem ducun t i d i oma te , I eg ibus , i ns t i t u t i s , e t mor ibus ad
i l l i s , quae Car thag . e t Murc iae haben tu r d i ve rs i s "3
La nova d ióces i , a més , se r i a su f ragán ia de I t a rqueb isba t
de Valéncia. Entre les raons que es van addui r per a
aconsegui - r la segregació h i hav ia - -com ja d iu Ia but la- -
Ia d i f e rénc ia de l l engua . Aques t t re t l i ngü Ís t i c , és a d i r ,
I a f ron te ra en t re e I ca ta lá i e I cas te l l á , e l s va se rv i r ,
a més , pe r a marca r e l s l ím i t s de1 b i sba t , d raques ta manera
l -a det imi tac ió de la nova d iócesi or io lana ens permet també
3 . "E rec t i o ep i scopa tus o r i o l ens i s ex pa r te t e r r i t o r i i D ioeces i sCarthaginensis, s i ta in Regno Valent iae, coronae Aragoniae" Di ferentesinst rumentos, BuJas, y ot ros documentos per tenecientes a Ja d ignídadep íscopa l t y S ta . I gJes ia de ca r thagena . . . Pa r te p r imera . Madr id ' I 7561p s . 5 6 - 9 0 . a p u d J e s ú s M i I I á n , 1 9 7 6 , p . 3 0 .
l_ i_1
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
j\:^- -/:
Dióce-$i- d*.{ o i f esi d 'E1na
/[Seu d'Urgel].^---1
,"." ')ú ,\ f-r oiódesi de GironaLleó¡ia i
clsi qe vici i " n'ú'i'a ,.,---¡ -r
Diócesi de
Di
de Tortosa
Diócesi de Valéncia
-ffu"iLAh.rrorca. . /
- )
vt í
Sogorb-A
Dióce
oiócesfi|e Tarragona
Mapa 3. Demarcació deecles i -ást ica delsmoderna.
I a d i óces i d ' o r i o l a . D i v i s i óPa isos Ca ta lans en 1 répoca
L
t O r i o l a
L L 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n l r e d a t m o d e r n a
de conéixer Ia f rontera mer id ional de Ia l lengua cata lana
en l -a segona mei ta t de l - segle XVI . Peró a més d 'aquesta
di feréncia id iomát ica també prendr ia e l seu re l leu a l t res
fac to rs com les d i f e ren ts l l e i s , i ns t i t uc ions , cos tums , e t c .
en t re e l s dos te r r i t o r i s , L , sob re to t , I d necess i ta t de
c r i s t i an i t za r e l s mudé ja rs .
Segurament , la raó que més pesar ia en e1 moment de Ia
decis ió del pont i fex ser ia 1es press ions per a evangel i tzar
e ls t t chr is t ian is nov is t t , és a d i r , en I I augment de
fe l igresos a causa de1 gran nombre de conversos que per
aquestes ter res del sud deL Pais Val -enc iá van ser forgats
a adoptar una nova re l ig ió . Eren e ls mor iscos que ara es
veien obl igats a ass is t i r a les noves esglés ies constru ides
damunt de les seues Íresquites. Aquests nous vents
d ' i n to le ránc ia re l i g iosa pe r pa r t de l s c r i s t i ans ven ien a
t rencar uns segles drest retes re lac ions amb e l -s mudéjars i ,
a l - mate ix temps, a implantar Ia l lavor que desembocar j -a en
1 'expu ls ió a p r i nc ip i s de l seg le següen t d raques ts nous
conver t i - ts .
Amb tot aquest ambient social, hem de tenir en compte que
la convers ió dels mor iscos i to ta Ia pol í t ica de persecució
sobre aquesta étnia era un tema que preocupava a les
au to r i t a t s c i v i l s i , sob re to t , a 1es ec les iás t i ques . Aques t
sembla que va ser e l - condic ionant més for t a l rhora de la
decis ió de Ia nova seu epi -scopal4.
Tota Iaque a més estáesdeveniments,a I ' h o r a d e I aIa nova m i t ra .
" e x i s t i amemor ia l
b ib l i og ra f i a f e ta sob re I ' o r i gen de1 b i sba t d 'O r i o l a ,rea l i t zada , óbv iamen t , so ta una v i s i ó re l i g i osa de l s
únicament assenyalen aquesta causa com la més inf luentdecis ió tant del re i Fel ip f I com del papa per a crearSegons Juan Bau t i s ta V ILAR, pe r exemp le ' op . c i t . t P .
argumento moral más decis ivo, aducido tambén en e lfa c iudad por ind icación de Loaces. EI abandonode
1 1 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t I e s
L 'a rqueb isbe e lec te de Va1énc ia , b i sbe de V ic , esc r i v i a a I
papa , sense de i xa r de cos ta t a l t res i n te ressos , en e l s
termes següents:
"Convendría por ser la mayor par te de d icho d is t r i to poblado de
nuevos ( c r i s t i anos ) conve r t i dos , que po r no es ta r i ns t ru idos y
tene r neces idad de e I I o , r equ ie ren l a p resenc ia de é l y po r o t ras
causas gue nos han movido para e l - lo hemos procurado que se separe
ca r tagena de o r i hue la y espe remos que S .s . I o t end rd po r b ien y
en ta l caso queremos gue esté is adver t idos gue efectuándose como
! ^ n ^ ñ ^ ^ ñ ^ue¡r=r( ¡uD ¡ , - r . - iar to, c" i r t "gena quedara Oenaio-de ot ra Metrópol i de
Cas t i l l a y o r i hue la de Ia nues t ra , que ad i conv iene po r l os
r e s p e t o s s u s o d i c h o s " ( J . M . N a v a r r o , 1 - 9 7 6 , p . 8 0 ) .
Dra l - t ra banda , e l - ma te i x re i Fe l i p I I , desp rés de sen t i r l - es
raons que I i van exposar a les cor ts de Montsó, donava
suport a la creació urgent del bisbat "por estar Ia mayor
parte deL distr i to de OrihueTa poblado de nuevos convert idos
que por no estar instruidos en reTigión requieren 7a
p resenc ia de un ob i spo " ( J .M . Nava r ro , L976 , P . 83 ) .
Segurament les raons de l tarquebisbe de Val -énc ia eren
di f erents a l -es del re i . ,E l monarca va aconsegui r a ix Í
in t rodui r -se en e l - poder ec les iást ic , ja que e l -s nomenaments
dels ocupants de l -a mi t ra or io lana es real i tzaven a par t i r
de l es p ropos tes fe tes pe l re i5 .
Aquesta era una a l t ra por ta per aI canvi l ingüis t ic per
d iverses raons. EIs nous conver t i ts que estaven press ionats
pastora l en que se encontraba la densa poblac ión mor isca de lagobe rnac ión o r i o l ana - -3 .760 fam i l i as pa ra un censo g loba l de10 .OOO- - , a I a que l - a m i t ra y cab i l do de Car tagena no a l canzabaa atender por ser Ia d!ócesis de l -as más extensas de España. . . "
5 . p l p r imer b i sbe d 'o r i o l a va se r e l cand ida t p roposa t pe l r e i a Ipapa¡ "he presentado a eTLa (d igni tat episcopal) aJ I laestro Gtegor ioGa lTo . . . HumiLdemen te sup l i co a v . San t i dad l - e dé fé y c teenc ia . . . " ,( J . M . N a v a r r o , t 9 7 6 , p . 8 1 ) .
L L 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a en [ ' eda t modenna
per a abandonar l -a seua l lengua es canviar ien, poss ib lement ,
a la caste l lana, i per tant e l nombre de caste l lanopar lants
del segle XVI augmentar ia consj -derablement . Aquests nous
bate jats foren obl igats a aprendre Ia l lengua del -s cr is t ians
a pa r t i r de Ia nova po l i t i ca d tun i f i cac ió t i ngü i s t i ca
empresa des de Caste1la i engegada, ent re a l t res, pe l re i
Fe l i p I I . Aques t monarca pub l i cá e I 1568 un nou dec re t en
con t ra de I ' á rab i de rebo t t ambé en con t ra de I ' a l t r a
I l engua no cas te l l ana (Vegeu M. Sanch is | 1963 , ps . 6 I -62 ) .
Av iat van comenqar a actuar e ls t r ibunals de la Inquis ic ió
a f i de persegui r e ls mor iscos per a comprovar s i hav ien
aprés 1a nova l lengua. A més, eI t r ibunal inquis i tor i -a} que
actuava per aquesta zona ten ia Ia seu a l -a c iu tat de Múrc ia,
eren per tant caste l lanopar lants i sempre real i tzaven e ls
jud ic is en aquesta l lengua. D r a l t r a b a n d a e l s a l t r e s
t r ibunals que no res id ien a Múrc ia comencen a redactar e1s
processos inquis i tor ia ls sempre en caste l lá a par t i r de
l -540. Tot i que a lguns invest igadors neguen que aquest Sant
Tr ibunal exerc is press ions l ingüis t iques, s i que és del to t
cer t que a par t i r de 1-540 e ls processos inquis i tor ia ls
s rhav ien de redac ta r t o t s en cas te l l á . D ra l t ra banda , quan
rebien a lgun in forme amb l -es declarac ions escr i tes en l -a
mate ixa l lengua en qué van ser pronuncides, e l - Sant Tr ibunal
stencarregava immediatament que algun notari t t traduxese de
Tengua valenc iana en TTengua vuTgar caste l lanat t (A. V i Ia
Moreno , l - 980 , p . 34 ) . És c la r que aques t t r i buna l no ten ia
potestat per á prohibir ]a l lengua autóctona ni ho va fer
mai expl íc i tament , peró, i -ndubtablement , h i havía una sér ie
d 'act i tuds per par t de l -a Inquis ic ió que fe ien més av iat
recomanable 1tús de Ia l lengua casteJ- Iana, a ix í a lmenys ho
van entendre un bon nombre de cata lanopar lants de l tépoca.
l - l_5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a I t e s
Dtal - t ra banda. aquest augment de r rcr is t iansrr en una época
en qué eI c lergat autócton més av iat era escás, va provocar
uns anys després I 'ar r ibada de un bon nombre de capel l -ans.
Tota aquesta s i tuac ió de mancanqa de personal ec les iást ic
pe r a donar abas t a l r evange l i t zac ió de l s nous c r i s t i ans ,
ta l com s rhav ien p roposa t , Vd p rovoca r Ia reacc ió de l -es
au to r i t a t s ec les iás t i ques , j a que f i ns a lesho res e l s
cape l l ans no pod ien c i r cu la r n i passa r l l i u remen t d run regne
a un a l t re .
Pe r to t a i xó , l - es p ress ions de l poder ec les iás t i c i e I poder
re ia l pretenien sempre defensar eIs seus in teressos,
draquesta manera aconseguien també anul . l -ar l -es d i feréncies
entre e l -s d i ferents regnes del seu ter r i tor i . Totes aquestes
press ions van augmentar f ins que e1 papa va prendre
consc iénc ia d raques ta s i t uac ió . A i x i , pe r n i t j á d runa bu t1 la
de C lemen t V f I I , de 2 de feb re r de L597 , e l s b i sbes ten ien
poss ib i l i t a t d ' o fe r i r 1es esg lés i es de l s mo r i scos a l s
capel lans de fora del regne a f i de comengar a preocupar-se
per l r evange l i t zac ió d raques ta c lasse é tn i ca (V . P i ta rch ,
1 -980 , p . 69 ) . D 'aques ta manera ten j -m una a l t ra dada pe r a
conf i rmar la procedéncia, rna jor i tár iament caste l - Iana, de
mol ts capel lans que es t ras l laden a les nost res d iócesis a
pa r t i r de p r i nc ip de l seg le XV I I .
Des de 1 t a l - ta edat mi t j ana, en e l comengament de la
desmembrac ió l i ngü ís t i ca de l 1 la t i , I 'Esg lés ia sempre ha
estat respectuosa amb les l lengües vu lgars. A par t i r de ls
conc i l i s de Reus , €1 8 l -3 , i e l de Te ro l e I ma te i x any , {ü€
recomanava les t raduccions de les homi l ies dels sants pares,
passan t pe1 conc i l i de Magúnc ia , rea l i t za t e1 847 | j a h i
havia un intent de respecte davant de les noves l1engües
1_16
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l . ¿ e n | ' ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E [ x e n t r e d a t m o d e r n a
embr ioná r ies i es p recep tuava , a i x i ma te i x , I a p red i cac ió
en l -a l l engua de cada pob l -e . Més ta rd ¡ €D e l conc i l i de
Tren t (1545-1 -563 ) , i ma lg ra t l es ac t i t uds imper ia l i s tes que
co r r i en a lesho res pe r I rescenar i eu ropeu , €s va s i t ua r en
les mate ixes posi tures i va rat i f icar les mate ixes
recomanacj -ons I ingüis t iques que les formul-ades en anter iors
conc i l i s .
Ja en eI segle XVI , i tornant a I tema de la l lengua en
I tEsg lés ia , ca l reco rda r que e l s b i sbes i e1s a rqueb isbes
de 1es d iócesis va lenc ianes, com a representants del poder
centra l - - ja que eren nomenats pel re i - - , provenien quasi
t . o t s de te r res cas te l l anes (Vegeu J . Fus te r , L977 , ps . 160 -
L6 l - ) . A més de 1a p rocedénc ia de l s ec les iás t i cs , t ambé va
in f l u i r de fo rma dec i s i va a lgunes d i spos i c ions de l Conc i l i
de Trent .
To t aques t g rup de cape IJ -ans que cons t i t u ien I resg Iés ia
valenc iana es van d is t ing i r perqué s i eren va lenc ians, mol ts
n i es van preocupar , n i van destacar tampoc com a grans
defensors de la l lengua nadiua. Amb la Reforma del Conci l i
de T ren t , 1 'Esg lés ia va canv ia r 1 'ac t i t ud l i ngü ís t i ca que
havia mant ingut f ins a leshores. S i durant 1 'época medieval
e I c le ro u t i l i t zava e l ca ta lá , f i ns i t o t en Ia l i t e ra tu ra
míst ica i sat i r ica, ara, contrár iament , h i ha un for t rebuig
a l t ús d taques ta 11engua6 .
Durant aquel ls segles una bona par t deI c lero
c larament l -a ideologia que es der ivava de
absoluta, d l capdaval l Ia inst i tuc ió que e ls
representava
la monarquia
e leg ia , i pe r
ó . V "g " , , e l s nombrosos casos que assenya la V . P i t a r ch (L980 , p . 41 -76 ) re fe ren ts a l es d ióces i s vaLenc ianes .
L1-7
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
t an t de fenso rs d runa doc t r i na on so l s h i hav ia l I oc pe r a
una l l engua : l a cas te l l anaT . Sov in t e l s cá r recs
ec les iás t i cs es fe ien compa t ib les amb cá r recs c i v i l s ,
sob re to t en I ' a l t a c le rec ia . Ca l reco rda r e l t es t imon i
d ra lguns a rqueb isbes va l -enc ians d taque l l a época . En p r imer
I l oc , l t a rqueb i sbe que va pu ja r a I t a l t a r , Juan de R ibe ra ,
va se r a lho ra v i r re i de Va lénc ia . D ra l t ra banda , Pedro
Urbina i f ra Juan Tomás de Rocaber t i exerc i ren tanbé e ls
cá r recs de v i r re i s i cap i tans genera l s , i , a més , aques t
darrer va actuar també com a Inquis idor Genera l . Un a l t re
arquebisbe, Andrés de orbe, va ser també governador del - Real
Conce jo de Cas te1 la .
La d ióces i d 'Or io la , ma lg ra t I es raons l i ngü i s t i ques que
havia addui t per a Ia seua segregació, fou un b isbat
capdavanter en e1 canvi l ingüis t ic . Ja e1 pr imer b isbe
or io lá , Gregor i ca l lo i Andrade - -era natura l de Burgos--
demostrava una especia l sensib i l i ta t per Ia I lengua
cas te l l ana quan va manar en Ia pa r róqu ia d rA io ra - - ca l d i r
que és de zona caste l lanopar lant - - e I l -3 de marg de L5742
"que se o rdenen l as esc r i t u ras en l engua cas te l l ana , pues se ha
de recordar , de cuentas, cargos y descargos que se h ic ieron en
t i empo passado . cuando l a i g l es ia de es ta V i l ] a e ra de Ia d ióces i
d e C a r t a g e n a " ( F . c a r r e r a s , t 9 2 2 , p . 6 3 9 , n o t a 2 4 2 ) .
Més exemples, fa l lengua que va ut i l i tzar e I b isbat per a
redactar e I pr imer i e I segon s inode, ce lebrats eI L569 i
e l 1600 , respec t i vamen t , va se r e I l l a t i , i j a l es ac tes de l
L'exemple més fefaent del que exposem aqui e l podem trobar ene l b i sbe d 'o r i o l a , e l va lenc iá Josep Es teve , l es op in ions i d i omá t i quesd e 1 q u a l l e s c o m e n t a J . F u s t e r ( 1 9 8 6 , P s . 1 1 4 - 1 L g ) . V e g e u t a m b é e l scomen ta r i s sob re l a cas te l l an i t zac ió de I ' esg Iés ia que fa M . Sanch i s ,( r _963 )
1- l_8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E l , c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n i t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e n n a
tercer s inode de 1663 apare ixen redactades en l lengua
cas te l l ana . Pe I que fa a I t esg lés ia d rE lx , t ambé sabem que
va p roposa r dos memor ia l s a l segon s inode , és a d i r , a I
rea l i t za t e I l - 600 , uñ esc r i t en ca ta lá , pe ró I t a l t re , eue
tractava assumptes dels mor iscos, €D caste l lá (vegeu v.
P i t a r ch , 1980 , ps . 56 i 61 ) .
Aixó no obstant , Ies act i tuds J- ingüíst iques que prenia la
seu o r i o lana an i r i en , €D te rmes genera l s , pa ra l . l e1es a Is
ocupan ts de Ia m i t ra , i pe r t an t l es osc i l . l ac ions en I ' ús
de Ia l l engua a I 1 la rg d raques t seg les es tá mo l - t r e lac iona t
en eI taranná del -s d i ferents pre lats . Per exemple, e I b isbe
Cr is tófor Robuster i Sentmenat , natura l de Vic , es va
mos t ra r f avo rab le , i a i x i ho va dec id j - r e I cap i to l d rOr io la ,
d taccep ta r e l s manua ls i f o rmu la r i s que a Va lénc ia s rhav ien
aprovat en e1 s ínode d iocesá de L657 i establ -er ts per
I tarquebisbe Pedro Urb ina, t t_per estar mol t compl i ts y en
I l engua va lenc i -ana r r (A rx iu de l a ca ted ra l d tOr io la . D ie ta r i
de Cap í t o l s , anys l - 569 - l - 608 , f . 95 t . apud J . M i l l án t L976 ,
p . 30 ) . Pe l con t ra r i , € I b i sbe que e l va succe i r en l a
mi t ra, e I va lenc iá Josep Esteve Joanr Vd adoptar una a l - t ra
act i tud mol t d i ferent davant de Ia l lengua cata lana, a lmenys
aixó podem dedui r a par t i r de Ia seua ideologia l ingüis t ica.
El b isbe Josep Esteves escr iu e l l -595 unes notes a l re i
Fel ip I I per a exposar- I i les seues opin ions sobre r r - l -os
remedios gue pueden ser eff icages para fa conversión de Los
Christ ianos nuevos de este Reynott. Tornem una altra vegada
aI tema que tant e ls preocupava en aquel la centúr ia , € I
problema dels mor iscos bate jats a la forga i en mol- ts casos
8. J" és prou s imptomát ic comprovar que aquest pre lat es va t radui re I nom i cognoms , Jose Es tevan Juan , segons ens i n fo rma J . Fus te r ,( 1 9 8 6 , p . 1 1 5 ) .
1 1 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t I e s
en contra de la seua vo luntat . Malgrat to t , les suspicác ies
no havien desaparegut i 1es sospj - tes envers e ls mor iscos
augmentaren. En aquests moments 1a l lengua de Ia poblac ió
mor i sca , I ' a l ga rav ia , esdevé e1 cen t re de l es p reocupac ions
de ls c r i s t i ans ve l l s . Aques ts , com que no en ten ien
l ra lga rav ia , pensaven que e l s mor i scos Ia u t i l i t zaven pe r
a preparar revol tes i maquinacions, a més a més que aquesta
l lengua era un gran inconvenient per a ls cr is t ians nous, ja
que no e ls pernet ia adaptar-se completament a ls r i tua ls
cató l ics . En aquest context i amb Ia ideologia regnant per
aque l l s anys , € I b i sbe o r i o lá esc r i v i a a l re i z t tQuando los
puebTos están sugetos a un mismo imperio, 7os vasalTos
tienen 7a obTigación de aprender la lengua de su dueñott (J.
Fus te r , 1 ,986 , p . l - 16 - l -17 ) . Més endavan t , acabava aques t
escr i t demanant aI re i que r rLes podr ia obl igar V. Magd. a
que hablassen nuestra Tenguat t . Per tant , i com exposa també
J. Fuster , podem ext rapolar to ta lment aquests cr i ter is
l ingüíst ics a 1a l - Iengua cata lana, perqué n i era 1a l lengua
de1 ttdueñott ni tampoc la del, t t imperiot ' .
A ixó no obstant , ño to ts e1s pre lats va lenc j -ans van ten i r
tan poca consideració amb la l lengua autóctona davant
d taques t p rob lema de ls c r i s t i ans nous . Fe l i c i ano F igue roa ,
b isbe de Sogorb, escr iv j -a aI mate ix re i i en eI mate ix any,
1595 , sob re I ' assumpte de l t a lga rav ia i amb e l s ma te i xos
termes, encara que en aquest cas, e1 pre lat proposava: t 'Que
ningún muchacho convert ido aprenda a Teer ni escribir
arábigo, sino castel- lano o valencianolt . Uns anys abans ,
I ' a rqueb isbe va lenc iá Jo rd i d 'Áus t r i a e ra més respec tuós amb
Ia l lengua própia ja que en unes inst rucc ions j - ord inac ions
per a ls mor iscos, e ls ordenava que r r los pares y mares
t rebal len a sos f i l1s quant seran de poca edat de par lar - Ios
L20
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a
en lengua Valenciana perqué quant s ien grans puguen dexar
Ia a l ga rav ia més f ác i lmen t l r ( c i t . pe r J . Fus te r , LgB6 , p .
121 ) . Pe ró e1 respec te a1 va lenc iá en aques t t ema no va
teni r l -a mate ixa atenció en to ts e ls arquebisbes va l -enc ians.
Per exemp le , e I L566 1 'a rqueb isbe Mar t i n Pé rez d ,e Aya la , de
procedéncia murc iana, publ icava un catec isme amb un object iu
concret i especia l : evangel i tzar e l -s f i11s del -s nous
cr is t ians amb un text escr i t en l lengua árab o en caste l lá ;
eI cata lá, óbv iament , guedava ja to ta lment a l marge.
Dra l t ra banda, podem conf i rmar que l -es d i ferents capes del
c lero ten ien en e l segle XVI I una cer ta competéncia
l i ngü i s t i ca amb l ra l - t ra I l engua . Ja sabem que e l s a l t s
cá r recs ec les iás t i cs d tE1x , 1 ra l t a c le rec ia - -emparen ta ts
amb Ia nob lesa i amb e l s q rans p rop ie ta r i s - - asso l i r en p lena
compe ténc ia l i ngü i s t i ca en cas te l l á , t an t o ra l com esc r i t a ,
en aques t seg le ; pe ró , a més , a ra sabem que a p r i nc ip i s de
l resmen tada cen tú r i a , € l ba i x c le ro ten ia j a e l - su f i c i en t
coneixement del - caste l lá com per a poder 1 leg i r -1o i
en tend re r l . Aques t f e t e l podem dedu i r a pa r t i r d run
manament que e l b isbe Andrés Balaguer fa en Ia v is i ta
pastoral de 1 | l-1 de novembre de L607 en Ia qual manava que
el c lero lJ-egis les ordenacions aprovades en e l segon s inode
drOr io la t ' . . .en l -a t in como también l -as ord inac iones que a
7a post re d.e77a están en romance casteLl -ano"9 "
9. eI punt sencer del manament d!u:
"Pr imo manda su Sa. Rma. que se guarde todo lo que en laSegunda Synodo de Or ihuela está ordenado, ass i lascons t i t uc lones que es tan en l a t í n como tamb ién l aso rd inac iones que a l a pos t re d .e l I a es tán en romancecas te l l ano . so las penas en e I I a con ten idas . Y , po r quevenga a no t i c i a de todos , manda su Sa . Rma. a I v i ca r i oforáneo que cada mes una vez, como en d ichas ord inacionesestá mandado, se a iunte cabi ldo a son de1 campana en e lqua l se t r a te de l as cosas conce rn ien tes a d i cha l g l es ia yque Ia pr imera vez que se a iuntasen - - lo qual a de ser
L 2 l
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
An ton i l ' l a s i M i r a [ [ es
I no és que I ' a l t a j e ra rqu ia ec les iás t i ca asso l i r a p lenes
compe ténc ies en cas te l l á , s i nó eue , p robab lemen t , aques ta
I l engua esdev ind r ia Ia nad iua pe r a mo1 ts . És més ,
considerant e l I Ioc que ocupen a lguns capel lans d ins del
món cul tura l i académic, hem t robat en d iversos documents
que a lguns es dedicaven a I I ensenyament de Ia t tgramát icdt t ,
és a d i r , de Ia l l engua cas te l l ana lo . Una a l t ra mos t ra de
la p resénc ia i con t ro l de 1 tEsg lés ia en e I món cu l tu ra l de
l reda t moderna ens l rapo r ta A . Fe r rando quan ana l_ i t za e I
g rau d r i n te rvenc ió d raques ta j - ns t i t uc ió en Ia ce leb rac ió
de ls concu rsos l i t e ra r i s de 1 ténoca :
"E l s ce r támens de l seg le XV f I són una c la ra man i fes tac ió de l
d i r i g l sme cu l t u ra l de 1 ' época so ta e I monopo l i sme d 'una Esg lés ia
omn ip resen t i omn ipode rosa , que e l s u t i l i t zava en func ió de l seu
con t ro l de l - es masses " (A . Fe r rando , 1983 , p . 1 -O72) .
Totes aquestes podr ien ser a lgunes de 1es raons eu€, s i no
jus t i f i quen , a lmenys documen ten I ' apa r i c ió de l cas te l l á en
un bon mun t d 'esc r i t s ec l -es iás t i cs . I so l s ens es tem
refer in t a ls segles XVI i XVI I , perqué a par t i r de l segle
dentro de quatro d ias después que las presentes fuerenint imidadas-- se lean todas las ord inaciones que están enromance aL f in de d icha synodo. . . "
10. com a exemple esmentarem 1a pet ic ió que vam t robar inc losa ene I Conse I I Gene ra l de l cap í to l i I . I i c i t á deL 24 de j uny de 1631 :
"Muy I l us t re conse jo : E I l i ceng iado caspa r Ma l l a , p resb í te ro ,ves ino y h i j o de es ta i l us t re v i l l a , sup l i can t ,e d i ze que hase rv ido a v . seño r ía en l a enseñansa de g ramá t i ca a l os h i j os dedicha v iL la con mui tenuo salar io . Y por d icha razón, perd iendolas d i s t r i buc iones gue pod ia gana r en Ia i g l es ia , y como es tesupl icante atendiendo a que no ay quien pueda leer y todos losmás estudiantes dejan de pasar adelante con sus estudios y porqueno p ierdan 1o gue saben, desea bolverse a conLinuar en d ichoexe rc ig io y que V . seño r i a , a tend iendo a I o re fe r i do , y que espersona pobre, supl ica se Ie aumente a lgun salar io , aquel que seade e I gus to de Vsa . gue 1o rec ib i rá en pa r t i cu la r g rac ia ym e r g e d , e I l i c e t . e t c . "
]-22
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
pos te r i o r , e I XV I I I , I a h i s t ó r i a de l ca ta l a a I ' e sg Iés ia
e l xana - - com també a d ra l t res es tamen ts - - , és una h i s tó r i a
to ta lmen t d i f e ren t . Aques t seg le , gu€ s rence tá amb Ia Guer ra
de Successió de I7O7 i arnb l -a desfeta drAlma.nsa, té sobre
la nost ra h is tór ia l ingüis t ica uns efectes immediats . De
sob te , g ran pa r t de 1a documen tac ió ec les iás t i ca , l a que
contenia uns regis t res I ingüíst ics més formal-s i que
necessi taven eI v is t - i -p1au del notar i - -com l -es actes de
les Juntes del - Cl -ero, e ls nomenaments i e ls a l t res escr i ts
que s 'hav ien d 'env ia r a 1es i ns t i t uc ions o f i c i a l - s - - canv ien
de l l engua e I ma te i x any de L707 .
Hem de ten i r en compte güe, s i bé l tEsglés ia no estava
sotmesa a la jur isd icc ió c iv i l , e ls notar is . que redactaven
to ta Ia documen tac ió mun ic ipa l i pa r t de l t ec les iás t i ca , com
a func ionar is c iv i ls haguessen de sotmetrers a ls nous vents
que co r r i en , gens p rop i c i s pe r a l ca ta lá11 . E Is Dec re ts de
la Nova P lan ta a fec taven e I pe rsona l c i v i l , i pe r t an t e l s
notar is i to t t ipus drescr ivans dedicats a donar fe públ ica
dels documents es ve ieren immersos en e ls nous manaments
borbónics redactats des de Caste l la . Per aquesta mate ixa
raó , e I canv i l i ngü Ís t i c a fec tá d ' i dén t i ca manera to ta Ia
documentac ió del -s a l t res organismes púbI ics, com Ia deI
Consel -1 munic ipa l , seglons hem pogut ver i f icar també.
Amb tot , peró, aquesta nova leg is lac ió c iv i l emanada per
1 1 . R . V ! I a , ( l - 9 8 0 , p . 4 2 , n o t a 7 ) e s m e n t a I ' e x e m p l e d e J o s é D u a r t ,no ta r i depu ra t gue va comen ta r 1a p roh ib i c i ó d ' u t i l i t za r e I ca ta lá enels seus documents de Ia manera seqüent :
"Desde este act .e en avant se me maná a mi com als demésconcolegues meus notar is de que no e ixers isem La facul tad de Ianotar ia sots les penes expresades en Io pregó que es feu pera eI
3esús d i l : e f fecte, ab que quedí Yo y eIs demés notar is sens poder{ e i xe rs i r l I a f acu l t ad de nou a a lguns de l s ma te i xos no ta r i s pe ra\----+q-ue solament estos rebesen".
L 2 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
I ' admin i s t rac ió de l nou monarca i n f l - u i r i a més av ia t poc en
1 'Esg lés ia . En p r imer l l oc , j a hem comen ta t que aques ta
leg i s lac ió c i v i l no ten ia repe rcuss j -ons en 1 'ad rn in i s t rac ió
ec les iás t i ca , pe rqué Ia j u r i sd i cc ió de I 'Esg lés ia e ra
to ta lmen t i ndependen t de l a j u r i sd i cc ió c i v i l . I , sob re
aques t aspec te , hem d rassenya la r que segons e1 fu r a l f ons i
de 1 -328 , con f i rma t desp rés pe r Car l -es I I I i Fe r ran V I I , cada
jur isd icc ió ten ia completament poder per a e leg i r la l lengua
en qué actuar ia Ia seua admin is t rac ió. (Vegeu F. Carreras,
1 -922 , p . 632 -633) .
A més a més, e l mate ix decret de Nova P1anta ref lecte ix
aques ta ma te i xa excepc ió de I ' admin i s t rac ió ec les iás t i ca :
"excep to en l as con t rove rs ias y pun tos de Ia j u r i sd i cc ión
ec les iás t i ca y modo de t ra ta r l a , que en es to se ha de obse rva r I a
p rác t i ca y es t i l o gue hub i se hab ido has ta aqu i " .
Aixó no obstant , e1 monarca es reservava Ia poss ib i l i ta t de
va r ia r e l s aspec tes re lac iona ts amb la j u r i sd i cc ió
ec les iást ica, per a la qual cosa sabia que havia de comptar
abans amb eI v is t - i -p lau de Ia Santa Seu. Aquesta nova
pretensió de la corona apare ix descr i ta poc temps després,
en un decret de 7 de setembre de L7O7, quan af i rma que
"Declaro que mi real ánimo ha s ido y es de mantener Ia inmunidad
de l a l g l es ia pe rsona l y l oca l , I a j u r i sd i cc ión ec les iás t i ca y
todas sus preeminencias en la posesi -ón en que estaba Ia Ig les ia
en ambos Re inos , an tes de Ia pasada tu rbac ión " (M . Pese t , "Apun tes
sob re l a I g l es ia Va lenc iana en l os años de Ia Nueva P lan ta " ,
Ana fes VaTen t i nos , núm. 9 , Va lénc ia , 1979 , apud A . V i l a Moreno ,
1 9 8 0 , p . 6 4 ) .
Passant ja a una a l t ra qüest ió , hem de t indre en compte que
L 2 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
Aix i , la documentac ió, d iguem-ne in terna, segui rá
redac tan t - se en ca ta lá f i ns a m i t j an seg le XV I I I .
Concretament , e ls documents sacramenta ls , e1s padrons per
a l comp l imen t de1 p recep te pasqua l , e l s esc r i t s sob re l es
ob res p ies i l es con f ra r i es , e l s } l i b res de comptes i de
rac iona ls , e t c . , con t i nuen esc r i t s en ca ta lá desp rés de l
decret de Nova Planta. Par t d taquesta documentac ió arr iba
f i ns e I 1 -740 sense canv ia r de l l engua , €D una s i t uac ió on
sembl-a que a lguns capel lans no fe ien massa cas a to tes les
ordenacions que, des dels estaments of ic ia l -s - -encapgalats
pe l b i sba t - - , anaven recomanan t I t ús de l cas te l - I á .
Peró, quan aquests r rconsel lsr r i t t inv i tac ionsrr a l -s canvis de
I lengua són insuf ic ients per a aconsegui - r e l -s resul ta ts
espera ts , es mod i f i ca Ia tác t i ca . És a lesho res quan es passa
de les recomanc ions a l a p roh ib i c ió exp l Í c i t a de 1 'ús de
la l lengua autóctona. Es t raga a l -eshores un p la per a
v is i tar to tes l -es parróquies de Ia d iócesi . En aquest
reco r regu t que rea l i t za e I b i sbe d tOr io la , Juan E I ías Gómez
de Te rán , a r r i bá a Ia c iu ta t d 'E l - x e I 3 d roc tub re de L74O,
en aquesta v is i ta pastora l es redacta un manament on
srordena, amb pecul iars raons - - forga conegudes en la
h i s tó r i a de l ca ta lá - - , gu€ s resc r iguen to t s e l s documen ts
de I t esg lés ia ún i camen t en cas te l l á . E I manamen t de ia
l i t e ra lmen t :
"o t ros Í mandamos a l os cu ras , a r ch i ve ros y rac iona l de nues t ra
Ig les ia gue r desde ao ra en ade lan te , en l os I i b ros que
respec t i vamen te mane jan y es tan a su d i recc ión y ca rgo en nues t ra
Ig les ia pa ra e I gob ie rno y economia de e I l a , no husen , n i
escr ivan ot ro id ioma que e l caste l lano, por ser éste de común
in te l i genc !a en l as Cu r l as Ec les iás t i cas y secu la res de den t ro y
fue ra de es te Re ino " .
L26
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e l c a t a t á e n i ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
És de ressal tar en aquest manament la mat isac ió forga
eloqüent que in t rodueix en eI d iscurs en prec isar que eI
cas te l l - á s ren tén j a t an t f o ra - - cosa no rma l - - - com d ins
d taques t regne . D ra l t ra banda , aques t ma te i x p re la t
publ icava uns anys després, e I 1-7 56 concretament , un l l ibret
t i tu la t ReguTa CLer i . En l -a mate ixa por tada de L 'obra eI
bisbe avisava que "en unos exemplares se pone en idiona
Tatino, para Los ya instruidos, y en otros en CasteTTano,
para que los principiantes en eI Seminario del Santo
ConcíL io se in formen del Estado Ecles iást icot t . En aquest
l loc i en aquesta época estava c lar que e l cata lá era una
l lengua ja to ta lment marg inada.
A Ia c iu tat d 'A lacant , l - ' evo l -uc ió del cata l -á en
1 'ad rn in i s t rac ió ec les iás t i ca té , s i f a no fá , l es ma te i xes
caracter ís t iques que a EIx. Per una banda, pe1 que fa a Ia
parróquia de Santa Mar ia t robem ja eI 1738, €h una a l t ra
v i s i t a pas to ra l , l a p roh ib i c ió exp l í c i t a a usa r e I ca ta lá
en Ia redacc ió de l s documen ts de I ' esg lés ia . To t i a i xó , hem
de d i r que no ma i I a p roh ib i c ió és de l t o t exp l í c i t a , j a
eü€, genera lment , e I que es fa és obl igar a escr iure to ta
la documentac ió en caste l lá , sense esmentar per a res
l ra l t ra l lengua. En aquest cas concret ten im un a l t re
manamen t , de 8 de ma ig de L738 , oD es fa l r obse rvac ió que
1a forma del document es correcta peró no a ix í Ia l lengua
u t i l i t zada :
"En la Ciudad de Al icante á ocho d las del mes de Mayo de mi l
se tez ien tos t r en ta y ocho á e I S r . D r . Don An ton io Sau r ín Pa lm i r
y Ve ras te igu i , Canón igo Doc to ra l de l a San ta f g l es ia de o r i hue la ,
Juez subde legado de l a San ta C ruzada , y po r l os I I t s S res . Deán
y cav i l do de d i cha San ta I g l es ia en Sede Vacan te , V i s i t ado r
general de las de Ia Ciudad de Al icante y su par t ido. Haviendo
v i s to l os mo tes con ten idos en es te L ib ro D i xo , es ta r en Ia dev ida
1"27
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i ¡ ^ a t t e s
forma, y mandó se cont inuen en }a misma. Var iando solo e} ld ioma
esc r i b i éndo los en cas te l l ano pa ra ob ia r l os i nconven ien tes que de
Io contrar io se pueden segulr . Asi Io proveyó y mando en Auto de
V i s i t a d e q u e C e r t i f i c o = A n t e m i = D r . A g u s t i n B e r n a b . u S r i o =
R u b r i c a d o " . ( F . F i g u e r a s , L 9 2 9 ? , P S ' 2 3 0 ) '
sembla que 1a tasca que va encetar aquest v is i tador , Ia
reemprendre el bisbe dos anys més tard en comenqar
real i tzar a lgunes v is i tes pastora ls a les seues parróquies '
u l t ra I ' exemp le esmen ta t de Ia pa r róqu ia d tE IX , aques t
b i sbe 'unsmesosabans , j ahav iapassa tpe r l aco l . I eg ia ta
de sant Nico lau a Ia c iu tat drAlacant , on en una act i tud
mo l t més be l . I i ge ran t , op ta pe r una pos i tu ra pun i t i va . A i x í
un document de I 'esglés ia de sant Nico lau es declarava en
con t ra de I ca ta lá d raques ta manera :
, ,En Ia Ciudad de Al icante á veinte y t res días de1 mes de l {arzo
d e m i l s e t e c i e n t o s q u a r e n t a a ñ o s . E l l t m o . S r . D . J u a n E l í a s d e
Terán ob i spo de o r i hue la m i seño r . v l s to y reconoc ido es te L ib ro
de Bap t i zados , e t c . su I g l es ia Co leg ia l de Sn ' N i co lás de es ta
C i u d a d , m a n d o q u e d e s d e a h o r a e n a d e l a n t e s e e s t i e n d a n } o s m o t e s
en l d i oma Cas te l l ano , con l as exp res iones y f o rma l i dades
p r e v e n l d a s e n l a s v i s i t a s a n t e c e d e n t e s , c o n a p e r c i b i m i e n t o d e
gu€ r po r cada Mo te que se ha l l ase esc r i t o en va lenc iano se rá
mul tado eI cura ó Teniente que le hubiere escr i to ' en una l ibra
de esta Moneda para eI gasto de Cera del Al tar del ssmo'
S a c r a m e n t o . A s i l o p r o v e i ó y f i r m ó e l o b i s p o m i S r . d e q u e
c e r t ! f i c o . = J u a n E l i a s , o b p o . d e o r i h u e l a = R u b r i c a d o " . ( F .
F igue ras , 1929? o P . 229 \ '
Aquesta d isposic ió puni t iva per par t de l b isbe so ls es pot
comprendre tenint en compte que aquests manaments de
p roh ib i c i óde ] . ca ta l ae ren re j . nc i den t s ' j aques 'hav ien fe t
en f f -1as v is i tas antecedentes, , , com ja assenyala e l document '
I a i x i se r i a seguramen t , pe rqué en I t a l t ra .pa r róqu ia
va
a
1 , 2 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n t t a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
a lacan t i na , I ' esg lés ia de San ta Mar ia , )a hem v i s t com dos
anys abans ja es prohib ia I 'ús deI cata lá de forma
exp l í c i t a .
CaI assenyalar , perór gu€ e l cas del manament de Ia
subst i tuc ió de l lengua en la capi ta l de Ia governació i de
1a d ióces i , O r io la , és p rou d i f e ren t . En l a seu de l b i sba t
e ls esdeveniment sravancen respecte de Ia resta de Ia
d iócesi uns 36 anys, ja que l rabandonament de] cata l -á en
1 'adm in i s t r ac i ó ec l es i ás t i ca es f a o f i c i a l e l L704 , f i ns i
to t abans de Ia desfeta drAlmansa i de la promulgació deI
Decret de Nova Planta. En concret , fou e l - capi to l
cat redal ic i , que t ingué l - Ioc e l 2 de gener de L7O4, e1 que
acordá adoptar e l caste l lá per a Ia redacció de Ia seua
documentac ió, ja que era aquest I t id iorna del Sant of ic i , de
l -a cu r ia ec les iás t i ca i de Ia res ta de l es esg lés ies (F .
F igue ras Pacheco , L929? , p . 229 ) . T t a i xó no obs tan t , ca l
cons ide ra r aques ta dada com una rnos t ra de t t f i de l i t a t a
1 'o f i c i a l i t a t de Ia l l engua ' r , en pa rau les de V . P i ta rch , j a
que s i es conservava eI L704, voI d i r que eI cata l -á encara
perdu rava en l t ad rn in i s t rac ió ec les iás t i ca de l a d ióces i m ig
segle després drhaver estat subst i tu ida a causa de Ia
repoblac ió murc iana de mi t jan segle XVI I .
Malgrat to tes aquestes prohib ic j -ons, i com que l -a
jur isd icc ió ec l -es iást ica es quedava a l - marge de les
d i spos i c ions de l a j u r i sd i cc ió c i v i l , com e I Dec re t de Nova
Planta, a lguns capel lans cont inuen escr iv j -n t en cata lá uns
anys després. Segurament e l - desconeixement del - caste l lá ,
o eI costum --o habi tu t - - de mol ts anys escr iv in t en cata lá,
o l rescassa impor tánc ia de Ia documentac ió que redactaven,
ser ien les raons més provables per a just i f icar l -a
L 2 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n í M a s i M i r a t l . e s
con t i nuac ió de1 ca ta la en e l s anys pos te r i o rs a1 1740 . Hem
de teni r en compte que a vegades e1 canvi de } lengua en
alguns arx ius respon a causes tan s imples com la conej -xenga
i e I nombre de cape l l ans d runa esg lés ia .
Sens dubte, la imposic ió b isbal ob l igar ia , peró segurament
a ixó no va ser suf ic ient per a fer desaparé ixer la
consciénc ia I ingüis t ica que encara perdurar ia en a lguns
capel lans. Nrés una prova un dels punts que e ls d iputats de
I tan t i ga co rona d tA ragó van exposa r e l L760 a Car les I I I en
un r rMemor ia l de greugesrr . En aquest punt es demanava que tot
e l c lergat en genera l procedis de les ter res autóctones,
entre a l t res raons perqué
" F o r a d ' a q u e s t e s l l e i s g e n e r a l s , n ' h i h a u n a a l t r a d ' e s p e c i a l i
més pode rosa , que ob l i ga , a Ca ta lunya , Va lénc ia i Ma l1o rca , que
e Is b i sbes , i e l s c l e rgues de l - es pa r róqu ies , s i gu in o r i ünds o
cr iats en aquestes regions. Perqué segons hem di t , aquí es par la
una l lengua par t icu lar" . (E. Moreu Rey, EJ "Memor ia l - de greuges, ,
d e L 1 7 6 0 , B a r c e l o n a , 1 9 6 8 , p . 3 5 , a p u d V . P i t a r c h , 1 9 8 0 , p . 7 3 ) " .
Amb tot , peró, acabar ia per imposar-se, com era 'dresperar ,
Ia ideologia dels borbons decid ida com estava a subst i tu i r
e I ca ta lá de to tes 1es admin i s t rac ions i d ' imposar e l
caste l - l -á . Per a ixó, encara uns anys després es torná a
ins i s t i r en I ' abo l i c i ó de l ca ta l -á pe r m i t j á de d i ve rses
dispocis ions, la més impor tant de l -es quals fos la Reia l
Cédul -a de Car les I I I , publ icada eI 23 de juny de L '7 68 ,
recomanant Lrús exc lus iu del - caste l lá per a uni formi tat de
tota Ia documentac ió, prec que fa extensib le també a lst t . . .ord inar ios Diacesanos para que en sus Cur ias se actue
en l engua cas te7Lana . . . r r . (F . Ca r re ras , 1 -922 , p . 641 - ) .
t -3 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a
Aixó no obstant , haur íem de comparar Ia s i tuac ió que es
c rea r ia en cen t res ec les iás t i cs com e l d tE1x , A lacan t o
Or io l -a , on eI nombre de capel lans en una parróquia ben fác i l
podia passar de la v in tena, enf ront de les esglés ies rura ls
amb un o dos capel lans. Aquesta d j - feréncia rad icar ia en e l
fe t que Ia subst i tuc ió l ingüis t ica era més fác i I en
parróquies amb un e levat nombre de membres, ja que en mol ts
cas,os la redacció de la documentac ió anava a cárrec del
v i ca r i , €1 rac iona l o e l sac r i s tá , i a i x Í es t rac tava
únicament drocupar en aquestes tasques a ls que dominaven
I tescr ip tura en caste l lá . PeI contrar i , i com ens han
informat també13, € i l l -es esglés ies d. run capel lá , € I canvi
de l lengua depenia del coneixement del caste l lá de 1 'ún ic
membre ec les iást ic , que havia de fer f ront , a més, a por tar
endavant tota l-a maquinária burocrática que creava
l t esg lés i a (Vegeu A . V i l a MORENO, I 98O, p . 2L9 ) .
Un cap í to l a pa r t , i semb la que més d i f í c i l d ' esb r ina r , d ins
d ragues ta aná l i s i de l -a l l engua ec les iás t i ca , €1 fo rmar ia
I tes tud i de l a l l engua de l s cape l l ans en e l n i ve l l o ra l i
no en l resc r i t , l a l l engua de Ia p red i cac ió . Hem
drassenya la r en p r imer l l oc que r r l a p red i cac ió e ra un
component r igorosament independent dins del- corpus global
l i túrg ic , gue es componia dra l t res par ts a lhora
independen ts " (C . Ba t l l e i Ra fane l l Va l l - L lose ra I L989 , P .
27L ) . Aques ta con f i gu rac ió poss ib i l i t ava gu€ , a l - marge
dru t i l - i t za r e I 1 la t Í en ague l l es pa r t s més es te reo t i pades ,
la predicac ió es fes en una a l t ra 1 lengua, eI gue no sabem
és en quina de les dues: cata lá o caste l lá . Aquesta e lecc ió
13 . P " r exemp le , I ' ún i c cape l l a d ' una pe t i t a es lgés ia de l es va l l sdel Vinalopó avisa aI marge de la documentació dels quinque Tibr í que,malgrat e l manament del seu b isbe d 'usar únicament e l caste l lá ' e l lsegu i rá esc r i v i n t en ca ta lá pe rqué descone i x I ' a l L ra I l engua . Ag raescaquesta in formació ora l de Rafael Navarro Mal lebrera.
t_3 t-
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t l . e s
també podia anar en concordáncia amb e l - capel lá que I i
correspongués of ic iar aquesta par t , ja que podien ser
cape lJ -ans d i f e ren ts .
Segurament , ser ia e l caste l lá la lJ -engua de la major par t
de l es i n te rvenc ions de l s cape l l ans en l -es t rones , a i x í
a lmenys ho hem de dedui r a par t i r de to ta 1a j -n formació que
hem recol l i t . Sense anar més l luny, sabem que a pr inc ip is
de1 segle XV va veni - r a Elx sant V icent Ferrer , €1
predicador que fent ús del cata lá era entés en l l -ocs amb
par lan ts d runa a l t ra l l engua . També ten in no t i c i a que a
f ina l -s deL mate ix segIe, €1 1,484, vá estar predicant un
f rare caste l lá sobre la santa croada14.
Fac to rs com I ' o r i gen cas te l l á de Ia ma jo r pa r t de capeJ - Ians ,
Ies act i tuds favorables de la d iócesis envers l -a lJ-engua
cas te l l ana , e I p res t i g i d raques ta l l engua davan t
d t i ns t i t uc ions com Ia Inqu is i c ió i a l t r es que j a hem
desplegat a l - I larg draquest capí to l , ens fan suposar , amb
poc marge drerror , gue en eI segle XVI I e l - caste l lá també
s tu t i l i t zava en e l s se rmons .
I s i amb e ls sermons només podem formular h ipótes is , no és
eL cas dels t tMandatos de Vis i ta t t que estan escr i ts sempre
en cas te l l á . A pa r t i r de L6O7 conse rvem en l ra rx iu de Ia
bas Í l i ca de San ta Mar ia d 'E Ix l es ac tes de l es v i s i t es
pastora ls que real i tzaven eIs d i ferents pre lats a Ia
parróquia i que després drhaver redactar l -a s i tuac ió
mate r iaL i económica de I t esg lés ia , sempre acabava I rac ta
14. eI mateix autor ja comenta que aquest fe t "Ref l e ja así mísmo fapenetrac ión de 7a cu.Ttura casteLLana -en este caso a t ravés de lap a l a b r a h a b L a d a , d e L a p r e d í c a c i ó n . . . " , J . H i . n o j o s a , ( 1 9 9 0 , p . 4 2 4 ' t .
L32
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E t x e n I ' e d a t m o d e r n a
amb un conjunt de manaments. Aquests manaments eren després
l l eg i t s en I ' o fe r to r i de Ia m issa ma jo r pe r a assaben ta r
tots e ls fe l igresos, i - segurament Ia seua lectura es
real i tzar ia en la mate ixa l lengua en qué estaven redactats .
Druna banda ten im eI test imoni de1 canonge Bernardo Aldrete,
rea l - i t za t e I l - 606 i ana l i t za t pe r Joan Fus te r ( 1969 r p .
1 -85 ) , on a f i rmava que :
"En Ca ta luña , y más en e l Re ino de Va lenc ia , t odos l os se rmones
se hacen en romance , e l cua l saben y hab lan todas l as pe rsonas
que son de a lguna sue r te , s i b i en l a gen te o rd ina r i a usa Ia suya
na tu ra l ca ta lana , d i ve rsa de Ia nues t ra "
No és que eI cata la desaparegué completament de1 regis t re
o ra l ec les iás t i c , t ambé ten im no t í c ia d ra lgunes p red i cac ions
real - i tzades en aquesta l lengua, peró sembla que Joan Fuster
l -es enquadra en l -es excepcions. Quan es vo l ia ce lebrar
a lguna festa o a lguna commemoració autóctona o loca1 era
aleshores quan es fe ia eI sermó en la l lengua vernacla¡ uD
preceden t , po tse r , de 1 tús d ig lóss i c de l a 1 lengua . Com
també ho semblava e1s sermons que es pronunciaven en cata lá
ja que ex is t ia eI tóp ic que aquesta era una r r l lengua
apostó l icarr perqué sant V icent Ferrer va predicar en aquesta
l lengua arreu drEuropa i era entés per to ts e1s seguidors.
Dra l t ra banda , i segu in t t ambé l , t aná l - i s i r ea l - i t zada pe r Joan
Fuster , ve iem com eI va lenc iá mai no va ser l -a l lengua de
l -es p regá r ies j a que e l s va lenc ians r rde d i r - l es en l l a t i ,
com e ra cos tum en 1 tEda t M i t j ana , passa ren a d i r - l - es en
cas te l l á , €D e I seg le XV I o en e l XV I I " . Davan t d 'aques ta
rest r j -nc ió de Ia 1 lengua, so ls reserva a1 cata lár r l rensenyament del catec isme - - i encara no sempre-- i e I
L 3 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
r i t ua l de l - s sag ramen ts r r ( J . Fus te r , 1 -968 , p . l - 98 )
Realment Fuster no anava mol t er rat quan cre ia que
l rensenyament del catec isme no sempre era en l -a l lengua
ve rnac l -a . A lmenys , a i xó hem de dedu i r de l cas conc re t d rE Ix ,
on sabem per un manament que contenia una v is i ta pastora l
de t75 l que e l s cape l l ans l l eg ien a l s x ique ts e I de l pa re
R ipa lda , j esu i ta to ledá , au to r de d i ve rsos ca tec i smes , d .e1s
qua ls sabem que e I L746 se rn t radu Í un a l - ca ta lá , t o t i que
no c reguem que fos aques t I ' u t i l i t za t pe l c l e ro e1xá de
mi t j an seg le XV I I I .
I to t a ixó, encara que més av iat ca ldr ia esperar un
pos i c ionamen t f o rga d i f e ren t pe r pa r t de I 'Esg1és ia . Joan
Mart i op ina, p€r exemple, gü€ davant de ls nous vents que
co r r i en en Ia cen tú r i a de Ia I I . l us t rac ió con t ra r i s a
I tEsg Iés ia , aques ta es veu r ia ob l i gada a t t f e r p rose t i t i sme -
- se rmons i ca tec i smes en ca ta l á . r r ( J . Ma r t Í , L989 , p . 73 ) .
E l que s i sabem ce r t és que e I mes de j u l i o l de L76O e l s
representants de les ant igues c iu tats de Ia Corona dtAragó -
-Saragossa, Barcelona, Valéncia i l ta l lorca-- presentaven un
memor ia l a l re i Car les I I I en l -es úniques cor ts que van
convocar . En aquest memor ia l e ls d iputats t ransmet ien aI
monarca Ia seua protesta per I rús de la l lengua caste l lana
que fe ia e I c le rga t en genera l , esg r im in t , a més , . com a
argument I ragrav i cornparat iu que es produia ent re e1s
fe l i g resos de l es Índ ies , on e l s cape l l ans hav ien d ren tend re
i pa r la r l a l l engua d 'aque l l s l l ocs , i e l s d raques tes te r res
on e l s cape l l ans fe ien poc es fo rq pe l ca ta lá . E I memor ia l
fent ús tarnbé druna cer ta i ron ia, acaba p lante jant que
tt íQuanto convendria que 7os obispos asi en Las Indias como
L 3 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E l x e n [ ¡ e d a t m o d e r n a
en España, no teniendo e7 don de Las
l-os apóstoles, habTaran l-a Tengua de
( C i t . p e r F . F e r r e r , 1 9 8 6 , p . 3 4 ) .
Tenguas que tuvieron
sus f e I i g reses . . . J r l
MARC LINGUISTIC
4 . 1 E l c o n t a c t e a m b e l - c a s t e l l á
A les comarques del sud del PaÍs Valenciá e l - cata lá ha estat
una l lengua que ha hagut de conviure sempre amb eI caste l lá
en cer ts ámbi ts dtús. Sembla que l -es caracter is t iques
pol í t iques de l -a pre-conquesta just i f icar ien, a lmenys en
par t , Ia cohabi tac ió drambdues l lengües. Pr imer e l t ractat
de Cazo la (LL79) , desp rés e I t rac ta t d 'A lm i r ra
f i na lmen t , e I t r ac ta t de To r re l l as , van poss ib i l i t a r una
zona de f rontera i de contacte-entre l -es dues l lengües.
En aquest context po l i t ic ens t robem ja amb una gran
quant i ta t de pr iv i leg is i d 'a l t res documents redactats en
caste l - Iá . Durant e I segle Xf I I , i mentre EIx per tany ia a la
corona caste l lana, la comarca era senyor ia de Don Manuel
i més tard de f in fant Don Juan Manuel (Vegeu A. Ramos,
1970) . Aques ta pe r t i nenga poss ib i l i t á , €D g ran mesura ,
1 'apa r i c ió d ra lguns func iona r i s amb co rnpe ténc ia l i ngü i s t i ca
caste l lana, ja guer a lmenys aquests hav ien de saber
in terpretar to ta Ia documentac ió eü€, des de CasteI la ,
env iava l a nob l -esa cas te l l ana (Vegeu F . G imeno , 1 -983 , on
s ranaL i t za una va r iab le cas te l l ana en un l l i b re de
pr iv i leg is re ia ls concedi ts a Alacant i a Or io la durant e l
seg le X I I I ) .
1 3 5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n í M a s i M i r a [ [ e s
De tots és sabut que amb eI canvi de d inast ia i l 'apar ic ió
de ls T ras támares l t any L4 I2 r €s de i xava Ia po r ta obe r ta
perqué la l lengua caste l - lana st in t roduís en la casa re ia l
cata lana. Aquest és un a l t re esdeveniment h is tór ic que
repercut i rá en eI l larg procés encetat de penetrac ió del
caste l lá en Ia corona cata lano-aragonesa. El - procés
s f i n j - c ia rá pe r l a cú r ia re ia l . Pe r a F . Car re ras (L922 , p .
631-) ja és un exemple prou s imptomát ic d 'aquesta nova
act i tud que va adoptar la corona e l fe t que ja , a f ina l -s de l_
segle XV, Ferran eI Cató l ic es d i r ig i ra a l -s va lenc ians en
l lengua caste l lana; era, per a aquest estudiós, € I pr imer
re i que ut i l i tzava eI caste l lá amb e ls va lenc ians.
Després de Ia corona, €1 procés cont inuará per la noblesa
més immediata. Av iat aquesta nova I lengua desper tará
l - t in terés i la cur j -os i ta t en uns ambients soc ia ls que havien
descober t un cer t regust per to t a I Ió que provenia de
Caste l la . A més a més, la l lengua esdevingué un t re t
d i ferenciador ef icaq per a manteni r les d is tánc ies amb l -es
al t res capes soc ia ls .
Com ja hem di t , Ia conf luéncia l ingüis t ica de to tes dues
J- Iengües ha ex is t i t sempre en cer ts n ive l - l -s , sobretot en e l -s
formals, com ara en a lguna documentac ió escr i ta . En aquest
aspecte, hem d 'afegi r la impor tánc ia que h i t indr ien e ls
notar is ls , ja que com a func ionar is públ ics haur ien
aconsegui t , amb tota seguretat , cer ta competéncia per a Ia
redacció de documentació tant en l lengua catalana com en
cas te l l ana .
15. Sobre eI paper del notar i en Ia regular i t zac ió l ingüist icav e g e u M . F o n o l l o s a , e t a J . ( 1 9 8 6 ) .
l_3 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n 9 ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a mooerna
També sabem que Ia noblesa fou el següent estament que va
fer ús del - caste l lá com a l lengua própia. Aquesta noblesa,
per t ransfuguisme l ingüíst ic , i sobretot per Ia procedéncia
--major i tár iament forana-- , va co l . l -aborar també
a in t rodui r e I caste l - Iá en aquestes ter res, a fer normal e I
seu ús per aquestes la t i tuds i , a més, a in t roduj , r - lo en una
societat que havia estat genera lment cata lanopar lant f ins
a lesho res .
Tots e ls in for tun is que a pr inc ip i de l segle XVI comengar ien
a caure sobre eI cata la - - l ter róniament anomenada decadéncia
l i t e rá r i a , e l s p r imers i n ten ts de secess ion i sme l i ngü i s t i c ,
e t c . - - s tan t i c i peD, pe r d i r -ho d ra lguna manera r € r r uns
quan ts decenn is a Ia c iu ta t d 'E l x . A f i na l s de ] seg le XV ,
o més concretarnent to t just encetada la década de i "47O,
apare ix una pr imerenca noblesa en aquesta comarca - -e l_s
Cárdenas-- que es va establ i r e l L47L, noblesa c larament
d ig lóss ica a causa de Ia seua procedéncia caste l l -ana.
L tapa r i c ió d runa nob l -esa cas te l l ana en Ia soc ie ta t e l xana
t indr ia , sens dubte, conseqüéncies l ingüíst iques, a lmenys
en a lgunes determinades capes soc ia ls i , sobretot , €D
I res tamen t ec les ids t i c . I és güe , óbv iamen t , s i e I senyo r
feudal , güe representa la just Íc ia i l -a jur isd icc ió c iv i l
i c r iminal i que, a la vegada, és e1 propietar i ú t i l i
d i recte de la comarca, vo l ia contro lar to tes 1es seues
terres, estava c lar que la documentac ió que es re lac ionava
amb 1a seua admin i s t rac ió hav ia d resc r i -u re rs en cas te l l á
(Vegeu P . Ru i z To r res , I 981 - t p . 50 ) . D ra l t r a banda , aques t
fe t no suposa avui cap novetat per a Ia h is tór ia de Ia
l l engua ; l r a r i s toc rác ia fo rana , com ja hem d i t , ens hav ia
acostumat a ompl i r les prestatger ies dels arx ius amb escr i ts
L37
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
redactats en caste l lá , ta I i com podem comprovar en
consu l ta r I a documen tac ió de 1 'a rx iu de l a bas i l i ca d 'E l x .
Per exemple, la correspondéncia que mantenia eI senyor
feuda l amb I tEsg lés ia s resc r i v i a to ta en cas te l l á .
Aixó no obstant , no fou so ls aquesta famíI ia de ls Cárdenas
1a que va in t rodui r i va fac i l i tar l 'ús del - caste l lá a la
comarca del Baix Vinalopó. Amb eI pas del temps - -e1 segle
XVI I - - i amb unes condic ions favorables per a l - reconomia
1ocal , unes quantes fami l ies van comengar a ascendi r
soc ia lmen t , i , a poc a poc , asso l i r en un cons ide rab le poder
económic. Eren fami l - ies que procedi -en dtant ics caval lers
medievals que ara havien aconsegui t grans propietats de
te r res i , a lho ra , de t i t o l s nob i l - i a r i s . Es t rac tava de
coqnoms ben coneguts en Ia h is tór ia locaI - -Vai I l -o de
L lanos , Or t i z , San tac i l i a , M i ra l l - es de Imper ia l , Pe rp i -nyá ,
Ma l l a , So le r (P . Ru iz , 1 -981 , t p . 2L4 ) . Aques ts van ocupar ,
lóg icament , e ls cárrecs més re l levants d ins de la v ida
mun ic i -pa1 i ec les iás t i ca d 'E Ix .
D ta l t ra banda , I tEsg lés ia no escapar ia a aques tes
inf luéncies l ingüis t iques, n i es mant indr ia a l iena a to ta
aquesta pet i ta noblesa. EI contacte amb e ls propietar is es
fe ia inev i tab le per to t t ipus de raons. Cal pensar només
gue, tant un grup com I ra l t re , compart ien mol ts de ls
in teressos económics i soc ia ls . Óbviament és fác i1 dedui r
que aquesta nova noblesa, de procedéncia major i tár iament
1ocal , €s farn i l iar i tzar ia gradual rnent amb Ia l lengua que
par laven e ls Cárdenas.
És durant aquests quasi dos segles en qué Valéncia
representa I rhegomina en la zona cata lanopar lant , quan es
1 _ 3 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g Ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t í c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
produeix eI nou v i ra tge de la I lengua cata lana. Hem
dresmentar ac i e I fe t que durant aquests quasi dos segLes
hi ha uns impor tants esdeveniments h is tór ics que
repercut i ran en la soc ietat i , óbv iament també, €t la
l lengua. En un pr inc ip i ja hem assenyalat e I canvi de
d inas t i a en l a casa re ia l ca ta lana , on a pa r t i r de p r i nc ip i
de1 seg le XV , s r i n t rodue ix Ia casa de l s T ras támares , f am i l i a
pe r tanyen t a Cas te1 la , i amb e l l s , es poss ib i l i t a rá més ta rd
l raccés de l cas te l - l á a Ia monargu ia , i pe r ex tens ió , a Ia
noblesa, c lasse que amb e1 t r iomf de les Germanies de
pr inc ip i deI segle XVI ac lar i més Ia seua adscr ipc ió
l ingüÍst ica caste l lana. Aquest pr imer contacte amb la corona
cas te l - l ana va se r I t i n i c i d run con t i nu de nous en l l agos . Més
tard constatem la unió de les dues corones amb e l casaments
dels Reis Cató l ics i després, per a conf i rmar aquests
en11aqos , l r apa r i c ió de l s nous v i r regna ts anomena ts pe r I a
nova casa d inást ica dels Austr ies.
Per acabar aquest punt , hem drassenyalar també e l - canvi
d 'or ientac ió l ingüis t ica que pren 1a I lengua cata l -ana a
par t i r de l segJ-e XV. Durant I 'época medieval podr iem di r que
eI cata l -á mantenia mi l lors re lac ions amb les I lengües
ga l . l o román iques , f i ns i t o t , €h mo l t s casos , aques tes
l lengües f ranceses serv ien aI cata lá com a model - l ingüis t ic
en mol- tes de les seues so luc ions. Aquesta época co inc id ia ,
per una banda, amb l rassol iment de l testándard que creá Ia
Cancel - Ier ia re ia1, í , a més, arnb la uni formi tat l ingüis t ica
del cata lá amb e l tóp ic l ingüís t ic de no poder-ne
dj - ferénciar en la documentac ió cap t re t d ia l -ecta l . Per una
al - t ra banda, eren e ls segles en qué Ia c iu tat de Barcelona,
seu de l -a Cancel ler ia per a leshores, es mantenia com a
capital o com a ciutat hegemónica no sols de Catalunya sinó
L39
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a
A par t i r de to ta aquesta s i tuac ió és quan es produeix , com
ja hem esmentat , e l v i ra tge del cata lá cap a les propostes
j -be ro román iques . D 'una banda , I ' hegemon ia po l i t i ca de
Valéncia suposa també I 'hegemonia l ingüis t ica i , per tant ,
Ia c i -u tat eu€, contrár iament aI que srha defés f ins ara,
s te rege ix com Ia impu lso ra de l es i nnovac ions l i ngü Ís t i ques
de l ca ta lá , s i t uac ió , a més , a favo r ida pe l nou con tex t de
conv i vénc ia amb e l cas te l - I á , I l engua que s rhav ia i n t rodu i t
forga en e l - cap i casal . Cal també recordar eI per iode
d tesp lendor i d rexpans ió en qué es t robava l a l l engua
caste l - lana durant e l - segle XVI . Les conseqüéncies d 'aquest
per iode sobre la l lengua cata lana ja són prou conegudes,
conseqüéncies a més que es van estendre a par t i r de
Va1énc ia . És , p€ r t an t , éh aques ta época quan s t i n i c ia
I tan i ve l l amen t i 1a i n f l uénc ia , sob re to t en I raspec te
morfos intáct ic , de l nou cardcter iberorománic que enceta e1
cata lá, encara que en l raspecte léx ic es conserva més e l -
ca rác te r ga l . l o román i c (Veg . c . Co lon t I 976 ) .
4 . 2 E l - c o n t a c t e a m b e l l l a t i
Canv ian t a ra l ' aná l i s i cap a l t a l t r a l l engua , hem de fe r
referéncia a l 1 la t i , la l lengua de Ia cu l tura i de Ia
documentac ió jur íd ico-admin is t rat iva per exceI . Iénc ia durant
I t eda t m i t j ana . Conc re tamen t , t o t s e l s documen ts de l ra l t a
edat mi t jana eren redactats exc lus ivament en I Ia t í . A causa
d'aquesta re l leváncia, e l l1at Í segui rá perv iv in t durant uns
quants segles més en els ámbits administratius i culturals
de la soc ietat de Ia baixa edat mi t jana, encara que ja
comencen a aparé ixer en e ls d iversos documents par ts com eIs
noms i cognoms, o topónims, o x i f res, o determj-nats mots en
1 4 L
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t l e s
I es d i f e ren ts l l engües vu lga rs (Vegeu S . So lé , L982) .
En canvi , a par t i r de Ia centúr ia catorzena e l -s notar is
comencen a redactar en cata lá, l lengua que ani rá estenent-se
en la major ia dels documents a par t i r de l - segle XV. Tot i
a ixó, Ies dues l lengües perduraran encara juntes en mol tes
ocasions, f ins i to t en un mate ix document podia aparé ixer
en l es dues l l engües . L re lecc ió d 'una l l engua o l - t a l t ra
venia determinat segons la natura deI document o del
so l - . l - i c i t an t .
En e ls documents draguest per iode redactats en cata lá ve iem
Ia s i tuac ió inversa a l - resmentada en e1 parágraf anter ior .
L tesc r i t es redac tava en ca ta lá , men t re que Ia da ta , a i x i
com un gran nombre de fórmules estereot ipades dtaquest
reg i s t re admin i s t ra t i u , es redac tava en 1 la t Í . A més a més ,
Ia perv j -véncia del - I la t i es pro longará tarnbé per mi t já de
cul t ismes i a l t res in f luéncies s in táct iques, durant uns
quants segles més en e ls reg is t res més formals de les
1lengües neol - Ia t ines.
Per to t agó, assenyalem ac i gu€, a més de Ia cohabi tac ió amb
el caste l lá , no hem drobl idar tarnpoc eI contacte del - cata lá
amb eI l la t i . Aquesta l lengua pren un ressó especia l en
aquest ámbi t d tús concret , ja que e l - 1 la t í es podia
cons ide ra r com Ia l l engua o f i c i a l d ins de I 'Esg lés ia . A més ,
grác ies a aquesta inst i tuc ió e l l la t Í ha perdurat durant
tants de segles, f ins i to t després de 1a const i tuc ió de les
1lengües romániques.
Ja hem ind ica t que e l - l - la t i va ser duran t l ra l ta edat
mi t jana la l lengua exc l -us iva de Ia documentac ió ju r id ico-
L42
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E i x e n moderna
admin i s t ra t i u a causa , sob re to t , de l a i n f l uénc ia de l a
cúr ia romana en les cancel ler ies auropees a par t i r drunes
normes d tes t i l , Fo rma d i c tand i f i xades pe l papa Gregor i V I I I
en e l - segLe X I I (Vegeu M. R . Sas t re , l - 989 ) . Més ta rd , en l a
baixa edat n i t jana, i quan les l lengües romániques apare ixen
en la documen tac ió j u r íd i co -admin i s t ra t i va , e I l l a t í , pe ró ,
no es bande ja to ta lmen t , j a que mo l t s d raques ts documen ts
es conserven amb una vers ió l la t ina i una a l t ra en
románi-ca16.
Dra l t ra banda , € l paper rea l i t za t pe r I a Cance l l e r i a re ia l
a pa r t i r de l - seg le X IV en l ' a tenc ió a Ia co r recc ió i a I a
cu ra es t i l í s t i ca , t an t de l l l a t Í com de l ca ta ld , és , sens
dubte, de gran impor tánc ia per a l rev i fa l lament de l I Ia t í
en to t s e l s ámb i t s admin i s t ra t i us de l a Corona d rA ragó" A
més a més, aquest ambient favorable aI prest ig i l ingüis t ic
de1 l la t i s raccentua encara més amb l -a in t roducció en la
nostra cu l tura dels corrents cu l tura l -s humanist ics i ta l ians
i , més tard, amb e l Renaixement .
Tant l rhumanisme com el Renaixement subrat l len eI
considerable va lor de Ia cu l tura del món cIáss ic , i per
tant , d€ ret ruc, de la l lengua emprada en aquel I context
soc ia } an t i c . En aque l l - amb ien t i n te l . l ec tua l , t en im , d runa
banda, gue Ia nobl -esa s ' incorpora amb tota fac i l i ta t a l - món
cul tura l i l i terar i caste l lá , a f i de segui r e I corrent
i n te l . l - ec tua l de Ia seua c lasse homó loga cas te l l ana i
d raconsegu i r un t re t d i f e renc iado r amb les a l t res c lasses
vengudes en l a German ia . D ra l t ra banda , t en im e I món
académic i par t de 1a burgesia que adopta e l l la t í com a
1 A' - " E 1 s F u r sque després de Ia^ 1 ^ ^ + ^ 1 \q r 9 e L a a 4 .
del regne de Valéncia podr ia ser-ne un bon exemple jaredacc ió p r imera fe ta en l l a t í es va t r adu i r més ta rd
L43
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
nova express ió del món universal is ta que vo len t ransmetre.
Draques ta manera , I respa i de l ca ta lá va redu in t - se a poc a
poc i perdent e l protagonisme socia l que en segles anter iors
havia ocupat .
Aquesta bara l la a t res bandes per a ocupar e1 mon cul tura l
i l i terar i durant e I segle XVI es ref lecte ix per fectament
amb la producció b ib l iográf ica produida a Valéncia en eI
pe r iode comprés en t re 1 -474 i L564 . P . Be rge r (L982) ha
estudiat aquest fenomen de Ia decadéncia del - cata lá com a
l l engua l i t e rá r i a i n rha t re t , f i ns i t o t , e1 pe rcen tage que
aconseguej -x cada l lengua en les d i ferents etapes on va
demostrant la daval lada de produccíó l i terár ia en l lengua
ca ta lana , l r augmen t i es tab i l - i t a t de l es ob res esc r i t es en
l - l a t Í i I ' augmen t pau la t i u de Ia p roducc ió b ib l i og rá f i ca
cas te l l ana .
Aques ta d i ve rs i t a t t r i l i ngü i s t i ca a1 s i de I ' admin i s t rac ió
ec les iást ica provocar ia , sense dupte, amb e l pas del temps
1es normals confrontac ions i les óbv ies s i tuac ions de
b i l i ngü ísme - -o t r i l i ngües amb e1 cas te l l á - - , és a d i r , de
re l -ac ionar a cada l lengua una func ió determinada, més o
menys formal- en re lac ió a Ia r rcategor iar r de Ia 11engua.
Aquestes d iverses func ions les assenyala Al fonso Vi l -a en les
admin is t rac ions parroquia ls i les d is t r ibueix de la manera
següent :
" como h ipó tes i de t r aba jo se puede aduc i r I a ex i s ténc ia de
dig los ia para los documentos emanados de Ia Cur ia. De esüe modo
e l l a t í n se r i a l a l engua p r i nc ipa l y en e I I a se redac taban l os
esc r i t os dogmát i cos mora les o j u r i d i cos . E I cas te l l ano ya se
emplea para documentos dest inados a los párrocos en general
(desde f i na les de } qu in ien tos ) , m ienü ras que Ia l engua reg iona l
L 4 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t , a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
se rese rva pa ra manda tos d i r i g i dos a l pueb lo e , i nc luso , a l os
m o r i s c o s " ( A . V i l a M o r e n o , 1 9 8 0 , p . 5 2 ' t .
És fo rga s ign i f i ca t i u j a que en e I seg le XV I I , i en op in ió
de mo l t s l i ngü i s tes , l a vá Iua d runa l l engua es mesurava en
re lac ió a 1a p rox im i ta t a l l 1a t í . N 'és un bon exemp1e e I
test imoni que ens deixa Marc Antoni Or t í , güe eI l -64o
defensava Ia modern i tzac i í i I tús de1 va l -enc iá perqué, ent re
al t res raons, aquesta l lengua ten ia també Ia suf ic ient
suscept i l - i ta t per a adoptar préstecs del 1a l lengua l fa t ina:
"que també l -a nostra l lengua, ab Io d iscurs de1 temps se ha anat
po l i n t y en r i qu in t , com La Cas te l l ana , pu i x t é t ambé d i spos i c i ó
per a rebre 1o adorno que a la de Caste l Ia f i comunica Ia
L la t i na , de qué ha p res l o cando r , esp lendo r , os ten ta , y mo l tes
-Áe A6 ^ ' r é t ambé po t va l -e r - se I a nos t ra l l engua" ( J . R ibe l l és
ComÍn , B ibJ iog ra f i a de 7a Lengua Va l -enc iana , t om I I I , seg les XV I I
i X V I I I , M a d r i d , 1 , 9 4 3 , p . 1 0 9 , a p u d J . C o l o m i n a , L 9 8 7 ) .
Amb tot , peró, les l lengües romániques anaven desplagant eI
l la t i de l -a documentac ió admin is t rat iva i jud ic ia l a par t i r
de l - seg le X IV . En l rEsg lés ia , agues t ma te i x p rocés de
reculament de1 l la t í , encara que amb major in tens i ta t que
en e l -s a l t res ámbi ts , és un fe t a par t i r de d iversos
conc i l i s i sob re to t de1 conc i l i de T ren t , o f l l rEsg lés ia
s t i nc l i na pe r l a p red i cac ió i pe r l - ' ús admin i s t ra t i u de l es
l lengües vu lgars, a excepció, c lar está, de l r i tua l - l i túrg ic
que es mant indrá en ] Ia t i .
A ixó no obstant , Ies l Iengües romaniques sof r i ren les
conseqüénc ies d raques ta d ig lóss ia espec ia l . A poc a poc , l es
1lengües es farc i ren de cu l t ismes i l la t in ismes, de
cons t rucc ions d tab la t i u abso lu t , de ge rund i , de pa r t i c i p i s
de p resen ts , i d ' a l t res ca l cs s in tác t i cs , d rexp ress ions
L45
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
I I I LA LIJENGUA DE I I IAD!{ INISTRACIó ECIJESTiSTICA DIEIJX
]-. ELS DOCUMENTS ECLESIASTTCS
Part de la documentac ió que forma e1 corpus draquesta
invest igac ió I rhem obt inguda de I 'arx j -u parroquia l de la
bas Í l i ca de San ta Mar ia d 'E Ix . Aques t a rx iu es t roba en
I ' an t i ga sa la cap i tu la r de l resgJ -és ia , en Ia segona p lan ta ,
i , f ins fa poc, junt a l pet i t museu que e1 Patronat de Ia
Fes ta d tE l x h i man ten ia . L ra rx iu , t o ta lmen t desconegu t - - com
tan ts d ra l t res - - , con té vo ra 2800 documen ts , en t re
manuscr i ts , pergamins i impresos, que des de1 segle XfV engá
s 'h i han recop j -1at .
D ra l t ra banda , hem de d i r que l ra rx iu no será tampoc
1'únic- - es t roba completament desatés per Ies inst i tuc ions
ecles iást iques i c iv i ls . Actualment , peró, es t roba en fase
de cata logació grác ies a l -a tasca gue, de forma a l t ru is ta
i forga l1oable, rea l i tza Lt arx j -ver de l Patronat de l Mister i
d I E l x .
Aquest arxiu
documentac ió.
a rx ius l oca Is
conserva prácticament tota 1a seua
Diguem també eu€, a d i feréncia dels a l t res
ecles iást ics, aquest ha pogut servar-se
L47
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
i n tac te a l s ava ta rs h i s tó r i cs . A i x í , du ran t I a Guer ra
de 1 ,936 , s€ sa l vá de l f oc g rác ies a Ia táp ia que es
la po r ta de Ia sag r i s t i a , l l oc pe r on s rha de passa r
acced i r desp rés a 1 'a rx iu .
1- . - Sacramenta l : contro l admin is t rat iu
reg i - s t res , no t i f i cac ions , exped ien ts , e t c
tots e ls sagraments.
Malauradament no han t ingut aquesta mate ixa sor t e ls a l t res
dos arx ius parroquia ls de Ia c iu tat . Quan vaig in ic iar
aquest t rebal l , i quan vo l ia consul tar e1s a l t res dos
a rx ius , ens assaben tá rem que e I de 1 'esg lés ia de San t
Sal -vador i e1 de 1 'esglés ia de Sant Joan havien desaparegut
tota lment quan incendiaren aquestes esglés ies en la Guerra
c i v i 1 .
A f i de conéixer un poc Ia documentac ió que conté l rarx iu
pa r roqu ia l de 1a bas í I i ca de San ta Mar ia d 'E l x , rep rodu im
les d i ferents par ts de la cata logació que es real - i tza
avu i1 , i dona rem una b reu i n fo rmac ió d 'aque l l s esc r i t s
menys coneguts, per ta l de poder c i tar r €D I 'apar tat
següent , e ls d i ferents models de documentac ió, i re lac ionar-
l os amb 1 rús d runa o l ra l t ra l l engua . Aques ta ca taLogac íá ,
que segue ix e l s c r i t e r i s de J . Sánchez Por tas (1 -985 ) , es
basa en l tor iqen i cont ingut de ls documents i s ragrupen en
t res b Iocs2 :
C i v i I
féu en
per a
sobre eIs
refer i ts a
1 . _ . - ^ ^ - ^AquesEa tascaautor Joan Castaño, en
)- . La ca ta logac ióe l s a rx ius pa r roqu ia l s
que ja hem comentat abans, está, segons e l seuv ies de pub l i cac ió .
segueix mol t de prop la real i tzada també sobred ' O r i o l a p e r J a v i e r S á n c h e z P o r t a s , ( 1 9 8 5 ) .
1 4 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i l , i n g ü í s t i c d e t c a t a l . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E l x e n [ ' e d a t m o d e r n a
2 . - Govern i acc ió pas to ra l :
normes per a1 funcionament
ec l -es iás t i ca .
nonenaments, acords i
de Ia i ns t i t uc ió
3 . - Ad rn in i s t rac ió de béns i r endes : admin i s t rac ió i
comptabi l i ta t de to ts e1s béns i reÉdes que ten ia
1 t esg lés i a .
Sobre aquesta t r ip le d iv is ió , Ia cata logació de to ts e1s
escr i ts s 'ha efectuat de Ia següent manera:
1. SACRAIVIENTAL
1 .1 - . Ba te j os .
L .2 . Conf i - rmaci -ons .
1 .3 . Comp l imen t pasqua l . Pad rons amb Ia re lac ió de
tots e1s ve ins de Ia parróquia. Amb aquests padrons
1 'EsgIés ia contro lava e l compl iment de ls preceptes
pasqua ls de l s seus fe l i g resos .
1 - .4 . Ma t r imon is .
1 .5 . De func ions .
2. GOVERN T ACCTó PASTORAL
2 .L . V i s i t es pas to ra l s .
2 .2 . Aco rds de l - c l e ro .
2 .3 . Con f ra r i es . Documen ts sob re l a cons t i t uc ió , ac tes
i comptes de l -es d i ferents confrar ies que h i hav ia.
2 .4 . Obres p ies . Jun t a I t es tamen t i j us t i f i can ts de
la fundació de I 'obra Pi -a, h i apare ix to ta la
documentac ió que just i f icava Ia seua adrn in is t rac ió i
e l seu compl iment .
L49
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
3 .
A n t o n i M a s i M i r a t I e s
2 .5 . Rac iona l s . Con t ro l s de l es m isses i e1s cu l t es
re l ig iosos. Apare ix també e l nom del capel lá que e ls
o f i c i ava i l - ' es t i pend i que cob rava .
2 .6 . Co r respondénc ia .
2 .7 . D i ve rsos re l a t i us a l gove rn i 1 ' acc i ó pas to ra l .
ADMINISTRACIÓ DE BÉNS I RENDES
3 . 1 . F á b r i c a i j u n t a p a r r o q u i a l
comptabi l i ta t de ls impostos
quant i ta ts que srhan gastat en
3 .1 , .2 . Jun ta Pa r roqu ia l : aco rds que p ren ia l a
junta parroquia l sob re l - ' admin i s t rac ió de ]s
de lmes i sobre Ia de terminac ió de les obres en
1 t e s g l é s i a .
3 . 2 . A d m i n i s t r a c i ó d e I t r r a r r o v a d e 1 r o f i r r . f m p o s t q u e
c o b r a v a 1 t e s g l é s i a d e c a d a a r r o v a d ' o l - i p e r a s u f r a g a r
Ies despeses que or ig inava Ia representac ió de l -a
F e s t a .
3 .3 . Ad rn in i s t rac ió de l a ca rn i sse r ia de l - c l -e ro
3 .4 . Adm in i s t r ac i ó de l pob re .
3 .5 . Amor t i t zac ió " Con t ro I s de l s d re t s
e ls béns i lesdramort i tzac ions que pagaven sobre
p rop ie ta t s que adqu i r i a I ' esg Iés i -a .
3 .6 . P rop ie ta t s .
3 .6 . l - . Capbreus : con jun t de cóp ies
documentac ió notar ia l per a contro lar
quant i ta ts que havia de cobrar I 'esg lés ia
censos , I es rendes , l es emf i t eus i s , e t c .
3 .6 .2 . Reg is t re de censos : admj -n i s t rac ió de l s
censos pe r a reg i s t ra r e l s d ies , e l s mesos , 1es
rendes i les quant i ta ts que cobrava I 'esglés ia.
3 . l - . l - . F A b r i c a :
cobra ts i de les
o b r e s .
de
1es
de ls
1 5 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E i c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
3 .6 .3 . P rocessos .
3 . 6 . 4 . Arrendaments: admin i s t rac ió de l s
immobles que posseia
1 ' esg Iés ia .
3 .6 .5 . Compres , vendes i es tab l imen ts .
3 .7 . Comp tab i l i t a t .
3 .8 . D i - ve rsos d 'admin i s t rac ió de béns i r endes .
4. DOCUMENTACIó ALIENA A LA PARRÓQUIA.
5. DOCUMENTS IMPRESOS.
2. LA MOSTRA
EI co rpus ec les iás t i c t ransc r i t en l rannex d 'aques t t reba l l
está format per un to ta l de 42 documents. Aquests estan
datats ent re eI l -565 i e I 1-7 40 | i apare ixen en l rannex
ordenats cronológicament , to t i que en a lguns casos, quan
es t racta de textos redui ts , e1s hem agrupat en un mate ix
document encara que eIs textos s iguen de d i ferent datac ió.
En aquest apartat intentarem assenyalar les caracterist iques
dfaquests documents que conformen Ia mostra sobre la qual
hem engega t t o t I ' es tud i de Ia va r iac ió soc io l i ngü ís t i ca
desplegat en e ls següents capí to ls . En aquest cas no
repassarem el corpus per I rordre cronológic s inó seguint 1a
proposta de l -a c lass i f icac ió draquesta documentac ió v is ta
anter iorment :
1. SACRAMENTAL. En aquest apar tat sr inc lou to ta 1a
documentació referida aI quinque l- ibri . Els documents són
breus en Ia redacció, cosa que reforqa més la formal i ta t de l -
arrendaments dels béns
r51
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
tex t , ja que normalment segue ixen una es t ruc tura mol t r Íg ida
o n s r e x p l i c i t a e l - n o m d e l c a p e I l á q u e r e d a c t a o q u e r e a l i t z a
e l sagrament , e l - nom de ls fe l ig resos i e I l loc i la da ta .
Tots es tan redac ta t .s pe1 c le ro i per tan t , to t i la seua
r ig idesa esmentada, moL tes vegades s t i n t rodue ixen
dia lecta l ismes. Possib lement Ia seua est ructura i autor ia
ha permés que siguen aquests els documents que mantenen més
f i de l i t a t a1 ca ta lá . E l s documen ts d raques t pun t que hem
in t rodu i t en 1 !annex són e1s següen ts :
1 .a . Ba te jos . Apare i xen en e I documen t E -8 , són un
tota l de c inc actes de bate ig datades en e l -s anys
L587 , 1 -589 , L629 , L7L7 i L736 .
1 .b . Con f i rmac ions . Es tan i nc loses en e I documen t E -6 .
Tot i que en aguests textos in tervé e l b isbe, estan
redactats en cata lá a d i feréncia dra l t res d.ocuments,
com les v i s i t es pas to ra l s , on ma jo r i t á r i amen t
s 'u t i l i t za e l - cas te l l á . En to ta l són 3 ac tes de
con f i rmac ió da tades en e l - s anys 1583 , L587 í L72 I .
L .c . Matr i rnonis . Aquest recul l de desposor is apare ixen
al - document E-5. Igual que les a l t res actes del
quinque Tibri són breus i per tant hem pogut incloure
7 ac tes de casamen t da tades en t re e I L575 , e I 1 -582 , e I
161 -0 , e l l - 659 , e I 1 ,672 i e I L738 . Hem d ta feg i r t ambé
que a lgunes actes de desposor is estan recol l ides dtun
LLibre de desposoris de la parróquia de Sant Joan
Bapt is te del raval d tEl -x , document que es t roba a
l ra rx iu de l a bas i l j - ca de San ta Mar ia i pe r a i xó
seguramen t s rha conse rva t j a que l ra rx iu ec les iás t i c
d 'aque11a parróquia pat i un incendi durant 1a Guerra
drEspanya. Aix í mate ix també hem de comentar en aquest
pun t e l documen t E -38 , de l ' any L7O6, j a que es t rac ta
L52
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a L á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e c n a
drun ce r t i f i ca t d tun casamen t rea l i t za t a l a pa r rósu ia
de Sant Salvador s is anys abans.
l - . d . De func ions . Apare i xen a I t ex t E -10 . Aques t
document inc lou 4 actes drenterraments. Aquestes actes
es tan da tades en t re e l s anys 1589 t L7 l -2 , L723 i L74O.
Ca1 comentar que aquesta darrera acta de I74O és eI
document ec les iást ic que d ins del nost re corpus ha
mant ingut més tardanament e l cata l -á . Possib lement a
par t i r de l manament que recul l Ia v is i ta pastora l de
L73B ja e ren pocs e l s documen ts redac ta ts en ca ta lá ,
i ent re aquests pocs mol ts estar ien inc losos en
aquests punt de ls documents sagramenta ls .
2. GOVERN I ACCIó PASTORAL. Conformen aquest segon punt 1a
documentac ió refer ida aI contro l i regulac ió de la v ida
ecles iást ica tant de l -a parróquia com de les a l t res
ins t i t uc ions , com les con f ra r i es , ob res p ies , e t c . que es tan
di rectament re lac ionades o que en depenen. Un a l t re e l -ement
i rnpor tant d t aquest apar tat són les e lecc ións dels d i -versos
cárrecs ec les iást ics que governaven i contro laven to tes
aquestes inst i tuc ions. Sembla haver una pr i -mera d i feréncia
entre I tadmin is t rac ió de Ia parróquia i de les a l t res
inst i t iuc ions menors esmentades, ja que en Ia documentac ió
parroquial intervé sempre un notari mentre que en 1a
documentac i -ó de ]es confrar ies i obres p ies no ca l l racte
de fe del notar i
2 .a . Aco rds de l c le ro . Reun ions i assemb l -ees de l s
d i ferents estaments ec les iást ics per a prendre acords.
Di -ns d 'aquest apar tat podem di ferenciar tanbé e ls
documents següents:
Capi to Is . Aquests documents necessi ten e l - v is t i
p lau notar ia l ja que sembla que són. acords del máxim
r53
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i c a t t e s
organ isme ec les iás t i c , p res id i t pe l v i ca r i f o ráneo ,
e l s cape l l ans de Ia pa r róqu ia i a l t r es pe rsones c i v i l s
que formaven par t draquestes assemblees i que
normalment són persones destacades d ins de Ia v ida de
l -a c iu tat . Mantenen una est ructura mol t estereot ipada
refer i -da a Ia documentac ió admin is t rat iva amb una
int roducció deI l loc, data i ass is tents i seguida de
Ia presentac ió dels punts i aprovació següent . Aquests
documents deixen de redactar-se en cata lá eI L707 per
les raons ja esmentades. En eI nost re corpus hem
int rodui t un to ta l de 5 actes del capí to I i són e1s
documen ts següen ts : E -1 , da ta t e l - l - 565 ; E -1 -3 , de 1606 ;
E - l - 4 , de L6O7 ; E -15 , de l - 608 , i , f i - na lmen t , E -36 de
1705 .
- Concórd ia. Documents que recul len e l -s acords en les
s i tuac ions de desavinences entre e1s capelJ-ans.
Aquests acords com a documents in terns no necessi taven
Ia s ignatura del - notar i i per tant e1s redactaven e ls
cape l l ans que i n te rven ien en e I I ' con f l i c te t r .
L test ructura i també 1a l lengua no apare i -xen tan
estereot ipades. E l nost re corpus conté una concórd ia
en eI document E-2 datat e l L571, , eüe recul l e ls
acords deI c lero de les t res parróquies l -ocal -s en
re lac ió a d i ve rsos temes . L ra l t ra concó rd ia que
apare i x és e I documen t E -37 , da ta t eL t706 , recu l l - e l s
acords entre eI c lero i e l nobl -e Sal -vador Perp inyá en
nom de ls fab r ique rs de 1 tesg lés ia sob re d i ve rsosI ' p le i t s i des t i x i t s ' r .
Ordres. Aquests documents de carácter intern i per
tant també redactats pels capel lans serveixen per a
organi tzar la v ida in terna de1 c lero. A vegades són
adaptac ions d 'a l t res manaments de les autor i - ta ts
L54
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n | . ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
ecles iást iques. En aquest cas ten im e l - document E-3 de
l tany I57L , és una o rd re pe r a to tes t res pa r róqu ies
d tE lx que con té l es obse rvac ions que qua lsevo l cape l l á
f rha de ten i r y costum que. s guarda en los
en t re r ramen ts r ' . L ' a l t ra o rd re apa re i x a l documen t E -40
de 1 ,7L3 on es regu la r i t za l r r rho ra ex t rao rd iná r ia de
en t ra r en Io co r , a1s o f f i c i s y p rocessons en 1o
d iscu rs de l añy t t .
2 .b . Nomenamen ts d ' o f i c i . En t re e l s aco rds que so l i a
prendre les reunions del c lero i de les parróquies
estava també eI nomenament que anualment es feia de
tots e l -s cárrecs de la v ida ec les iást ica com
l ra rx i ve r , e1 s Índ i c , € l rac iona l - , € I I l umener , e t c .
Aquests nomenaments srenviaven després a] b isbe per
ser aprovats def in i t ivament . En aquests cas, e ls
documents, redactats per notar is , segueixen també una
es t ruc tu ra de da ta , l I oc , ass i s ten ts , cá r rec a e leg i r ,
persones proposades i persones que han resul - ta t
e leg ides. A ix Í e l document E-9 de 1-592 recul l Ia
nominac ió d run fab r ique r . E Is documen ts E -34 de 1 -698
i E -39 de 1709 , t o t i se r una Jun ta de Par róqu ia , pe r
a ixó estan redactats també pels notar is , recul - len l -a
nominació de majordoms per aI Corpus i na jordoms
l- Iumeners.
2 . c . Con f ra r j -es . Documen ts sob re l -a cons t i t uc ió , ac tes
i comptes de Ies d i ferents confrar j -es que h i hav ia.
Aix i recol l im també a lgunes actes de la Confrar ia de
Ia Mare de Déu de l rAssumpció, com eI document E-27 de
I ' any L665 , men t re que e l s documen ts E -33 de L69 I i E -
42 de i r722 recul len e ls comptes fe ts pel c lavar i de ls
respect ius anys corresponents a I tesmentada confrar ia .
2 .d . Rac iona ls . Con t ro l s de l es m isses i e l s cu l tes
r_55
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
re l i g iosos . Apare i x t ambé e I nom de l - cape l l á que e l s
o f i c i ava i I ' es t i pend i que cob rava . E I documen t E -16
de L6A9 i e I documen t E -2 : . de L637 recu l l un con t ro l
de m isses de cape l l an ies tes tamen tá r ies , vo t i ves i
d I enterraments.
2 .e . Co r respondénc ia . En e I nos t re co rpus hem
int rodui t dues car tes enviades pel c lero de la
pa r róqu ia i l . t i c i t ana , p€L tan t són l es cóp ies o
esborranys de les car tes or ig ina ls . Tot i que aquestes
dues car tes que reproduim estan redactades en cata lá,
hem pogut observar també que Ia major ia ho estan en
caste l lá , depenent sempre del receptor . poss ib lement ,
a teses l es ca rac te r i s t i ques d raques ts esc r i t s , són
aquests els documents que mantenen un esti l menys
formal i apor ten més d ia l -ecta l ismes í , f ins i to t ,
vu lgar ismes. Aquesta correspondéncia apare ix aIs
documen ts E -24 da ta t e I 1 ,642 t i E -31 - da ta t e I 1 ,679 .
3 " ADMINISTRACIó DE BÉNS I RENDES
3.a . Jun ta Pa r roqu ia l . En I ' a r x iu apa re i xen amb e l - nom
de r rParróquia" . No h i ha cap d i feréncia admin is t rat iva
amb e ls capÍ to ls . Pren també aquest nom perqué és 1a
reunió genera l de Ia parróquia. A més, també está
redactat per un notar i . Hem inc lós en aquest apar tat
e I documen t E -17 de l t any I 6L4 , E -22 de 1638 , E -28 de
1668 , E -29 de L67O, E -34 de L698 i E -39 de 1 ,707 .
3 .b . Amor t i t zac ié . Aques ts documen ts re f l ec te i xen e l s
con t ro l s de l s d re ts d ramor t i t zac ions que reco l l i a
I t esg lés ia . Redac ta ts també pe ls cape l l ans , segu ien
una est ructura mol t r íg ida, amb una in t roducció,
després e ls d iversos Í tems amb la quant i ta t a pagar i ,
1-56
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e t c a t a | . ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n l r e d a t m o d e r n a
en ú1 t im l l oc , e l nom de I ' a r renda ta r i . A i x i ho fa e I
document E-18 de 1-620 i e I document E-26 de l -661- .
3 . c . Regr i s t re de censos . Admin i s t rac ió de l s censos pe r
a regis t rar per d ies i per mesos, les rendes i les
quan t i t a t s que cob rava 1 'esg lés ia . A i x i t en in r e l s
regis t res de dobles en e1 document E- l -1 datat e I
L593 , e l s reg i s t res d ran i ve rsa r i s en e l - documen t E -1 -2
de 1 -603 , a més de l s documen t E -18 de L62O i e I
document E-26 de 1-66L que recul len 1es rendes
d ran ive rsa r i i dob les . Ten in t en compte l es
caracter ís t iques del document , in tern i de contro l de
Ia comptabi l i ta t , aquests textos estan també redactats
pe ls cape l l ans .
3.d. , Comptabi l i ta t . Documents que contenen e l -s
ingressos i les despeses de la comptabi l i ta t
ec les iást ica de Ia parróquia de Santa Mar ia . En aquest
apar tat hem t robat dos t ipus de documentac ió:
Comptes de maiordom. Eren e ls documents
elaborats pels majordoms o comptadors que
recol l ien to ts e ls comptes de l -a parróquia
div id i ts en cárrecs i descárrecs. Com tots e ls
documents de comptabi l i ta t estan redactats per
capellans i segueixen també una estructura molt
estereot ipada drapuntar Ia quant i ta t i la
j us t i f i cac ió . En aques ts apa r ta t t en im e Is
documents E-L7 de l -585 , E L2 de l -603, E-19 de
L632 , E-20 de 1632 i e l - document E ' -25 l -653.
- Contra l l ibre de ca ixa. L l ibre de comptabi l i ta t
per apuntar to tes les ent rades en Ia ca ixa de les
t res c laus. Redactats igualment pe ls capel lans.
Tenim e l document E-32 l -688, € l document E*35 de
L7O2 i t ambé e l documen t E -41 - de L72O.
L57
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i M i ra l " Ies
3 .e . D i ve rsos d radm in i s t r ac i ó de béns i de rendes
Inventar is . En aquests dos documents, E-4 del
" L572 i E -23 de l l - 638 , t en im e I recu l l de to t e I
pat r imoni inventar ia t de la parróquia de Santa
Mar i a d tE I x . Redac ta t s pe r l r a r x i ve r ec l es i ás t i c ,
conté una impor tant apor tac ió léx ica sobre e ls
te i x i t s , e l s l l i b res i a l t r es e lemen ts que podem
t roba r a I ' e sg lés i a .
Com hem pogut comprovar , hem intentat repodui r una se lecc ió
tenint en compte 1a d ivers i ta t de ls documents més
rep resen ta t i us de I ' admin i s t rac ió ec les iás t i ca d 'E Ix , a més
d to fe r i r , guan ens ha es ta t poss ib le , üD ven ta l l ben amp le
de documents drun mate ix grup peró de d i ferent datac ió. De
la mate ixa manera hem intentat també manteni r una re la t iva
proporc ional - i ta t amb Ia impor tánc ia de 1a documentac ió, p€r
una banda, í amb e1 percentatge que cada t ipus de
documentac ió conserva en aquest arx iu , amb I tob ject iu sempre
d to fe r i r un co rpus que re f l ec t i s a l - máx im poss ib le una
nostra representat iva de to ta Ia documentac ió ec les iást ica
que es conserva en l rarx iu parroquia l de Ia basí l j -ca
i 1 . l i c i t ana .
ELS ESCRTVANS
En La real i tzac ió de la documentac ió ec l -es iást ica - -que
conforma eI corpus-nucI i draquest t rebal l - - hem pogut veure
que in tervenen dues autor ies prou d i ferenciades. Aquesta
áutor ia , f ins i to t , estar ia marcant un e lement
d i fe renc iado r en I res t i l de l s documen ts , j a no ún i camen t pe1
di ferent autor , a l rhora d 'actuar adrn in is t ra t ivament , s j -nó
1 5 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
també pe1 carácter de l document redactat . A ix í ten im gué,
men t re un cape l l á que exe rce i x d ra rx i ve r i d renca r rega t de
l -a redacció de mol ts documents ec les iást ics, també h i ha,
per un a l t re costat , e l notar i , persona c iv i l - que in tervé
en la redacció dta lguns documents les caracter is t iques dels
qua ls necess j - t aven e l ce r t i f i ca t i l a f e d 'aques t
func iona r i .
En seg les an te r i o rs , ún i camen t e l s cape l l ans i e I s a l t res
membres de les d i ferents comuni ta ts re l ig ioses ten ien accés
a Ia cu l tura i per tant eren e ls que aprenien a l leg i r i
escr iure. Aquests eren també e1s que actuaven com a notar is
i srencarregaven de la redacció de la major par t de
I tadmin i s t rac ió tan t ec les iás t i ca com c i v i I . A rnb e1 pas de l
temps , amb Ia l a i cc i t zac ió de Ia cu l tu ra , I d f unc ió de
notar i de ixá de ser exc lus iva del c lero, f ins que més tard
passá a correspondre aI func ionar i notar ia l . Aquesta nova
si tuac ió que apare ix a pr inc ip i de l segle XVI és l -a que
just i f icar ia a més les dues autor ies que t robem en 1a
redacc ió de l a documen tac ió de I radmin i s t rac ió ec l -es iás t i ca .
Druna banda, ca l ia que to ta aquel la documentac ió, com les
ac tes de l -es j un tes de l c l e ro , de l s l l i b res de fáb r i ca i
a l t ra documentac ió que necessi tava e l v is t i p lau notar ia l ,
fóra redactada pels d is t in ts notar is o escr ivans de la
c iutat , mentre que dra l t ra banda, fd resta de Ia
documentació que conformava tot eI control- de
1 'admin i s t rac ió ec les iás t i ca , i que apa re i x a pa r t i r de l
Conci l i de Trent , era redactada pels mate ixos capel lans o
peI capel lá encarregat de l rarx iu i redacció de documents.
Com ja sabem, e l -s capel lans han t ingut sempre una formació
cul tura l més o menys e levada, peró suf ic ient per a poder
1 5 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a l t e s
redactar i c rear textos. Sabem, com hem v is t anter iorment ,
que f ins i to t mol ts es dedicaven a l rensenyament de Ia
t tg ramát i ca t t en l es esco les que man ten ia e l conse l l
munic ipa l , encara eu€, també hem pogut veure que aquesta
t rg ramát i ca " es re fe r i a a l a l l engua cas te l l ana .
Aixó no obstant , també observem gü€, to t i a ixó, ho eren
p ro fess iona ls de I ' esc r i p tu ra en comparac ió anb e Is no ta r i - s ,
més avesats a aquesta tasca de ]a redacció o mol ts més
preparats . Tal s i tuac ió just i f ica que en mol ta documentac ió
t robem alguns vuJ-gar ismes, quan estan redactats pels
capel lans, mentre que aquesta s i tuac ió no es produeJ-x quan
l tau to r i a és de l s no ta r i s , i s i t r obem a lguna va r iac ió , a
tot est i rar es refere ix a casos de d ia lecta l - ismes. Hem de
concloure, doncs, gü€ d ins de Ia documentac ió ec les j -ást ica
podem di ferenciar un est i l - -que en eI capi to l V anomenarem
adminis t rat iu- - , més formal i redactat pe ls notar is , a
d i fe rénc ia de l - ra l t re es t i l - -anomena t ecLes iás t i c en e l
mate ix capÍ to l on estudiarem la var iac ió d ia fás ica-- , menys
formal i redactat pe ls capel lans.
Pel que fa a l -s notar is , ja hem comprovat en e l capi to l
anter ior la in f luéncia que reben de Ia Cancel ler ia Reia l .
Hem de ressal tar també e ls v inc les que han ex is t i t sempre
entre Ia inst i tucc ió notar ia l i Ia soc j -etat en genera l , ja
gu€ , pe r l es ca rac te r í s t i ques de I ' o f i c i de l no ta r i , ha
hagut dr:estar sempre en contacte amb l-a vida quotidiana i
en to tes les c lasses soc ia ls per a poder formal i tzar
contractes de to t t ipus, compra-vendes, fer testaments,
cap i to l s ma t r imon ia ts , e t c . (Vegeu S . So Ié i Co t t 1 -982 , ps .
3e -56 ) .
1 6 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ¡ a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i A s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a
A pa r t i r de1 seg le X I I I e l s no ta r i s de i xen de pe r tánye r a
la c l -asse ec les iás t i ca i passen a rea l i t za r l es seues
funcions reglamentades per Ia monarquia i per la c iu tat . És
aleshores també qu?n e l notar i esdevé func ionar i públ ic que
redactava to ta mena de documentac ió jud ic ia l i documentac ió
admin i s t ra t i va (aco rds i ac tes ) de l s Conse l l s mun ic ipa l s3 .
A més , és l r any 1 ,542 a l es co r t s de Mon tsó quan l remperador
CarLes I regular i tza legalment la redacció dels protocols
en cata lá per a bandejar e ls documents notar ia ls escr i ts en
l l engua I l a t i na . Concess ió l óg i ca , d ' a l t r a banda , j a que e l s
atorgants que in tervenien en les c láusules no entenien eI
1 l a t í 4 .
Sobre la h ipótes i que e ls notar is compart i r ien un mate ix
id io lecte, sembla que es pot re f rendar amb e ls factors
sóc io -cu l tu ra l s que i n f l u i r i en en aques t o f i c i , o f i c i que
a lesho res ex ig ia :
" . . . u n m í n i m d e v u i t a n y s d ' a p r e n e n t a t g e c o n t i n u a t a c a s a d ' u n
no ta r i co l . I eg ia t , on es men java i es do rm ia . Aques ta
reg lamen tac ió g rem ia l f ac i l i t ava que I ' a r t de no ta r i a passés de
p a r e s a f i l l s q u a n a i x ó e r a p o s s i b l e . D e s p r é s d ' a i x Ó I ' e x a m e n
d ' a c c é s a I c o 1 . l e g i i n c l o i a c o n e i x e m e n t s d e I l a t i i d ' o r t o g r a f i a
de Ia l l engua . . . " (M . C . Fono l l osa i Mar iné e t d l . , l - 986 , p .
1 9 L ) .
To tes aques tes ca rac te r í s t i ques , d ins d run con tex t
s i tuac ional comentat ja , der iven en un text , i en aquest
tex t l r o r tog ra f i a conse rvadora , e l s f o rmu l - i smes i l a
te rm ino log ia p róp ia són e l s f ac to rs a ressa l ta r d raques t
' . V e g e u , s o b r e e l s n o t a r i s i e s c r i v a n s , J . M i r a l l e s ( 1 9 8 4 ' p .4 0 ) .
,4. sobre aquesta regular i t zactó
F o n o l l o s a e t a f . ( i - 9 8 6 ) .I i ngü i s t i ca podeu veu re M . c .
l_6 1
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
reg i s t re . En de f i n i t i va , una l l engua mo l t f r eda , p lena de
fó rmu les es te reo t i pades , oD en mo l tes ocas ions semb la que
únicament srha canviat e l -s noms d,e ls par t ic ipants, i amb un
I l engua tge fo rqa a l l unya t de Ia pa r la conc re ta de 1 répoca .
4 . L I U S D E L A L L E N G U A E N L I A D M T N I S T R A C I O E C L E S I A S T I C A D I E L X
En aquest apar tat vo ldr iem fer una aprox j -mació a 1 'ús que
1 'admin i s t rac ió de l a pa r róqu ia de San ta Mar ia d 'E Ix fe ia
de l -a l lengua cata lana. En un pr imer contacte amb l tarx iu
parroquia l observem que Ia major par t de La documentac ió
ec les iás t i ca d raques t a rx iu comenga en e I seg le XV I , t o t i
que sabem que devia ex is t i r documentac ió dels segles
anter j -ors i que, probablement , haur iem de buscar- l -a en e ls
a rx ius de l es d ióces i s de Car tagena o d 'Or io l -a . A més , és
a pa r t i r de1 Conc i l i de T ren t , és a d i r , a m i t j an seg le XV I ,
quan I t admin i s t rac ió ec les iás t i ca , segu in t l es no rmes
conci l iars , augmenta de forma notable a f i de contro lar més
l -a v ida re l i gosa . D ra l t ra banda , ca l a feg i r que l ' any en qué
es c rea l a d ióces i o r i o lana co inc ide i x amb I ' any de
I racabamen t de I t impor tan t conc i l i ca tó l i c , és a d i r , e I
l - 565 .
Ja hem assenya la t en e I cap í to l an te r i o r que l t esg lés ia
i l . I i c i t ana va pe r tánye r a I b i sba t de Car tagena f i ns e l
L564. Óbviament , aquesta per tanyenga a l b isbat murc iá f ins
a rn i t jan segle XVI in f lu i r ia segurament en l raspecte
J- ingüis t ic .
La l l engua de l b i sba t ca r tag inés se r ia e I cas te l l á , men t re
que I ' esg lés ia i l . I i c i t ana u t i l i t za r i a , amb to ta segure ta t ,
L62
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v í L i n g ü í s t i c d e I c a t a L á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
I ,a l lengua cata lanas, f e t to ta lment normal s i ten im en
compte que durant l répoca medieval Ies re l -ac ions amb eI
regne vei de Múrc ia es fe ien en cata l -á , mentre que
l tadmin i s t rac ió murc iana respon ia en cas te l l á . D I a l t ra
banda, només podem formular especulac ions sobre l_esj -n te r fe rénc ies de 1 Iengües , sob re e I n i ve l l d t i n te r re lac ió
i a l t res poss ib les conseqüénc ies de t con tac te I i ngü i s t i c ,
pe rqué no h i ha mo l ta documen tac ió ec les iás t i ca d raques ts
seq les . P rob lamement , com ja hem d i t , g ran pa r t d taques ta
documentac ió es t roba en eIs ant ics arx ius del b isbat de
Cartagena o van ser t raspassats aI d tOr io la quan es va
cons t i t u i r .
La sé r ie de l s qu inque L ib r i , e l s reg i s t res sac ramen ta l s , és
p rou i ncomp le ta . L ingü ís t i camen t pa r lan t és , d runa banda ,
mol t impor tant comprovar com aquesta documentac ió pr imord ia l
pe r a l rEsg lés ia va ta rda r més a asso l - i r e l_ canv i I i ngü ís t i c
a l cas te l l á , conc re tamen t f i ns e I L740 , és a d i r , I a da r re ra
documentac ió que manté eI cata lá en la seua redacció.
Dra l - t ra banda, aquesta documentac ió era ins ign i f icant per
a la l lengua ja que es t ractava dr in formació per a ús in tern
i amb una redacció de text min i -m, quasi sempre amb unes
poques fórmules estereot ipades i arnb e1s noms i cognoms dels
pa r t i c i pan ts .
És d i f íc i I poder af i rmar que e ls reg is t res sacramenta ls
srhagen escr i t durant un determi-nat per iode sempre en
ca ta lá , j a gü€ , quan n rhem ana l i t za t a lguns hem t roba t
esporádics casos de redaccions en caste l lá , bé per Ia má de
" . En uns documen tsi l . I i c i t , a n a d u r a n t e I s e g l eca ta lá , men t re que e I b i sba ttambé que en e l b isbat tambéc a t a l a n a ( J . H i n o j o s a , l - 9 9 0 ) .
pub l i ca t s hem comprova t com I ' esg lés iaXV s ' ad regava a I b i sba t de Car tagena enl i con tes tava en cas te l l á . A i xó vo l i a d i rhau r i en de ten i r compe ténc ia I i noü i s t i ca
l_6 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
I t a rx i ve r o bé pe r l es ca rac te r i s t i ques de La pe rsona que
era regis t rada. A ix i sabem güe, des que ten im regis t res de
ba te j os , e I 1547 , f i ns aL 1736 , s ' u t i l i t za e I ca ta l á , enca ra
que hem anotat reg is t res escr i ts en caste l lá corresponents
a l s anys : 1554 , 1556 L L572 . T res excepc ions , de l es qua l s
dues són comprensib le s i ten im en compte que eI reg is t re de
1556 e ra , pe r exemp le , € I de l - ba te ig d run de l s f i l l s de l
marqués d tE1x6 , enca ra que aques ta dada no vo I d i r que
sempre que un document es refer iex a Ia noblesa e lxana
s resc r iu en cas te l l á , pe rque uns anys desp rés , € I 1587 , e l
reg i s t re de l ba te ig de l f i l l de l marqués , j a apa re i x en
ca ta l -á . L ' a l t re cas , e l reg i s t re de 1 "572 , es tá s igna t pe r
un cape l l á , Lu i s Rodr iguez , e l nom de l qua l j a no ens
apare ix en cap a l t re documentT.
Pe1 que fa a l - es con f i rmac ions , t en im reg i s t res des de l 1583
f i ns a l r ac ta de con f i rmac ions de l 2 de gener de 1 ,721 - , t o t s
en ca ta lá a excepc ió , com ja hem assenya la t , d ta lgun que
es redactá en caste l lá8. EIs quaderns de compl iment pasqual
que es conserven des de 1-734 també ut i l i tzen eI cata lá f ins
6 . E I r e g i s t r e d ' a q u e s t b a t e i g d i u :
"A dezesye te d ias de l mes de marzo de 1 .556 anos bau t i za ron a lseño r don co t i e re Juan , h i3o de l marqués d .E l che , m i seño r .Fueron compadres y comadres la señora dona Angela y dona Madalenay l a bea ta de Corne l l á y mosen Corne l l á . Ba t i zó I o mosenM i r a l l e s " .
1' " Aquest registre de bateig dlu eI següent:\
"En d iesJ d ias de ene ro de 72 años , bau t i zé a Gaspa r , h i j o deJaume T ru l l oLs . Fue ron compadres F ranc i sco V i I I ena i l a bea taO L i v e r " .
' . Un exemp le de reg i s t re en cas te l l á és l ' ac ta de con f l rmac ionsde l cas te l l de San ta Po la de 1623 que d iu :
"Con f i rmo su Sa . Rma. en e I Cas t l l l o de San ta Po Ia en 11 ded e z i e m b r e 1 6 2 3 a l o s s i g u i e n t e s : . . . " .
T 6 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
Per acabar , podem comentar succ intament que a Ia resta de
1a documen tac ió , t an t de l - ' admin i s t rac ió com de l a
compt .ab i l i t a t i n te rna de I resg lés ia , es fa ús de l ca ta lá
f i ns a l a década de l s anys 20 o 30 de l seg le XV I I I segons
els documents. També hem de comentar que e l caste l - lá apare ix
en aquesta documentac ió a par t i r de l segle XVf f . Un cas
especia l , perd, gué hem de ressal tar és e l - de Ia
correspondéncia, ja que en aquest apar tat concret notem com
el- caste l l -á fa acte de preséncia en e l segle XVI , avangant-
se prou a l -a resta de l -a documentac ió. La causa és ben
lógica s i ten im en compte que aquesta correspondéncia anava
adregada a estaments i inst i tuc i -ons de Caste11a, a l marqués
d tE l - x i a l a seu de l - b i sba t , ma jo r i t á r i amen t .
Des d run a l t re pun t de v i s ta , podem c lass i f i ca r e l s
documents ec les iást ics segons Ia repercuss ió de Ia l lengua.
Aix i podem di ferenciar e ls documents en re lac ió aI reg is t re
i a l ' ús que se n 'ha fe t de I ca ta lá . Pe r a resumi r
I t expos i c ió d raques t ven ta l l de poss ib i l i t a t s , passem a ra
a d i ferenciar e ls d iversos t ipus de documents que aquesta
s i tuac ió soc io l i ngü i s t i ca o r i g iná en I ' admin i s t rac ió
ec les iás t i ca :
a ) Documen ts que man tenen e I ca ta lá f i ns e l 1740 . Són ,
sobretot , escr i ts de génere exposi t iu , anotac ions i
a l t res papers de contro l i de regis t re i sempre per a
ús intern. Pertanyem a aquest grup tota Ia
documentac ió del qu inque l ibr i , més eI contro l i
I ' ano tac ió de l s e lemen ts de l a comptab i l i t a t
(an i ve rsa r i s , dob les , rendes , e t c . ) .
b) Documents escr j - ts en cata lá peró que en un
determinat per iode comencen a redactar-se tanbé en
r66
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e t c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d ' E t x e n [ , e d a t m o d e r n a
cas te l l á . Com ja hem v i s t abans , 1á pene t rac ió de l
caste l lá en aquestes ter res, to t i - que aquesta l lengua
en t ra en con tac te en Ia segona me i ta t de l - seg le X I I I ,
és a I l l a rg de l seg le XV I i , sob re to t , du ran t e I XV I I
quan ens t robem el major nombre de documentac ió que
adop ta una o l - ' a1 t ra l l engua en func ió a l es
cond ic ions esmen tades en La nos t ra p ropos ta d rh ipó tes i
que p lan te ja rem a l f i na l d ' aques t cap i to l .
c) Documents que perden la 1J-engua cata lana per a
redactar-se únicament en caste l lá durant e I procés de
desplagament de Ia l lengua cata lana en la documentac ió
ec les i ás t i ca .
d) Documents que des de Ia seua apar ic ió sempre s 'han
redactat en caste l - lá . A par t i r de l moment en qué es
p rodue ix e I con tac te l i ngü i s t i c , e1 cas te l l á esdevé
I lengua A, pot in terveni r en to ts e1s contextos,
ab raga to tes l es poss ib i l i t a t s l i ngü ís t i ques , t o t i
que permet 1 'actuac ió del cata ld en a l -guns ámbi ts ,
normalment en aquel ls que contenen un re11eu
l i ngü is t i c i soc ia l i ns ign i f i can t . Com que e I ca ta lá
passa a l l engua B , es l im i ta , cada vegada més , e l s
seus ámb i t s d tac tuac ió ; en rea l i t a t , pod r iem pa r la r ,
que so l s en aque l l s que I i r ese rva e l - cas te l l á .
Com a resum podem di r que des de Ia repoblac ió cr is t iana,
a n i t j an seg le X I IT , l es c i r cums tdnc ies soc ia l s i po l i t i ques
de la zona han conf igurat un panorama l ingüis t ic amb dues
l lengües en les d i ferents adnin is t rac ions. La convivéncia
l ingüis t ica del -s segles XIV i XV, de ixar ia pas a un
conf l ic te que desembocar iar € f , aquest ámbi t d tús concret ,
a un desplagament que aconsegui r ia l -a seua darrera f i ta eI
A74A. Resumint , i en poques paraul"es, e l contacte l ingüís t ic
L67
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t I e s
acabá amb la documen tac ió ec les iás t i ca en ca ta la , j a qu r e l s
mecan ismes soc io l i ngü i s t i cs poss ib i l i t a ren e l desp lagamen t
de1 cata l -á . A l - caste l lá I i reserven e ls documents de
regis t re formal , de dest inatar i extern i de génere narrat iu
i descr ip t iu , mentre que eI cata lá es rest r ingeix per a l -a
res ta de documen tac ió amb un re1 leu I i ngü i s t i c i soc ia l
i ns ign i f i can t .
5. EL CANVI DE LA LLENGUA SEGONS EL FACTOR DIAFASIC
A l -es comarques mer id ionals e1 cata l -á ha estat una l lengua
que ha hagut de conviure sempre amb eI castel lá. Malgrat que
el - re i Jaume I conquer i e I Baix Vinolopó eI 1265 i e l
repoblá ja amb cata lans, com que es mantenia v igent e I
t ractat drAlmir ra de L248 que havia s ignat amb eI seu
gendre , € I re i de Cas te l l a , l a redacc ió de pa r t de
t ' admj -n i s t rac ió , sob re to t I a redacc ió de l s p r i v i l eg i s , j a
apare ixen escr i ts en caste l lá1o.
Per tant , la conf luéncia l ingüis t ica de to tes dues l Iengües
ha ex is t i t sempre en cer ts n ive l ls , per exemple pel que fa
a l n i ve l l f o rma l - , és a d i r , en e I reg i s t re esc r i t . En
aquests n ive l ls , la cohabi tac ió l ingüís t ica només ha deixat
pas a l canvi de l predomin i - druna l lengua a una a l t ra , fe t
que suposa, I ingüÍst icament , quasi Ia to ta l - ext inc ió de ta
l lengua autóctona. Per to t a ixó no ens ha drest ranyar gens
trobar en e ls nost res arx ius documentac ió en caste l lá des
de mo l t av ia t , des de l s seg les X f f f i X fV .
1 ^
" , v e g e u F . G i m e n o ( l - 9 8 3 b ) , o n s ' a n a l i t z a u n a v a r i a b l e d e l al l engua cas te l l ana d 'un l l i b re de p r i v i l eg i s re ia l s conced i t s a A lacan ti a o r i o l a du ran t e I seg le X I I I .
t_68
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e i c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r - a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e n n a
I sob re a i xó I ' a r x iu pa r roqu ia l de Ia bas i l i ca de San ta
Mar ia d 'EIx no és tampoc cap excepció. Aquest arx iu conté
documentac ió def XIV, peró 1a par t més vo luminosa comenga
en e I XV . I és també d raques ts seg l -es quan ca l da ta r e l s
pr imers documents que ten im en aquest arx iu redactats ja en
cas te l l á . Du ran t aques ts p r imers seg les , X IV i XV , pod r Íem
dir que I rex is ténc ia dels textos de documentac j -ó en aquesta
I lengua no deixa de ser test imoni -a l , to t i que s iga una
preséncia forqa s ign i f icat iva. A¡nb e l segle XVI , amb
I ' apa r i c ió d runa nob lesa fo rana j un t amb unes p r imerenques
act i tuds ober tament caste l lan i tzadores del nou b isbat
dtor io la , f taugment de1 nombre de documents escr i ts en
cas te l l á és p rou subs tanc iós .
Pe ró , és a l l l a rg de l seg le XV I I quan 1 'ac t i t ud de l b i sba t
i de l - s aL ts cá r recs ec les iás t i cs es fa j a exp l i c i t a i
a leshores comencen a fer to ta c lasse de recomanaci -ons a
favo r de l t ús de1 cas te l l á . No obs tan t a i xó , és , t o t j us t
encetat e1 segle XVf I I i pe ls esdeveniments h is tdr ics
coneguts per to ts - -1a guerra de Successj -ó e l 1707 i a
cont inuació eI Decret de Nova Planta e l 17L4-- | quan Ies
recomanacions sobre 1 tús del caste l lá esdevenen ara
p roh ib i c ions sob re I ' ús de l ca ta lá . Au tomát i camen t , un
elevat percentatge de documentac ió que f ins a leshores es
redactava regularment en cata lá, passa, d€ sobte, a
esc r i u re r s en I r a l t r a l l engua .
Tot i a ixó, sembla gu€, malgrat aquestes act i tuds
p roh ib i t i ves , pa r t de 1 'admin i s t rac ió ec les iás t i ca no es
res igna a abandonar eI cata lá. Aquests capel lans no
claudiquen n i es sotmeten a les d isposic ions legals , s inó
gue , pe l con t ra r i , segue ixen u t i l i t zan t e l ca ta lá f i ns uns
1,69
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
anys desp rés de L740 . Aques t ma te i x any de L74O, € I b i sbe
hagué de v is i tar to tes les parróquies per a deixar
pe rsona lmen t cons tánc ia de f i n i t i va de l a i l . l ega l i t a t en qué
st incorr ia quan es redactaven e1s documents en 1a l lengua
próp ia de l pa ís . f , a més , a ra es fa amb ca rác te r pun i t i u
i amb penes que poden a r r i ba r , f i n s i t o t , a I ' anu l . I ac i ó
del document escr i t en cata lá.
Aquest podr ia ser un breu resum, a grans t re ts , de1 canvi
l i ngü Ís t i c o de Ia h i s tó r i a de Ia cohab i tac ió l i - ngü ís t i ca
en e l s seg les X I I I i XV f f f a I ' e sg lés i a i 1 . 1 i c i t ana . Pe ró ,
és en aquest punt on ca l preguntar-se per aquesta in teracc ió
l ingüÍst ica ¿Quins cr i ter is i c i rcumstáncies han propic ia t
I rapar ic ió del caste l lá en uns determinats documents i no
en a l t res? ¿Hi ha a lgunes normes que predeterminen l tús
druna l lengua concreta en una c lasse de documents i no en
a l t res? Seguramen t s i , i pe r a i xó fo rmu lem la h ipó tes i ,
segons la qual h i ha una re lac ió d i recta ent re eI t ipus de
reg i s t re i I ' opc ió d runa J - l engua o una a l t ra .
Segurament , aquestes mate ixes preguntes es formular ia també
A. V i Ia que vo l i a , en l a seua i nves t i gac ió sob re l -a l l engua
de 1 'admin j - s t rac ió pa r roqu ia l - de I ' a rqueb isba t de Va lénc ia ,
d 'una banda, conéixer qu ins eren e ls documents que canviaven
a Ia l l engua cas te l l ana , i , d ta l t ra banda , busca r una da ta
concreta per a determinar en quin moment es produeix e l
canv i de l cas te l - I á a cos ta de l ca ta lá . dbv iamen t , des de l s
seus p lante jaments teór j -cs, aquestes dues preguntes eI
sugmergien en una complex i ta t metódica, f ins a l punt drhaver
d rassenya la r que :
"Tan to en unos como en o t ros I J - l i b res ] obse rvamos una to ta l
L 7 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d r E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
as inc ron ía a I a ho ra de e fec tua r e r camb io r i ngü i s t i co . Es te
fenómeno 6e produce no sólo con respecto a los l ibros
sacramentales s ino también en rerac ión con los de su propio grupo
e ' i nc luso , den t ro de un m ismo tomo cuando és te aba rca d i s t i n tas
a d m i n i s t r a c i o n e s " ( A . V i l a M o r e n o , 1 9 8 0 , p . 6 1 ) .
Lrautor segueix iguarment perprex quan in tenta t robar un f i r
conductor capaq d 'expr icar to t e l procés de canvi - r ing i i is l ica'-t-
en Ia documentac ió dels arx ius parroquia l -s , tant per a poder
pa rce l " l - a r t o t e I p rocés , com pe r a t roba r l t e tapa exac ta
en qué es produeix l resmentat canvi . per aquesta mate ixa raó
con fessa que :
"Resu I ta a r t i f i c i a l cua lqu ie r pa rce lac ión que se rea l i ce a l
in tentar compendiar los d is t in tos momentos en que se observa er
camb io de f i n i t i vo de l va lenc iano po r e l cas te l_ lano ( . . . ) . po r
otra par te ya hemos indicado Ia d ispar idad que se da en e l
momento de anotar las par t idas o formular ios de actos
sac ramen ta les o l as ac tuac iones
admin i s t ra t i vo , i nc luso aún den t ro de l
A o r i n n o ¡ a n A r i ^ ^I
mismo fondo pa r roqu ia l .
" Igualmente resul ta problemát ico señaIar en qué momento se
rea l i za rea lmen te I a t r ans i c i ón , pues s i cons ide ramos que és ta se
e fec túa en tan to ex i s ten ano tac iones ve rnácu las pos te r i o res
podemos es ta r a la rgando a r t i f i c i a lmen te La fecha de l camb io ya
que t rans 1a cas te l l an i zac ión "de fac to " de un a rch i vo no resu l t a
inusual observar a lguna par t ida valenciana inser ta en un contexto
p l e n a m e n t e c a s t e l l a n i z a d o " ( A . V i l a M o r e n o , 1 9 8 0 , p . 1 8 1 ) .
Peró, óbv iament , hem de ten i r en compte que ni La
l ingüis t ica n i 1a c iénc ia consideren cap arb i t rar ie tat n i
cap ass is temat i tzac ió en e ls seus fe ts . En aquest apar tat
pretenem formul-ar una h ipótes i que in tente donar l lum a
l resmentada imbr icac ió l ingüis t ica que es produeix a1 l larg
de to t e l - procés de canvi que provocá eI desplagament del
ca ta l a en I ' adm in i s t r ac i ó ec l es i ás t i ca d tE I x , eüe ,
L 7 L
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
possib lementr és podr ia també
admin i s t rac ions pa r roqu ia l s .
ext rapolar ^ a l t res
Si repassem el- concepte d,e registre que dóna Hall iday (Vegeu
eI punt 4 del capÍ to l I ) i e ls t res e lements que del imi ten
e1 reg i s t re en e I con tex t soc ia l , podem cana l - i t za r e I s
següents aspectes sobre e l -s quals es basará aquesta
h ipó tes i :
a) Camp del d iscurs: és acÍ o t r , a l marge del tema que
t rac te e I t ex t , s tev idenc ia en e I con tex t s i t uac ionaL
to t a l - l - ó t t que s res tá fen t t r (X . Te r rado i pab l_o , 19g6 ,
p . 37 ) . L radmin i s t rac i -ó de 1 'esg lés ia va p rodu in t t o t
un con jun t d resc r i t s , documen tac ió que e i x i rá cap a
dos t i pus de d i s tana ta r i s : un des t i na ta r i ex te rn ¡ o t
s rha d t j - nc lou re l -a co r respondénc ia i e1s a l t res
documen ts ( i nven ta r i s , ac tes , p rocessos , e t c ) que
1 'esg lés ia desp rés fa rd a r r i ba r a i ns t i t uc ions com Ia
Corona , é1 B isba t , I a nob lesa o e l Conse l l _ mun ic ipa l .
Men t re que I ' a l t r e des t i na ta r i és l a ma te i xa esg lés ia- -o , s i es vo I , quan no h i ha des t i na ta r i - - és
aleshores quan tota aquesta documentac ió de contro l i
de regulac ió in terna (com e1s regis t res sacramenta ls
o La cornptabi l - i ta t i e I contro l de ls rac ionals , de ls
an j - ve rsa r i s i de l s dob les ) no i x de 1 'esg lés ia i so l s
en fa ús e l ma te i x c Ie ro .
Conseqüen tmen t , i pe r a resumi r , s i 1 ' admin i s t rac ió
druna determinada esglés ia in tentava contro lar i
r egu la r 1a v ida re l i g iosa de l - s f e l i g ressos ; 1a v ida i
e l s t reba l l s de l s membres de l - c1e ro , i I ' ac t i v i t a t
económica de Ia própia inst i tuc ió , srhav ia d.e
rea l i t za r una p roducc ió esc r i t a ca ra a l - ' ex te r i o r i
L 7 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c I e s i á s t i c a d ' E t x e n moderna
una a l t ra
d i fe rénc ia
l r a l t r an j a
ca ra a l r i n t e r i o r .
s i t uac iona l ac tua r ia 1 t
gü€ , és c l a r , no pod ia
I sobre aquesta
ús d 'una l l engua o
se r i nd i fe ren t .
b) Tenor del - d iscurs. Seguint e I context s i tuac ional_,
i a ra fen t -nos ressó de l t eno r de l d i scu rs , pod r Íem
anal- í tzar l t Índole dels in ter locutors que in tervenen
en aquests actes comunicat ius. Com es pot comprovar
aques ta aná l i s i de l s i n te r l ocu to rs en l l aga i es tá
di rectament re lac ionada amb les caracter Ís t iques del
dest inatar i , punt que ja hem v is t en e l - camp deI
d iscurs. La in teracc j -ó ent re esglés ia-dest inatar i , o
entre admin is t rador-adrn in is t ra t s i tua en un pr imer
p la les re l -ac ions soc ia ls i de ixa de banda Ies
l i ngü ís t i ques . És a l -esho res quan Ia se lecc ió d tuna o
al t ra l lengua está def in ida per les re l_ac ions
interpersonals que marque eI context s i tuac ional - . En
a l t res pa rau les , I ' esg lés ia examina rá en cada cas
1 r Í n d o 1 e de I t i n te r l -ocu to r per a opEar
I ingüís t icament . A ix Í ten im, per una par t , g [üe es
fa rá ús de l cas te l l á quan I ' i n te r l -ocu to r s iga Ia
Corona , 1a nob lesa - - sob re to t amb e I marqués d rE lx , 1a
famÍ I i a de l s Cárdenas - - , e I B i sba t d 'Or io la
inst i tuc ió que com ja hem v is t adopta rnol t av iat e t
caste l lá com a l lengua vehicu lar- - i a l t res
ins t i t uc ions com la fnqu is i c ió . D 'a l t ra banda , quan
l r j - n te r l ocu to r és e I pob le , I es a l t res capes soc ia l s
o 1es inst i tuc ions que no hem esmentat abans, seguia
sen t e I ca ta lá Ia no rma d tús . És a d i r r üD ce r t i f i ca t
de bate ig o de matr imoni per a qualsevol f i l ig rés del
pobIe, es redactava, Ióg icament , '€ t r cata l -á , com també
ho estarien els documents que redactava per a
L 7 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
re lacc iona r -se amb les a l t res pa r róqu ies .
c) Mode del d iscurs. Acabem ja amb e l tercer e lement
del - context s i tuac ional que conforma eI reg is t re, € I
mode del d iscurs. En to t aquest context que
desenvolupem, e ls factors dest inatar i extern- in tern
i l es re lac ions i n te rpe rsona l - s de 1 tesg1és ia ,
i n f l ue i xen a l t ho ra de l a c reac ió d run t ex t , j a que
I ren to rn sóc io -semán t i c i n te rvé pe r a una se lecc ió de
fo rma l i t a t t ex tua l i pe r a una se lecc ió d to rgan i t zac ió
textual , ten j -nt sempre present e ls recursos que
par t i c i pen en e l génere e leg i t .
En aquest punt de I torgani tzací1 textual hem de comentar Ia
var iac ió de formal a in formal que es pot reg is t rar , ten int
en compte e I des t i na ta r i i I t i n te r l ocu to r . De manera que e1
text no cont Índrá Ia mate ixa formal i ta t quan aquest es
refere ix a una cer t i f icac ió sacramenta l - -per a qualsevol
par t icu lar que ho demane-- o una re lac ió de misses - -per a
con t ro l i n te rn - - , gü€ una so l . l i c i t ud d ta juda económica
formulada a la noblesa local o una re lac ió dtarrendaments,
rea l i t za ts pe r a I ' esg lés ia i que e l b i sba t con t ro l -ava
regularment .
Sobre eI génere, hem dtafegi r gue, per reg la genera l i amb
a lguna excepc ió que a l t ra , e1s tex tos d run des t i na ta r i
extern i drun context formal opten per un génere narrat j -u
i descr ip t iu ; són e l documents, per exemple, de 1a
correspondéncia, de ls acords de ]es Juntes del Clero, de les
descr ipc ions dels béns mobles i imnobles que in teressen a
tes jerarquies super iors . Mentre que un dest inatar i in tern,
i d ins d run con tex t menys fo rma l , €S tende ix pe r u t i l i t za r
7 7 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a l t e s
a) Segle XVI . Epoca en l_a qual comenqa Ia penetrac ió
del caste l lá , l lengua que entra en contacte de manera
s is temát ica des del pr imer terg del - segle XV. La
preséncia deI caste l lá no resul ta est ranya a l_a
societat ten int en compte que aquesta ja apare ix ia en
e l - s seg les an te r i o rs pe r I a dependénc ia d raques tes
terres a la corona Caste l lana o a l b isbat caste l lá de
Cartagena. En aquest per iode, t robem t res l lengües que
poden rea l i t za r l es func ions A : é1 } Ia t i , € f ca ta l -á i
e I cas te l l - á , pe ró amb una d i f e rénc ia , men t re e l
caste l lá és una l lengua establer ta ja en aquesta
func ió , l es a l t res dues - -e l_ l l a t Í i e l ca ta lá - - han
in i c ia t un p rocés de re t rocés . D 'aques t p rocés , podem
veure també que e l cata lá és Ia I lengua que real i tzaja també les func ions de l l engua B ( J . Mar t i , L992 , p .
21) .
b) Seg1e XVI I . Segurament a par t i r de l - segle XVI I e I
contacte ent re Ies dues l lengües s 'a ferma i
l - radmin i s t rac ió ec les iás t i ca es t roba en una s i t uac ió
de b i l i ngü i sme. És a d i r , l - t ús d 'una o a l t ra l l engua
no suposa cap posic ionament encara n i soc ia l n i
l i ngü i s t i c . L ' ús de f cas te l l á e ra cons ide ra t no rma l en
I tadmin i s t rac ió de I t esg lés ia quan e l documen t t en ia
unes caracter is t iques determinades ja esmentades com
eI receptor i e l t ipus de documentac ió. En l raspecte
socia l - , durant aquesta centúr ia ; ve iem com, to t i que
el l la t i i e l cata lá l -es podem t robar en func ions A,
e l procés de ret rocés s 'ha accentuat i apareíx quasi
en so l i t a r i j a l a l l engua cas te l l ana pe r a aques tes
func ions ( J . Ma r t i , L992 , p . 23 ) .
c ) A pa r t i r de l seg le XV I I I . Pe r raons po I í t i ques i
mj- l - i tars - - forga conegudes ja- - es produeix la gran
l . 7 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n t ' e d a t m o d e r n a
empenta del caste l lá en e1 seu procés de desplaqament
de Ia l lengua autóctona. Aquesta subst i tuc ió afecta no
sols e ls pocs documents que mantenien les
ca rac te r í s t i ques de I rapa r ta t an te r i o r a ) , s i nó que
també afectará eIs documents dels dest inatar is
i n te rns , e l s que tenen e I pob le com a i n te r l ocu to r i
e ls que presenten una menor formal i ta t textual - d ins
de1 génere exposi t iu . Mol t encer tadament A. V i l -a
apunta també sobre aquest procés drabandonament de la
l lengua en e1s arx ius parroquia ls va lenc ians que
"Con Ia en t rada en e I ochoc ien tos ya son con tad ís imas l as
Ipa r róqu ies ] que con t i núan emp leándo lo I eJ - ca ta lá ¡ y cuando
Io hacen es pa ra asun tos de escasa t rascendenc ia y reduc ida
e x t e n s i ó n " .
Des de L7O7 f i ns e I 1742 . En aques ta e tapa es po r ta a
terme eI f ina l - de l procés de la subst i tuc ió
l ingüíst ica en e l reg is t re escr i t . Durant aquest
per iode e1s pocs documents que encara - - i sembla que
de forma agosarada-- mantenj -en eI cata lá són, com ja
hem cons ide ra t en e I pun t b , són tex tos d rescás va lo r
admin is t rat iu i l ingüÍs t ic . Resumint , i en poques
parau les , l a desapar i c ió de1 ca ta lá en I ' admin i s t rac ió
I
I
ecles iást ica i e I canvi t_ ipg* f f i .c srhavien acompl i t .
A ix i durant aquest per íode, € l cata lá ja no apare ix
exerc int cap func ió A en la soc ietat , mentre que ara
totes aquestes func j -ons les rea l i tzará e1 caste l lá , en
una s i t uac ió de d i g tóss ia t o ta l . E l 1 l a t Í , €ñ 1 ' ámb i t
concret de la v ida ec les idst ica, to t i que encara és
manté com a l lengua A, segueix pronunciant -se eI seu
p rocés de subs t i - t uc ió ( J . Mar t í | L992 t p . 27 ) .
L 7 7
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
6. CARACTERISTIOUES DE LA LLENGUA ADMTNISTRATIVA
ECLESIASTICA D ' ELX
6 . 1 C a r a c t e r Í s t i q u e s m o r f o l ó c r i o u e s i s i n t á c t i o u e s
En aquest apar ta t vo lem exposar to t un con jun t d fe lements
m o r f o l ó g i c s , s i n t á c t i c s i I é x i c s a f i d r a s s e n y a l - a r l e s
caracter is t iques l ingüis t iques de Ia lJ-engua de
l tadmin i s t rac ió , gu€ , t o t j - es ta r re fe r i da a 1 'ámb i t d ' ús
de 1 'Esg lés ia , compar te i x , com ja hem esmen ta t abans , I es
mate ixes par t icu lar i ta ts i especi f ic i ta ts l ingüís t iques que
Ia documen tac ió de qua lsevo l a l t ra admin i s t rac ió . D 'aques ta
manera podem agrupar d ins drun mode1 de l lenguatge
adminis t rat iu tant la documentac ió jud ic ia l com Ia creada
pe ls conse l l s mun j - c j - pa1 , I 'Esg1és ia i a l t r es en t i t a t s i
i ns t i t uc ions j ud i c ia l s , po l i t i ques i r e l - i g ioses .
El l lenguatge admin is t rat iu tendeix cap a la máxima prec is ió
i ma t i sac ió . D 'a l t ra banda , so l se r una reg la genera l l a
tendénc ia també cap a I t ob jec t i v i t a t i a 1a impersona l i t a t
a l rhora de redactar e1s textos. En to t document h i ha e l -
p ropós i t d rab raga r to tes l es poss ib i l i t a t s d ' i n te rp re tac ió ,
per aquesta raó sempre veurem la preocupació de qui escriu
pe r ev i t a r l a mu l t i p l i c i t a t semán t i ca d run tex t .
Amb aquest ob ject iu h i ha una máxima atenció, des de
Irest ructurac ió dels parágrafs d ins del - conjunt deI text ,
f i ns a l es ma t i sac ions i r epe t i c i ons d ra lguns e lemen ts
léx ics per a no perdre mai e l - f i l conductor de l document
redac ta t l 2 . A més , h i ha un ús conc re t d run de te rm ina t
t 2 . P " t a veu re I es ca rac te r í s t i ques deL l l engua tge admin i s t ra t i u :E . C a s a n o v a , ( 1 9 8 5 ) i J . B . M a r t Í M e s t r e , ( L 9 9 9 ) .
L 7 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a l ¿ e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
l - éx i c admin i s t ra t i u i d runa f raseo log ia p róp ia d raques t
reg i s t re , sense ob l i da r t ampoc I ' apa r i c ió con t i nua de
s in tagmes lex i ca l i t za ts (Vegeu M. R . Sas t re , 1 -984 ) .
O fe r im a
u t i l i t za t
p rec i s i ó ,
documents.
con t i nuac ió e l s e lemen ts i r ecu rsos que s rhan
en e l nos t re co rpus a f i de man ten i r l r esmen tada
ordenació i cohesió in terna dels d i -versos
amb e ls
sensa l
1 - . Ús abundan t d 'ad jec t i us de1 t i pus d i t , sup rad i t ,
desúsdi t , í present , a més del re la t iu e l qual r peF a fer
re fe rénc ia a I cos ta t d ta lguns subs tan t i us que són e lemen ts
ja esmentats abans i que serveixen per a recordar que es
to rna a repe t i r , a i x i e1 l -ec to r po t en l l aqa r l r e lemen t que
I I i g a ra en un an te r i o r .
l - " l - . - Aquesta func ió la rea l i tza e l mot d i t
der ivats i e ls compostos:
a l A rnb e l pa r t i c i p í d i t , d i t a , d i t s , d i t esf fordenaren que Io d i t don Juan de L lanos faga
tanca r l a p l ase ta r r L22 , 26 -271f r f as I a p resen t en d i t a v i l a . . . r ' [ 38 , 2O-2L )
"Na ixqué a 1 de d i t s mes y añy " [ 8 , 25 -26 ]t tper a to tes les d iües güi t dobles serveix 1o
de t re -cen tes I l i u res [11 , 25 -26 )
bl Amb el pronom dit i derivatsr ren v i r tud de Ia compra de Ia casa que d i ts
f e ren r r 132 , 38 ]
cl Arnb Ia forma sobredit i derivats
l . 7 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
f f l o que fe rma t j us tan t ab Io sob red i t p reve res .n [3 ,L42 lr rV i s ta 1a sob red i ta p ropos i c ió . . . r , l 2B , 49 )t te leg i ts capi tu larment de par ts des cures de Ia
sob red i ta v i l - a " L2 , 5 -6 )
" . . . hu i t sous de I a ca r i t a t de f es m isses de l s
sob red i t s an i ve rsa r i s r r 17 , l - 4 -151t tde forma que totes 1es sobredi tes dobles són s inchr l
12 r , 37 -381
cl Amb l-a forma supradit i derivatsf f l ,a resta per a carregar la supradi ta [quant i ta t ] t ,
[ 18 , 65 ]f f fas Ia present en d i ta v i la en Ios supradi ts d i_a,
mes y añy " [ 38 , 2O-2L ]r f . . . t o t es l es pa r t i des sup rad i t es . ' . . r r [ 35 , 51 ]
dl Amb la forma desusdit i derivatsI 'E ax i a j us ta t s l - os desús d i t s r eve ren t s . . . r r [ 1 , 18 ]t t y s rob l i ga a l s p r t s . v i ca r i y c le ro desús
nomena ts t ' [ 1 , 56 -57 ]ttque en los enterraments vagen per orde, com dites
desús " 12 , 97 -981' rpaga to t 1o desúsd i t . ' ¡ | L6 , B l
l - . 2 . - Quasi idént ica func ió pot fer també eI mot present ,
encara que a lgunes vegades pretén in t rodui r una referéncia
temporal o de l loc sobre e l substant iu acompanyat :r ra posat un a l t re memor ia l per a que Ia present
Parróquia s j -a serv ida señalar- l i a lgun sa lar i r l
l 2o , 62 -64 )r f deu chorones de moneda del present regnerr l2O,
L 8 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü Í s t i c d e t c a t a L á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E L x e n t , e d a t m o d e r n a
6s lt tmajordom del c lero de Senta Mar ia de Ia present
v i l l a de E l i g l 2O , L -2 )t tque la presenü junta y Confrar ia fassa y
del l ibere to t 1o que convinga y a ix i ordene 1es
coses següen ts t t 127 , 30 -32 l
1- . 3- De la mate ixa manera, e l re la t iu compost e l . quaT i e1s
seus de r i va ts , p re tén rea l i t za r aques ta func ió de re fe rénc ia
d run subs tan t i u j a repe t i t . En a lguns casos rea l i t za Ia
func ió d 'ad jec t i u i en a l - t res l a de p ronom. En aques t da r re r
cas ja no acompanya e] mate ix substant iu s inó que ara
real i tza l -a func i -ó de pronom i per tant e I subt i tue ix . En
rea l i t a t , aques ta ma te i xa func ió rea l i t zen to t s e l s p ronoms ,
peró e1 més generaJ- en aquest escr i t és aquest re la t iu
compost . Draquesta forma també, e l lector pot re lac j -onar- lo
més fác i lment amb I rantecedent esmentat en pr imer 1 l_oc:
I tnomena d i t capí to l - en ras ional per Io any esdevenider
a mo. Pere Rodr igo ab l -o sa lar i - y I t igac ions
acostumades, e l - quaT com fos present jura per Nostre
Seño r Deu r r l L4 , 37 -381t ty aven fe t tanteo a l fabr iquer , e l qual encara
a l - cansa a lgunes can t i t a t s a d j - t a f áb r i ca " 128 , 43 -45 )t '7a quaT par t ida se d iv id ix ent re Los preveres
següen ts " 17 , 24 -25 )f f lo hu del .s quaLs está daurat ab sa patenarr 14, 2 I -
221rrquatorze l l iures de moneda
agen de pagar 1o d ia que 1o
a n i v e r s a r i s r r 1 2 , 1 8 - 2 0 1
de Va lénc ia , 7es qua ls
majordom paga los
l-8 l_
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
2 . L rexcess iu i n te rés pe r p rec i sa r p rovoca en a lguns casos
I ' apa r i c ió d tun con jun t de s inón ims a f i de conc re ta r e I
s ign i f i ca t de l mo t t rasmés . Aques t ap lec s inon ím j_c s res tén
tan t en e l s subs tan t i us , com en e l s ve rbs , e l - s ad jec t i us i
e l s adve rb i s :
2 .L . - S inón ims subs tan t i us
" . . . y ap rés de have r passa t mo l t s co l .Toqu i s y
pa r lamen ts . . . " LL7 | 19 -2O lr r convoca t s . . . , 7 l - oc i pues to acos tuma t r r 136 , l _3 -
141f f ten int per a e l lo l -o d i ts cures 77icéncia, permis
y f acuT ta t t ' 137 , l - 5 -161
2 .2 . - S inón ims ad jec t i usrrnomenar majordoms I lumeners per a1 present y corrent
any t t 139 , 25 -261
2 .3 . - S inón i rns ve rba l sf r . . . fonch a justada y congregada parróquiarr l2O, 2-
J I
r r " . . I I o c y p u e s t o a c o s t u m a t
s e m b l - a n t s a c t e s r r 1 2 6 , l - 4 - 1 5 l
f f se an convengutt , concordat
t thaver y tenir aque1,I y ser
2 .4 . - S inón ims adve rb ia l sr rpresehint ans e pr imerament t t | 27 , 521r rhe t re t y t res l l ada t bé e f i e lmen t 128 , 191
3. Aquesta prec is ió que requere ix e1 l lenguatge
adminis t rat iu es mani festa també per mi t jd de recursos
a fer y sel-ebrar
y a j us ta t t " 127 , 14 l
t engu t r r 127 , 69 )
]-82
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü í s t i c d e t c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i i s t i c a d ' E t x e n t ' e d a t m o d e r n a
gramat ica l -s . A ix i e l canvi de nombre, en aquest cas, a més,
d run genér i c , imp l i ca sub ra t l - l a r La to ta l i t a t .f r . . . cob ra r de qua lsevoL pe rgona o pe rgones
qua Isevu I I a . . . r r 126 , 46 -47 )
4 . En a l t res casos ]a repe t i c i ó d run ve rb i n ten ta també
abragar to ta l - a tempora l i t a t de I ' acc ió . En aques t cas ,
podem t robar-nos en t res grups d i ferents . En un pr imer , Ia
repet ic ió pretén prec isar e l s ign i f icat de l verb, mentre
gu€ , en e l s a l - t res dos casos , l a d i f e rénc ia tempora l de l s
ve rbs busca Ia g loba l i t a t de I ' acc ió , a i x i en un segon g rup r
podrÍem sj-tuar el-s verbs que abracen el passat i el presentj - , en un tercer grup, aquel ls que abracen eI present i e l
futur
4 .7 . - Repe t i c i ó de ve rbst tconfessant com confessen ser 1a major par t de d i_t
r eve ren t c l e ro r t l _26 , 15 -161
4 .2 . - Tempora l i t a t :
4 .2 . J . . - passa t i p resen t
r r lo p le t que a por tat y
32 -33 )
4 .2 .2 . - p resen t i f u t u rr rDi ts 288 d inés serv i ranrr l -os d i ts cures que hui
2L )
po r ta d i t a Pa r róqu ia t r l _a4 ,
y s e r v i x e n . . . t t [ 5 , 3 5 ]
són y per tems seran,, 1.27 ,
5. Aix i mate ix , pe l que fa a Ia morfo log ia, hem d,e d,estacar
1a f reqüent apar ic ió del suf ix -or en mol- ts substant ius drun
carácter p lenament admin is t rat iu . Aquest suf ix té eI va lor
de r r suscep t i b le d résse r + pa r t j - c i p i d ' un ve rb t rans i t i u t r ,
1 8 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Mas i M i ra l [es
va lo r p rou rend ib le davan t d tun a l t re su f i x , -ab le , amb qu i
en determinats contextos manté un s ign i f icat mol t pareguts
peró sense arr ibar a ser idént ics13. En eI nost re corpus
hem enregis t rat e ls següents substant j -us amb aquest suf ix :
" . . . y d ragó donar con te a l - s con tado rs quan t dóna con te
Io ma j ordom. tt [ 3 , L1,6-I1,7 ]f 'Fa advert ir al-s contadors que seran nomenats per a
con ta r I a renda de l s an i ve rsa r i s de l - añy pn t . , ' L I2 ,
13 1 -132 lf r . . . sots pena de un real apTicadora a l - bac i de l -es
án imes de l pu rga to r i " [ 3 , 24 -26 ]f fY axí ser ia cobrador Io d i t mossén Esclapés de d i ts
c i nch sous y nou r ' 17 , 54 -551
" y per quant d i t sensal fa de renta v in t l l iures
cascun añy pag radores en 20 de j u l i o l " [ 11 , 31 -33 ]t ty contra mo. Joan Ba1aguer , hereu y f i l l de
carregador t ' 124 , 10- l - l - lf fremetem a v. md. l-a de executió de tudor y curador
del f i l l hereu de don Joan Fernández de Messa ab dos
c l -áusu les he red i tá r i es " 124 , L5 -L7 )Itdexa un aniversari- per ánima sua e vo1 se cante de
deu sous de rrenta cada un any perpetualment, pagadors
en d i t d i a r r 126 , 1 -3 lt tper a cobrar l -es cant i ta ts de d i ta derrama es fassa
per Io cobrador de1 d i t governador ' r 128, 70-721r r l o nob le m. Lu i s San tac i l i a , d r . en sag rada
theo log ia , caT i f i cado r de l San t O f f i c i y v i ca r i de
d i t a v i f a y sos des t r i c t es t ' 136 , 4 -61
13 . v "g "u e l comen ta r i de l su f i x -o r de C . Dua r te i R . To r renEs ,( l -986, p. 1-z ' t .
l_8 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
7 . Un aL t re t re t ca rac te r i s t i c és 1 tús de l es cons t rucc ions
de gerundi en eI l lenguatge admin is t rat iu . Aquest ús - - i
segurament abús també-- de1 gerundi encara perdura
actualment en aquest reg is t re de Ia l lengua. En real i ta t ,
semb la que e I seu ús pa lese l -a necess i ta t d runa redacc ió
concisa. i breu dels escr i ts admin is t rat ius i per tant d tuna
ma jo r u t i l i t zac ión de l es fo rmes ve rba l s impersona l - s . Una
par t draquestes construcc ions de gerundi equiva len a
subord inades adverb ia ls condic ionals :
t tper Ia campana de Ia confrar ia s is d iners
en te r ran t - se l o cos de vesp rada t t [ 3 , 27 -28 )t ' tocant ab dos campanes guanya Io curat un sou y
sag r i s t á s i s d i ne rs ¡ r [ 3 , 77 -7 8 l
Encara que la major ia de Ies construcc j -ons del nost re corpus
adminis t rat iu ec les iást ic que por ten gerundi fan la func ió
de subord inades adverb ia ls temr¡ora ls :
I ' se I i f a cá r reg de t res l l i u res , onse sous pe r I a
demasia dels sensals que mo. Ferrer doná sent
deposs i t a r i " [ 19 , 30 -31 ]t rdos host iers de fer ro de fer hóst ies, lo hu es I Ievá
a I Po r t es tan t en e l l mo . Juan Sepu lc re . r r 123 , 162 -
r -63 lf rY l a d i t a pa r róqu ia , haven t hoh i t sa p ropos i s ió ,
f . . . 1 de te rm ina . . . r r 129 , 41 , -421' f Y aven-se rematat per d i tes menors l -a casa del
quondam d r . V i cen t Rob les . . . r ' 132 , 24 -251
8. Construcc i -ons dtabl -at ius absol -uts . Una a l t ra f orma verbal
I o
1 8 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e t c a t a t e e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t í c a d ' E t x e n [ , e d a t m o d e r n a
no pe rsona l que s rusa mo l t sov in t en e l l l engua tge
admin i s t ra t i us és e l pa r t i c i p i . Aques ta fo rma que dóna r roc
a l -es cons t rucc ions d 'ab ra t i us abso l -u t s com a rem in i scénc ia
de l s ab la t i us l l a t i ns :
t t venu ts que s ien l os béns , sob ra ra a lguna cossa , paga
to t I o desús d i t . " [ 16 , 7 -8 )t 'V is ta la sobredi ta proposis ió per l -a present
Pa r róqu ia t . . . I t o t s , unánJ .mes y con fo rmes , e t nem ine
discrepant i , hordena y del l ibera que es fassa una
der ramar ' 128 , 4B-53 lt tY ohida d i ta proposta, d i t reverent c lero del l iberen
co segen t : r t L36 , 23 -241
1- l - . S intagmes f ixos
a l poder comp l i tf fa l qual I i donen poder compTi t segons y de la manera
que a senblans majordoms ser l so1 i acostuma de donarr l
I tA , 33 -351¡re legexen rac ional per a 1o añy esdevenidor a mo.
Ba l tasa r M i ra l1es , p reve re , ab s i s l l i u res de sa la r i ,
a I qual I i donen poder compl i t t t i15, 52-541
b l d a t a i d i a
r rse I i admet
231r rse I i admet
pagá en losrrse I i admet
en dat ta y
I t t essos . . . r l
en dat ta y
en dat ta y d ia hui tanta-un real t t [ 3 3 ,
dia 92 reals y hu i t d inés quer ? 2 2 2 ' lL J J ' J J J
d j a c e n t y d e u r e a l - s t r [ 3 3 , 4 2 )
L87
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
6 .2 Les f ó rmu les
Dra l t ra banda , e I reg i s t re admin i s t ra t i u requere i x una sé r ie
de fo rmu l i smes j - f r ases fe tes . Passem, to t segu i t , a
assenya la r una sé r ie d raques tes fó rmu les i f r ases apa regudes
al nostre corpus i que intentarem presentar en grups
temát i cs .
1. Fórmules de prendre acordt t . . . p rengué pun t en es ta Pa r rdqu ia de Sen ta Mar ia en
d i t d i a , mes y añy " [ 35 , 3 -4 )f fY ax i resüaren de acord y fonch se lebrada parróquiar l
l 2B , 82 -83 lfrse an convengutt, concordat y ajusttat en l-a forma
següen t r ' 137 , l - 4 -15 lf fse an avengut t . , pactat i concordat ent re l -os d i ts
cures y fabr iquer que Ia nominació del sacr is ta l -a
agen de fe r l os d i t s cu res r r 137 , I 9 -2L lr tY en d i ta conformi tat fonch se lebrada d i ta
Parróquia y restaren de acord, , 129, 67-681
2. Fórmul-es de conf orrnitat
r rguanyaran conforme guanyen los del Raval r r [3 , 34-
351
fr les t res canóniques monic ions conforme Io St .
Conc i l i " [ 5 , 2L )t ty en d i ta conformi tat fonch se lebrada d i ta
pa r róqu ia y res ta ren de aco rd r r 128 , 45 -461tty per quant és cosa rnolt justa y conforme a rahó
17 , 651
3. Fórmules de convocatór ia
1 8 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c | . e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
t 'esent a justada parróquia en la qual se t robaren los
mo l t mag fs e r eve ren t s . . . r r L9 , 14 -15 ]' t . . . f ou t enguda I t a j us tada pa r róqu ia . . . r r 122 , 2 lf fEn es t d ia de hu i , haven t - se a jus ta t y convaca t
parróquia en Ia ig lés ia parroquia l de Santa
Mar i a . " . r t 139 , 1 -21f f se avía conyocat per a f i y e fecterr 139, 24-25)f 'e a ix í que a justats y congregats a go de campana ut
mor i s es t . . . r r 129 , 24 -25 )
4 . Fó rmu les de pena l i t a t
r r és ob l i ga t . . . as i s t i r a1s o f f i c i s . . . so t s pena de un
rea l - " [ 3 | 55 -57 )r rs ien obl igats a as is t i r en l_os enterraments des
pobres so ts pena deu rea l " 12 t 39 -4O l
5 . Fó rmu les d 'ap rovac iór re es tan t a jus ta t s pe r t en i r pa r róqu ia , I l oa ren e
aprovaren d i ta nominaciór ' 19, i_3- l -41f fd i ta parróquia l l -oa, ra t i f ica y aprova to t 1o fe t r l
129 , 46 -471rr l -a present parróquia y parroquians de aquel la ,
tots unánimes y conformes, nemine discrepanti,
l - I oen , ra t i f i quen y ap roven l os cap i to l s f e t s r 139 ,s0 -52 l
6 . Fórmul-es drordenamentt to rdena y de l l i be ra l a p resen t j un ta ' r [ 18 , 33 ]r r f e r e1ecg ió . . . y o rdenar a l t res cosses tocan ts a
bon gove rn de d i t a Pa r róqu ia r ' [ 11 , 4 -6 ]r ry avent passat a l -guns co loquis ent re d i ts
t -89
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i n a L t e s
parroquians, ordenaren que lo d i t Don Juan de
L lanos faga tanca r I a p lace ta " l 1 -4 , 26 -27 )
" y I a p resen t Con f ra r i a fassa y de l l i be re to t I o
que convinga i a ix i ordene les coses següentsr l
[ 18 , 3O-32 ]t thordena y del l ibera que es fassa una derramat l
l L9 , 53 -54 l
" I a d i t a pa r róqu ia o rdena y té pe r bé r ' [ 11 , ZB)t tordena Ia present Junta que Ia d i ta ca ixa no es
puixa t raure n i -ngun d iner per a n ingun gasto. . . ' t
[ 18 , 44 -45 ]
7 . Fó rmu les de cons ide rac ióf fa tés y considerat que entre los desúsdi ts ten ien
d i f e ren t s qües t i ons r r 127 , 8 -9 lr ra tés i consjderat que los majordoms tenen gran
t reba l l - en ave r de cob ra r r r [ 15 , 28 -29 )
B. Fórmules de conveniénciat ' . . . y se r aque l l a mo l t j us ta y conven i r mo l t e l
que es pose f ' 128 , 50 -51 - l
"per a veure el modo y forma més convenient per a
t r au re d i ne r " 128 , 39 -40 lr r . . . e l s donen Io poder que pe r a d i t e fec te convé
y podem dona r r r l I 7 , 33 -341r r . . . . g [ü€ Ia p resen t j un ta y con f ra r i a fassa y
de l l i be re to t 1o que conv inga" 127 , 30 -31 - l
9 . Fó rmu les d ' ob l i gac ióf f fer la obLigagió acostumada y donar causió y
f e rmances r r [ 1 , 4L -42 ]
"y s tobT iga a1s p r t s . v i ca r i y c le ro desús
1 9 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l A e n I r a d m í n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d r E t x e n | . ' e d a t m o d e r n a
nomena ts t . . . I a qué en l o p resen t e co r ren t any
MDLXV regi rá y admin is t rará 1o cárrech de d i ta
ma j o rdom ia r r [ 1 , 56 -60Jr r fou es ta t t engu ts e ob l i ga ts , [ . . . ] dona rá con te
de I a sua adm in i s t r ac i ó r ' [ 1 , 6 I - 63 )t tque los cures y capel lans que seran manats en los
enterraments s ien obTigats anar a Ia paróquia dron
és pa roqu iá 1o d i f un t o d i f un ta t r 12 , 66 -68 lt tque 1o capsover s ia obl igat ten i r per horde to ts
l -os p reve res segons y com an can ta t m j - ssa r r 12 , 88 -
8e l
l - 0 . Fó rmu les d 'exp ress ió de ma j o r i ar r representant l -a najor par t de ls preveres de la
present v i la per a t ractar les coses que convenen a l -
Nos . Señor Déu , bé y u t i l i t a t de l a reve ren t
c l e res ia . r r [ 1 , 1 "4 -L7 )r rE a i x í a jus ta t s to t s l os sob red i t s , sen t com som 7a
par t de ls confrares que es poden juntar y representar
to ta l a d i t a Con f ra r i a r ' 127 , 20 -221t t con fessan t com con fesen de 1 a ma ia r na r t de Ia d i t a
pa r róqu ia " 129 , 24 -251f 'confessant com confessen ser l -a major par t
reve ren t c le ro r r 136 , 1 -5 - l -61
Fórmul-es dratorgament de poder
tfAls fou atr ibuyt pJe poder per a fer y cusertar tot
so y quan t f os necesa r i " 12 , 12 -1 -3 )f fa l qual I i donen p le e bastant poder segons que a l -s
t aLs ma jo rdoms se r l s so l y acos tuma dona r t t [ 15 , 49 -50 )f ra l qual I i dóna Lo poder que a sembl-ants fabr iquers
se r l s po t y deu dona r . r r l L7 , 22 -23 )
de d i t
11_
1 9 1
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
r r a f s q u a l s
d e j u s t i c i a
r r a l s q u a l s
poder per a
6 . 3 L a d a t a c i ó
y cascú de aque l ls Ios dóna 1o poder que
s e f l s p o t y a c o s t u m a d o n a r . r r l I 7 , 2 6 - 2 7 )
Ios donem y confere ixen to t p le y bas tan t
d i t e f e c t e " 1 2 8 , 6 0 - 6 1 1
6 . 3 . 1 E x p r e s s i ó d e l a d a t a
6 . 3 . 1 - . 1 L a d a t a e n l - l a t i
Unes l ín ies més amunt ja hem comentat que en l -a baixa edat
mi t jana mol ts de ls documents que genera lment eren escr i ts
en 1 l -a t Í van passar en aquest per íode a redactar-se en
cata lá. També hem esmentat que, to t i e I canvi de l lengua,
e1s fo rmu l i smes , f rases fe tes , e t c . i , sob re to t , I es d .a tes ,
romanen en ]a mate ixa l lengua.
Dra l t ra banda, hem de puntual i tzar que en aquesta época 1a
data en l l -a t i ja no corresponia a 1a real i tzada en época
cláss ica. Després de 1es reformes in t roduides en e l -
ca lendar i pe r I ' emperador Cons tan t i a pa r t i r de l rany 32L ,
Ia da ta de i xa d rexp ressa r -se pe r ca lendes , nones i i dus , i ,
a canv i , s t i n i c i a e1 cómpu t t en in t en compte e I t o ta l de
d ies de cada mes . A i x i , a pa r t i r de l seg le X IV , t en im aques t
nou métode de datac ió amb I 'express ió del número - -sempre
en x i f res romanes - - de1 d ia , e l - més i 1 tany , amb e I s in tagma
anno nat iv i ta te donin i o anno donin i , peró expressat en
I lengua I la t ina la. Aquestes fórmules de datac ió es van
pro longar f i ns a1 seg le XV I I I :
14 . V "g " , l pe r a t o t I ' apa r ta t de Ies da tes J . M . Mes t res , ( 1987 )
492
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n | . ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n L ' e d a t m o d e r n a
I tD ie XXX mens is decembr is anno an te na t iv i ta te domin i
M D L X X X X T I i l 1 9 , r - 2 )
r r D i e X X V I I I m e n s i s j u l i i a n n o a n t e n a t i v i t a t e d o m i n i
M D C X I I T I " [ 1 7 , L - 2 ]
t rD ie XXV mens is desembr is anno an te na t iv i ta te domine
M D C L X X X X V I I I " [ 3 4 , ] - - 2 )
r r D i e X V I I m e n s i s d e c e m b r i s a n n o d o m i n i M D C C V " 1 3 6 , r _ lf r D i e X X V m e n s i s j u n i i a n n o d o m i n i M D c c V I ' , 1 3 7 , f - l
f ' D i e X I f f m e n s i s j u n i i a n n o d o m i n i M D C C V I I T , 1 3 9 , I - 2 1
6 . 3 . 1 . 2 _ L a d a t a e n c a t a ] á
A I m a r g e d r a q u e s t e s c i n c d a t e s e s c r i t e s e n I ] a t i , I á g r a n
m a j o r i a d e l n o s t r e c o r p u s a p a r e i x e n j a e n c a t a l á . E n a q u e s t a
l lengua se segue ix l -a mate ixa cons t rucc ió que ja expressava
e l 1 l - a t Í 1 5 , I l e v a t d e I s i n t a g m a r r d e I a n a t i v i t a t d e l
Senyor r r o r rde l - Senyor t r que no to rna a aparé ixer en cap da ta
m é s . A r a , ú n i c a m e n t t i n d r e m l a r e f e r é n c i a a I d i a , a I m e s i
a 1 ' a n y .
a ) E l d i a
L t e x p r e s s i ó d e l d i a e s p o t r e a l i t z a r d e t r e s m a n e r e s : e n
guar ismes [en x i f res romanes o en x i f res a ráb igues ] i amb
l le t res , norma que serve ix tan t per a l texpress i -ó de l d ia
c o m t a m b é d e l r a n y .
r r A X X X d e a b r i l d e 1 a n y L 5 8 7 " [ 8 , 1 j
t t A 2 2 d e h e m b r e 1 5 8 9 " 1 8 , 1 1 1
r rEn dos de janer añy L '7zL t t 16 , 9 l
l -5 . A ixó no obs tan t , ten im una exepc ió a Ia reg la en Ia da tad ' u n a c a r t a o n s ' i n t e r c a n v i a I ' o r d e e n t r e e I d i a i e I m e s :
" E I i g y d e m b r e a 3 1 d e 1 6 7 8 " [ 2 1 , 3 0 ] .
1_9 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e l c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
d e m b r e d e 1 6 3 8 r , 1 2 2 , L - 2 1
" E l i g y 2 8 d e j u ñ y 1 6 4 2 , , 1 2 4 , 3 t - 3 2 l
b ) E I ines
Aix i ma te i x I ' exp ress ió de l mes l a podem d i v id i r en t res
g rups . En p r imer l l oc , i semb la se r e1 g rup ma jo r i t a r i ,
precedi t de Ia preposic ió de; en eI segon grup amb eI
s in tagma r rdel mes derr , i en e l tercer grup sense cap paraula
en t re e l d ia i e I mes .
a l P r e p o s i c i ó d e
f r A 6 d e s e t e m b r e d e L 7 3 6 t t [ 8 , 2 g l
r r A I d e s e t e m b r e a n y 1 5 8 3 , , [ 6 , 1 ]f r e n X V d e a b r i l d e l - S g 7 r , 1 6 , 7 )
bl S intagma r rdel mes der . Hem dtassenyal -ar que en
aquest grup a l mate ix temps que s 'especi f ica eI nom del mes
anb er s in tagma esmentat , so l co inc id i r que ra x i f ra del - d ia
tanbé ve acompanyada amb Ia paraula i ld iesn en posic ió
enc l i t i ca .f f e n l - 3 d i e s d e l . m e s d e a g o s t L 6 4 2 t t [ 5 , L 6 )i fEn 1 ,2 d ies de l . mes d .e juñy de 1_609" [ ]_6 , 5 l
f f En v in t d ies de l , mes de febrer de1 añy mi l se t -
c e n t s r r [ 3 8 , 8 - 9 ]
c l S e n s e c a p e s p e c i f i e a c i ó
r r e n 1 1 j a n e r d e 1 7 2 3 " [ 4 , 1 0 ]
r r e n v i n t - y - h u i t o c t u b r e L 6 3 3 t , [ 4 , 2 L - 2 2 ]
r r e n d o s a g o s t L 5 2 6 , t 1 4 1 , 3 8 1
c ) L r a n v
1 9 5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
I gua l que passava amb I ' exp ress ió de1 d ia , podem t roba r I a
poss ib i t i t a t de veu re r rany en gua r i smes , no rma lmen t x i f res
a ráb igues , o en l l e t res .
d ia en guar ismes i e I de
r r e n 5 d e
r r E n 6 d e
I t a 2 3 d e
r -2 )
dehembre
setembre
A vegades es combina e l nombre de l
l r a n y e n l l e t r e s i a f i n r e v é s :
d e l a ñ y L 6 4 5 " [ 5 , 3 1 ]
1 7 o z , t [ 3 5 , 1 6 ]
agos t de1 añy m i l se t - cen t s y s i sn [ 38 ,
t tEn est d ia , contants v in t -y-hu de
s i s - cen t s sexan ta - c i nch ' , 127 , a -2 )r rab acte rebut per Ber thomeu Moxica
juny any m i l
, reg is t rat en
lv in t - y -hu i t oc tub re l -633" [41 , 22 -23
I , pe r ú l t im , podem d i s t r i bu i r l es re fe rénc ies
l -es dates en quatre grups. En pr imer grup on I |
1 ¡any an i r i a p reced ida pe r 1a p repos i c ió de , un
precedi t de la parauLa any, e1 tercer grup amb
de 7 'any i , e l - qua r t i da r re r g rup , eü€ no
de l r any en
express ió de
segon grups
1 'exp ress ió
t indr ia cap
entrei c l e ses tan
so ra
1 , 9 6
parau la en t re e I mes i l r any .
Volem dedicar unes f in ies a la qüest ió de I 'express ió de
l rany en l a da ta pe r a fe r -nos ressó de Ia famosa d i spu ta
entre Coromines i Rovi ra i v i rg i l i l6 . En pr imer l - l -oc hem
de ressal tar que en cap cas ens hem t robat I tar t ic le davant
de ] ' any , j a que I t a r t i c l e només e l t r obem en e l_ te rce r g rup
en l f exp ress ió de 7 'any . D ta l t ra banda , € l p r imer g rup amb
Ia preposic ió de i e1 quar t grup sense cap paraula, són e ls
l - 6 . To ta aques ta con t rové rs ia de I ' espec i f i cac ió de l , anyJ . Co rom ines i Rov i ra r V i rg i l i que es va pub l i ca r en qua t re a r te n " Q u a d e r n s ' d e I ' E x i 1 i " i " L a N o v a R e v i s t a " , r e s p e c t , i v a m e n t ,rep rodu i t s pe r J . M . Ues t res t ( 7986 ) . També comen ta t a po lém ica J .( 1 - 9 7 7 , p s . 1 4 5 - 1 4 8 ) .
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d ' E I x e n I r e d a t m o d e r n a
majo r i t a r i s , s i bé semb la que e t gua r t , € l g rup ' t 1 ' e i xuca
fó rmura sense a r t i c re " , r t de f redo r no ta r i a r o bu roc rá t i can ,
com de ia Rov i ra i v i rg i l i , supe ra en nombre de f reqüénc ies
al - pr imer
a l P repos i c ió deI tEn 26 j i ne r de l - 688 , , 132 , 531r ren 12 d i es de l mes de j uñy de l _609 " [ 16 , 5 ]r r en 23 de ma ig de L698 , , 132 , 52 -531
b ] Pa rau la "any , , , € t r aques t cas hem d 'assenya la r que
ta inbé pot anar també acompanyada dradject ius com i lpresent ' [
o r r co r ren t r r .
f fA t re t se de g ine r any l -575 t t 15 , L7 lt ren 26 de se tembre de l p resen t any l -6g8 r ' 132 , 331rren Io d ia v in t -y-c inch de janer del corrent any
l720 " l 4 r , 4 -5 l
c l P r e c e d i t p e I s i n t a g m a | t d e 1 ' a n y ' ,
f f e n 5 d e d e h e m b r e d e l . a ñ y L 6 4 5 " [ 5 , 3 1 ]
r rEn es t d ia de hu i , con tan ts v in t -y -nou de janer
d e L a n y m i I s i s - c e n t s s e x a n t a - y - h u i t ' ¡ l 2 g , L - 2 )
f f e n 1 o d i a s i s d e d e n b r e d e 7 o a ñ y L 7 L 9 r , 1 4 L , 7 - 8 1
d l S e n s e c a p e s p e c i f i c a c i ó
r r e n u n d e a g o s t 1 5 9 9 , , [ 4 1 , 3 1 ]
I t E n 6 d e s e t e m b r e L 7 O 2 " [ 3 5 , 1 6 ]
t t e n 1 8 d e m b r e L 7 A o t t [ 1 0 , L 7 ]
L97
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a L t e s
6 .3 .2 A l t res exp ress ions tempora l s en l a I l engua
admin i s t r a t i va ec l es i ás t i ca d tE l x
D j -ns d 'aques t apa r ta t d ' exp ress ions tempora l s , i desp rés
d rhave r assenya la t l es cons t rucc ions de l a da ta , vo lem fe r
un inc is per a assenyalar a lgunes par t icu lar i ta ts que es
p rodue ixen d ins de i - reg i s t re ec les iás t i c . En l a l l engua
adminis t rat iva, a banda de la datac ió, ten im també un grup
d 'exp ress ions tempora l s re fe r i des a a l t res pe r íodes com les
ho resn l es se tmanes , e t c " Pe ró en aques t cas , a l cos ta t
d 'aquestes determinacions temporals , ten im també unes a l t re
que són espec i f i ques d taques t reg i s t re . Aques tes
determinacj -ons vénen a conf igurar una a l t ra de les
ca rae te r i s t i ques de l a l l engua admin i s t ra t i va ec les iás t i ca .
Draques ta manera , I radmin i s t rac ió ec les iás t i ca segu ia , a l nés
del -s per iodes temporals genera ls , uns a l t res per lodes de
t rad i c ió c l -a ramen t re l i g iosa . De to tes aquestes
espec i f i c i t a t s t empora l s que u t i l i t zava l rEsg lés ia en I reda t
mi t jana perduren encara les anomenades hores canóniques.
Aquestes par t ic ions del d ia eren una cont inuació de les
div is ions que real i tzava e l món romá peró ara adaptades i
amp l i ades pe r I tEsg lésLa . D taques ta manera e I t a ranná
conservador que sempre ha propulsat aquesta inst i tuc i -ó es
ref l-ecte j-x ara perpetuant I | ús de l-es hores canóniques
seguint e I model t rad ic ional - de l món c l -áss ic .
Veiem a cont inuació les determinacions temporals que fan
referáncia a les hores canóniques amb e l s ign i - f icat que
o fe re i x e I D i cc iona r i Ca ta Iá -Va lenc iá -Ba lea r (A . M . A l cove r ,
1 -930 -62 ) .
L 9 B
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e t c a t a l . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n t r e d a t m o d e r n a
M a i t i n e s , t M a t i n e s . L a p r i m e r a d e l e s h o r e s c a n ó n i q u e s ;
s é r i - e d e n o u p s a l m s i n o u l l i g o n s , g ü € s e s o l r e s a r a
m i t j a n i t o a p r i m e r a h o r a d e l m a t í t .
r r . . . s e e n t r a a m a y t i n e s a l e s 6 y a l e s 7 t t l 4 O , 2 2 1
P r i m a , t L d p r i m e r a d e l e s h o r e s c a n ó n i q u e s m e n o r s r . E n
a l g u n s e x e m p l e , c o m a q u e s t , s t i n d i c a I t h o r a q u e c o r r e s p o n i a .
r r S e e n t r a e n 1 o c o r a p r i m a , a l e s 8 r r l 4 O , 7 )
T é r c i a , r H o r a c a n ó n i c a ' .
" y d e s p u é s d e t é r c i a I a p r o c e s s ó r r L 4 A , 8 l
S e x t a , r U n a d e l e s h o r e s m e n o r s d e l r é s e c l e s i á s t i c , q u e
s e g u e i x I a t é r c i a i p e r t o c a r e c i t a r - s e a m i g d i a t .
t ' y a . y p r o c e s s ó d e l s u b s i d i d e s p u é s d e s e x t a t ' l 4 O ,
5 0 - 5 1 I
Nona, 'Ld dar re ra de les hores canón igues menors , Q[ü€
p r e c e d e i x l e s c o m p l e t e s t .
t ta .y missa cantada de d i fun ts subs id i - de ls co f ra res
d e s p u é s d e n o n a r ' [ 4 0 , 6 0 - 6 1 ]
- Vespres f rUna de les hores canón iques que es d j -uen després
de la nona. E I toc de campana que convoca a I rés d ,e vespres ,
i I t h o r a e n q u é s e s o l i e n c a n t a r 1 e s v e s p r e s e n 1 r e s g l é s i a ,
que era de les dues a les t res de Ia ta rdar .
r rse en t ra a vespres a 1es dos y de rna t Í a les 9 r l
[ 4 0 , ] _ 0 3 - r _ 0 4 1
C o m p l e t e s n ' D a r r e r a p a r t d e 1 ' o f i c i d i v i , a m b q u é e s
determinen les hores candn iques de l d ia ' .
r r E n q u a r e s m a , c o m p l e t e s s e e n t r a a l e s 3 h o r e s r t l 4 O ,
L99
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n | ' , e d a t m o d e r n a
t r ) r imer de l s d i t s vu i t d ies t . D raques ta manera ten im:r ren Ia oc tava de Ia Na t i v i t a t de l Senyo r r r [ 11 , ] -9 -
z v l
t r s e t t c a n t e d i n s I a c a p e l l a d e N r a . S r a . d . e l
R e m e y e n I o s e u d i a o s a o c t a y a r r l 2 L , 2 8 - 2 9 )
" g u e s e r v i e n p e r a I a p r o c e s s ó d e 1 S s n . e n s a
o c t a v a 1 " 2 3 , 1 8 0 - 1 8 1 1
També t robem a l t res de terminac ions com vespra , tV ig i l ia o
d i a a b a n s [ d r u n a f e s t a , d r u n a d i a d a ] t .
t tVespra de 1a Creu de se tembre , gü€ és a l -3 r ' l4O,
1 0 3 lt tVespra de Nada l no es ce lebra 1o an iversar i
g e n e r a l t t [ 4 0 , 1 0 5 ]
Una a l t ra re fe rénc ia a les de terminac ions de temps des druna
ó p t i c a d e t ' E s g l é s i a é s e l - t e r m e t é m p o r e s , r T e m p s d e d e j u n i
a1 comenqament de cadascuna de les quat re es tac ions de
I t a n y , e ü € a b a n s e n f e i a e n t r e s d i e s d e I a m a t e i x a s e t m a n a
I d i m e c r e s , d i v e n d r e s i d i s s a b t e ] ' .
t tTémpores de Ssma. Tr in i ta t , en t ren de mat í a ls 3
q u a r t s r r l 4 O , 4 2 - 4 3 )
D r u n a a l t r a b a n d a , I ' e x p r e s s i ó d e l d i a , d i n s d e l c a l e n d a r i
que u t i l i t zava 1 'Esg1és ia , po t aparé ixer amb una mul t i tud
d e p o s s i b i t i t a t s d e l e s q u a l s a s s e n y a l a r e m l e s m é s c o r r e n t s :
al Ind icant e l sant de l d iat tDia de .9 . Antoni Abad, €s toca 1o pr imer a 1es 8 ' l
l 4o , 3 lt tD ia de La Creu de naig, €s toca e l pr imer a les
20]-
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
7 r L4o , 361' lD ia de S t .
b l I nd i can t e I
"D ia de S t .
p rocessó ab
J a u m e , D o a y h o r e s t t [ 4 0 , 5 5 ]
l - a r e l - Í qu ia " L4O, 25 -26 )f ren 1o d ia t ren ta de jo l ioT , d ia de sen lgnac io de
Lo j o la t t [ 11 , 2 -3 ]
c l I n d i c a n t I a f e s t a
t tD ia de Corpus , de mant i
7 i m i j a " [ 4 0 , 4 7 - 4 8 )
l l f ) r r m a n a a ¡ f a R a m S O a l t f e
I a m ine rva ' r l 4O , 9 0 -91 - lt tD ia de Pasqua de Resur resc ió de mat í es toca e l
p r i m e r a l e s 5 r r l 4 O , 2 L - 2 2 1
d l I n d i c a n t I a d e d i c a c i ó r e l i g i o s a d e l d i a
t 'D ies de 7es rogac ions de l -a Ascens ió , i x la
s a n t d e l d i a i l a
. S e b a s t i ñ . a 2 0 d e
data
i a n a r i v ' l a
se entra en Io cor a les
ocupat en e1 qual v ingués
celebrar
resa de a lgun
m isses " l 4O ,
p r o c e s s ó a l e s 8 y q u a r t ' r l 4 O , 3 9 - 4 0 1
rrCuant és dia de fér ia que se han de
h o r e s a n s I a m i s s a m a j o r l L 4 O , 8 2 - 8 3 l
I ten dies de sernó en La quaresma, €s
sant dob le o semidob le , es cante dos' 9 2 - 9 3 l
6 . 4 E I l é x i c
Per acabar j a aques t cap í to l ens de t i nd rem en 1 'apa r ta t
referent a l - léx ic ut i l í tzat en eI reg is t re admin is t rat iu de1
món ec les iás t j - c . A i x í , sabem que cada reg i s t re fa ús d runa
determinada parcel . la léx ica. La s i tuac ió i e I context gue
2 0 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n [ ' a d m i n i s t r a c ; ó e c I e s i á s t i c a d ' E t x e n t r e d a t m o d e r n a
cada reg i s t re desenvo rupa mo t i va Uapar i c ió de mo ts que
per tanyen a un ma te i x g rup , és a d i r , a t l ó gue en semán t i ca
anomenem també camp ]éx ic . Óbviament en et nost re corpus
documen ta r ca r assenya la r e r l éx i c re rac iona t amb
l - ' adn in i . s t rac ió i e ] l éx i c re l -ac iona t amb 1 ' esg rés ia i - e I
món ec les iás t i c . Són e l s dos camps 1éx i cs que venen a
conf igurar Ia semánt ica der reg is t re que estem estudiant .
A cont inuació repassarem aquerres paraures que hem creguE
més in teressaants per a i l - . lust rar to ts dos camps esmentats- - l - radmin i s t ra t i u i I ' ec res iás t i - c - - amb l -a de f i n i c i ó de cada
te rme que dóna e l D i cc iona r i ca ta rá -Va lenc iá -Ba lea r (A .M.
A l - cove r , ! 930 -62 ) .
6 .4 .1 - E l l éx i c adm in i s t r a t i u
Acap ta r , an t . rDemanar i ap lega r a lmo ina . Cap ta rr rse l i fa cárrech de cent t res real_s y dos
l j - ent rega eI hermano Francés Gui laber t
acap tá en l os messos . . . t t [ 33 , 6 -8 ]
Acte , Acta, rEscr i t on consta legalment un fe t
un con t rac te o una ob l i gac ió ' .
Ac reedor , rPe rsona a qu i a lgú deu a lguna quan t i t a t t .r rDe fo rma que sen t I o cá r rech de 1369 I . 1O s . 10 y Io
descárrech de 1592 I 16 s . l - l - és acrehedor d i t
majordom en dos-centes v in t -y- t res l l iures c is sous y
un d ine r , , 125 , 7 6 -7 81 .
r .
dinés que
de l-o que
un acoro
l ren 6 de noembre a Ber tomeu Mox ica per un ac te de
v e n d a q u e f e u G e r o n i S a n s , 1 . 4 s . r r L 2 O , 2 1 - 2 2 1
2 0 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
Adossa r , rCar rega r l sob re a lgú ]
deu te f una ob l i gac ió , e t c ' .
una responsab i l i t a t , ün
r ren t ra ren en Ia ca ixa v in t } l iu res prop ie ta t de
a q u e l l c e n s a l q u e f o n c h a d o s a d p e r A l o n s o M e l e n d e s r l
1 3 2 , 3 3 - 3 s l .
Ajus ta r , tA jun ta r , reun i r t .f fEn es t d ia fonch a jus ta t cap í to l en l -a sag res t i a de
Ia sg lés i a pa r roch ia l de Sen ta Mar i a t ' [ 13 , L -21 .
A l canga t , 'Pa r t i c i p i en e l sen t . i t d ' a l cang r . Es t r ac ta d ' un
canvi de codi de Ia forma caste l lana.r rRel - levades les d i tes cent s is l l - iures, déneu sous y
quatre de Ia par t ida del cárrech fe t a d i t mossén
Quirant , resta aquel l a l -cansat en dos-centes setanta-
dos l l i u res t ' l I 2 , 4O-43 )
A1cangos , rDé f i c i t d run compte ' . E l - DCVB da ta aques t t e rme
el 1 ,676, mentre que e l nost re document on apare ix és de
L665 . També hem d 'a feg i r que a I nos t re tex t semb la ten i r més
bé e l s i gn i f i ca t de superáv i t i no e l con t ra r j - .t ty que ten ia en son poder de sos aTcangos sent
qua ran ta -c inch 1 l i u res . . . y que hav ia pa regu t a
a lguns confrare que d i ta cant i ta t es posás en una
ca i xa . . . r r f - 27 , 25 -27 l
A lgua tz i l , an t . 'O f i c i a l enca r rega t de fe r comp l i r I a l l - e i
i de l t admin i s t rac ió de j us t Í c ia , € f , nom de l re i o de l es
cons t i t uc i ons t .
"y en cas que v inguen aTguasiTs, est imarem que v inga
Ba t i s t e Ledesma" L24 | 25 -27 l
204
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
r r l os qua ls en te r ramen ts pe l l o r i a rs y a lba ts s ia
ob l i ga t pagar d ins t res d j -es desp rés de fe t l os o f i c i s
so pena de pe rd re l a n i t a t de l - capsou . r r 13 , 93 -96 )
Capsouer , No }a recu l - l e I DCVB. Es t rac ta d 'unr rcapsour r , conc re tamen t es re f e re i x a l a pe rsona
de cobrar aquest impost .
t tgue l-o capsouer Io
m i s s a f r 1 2 , 5 1 , - 5 2 )
adver texca s i vo l
der ivat de
encarregada
que .s d i ga
Cauc ió , tFermanga o segure ta t que es dóna de l compl iment
d run pac te r .
" . . . y es comp te a f e r I a ob l i gag ió acos tumada
causió y fermances de p lanament per a fer
cause en I o d i a acos tuma t . t t [ 1 , 4L -43 )
vY
donar
donar
Causar , rEsse r causa , p rodu i r unarrE per quant an fe t menció
deu sous y onze de despeses
59 -60 I
cosa | .
de qua ran ta -dos 11 iu res ,
c a u s a d e s e n d i t a ñ w t r l ' 7
Ceda , 'Cédu1a , f u l I esc r i t r .' rxexanta-set l l iures, t res d inés per una seda de
despesses que con té en e1 la de f e t . r r l L9 , BB-891
Cena , tT r i bu t que pagaven e l s pob les de l - regne d tA ragó , €D
d ine rs o en espéc ies , pe r a I sos ten imen t de I ra l imen tac ió
de l -a casa re ia l - o dels senyors feudals t . En aquesta época
se r ia un t r i bu t pe r a pagar a } marqués d tE l x , senyo r de Ia
zona .
üLa má morta que posa e l - c lero per a recuperar-se de
Ies cenes que paga a l a v i l a t ' 125 , l - 38 -1391
2 0 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Antoni Mas i t ' l i cal . Ies
comp tes r .t ty dragó donar conte a l_s contadors quant dóna conte Io
ma jo rdom. f t L2 , f 16 -1 f71
Compte, a , rDonar o rebre a compte o a bon compte: com a
pa r t d runa quan t i t a t a sa t i s f e r ! .t r se I i f a cá rech a l a ca i xa y c laue rs de cen t
I l i u res , s i s sous y nou d i ne rs . . . y són a con te de l es
2 3 8 I . i l l 4 L , 3 - g l
Compte, posar €D, rFer constar en l_a nota de les sumes a
reb re o a paga r r .
r r " . . se t i posen en con te a l d i t don Juan de L l anos ,
y f on c l , os a I a d j - t a f áb r i ca , , 122 , 42 -44 )
Comú, rOf ic i genera l de l -s sants que no en tenen en
par t icu lar | . En er nost re context es pot re fer i r a l - l r ibre
que recul r h is tór ies de sants que no apare ixen normal-ment
en e I san to ra l .r r un comú de c i nch h i s t ó r i es . r t [ 5 , L24 ]
Concer tar , rPosar d iverses persones en uni ta t de pensament
o de sen t imen t ; posa r d raco rd r .r rA ls fou at r ibuyt p1e poder per a fer y cuser tar to t
so y quant fos necesar i per apar tar d iscórd ies, males
vo lun ta ts en t re d i t s cu res y p reve res r r 12 , i , 2 -L4 l
Concordances, rConformi tat o correspondéncia ent re dues o
més coses | .r r . . . y pe r l os conven ts no es pugen p res ta r r s i no es
fa conco rdanzes Ios d i t s cu res y fab r ique r r r L37 , 34 -
3s l
2 0 8
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t . c a n v i L i n g ú í s t i c d e I c a t a t á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n [ , e d a t m o d e r n a
Concórd ia , tAcord en t re a l -gunes persones per es t ipu lac ió o
c o n v i n e n g a ' .
t tConcórd ia en t re los cures y cape l lans de Ia v i la de
E I i g f e t a e n I o a n y L 5 7 L " 1 2 , I - 2 1
Con fe r i r , 'Conced i r f un cá r rec , un d re t , uD f avo r , e t c . ] ' .f f . . . a ls quals los donen y confere ixen to t p lee y
bas tan t pode r " f - 28 , 60 -61 l
Conforme apar . Espress ió no recol l ida a l -t t pe r qo que en Io any 84 se an
an iversar is n i dob les conforme apar t l
DCVB.
dexat n inguns
17 , 81_ -821
Congregar , rAp Iega r , reun i r, ,y que fonch a justada
ig lés ia parroquia l - de
y congregada parróquia en la
S a n t a M a r i a r r 1 2 9 , 2 - 4 )
Con t ra faen t r 'Con t raven to r r .t 'que 1os cures y capel lans que seran manats en los
enterraments s j -en obl igats anar a Ia paróquia dron és
pa roqu iá 1o d i f un t o d i f un ta y d 'a l I i ex i r I a c reu pe r
a la casa del d i funt y a ls contrafaents s ien penats
pe r 1o S r . v i ca r i a sa vo lun ta t . t r 12 , 66 -70 )
Con t ravé rs i a r 'D i scuss ió d tun pun t doc t r i na l t
"per quant ent re cures y persones de Ia present v i l -a
aserca del -ss I es moguda serta contrraversaa
en te r ramen ts . . " r r 12 , 23 -24 )
eu rador , rPe rsona que té a I seu cá r rec l t admin i s t rac ió i
de fensa de l s béns i d re ts d tun menor d teda t o d 'un
incapac i ta t r .
2 0 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a L I e s
r r remetem a v . md. Ia de execut ió de tudor y curador
del f i l l hereu de don Joan Fernández d,e Messa ab dos
c láusu les he red i tá r i es en qué es tan ap rova ts l os d re ts
pas ius r r 124 , 15 - f 8 l
Cursa r , rDonar cu rs Ia l t n ^ n a r f av u ! 9 9 , u n a s o l . l i c i t u d ,
exped ien t , e t c . l r "f , " . , sob re l a execuc ió que es te r t . c l e ro cu rsa con t ra
e l s d i t s en Va lénc ia , qo és , v in t - y -s i_s rea l s po r l _o
gas to pe rsona l y l es 50 r . pe r f e r d i t es
no t i f i cac ions r r 129 , 55 -57 )
Demas ia , I Excés . Demes ia t .' , . . . y quan t l a r enda no i gua la ab 1o apun ta t a . y
demas ia de s i s l l i u res t t 17 , L6 -L7 )
Descarregdr , I
o e l va lo r de1
r r s e l - i a
r e s p o n I o
Abonar , anotar en compte
servei que ha prestat t .
descarregat aL reverent
mag f " Pau Fe r randes . 17
al ló que un ha pagat
majordom 36 sous que
t . r ' v J
Desfa lcar , rSostreure f raudulentament una quant i ta t
qua l e l subs t rac to r e ra cus tod i o responsab le r .t t . . . axÍ carregats con testamentar is to ta
cobrable y no se f i a de desfa lcar cossa de
renda ' r L I9 , 18 -201
Despa txa r , rDonar cu rs i r eso l -uc ió a un negoc i o assumpte r .t ty ax i procurará v . md. ab to ta brevetat despachar
es ta execu t i ó con t ra Ba l tasa r Mas r r 124 , 18 -201
Deste ix i t , Sembla ten i r e l sent i t f igurat de r rdesacordrr o
de l-a
renda
esta
2 L O
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e I c a t a L á e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E I x e n [ ¡ e d a t m o d e r n a
t r desav inences r r . Aques t mo t no e l recu l l e I DCVB.t t y pa ra apa r ta r - se de p le i t s y des t i x i s sob re d i t es
p re tenc ions , se an convengu t t , conco rda t y a jus ta t t
en I a f o rma següen t r t [ 37 , 12 -15 ]
Destraure, rApar tar una cosa del l l -oc on estava ass ignada
o de l r ús a qué e ra des t i nada ' "f radver t in t a d i t a lguasi l que Io c lero a de dest raure
l -es cos tes ' t 124 , 29 -30 )
D e u t o r , t Q u e d e u , q u e
r r fos qua ls vo l -en
d a t t f o r w r a h ó d e-l
s7 l
e s t á o b l i g a t p e r u n d e u t e l
s e t L s a t u r e v e r s s i - d e d e u
u n a n y d e G i n é s C a s c a l e s . .
sous que . s
. f r 1 7 , 5 5 -
Devedor , tQue es po t deu re r .
"y l i donen poder y facul ta t per a que puixa haver ,
rebre, exegi r y cobrar de qua lsevo l pergona o
perqones qualsevol e tc . cant i ta ts degudes o devedores
a d i t r eve ren t c l -e ro r r 136 , 43 -461
o ispos i c ió , ro rde o dec i s ió amb qué es mana qua lque cosa r .f 's i tocava sa nominació y d isposic ió a d i ts cures o
a fab r ique r r r 127 , L7 -L2 l
Dret drhereu, rGravamen imposat per I tautor i ta t damunt les
mercader ies , e l - s p roduc tes , e I t r á fec i c i r cu lac ió , I a
res i dénc ia , e t c " r .r r s i . s f a rá l os t res ac tes , a ja de campanes s inch sous
de subdi -aques, dos sous per lo dret de ereu t res sous
1o d re t de d iaques y de s i r i " 12 | 60 -621
2L]-
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
E l e g i d o r , ' Q u e p o t e s s e r e l e g i t o q u e s r h a d r e l e g i r tr r P r i m e r a m e n h o r d e n a e t é p e r b é I o d i t c a p i t o l
ma jordom e leg ídor pague lo percans de les
c a n ó n Í q u e s a l a f i d e l a ñ y . " [ 1 3 , 2 5 - 2 7 ]
que lo
hores
Esp le ta r , rAp ro f i t a r , usa r , ' t r eu re to t e l p ro f i t r . i nve r t i r
t o ta lmen t t .
" . . . per mi l quatre-centes v in t -y- t res I l - iures I enze
sous y c inch que dé d i t p r i v i l eg i t é es te c le ro
esp le tades r r [ 18 , 58 , 60 ]
Executor ia l , rExecutor i r ' d i t especia lment de l - despatx que
comprén una executór ia ' .t 'per a que v. md. ens envie un executor l contra Joana
Agna G i l r ' 124 , 4 -6 )
Fe rmanga , tAc te d 'ob l i ga r - se a una cosa com a ga ran t i a pe r
un a l t re a qu i pe r toca p róp iamen t comp l i r - I a r .t t . . . y es compte a fe r I a ob l j - gag ló acos tumada y donar
causió y fermances de p lanament per a fer y donar
cause en Io d ia acos tumat r r [ 1 , 41 -43 )
F ranc , rG ra tu i t , que es t é sense paga r r .
r rque.n los enterraments de mares y pares de capel l -ans
s ien f ranchs y en los fami l iars de capel lans se agen
de paga r . " 12 , 108 - f10 l
Pagar e I po r t d runa cosaFranquejar , I
que s renv ia r .
l l c a
de Sent
3o-321
Af ranqu i r , f e r f ranc
agen de prestar
Salvador y Sen
y franquegar a les
Juan de l-a present
parróquies
v i l a r r 137 ,
2L2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü Í s t i c d e I c a t a l . á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c L e s i á s t i c a d ' E l x e n | ' ' e d a t m o d e r n a
Frau, rEngany anb que hom procura benef ic iar -se en detr iment
d t a l - t r i t .
i l . . .
12,
I e s q u a l s e n t e r r a m e n t s s e p a g u e n f e r s e n s f r a u e s . t l
5 3 - 5 4 l
Fur , t L l e i espec ia l - d i c t ada pe r a I r ég j -m d runa reg ió , d run
mun ic ip i o d 'a l t re g rup soc ia l secundar i , a pa r t de l -a
Ieg i s lac ió genera ] de I 'Es ta t . Fu rs de Va fénc ia : cos de
disposic ions legals atorgades a l -s pobladors de1 regne de
Valéncia després que I 'hagué conquis tat Jaume I , i que es
fundaven en e ls Usatges de Cata l -unya i en l -es 1 l_e is
d r A r a g ó t .
r r renunc ien a la de par t ida ac t ió nova e ve l la
c o n s t i t u c i o n s e a l a e p í s t o l a d e l d i v í a d i a e a I f u r
de VaLéncia de pryncipaTi prues un veniendo e a tots
d r e t s t t [ ] . , 7 L - 7 3 1
G u a r d a r , r O b s e r v a r , c o m p l i r a l l ó q u e s ' h a p r o m é s o a q u é
s r e s t á o b l i g a t '
t ' " . . y s i no po r t asen o fe r t a , s€ pague t r es sous pe r
cada un ac te , com ax i 1o gua rda en Or io la . " 12 , 47 -
481
He te te r , an t . rPosse ido r d runa he re ta t , p rop j -e ta r i r ús t i c t .r ra pagat a mos. Gaspar Ceva setanta-s is rea ls per l -o
gasto que feu en anar a Or io la
l - le t res a ls hereters de I 'arova de
53 -551
a
S t
no t i f i ca r unes
Bertomeu" 129,
Impor tar ,
pagar -se I
se f i
r P u j a r I a t a n t ] e I v a l o r d r u n a c o s a q u e h a d e
fa cárrech de d igu i t rea ls y n ich que
2j-3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
impo r ta ren l es o l i ves de d i t any " 142 , f 7 -181
Ind i v idua r , rD i s t i ng i r conc re tamen t un i nd i v idu de l s a l t res
de Ia seva espéc ie ; conc re ta r r .r f de modo gu€ , ven in t a i nd ív idua r l es despeses , I o
guan ia t l í qu idamen t e l es m isses , a t robam have r - i de
despeses ab l -a demasia del punt quaranta-dos 11iures,
deu sous y onze f r 17 , L9 -22 )
L let ra executór ia . Express ió que no apare ix aI DCVB. Deu
ser l -a car ta o document escr i t on es not i f i_ca e l compl iment
d runa execuc ió j ud i c i a l .
r rv . md. embia lJ-et res executor iaTs del Sr . archebi -sbe,
serveixqua v. md. de adver t i r s i I i ocurre ixen a lgunes
d i f i cu l t a t s que puguen ocu r r i r en sa execu t i ó . " [ 31 ,
25 -27 1
Ll iuranga, 'L I iurament . Ordre que es dóna per escr i t perqué
eI t resorer o majordom pagui una quant i ta t en d iners o en
espéc ie ' "f fconsta amb rec ibo y LLiuransa del pr ior y magordomst f
| 33 , 5L -52 )
¡ {ans mor tes , rPosse ido rs d runa cosa que no poden a } i -ena r r .r rpagades les sobredi tes par t ides que la pr imera és de
7 I . 25 s . 6 de l D r . C laud iano Pe rp iñá y l a ú l - t ima de
33 l . 4 s . 22 de l a ná mor ta que possa e l c l e ro pe r
recuperar-se de 1es ceues que ha pagat a 1a v i la donam
per d i f f i n i t s d i t s comp tes " 125 , 140 -1451 .
Memor ia l , !Esc r i t on són cons ignades l es coses que ca l
recordar o ten i r presents; especia lment , escr i t en qué es
2 L 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t ' i c d e I c a t a l . ¿ e n L ' a d m i n i s t r a c i ó e c l e s i á s t i c a d ' E t x e n I ' e d a t m o d e r n a
f a una pe t i c i ó a I . l egan t e l s mér i t s o mo t ius en qué es funda
aque l l a t "t tMemor iaT fe t y fermat per los reverents señors cures
y cape l l ans de Ia p resen t v i l a de E l i g aqe rca
en te r ramen ts , an i ve rsa r i s , ax i t ocan ts en l es
pa r róqu ies com en l os mones t i r s de l a d i t a v i l a , . . r l
12 , 3 -61
Mor t i t zac ió , mo r t i t za r , an t . 'Amor t i t zac íó , , 'Amor t i t za r I .
" . . . y se ha paga t pe r l a n to r t i sas ió de aque l l x i xan ta -
y - t r es sous " 126 , L6 -17 )
Ordenac ió , rD ispos i c ió au to r i t á r i a , manamen t t .
" y ev i t a r 1o i nconven ien t que .s po ien segu i r pe r I a
d ivers i ta t de notar is que poyen rebre los ta ls actes
pe r a ev i t a r , f o qua l f ou l a p resen t o rd inac ió ; t . 11 ,
79 -811
Patr imoni . En e l sent i t de sou, de donar una quant i ta t
económica , no apa re i x a l DCVB.t rY ax Í ma te i x , d i t a pa r róqu ia y pa r roqu ians 1 i f an
pa t r i non i a d i t Ju l i án Fa ja rdo de s i xan ta l l i u res "
139 , 55-57 )
Pecún ia , an t . rD ine rs , béns mone ta r i s r .r r se 1 i f a cá r rech a d i t ma j o rdom de hu i t l 1 i -u res ,
quinze sous y nou d inés per 1o in terés de pecúnÍes que
dev ia mos . Pe re Es teve r r 125 ,20 -221 .
Penar , r lmposar una pena; assenyalar una pena a a lgú, a
a lgun de l i c te r .t tque los cures y capel lans que seran manats en los
2L5
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
enterraments s ien obl igats anar a la paróquia dron és
pa roqu iá 1o d i f un t o d i f un ta y d 'a l l i ex i r I a c reu pe r
a Ia casa del d i funt y a1s contrafaents s j -en penats
pe r 1o S r . v i ca r i a sa vo lun ta t . " 12 , 66 -70 l
Pe rcang , ' que e l s d i cc iona r i s Labérn ia -S i Esc r ig -L l . posem
com a s inón im de ra l canza r r , és una cóp ia se rv i l de l
caste l lá percanzar . La ver tadera forma cata lana és
percagar t . En eI context on hem t robat aquesta paraula
sembla ten i r e I s ign i f icat de 'quant i ta t to tat que
aconsegue i x r .r rPr imeramen hordena e té per bé 1o d i t capí to I que 1o
majordom elegidor pague 1o percans de Les hores
canón iques a l a f i de l añy . " [ 13 , 25 -27 ]
P lana , d€ ,
fo rma l i t a t s l
I j u r i sp r . , amb rapidesa, sense grans
f f . . . guaña la anna ta de mossén Geron i Sempere de pTana
en d i t any 1701- " [ 35 , 44 -45 )
Plet , rContesa, d ivergéncia que es d iscute ix , pr inc ipa lment
s i és per v ia jud ic ia l ' . A vegades també apare ix amb la
forma p7eyt , segurament per in ter feréncia del caste l lá .r rordena que tot 1o gasto que se a fe t en Io p le t que
a por tat y por ta d i ta parróchia ab Ia parróquia de St .
Sa lvador t ' L23 , 32 -34J
Porc ió, tQuant i ta t t re ta druna més gran; especia lment , par t
que toca a a lgú en una d i s t r i buc ió t .t t que los preveres que seran manats en 1os of ic is
est iguen ab sos sobrepel l isos so pena de perdre 1a
2t6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
porc iÓ. ] 12 , 71 , -7 2 )
Por t , 'Acc ió de po r ta r d tun
cobra per la fe ina de por tar
r ra pagat per Io por t de
l - 401 .
l l oc a un a l t re ; a l l ó que es
o t r ag ina r r .
deu ca r tes s inch rea l s ' r 129 ,
P re tens ió , fE l f e t de c reu re ts posse i r una
recomanable, un nrér i t , una super ior i ta t t .
qual i ta t
r ra tés y considerat que entre los desús d i ts ten ien
di ferens qüest ions y pretensions sobre a lgunes
dependéncj -es y dret ts de d i ta parróquia ' r 137, 8- i -Ol
Pr iv i leg i , tAvantatge excepcional o especia l concedi t a
a lgú , s ia a to rgan t -1 i un d re t , s i a ex j -m in t - l o d run d ,eu re t .ffResta per a poder adquir ir en Lo privi legi de quatre
rn i l l l iu res set -centes noranta-set l - l iures, set sous
y 7 d inés com consta en Ia v is i ta det magní f ich
Francés Pasqual r ' [ 18 , 14-17 )
P roced i r , 'O r ig ina r -se ; ven i r de ta l o t a l cosa com de son
or igen ' . Tarnbé apare ix Ia forma procei r .r res pose ab brevetat manera en d i ta obra per los grans
danys que es poden prosehi r " 128, 5O-51- l
P ro r ra ta , Po r ra ta : va r . f o rm. I vu lga r ] . an t . tD i s t r i bu in t
quelcom entre d i ferents persones porporc ionafment a 1a
par t i c i pac ió de cadascunr .f f Y la pe.ns i6 y porrata que este c lero cobrat r 132, 30-
311
Proso i r , rP roced i r . O r ig ina r -se ; ven i r de ta l - o t a l cosa com
2 L 7
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Antoni l '1as i l ' l i ra[ [es
de son o r i gen r . És s inón im de l mo t p roced i r .I 'déna en descárrech cent y qu inze l l iures que ha pagat
a ls señors preveres de Io prosohí t de 1a aygua en d i t
añy " 125 , 55 -561 .
P ro tes ta r , rCons ta ta r f o rma lmen t e l re fús d raccep tac ió i
pagamen t d runa l l e t ra o a l t re documen t de c réd i t t .r r . . . done fe rmanges a bé reg i r y donar cause ab paga
p ro tes tan t . . . r r [ 1 , 35 -36 ]
gües t i ó , rD i scuss ió , reny ina ; ba ra l l a de paraules | .
menció per ev i tarr r Y d r a g ó I o d i t c a p s o u e r n e f a g a
q ü e s t i ó . ' t 1 2 , l - 0 1 - 1 0 2 l
gu i t a r , rPaga r [ a l l ó que és degu t ] ' .t tpaga aI present , l -a v iuda de Pere Ferrandes, XXi I .
cadahun any f i ns se gu i te ' , L26 , l - 8 -2o l
Rac iona l ,
comptes de
comuni ta t l
Raó, ant
| | . .
que
17 ,
I Compte,
l os qua ls
s deutor
55 -57 l
t Funcj-onari encarregat
I a casa re i a l o d ' una
t t . . . que s ia ob l i ga t av i sa r
dexades r ' 12 , l - 12 -1L3 l
de rebre i comprovar el-s
corporac ió, inst i tuc ió o
aL rac ionaL de les misses
e n I a r e l a c i ó
setze d inés
l i qu idac ió ' .
vo len se r l s a tu re ve rs s i de deu sous
y rahó de un any de Ginés Cascales.
Raó de, a , Express ió equiva lent
quan t i t a t i va de r .i ' l -o qual - sensal se. l carregaren a rahó de
¿ L Ó
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n t ¡ a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
per l l - iura per ten i r 1o c lero en son favor un aete de
cor ts ce lebrades en Val_éncia en 5 de dehembre del añy
L645 " [ 11 | 28 -32 ]
Reg i r , rTen i r so ta l a seva d i recc ió ; gove rna r r .t t . . . y acceptants a qué en l-o present e corrent any
MDLXV regirá y administrará 1o cárrech de dita
ma j o rdomia r ' [ 1 , 58 -60 ]
Re l l eva r , an t . rL leva r , sup r im i r t . Res ta rt ' . . . y se han paga t pe r I a mo r t i sas ió de aque l l
xixanta-y-tres sous hans de rel_Levar de la summa
pr i nc i pa l " [ 26 , 1 ,7 -L9 ]
Rematar , tEn e1s encants o subhastes, posar f i a ta
l i c i t ac ió pe rqué j a no h i ha qu i o fe re i x i més p reu r .f f Y aven-se rematat per d i tes menors Ia casa deL
quondam d r . V i cen t Rob1es . . . r r 132 , 24 -25 )
Ressagar r tQuedar en re ra , endar re r i r - se t .r rse han de cantar c inch aniversar is resagats per Ginés
Sa la des de 1o añy m i l s i s - cen ts y t res i nc lus i ve r l
l L2 , 1_56 -1_57 l
Subven i r , 'Ven i r en a ju t d ta lgú , €n reme i d ta lguna cosa ,
j uda r , socó r re r r .
"gue del l - ibere Ia present fábr ica 1o que conviga per
a buscar d iner per subveni r esta necessi ta t per a
paga r a l d i t F rancés So le r . . . r r 129 , 37 -39 )
Tanda, tocar o arr ibar Ia , [a a lgú] , rArr ibar- ] i e l moment
d rac tua r r .
21,9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t t e s
"que 1o capsouer s ia obl igat ten i r per horde to ts los
preveres segons y com an cantat missa y aquells manar
a1s enterraments per a lo qual t inga un memor ia l en
qué se puga veure a qui toca tanda y Ia seña1err 12,
88 -901
Ta txa r , Va r . f o rm. i o r t . de taxa r . rAssenya la r a una cosa
e l p reu , I ' impor t o e I l ím i t que l i pe r toca ' .
I tent re to ts los parroquJ-ans que Ia present Parróquia
y sa cant i ta t que a cascú se 1 i tachará se haja de
pagar en dos i gua l pagues r r L28 , 53 -551
Taula p lana t fe t . Express ió que no recul l e l DCVB. SembLa
refer i r -se a equi l ibrar e ls ingressos i les despeses en l -a
comptab i l i t a t i p roced i r de 1 'exp ress ió cas te l l ana hace r
tabla rasa.r rdonará conte de la sua admin is t rac ió
pTana ab d i ta reverent c lerec ia per a
d ies comp l i t . . . " | 1 , 63 -651
e
I o
fará taula
qual a t tén
v a c a r , a n t . ' D e d i c a r - s e , a p l i c a r - s e I a u n t r e b a l l o
a c c i ó ¡ t . L l a t i n i s m e n o u s a t e n l l e n g u a t g e n o r m a l c a t a l á .
I tDumenge de Rams o al tre ocupat en el qual v ingués
M i - n e r v a , e s t á v a c a t t t L 4 O , 9 0 - 9 1 1
Visu ra , rAcc i -ó de v i su ra r , examen pa rc ia l , i nspecc ió t .- r r . . .de ]es quals ens a fe t v isura Io reverent
rac i - ona l - " 17 , 83 -84 l
220
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t ¿ e n t ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
6 .4 .2 E l l éx i c ec l es i ás t i c
A lba t , rSo te r ramen t d run i n fan t mor t abans de I ' eda t de Ia
raó r .r r los quals enterraments pel lor iars y a lbats s ia
obl igat pagar d ins t res d ies després de fe t los
o f i c i s , so pena de pe rd re Ia m i ta t de l capsou . r r L2 ,
e 4 -9 6 )
Al tar pr iv i leg iat , rA l tar que té eI pr iv i leg i que eI qu i h i
d iu missa guanya indulgéncia p lenár ia ' .r ren d i t a pa r róch ia de S [an ] ta Mar ia s ien se leb rades
quatre-sentes misses en los a-Z. tars pr iv iTegiats t , [10,
11 - r -3 l
Anor de Déu , p€ r , rPe r ca r i t a t t .r rV icenta Santa Cr \ tz , mul ler de Juan Pérez, morÍ en 1-B
dembre L74O, S€ en te r ra pe r amor de Déu . t , [ 10 , 14 -15 ]
An ive rsa r i , 'O f i c i f une ra l que se ce leb ra cada any t .r rsempre se entra a les 3 hores no obstant a ja
an ive rsa r i " 1 ,4L , 10 i - - l - 02 l
Annata, neol . rRenda de I rany que ha vagat un beni f ic i
ec l es i ás t i c '
t tper Io que guaña Ia annata mortrs de niossén Geroni
Sempere de a igua en d i t añy t ' [ 35 , 18 -19 ]
An t i f ona l , Re fe ren t a l es an t Í f ones , e l s sa lms .f 'un domin ica l ant iphona-Z. . r t 14 , I25 l
2 2 L
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n í M a s i M í r a I t e s
Asperges , rCer imdn ia de I t aspe rs
a igua bene i ta e1s fee l s abans der rUna eaLdere ta de p la ta per
3 2 1
Bac i , rP Ia t f ondo o a l t re
acapta | .
r ec ip ien t pe r reco l l i r d ine rs en
apl icadora aI bac i de les ánimes-251
ió o ac te d 'esqu i ta r amb
comenga r I a m i ssa ma jo r r .- / - \anar a ls f aspergest t 123,
l ,\, 1
r f sots pena de un real
de1 pu rga to r i r t 13 , 24
Bend ic ió , rCas te l - I an i sme mo l t es tés ,
d ra lgun bon esc r ip to r modern t .
que ha estat usat
r r y don i bend ic ions a M ique l Esp lá t ' [ 5 , 4 -5 ]
Ben i fe t , 1 . tCá r rec ec les iás t i c re t r i bu i t amb renda
2 . an t . rEn l répoca feuda l , concess ió de te r res
béns, f eta per un senyor a un comptador o al_tre
próp ia ' ,o al t res
i-ndividu
so ta ce r t s pac tes i ob l i gac ions pe r pa r t d ' aques t r .f fEn Io a l tar major dexa Sancha Pérez un beni fe t . És
bene f i c i a t I o r t . mossén Gregor i Sc lapés , t é ob l i gac ió
de ce lebrar quaranta misses per án ima de la d i ta
f undadorarr [ 10, L-4]
C a l e n d a , ' L d c a l e n d a i I l i q ó d e l m a r t i r o l o g i
a l r e s g l é s i a e l d i s s a b t e d e N a d a l - d e m a t i i f a
l a v i n g u d a d e l B o n J e s ú s ' .
que es rec i ta
referéncia a
La kalendarrs i no en Lo d1a ans per Ia ocupació de
so lemner ' [ 40 , LO4-105 ]
Cap isco l , 'D ign i ta t ec les iás t i ca que an t i gamen t t en ia a son
cárrec l -a d i recc ió de1 cant en eI cor de les catedra ls i
co l . l eg i a tes t .
222
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e [ c a t a t á e n t r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d , E l x e n l r e d a t m o d e r n a
r fe legexen per capiscoLs per a 10 any esdevenj -dor a mo.
Joan L lorca y a mo. Bal tasar Sena ab sa lar i de quatre
l l i u res cascú r r [ 15 , 69 -7 I )
Cap i to l , rAssemb lea de canonges , re l i g iosos , con f ra res o
al t res persones reunides en comuni ta t , per de l l iberar i
p rend re aco rds pe r t i nen ts a l s i n te ressos d raques ta ' .f fE ax í , a jus ta t I o d i t cap i to ln fonch p roposa t pe r 1o
d l t v i ca r i . . . r f [ 13 , 23 -24J
C1avar i , Persona que té a l seu cárrec les c l -aus drun l loc
de con f íanqa , espec ia lmen t . d runa co rpo rac ió . A Ma I lo rca i
a l - País VaLenciá es dóna e l - non de c l -avar j - a l pres ident
druna obrer ia o junta encarregada de regi r una confrar ia i
d t o rqan i t za r l es f es tes de l san t pa t ró ' .r rGaspar Peres de Sarr ió , generós, cTavar i de d i ta
Con f ra r i a t r 127 , l - 3 - l - 4 l
C le rec ia , 'Con jun t de c l e rgues r .r rN . Va le ro , p reve re , v i ca r i f o ráneo de 1a
c le rec ia de Ia p resen t v i l a de E I i g " 132 , 3 -41
C o l e n d ,
s e r v Í 1 s t
tFesta en qué és mant o i r missa i no fer fe ines
.y e l s d i ssap tes de fes tes co fens es ce leb ra m issa
N t ra . S ra . ' r L4O , 96 -971
di ta
t l
de
Corpo ra l , rD rap b lanc que es co l . I oca damun t ] ra ra on es
ce leb ra l a m issa , p€E posa r -h i e I ca l ze i l - t hós t i a damun t t .f f a l - t res t res corpora ls per a Io sagrar i . r ' 14 , 88 l
Cos p resen t , tO f i c i f une ra l amb e l cadáve r exposa t r .
223
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a l l e s
r ren te r ra . s en S t
2 -3 l
Sa l vador fen -se - l i cos p resen t r , [ 16 ,
Credénc ia , va r . rTau le ta s i t uada l a te ra lmen t p rop de I ra l t a r
i que serve j -x per ten i r -h i preparades 1es canadel l -es i
a l t res i ns t rumen ts l i t ú rg i cs t .r rquat re tova l les g ran per a Io a l ta r ma jor i a l t res
c h i q u e s p e r a I a c r e é n c i a t t 1 2 3 , L 2 L - 1 - 2 2 )
Cúr ia , ' Co r t de j us t í c ia , t r i buna f
pr inc ipa lment de l t r ibunal ec les iást ic ' .
"y a a l t res que conex, que an engañat
ig lés ia, e ls quals estan executant
ec les i ás t i ca de Or i o l a r ' 129 , 3 l - - 3 3 l
Es d iu avui
sa la r i s en d i t a
per Ia cúria
Dob la , rFes ta vo t i va amb m issa can tada i se rmó [Va t ] ; t oc
de campana corresponent a dita festa | .t t24 l l iures en la propietat de un sensal de d i ta
can t i t a t pe r una dobLa de Anna Ro is r r [ 18 , 34 -36 )
Dominica, ant . rDiurnenger .f fCuant en a lguna domin ica de Pasqua se ha de ce lebrar
missa de Ia Minerva V. de Nra . Señora es ce lebra d i ta
m i s s a r e s a d a a b a s i s t é n c i a d e d i a q u e s t r l 4 O , 8 4 - 8 6 1
Domin i caL , an t . ' L I i b re 1 i t ú rg i c p rop i de l es domin iques lI 'un domi n icaT ant iphonal . r r 14 , L25)
Empa l . l i a r , rGuarn i r amb domassos , t ap i ssos i a l t res te les
d ro rnamen t r .
183 lf funa escalera gran per a empal iar de fustarr L23
2 2 4
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
Encenser , rBraseret amb tapadora suspés amb cadenetes que
se rve i x pe r a c remar -h i encens i d i r i g i r e l f um d raques t ,
a 1 ra l t a r , l a ima tge , e t c . I
r rY Io sag r i s tá té de d re t de ensense r t s i s d ine rs r r 13 ,
2 r -22 j
Enterrament , rSepul tura
o l l u r despu l l es r . Ja
in f l uénc ia , segu ramen t ,r rser enterrada en
mar i t t f l 2L , 7 -81
, ' I Ioc on estan enterrats cadávers
apare ix sota la forma enterro per
de Ia corresponent caste l -Jana.
Ia Parróchia en 1o enterro de son
npis to ler , tL l ibre on es contenen les epis to les dels
apósto ls o e1s f ragments que sern l l igen o canten en l -a
m issa ¡ .r run ep i s to le r de marca menor . r r 14 , 139 ]
Espiga, rPar t terminal - drun objecte, apr imada perqué pugui
entrar i subjectar-se d ins un forat o encaix drun a l t re
ob jec te r .ftun vir i l o espiga per a posar Io Corpus ab l- luna de
vidre damunt y una creueta chi-ca, tota de argent ab un
c ruc i f i xo . r r 14 , l - 8 -201
Fáb r i ca , ' Ed i f i c i , cons t rucc ió ' .f fy t ra tar a l t res cosses tocants aI bé de esta fábr icat l
L22 , 5 -6 l
Fabr iquer , rCanonge o a l t re ec les iást ic que té aI seu cárrec
1 'adrn in is t rac ió de Ia fábr iea o obres de construcc ió i
conse rvac ió d tuna esq lés ia r .frJuan de Vayllo de Llanos , fabriquer de esta
225
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a [ á e n I r a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d r E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
dos sous y a I sag r i s t a un sou . r r 17 , 11 - l _21
Llumenár ia , tConjunt de l l -ums encesos per a so lemni tzar una
fes ta , posa ts espec ia lmen t en 1es f i nes t res , ba l cons ,
ca r re r s , e t c . r .
f f . . . fer e lect ió de I lumener per a l lumenár ia del
San t i s im Sac ramen t r r 122 , 2L ' 22 )
LLumener, Persona encarregada de Ia l lumenár ia .ff . . . fer electió de l-Lumener per a 1l-umenária del
San t í s im Sac ramen t r r 122 , 2L -221
Minerva, tMissa so lemne amb exposic ió del Sant Íss im
Sacrament seguida de processó amb Ia Custódia, anomenada
a ix i pe rqué aques tes func ions re l iQ ioses s r i n i c ia ren en l -539
a I t esg lés i a de San ta Mar i a Sop ra M ine rva ' .r rCuant en a lguna domin ica de Pasqua se ha de ce lebrar
m issa de I a I [ i ne r va . . . " [ 40 , 84 -85 ]
l l issa vot iva, t l ,d missa que es fa d i r amb una in tenc ió
pa r t i cu l a r r .
r r l imosna de m jsses vo t i ves y sa lns r r l _42 , 6 -71
Mon ic ió , rAv ís am ica l i de bon conse l l ' . Amones tac ió .f rcom presents les t res canóniques monic ions conforme
1o S t . Cons i l i , espossá y l l i u rá l es bend ic t i ons
nupc iaLs I o r t . mo . L l o i s Rabades " [ 5 , 18 -20 ]
Monument , rA l tar més o menys adornat que es d isposa en 1es
esglés ies per a exposar-h i durant e l Di jous i Divendres Sant
l ru rna que rep resen ta e l sepu lc re de Jesuc r i s t r .
" . . . de l1 - i be ren d i t a pa r róqu ia y pa r roqu j -ans fasen l a
227
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a L l e s
f es ta de d i t monumen t " [ 39 , 39 -40 ]
Nevessa r i , vu lg . rFunera l | .f f " . . y s i dexa a lgun nevesar i , fer -ne menció quina
can t i t a t , quan t se can ta , p€ r qu i qu i ta no ta r i , € Í r
qué " l _2 , 113 -115 l
Ob ra , t L rob ra d ' r una pa r róqu ia o d ra l t r a esg lés i a : e I f ons
ded ica t a l a seva conse rvac ió t .r r . . . de te rm ina que pe r quan t l a ob ra de San ta Mar ia té
d ine r . . . r r 129 . 43 -441
obra p ia , t f ns t i t uc ió de bene f i c i énc ia
re l i g i ós ¡ .t t . . . en Les obres pies
[35 , 35 ]
obséqu ia , an t . ' Exéqu i "= i .
[ q u e ] e s c e L e b r a s e n e n d i t a n y t t
f f de obséqu ia y l -e tan ia , ax i a l cura t com a l cape l lá
d o s s o u s y a l s a g r i s t á u n s o u . r r 1 7 , 1 1 - l - 2 1
P a l . l i , r L a f o r m a p a l i s f v u l g a r ] p r o v é s e g u r a m e n t d r u n a
c o n t a m i n a c i ó d e c á 1 i g ' .
t ' u n p a l i s d e b r o c a t v e r m e l l d e s i s v a r e s r r 1 2 3 , 7 7 )
Parróquia. Es refere ix de forma
Par roqu ia l .
abreuj ada Ia Junta
t t . . . y f o n c h s e l e b r a d a p a r r ó q u i a a m b l e s s o b r e d i t e s
h o r d i n a c i o n s r r 1 2 8 , 8 3 - B 4 l
Patena, rPfat de meta l l prec iós, l leugerament concau, amb
e l qua l es cob re i x i d ins e l qua l es posa l rhós t i a des de l -
de carácter
228
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e l c a t a t i r e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ , e d a t m o d e r n a
paternost re f ins aI moment de sumir r .I ' s i s ca l ze res de a rgen t ab ses pa tenes , I o hu de ts
quals está daurat ab sa patena i Io aLt re fa hadobar-
l a 1o pa que . s tá badada . " 14 , 2 I - 23 )
Perno l i a r , rEx t remunc ia r t .t t . . . y aqó tan t pe r a l os en te r ramen ts com pe l fo r i a rs
y a lba ts , a1s qua ls o f i c i s se gua rde ygua l ta t " 12 , 91 -
e3 l
Por tapau, rLámj-na de meta l l amb gue es dóna l -a pau a l -s
f i de l s , €D l es esg lés i es ' .frdos portapaus de argent, Io hu ab un chro y Sta .
Mar ia y S t . Joan , y I o a l - t re ab Io desc lavamen t r r L4 ,
34 -351
Pres te , t sace rdo t que ce leb ra }a m issa ma jo r o que p res ide i x
e l s a l t res p reve res r €n e I co r I en una p rocessó o en un
a l t re ac te l i t ú rg i c ' .r run re l l iqu iar i ab un Cr is to y son p€ü, to t de argent
sobredaurat que so l l levar lo nro<ra ^ Ies
p rocessons . r r L23 , 2O-21 - l
Professó, Var iant formal de Processó. 'Conjunt . de persones
que desf i len ordenadament i so lemnement , amb a1gú f i públ ic ,
i espec ia lmen t re l i g iós ' .
f fde prof fessó, ax i a I curat com al capel lá , üD sour l
13 , 8 l
prosér i t , Proser : t l l ib re de proses per a cantar en Ia
I i t ú rg i a ' "r run p rosé r i t . r r 14 , l - 28 l
2 2 9
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a t l e s
R e n g ó , r R e d e m p c i ó t .
r rhordenen que 1o ma j o rdom e leg idor goge de I reng6
acos tumat y sa la r i y hob l igag ions acos tumadesr r [13 ,
2e-3Ol
Renembrangd, rHonres fúnebresr .
t ' p e r I o o f i c i , I a r n i s s a d e I a r e m e n b r a g a , I l l i u r a . r l
12, r27)
Respons , an t . tO rac ió que es resa o can ta en su f rag i d ,un
d i f un t . Responso r i t .t tper haver sermons en
prima y és de réquiem
631
Rogac ions , rP reguera , i
p rocess iona lmen t ' .
d i ta octava es d iu después de
ab respons y campanes" l 4O, 62 -
especia lment la que es fa
f rD ia de St . March ix la p rocessó de les roqac ions a
l - e s 8 y d o s q u a r t s r r [ 4 0 , 3 4 * 3 5 ]
Rog1et , d ia l . rJoc de campanes c i rcu lar , gue es fa sonar en
a lga r Déu i en toca r G ló r i a ' .r rnou campanetes en Lo rogTet y a l t ra a l costat r r 123,
168 I
Sa l t i r i , rRecu l l de sa lms ; e I l l i b re de I 'An t i c Tes tamen t
que con té e l s l - 50 sa lms de Dav id ' .I ' un sa -7 . t i r i de marca ma jo r . r r 14 , L37 )
Sobrepel l ís , rVesta b lanca de f i l , amb mánegues cur tes i
mol t amples o vo lades, I larga f ins a Ia c in tura o un poc més
aval1, que e ls c lergues duen sota la sotana en }es
2 3 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i I i n g ü í s t i c d e I c a t a l á e n [ ' a d m í n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
processons , en te r ramen ts i a l t r es ac tes I i t ú rg i cs ' .
t 'que los preveres que seran manats en los of ic is
est iguen ab sos sobrepelL isos so pena de perdre la
po rc i ó ' r 12 , 7 I - 7 2 )
Su f rag i s r 'Aux i l i , soco rs d ' o rd re esp i r i t ua l | .f fdexa per suf ragís de la sua ánima s is-sentes misses
resades " l 2 I , 10 -111
Tern, rConjunt de la casul l -a i les duel da lmát j -ques per a l
ce leb ran t , d i aca i so t sd iaca r .
r run tern vermelL, eo és, casul l -a ab sa lefa de brocat
ab sa es to l - a y man ip l e , y da lmá t i gues . . . r r 123 , 55 -561
Toc de dob la , ' . . . t oc de campana co r responen t a I a d i t a
fes ta | .r ra l - segon toch de dob la que és a l es 9 y un qua r t . . . r l
l 40 , 22 -241
Toc de m issa , t . . . e I t oc de campana amb qué s tanunc ia que
s rha de d i r una m issa r "f te l segon toch de missa major que és a les 9 y quar t r l
l 4o , 26 -27 )
Toc de Sa lve , rToc d ravemar ia : e1s sons anb qué 1es canpanes
indiquen que és 1 rhora de sa l -udar }a verge Mar ia amb
I tange lus | .r ra l segon toch de sa l ve que és a l es 4 y qua r t r r [ 40 ,
r - e -2 0 l
Vas , a ) tCav i ta t on se so te r ren e l - s mor t s , sepu l tu ra r .
rrse enterra en el vas de Ia fábrica de Santa Maria' l
231
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Anton i Has i M i ra i les
[ 10 , 7 -B ]
Vas . b ) rVasos sag ra t s : e l s r ec i p i en t s des t i na t s a
I tadmin i s t rac ió de sag ramen ts i a ce r imón ies de cu l - t e r .
"un vas de p lata daurat a modo de cá l -ser , onat ab sa
crehueta també de argent sobredaurada, per a l levar lo
SSm. Sac ramen t a l s ma la1 ts , l o qua l es tá en l o a l t a r
rna jo r . " 123 , 7 -9 )
Veracreu, rRel íqu ia de la d i ta creu, eu€ es venera en mol tes
esg lés i es r .r runa cor t j -na de te la morada per a la Semana Sta. y dos
bande fe te - ha r r l : r l e fac fe1 r t 123 , 97 -981
Vot ives, fPer tanyent o re la t iu a l vot ; o fer t o promés en
vo t r .
"se l i fa cárreg de guate-ssentes v in t -y-s is l - l i -ures,
dotze sous y onze d inés que avem t robat de renda de
dob les , vo t i ves tes tamen tá r ies y ca r regades r r [ 19 , 6 -9 )
6 .4 .3 E I l éx i c i l e s f ó rmu les de l l l a t Í
En eI capí to I anter ior ja hem fet re feréncia aI contacte del
cata lá i e l l la t i a n ive l l genera l i també més concretament
en e1 camp jur id ico-admin is t rat iu . A cont inuacj -ó vo lem
assenya la r l t ex i s ténc ia d ra lgunes pa rau les a i x i com
dtalgunes fórmules que perduren en Ia l lengua de
I ' admin i s t rac ió ec les iás t i ca . Aques tes . pa rau les i f ó rmu les
romanen com a e lements foss i l i tzats d ins del reg is t re
admin i s t ra t i u , de ta1 fo rma que a vegades ún i camen t s ' i n i c i a
la fó rmu la i a con t i nuac ió apa re i x ia l a pa rau la e t c . j a que
2 3 2
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i t i n g ü Í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s í á s t i c a d ' E I x e n [ ' e d a t m o d e r n a
aques t t i pus de f rases fe tes i g i r s l i ngü ís t i cs e ren
exp ress ions es te ro t i pades que es taven a l rabas t de to t s e l s
no ta r i - s i esc r i vans .
E I l l a t i hav ia es ta t en I ' eda t rn i t j ana l a l l engua de
l , ' admin i s t rac ió pe r exce l . l énc ia . En p r imer 1 Ioc pe rqué e1s
pioners en la redacció de documentac ió admin is t rat iva són
e ls ec les iás t i cs , i aques ts sempre fe ien ús de l 1 la t Í ,
I lengua, dta l t ra banda, eu€ sempre ha estat in t imament
re lac ionada amb 1 rEsg1és ia . Més ta rd és Ia Cance l l e r i a Re ia I
la que com a insti tució i amb uns bons coneixedors del l lat i
c reen uns models l ingüís t ics que seran segui ts ar reu de la
co rona . A més a més ten im l rapo r tac ió de co r ren ts cu l - t u ra l s
com l rhumani-sme i e1 Renaixement , moviments to ts dos que
van in f lu i r en bona mesura en la d i fus ió del l la t í tant en
Ia l l engua l i t e rá r i a com en }a l l engua de I ' admin i s t rac ió
(Vegeu M . R . Sas t re To r rens , 1989 ) .
Tots aquests factors van inc id i r per a impregnar e ls
documents admin is t rat ius de I tedat moderna tant de
vocabular i especi f ic com de fórmules f ixes en I lengua
l l a t i na . Semb la , f i ns i t o t , gu€ e I nombre d taques tes
express ions l l -a t ines que in t roduia e l - notar i o 1 'escr ivá en
el document eren un bon senyal de ls coneixements } ingüis t ics
de l - seu redac to r (Vegeu J . Rub ió i Ba laguer , 1 -984 ) . Pe ró ,
a més , és en l tEsg lés ia on e I l l a t i enca ra ten ia més ressó
que en cap a l t ra ins t i t uc ió . D raques ta manera
l - t admin i s t rac ió ec les iás t i ca apo r ta un bon cabda l de
vocabular i i de fórmules en l la t i que to t segui t exposarem
amb el s ign i f icat corresponent¡ quan I rhem pogut t robar , i
espec i f i can t (DCVB) quan I ' hem aconsegu i t a pa r t i r de l
D icc iona r i d rA . M . A l cove r o d run d i cc iona r i de l - l - a t i n i smes .
2 3 3
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a ( ( e s
F .4 .3 . 1 Léx i c
Agnus , rAnye I l r (DCVB) . F i gu rar run re l l i qu ia r i a modo de
Annuat im, adverb i , rAnualmentr
f f . . . s ien cantades s inch dob les annuat im per Ia sua
á n i m a t t [ 1 3 , 1 7 - 1 B ]
Corpus , i l . , I Cos de Nostre Senyor Jesucr is t en
l r E u c a r j - s t i a ' ( D C V B ) .
que rep resen ta Jesuc r i s t .
agnus " [ 15 , 34 )
"un v i r i l o esp iga
vidre damunt y una
per a posar lo Corpus ab
c reue ta ch i ca ' f L4 , 18 -19 l
I luna de
D ie , tEn l a da ta , l a re fe rénc ia de l d ia t
E t i a m , a d v e r b i , r T a m b é r
t t y I a a l t r a p e r
v i n e n t r t l L 9 , 5 8 l
I n fe r i us , adve rb i , tMés
frse posen in fer ius
112 , 163 l
I n f ra , adve rb i , tDava l l
r rha guañat ax i de
conventuals infra
tot 1o mes de maig et iam pr imer
a v a l J | .
l -os as . y dob les que se han dexat r l
aniversar is com de vespres y misses
següen ts " l _ I2 , 65 -67 l
I t em , r l gua lmen t , a i x í t ambé t .t t l tem per quant en t re cures y persones de la p resent
v i l a s r é s m o g u d a s e r t a c o n t r a v é r s i a f f 1 2 , 2 3 - 2 4 )
¿ J +
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v í [ i n g ü Í s t i c d e I c a t a l á e n I r a d m í n i s t r a c i ó e c t e s i á s t i c a d ¡ E I x e n t ¡ e d a t m o d e r n a
L ígnun c ruc i s , rFus ta de Ia c reu r .r ' . . . en 1o qua l - es tá l - a re l l i qu ia s ta . de l T ignun
c ruc i s t ' [ 15 , 34 -35 ]
l { ens i s , tEn l a da ta , 1a re fe rénc ia a I mes r .
O l i n , adve rb j - , rEn un a l t r e t emps r .r r fonch a justada y congregada parróquia en Ia ig lés ia
pa r roqu ia l de San t Mar ia , oT im Sen t Sebas t i á . . . r ' l 2O ,
2 -4 )
P r imo , adve rb i , 'P r imeramen t r . A vegades es comb i -nen fes
dues fo rmes , f d l l a t i na i l a ca ta lana r €n un ma te j - x
document .
Quondam, adve rb i , rAbans , en un a l t re temps , en e I passa t t .
Re fe r i t a1s d i f un ts .r rA Jaume GaLan t , f i l - I de Jaume, áb Ana , donce l l a ,
f i l l a de l guondam Lope Ro is r r [ 5 , I - 2 ]
Tan tum, adve rb i , 'E f l I a ma te i xa quan t i t a t ' .
I t qu inze co rpo ra l s , l os dos ab gua rn i c ió de o r y un de
co r tado , I o co rpo ra l t an tum y f i l l o l a r r [ 15 , 1 -35 - ] -361t tque es fassa una derrama tantum per a los reparosr l
119 , 53 -541
V ide , ve l . b , rVegeu r .
" ¡V ide l l i b re de dob les l " [ 31 , 50 ]
6 . 5 . 3 . 2 F ó r m u l e s
235
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
Antoni I ' las i Mi raI l ,es
Ad a rb i t r i um, Poss ib lemen t amb e I s ign i f i ca t de ' segons e l
j ud i c i ' .
f t s i no o f a ra s i a pena t ad adv i t r i um , t t [ 2 , 115 -1 ] -61
Ad inv i ssem e t v i s i sem, Poss ib lemen t amb e l s i gn i f i ca t re I
v i s t i no v i s t r .I thans bé prometen la
l t a l t r a a d i n v i s s e m
ague l l y ser t ingu t t l
A c t u n , r F e t a r .
r lDe to t Io qua l reb Í
d i n s d i t a h e r m i t a . r r t
A f f e n s a d e s i b i s ,
r fperqué puixa instar y
prosegui r aquel les f ins
una pa r t a I a l t r a , y l r a l t r a a
et v is isem fer haver v ten i r
127 , 67 -69 )
ac te de qu ibus e tc . , ac tum Z I i g
27 , 55 -561 .
inste qualsevol execucions, y
a f fensa de s ib i s " 136 , 53 -551
A l ias , adve rb i , fUna a l t rat 'y que a ja de cobrar
l legades i dexades per
a - l , i as . r r l a4 , 29 -3L l
Annata mort is , tAnniversar i
"per lo que guaña Ia
Sempere " 125 , 18 -19 l
Anno ante nat iv i ta te domin i ,
Senyorr rr rDie XXX mensis decembr is ,
MDLXXXTI " [ 9 , L -2 )
vegada , € f l una a l t ra pa r t t .
to tes les obres p ies que seran
d i t c l e ro , ax Í de m ises que com
d e l d i f u n t r .
annata mort is de mossés Geroni
'Anv de la Nat iv i ta t de l
anno ante nat iv i ta te domin i
2 3 6
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E t c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a t á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c \ e s i á s t i c a d ' E t x e n [ ' e d a t m o d e r n a
Anno do ¡n in i , tAny de l Senyo r r .t tD ie XV f r mens is decembr i s , anno domin i MDCcv" [26 , ] - -
2 l
Cum p resen t i , rAmb e l - s p resen ts r .
f r . . . en los d i ts noms omnes s imul- e t im sol idum grat is
e t c . cum p resen t i , e t c . a tés i cons ide ra t . . . r r 127 , 6 -ñ r. r l
Dic t i s d i e e t anno , rEn e l d i t d i a i any ' .t 'D i c t i s d ie e t annor t [ 1 , 521
E t non ad l i t e r i , ' i no una a l t r a ' ( ? )
I tcom les d i tes parróquies t inguen Ia matexa
co r respondénc ia e t non ad J - i t e r i " l _27 , 33 -341
Et remendes cupan tes , No sabem ce r t s i vo l i a s ign i f i ca r r I
to ts en eI seu l l -oc | .r ' . . . t o t s unán imes y con fo rmes , e t remendes cupan tes ,
fonch p roposa t pe r I o d i t v i ca r i f o ráneo . . . r r l 2o , 26 '
271
E t s i gna te r , t I s i gna t s r .
"y 1o matex faga en fer carreg 'ar les dobles et
s ignater to t - lo que se I i posa en cdrrech en Io anys
L583 " 18 , eO-821
Et in so l idum grat is ,
f f . . . en l os d i t s noms omnes s imuT e t im so l i dum g ra t i s
e t c . cum p resen t i , e t c . a tés i cons ide ra t . . . r r 127 , 6 -
8 l
237
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i M i r a i t e s
Ex o f i c i o , rDe I t o f i c i t .r r l -es quals an consedi t a torgar y format y fe t acte per
1o d i t Joan L l im inana , no ta r i , l . . . I en 1o S r . v i ca r i
ex of ic io l -o que f ermat justant ab l -o sobredi t
p reve res t t 12 , 139 -1411
F ia t l a rge , r L l a rgamen t f e t r .r rhordenen que lo najordom elegidor goge de1 reesco
acostumat y sa lar i y hobl i -gagions acostumades f ia t
Ta rge t t [ 13 , 2B -29 )
F i xo , adve rb i , t F i x , f i rme r .r rPer a to t lo qual d i t reverent c lero I i ha de donar
dos m i l r ea l s des de f i xo en con t i nen t r t [ 36 , 38 -40 ]
Fu i t l a rge , tVa se r l l a rga t .t rY a i x i f onch c loss a d i t a pa r róch ia fu i t La rge , e t c . r l
l I 2 , l
Hoc ta manad i to , tA i x i mana t r .rrnomenen per archiver y contador a Pere Pau Pastor y
a mo. Juan Mart ines ab los sa lar is acostumats hocta
manad i to " [ 13 , 37 -39 f
In con t i nen t i , tD€ segu ida , immed ia tamen t r .t tBt in cont inent i los d i ts mol- t rev. preveres, v icar i
y c lero admeteren per majordom aI d i t prevere mos.
Gregor i Esc lapés , p reve re . t r l L , 44 -461
In v i r t u te sua , tEn e l - seu honor r .r rD ia de S t . Aga tánge lo , a 23 de j ane r , és l - a m issa j n
v i r t u te sua r r [ 30 , 30 -3 ] - l
238
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
E I c a n v i L i n g ü í s t i c d e I c a t a L á e n [ ' a d m i n i s t r a c i ó e c t e s í á s t i c a d ' E t x e n I r e d a t m o d e r n a
f n fe r i us ,i l s e
han
adverb i , 'Més
posen in fer ius
dexat y estan
ava l l - , .
l o s a In i ve rsa r i l s
pe r ca r rega r r r l 12 ,
y dob les que se
6 3 - 6 4 )
I n f r a , a d v e r b i , r A s o t a , a v a l l r .
t raxí de aniversar is com de vespres y
conven tua l s j n f ra següen ts " l L2 , 65 -671
M ] - S S E S
I ux ta S .C .T . f o rmam, r segons l a fo rma deL San t Conc i l i de
T ren t ' .r r . . .havent precehi t les t res canóniques monic ions
iux ta S [an tJ C [onc iT i ] T [ ren t ] f o rmam, , 128 , 9 -101
Ne¡ ¡ i ne d i sc repan t i , rTo ts d raco rd , o e I que és e l ma te i - x
n ingú en desaco rd t .f f to ts unán imes i con formes, nemjne d isc repant i , I loen ,
r a t i f i q u e n y a p r o v e n l o s c a p Í t o l s f e t s . . . " 1 2 9 , 5 1 - 5 2 1
Lestabi tur iustuss,f f l , a m issa és Tes tab i tu r i us tuss t t
[ 3 0 , 2 g ]
negz . a l i as , res tá
de Ia renda dels
e t c . , a tés i
d i a 9 d e
Non a l i t e r , r i norrpagades les
d i f f i n i t l o
an i ve rsa r i s t r
a l t res | .
quals a non aLi ter
d i t mossén Quirant
l a2 , 1 ,25 -L27 )
Omnes s imu l , tTo ts i gua l s 'f r . . . en l -os di ts noms omnes simuL
c o n s i d e r a t . . . u 1 2 7 , 6 - 8 1
Prosseso . rMor t ,
l l P r ¡ l < q a < r ' l
c o m i t i v a f ú n e b r e t .
N ico lau Ru iz de Pomares mor].
239
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993
A n t o n i M a s i 1 4 i r a t L e s
f e b r e r d e L 7 1 2 . n [ 1 0 , 5 - 6 ]
Pryncipal i prues inr r r enunc ien . . . e
in veniendo e a
veniendo,
al fur de Valéncia de pryncipaTi prues
to t s d re t s " [ 1 , 7L -73 ]
Qui vu l t veni re post ne,t qu i vu l ga segu i r -me r .
f t l ,a missa és testabi
veni re post met t [30,
Possib lement amb eI s ign i f icat de
tur iustuss, e I evangel i qu i vuTt
2B -2e )
Si quis vul tI t D i a d e
vir tute
pos t me,
St . Agatánge lo , a 23
sua, evange l i s igu is
de jane r , és
vu l t pos t mer l
I a n i ssa i n
[ 30 , 30 -31 ]
ut d i c tum es t , rCom j a es tá d i t rr r i de novena i cab d rany ,
d i c tun es t , qua t re sous t t IB
Ia v i l -a tocant u t
u t in s im iL ibus t l
ut i n s im i l i bus ,r ra l s qua ls
l L4 , 56 -57 l
r l g u a l q u e e l s
les donen poder
I o s d e
, B 0 - g 1 l
a l t res I .
^ ^ ñ h ' l . i +v v ¡ r r l J r r u
Ut mor i s es t , rCom és cos tumlf f . . .1a , qua l és es tada convocada a qo de campana u t
m o r i s e s t r r l L 9 , 4 - 5 )
2 4 0
El canvi lingüistic del català en l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna. Antoni Mas I Miralles.
Tesis doctoral de la Universidad de Alicante. Tesi doctoral de la Universitat d'Alacant. 1993