tesis completa-miret

DEPARTAMENT D’ORGANITZACIÓ D’EMPRESES

CONCENTRACIÓ ECONÒMICA A LA COMUNITAT VALENCIANA: UNA

APLICACIÓ SOBRE EL SECTOR TÈXTIL A ONTINYENT

TESI DOCTORAL PRESENTADA PER: Lluís Miret Pastor DIRIGIDA PER: Dra. Ing. Ind. María del Val Segarra Oña

VALÈNCIA, 2008

Agraïments:

L’apartat d’agraïments potser no serà el més important, ni el

més complex, ni el més científic d’una tesi; però sí que és el més

perillós.

L’autor està disposat a assumir totes les crítiques al seu treball,

però el que més lamentaria de tot seria que l’acusaren de

desagraït. I no obstant això, un és conscient de ser-ho, ja que no

anomena en aquest apartat moltes persones que desinteressada i

generosament l’han ajudat.

Una tesi suposa un esforç tan ingent, que només pot

mamprendre’s amb una bona dosi d’inconsciència. Fa molts

anys, aquesta ingenuïtat va fer-me pensar que aquesta tasca

depenia només de la meua capacitat de treball. Prompte vaig

adonar-me de l’error i vaig començar a patir la temptació

d’abandonar. Si no ho vaig fer, no fou per falta de ganes, ni per

cap interès monetari o professional que justificara l’esforç. Si he

volgut finalitzar la tesi és per no defraudar tota la gent que m’ha

ajudat.

Com faig sempre, voldria començar donant les gràcies a

Marilena. Els seus ulls deuen haver perdut més d’una diòptria

treballant amb les meues taules d’Excel, les seues espatles han

suportat bona part del pes d’aquest treball i la seua boca sempre

ha estat preparada per a dir la paraula justa que allunyara els

dubtes i els temors. També voldria agrair el suport i l’ajuda de

tota la resta de la meua família, però voldria agrair especialment

a mon pare, per la insistència que acabara la feina que ja havia

començat; a ma tia Isabel, qui va prestar-me ajuda en un

moment molt delicat; i al meu sogre, qui va aconseguir-me bona

part dels contactes a Ontinyent.

Precisament, els contactes per a dur a terme el treball de camp

són fruit d’una immensa xarxa d’amics i familiars que alhora

van recórrer als seus amics i familiars i que van acabar

permetent-me arribar a tot aquell a qui volia o necessitava

entrevistar. Ara, vist des del final del procés, haver realitzat totes

les entrevistes em sembla un pur miracle que només pot

explicar-se per l’exercici de generositat que va fer molta gent. A

tots els entrevistats vaig assegurar-los l’anonimat, i per això no

puc anomenar-los ni agrair-los com mereixerien la seua

inestimable ajuda.

Capítol a banda mereixen els dos tutors amb qui he comptat.

Agustí Segarra va ser el responsable que engegara aquest

projecte. Ell va mostrar-me el camí a seguir i va ajudar-me

durant bona part del trajecte. Quan vam distanciar-nos

geogràficament, la tesi va estar a un pas de naufragar, però

llavors vaig tindre la immensa sort de trobar Marival. Reprendre

el camí va ser senzill amb una tutora que compartia l’eficiència

en el treball, la il·lusió pel projecte i, fins i tot, el cognom de

l’antic tutor.

Finalment, després d’anomenar algunes de les persones que han

facilitat aquesta tesi, també voldria fer referència a dues

personetes que l’han dificultada. Jordi i Xavi han fet tot el

possible per evitar que son pare acabara aquesta feina, apagades

d’ordinador incloses. Ells dos i Marilena són els que pateixen

directament les novel·letes, les tesis i tots els projectes

estrambòtics que passen pel cap d’un pare, que és conscient que

res de tot açò val un dels minuts que li resten de la seua

companyia.

Resum La present Tesi doctoral es planteja com a objectius:

desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració

geogràfica en la indústria valenciana; contrastar una possible

relació entre l’aglomeració detectada i la competitivitat d’un

sector concret, el tèxtil, i extraure possibles estratègies

competitives que revertisquen en la competitivitat i ajuden a

superar la complicada etapa que viu aquest sector.

Per abordar aquestos objectius, primer es planteja un estudi

quantitatiu de la concentració industrial a la Comunitat

Valenciana. Es seleccionen i calculen tota una sèrie d’indicadors

estadístics de concentració que ens permetran analitzar els

nivells de localització, aglomeració i especialització dels

diferents sectors econòmics utilitzant diferents desagregacions

geogràfiques.

Una vegada realitzat aquest anàlisi general i quantitatiu,

l’objectiu és centrar-nos en un sector i un territori concret (el

tèxtil a Ontinyent). Si, a partir de les externalitats provocades

per la concentració industrial, els territoris són capaços

d’augmentar la competitivitat de les seues empreses, volem que

aquestes ens diguen el perquè i el com. Volem identificar les

causes que provoquen la interrelació entre territori i

competitivitat i volem validar la seua vigència en el marc

competitiu actual. Per fer-ho canviem la metodologia emprada,

utilitzant una metodologia qualitativa basada en l’estudi de

casos.

Resumen La presente Tesis Doctoral se plantea como objetivos: el

desarrollo de un modelo para el estudio de la concentración

geográfica en la industria valenciana; contrastar una posible

relación entre la aglomeración detectada y la competitividad de

un sector concreto, el textil, y extraer posibles estrategias

competitivas que reviertan en la competitividad y ayuden a

superar la complicada etapa que atraviesa este sector.

Para abordar estos objetivos, primero se plantea un estudio

cuantitativo de la concentración industrial en la Comunidad

Valenciana. Se seleccionan y calculan toda una serie de

indicadores estadísticos de concentración que nos permitirán

analizar los niveles de localización, aglomeración y

especialización de los diferentes sectores económicos, utilizando

distintas desagregaciones geográficas.

Una vez realizado este análisis general y cuantitativo, el objetivo

es centrarnos en un sector y un territorio concreto (el textil en

Ontinyent). Si, a partir de las externalidades provocadas por la

concentración industrial, los territorios son capaces de aumentar

la competitividad de sus empresas, queremos que estas nos

digan el porque y el cómo. Queremos identificar las causas que

provocan la interrelación entre territorio y competitividad y

queremos validar su vigencia en el marco competitivo actual.

Para hacerlo cambiamos la metodología empleada, utilizando

una metodología cualitativa basada en el estudio de casos.

Abstract

This thesis arose following objectives: developing a model for

studying the geographic concentration in the Valencian industry;

contrasting a possible link between agglomeration detected and

competitiveness of a specific sector, textiles, and draw potential

competitive strategies that would return on competitiveness and

help overcome the difficult phase that crosses this industry.

To address these objectives, first presents a quantitative study of

industrial concentration in Valencia. It was selected and

calculated a range of statistical indicators of concentration that

will allow us to analyze levels of location, specialization and

agglomeration of different industries, using different

geographical disaggregation.

Once this analysis, the goal is to focus on one sector and a

specific territory (textiles in Ontinyent). If, on the basis of

externalities caused by industrial concentration, the territories

are able to increase the competitiveness of their businesses, we

want these tell us why and how. We want to identify the causes

of the interrelationship between land and competitiveness and

we want to validate its validity in the current competitive

environment. To do this we change our methods, using a

qualitative methodology based on case studies.

Índex

- I -

Índex:

Capítol 1: índex general de la tesi.......................................1

1.1 Introducció........................................................................1

1.2 Esquema de la tesi..................... ......................................5

1.3 Objectius...........................................................................6

1.3.1 Objectiu

general.................................................................................... 6

1.3.2 Objectius específics.......................................................6

1.4 Estructura i metodologia...................................................7

1.5 Originalitat, justificació i importància............................12

Capítol 2: estudi de l’art......................................................15

2.1 Introducció.......................................................................15

2.2 La concentració econòmica i la literatura. Tres conceptes

relacionats: localització, concentració i externalitats.............20

2.2.1 Marshall i el concepte d’externalitat .............................21

2.2.2 L’escola alemanya o la geografia econòmica clàssica..23

2.2.2.1 Von Thünen....................... ...............................23

2.2.2.2 A. Weber...............................................................24

2.2.2.3 Hotelling...............................................................24

2.2.2.4 Christaller.............................................................24

2.2.2.5 A. Lösch................................................................25

2.2.2.6 W. Isard.................................................................25

2.2.3 L’escola dels districtes industrials..................................26

Índex

- II -

2.2.4 Les externalitats tecnològiques i les teories del creixement

endogen.................................................................................. 31

2.2.5 El debat sobre la tipologia i les característiques de les

externalitats tecnològiques.....................................................36

2.2.6 La nova geografia econòmica.........................................41

2.2.7 Les economies externes i la competitivitat.....................45

2.3 La direcció estratègica: indústries, recursos i clústers.......46

2.3.1 L’economia industrial.....................................................47

2.3.2 La teoria dels recursos i les capacitats............................49

2.3.3 Efecte empresa versus efecte sector................................51

2.3.4 Porter i els conceptes de competitivitat i clúster.............54

2.3.4.1 El concepte de competitivitat en Porter........................54

2.3.4.2 Competitivitat i localització. El clúster.........................59

2.3.4.3 El clúster: definicions, popularitat i crítiques................63

2.4. La mesura de la concentració............................................69

2.4.1 Els índexs procedents de l’anàlisi de desigualtat.............73

2.4.1.1 L’índex de Gini.............................................................74

2.4.1.2 L’índex de Theil............................................................75

2.4.1.3 L’índex d’Atkinson.......................................................75

2.4.1.4 El coeficient de variació................................................76

2.4.2 L’índex d’Hirschman-Herfindhal.....................................77

2.4.3 Els índexs de concentració...............................................78

2.4.3.1 L’índex de concentració relativa...................................78

2.4.3.2 El coeficient de localització...........................................79

2.4.3.3 Horitzontal Clustering....................................................81

2.4.3.4 Quocient de localització estàndard................................82

Índex

- III -

2.4.4 Els indicadors de segona generació.................................84

2.4.5 Indicadors estadístics d’autocorrelació espacial

(econometria espacial)............................................................. 87

2.4.5.1 L’índex de Moran.........................................................87

2.4.5.2 La C de Geary...............................................................88

2.4.5.3 La G de Getis................................................................89

2.4.6 Les taules input-output....................................................90

2.5 Els índexs d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot.............90

2.5.1 Justificació de l’elecció...................................................90

2.5.2 El model de localització d’Ellison i Glaeser....................91

2.5.3 L’índex de concentració d’Ellison i Glaeser...................98

2.5.4 El model i l’índex de concentració de Maurel i Sedillot101

2.6 Conclusió...........................................................................103

Capítol 3: un estudi quantitatiu sobre l’aglomeració

industrial a la Comunitat Valenciana................................. 111

3.1 Introducció.........................................................................111

3.2 La base de dades................................................................115

3.3 Els indicadors............................................................ ........120

3.4 Resultats a nivell local i comarcal.....................................130

3.4.1 Resultats a nivell municipal............................................131

3.4.2 Resultats a nivell comarcal.............................................138

3.5 Nous àmbits geogràfics. Els MLL.....................................147

3.6 Comparativa 1991-2001....................................................156

3.7 Localització dels clústers a la Comunitat Valenciana.......162

3.7.1 El quocient de localització..............................................163

Índex

- IV -

3.7.2 El coeficient de localització estàndard...........................170

3.8 Conclusions.......................................................................178

Capítol 4: el sector del tèxtil i de la confecció.....................189

4.1 Introducció.........................................................................189

4.2 Característiques del sector tèxtil........................................192

4.2.1 Tipus d’indústria.............................................................192

4.2.2 Classificació del tèxtil.....................................................194

4.2.3 El procés productiu del tèxtil de confecció.....................203

4.2.4 Trets conjunturals del sector...........................................212

4.2.4.1 Acords internacionals..................................................214

4.2.4.2 Els costos i la indústria tèxtil.......................................217

4.2.5 La cadena de subministrament del tèxtil.........................222

4.3 Anàlisi del sector a diferents nivells..................................223

4.3.1 Canvis en el sector tèxtil a nivell mundial......................223

4.3.2 Problemàtica del sector tèxtil als països desenvolupat ..229

4.3.2.1 Dades de la Unió Europea...........................................229

4.3.2.2 El sector tèxtil a la UE i a altres països desenvolupats.

Un debat...................................................................................233

4.3.3 El sector tèxtil a Espanya................................................236

4.3.3.1 Dades geogràfiques......................................................236

4.3.3.2 Un estudi de demografia industrial en el sector tèxtil

espanyol...................................................................................237

4.3.3.3 Altres dades estadístiques............................................256

4.3.3.4 Una anàlisi sobre el sector tèxtil espanyol................. 258

Índex

- V -

4.3.4 El sector tèxtil a la Comunitat Valenciana.....................260

4.4 El MLL d’Ontinyent i el tèxtil..........................................266

4.5 Conclusions.......................................................................276

Capítol 5: model teòric de l’estudi de casos.......................281

5.1 Introducció.......................................................................281

5.2 Conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector

tèxtil........................................................................................286

5.3 Característiques de l’estudi de casos................................295

5.3.1 Definició. Metodologies quantitatives versus

qualitatives.............................................................................295

5.3.2 Tipologia de l’estudi de casos.......................................299

5.3.2.1 Classificació segons l’objecte d’estudi......................299

5.3.2.2 Classificació segons el nombre de casos objecte

d’anàlisi..................................................................................301

5.4 Disseny de la investigació................................................303

5.4.1 L’objectiu de la investigació.........................................305

5.4.2 El marc teòric................................................................307

5.4.3 Tipologia de la investigació..........................................310

5.4.4 Unitat i nivell d’anàlisi.................................................313

5.4.5 La selecció de casos......................................................314

Índex

- VI -

5.4.6 El cas pilot...................................................................315

5.4.7 El protocol de cada cas................................................315

5.4.8 Resultats i conclusions.................................................317

5.5 Conclusions.....................................................................318

Capítol 6: el cas del sector tèxtil al MLL d’Ontinyent.....321

6.0 Introducció.......................................................................321

6.1 Caracterització de l’entrevista.........................................323

6.1.1 Objectius.......................................................................323

6.1.2 Estructura de l’entrevista..............................................324

6.1.2.1 Informació general.....................................................324

6.1.2.2 Impacte de la concentració geogràfica.......................325

6.2 Selecció de casos..............................................................326

6.3 Anàlisi de les empreses estudiades: els casos...................330

6.3.1 Anàlisi i descripció de cada empresa.............................330

6.3.1.1 Empresa A...................................................................330

6.3.1.2 Empresa B...................................................................336

6.3.1.3 Empresa C...................................................................341

6.3.1.4 Empresa D...................................................................346

6.3.1.5 Empresa E...................................................................351

6.3.1.6 Empresa F...................................................................357

6.4 Validació de la investigació..............................................362

6.4.1 Examen de patrons.........................................................362

6.4.2 Triangulació...................................................................372

6.4.2.1 ATEVAL....................................................................373

6.4.2.2 Comercial de fil..........................................................377

Índex

- VII -

6.4.2.3 Formadors..................................................................379

6.4.2.4 Banquers.....................................................................382

6.4.2.5 Assegurances..............................................................384

6.5 Conclusions de l’estudi de casos......................................387

Capítol 7: conclusions.........................................................397

7.1 Introducció.......................................................................397

7.2 Conclusions respecte als objectius específics de la tesi...401

7.3 Aportacions......................................................................428

7.4 Limitacions.......................................................................431

7.5 Futures línies d’investigació.............................................433

Bibliografia............................................................................437

Apèndixs................................................................................477

Apèndixs del tema 3...............................................................477

Apèndix del tema 4 ..............................................................503

Apèndixs del tema 6...............................................................504

Índex

- VIII -

Índex General de la Tesi

- 1 -

Capítol 1: ÍNDEX GENERAL DE LA TESI

1.1 Introducció

Durant els darrers anys, una profunda sensació de crisi

s’ha instal·lat sobre els empresaris i habitants de les comarques

valencianes especialitzades en el tèxtil. Aquesta sensació podem

generalitzar-la a diferents territoris nacionals caracteritzats per

un teixit econòmic fonamentat en sectors industrials

tradicionals. Les raons d’aquesta crisi cal buscar-les en un

procés de globalització que, en pocs anys, ha canviat

radicalment les regles del joc i les condicions competitives.

Existeixen infinitats de definicions de globalització però jo

utilitzaré la definició que empra Stiglitz (2002) “la globalització

és la integració més estreta dels països i pobles del món,

produïda per la gran reducció dels costos de transport i

comunicacions i el desmantellament de les barreres artificials als

fluxos de béns, serveis, capitals, coneixements i (en menor grau)

de persones a través de les fronteres.”

El creixement dels fluxos de bens i factors a escala

mundial ha alterat profundament la competitivitat de les nostres

empreses; especialment en aquells sectors més intensius en mà

d’obra (com el tèxtil) que sofreixen la forta pressió competitiva

d’economies amb dotacions de recursos més favorables. Segons

dades del “Plan de Competitividad del Sector Téxtil” elaborat


- 2 -

per la Generalitat Valenciana, la producció del tèxtil va ser el

2005 un 15% inferior a la del 2001 i el nombre de treballadors

ha caigut de 45.650 a 38.950 en el mateix periode de temps, per

altra banda, el DIRCE (2008) ens indica que el número

d’empreses ha passat de 2380 l’any 2001 a 2022 l’any 2007 .

Davant aquest nou marc competitiu, moltes empreses han optat

per la deslocalització com la única manera possible de continuar

sent competitives. Aquesta visió identifica competitivitat amb

recursos barats, i pot ser un plantejament vàlid per a economies

emergents o “la fabricació de productes molt estandarditzats, de

gran consum i de demanda poc sensible al cost de la no-qualitat”

(Costa, Duch i Lladós, 2001) però, en una economia global i en

un país avançat, cal buscar noves formes de ser competitius,

basades en la recerca, la innovació, el disseny, la productivitat,

etc.

En aquesta línia, autors com Porter (1998,a), duen temps

avisant que els avantatges competitius en una economia global

provenen de concentracions especialitzades, on existeixen

habilitats i coneixements molt específics; institucions pròpies,

fortes competències i clients sofisticats. Són els anomenats

“clústers” i que en els últims anys s’ha convertit en el concepte

de moda de la política econòmica (Martin i Sunley, 2003).

En aquesta teoria i amb aquest plantejament, molts

sectors tradicionals valencians, entre els que es troba el tèxtil,

poden veure un raig d’esperança i una alternativa a la

deslocalització. Ara bé, en un context competitiu nou, cal


- 3 -

replantejar una estratègia competitiva nova. Els avantatges

competitius d’un territori no poden ja provenir de l’existència o

el cost de determinats factors, sinó per les capacitats que genere

el territori d’incrementar la productivitat de les seues empreses.

En aquests línia, cal situar la present tesi. Als darrers

anys, s’està produint una revifalla de l’interés de l’economia per

assumptes relacionats amb la localització i la influència del

territori en la competitivitat empresarial. Aquesta tesi, de primer,

vol estudiar l’aglomeració industrial a la Comunitat Valenciana

des d’un punt de vista quantitatiu. Volem tractar diferents índexs

de concentració, aplicar-los a distints sectors i desagregacions

geogràfiques, localitzar possibles clústers i quantificar la

importància de les aglomeracions.

Ara bé, la influència de la concentració industrial en la

productivitat empresarial ens caldrà validar-la i explicar-la. Per

això triem el tèxtil, un sector paradigmàtic de la indústria

tradicional valenciana i un exemple recurrent de la concentració

industrial1. A més, i com ja hem assenyalat, es tracta d’un dels

sectors més afectats pels canvis competitius i aranzelaris que

s’han produït els darrers anys. Suposa l’existència d’un clúster

cap esperança per aquest sector? Aporta la concentració cap

avantatge competitiu?

Per tractar de donar una resposta, es complementa la

metodologia quantitativa amb una metodologia qualitativa

1 Veure els treballs de Tomas Carpi (1997), de Soler (2001),...


- 4 -

basada en l’estudi de casos. Volem que siguen les mateixes

empreses les que tracten de respondre els interrogants plantejats

i les que ens donen resposta a la qüestió de si el clúster pot ser

una eina competitiva en el context actual del sector; en cas que

existisquen externalitats, volem que ens ajuden a identificar-les

i a validar-ne la vigència i importància.

Per aconseguir-ho plantegem una tesi amb el següent

esquema i objectius:


- 5 -

1.2 Esquema de la tesi

Punt de partida

Les aglomeracions industrials

Hipòtesi de treball

Les aglomeracions industrials influeixen en la competitivitat i

viabilitat de les empreses

Mostra estudiada

Partim d’un estudi dels diferents sectors de la indústria

valenciana i ens centrem posteriorment en el sector del tèxtil en

el mercat local de treball d’Ontinyent

Proposta

Plantejar dues investigacions complementàries però amb

metodologies molt diferents.

Primer tractarem d’estudiar els nivells de concentració existents

en la indústria valenciana mitjançant un estudi quantitatiu.

Posteriorment, es focalitzarà l’estudi en un territori i sector

concret, on desenvoluparem una investigació basada en una

metodologia qualitativa, per identificar les externalitats que

influeixen en la competitivitat, explicar el seu funcionament i

contrastar la validesa de la hipòtesi de treball..

Per últim, de les conclusions extretes, s’identificaran futures

estratègies competitives.


- 6 -

1.3 Objectius

1.3.1 Objectiu general

Desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració

geogràfica en la indústria valenciana. Contrastar una possible




superar la complicada etapa que viu el sector.

1.3.2 Objectius específics

• La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un àmbit

geogràfic adient per a l’estudi del nivell de concentració

geogràfica que presenten els distints sectors econòmics

valencians.

• Quantificar la importància de les externalitats en la

localització industrial.

• Identificar, contrastar i explicar el funcionament de les

externalitats en un sector concret.

• Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial sobre

els nivells de competitivitat d’un sector.

• Identificar possibles estratègies competitives a

desenvolupar pels agents econòmics i polítics del sector i

del territori analitzat.


- 7 -

1.4 Estructura i Metodologia

La tesi comença amb aquest capítol introductori on

estem delimitant l’objecte d’estudi, plantegem un esquema

d’actuació i, per últim, fixem l’estructura i la metodologia a

emprar.

A continuació, la tesi es divideix en altres sis capítols

molt diferenciats per l’objecte d’estudi i la metodologia emprada

en cadascun d’ells.

El capítol dos es caracteritza per emprar una metodologia

descriptiva i es planteja com a objectiu realitzar un complet

estudi de l’art, que fonamente teòricament les posteriors

investigacions empíriques i que ens servisca per clarificar

l’objecte d’estudi.

Es realitza un repàs complet de la literatura econòmica

amb la intenció d’abordar, clarificar i posar al dia els següents

debats acadèmics, on s’emmarquen les nostres investigacions

posteriors:

-La relació entre economia i territori.

-El concepte d’externalitat.

-La relació entre la Direcció Estratègica i el territori.

-Anàlisi del concepte de “Clúster” i les seues implicacions per a

la competitivitat.

-Les diferents maneres de mesurar la concentració industrial.

-Els índex d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot.


- 8 -

En el repàs a la literatura, queda clar, des de diferents

escoles i punts de vista, la relació entre territori i competitivitat.

La clau sembla estar en les anomenades externalitats. Molts han

estat els apropaments a aquest concepte, que han tractat de

validar-ne l’existència i importància, però, potser fins ara, s’ha

adoptat una visió excessivament formal i poc funcional. Aquesta

tesi vol anar més enllà de ser-ne l’enèsima constatació empírica

i vol tractar d’esbrinar el perquè i el com d’un fenomen com

l’aglomeració industrial, clau per a la competitivitat i, per tant,

clau per al futur de la indústria, el territori i molts llocs de

treball.

Per aconseguir-ho, una vegada establert el marc teòric

del què partirem i en el qual ens recolzarem, realitzarem dos

estudis empírics als capítols tres i sis.

El capítol tres planteja com a objectiu realitzar un estudi

sobre l’aglomeració industrial a la Comunitat Valenciana. La

metodologia emprada serà eminentment quantitativa i es basarà

en la utilització de diferents indicadors estadístics aplicats sobre

una base de dades extreta dels censos de població de 1991 i

2001. Aquesta fase del treball es planteja confirmar la hipòtesi

inicial que existeixen aglomeracions industrials i que aquestes

estan provocades per les anomenades “externalitats”. Aquesta

hipòtesi ha estat molt treballada per la literatura, però volem

realitzar una aplicació pròpia i original sobre el territori

valencià, per això, realitzem un estudi descriptiu on

s’investiguen els diferents índexs de concentració per sectors i


- 9 -

com han evolucionat durant el decenni de 1991 a 2001. També

volem fer alguna aportació original en un camp molt polèmic

però transcendental per a la política econòmica i industrial, com

és la determinació d’un marc territorial adient per a la

implementació de polítiques industrials o laborals. Plantegem la

hipòtesi que una divisió territorial funcional (els Mercats de

Treball) recullen millor la concentració industrial i els efectes de

les externalitats, que unes altres divisions administratives

(municipis, comarques,...) basades en criteris històrics o polítics.

Al capítol quart, tornem a utilitzar una metodologia

descriptiva per centrar-nos en un sector concret com és el tèxtil.

Comencem el capítol justificant les raons que han portat a triar

aquest sector; a continuació, es descriu i analitza amb detall les

característiques distintives de la indústria tèxtil i, per últim,

s’explica la situació actual i les delicades perspectives de futur

que està afrontant. Abordarem els canvis del sector tèxtil des del

punt de vista global, europeu, espanyol i valencià. La idea és

analitzar diferents dades estadístiques que ens ajuden a fer-nos

una idea de la situació actual i les perspectives futures, així com

analitzar els amplis i profunds debats que el nou marc

competitiu està provocant en el món acadèmic, polític i

empresarial.

El cinquè capítol comença presentant per al sector tèxtil

els resultats de l’estudi quantitatiu realitzat al capítol tres. Una

vegada realitzat l’estudi quantitatiu i analitzat amb profunditat el

sector a estudiar, presentarem la metodologia a emprar al capítol


- 10 -

posterior. Optem per una metodologia qualitativa i, en concret,

per l’estudi de casos. Yin (1989) defineix l’estudi de casos com

“una investigació empírica que estudia un fenomen

contemporani dins del seu context real, quan les fronteres entre

el fenomen i el context no són evidents i en què s’utilitzen

múltiples fonts d’evidència.”

Alguns autors confronten la metodologia qualitativa a la

quantitativa, però altres , com Bryman (1984) o Yin (1989),

consideren que els casos no s’oposen sinó que complementen la

metodologia quantitativa. Yin (1989) afirma que, quan ens

enfrontem a qüestions que comencen per “per què?” o “com?”

l’estudi de casos és l’estratègia d’investigació més adequada.

S’entén que l’estudi de casos pot anar tant abans com

després dels estudis quantitatius. Si en va davant serviria per a

generar un conjunt d’hipòtesis que serien posteriorment

contrastades amb una mostra més àmplia d’empreses. Si en va

darrere, serviria per a revelar el perquè de les dades o les

relacions que apareixen en els estudis quantitatius. Serien

estudis no tant per a construir sinó per a depurar teories

(Bonache, 1999). Nosaltres presentem, al cinquè capítol, aquesta

metodologia i presentem les hipòtesis i mètodes que emprarem

amb posterioritat.

La hipòtesi que “l’aglomeració pot ser un arma

competitiva per a les empreses situades a dins dels clústers” ha

estat confirmada per la nombrosa literatura presentada al capítol

dos però també ha sigut objecte d’un estudi quantitatiu al capítol


- 11 -

tres. L’objectiu del capítol sis és realitzar un estudi qualitatiu

que ens permeta aprofundir en les causes d’aquesta relació,

volem identificar les externalitats i constatar la seua validesa en

el nou entorn competitiu.

Ara bé, com assenyala Yin (1998), la qüestió de

generalitzar a partir de l’estudi de casos no consisteix en una

generalització estadística sinó en una generalització analítica

(utilitzar l’estudi d’un o diversos casos per il·lustrar, representar

o generalitzar una teoria), per això realitzem l’estudi sobre sis

empreses tèxtils situades en el Mercat Local de Treball

d’Ontinyent i tractem de validar els resultats amb l’opinió de

diferents experts en la matèria.

Finalment, al setè capítol, extraiem les conclusions i

plantegem futures línies d’investigació.


- 12 -

1.5 Originalitat, justificació i importància de la Tesi

La importància de la tesi prové de l’intent d’aportar

estratègies competitives noves a l’economia en general i a un

sector tradicional i en crisi, com és el tèxtil. L’aglomeració

industrial pot esdevenir una eina competitiva en un món

altament competitiu i global, com ha tractat de demostrar la

teoria dels Clústers. La intenció d’aquesta tesi és validar aquesta

hipòtesis en un sector i un territori concret com és el clúster

tèxtil de la Comunitat Valenciana. Ara bé, la tesi vol anar més

enllà: si el territori augmenta la competitivitat, volem que les

empreses ens diguen el perquè i el com. Volem identificar les

causes que provoquen la interrelació entre territori i

competitivitat i volem validar la seua vigència en el marc

competitiu actual.

Una major comprensió d’aquestes relacions i forces

competitives pot tindre una importància clau en l’elaboració de

futures polítiques industrials i empresarials que incrementen la

competitivitat de les nostres empreses, creen riquesa i ajuden a

conservar o incrementar els llocs de faena existents.

Naturalment, els resultats podrien ser extrapolats a altres sectors

i altres territoris.

L’originalitat de la tesi prové de la combinació d’un

enfocament quantitatiu i qualitatiu. La tesi parteix dels postulats

de l’economia aplicada i, per tant, utilitza una metodologia

quantitativa basada en índexs estadístics, però pensem que


- 13 -

aquest enfocament és excessivament formal i queda lluny

d’aportar solucions reals als problemes concrets de les empreses

i els territoris. El problema real del sector (i de gran part de

l’economia) és la manca de competitivitat enfront dels nous

competidors. La tesi aborda aquest repte des del punt de vista

del “management” i decideix analitzar la relació entre el territori

i la competitivitat des del punt de vista concret i real de les

empreses. Per això adopta un enfocament qualitatiu basat en el

mètode dels casos.

Aquesta combinació entre diferents enfocaments i

metodologies per enfrontar-nos a un mateix problema crec que

esdevé la major originalitat de la tesi i pense que potser

justifique la seua realització, però sense oblidar-ne mai la

finalitat última, ser d’alguna ajuda a un sector clau per a la

nostra economia i, per tant, aportar un gra d’arena a l’increment

del nostre benestar.

Estudi de l’art

- 14 -

Estudi de l’art

- 15 -

Capítol 2: ESTUDI DE L’ART

2.1 Introducció

Afecta el territori en què està situat una empresa la seua

competitivitat?

Aquesta és la gran qüestió a la qual tracte de respondre

en aquesta tesi i que l’economia ha abordat des de diverses

òptiques.

La resposta, en qualsevol cas, sembla ser un rotund sí. El

territori influeix en la competitivitat i en els resultats

empresarials, la prova evident n’és la concentració geogràfica.

Que tant l’activitat econòmica en general, com la industrial en

particular, es distribueix irregularment en qualsevol territori és

un fet evident i constatat. Cap territori no escapa a aquesta

realitat empírica, però els distints sectors sí que compten amb

diferents graus de concentració, per tant, la influència del

territori en les empreses obeirà a diferents raons.

La recerca de les raons últimes de la concentració

econòmica ha sigut, des de sempre, un dels grans temes d’estudi

de l’economia. Ja a les darreries del segle XIX, Marshall (1890)

abordava el problema i hi donava una explicació que, avui dia,

continua plenament vigent: “si les empreses se situen unes prop

d’altres és perquè alguna mena de benefici obtenen”, aquesta

mena de beneficis s’anomenaran, des de llavors, externalitats. A

partir d’aquest moment, i a causa dels problemes que comporta

Estudi de l’art

- 16 -

modelitzar els supòsits de competència imperfecta que

impliquen l’existència de les externalitats, l’economia

anglosaxona deixa d’interessar-se pels temes relacionats amb la

concentració o la localització industrial. Ara bé, això no vol dir

que l’economia s’oblidara del tema, l’escola alemanya elabora

tot un marc teòric sobre localització industrial anomenat

geografia econòmica clàssica i, molts anys després, els italians

crearan l’escola dels districtes industrials, que ajudaran a

mantenir viu el debat sobre indústria i territori.

No serà fins a principis dels noranta quan el concepte

d’externalitat torne de nou al centre del debat econòmic. És en

aquesta dècada quan un grup d’economistes comença a posar en

dubte la validesa del model neoclàssic per explicar fenòmens

com el creixement econòmic. A partir d’ací, s’elaboren les

teories del creixement endogen i torna a primera filera del debat

acadèmic l’antic i oblidat concepte d’externalitat.

Apareixen nombrosos treballs centrats a definir i

caracteritzar les externalitats i, en aquest context, Krugman

(1991) torna a reclamar de l’economia un major interès pel

territori i els assumptes relacionats amb la localització; naix el

que es coneixerà com a nova geografia econòmica.

Aquest podria ser un resum de l’irregular interès que la

teoria econòmica i l’economia aplicada han mostrat per la

localització econòmica. Ara bé, en aquestes matèries, trobem

escasses referències al concepte de competitivitat que havíem

introduït en la qüestió inicial. De fet, la branca econòmica

Estudi de l’art

- 17 -

centrada a estudiar les fonts de la competitivitat és l’anomenada

direcció estratègica.

Tradicionalment, la direcció estratègica ha focalitzat

l’estudi dels resultats empresarials a analitzar l’estructura de

cada indústria (organització o economia industrial) però, més

recentment, la teoria dels recursos i les capacitats ve centrant-se

en l’eficiència empresarial i en les característiques de cada

empresa per explicar els diferents nivells de beneficis.

L’organització industrial se centra a esbrinar per què uns

sectors són més rendibles que no altres, mentre que la teoria

dels recursos i les capacitats buscaria saber per què unes

empreses són més rendibles que no altres. La literatura ve

tractant, durant els últims anys, de comparar i contrastar totes

dues perspectives i, en aquest context, apareix tota una sèrie de

treballs empírics que es plantegen la dicotomia entre l’efecte

empresa i l’efecte sector.

Dins de la direcció estratègica, cal parar especial atenció

en l’obra de M. Porter. Aquest autor, sense abandonar molts dels

supòsits de l’organització industrial, focalitzarà la seua anàlisi

en les empreses i, alhora, reclama l’atenció de la matèria sobre

el territori.

Porter repassa els factors competitius de les empreses i

arriba a la conclusió que la localització pot ser important per a la

competitivitat i la productivitat. Introdueix el concepte de

clúster i en parla com d’un factor clau per a l’èxit empresarial.

Ara bé, Porter (1998,a), alhora que reivindica el paper de la

Estudi de l’art

- 18 -

localització dins de la direcció estratègica, també aposta per un

tractament diferent del que li ha donat l’economia tradicional:

“el paper de la localització venia determinat per assumptes com

la grandària o la dotació de recursos existent, però ara el que és

important és veure com la localització afecta la productivitat i el

seu creixement”.

Una vegada situat el debat acadèmic, cal assenyalar que

aquest treball no renuncia a cap de les perspectives des de les

quals ve estudiant-se el fenomen del territori i la competitivitat.

Per aquesta raó, ens replantegem la qüestió inicial en un parell

d’objectius.

Per una banda, centrant-nos en l’economia valenciana,

volem quantificar les externalitats: quina importància tenen? en

quins sectors actuen?; per altra banda, centrant-nos en un sector

concret, volem validar els resultats anteriors, alhora que

identificar les externalitats. El treball planteja molts reptes

conceptuals que estan sent objecte d’apassionants debats

acadèmics (la naturalesa de les externalitats, la seua extensió, les

diferents mesures de concentració, la banalitat o importància del

concepte clúster, etc.). El treball s’enfronta, en aquest apartat, a

totes aquestes qüestions que seran clau per al desenvolupament

dels apartats posteriors; ara bé, l’objectiu de la tesi no és fer un

repàs acadèmic de la literatura, sinó aportar solucions i

plantejaments alternatius al problema real de la pèrdua de

competitivitat de la nostra indústria. Volem donar-li un vessant

pràctic i realista al treball, conèixer quines són les polítiques

Estudi de l’art

- 19 -

industrials més adients, sobre quins territoris i sectors s’han

d’aplicar i conèixer què està reclamant l’empresariat.

Per escometre aquests objectius, en un apartat posterior,

aplicarem uns índexs de concentració a una base de dades que

serà presentada més endavant. De moment, en aquest apartat,

farem un repàs als principals índexs de concentració que s’han

vingut utilitzant en la literatura, analitzant la seua idoneïtat per

als nostres objectius. En justificarem l’elecció de dos: els índexs

d’Ellison-Glaeser i el de Maurel-Sedillot. Aquests indicadors

tenen la característica de ser capaços de controlar les economies

internes de les empreses i, per tant, tot l’excés de concentració

detectat, podrem afirmar que ve causat per l’efecte de les

anomenades externalitats. Una vegada escollits, finalitzarem

l’estat de l’art analitzant-ne detingudament l’origen i les

propietats.

Estudi de l’art

- 20 -

2.2 LA CONCENTRACIÓ ECONÒMICA I LA

LITERATURA. Tres conceptes relacionats: localització,

concentració i externalitats

L’economia ha utilitzat diferents accepcions de la

paraula concentració. La teoria econòmica i l’organització

industrial solen utilitzar el terme concentració industrial per

referir-se al grau de domini d’una o unes poques empreses sobre

un sector. No serà aquesta l’accepció del terme que nosaltres

utilitzarem. La intenció d’aquest treball és utilitzar el concepte

concentració industrial en un context a mig camí entre la

geografia i l’economia. El que es pretén estudiar és el grau

d’aglomeració espacial que presenta una indústria.

Que, tant l’activitat econòmica en general com la

industrial en particular, es distribueixen irregularment en

qualsevol territori és un fet evident i sobradament constatat. Cap

territori no escapa a aquesta realitat empírica i, de fet, sense

excessiu esforç, immediatament ens vénen a la ment diferents

regions que destaquen per la importància, o bé per la

insignificança, de la seua activitat industrial.

Les irregularitats en la distribució espacial de l’economia

queden reflectides amb incomptables xifres i exemples, però el

que no sembla tan obvi són les raons que porten a determinades

indústries, en particular, i a l’economia, en general, a concentrar

la seua activitat en uns territoris concrets, amb la consegüent

discriminació d’altres. La recerca de les raons últimes de la

Estudi de l’art

- 21 -

concentració econòmica ha sigut, des de sempre, un dels grans

temes d’estudi de l’economia però, després d’unes dècades de

relatiu desinterès pel tema, des de la darrera dècada, estem

observant un renovat interès de la literatura per abordar la

concentració econòmica des de diverses perspectives. L’objectiu

d’aquest apartat consisteix a fer un repàs històric de la literatura

referent a la concentració industrial i situar l’estat de la qüestió

en el moment actual.

2.2.1 Marshall i el concepte d’externalitat

Si les empreses tendeixen a localitzar-se unes pròximes a

altres, serà perquè alguna mena de benefici trauran d’aquesta

aglomeració. Marshall (1890) va anomenar externalitats els

avantatges que les empreses obtenen de situar-se unes a prop

d’altres. La idea és que el sistema productiu d’un determinat

territori anirà més enllà de la simple suma de les produccions

individuals de les empreses; en un territori, es produiran

economies externes a les empreses però internes a l’espai

econòmic. Dit d’una altra manera, hi ha rendiments creixents a

escala a nivell agregat (en la indústria) però rendiments

constants per a cada empresa individual.

Marshall distingia entre tres tipus d’externalitat que

fomentaven la concentració industrial:

1- L’existència d’un mercat de treballadors qualificats.

2- L’existència d’un conjunt d’empreses subsidiàries i de

proveïdors.

Estudi de l’art

- 22 -

3- L’existència d’un flux d’informació (especialment

tecnològica) entre les empreses.

Scitovsky (1954) anomenarà les dues primeres

externalitats pecuniàries, mentre la tercera la batejarà com a

externalitat no pecuniària (o tecnològica).

Aquest concepte d’externalitat s’ha mantingut fins avui

en dia i és inseparable del concepte de concentració industrial.

En canvi, durant gran part del segle XX l’economia clàssica no

ha volgut o no ha pogut continuar amb aquesta línia, entre altres

raons per les dificultats que comportava modelitzar els supòsits

propis de la competència imperfecta que porten implícites les

teories marshallianes. Això no vol dir que, durant tot aquest

temps, els assumptes que relacionen l’economia amb el territori

no s’hagen estudiat. El problema ha sigut que les principals

escoles han estat fora de la tradició anglosaxona (en concret ens

referim a l’escola alemanya i a la italiana que seran estudiades

als apartats següents). No obstant això, a partir dels anys

noranta, estem observant un creixent interès de l’economia pels

fenòmens espacials i per les externalitats (i en especial de les

externalitats tecnològiques que han segut rebatejades com

spillovers).2

2 Les idees formulades per Marshall al segle XIX són agafades quasi

literalment per molts autors del S. XXI com O’Sullivan (2000) que afirma

que “les economies de localització són atribuïbles a tres causes: les

economies d’escala en la producció d’inputs, l’existència d’un mercat de

treball i els knowledge spillovers.”

Estudi de l’art

- 23 -

2.2.2 L’escola alemanya o la geografia econòmica clàssica

A la primera meitat del segle XX, alguns autors

alemanys començaren a estudiar la localització de l’activitat

productiva. Autors com Alfred Weber (1909), Walter Christaller

(1933) o August Lösch (1943) van començar a analitzar els

patrons de localització industrial.

En general, aquests autors centraren les seues anàlisis en

l’estudi dels costos de transport i la distribució de factors. Les

seues idees van ser sistematitzades i popularitzades per Walter

Isard (1956). Veiem una síntesi de les principals aportacions

d’aquests autors.

2.2.2.1 Von Thünen: es pot dir que és l’iniciador de la

teoria econòmica de la localització amb el seu llibre Der

Isolierte Staat in Beziechung auf Ladswirtschaft und National-

Ökonomie (L’estat aïllat en relació amb l’agricultura i

l’economia política), de 1826.

Von Thünen, amb un mètode molt deductiu, concebia

una economia tancada amb una ciutat al centre i amb una

producció agrícola especialitzada en cercles concèntrics al

voltant de la ciutat. Aquest model es considera el punt de partida

de l’economia regional.

Estudi de l’art

- 24 -

2.2.2.2 A. Weber: realitza la primera aproximació

rigorosa al fenomen de la localització industrial al capítol VII

del llibre Uber den Standorf der Industrien, (1909).

Weber considerava els costos de transport com l’únic

factor capaç de determinar les decisions locacionals, per tant, la

localització òptima és aquella que minimitza els costos de

transport. Realitza una anàlisi de les localitzacions òptimes

mitjançant l’anomena’t triangle locacional, on divideix les

matèries primeres en ubiqües (sense influència locacional) i

locacionals (amb influència sobre la localització).

2.2.2.3 Hotelling: el 1929, planteja un model de

competència lineal molt simple que arriba a la conclusió que la

competència porta a la concentració de les activitats

econòmiques. La solució d’equilibri implica la concentració de

les empreses en un mateix lloc. Mostra les ineficiències de

l’equilibri de mercat i aposta per la necessitat d’una regulació

que augmente el benestar dels consumidors.

2.2.2.4 Christaller: el 1933, va elaborar una teoria per

explicar les lleis que determinen el nombre, la dimensió i la

distribució de les ciutats. Les ciutats formen els anomenats llocs

centrals, amb unes àrees d’influència que varien en funció dels

béns i serveis comercialitzats. Les ciutats serveixen com a

centres de distribució per a localitats menors, la qual cosa

estimula la localització d’activitats econòmiques. La localització

Estudi de l’art

- 25 -

de les empreses es farà en funció d’un nivell mínim de demanda

i de l’àrea de mercat (quant es desplacen els consumidors).

2.2.2.5 A. Lösch: el 1943, publica un model basat en el

problema de la producció i l’equilibri dins d’una determinada

indústria. Suposa el primer intent de descriure les relacions

espacials a partir d’un grup d’equacions. És un intent d’elaborar

una teoria general de l’equilibri en una economia amb un sol bé,

distribució uniforme de la població i les matèries primeres,

homogeneïtat de costos i de preferències dels consumidors.

Gràcies a les equacions, es poden calcular la dimensió i les àrees

de mercat, la localització dels establiments productius i els

preus.

2.2.2.6 W. Isard: als anys 50, era un dels pocs

economistes anglosaxons interessats per la qüestió de l’espai. A

Isard, li devem la introducció de la tradició germànica en

l’economia oficial. La seua obra Location and Space-Economy

(1956) va ser un esforç per sintetitzar en un sol discurs els

treballs de Von Thunen, Weber, Christaller i Lösch.

Isard (1956) va plantejar el dilema locacional com un

problema on les empreses havien de triar entre uns majors o

menors costos de transport i uns majors o menors costos de

producció. Krugman (1995) afirma que aquest plantejament va

possibilitar la creació de la ciència regional, però va

impossibilitar l’aprofitament d’aquest model per part de la teoria

Estudi de l’art

- 26 -

econòmica, en no tenir en compte les necessitats de treballar

amb rendiments creixents i sota supòsits propis de la

competència imperfecta.

2.2.3 L’escola dels districtes industrials3

Aquesta escola comença a adquirir importància a finals

de la dècada de 1970 i sobretot durant els anys vuitanta, amb les

aportacions de sociòlegs i economistes regionals que centren el

seus treballs en les dinàmiques endògenes de desenvolupament i

en les característiques sociològiques de les regions.

La dimensió territorial de l’economia s’havia mantingut

durant molt de temps en un segon pla, entre altres raons per la

disminució dels costos de transport i les comunicacions, així

com pel creixent protagonisme de la gran empresa. No obstant,

aquests autors comencen a donar-li un enfocament

historicoevolucionista a la localització, minimitzen els efectes

dels costos de transport i de les economies d’escala i se centren

3 Altra perspectiva des de la que s’ha analitzat el tema de les Economies

externes tecnològiques és la dels “milieu” innovadors. Com assenyalen

Courlet i Pecqueur (1991) aquest tipus d’anàl·lisi s’ha dut a terme sobretot

per grups d’investigació europeus agrupats en el GREMI (Groupe de

Recherche Européen sur les Milieux Innovateurs-Association Philippe

Aydalot). La seua visió de la innovació està lligada al territori i indiquen la

necessitat d’interpretar el desenvolupament de noves tecnologies com un

procés col·lectiu, on la dimensió territorial juga un paper important.

Estudi de l’art

- 27 -

en factors subjectius i socioculturals, tot buscant una explicació

a un fet històric i econòmic que estava produint-se:

El desenvolupament econòmic italià de la postguerra

s’havia basat en la indústria pesada localitzada en allò conegut

com a triangle locacional (Piamonte, Llombarda i Liguria). A

partir dels anys 70 (amb la crisi del petroli), es posa en evidència

un profund canvi en l’estructura industrial italiana. Són les

regions del nord-est i del centre (Venetto, Emilia Romagna,

Toscana i Marche, conegudes com la tercera Itàlia) les que

lideren el nou creixement econòmic i ocupacional. A més d’un

canvi territorial, es produeix un canvi dimensional i sectorial, ja

que les petites empreses passen a liderar el creixement i, a més,

se situen en sectors de mitjana-baixa capitalització i intensitat

tecnològica (tèxtil, mobles, calçat, pell, joieria, etc.); un altre fet

curiós d’aquest nou model industrial no era la poca importància

d’empreses aïllades, sinó l’aparició de concentracions

d’empreses d’una mateixa indústria en determinats territoris.

En aquest context, Becattini (1979) reprèn el concepte

marshallià d’indústria localitzada. Becattini afirma que, quan es

realitza un estudi sobre una activitat productiva que no se situa

ni al nivell del sistema en la seua totalitat ni al nivell d’un únic

sistema productiu, llavors cal aïllar una entitat intermèdia sobre

la qual puguem realitzar una investigació. Necessitem trobar una

realitat prou uniforme, definida i estable. Necessitem, doncs,

trobar una definició d’indústria aplicable a una única part del

sistema industrial.

Estudi de l’art

- 28 -

En aquesta línia, Becattini analitza diverses definicions

d’indústria des de diversos punts de vista, però arriba a la

conclusió que l’element determinant és “la consciència dels

subjectes de pertànyer a una determinada indústria”. El sentit de

pertinença apareix com un factor d’unificació i separació.

Becattini afirma que la unitat a la qual Marshall feia referència

no era una indústria tecnològicament definida, sinó un districte

industrial, que posteriorment definiria com “una entitat

socioterritorial que es caracteritza per la presència activa, tant

d’una comunitat de persones com d’un conjunt d’empreses, en

una zona natural i històricament determinada”, Becattini (1992).

Aquesta definició va més enllà de la proximitat

geogràfica i l’especialització sectorial, ja que inclou trets com el

predomini de les petites empreses, una estreta col·laboració,

competència, mitjançant la innovació, un alt grau de confiança

entre empresaris i treballadors qualificats, prestació de serveis

col·lectius i una administració regional i municipal activa que

reforça la capacitat innovadora de la indústria local. La majoria

d’aquestes empreses pertanyen a la mateixa branca industrial,

entenent aquesta última en un sentit ampli que n’inclou tant les

branques principals com les auxiliars.

Estudi de l’art

- 29 -

Garofoli (1995), limitant-se a l’anàlisi de les relacions

econòmiques, identifica les següents característiques estructurals

dels districtes industrials:

Taula 2.1 Característiques estructurals dels districtes

industrials.

- Especialització productiva local.

- Pes important de la producció local sobre la producció

nacional.

- Nivell elevat de la divisió del treball que ocasiona relacions

input-output molt properes intrasectorials i intersectorials.

- Gran nombre d’agents locals.

- Absència d’un líder o empresa dominant.

- Especialització de la producció per empresa o planta.

- Sistema eficient de transmissió local de la informació.

- Alt nivell de capacitació professional.

- Relacions cara a cara entre els actors econòmics.

Font: Garofoli (1995).

Els districtes industrials han sigut molt estudiats des de

diverses perspectives i per molts autors, com a exemples, es

destacaria els treballs d’Sforzi (1992), que estudia la

importància quantitativa dels districtes industrials, de Ruso

(2002), que estudia les col·laboracions entre actors a llarg

termini, de Bellandi i Sforzi (2000), que analitzen les diferents

parts del districte i en diferencien entre el centre i l’anell, de

Brusco (1992), sobre la gènesi del districte industrial, de Tattara

Estudi de l’art

- 30 -

(2002) o Omiccioli i Signorini (2001), que estudien l’efecte del

districte sobre l’eficiència de les empreses, o Bechettti, Da

Panizzo i Oropallo (2007), que estudien aquest mateix efecte,

però sobre les exportacions.

La influència de l’escola del Districte Industrial sobre la

economia espanyola és evident i, en especial, sobre l’economia

valenciana4. Els paral·lelismes entre l’estructura industrial de la

tercera Itàlia i la valenciana són molt temptadors (petites

empreses, sectors tradicionals, baixa capitalització i

desenvolupament tecnològic, concentració geogràfica....) Tot i

reconèixer la seua validesa, aquest treball no es limitarà a

l’estudi dels districtes industrials, no vull centrar-me en l’estudi

de les relacions socials sinó buscar les causes de la

competitivitat. A més, aquestos sectors semblen haver entrat en

una profunda crisi econòmica fruit de l’obertura i liberalització

dels mercats manufacturers. Potser ha arribat el moment de

replantejar un model que prové dels anys 70, però això serà

tractat en apartats posteriors.

4 Per esmentar només uns pocs treballs: Soler V. (2000) tracta de verificar

quantitativament les hipòtesis dels districtes industrials en quatre sectors

(calcer, tèxtil, mobles i ceràmica); Tomàs-Carpi i Such (1997) tracten de

constatar els efectes del districte als mateixos sectors; Ybarra (1991)

identifica i estudia fins a 11 districtes diferents al territori valencià.

Estudi de l’art

- 31 -

2.2.4 Les externalitats tecnològiques i les teories del

creixement endogen

Durant quasi un segle, els assumptes relacionats amb la

localització industrial mai no havien sigut abandonats per la

comunitat científica, però sí és cert que s’havien mantingut en la

perifèria del debat acadèmic. Ara bé, a principis dels noranta, el

concepte d’externalitat tornava de sobte al centre del debat

econòmic. La raó no va estar, en un principi, relacionada amb la

localització o la concentració econòmica, sinó amb una de les

qüestions més controvertides i transcendents a què s’enfronta la

ciència econòmica: a què es deu el creixement econòmic?

Sense dubte, aquesta constitueix una de les grans

preguntes a les quals s’exigeix que la ciència econòmica done

resposta, amb independència que estiguem parlant de

l’economia en general, o donant-li un vessant geogràfic al

creixement (és a dir, parlant d’un país, una regió o una simple

ciutat). L’evidència empírica ens mostra que l’economia té un

creixement i que, a més, aquest creixement és irregular (tant en

el temps com en l’espai).

La teoria econòmica clàssica, basada en els principis de

l’equilibri general, ha trobat en el creixement econòmic un dels

seus punts febles. Els models de creixement neoclàssics utilitzen

funcions de producció amb rendiments constants a escala i

rendiments decreixents per a cadascun dels factors de producció.

Naturalment, si partim d’aquestes premisses, és impossible

trobar taxes de creixement diferents a zero, la qual cosa equival

Estudi de l’art

- 32 -

a dir que l’economia no creix. Aquesta afirmació és

contradictòria amb el que mostra la realitat i, per combatre

aquesta incongruència, Solow (1956) va postular que el

creixement econòmic ve provocat per un factor aliè a

l’economia: el creixement tecnològic.

El ritme de creixement tecnològic es determina

exògenament al model econòmic i és atribuïble simplement a

l’avenç científic que comporta el pas del temps. Se suposarà que

l’avenç tècnic creixerà El ritme de creixement tecnològic és

determinat exògenament al model econòmic i és atribuïble

simplement a l’avanç científic que comporta el pas del temps. Es

suposarà que l’avanç tècnic creixerà a una taxa constant en el

temps i provocarà increments de productivitat del treball, de la

renda, del consum i, per suposat, taxes de creixement econòmic

d’igual quantia.

Als anys vuitanta, hi va haver tota una revolució en la

manera d’enfocar el creixement econòmic. Tota una sèrie

d’economistes no van estar d’acord amb les explicacions del

creixement econòmic donades per factors exògens. Es van

replantejar les teories neoclàssiques, buscant endogenar les

causes del creixement. Molts han estat els models de creixement

endogen5 i diferents han segut els factors explicatius d’aquest

creixement: així trobem models basats en la despesa pública

5 Un bon repàs a totes aquestes teories es poden trobar a Sala-i-Martín X

(2000).

Estudi de l’art

- 33 -

(Barro, 1990), el capital humà (Lucas, 1988) i, fonamentalment,

models basats en el progrés tècnic .

Una gran part dels models endògens del creixement

parteixen de la idea de Solow, que el creixement econòmic és

fruit del progrés tècnic. La diferència és que aquests nous

models tracten de fer endogen aquest fet i, per fer-ho, parteixen

de les idees d´Arrow (1962), que va introduir un supòsit

anomenat aprenentatge per la pràctica o learning by doing.

Arrow argumentava que l’adquisició de coneixements

estava vinculada a l’experiència i va aportar proves evidents de

la interacció entre experiència acumulada i augments de la

productivitat. Va defensar que una bona mesura de l’augment de

l’experiència era la inversió “perquè cada màquina nova

suposava un estímul per l’aprenentatge”. Per tant, un índex de

l’experiència és la inversió acumulada o, el que és el mateix ,

l’estoc de capital.

Romer (1986) va transformar el model neoclàssic

d´Arrow en un model de creixement endogen, en entendre com a

capital no simplement fàbriques i equips, sinó també

coneixement acumulat. Les empreses inverteixen en

coneixement ( R+D) , perquè aquesta inversió serveix per a

augmentar els seus beneficis.

Les teories de creixement endogen aconsegueixen taxes

positives de creixement de dues maneres diferents: la primera,

eliminant els rendiments decreixents a escala, mitjançant la

introducció d’externalitats; la segona, introduint situacions de

Estudi de l’art

- 34 -

competència imperfecta, cosa que permet que les empreses

generen progrés tècnic a la recerca dels beneficis monopolístics

que aquest progrés puga aportar.

El resultat va ser tota una sèrie de models que permetien

explicar el creixement econòmic a partir d’un progrés tecnològic

provocat endògenament al model.

Com ja hem assenyalat, les empreses busquen

intencionadament la innovació industrial a la recerca, ja siga de

nous productes o de la millora dels existents, però sempre amb

l’objectiu de trobar els beneficis que comporta la innovació.

Això suposa considerar la tecnologia com un bé privat (amb

característiques pròpies d’un bé rival i excloent) i, per tant,

considerar que els resultats de la recerca afavoriran únicament

l’empresa investigadora, ja siga perquè puga mantenir en secret

les invencions o perquè aquestes estiguen protegides per patents.

El problema d’aquesta premissa és que, sota aquesta condició,

les taxes de rendiment de les inversions en R+D van disminuint

i, per tant, el creixement econòmic s’estanca, tal i com passava

en els models neoclàssics. Aquests models sols mantenen el

creixement econòmic en la mesura en què el coneixement

generat es puga expandir, és a dir, en la mesura en què tinga

característiques de bé públic.

Es mostra, per tant, una contradicció que Romer (1990)

va superar amb aquestes distincions:

Estudi de l’art

- 35 -

- Una part dels beneficis provocats per la creació del nou

producte o la innovació són un bé privat del qual gaudeix

amb exclusivitat l’empresa innovadora.

- Per altra part, al coneixement general generat per la

innovació (l’avenç científic) te accés tota la societat i, per

tant, actua com a un bé públic.

Aquesta dualitat permet al model assolir taxes de

creixement positives per a l’economia en general, alhora que

justifica la inversió per part de les empreses a la recerca de

guanys monopolístics. Romer aconsegueix, en el seu model de

creixement endogen (1990), rendiments creixents a escala,

gràcies a concebre la innovació tecnològica com un bé públic

(almenys una part d’aquesta). Aquesta premissa serà presa per

altres models, com el de Grossman i Helpman (1991) o el de

Barro i Sala-i-Martín (1995), Hirose i Yamamoto (2007).

Aquesta expansió de la innovació tecnològica és

coneguda com a desbordament tecnològic o knowledge spillover

i, com hem vist, és una de les claus per a explicar el creixement

econòmic en els models endògens de creixement. La innovació

actua com una externalitat amb efectes positius per a la resta de

l’economia. De sobte, quasi un segle després de la seua

formulació, la idea d’externalitat tornava a la primera línia de la

ciència econòmica, i provocava interessants debats acadèmics i

múltiples aplicacions que tractarem de resumir als següents

apartats.

Estudi de l’art

- 36 -

2.2.5 El debat sobre la tipologia i les característiques de les

externalitats tecnològiques

Fins aquest moment, hem estat parlant d’externalitats i

externalitats tecnològiques indistintament, però ha arribat el

moment d’analitzar la classificació de les economies externes i

endinsar-nos en el debat sobre la tipologia i predomini d’unes o

d’altres.

Glaeser i al. (1992) van distingir entre externalitats

dinàmiques i estàtiques. Les dinàmiques són les que es

denominen externalitats tecnològiques i són les més interessants

per als estudis econòmics, perquè tracten d’explicar

simultàniament com es formen les ciutats i per què creixen. Les

estàtiques en poden explicar l’especialització, però no el

creixement. Dins de les estàtiques, s’inclourien les assenyalades

per Marshall en relació amb la possibilitat de compartir inputs

(entre d’altres, la mà d’obra o els proveïdors). Podem

identificar sense cap problema la classificació de Glaeser amb la

d’Scitovsky (apartat 1.1): les externalitats estàtiques serien les

pecuniàries, mentre que les dinàmiques serien les no pecuniàries

o tecnològiques.

En aquest mateix treball, Glaeser proposa una nova

classificació de les externalitats. Les divideix en externalitats

tipus MAR, Porter i Jacobs.

Les externalitats tipus MAR fan referència a Marshall-

Arrow-Romer. Com hem vist als apartats anteriors, aquests

Estudi de l’art

- 37 -

autors consideraven que les externalitats fluïen entre les

empreses d’una mateixa indústria o sector. El desbordament de

les idees afectava amb més intensitat aquelles empreses del

sector situades a una certa proximitat. Com es produïa aquest

flux d’idees? mitjançant l’intercanvi de treballadors qualificats,

l’espionatge industrial o simplement l’observació. Aquest flux

serà de major intensitat quan menor siga la distància entre les

empreses, cosa que provoca escenaris on les empreses d’un

mateix sector tendiran a agrupar-se, i formaran el que els autors

italians anomenen districtes industrials. Aquest tipus

d’externalitat tecnològica s’anomena intraindustrial (per tenir les

seues conseqüències a l’interior d’una indústria). Una altra

conseqüència d’aquest tipus d’externalitats és que la indústria

tendeix a formar monopolis locals, ja que, d’aquesta manera, es

restringeix el flux d’idees entre les empreses i, per tant, es

permet internalitzar els beneficis de la innovació i incrementar

les rendes monopolístiques (Romer, 1990).

Per la seua banda, Porter (1990,a) també recolza

l’existència d’externalitats intraindustrials, perquè afirma que el

desbordament dels coneixements es produeix en sectors

especialitzats i geogràficament concentrats, però difereix de les

externalitats MAR, en entendre que els monopolis no

afavoreixen el creixement econòmic. Porter diu que és la

competència local la que permet una ràpida absorció de les idees

innovadores. Porter afirma que, encara que la competència

Estudi de l’art

- 38 -

reduïsca els beneficis dels innovadors, augmenta la pressió per

innovar i això provoca el creixement de la indústria.

Per últim, les externalitats tipus Jacobs fan referència a

Jane Jacobs qui, en el seu llibre L’economia de les ciutats

(1969), defensava que, com més variada fóra l’estructura

econòmica d’una ciutat, major seria la innovació que generaria i,

per tant, la seva expansió. La innovació i el creixement

provenen més que de l’especialització geogràfica i la

concentració del capital, de la varietat i diversitat de les

empreses i sectors situats en un mateix territori. El

desbordament del coneixement no es dóna simplement entre

empreses del mateix sector, sinó que es produeix entre les

empreses, amb independència del sector en què actuen. Aquest

tipus d’externalitats (anomenades també interindustrials)

explicaria el fet que les empreses estigueren disposades a pagar

uns costos d’emplaçament superiors per instal·lar-se a les grans

ciutats.

Els últims anys, s’han publicat nombrosos treballs

empírics que defensaven l’existència de les externalitats

intraindustrials o interindustrials. El mateix Glaeser i al. (1992)

acaba prenent partit per les externalitats tipus Jacobs o

interindustrials, ja que, segons el seu estudi, són les que acaben

provocant el creixement econòmic; altres autors com Henderson

i al. (2001) o Moomaw (1998), semblen confirmar la

importància de les economies d’urbanització en la localització

de les activitats manufactureres. En canvi, altres treballs

Estudi de l’art

- 39 -

empírics, com el d’Henderson i al. (1995), el de Nakamura

(1985) o el de Rosenthal i Strange (2003), troben en les

externalitats intraindustrials les principals causants de la

localització, almenys, en les activitats anomenades tradicionals,

on troben evidències de l’existència i importància de les

externalitats tipus MAR. No obstant, aquests mateixos treballs

no neguen una forta influència de les economies d’urbanització

en la localització dels sectors tecnològicament més avançats.

L’evidència sembla mostrar-nos la coexistència

d’entorns especialitzats i d’entorns diversificats. Tots dos

escenaris cohabiten en qualsevol país o ciutat, la qual cosa porta

molts autors a assenyalar que bé podrien donar-se tots dos tipus

d’externalitats, en funció del tipus d’indústria i de l’etapa del

cicle de vida en què el producte es trobe. Alguns treballs en

aquesta línia podrien ser els de Duraton i Puga (2001), o el de

Feldman i Audretsch (1999). Sembla ser que les empreses que

es troben en les fases inicials del seu cicle de vida i aquelles que

operen en els sectors més innovadors són les més sensibles a les

externalitats tecnològiques i en especial a les de tipus

interindustrial. Això potser explique el fet que aquestes

empreses tendeixen a establir-se en entorns urbans diversificats.

En canvi, quan la indústria assoleix un cert grau de maduresa,

tendeix a localitzar-se en entorns urbans més petits i més

especialitzats, potser perquè la reducció de costos supere els

avantatges de les externalitats intraindustrials o potser per la

Estudi de l’art

- 40 -

pèrdua d’importància que experimente aquest tipus

d’externalitats en relació a les de tipus interindustrial.

El debat sobre la tipologia de les externalitats sembla no

haver finalitzat però, més que la seua naturalesa, els treballs

empírics més actuals semblen estar focalitzant-ne els esforços a

mesurar i avaluar la importància dels spillovers (Cohen i Paul,

2003) o a esbrinar l’àmbit geogràfic de les externalitats

(Rosenthal i Strange, 2003, o Viladecans, 2004). El nostre

treball tractarà d’aprofundir en aquestes dues qüestions; pensem

que el debat sobre externalitats intraindustrials o interindustrials

ja comença a estar molt saturat, que pareix que hi haja molts

tipus diferents d’externalitats i cadascuna es done en unes

circumstàncies concretes i que aquest assumpte teòric tampoc no

té massa importància per a la competitivitat de les empreses o

els territoris. En canvi, sí sembla més interessant la recerca d’un

àmbit geogràfic alternatiu als tradicionals, perquè l’aplicació de

polítiques econòmiques s’ha de fer sobre uns territoris concrets i

molt delimitats, per tant, qualsevol ajuda quant a aquesta

delimitació pot ser de gran importància. Seguint en aquesta línia,

és un ambiciós objectiu d’aquest treball mesurar la importància

de les externalitats, però sobretot aprofundir les causes i les

conseqüències d’aquestes externalitats, per això abandonarem

l’estudi genèric de tots els sectors econòmics i passarem a

centrar-nos en un sector concret.

Estudi de l’art

- 41 -

2.2.6 La nova geografia econòmica

Abans d’arribar al debat sobre la tipologia de les

externalitats, calia que la nova geografia econòmica recuperara

l’interès de la comunitat científica pels temes relacionats amb la

geografia econòmica. Això sí, incorporant nous supòsits i

novetats respecte als plantejaments de la geografia econòmica

clàssica (Von Thünen, Lösch...). Les diferències més importants

provenen de la utilització de models de competència imperfecta

i del supòsit de rendiments creixents.

És en el context ja descrit a l’apartat 2.4, de recuperació

del concepte d’externalitat, quan P. Krugman, en la seua obra

Geografia i comerç (1991, a) torna a reclamar “l’atenció de

l’economia sobre els estudis de localització i a recuperar el

concepte de territori que havia estat menyspreat per l’economia i

apropiat per la geografia”. Es tractava de formalitzar el fet que

determinades regions concentren gran part de l’activitat

econòmica, fins i tot en casos en què a priori no compten amb

avantatges competitius, en forma de recursos naturals o de

tecnologia disponible. Krugman reformula el pensament de

Marshall i aplica el concepte d’externalitat a la localització

industrial però, a diferència de les teories del creixement

endogen, no se centra en les externalitats tecnològiques, sinó

que explica els avantatges de la concentració a partir de les

externalitats pecuniàries.

Estudi de l’art

- 42 -

Krugman (1991, b) desenvolupa un model simple on

mostra com un país endògenament produeix un centre

industrialitzat i una perifèria agrícola. Les empreses tendeixen a

localitzar-se en aquelles regions on hi haja una major demanda,

per aprofitar-se de les economies d’escala i minimitzar els

costos de

transport. Ara bé, la localització de la demanda dependrà

també de la distribució de les empreses.

S’elabora un model centre-perifèria que depèn dels

costos de transport, de les economies d’escala i del percentatge

que la indústria represente en l’economia del país.

Krugman anirà elaborant diferents models de

localització, seguint sempre els criteris de competència

monopolística de Dixit i Stiglitz (1977) i, en relació als

rendiments creixents, considerarà que la varietat de productes i

d’inputs serà la responsable de l’aparició de forces

d’aglomeració. Com assenyalen Fujita i Krugman, (1995), “les

economies d’escala a nivell d’empreses individuals es

transformen en rendiments creixents a nivell de ciutat”, això es

produeix gràcies a l’existència de forward i backward linkages.

Aquesta idea manté punts de contacte amb la causació circular

acumulativa de Myrdal (1957).

El procés seria el següent: la producció industrial es

concentraria en una sola localitat a causa de les economies

d’escala, mentre que la producció agrària es distribuiria de

manera atomitzada en un hinterland circular que envoltaria la

Estudi de l’art

- 43 -

ciutat. A causa dels costos de transport, els salaris reals

esdevenen majors a les ciutats, la qual cosa provoca migracions

cap a aquestes, i afavoreix una major densitat industrial.

La diversitat genera creixement urbà, però aquest només

és possible si es tracta d’una urbs prou gran, i aquesta només ho

serà si té a la seua disposició una gran varietat de béns de

consum i inputs. L’existència d’economies d’escala i les

indivisibilitats en la producció actuen com a forces centrípetes

que porten la producció a concentrar-se en unes poques

localitats. Els costos de transport, al seu torn, treballen en sentit

contrari, ja que, si són elevats, provoquen la dispersió de

l’activitat sobre el territori, i si són baixos, provoquen la

concentració.

Un altre dels aspectes tractats per Krugman (1991, a) és

el pes de la història i les casualitats com a impulsores de la

localització. Una vegada ha tingut lloc l’espenta inicial, la

permanència en una localització s’explica pels avantatges que

comporta ser a prop d’altres fàbriques. Entre aquests avantatges,

estarien l’aprofitament d’un mercat de treball conjunt i l’oferta

de factors específics del sector. Krugman (1994) utilitza

l’expressió tendència centrípeta a l’aglomeració.

Hem presentat somerament alguns exemples de models

de nova geografia econòmica, però, els darrers anys, han anat

apareixent de nous, que han anat incorporant diferents aspectes

que doten de major realisme els models. Destacaríem la

incorporació del paper dels governs locals (Loannides, 1994) o

Estudi de l’art

- 44 -

Abdel-Rahman i Fujita (1993), les interaccions estratègiques

entre les empreses (Ottaviano i Puga, 1998) o el paper de la

innovació tecnològica (Martin i Ottaviano, 2001).

Les crítiques a la nova geografia econòmica se centren

en l’extrema simplicitat dels models: el nombre de sectors sovint

es limita a dos (un d’agrari amb rendiments constants i un

d’industrial amb rendiments creixents), l’espai és pla i homogeni

i, en la majoria dels casos, l’únic input del sector industrial és la

força de treball. El nostre treball es basa en els plantejaments

teòrics que implica la nova geografia econòmica, però aborda

l’assumpte des d’un vessant més empíric que, en principi, podria

estar en la línia dels treballs exposats a l’apartat anterior (2.5).

En qualsevol cas, el nostre treball parteix d’aquesta base, però

pretén anar més enllà i aprofundir en les relacions existents entre

territori i competitivitat (apartat 2.7). És per aquesta raó que, a

l’apartat 3, ens endinsarem en una visió totalment diferent, però,

des del meu punt de vista, complementària, com és la direcció

estratègica que, sobretot a partir de Porter, també ve estudiant la

influència de les economies externes i el territori en la direcció i

competitivitat de les empreses.

Estudi de l’art

- 45 -

2.2.7 Les economies externes i la competitivitat

Observem que en els apartats anteriors hi ha poques

referències a un concepte que jo entenc com a bàsic en aquest

treball, el concepte de competitivitat. Aquest treball tracta de

relacionar competitivitat i externalitats, però aquests conceptes

poques vegades s’uneixen en la literatura econòmica.

De fet, el concepte de competitivitat ha sigut qüestionat

per l’economia. En aquest sentit, Krugman (1994, b; 1996) es

posiciona contra un trasllat abusiu del concepte de competitivitat

des de l’àmbit de l’empresa al de les nacions.

Una altra de les vies des de les quals s’ha qüestionat el

concepte de productivitat és recollida per Alonso (1992), quan

afirma que “si els models d’avantatge comparatiu interpretaren

adequadament la realitat del comerç internacional, no hi hauria

un lloc teòric per al concepte de competitivitat, ja que els sectors

competitius coincidirien amb aquells en què el país compta amb

avantatges competitius”.

En contra d’aquestes afirmacions, M. Porter (1980,

1990,b) realitza una anàlisi de la competitivitat, on dóna a

aquest concepte un caràcter eminentment pràctic, que dota de

sentit la seua utilització en estudis empírics.

Porter realitza una descripció de la competitivitat de les

nacions i descriu els factors que la provoquen (el diamant de

Porter, que serà analitzat més detingudament en un altre apartat).

Afirma que les nacions no solen posseir una única indústria

Estudi de l’art

- 46 -

competitiva, sinó que s’hi crea un ambient que provoca el

desenvolupament de clústers.

Aquest procés té un fort caràcter local. Hi ha una forta

interrelació entre concentració geogràfica i competitivitat, però

la regió queda constituïda com a unitat d’anàlisi més rellevant,

en detriment de la nació en el seu conjunt.

L’anàlisi de Porter parteix de premisses i enfocaments

molt diferents als dels autors anteriors. Per comprendre-la, cal

primer endinsar-se en una matèria econòmica que sí ha convertit

l’estudi de l’avantatge competitiu en el seu objectiu prioritari: la

direcció estratègica.

2.3 La direcció estratègica: indústries, recursos i clústers

La direcció estratègica es troba centrada en l’estudi de

les fonts d’avantatge competitiu que permeten a les empreses

actuar amb diferents nivells de beneficis i d’eficàcia. Existeixen

dues línies d’investigació principals:

Per una part, l’organització (o economia) industrial, que

s’ha centrat en l’estudi de l’estructura de la indústria com a

principal determinant dels resultats empresarials; per altra banda

i més recentment, la teoria dels recursos i les capacitats es ve

centrant en l’eficiència empresarial i en les característiques

intrínseques de les diferents empreses per explicar les diferents

rendibilitats que sovint es donen entre empreses del mateix

sector.

Estudi de l’art

- 47 -

La pregunta clau de l’organització Industrial podria ser:

per què uns sectors són més rendibles que no altres?, la

pregunta clau de la teoria del recursos i les capacitats seria: per

què unes empreses són més rendibles que no altres?.

2.3.1 L’economia industrial

En una primera etapa que podríem anomenar

organització industrial clàssica, els treballs de Bain (1956) o

Mason (1939) se centraven en l’entorn i ignoraven

completament l’actuació empresarial. Es tractava d’estudiar els

factors que expliquen per què les indústries actuen de manera

diferent (i amb diferents resultats). Aquests treballs segueixen

els models SCP (structure-conduct-performance) i avaluaven

factors com la concentració, les barreres d’entrada o la

diferenciació de productes per explicar les singularitats de cada

indústria. Sota aquestes perspectives, com assenyalen Spanos i

Lioukas (2001), “el paper de la direcció empresarial serà

totalment ignorat”. La teoria de l’organització continuarà amb

aquesta visió, en focalitzar la seua anàlisi en l’entorn (per

exemple, el treball de Hannan i Freeman (1977).

La visió de l’organització industrial comença a canviar

els anys 80 amb les diferents aportacions de Porter

(1980,1985,1990,a), qui modificarà moltes de les visions

tradicionals de l’organització industrial.

Estudi de l’art

- 48 -

En primer lloc, Porter proposa centrar l’anàlisi més en

les empreses que no en les indústries; en segon lloc, Porter no

assumeix l’estructura industrial com a estable ni com a

determinada exògenament, sinó que considera que la indústria

podrà ser influenciada per l’acció de les empreses. Finalment,

Porter (1990, b) elabora un nou marc teòric per a l’organització

industrial on continua tenint molta importància l’estructura

industrial (no arriba a trencar l’herència de l’organització

industrial tradicional), però focalitza la seua anàlisi en l’acció de

les empreses i elabora una teoria dinàmica de l’estratègia, on les

empreses competiran de dues maneres alternatives: o via

diferenciació de productes o via preus mitjançant costos baixos.

Aquest estudi no pretén ser un treball d’organització

industrial, però sí està interessat en molts dels seus aspectes. Un

dels objectius declarats del treball consisteix a estudiar com

afecta el territori la competitivitat d’un sector concret, per això,

no podem obviar aspectes propis d’un entorn singular o d’un

sector determinat. Qüestions genèriques del sector estudiat, com

són les barreres d’entrada, la diferenciació de productes, etc.,

afectaran la competitivitat. Ara bé, estic d’acord amb Porter i

amb la teoria dels recursos i les capacitats, que cal canviar la

perspectiva i centrar-nos en les empreses. Bona part de l’èxit i

fracàs d’una empresa estarà en funció d’aquesta mateixa, per

això, el treball passa de l’estudi d’unes dades econòmiques

generals a l’estudi del que diuen les empreses al respecte. La

direcció estratègica ha focalitzat els seus treballs en les empreses

Estudi de l’art

- 49 -

i aquest no en serà una excepció, aquest fet es deu en bona part

al canvi de perspectiva que va suposar la teoria dels recursos i

les capacitats i que ara analitzarem breument.

2.3.2 La teoria dels recursos i les capacitats

La teoria dels recursos i les capacitats té les seues arrels

en un treball de Penrose (1959), però comença a adquirir

importància des de mitjans dels vuitanta.

Com havíem assenyalat, l’organització industrial havia

focalitzat els seus treballs en els sectors industrials; ara bé, és

una obvietat que, dins d’una mateixa indústria, trobem enormes

diferències entre els resultats de les distintes empreses. La teoria

dels recursos i les capacitats (TRC) considera que cal canviar la

unitat d’anàlisi i centrar-nos en les empreses i, en concret, en els

factors intraempresarials, si volem estudiar els determinants dels

beneficis i la competitivitat.

La TRC considera que “l’estratègia adoptada per cada

empresa vindrà caracteritzada per un manoll de recursos

idiosincràtics i interrelacionats entre ells”, Rumelt (1984). La

TRC considera que les empreses són molt heterogènies respecte

a les dotacions de recursos i capacitats amb què compten i que, a

més, aquests recursos són estables i difícilment transferibles o

imitables. Després de múltiples definicions, Barney (2001)

simplifica dient que “els recursos són els actius tangibles i

intangibles que l’empresa utilitza per triar i implementar les

Estudi de l’art

- 50 -

seues estratègies”. Wernerfelt (1984) dóna una primera llista de

recursos, entre els quals es trobarien “les marques, la tecnologia,

el personal qualificat, els contactes comercials, els procediments

eficients, etc.”. Barney, (1991), afirma que “l’objectiu final és

aconseguir un avantatge competitiu sostingut” i això s’assolirà

“quan l’estratègia utilitzada no puga ser implementada

simultàniament per un altre competidor i quan la resta

d’empreses siguen incapaces d’obtenir els beneficis d’aquesta

estratègia”.

En aquests primers treballs, no es distingia entre recursos

i capacitats, però, els últims anys, estan desenvolupant un

segona perspectiva dins de la TRC més centrada en les

anomenades capacitats dinàmiques o competències essencials

(Mahoney, 1995). Treballs com el de Teece, Pisano i Shuen

(1997) se centren a buscar noves fonts d’avantatge competitiu en

entorns molt canviants. Aquests autors anomenen capacitats

dinàmiques tot un ventall de capacitats de gestió que serien una

combinació d’habilitats organitzatives, funcionals i

tecnològiques, entre les quals esmenten “la transferència de

tecnologia, el desenvolupament de processos i productes, la

propietat intel·lectual, els recursos humans, l’I+D, etc.”.

La intenció d’aquest treball és estudiar quins d’aquests

recursos i capacitats entenen els empresaris que són importants

per a la competitivitat. Ara bé, el treball parteix de la base que hi

ha concentracions industrials i que aquestes es deuen als

beneficis que comporten aquestes aglomeracions. Si les

Estudi de l’art

- 51 -

empreses d’un determinat sector s’agrupen serà perquè hi ha

algun avantatge competitiu fruit d’aquesta concentració. De fet,

sembla tan arriscat afirmar que tota la competitivitat d’una

empresa prové de la direcció empresarial, dels recursos o de les

capacitats individuals amb què compta, com afirmar que la

competitivitat ve determinada pel sector on l’empresa actua. La

literatura parla d’un efecte empresa i d’un efecte sector que serà

analitzat a continuació.

2.3.3 Efecte empresa versus efecte sector

Encara que la teoria dels recursos i les capacitats i els

treballs de Porter parteixen de tradicions teòriques diferents i

posen l’èmfasi en aspectes diferents, la literatura ha tractat

durant els últims anys de comparar i contrastar totes dues

perspectives. Cal no oblidar que totes dues visions tracten

d’explicar l’actuació de les empreses i localitzar les fonts de

l’avantatge competitiu. Una perspectiva se centra en aspectes

interns i l’altra en aspectes externs a l’empresa. Com afirma

Wernerfelt (1984), “els marcs teòrics de Porter i de la teoria dels

recursos i les capacitats constitueixen les dues cares d’una

mateixa moneda”.

En aquest context, a mitjans dels anys 80, comença a

aparèixer tota una sèrie de treballs empírics que es plantegen la

dicotomia entre l’efecte empresa i l’efecte sector. Expressat

d’altra manera, la qüestió clau serà determinar en quin

Estudi de l’art

- 52 -

percentatge les diferències en els resultats empresarials poden

explicar-se per característiques pròpies dels sector (externes a

l’empresa) i en quin percentatge són fruit de característiques

intrínseques a les firmes (internes a les empreses).

Els principals estudis en aquesta línia serien els de

Schmalense (1985), Wernerfelt i Montgomery (1988), Rumelt

(1991) i Cologhirou et al (2004). Aquestos treballs estudien la

dispersió en els beneficis de les empreses dins d’un mateix

sector i arriben a uns resultats similars que permeten afirmar que

entre un 17% i un 20% dels resultats poden atribuir-se a

característiques de la indústria o sector, la resta (+- 80%) serà

provocat per característiques empresarials.6 Ara bé, com

assenyala Powell (1996) “no tot el 80% pot ser atribuïble a

característiques o recursos exclusius de les empreses, sinó que

poden deure’s a estratègies genèriques compartides, a

l’existència de grups estratègics, a altres recursos compartits o

simplement a la casualitat.”

El que sembla clar pels treballs és que tots dos factors

tenen la seua importància i que, per tant, no es deu renunciar a

estudiar ni els recursos, ni les capacitats, ni l’entorn. Una

manera alternativa d’estudiar la importància de l’entorn en la

6 Claver, Molina i Quer (2000 ) tenen un estudi en aquesta línia per a

empreses de la provincia d’Alacant.. Els resultats mostren que l’efecte

empresa té una importància 9’61 vegades major que l’efecte sector. Aquest

resultat és encara més espectacular per a les empreses manufactureres (23’17

vegades major).

Estudi de l’art

- 53 -

competitivitat és estudiar el grau de concentració que presente

cada indústria, així podrem identificar sectors on l’entorn siga

clau per a la competitivitat però també altres on l’entorn tinga

uns efectes insignificants. En qualsevol cas, el treball no pretén

acabar ací, sinó que vol estudiar els recursos, les capacitats i

qualsevol aspecte que tinga una influència en la competitivitat

d’un sector, per això preguntarem a les empreses.

Com es pot comprovar, aquest treball continua estant

focalitzat en els sectors. Vol estudiar la competitivitat dels

sectors però ho vol fer a través de l’estudi de les seues empreses.

Si la concentració d’un sector (i també l’anomenat efecte sector)

és insignificant en una indústria, llavors no té massa sentit

adoptar aquesta línia, però pensem que la indústria valenciana

presenta molts sectors caracteritzats per una forta concentració7 i

és la meua intenció identificar aquestes aglomeracions i estudiar

l’efecte que tenen sobre la competitivitat de les seues empreses.

Un enfocament molt similar és el que adopta Porter.

7 Ja vam parlar en un altre apartat de la similaritat amb la Tercera Italia i dels

nombrosos treballs analitzant els Districtes Industrials valencians.

Estudi de l’art

- 54 -

2.3.4 Porter i els conceptes de competitivitat i clúster

2.3.4.1 El concepte de competitivitat en Porter

Porter (1990, a) reflexiona al voltant del concepte de

competitivitat i analitza diferents accepcions del terme, i

conclou que cap de les explicacions anteriors no és prou

acceptable.

La competitivitat de les nacions s’ha entès

tradicionalment com els factors que provoquen el fet que alguns

països tinguen èxit i d’altres fracassen en la competència

internacional, però, en realitat, no són els països els que

competeixen sinó les empreses. La competitivitat és la que

provoca que les empreses d’un país triomfen internacionalment

en un determinat sector. La idea fonamental és explicar per què

les empreses d’un país tenen capacitat per crear i mantenir

avantatges competitius. En un ambient caracteritzat per les

condicions canviants de l’entorn, les empreses han de tractar

d’obtenir i mantenir un avantatge competitiu (Porter, 1985).

Hi ha hagut nombroses explicacions de la competitivitat

nacional, algunes de les més recurrents parlen de:

- Fenòmens macroeconòmics

- Mà d’obra abundant i barata

- Dotacions de recursos naturals

- Polítiques estatals

- Fenòmens culturals o de pràctiques de gestió...

Estudi de l’art

- 55 -

Porter no nega la validesa relativa d’aquests arguments,

però cap d’aquests no és capaç de donar una explicació vàlida

universalment. La competitivitat no depèn d’un únic factor, sinó

que vindrà marcada pel nivell de productivitat. Si es desitja

estudiar la competitivitat d’una nació, caldrà analitzar els

determinants de la seua productivitat. Figura 2.1 La competitivitat en Porter.

Font. Porter (1990,a)

La productivitat millora la competitivitat i aquesta acaba

determinant el PIB, els salaris, el rendiment de les empreses i,

finalment, el nivell de vida d’una nació.

Porter (1990,a; 1990,b) elabora un model amb l’objectiu

final de comprendre els determinants de la productivitat i les

seues taxes de creixement.

El model és conegut com el diamant de Porter i estableix

l’existència de quatre factors que influeixen directament en la

competitivitat dels sectors.

Estudi de l’art

- 56 -

Figura 2.2. El diamant competitiu de Porter.

Estratègia, estructura i rivalitat de les empreses Condicions dels Condicions de Factors la Demanda Sectors afins i auxiliars Font. Porter (1990,a)

Analitzaré, a continuació, cadascun dels quatre factors:

1. Les condicions dels factors

Inclourem tots els factors de producció:

- Recursos humans

- Recursos físics

- Recursos de coneixement

- Recursos de capital

- Infraestructures

Dins d’aquests factors, Porter diferenciarà entre factors

bàsics (el cost de la mà d’obra, els recursos naturals, la dotació

de capital...) i els factors especialitzats (el coneixement científic,

el saber fer, la mà d’obra qualificada, els laboratoris

específics...).

Estudi de l’art

- 57 -

Les condicions d’aquests factors vindran determinades

per la seua qualitat, especialització, eficàcia i eficiència. Ara bé,

els factors bàsics són fàcilment imitables i copiables i, per tant,

no representen un avantatge competitiu sostenible en el temps.

En canvi, els factors especialitzats poden crear-se, però són

difícils d’imitar i, per tant, sí poden constituir un avantatge

competitiu sostingut.

2. Les condicions de la demanda

La demanda local juga un paper determinant en la

productivitat. Si hi ha una forta i exigent demanda local, les

empreses no tindran més remei que adaptar-s’hi i competir pels

clients mitjançant la innovació (això portarà a les empreses a

contínues millores en els seus productes i serveis).

Aquesta competitivitat en el mercat local és clau per a

competir en un mercat global.

3. Els sectors afins i auxiliars

La competitivitat d’un sector es veurà molt reforçada per

l’existència d’una forta presència de sectors relacionats i

auxiliars. La competitivitat i productivitat dels proveïdors

influirà en la dels seus clients, no sols pels increments de la

qualitat que comportaran, sinó també mitjançant la transmissió

de les noves tecnologies, tendències o qualsevol tipus

d’innovació.

Estudi de l’art

- 58 -

En qualsevol mercat, es produeixen estretes relacions

entre proveïdors i clients, la qual cosa facilita la transmissió

d’informació, la competitivitat i la col·laboració.

4. Estratègia, estructura i rivalitat de les empreses

Porter parla d’un quart factor, en el qual inclou diferents

aspectes de l’entorn empresarial. Cada empresa actua d’una

manera diferent i compta amb la seua pròpia cultura d’empresa,

però les empreses que comparteixen sector i territori solen

compartir bona part de la seua cultura empresarial i la seua

manera d’actuar.

Al voltant d’un grup d’empreses del mateix sector i

territori, solen crear-se fortes rivalitats i marcades competències

que afavoreixen la innovació i la competitivitat, però alhora

també es creen vincles corporatius i un ambient compartit per

les diferents empreses que marca la manera d’actuar, de treballar

o de dirigir aquestes empreses.

En el diamant competitiu de Porter, juga un paper

fonamental el context local on la indústria es trobe localitzada.

Porter (1998,a) afirma que el clúster és la manifestació espacial

del diamant competitiu.

Estudi de l’art

- 59 -

Figura 2.3. El context local en el diamant competitiu de Porter

Font. Porter (1998,a)

2. 3.4.2 Competitivitat i localització. El clúster

A partir del replantejament del concepte de

competitivitat, Porter aposta per replantejar el concepte de

localització.

La localització ha vingut, tradicionalment, determinada

per factors com la grandària o la dotació de recursos, però els

recursos cada vegada són més fàcils i barats d’obtenir en una

economia globalitzada. Tot i que continuen jugant un paper vital

en indústries extractives o en activitats intensives en mà d’obra,

Estudi de l’art

- 60 -

en la majoria de sectors, trobem una forta competència dinàmica

basada en la innovació i la recerca de diferències estratègiques.

En aquest nou context, el paper de la localització ha

d’interessar-nos des de la perspectiva que pot afectar els

avantatges competitius per la seua influència en la productivitat.

Com afirma Porter (1998,a), “la globalització fa que els factors

siguen abundants en tots els llocs, la prosperitat dependrà de la

productivitat que s’obtinga de cada factor, en cada localització”.

Porter replanteja la geografia econòmica en una

competència global. La globalització produeix una paradoxa:

“en una economia amb transports ràpids i comunicacions

instantànies, les companyies poden aconseguir qualsevol cosa en

qualsevol lloc i moment i, no obstant, la localització torna a ser

fonamental per a competir”.

La globalització, de primer, produeix una recol·locació

de les empreses a la recerca dels costos més baixos. No obstant,

qualsevol cosa que puga proveir-se eficientment des d’una

distància queda automàticament anul·lada com a avantatge

competitiu.

Els avantatges competitius en una economia global

provenen de concentracions molt especialitzades, on existeixen

habilitats i coneixements molt específics, institucions pròpies,

fortes competències i clients sofisticats. La proximitat en termes

geogràfics, culturals i institucionals permet unes relacions

especials, una major informació, majors incentius i majors

oportunitats per incrementar la productivitat.

Estudi de l’art

- 61 -

Com es pot veure, el paper de la localització torna a ser

de vital importància, però en termes absolutament diferents als

del segle passat. La nova funció de la localització cal estudiar-la

des d’un nou concepte: el clúster.

Un clúster és una massa crítica de companyies del mateix

sector situades en una localització particular. A més de les

empreses pròpies, inclourà empreses de proveïdors de

maquinària, de serveis, de components i altres empreses

relacionades. També s’afegeixen altres institucions educatives,

d’investigació, tècniques, etc., així com associacions i col·lectius

relacionats.

Els clústers juguen un paper important en la millora de

l’èxit i la innovació. Mentre les economies d’aglomeració

tradicionals s’havien centrat en la minimització dels costos, els

avantatges dels clústers provenen de la seua capacitat

d’incrementar la competitivitat.

Porter (1998, b) assenyala que els clústers incrementen la

competitivitat per tres vies:

1- Incrementen la productivitat.

2- Fomenten la innovació.

3- Estimulen la formació de nous negocis.

Estudi de l’art

- 62 -

Els clústers i la productivitat

Formar part d’un clúster proveeix les empreses de la

possibilitat d’incrementar la seua productivitat mitjançant

diferents vies: d’una banda, permet l’accés a més informació o

tecnologia, ja que les relacions són més estretes; d’altra, permet

majors possibilitats de coordinació amb altres companyies i

institucions; per últim, permet l’accés a empleats i

subministradors especialitzats, així com a béns públics i

infraestructures especialitzades creades per l’administració o la

mateixa inversió privada.

Els clústers i la innovació

Les companyies que operen en els clústers mantenen

unes relacions més estretes i uns majors contactes, la qual cosa

provoca una major vigilància de la tecnologia i un major

transvasament tecnològic entre les empreses.

Els clústers i la formació de nous negocis

Els clústers afavoreixen l’aparició de noves empreses per

diverses vies:

- Hi ha treballadors i empresaris que detecten ràpidament

les possibilitats de negoci,

- Les barreres d’entrada són menors, perquè hi ha una

major predisposició d’institucions financeres i inversors

locals,

Estudi de l’art

- 63 -

- Existeix un mercat local i unes relacions que ja estan

establertes

Com s’ha assenyalat, els clústers suposen un

replantejament als tradicionals i estàtics models de localització.

Els clústers apareixen com una alternativa a la deslocalització

que aparentment implica la liberalització del comerç

internacional i, alhora, suposen una alternativa a les inflexibles

integracions verticals, ja que aporten una major flexibilitat,

efectivitat i eficiència. Ara bé, els clústers no han suposat un

concepte analític més, sinó que han esdevingut una eina de

política econòmica molt popular que ha replantejat la política

econòmica local, les actuacions empresarials i el paper de

moltes institucions. La mateixa OCDE (1999, 2001) entén els

clústers innovadors com una eina clau per al creixement

econòmic i fins i tot es veuen com una oportunitat per ajudar el

creixement i la productivitat dels països en desenvolupament

(Doering i Terka, 1996; Schmitz, 2000, o el Banc Mundial,

2000).

2.3.4.3 El clúster: definicions, popularitat i crítiques

Quines són les claus per a una tan fulgurant i

impressionant popularitat del concepte clúster?. Martin i Sunley,

(2003), apunten tres raons principals: la primera és haver centrat

el concepte en la recerca de la competitivitat, cosa que connecta

perfectament amb els imperatius i desigs concrets de la política

Estudi de l’art

- 64 -

econòmica actual; la segona és realitzar un plantejament en

termes d’estratègia empresarial i no perdre’s en debats més

generals i teòrics; de fet, el llenguatge de Porter resulta molt

atractiu per la seua accessibilitat, allunyat del discurs acadèmic

tradicional; i en tercer lloc, el concepte de clúster presenta una

forta i deliberada vaguetat i indeterminació que el fa adient per a

un amplíssim arc de situacions, indústries i aglomeracions. Més

que no un model teòric avaluat i contrastat, el clúster ha

esdevingut una manera de plantejar l’aglomeració econòmica i

la competitivitat.

Aquesta ambigüitat, alhora que explica en bona part la

impressionant popularitat del concepte, també centra la majoria

de les crítiques que se li fan.

Veiem un quadre amb una petita mostra de les

definicions utilitzades per definir el clúster: Taula 2.2 Definicions de Clúster

Porter 1998 (c) p.205:

Concentració geogràfica d’empreses interconnectades, pertanyents a camps concrets, unides pels seus trets comuns i la complementarietat entre si, junt a subministradors especialitzats, proveïdors de serveis, empreses de sectors afins i institucions connexes que competeixen i cooperen. Per la seua dimensió geogràfica el clúster pot ser urbà, regional, nacional o fins i tot supranacional.

Porter 1998 (b) p. 78 Un clúster és una sort de network que

sorgeix en una zona geogràfica, en la qual la proximitat d’empreses i institucions asseguren una forma de comunitat, incrementant les relacions existents.

Estudi de l’art

- 65 -

Rosenfeld 1997 p. 10:

Un Clúster seria una concentració limitada geogràficament de negocis similars relacionats o complementaris, amb canals actius per a transaccions de negocis, comunicacions i diàleg que comparteixen infraestructures especialitzades, mercats laborals i de serveis i s’enfronten a oportunitats i reptes comuns.

Mytelka i Farinielli 2000

Aglomeracions espacials d’empreses, relacionades amb indústries oferents de béns i serveis i que “per se” tenen capacitat per alterar significativament l’ambient de competitivitat.

Van der Berg , Braun i van Winden

2001, p 187

El concepte de clúster està relacionat a la dimensió regional o local de la xarxa de relacions, de fet la majoria de definicions comparteixen la noció de clúster com a una xarxa localitzada d’organitzacions especialitzades, el procés de producció de les quals està molt connectat a través de l’intercanvi de bens, serveis i/o coneixements.

Feser 1998, p26

Un clúster econòmic no és simplement un conjunt d’indústries i institucions relacionades sinó, més bé, un conjunt d’indústries i institucions que són més competitives en funció de les seues relacions.

Font: Elaboració pròpia

La vaguetat i varietat del concepte clúster l’ha dotat

d’una senzillesa i flexibilitat que expliquen bona part de la seua

popularitat, però també ha centrat bona part de les crítiques, ja

que implica una important confusió conceptual i empírica.

En qualsevol cas, hi ha dos elements comuns en totes les

definicions:

Estudi de l’art

- 66 -

Per una banda, totes les empreses i institucions del

clúster han d’estar connectades, ja siga horitzontalment (com a

compradors i venedors) o verticalment (mitjançant productes o

serveis complementaris, mitjançant la utilització de tecnologies

similars, etc.). Aquestes connexions són necessàries en

qualsevol clúster i es produeixen amb relacions o xarxes socials

molt establertes i beneficioses per als seus membres. La segona

característica clau és la proximitat geogràfica.

Sembla evident que la proximitat geogràfica és una

condició necessària per al clúster, però, quanta proximitat?. Una

de les principals crítiques al clúster prové de la indeterminació i

vaguetat a l’hora de constituir uns límits geogràfics. Hi ha

clústers per a qualsevol grandària que vulguem considerar: des

de barris (ex.: Lower Manhatan, en Porter (1998,b) o el Soho, en

Nachum i Keeble, 1999), a regions (Enright, 2001), passant per

ciutats (Swann, 1998) o fins i tot una distància fixa ( 50 milles

en May i al., 2001).

Aquesta flexibilitat aplicada als límits geogràfics pot ser

ampliada a qualsevol característica del clúster. Així, és possible

trobar infinitat de tipologies i classificacions del clúster (segons

les mides de les empreses, segons la tecnologia emprada, segons

els seus orígens, segons l’estat evolutiu en què es troben, etc.).

Alguns autors (com ara Martin i Sunley) opinen que

aquesta diversitat i flexibilitat converteixen el concepte de

clúster en un concepte caòtic. El mateix Porter no sembla massa

ocupat per aquestes disquisicions conceptuals i, fidel a la seua

Estudi de l’art

- 67 -

filosofia, sembla més interessat a avaluar els clústers existents i

elaborar un marc definitiu per aplicar una política regional més

innovadora (Porter i Ackerman, 2001; Porter i Van Opstal,

2001; Porter, 2003).

Altres autors sí han tractat de delimitar el concepte i

diferenciar-lo d’altres conceptes semblants (com el sistema

productiu local o el districte industrial). Crouch i al. (2001)

diferencia tres sistemes de producció locals: el districte

industrial, el clúster i les empreses en xarxa; ara bé, la confusió

no fa més que anar augmentant perquè altres autors, com Best

(2001), utilitza districte industrial i clúster com a sinònims.

Per últim, voldria ressenyar una de les principals

crítiques que es fan al concepte clúster i que ve relacionada amb

la utilització que Porter fa de la paraula competitivitat. Cal no

oblidar que hem introduït el concepte clúster dins d’una teoria

molt més àmplia de la competitivitat.

De nou, les crítiques se centren en la vaguetat i

flexibilitat amb què aquest autor utilitza els conceptes; Turner

(2001) critica que, per a Porter, competeixen igual les empreses

que els països, que les localitzacions, etc. Altres autors del

camp de l’organització industrial o el management (O’Malley i

Vanegeraat, 2001; Jacobs i De Jong, 1992) argumenten que el

seu concepte de competitivitat és superficial, impossible de

mesurar, d’aplicar, etc. Per últim, també és molt criticable que

Porter utilitze com a sinònims conceptes com competitivitat

regional i productivitat regional (Porter, 2002).

Estudi de l’art

- 68 -

En definitiva, podríem dir que, a Porter, se li critica una

excessiva flexibilitat i banalització en la utilització dels

conceptes, cosa que resta rigor acadèmic però que, per altra part,

li permet dotar-los d’una popularitat important en àmbits molt

diferents i li permet adoptar noves i complementàries

perspectives des de les quals estudiar la competitivitat.

El present treball estudiarà els clústers valencians. No

pretenem aprofundir en la diferència entre clúster i districte

industrial i, de fet, utilitzarem aquests termes com a sinònims.

Les diferències (que existeixen) no semblen massa significants a

l’hora de determinar una política industrial. Ara bé, hi ha una

qüestió que sí ens sembla clau i que Porter deixa en l’aire, la

qüestió dels límits geogràfics. A l’apartat següent (el quatre),

estudiarem diferents maneres de mesurar la concentració

econòmica, i ens decantarem per una sèrie d’indicadors. A

banda de la selecció d’índexs i de l’anàlisi dels resultats, un dels

objectius de l’estudi de concentració és analitzar les agregacions

geogràfiques tradicionals i proposar una nova manera de dividir

el territori, més d’acord amb aspectes econòmics i més útil per

implementar polítiques econòmiques i territorials. Per últim,

resta la qüestió de la competitivitat; sobre aquest aspecte,

pensem que la millor manera d’esbrinar alguna cosa és

preguntar a les empreses i presentar els resultats. Però això serà

més endavant, de moment, a l’apartat següent, estudiarem les

diferents maneres de mesurar la concentració, justificaré

Estudi de l’art

- 69 -

l’elecció d’indicadors i analitzaré amb més detall els índexs que

utilitzaré al següent apartat.

2.4. La mesura de la concentració

És interessant començar aquest apartat delimitant el

concepte de concentració i diferenciant entre concentració,

localització, especialització i aglomeració.

L’economia ha utilitzat diferents accepcions de la

paraula concentració. La teoria econòmica o l’organització

industrial clàssica solen utilitzar el terme concentració industrial

per referir-se al grau de domini d’una o unes poques empreses

sobre un sector. No és aquesta la intenció d’aquest treball, la

nova geografia econòmica o l’estudi dels clústers han emprat el

terme concentració en un context a mig camí entre la geografia i

l’economia. El que ens interessa és la concentració geogràfica o,

expressat d’una altra manera, la localització d’una indústria en

un territori.

La concentració o localització (utilitzarem aquests

conceptes com a sinònims) mesura la major o menor dispersió

absoluta de les diferents activitats al territori. Ara bé,

l’especialització o l’aglomeració sí que responen a conceptes

relacionats però diferents, que cal matisar per diferenciar-los de

la concentració.

Estudi de l’art

- 70 -

L’especialització mesura el major o menor pes d’una

activitat en una província respecte a la mitjana del conjunt del

territori.

L’aglomeració mesura el grau de concentració

geogràfica d’una determinada indústria que es troba per sobre de

la concentració industrial esperada.

La concentració analitza la major o menor homogeneïtat

de la distribució de les activitats al territori; l’especialització

contrasta si el pes d’un sector en un territori s’assembla al pes

d’aquest sector en el conjunt dels territoris i l’aglomeració

contrasta si la homogeneïtat de la distribució d’una activitat en

un territori es correspon als valors esperats amb la concentració

de la indústria analitzada.

Com assenyalen Costa i Viladecans (1999), “podria

donar-se el cas que la concentració geogràfica disminuïra (es

distribuïra més homogèniament al territori) i, al mateix temps,

s’incrementara l’especialització de determinats territoris en

aquella activitat“. Per altra banda, Devereux i al. (2004)

proposen “la idoneïtat de distingir entre la concentració

geogràfica provocada per empreses del mateix sector, però no

relacionades, situades les unes a prop de les altres, de la

concentració provocada per la pròpia estructura industrial del

sector. Així, per exemple, una única planta monopolística

donaria uns resultats de concentració geogràfica molt elevats,

però no podríem parlar d’aglomeració”.

Estudi de l’art

- 71 -

En qualsevol cas, una de les primeres conclusions que

s’extrauen de l’anàlisi de la literatura és que no existeix un

consens sobre la manera com calibrar la concentració,

especialització i l’aglomeració industrial. Hi ha diferents

indicadors i és intenció d’aquest apartat fer un breu repàs

d’alguns dels índexs més populars i utilitzats en els últims anys.

Prèviament a analitzar els indicadors, ens caldrà

assenyalar que existeixen dues maneres d’afrontar la mesura de

la concentració, o dit d’altra manera, amb independència de com

es mesure, primer caldrà triar què volem mesurar. Un primer

enfocament consisteix a calcular la concentració de la producció

al territori (en aquest cas, s’utilitzen les dades sobre valor afegit

brut), la segona opció és mesurar la concentració de la mà

d’obra existent sobre el territori (en aquest cas, es realitzen els

càlculs sobre el nombre de treballadors).

A continuació, presentarem un esquema que mostra les

diferents maneres de calcular la concentració. De primer,

presentem uns índexs estadístics provinents de l’anàlisi de

desigualtat i que són els utilitzats tradicionalment en qualsevol

branca científica, per analitzar els nivells de concentració d’una

variable (per descomptat que també han sigut utilitzats per

analitzar la concentració industrial); a continuació, hem volgut

introduir, per la seua popularitat, l’índex d’Hirschman-

Herfindhal, que no és pròpiament un índex de concentració sinó

d’especialització. Després, introduïm una bateria d’indicadors

dissenyats específicament per a l’anàlisi de la concentració

Estudi de l’art

- 72 -

geogràfica o la localització industrial i que Duranton i Overman

(2002) divideixen en tres grups en introduir el concepte

d’indicadors de primera, segona i tercera generació.

Taula 2.3. Estadístics de concentració

• Els índexs procedents de l’anàlisi de desigualtat, com

per exemple:

L’índex de Gini (1912),

L’índex de Theil (1967)

L’índex de d’Atkinson (1970)

El Coeficient de Variació.

• Els índexs d’especialització de Hirschman-Herfindhal.

(1945-50)

• Els ràtios de concentració de primera generació.

L’índex de concentració relativa

El coeficient de localització

El “Horitzontal Clústering”

El Coeficient de localització Estàndard

• Els ràtios de concentració de segona generació.

Ellison-Glaeser (1994,1997)

Maurel-Sedillot (1999).

• Els estadístics d’autocorrelació espacial (basats en

tècniques d’econometria espacial):

l’índex de Moran (1948)

la C de Geary (1954)

la G de Getis (1992),

Font: Elaboració pròpia.

Estudi de l’art

- 73 -

2.4.1 Els índexs procedents de l’anàlisi de desigualtat

Els índexs de desigualtat més comuns guarden una

relació molt estreta amb la denominada corba de Lorenz (1905),

que va ser formulada originàriament per representar la

distribució de la renda, però que pot ser aplicada a qualsevol

anàlisi (naturalment a una anàlisi de desigualtat de la producció

o de la mà d’obra industrial en un territori).

La corba de Lorenz mostra el percentatge acumulat de

renda corresponent al percentil p de la distribució de renda per

càpita, 0< p <1. Una representació gràfica per a distribucions

contínues de la corba de Lorenz es pot veure en el gràfic

següent. La corba de Lorenz mai no estarà per damunt de la

recta de 45 graus; si hi coincidira, implicaria una situació de

completa igualtat, i com més allunyada de l’esmentada recta,

major serà el grau de desigualtat observat en la distribució de la

renda.

Estudi de l’art

- 74 -

La corba de Lorenz corresponent al cas en què totes les

agrupacions reben la mateixa renda per càpita, X i= μ ∀ ι , es

mostra como la línia 0A en el gràfic, aquesta és la línia de

igualtat perfecta.

Molts índexs intenten resumir la informació gràfica

subministrada per la corba de Lorenz en una mesura quantitativa

que mostre la divergència entre l’esmentada corba i la situació

d’igualtat perfecta. La més popular d’aquestes mesures és

l’índex de Gini.

2.4.1.1 L’índex de Gini

Des del punt de vista geomètric, l’índex de Gini es

defineix com el quocient de l’àrea entre la corba de Lorenz i la

línia d’igualtat perfecta dividida per l’àrea del triangle OAB,

que és ½, per tant G és equivalent a dues vegades l’àrea

compresa entre la corba de Lorenz i la línia d’igualtat perfecta.

Per tant, l’índex de Gini variarà, en les distribucions contínues

entre 0, igualtat perfecta, i 1, màxima desigualtat, i serà major

quan més s’allunye la corba de Lorenz de la línia de desigualtat

perfecta.

Operacionalment podem definir l’índex de Gini como

una mitjana de la diferencia mitjana relativa

XiXiPiPiGii

−= ∑∑μ21

Estudi de l’art

- 75 -

2.4.1.2 L’índex de Theil

La seua expressió algebraica és la següent:

( ) ⎟⎟

⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛= ∑

= i

n

ii y

pyT μln1

On pi és la població relativa en el territori i; μrepresenta

la producció (nº de treballadors) mitjana del conjunt de

territoris; yi denota la producció (nº de treballadors) al territori

“i”.

T(y) no es més que la desviació mitjana dels logaritmes.

El valor mínim potencialment adoptable seria zero, el que

implicaria una igualtat absoluta. El valor màxim no es troba

uniformement definit sinó que depèn dades específiques, encara

que un registre pròxim a 1 seria indicatiu d’una desigualtat

elevada. Trobem una aplicació de l´índex de Theil en Aiginger i

Davies (2004).

2.4.1.3 L’índex d’Atkinson

Donat un volum de renda total, Y, Atkinson (1970)

defineix la renda igualitària equivalent, μ e , com aquell nivell de

renda per càpita que, si fora gaudit per tota la població,

generaria el mateix nivell de benestar social que la distribució

inicial de renda. A partir d’aquesta idea, Atkinson defineix una

mesura de la desigualtat com:

Estudi de l’art

- 76 -

μμeA −= 1

Aquest índex va ser ideat inicialment per mesurar la

desigualtat i relacionar-la amb el benestar social, però pot ser

adaptat a la mesura de la desigualtat en la distribució dels

treballadors o la producció d’un sector.

2.4.1.4. El coeficient de variació:

La mesura de dispersió per excel·lència és la variança i

per tant hauria de servir-nos com a indicador de desigualtat:

Var (x) = ∑ i P i (X i - μ)2

El problema d’aquest estadístic és que no és independent

respecte a l’escala. Una manera de solucionar aquest problema

és dividir la variança pel quadrat de la producció (o nombre de

treballadors) mitjana, la qual cosa generarà el quadrat del

coeficient de variació.

CV (x)2 = 2

)(μ

XVAR

Estudi de l’art

- 77 -

2.4.2 L’ índex de Hirschman-Herfindhal

Va ser proposat per Hirschman (1945) i Herfindhal

(1950) i, en realitat, és més un índex d’especialització que de

concentració. Ha sigut molt utilitzat en treballs d’organització

industrial.

Es defineix com:

( )2

2

iilj

iji S

XX

HH ∑=⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛∑=−

On:

X i J és el VA o els treballadors de la indústria “i” al territori”j”

X I J és el VA o els treballadors del total de les indústries en el

territori j.

Si el valor de l’índex H-H és igual a 1 vol dir que el

territori està completament especialitzat en una única branca

d’activitat, però si pren valors pròxims al seu límit inferior (1/n,

sent “n” el nombre d’indústries considerades) significa que el

pes de cada branca en el conjunt de la indústria del territori és

molt similar.

Estudi de l’art

- 78 -

2.4.3 Els índexs de concentració

Els índexs pròpiament de concentració els podem dividir

en absoluts (si no tenen en compte el nivell mitjà de

concentració en el conjunt del territori) o relatius (si el tenen en

compte). Per la seua utilitat, la literatura ha utilitzat aquests

últims. A continuació, veurem dos dels índexs de concentració

més utilitzats:

2.4.3.1 L’índex de concentració relativa

S’obté a partir de l’expressió següent:

∑ −=J

J

I

IJ

LL

LL

CR21 0≤ CR ≥ 1

Sent L i j la producció (o treball) del sector i en la regió j;

L i la producció (o treball) del sector i en el conjunt del territori;

L j la producció (o treball) total en la regió j; L la producció (o

treball) de tots els sectors per al conjunt d’àrees considerades.

Mitjançant aquest índex, podem conèixer si una activitat

i presenta pautes de localització diferents (o semblants) a les del

conjunt d’activitats industrials. Un valor elevat significarà que la

branca i està més concentrada que la totalitat de les branques

Estudi de l’art

- 79 -

industrials (si CR s’aproxima a 1, vol dir que hi haurà un elevat

grau de concentració en alguna de les zones considerades),

mentre que un valor reduït indicarà que la concentració és

semblant a la del conjunt industrial (si CR=0, vol dir que no hi

ha concentració de l’activitat i en cap territori i que, per tant, les

empreses poden localitzar-se aleatòriament en qualsevol

territori).

2.4.3.2 El coeficient de localització (LQ)

Aquest indicador és la mesura més popular de la

concentració relativa i és definit com:

(Eij / Ej) (Eij / Ein) LQ = ----------- o també LQ = ----------- (Ein /En) (Ej /En)

On Eij és el número de treballadors en la indústria i a la

regió j; Ej és el total de treballadors a la regió j; Ein és el

número de treballadors nacionals en la indústria i; i En és el

número de treballadors nacionals.

Per tant, LQ mesura la ràtio entre el percentatge local i

nacional de treball atribuïble a un sector. Quan, en una àrea, el

percentatge de gent empleada en una indústria és igual a la

mitjana nacional d’aquesta mateixa indústria, l’LQ és igual a 1.

De la mateixa manera, una indústria està sobrerepresentada en

Estudi de l’art

- 80 -

una regió si LQ>1, i poc representada si LQ<1. Les àrees amb

una LQ elevada poden ser sospitoses de constituir un clúster. La

qüestió és com de gran ha de ser LQ per a poder ser considerada

indicativa de l’existència d’un clúster. Martin i Sunley (2003)

indiquen que la principal limitació de l’LQ és la manca d’un

valor de tall a partir del qual puguem definir un clúster. Això

porta molts treballs a considerar valors arbitraris, com Miller

(2001), que identifica els clústers a partir d’un valor superior a

1’25, o Malmberg i Markell (2002), que consideren aglomeració

a partir d’un LQ major de 3.

L’LQ ha estat molt utilitzat, però cal tenir en compte una

altra limitació. El coeficient de localització sols mesura la

importància local d’una indústria comparant-la amb la seua

importància a nivell nacional. O siga, captura si una indústria

està concentrada en una regió mitjançant la seua participació

relativa en el conjunt nacional, però no inclou cap informació

relacionada amb la grandària absoluta de la indústria a la regió.

Per tant, és possible obtenir nivells alts d’LQ per a indústries

que tenen pocs treballadors en termes absoluts. Per evitar

aquesta distorsió, Fingleton i al. (2002) proposen un nou

indicador:

Estudi de l’art

- 81 -

2.4.3.3 El “Horitzontal Clústering” (HC)

L’HC és proposat per Fingleton i al. (2002), i es basa en

l’LQ. L’HC té en compte la importància local relativa d’una

indústria. Es defineix com el nombre de treballadors en una

indústria local que excedeix del nombre de treballadors esperats

en aquesta mateixa indústria. El nombre esperat serà igual al

nombre de treballadors d’aquesta indústria que existiria si el

percentatge de la regió fóra el mateix que el percentatge en

l’economia nacional, o siga, el que produiria un LQ igual a 1.

Per calcular HC, cal partir de la fórmula d’LQ

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

=

N

J

IN

IJ

EEEE

LQ

Ara reemplacem Eij per un −

IJE que produisca:

1=

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

⎟⎟⎟

⎠

⎞

⎜⎜⎜

⎝

⎛

=

−

N

J

IN

IJ

EE

EE

LQ

On Eij és el número de treballadors que produeix un

LQ=1 donats els altres nombres.

Estudi de l’art

- 82 -

L’HC es calcularia de la següent manera:

HC = IJIJ EE−

−

El problema és que aquest índex pot donar valors molt

alts quan proporcionalment el sector sols és lleugerament

superior a la mitjana nacional. A més, no soluciona el problema

de donar un punt de tall a partir del qual considerar que hi ha

aglomeració. De nou, necessitarem recórrer a la utilització de

valors arbitraris i, en aquest sentit, el següent índex suposa un

cert avanç.

2.4.3.4 El “Quocient de Localització Estàndard”

O’Donoghue i Gleave (2004) proposen una nova mesura

de la localització (standardized location quotien) basada en

l’LQ. Ara bé, aquests autors consideraran que hi ha aglomeració

quan es trobe un quocient de localització estadísticament

significatiu per a la indústria objecte d’anàlisi.

L’SLQ identifica aquelles localitzacions que presenten

concentracions excepcionals, o siga, residus estadísticament

excepcionals amb un 5% de confiança. Per calcular-ho, se

seguiran els tres passos següents:

1- Calcular els valors LQ per a la indústria al nivell

sectorial i geogràfic desitjat,

2- Comprovar que els valors LQ es distribueixen com una

normal (utilitzant per aquest propòsit el test de

Kolmogorov-Smirnov de normalitat). Es recomana que

Estudi de l’art

- 83 -

els valors d’LQ siguen transformats logarítmicament,

3- Convertir els LQ en valors Z. A continuació, identificar

aquelles localitzacions que presenten concentracions o

aglomeracions excepcionals mitjançant l’examen dels

valors residuals.

El mètode SLQ presenta algunes limitacions; la principal

prové del fet que requereix uns valors LQ (inicials o

transformats) distribuïts normalment, característica que

dependrà de com es distribuïsquen els valors sectorialment i

geogràfica. De fet, el mateix treball d’O’Donogue i Gleave

(2004) recomana que l’SLQ no s’utilitze en els casos en què les

LQ no es distribueixen com a normals.

Una altra limitació és que l’SLQ no té en compte les

diferències en la grandària de les empreses. Per tant, no pot

discriminar entre àrees amb empreses petites o mitjanes i àrees

amb una única empresa gran. Això està tenint molta importància

en l’estudi dels clústers perquè el volum de les empreses pot

influir notablement en la innovació (Mclan, 2001; Audretsch i

al., 2001; Devereux i al., 2004). En qualsevol cas, semblava

necessària l’aparició d’una nova bateria d’indicadors capaços de

distingir entre concentració i aglomeració.

Estudi de l’art

- 84 -

2.4.4 Els indicadors de “segona generació”

A partir de les ràtio de concentració descrites a l’apartat

anterior, s’han elaborat recentment el que Duranton i Overman

(2002) anomenen indicadors de localització de segona

generació.

Ellison i Glaeser (1997) van proposar un nou índex de

concentració geogràfica (γE-G) que feia possible controlar el grau

d’economies d’escala internes a les empreses. S’elabora un

model8 segons el qual l’excés de concentració geogràfica vindrà

provocat per l’existència d’economies externes d’aglomeració:

les quals poden ser causades o bé per l’existència d’avantatges

naturals al territori o bé per l’existència d’spillovers. L’índex γ

ens indica l’excés de concentració geogràfica, entenent aquesta

com la concentració industrial observable que seria superior a la

que es detectaria si les decisions de localització es prengueren

aleatòriament, és a dir, sense tindre en compte les

característiques del territori.

( )

H

HXXS II

GE −

−−

−∑

= ∑− 1

1 2

2

γ

On Si és el percentatge dels treballadors del sector estudiat que

conté el territori i, mentre que Xi és el percentatge dels

treballadors industrials.

8 Cadascú d’aquests índex serà analitzat amb major profunditat a l’apartat

següent.

Estudi de l’art

- 85 -

H = Σ k Zk2 és un índex de Herfindahl que permetrà controlar

el tamany de les plantes de la indústria.

Maurel i Sedillot (99) va proposar un segon índex molt

similar a l’elaborat anteriorment per Ellison i Glaeser, on γ M-S

s’interpretaria com un estimador de la correlació entre les

decisions de localització de dues empreses del mateix sector i

que permetria aprofundir a l’àmbit geogràfic i sectorial dels

spillovers generats.

H

HX I

I

IIII

SM

XS

−

−−

−∑

= ∑∑

− 11 2

22

γ

Aquests nous índexs presenten importants avantatges

respecte als anteriors, però cal no oblidar que continuen sense

aportar un punt de tall significatiu a partir del qual poder parlar

de concentració. A més, se’ls critica que col·loquen les empreses

en compartiments estancs formats per municipis, regions o

països. Això permet simplificar molt els càlculs i dotar les

mesures d’una important utilitat funcional, però a costa d’una

simplificació excessiva en el tractament del territori. Així, es fa

difícil realitzar comparacions amb territoris d’escala molt

diferent que, en la majoria d’ocasions, tenen la justificació de les

seues fronteres en motius molt allunyats de l’economia. Per

últim, una vegada fetes les divisions, aquests índexs tracten el

territori de manera simètrica, de forma que les empreses de dins

Estudi de l’art

- 86 -

del territori que són veïnes tenen el mateix tractament que

aquelles que es troben a l’altra punta del territori.

La meua opinió és que aquests índexs són, per la seua

eficàcia i funcionalitat, de gran utilitat per conèixer i estudiar les

aglomeracions industrials, ja que ens donen una important

informació de tipus quantitatiu. Ara bé, els treballs realitzats fins

ara9 s’han centrat en divisions administratives com les

províncies, les regions, etc., la qual cosa comporta múltiples

problemes, ja que els clústers rarament respecten aquestes

fronteres. La nostra proposta consisteix a analitzar la

concentració, basant-nos en una divisió funcional que està

adquirint una creixent importància en els treballs de geografia

econòmica, es tracta dels mercats locals de treball. Això ens

permetrà ajustar molt més les nostres fronteres a la realitat

econòmica.

En qualsevol cas, els darrers anys, altres autors estan

treballant una nova generació d’índexs de localització basats en

l’econometria espacial, que permeten solucionar el problema de

la significativitat dels resultats i del tractament homogeni del

territori. Veurem al següent apartat aquests índexs amb més

detall.

9 Els mateixos treballs d’Ellison-Glaeser (1997, 1999), el de Maurel-Sedillot

(1999), el de Dumais et al. (2002), o el de Devereux et al., (2004).

Estudi de l’art

- 87 -

2.4.5 Indicadors Estadístics d’autocorrelació espacial

(econometria espacial)

L’econometria espacial conté un conjunt de tècniques10

que permeten arreplegar la incidència de l’espai en la

localització industrial, ja que incorporen informació sobre

unitats geogràfiques veïnes per al càlcul dels índexs de

concentració.

Es considera que hi ha dependència o autocorrelació

espacial quan la situació d’una àrea geogràfica ve determinada

no exclusivament per elements propis de l’àrea, sinó pel que

ocorre en les àrees veïnes. Veurem a continuació alguns dels

índexs més populars:

2.4.5.1 L’índex de Moran

2

_

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ −∑

⎟⎠⎞

⎜⎝⎛ −⎟

⎠⎞

⎜⎝⎛ −∑∑

=−

−

IIJI

IISIIJJSSI

I

LL

LLLLWIM

On L és el treball; “i” indica el sector; “s”, “j” els municipis;

sent wjs=1 si “j”, “s” són municipis considerats veïns i wjs=0 en

cas que no ho siguen.

10 Per a una introducció a les tècniques d’econometria espacial pot consultar-

se Anselin (1988) i Anselin i Florax (1995)

Estudi de l’art

- 88 -

Quan l’índex de Moran dóna positiu i significatiu, vol dir

que existeix autocorrelació espacial, cosa que implica que hi ha

una concentració de mà d’obra del sector en alguns municipis

analitzats. L’índex de Moran permet determinar si la

concentració del treball en un municipi està influenciada per la

presència de treball de la mateixa activitat en municipis veïns.

2.4.5.2 La C de Geary

La C de Geary pot ser definida d’aquesta manera:

C = [n - 1] / 2 ∑∑ Wij] • [∑∑ Wij (xi - xj) 2 / ∑ (xi -

xi) 2 ]

On: n = Nombre d’observacions.

Wij = Distància entre la localització “i” i la “j”

xi = Valor (producció o treball) a la localització “i”.

xj = Valor (producció o treball) a la localització “j”.

Els valors de la C de Geary estaran entre 0 i 2. Valors

propers a zero implicaran una forta autocorrelació espacial

positiva, mentre que valors propers a dos implicaran una forta

Estudi de l’art

- 89 -

autocorrelació espacial negativa; quan el valor siga 1 voldrà dir

que no hi ha autocorrelació espacial.

2.4.5.3 La G de Getis:

jiji

jiijji

XXXXdW

dG∑∑

∑∑= == )(

)( 11

Considerarem dues parells de regions “i” “j” veïnes si es

troben dins d’una distància determinada (d).

Wjj (d) són els elements de la matriu de contigüitat per a

la distància donada (d).

Xi X j són els resultats (treballadors o producció) de

cada àrea.

Si G>0 i el contrast és significatiu, llavors és que la

concentració de valors és elevada.

Si G<0 i el contrast és significatiu, llavors és que la

concentració de valors és baixa.

La G de Getis permet contrastar la hipòtesi nul·la de no

autocorrelació espacial, és a dir, la hipòtesi nul·la de l’existència

d’una distribució aleatòria de la variable al llarg del territori.

Estudi de l’art

- 90 -

2.4.6 Les tables input-output

No voldria acabar aquest apartat sense fer referència a

una manera alternativa de mesurar i analitzar la concentració

industrial, mitjançant les taules input-output. L’avantatge és que,

d’aquesta manera, podem identificar com les empreses

interactuen mitjançant canals formals i informals, l’inconvenient

és trobar taules input-output a nivells reduïts de desagregació

geogràfica. Aquesta aproximació s’ha de fer a nivells geogràfics

més amplis i, per tant, es fa difícil per a l’estudi dels clústers. Un

treball en aquesta línia és el de Feser i Bergman (2000).

2.5. Els índexs d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot

2.5.1 Justificació de l’elecció

Hem vist diferents índexs per a calcular la concentració

industrial al territori. Nosaltres la calcularem a partir de tres

índexs: el de Gini, el d’Ellison-Glaeser i el de Maurel-Sedillot.

L’index de Gini ha estat molt utilitzat per treballs

empírics relacionats amb la Nova Geografia Econòmica11. El

problema de l’índex de Gini és que sabem que gran part de la

concentració detectada ve provocada per la concentració de la

11 De fet és l’índex utilitzat per Krugman (1991) o per Amiti (1998) i a

Espanya a estat utilitzat per Callejón i Costa (1995)

Estudi de l’art

- 91 -

producció en unes poques empreses, és a dir, per l’existència

d’economies d’escala internes a les empreses del sector. El que

pot explicar gran part de la concentració geogràfica, però no pot

ser considerada com a fruit de l’existència d’economies externes

d’aglomeració.

Per aquesta raó, el treball se centrarà en els índexs de

concentració d’Ellison-Glaeser i Maurel-Sedillot. Aquests

indicadors ens permetran saber, per a cada sector i cada territori,

quina part de l’aglomeració industrial pot ser explicada per les

anomenades economies externes d’aglomeració o, dit d’una altra

manera, per característiques pròpies del territori. D’aquesta

forma, podrem, en un primer apartat, quantificar les externalitats

i, en un apartat posterior, identificar-les i descriure-les.

Però no avancem resultats; en aquest apartat, simplement

descriurem el model de localització en què es basen els

indicadors, així com tots dos índexs de concentració, i

analitzarem les seues propietats i característiques:

2.5.2 El model de localització d’Ellison i Glaeser

Per arribar a establir un índex de concentració

geogràfica, Ellison i Glaeser desenvolupen, de primer, un model

simple de localització, basat en la recerca de la maximització de

beneficis per part de cadascuna de les plantes que conformen la

indústria.

Els supòsits de què parteix el model són els següents:

Estudi de l’art

- 92 -

- Una indústria amb k unitats (o plantes)

- Cadascuna d’aquestes plantes haurà de triar la seua

localització entre m unitats geogràfiques

- Cadascuna de les k plantes triarà la seua localització

(vk), tractant de maximitzar-ne els beneficis

- El benefici total obtingut per cada planta k en situar-se a

l’àrea i, es representarà com π k,i.

A partir d’aquestes premisses, la funció de beneficis

vindrà donada per:

log πk,i = log ⎯π i + gi ( v1,v2 ,...., vk-1 ) + εk,i

On:

_

π i : és una variable aleatòria que reflecteix els beneficis per a la

planta k de localitzar-se en i, els quals són fruit de

característiques (observables o no) del territori i. gi : captura els beneficis que provoquen els spillovers generats

per les k-1 plantes que han triat prèviament localitzar-se en i.

εk,i : serà un component aleatori addicional que recollirà factors

intrínsecs a la planta k .

Trobem un model de localització on, a banda d’un

component intrínsec a cada planta, la decisió de localitzar-se

està en funció dels beneficis generats tant per l’existència

d’avantatges naturals al territori com per l’existència

Estudi de l’art

- 93 -

d’spillovers, els quals són produïts per la localització prèvia, al

mateix territori, d’altres plantes del mateix sector industrial.

Si les forces anteriorment assenyalades no tingueren cap

influència en els beneficis de les empreses, ens trobaríem davant

un procés d’elecció de la localització totalment aleatori. En

aquest cas, el resultat final en la distribució dels treballadors de

cada sector entre els diferents territoris tindria la mateixa forma

que la distribució dels treballadors industrials entre els diferents

territoris. És a dir, que la probabilitat que una planta es

localitzara en un territori i (Pi) seria igual al percentatge de

treballadors industrials que tinguera el territori i (Xi).

Pi = Xi

Es tracta de determinar si la concentració geogràfica del

treball en un sector és major del que hi hauria si totes les plantes

escolliren la seua localització de manera aleatòria (Ellison i

Glaeser il·lustren aquest fet amb la imatge del llançament de

dards en una diana).

E-G demostren que si la localització fóra aleatòria, es compliria

que el valor esperat de l’índex primari G seria igual a l’índex de

Herfindhal de la indústria.12

12 Demostració de la propietat E(G) = H:

( 1 - ∑xi2 ) E ( G ) = E (∑i ( si -xi)2 ) =

Estudi de l’art

- 94 -

E (G) = H

Les diferències entre els valors de G i de H s’interpreten

com l’excés de concentració geogràfica que presenta una

indústria sobre el nivell de concentració que s’observaria si les

decisions de localització foren neutrals respecte al territori.

=∑i E (( si – pi + pi – xi )2 ) =

= ∑i Var ( Si ) +∑i ( pi – xi ) 2

N

Donat que tant Si = ∑j=1ZjUij , com Uij són variables independents aleatòries

de Bernouilli per a j= 1,2,…N, es complirà que:

( 1 - ∑i X2i ) E (G) = ∑i∑J Z2

j Var ( Uji ) =

∑i ( pi – xi )2 =

∑i∑J Z2j pi ( 1- pi ) + ∑i ( pi – Xi )2 =

= H ( 1 - ∑i p2i ) + ∑i ( pi – Xi )2

Per tant, tenim:

1- ∑i Pi2 ∑i ( Pi – Xi )2

E ( G ) = ------------- H + ----------------

1- ∑i Xi2 1- ∑i Xi

2

Com es compleix que ( P1 ,P 2, …. , P M ) = ( X1,X2, …. , XM ), l’expressió anterior

es reduirà a:

E (G) = H

Estudi de l’art

- 95 -

Com ja assenyalàvem anteriorment, en el nostre model,

són dues les forces aglomeradores que poden ser les causes

d’aquest excés de concentració.

- Els avantatges naturals

- Els spillovers

Els avantatges naturals estaran recollits en el model per la

variable aleatòria ⎯π i .

El valor esperat de⎯π i reflectirà el benefici mitjà de

localitzar-se en i, mentre que la variància de⎯π i reflectirà com

són de sensibles els beneficis a la localització.

Si, en el nostre model, suposem que εki és una variable

independent que presenta una distribució weibull i, a més,

considerem momentàniament que no existeixen spillovers (gi =

0 per a tots els i), llavors, condicionats per l’existència de

⎯π 1, ...,⎯πM tindrem un model on les decisions de localització

de les plantes vindran donades per variables aleatòries

independents.

⎯π i

Prov ( vk = i ;⎯π 1, ...,⎯πM ) = ---------

Σjπ j

La distribució de π i complirà dues restriccions

paramètriques:

Estudi de l’art

- 96 -

1ª El valor esperat de la rendibilitat que ofereix cada

territori serà, en promig, igual al percentatge de treballadors

industrials que presente el territori.

ijj

imi XE =

∑

−−−

ππ

ππ ......

2ª Els beneficis esperats pels avantatges naturals es

recolliran a partir d’un paràmetre γ na [ 0 , 1 ] que s’obté a

partir de la següent propietat:

)1( iina

j

XX

j

iVAR −=

⎟⎟⎟⎟

⎠

⎞

⎜⎜⎜⎜

⎝

⎛

∑−

−

γ

π

π

El paràmetre γ na capturarà la importància dels

avantatges naturals en la indústria.

Si γ na = 0, llavors els avantatges naturals del territori no

presenten cap influència sobre els beneficis de les plantes

d’aquest sector i, per tant, la probabilitat que una planta es

localitze en i serà Xi. En aquest cas, ens trobaríem davant el

model estàndard de localització aleatòria que il·lustràvem amb la

diana de dards.

Per altra banda, si γ na = 1, llavors, els avantatges

naturals resulten tan importants en els beneficis de les plantes,

que un sol territori podria arribar a aglutinar tota la indústria.

La segona força aglomeradora que apareix en el nostre

model són els anomenats spillovers. E-G utilitza un concepte

Estudi de l’art

- 97 -

ampli del terme, i introdueix al mateix sac els guanys d’un

mercat de treball compartit, d’una xarxa de proveïdors, els

fluxos de tecnologia i coneixement, etc. En definitiva, tots els

avantatges marshallians que les plantes poden obtenir situant-se

unes a prop d’altres.

E-G construeixen un model similar al dels avantatges

naturals. És a dir, es mantindran els mateixos supòsits per a εki i

s’aplicarà que els avantatges naturals no tenen influència en el

model.

S’incorporaran els spillovers i es mesuraran amb el

paràmetre γ s ∈ [0,1]. En aquest cas, s’assumirà que els

beneficis de les k empreses, en situar-se en i, adopten la següent

forma:

log πk,i = log ⎯πi + Σ ekl (1 – uli ) (-∞ ) + εk,i

l≠k

On ekl és una variable aleatòria de Bernouilli igual a un,

amb una probabilitat γ s, la qual ens indicarà si existeix un

spillover entre cada parell de plantes.

U li és un indicador que ens diu si l es localitza en i.

A partir d’ací, cada planta k triarà la seua localització

tenint en compte la localització de les k-1 plantes anteriors.

Donarà com a resultat un equilibri d’expectatives racionals i un

Estudi de l’art

- 98 -

model de localització que serà independent de l’ordre en el qual

les plantes se situen.

La importància dels spillovers quedarà capturada pel

paràmetre γ s, que indicarà la fracció de parells de firmes entre

les quals existeixen spillovers.

2.5.3 L’índex de concentració d’Ellison i Glaeser

A partir del model de localització ja explicat, Ellison i

Glaeser construeixen un indicador que mesura la concentració

geogràfica (G) d’un sector.

G = Σi ( Si – Xi )2

On Si és el percentatge dels treballadors del sector

estudiat que conté el territori i, mentre que Xi és el percentatge

dels treballadors industrials que conté i.

En el model es pren Xi exògenament, mentre que Si és

una variable endògena definida per:

Si = Σk Zk U k i

Zk representa el percentatge dels treballadors del sector

que conté cada planta k; mentre Uki és un indicador de valor

Estudi de l’art

- 99 -

igual a un si k es localitza en el territori i; mentre que el seu

valor serà igual a zero en cas que no es localitze en i. .

El valor esperat de G, [ E (G) ], estarà relacionat amb:

- La importància dels avantatges naturals.

- La força dels spillovers.

- El tamany de les àrees geogràfiques.

- El tamany de les plantes.

Ellison-Glaeser aconsegueixen relacionar el valor esperat

de G amb els paràmetres que caracteritzen la importància dels

spillovers i els avantatges naturals. En concret Ellison i Glaeser

demostren que:

E (G) = (1 - Σ Xi2 ) [ γ + ( 1− γ ) Η ]

On H = Σ k Zk2 és l’índex de Herfindahl del tamany de

les plantes de la indústria; mentre γ ∈ [ 0 , 1 ] serà un estimador

de la concentració industrial per al qual:

γ = γna + γs − γna γs

En definitiva, és possible construir un índex de

concentració per a cada indústria. El qual recollirà els diferents

factors que provoquen la concentració, però sense poder

distingir en quin percentatge són responsables per una part els

avantatges naturals i per altra els spillovers de la concentració

final que presenta el sector.

E ( γ ) = γο

Estudi de l’art

- 100 -

El valor de γο el podem definir com:

)1)(1()1(

2

2

HXHXG

ii

iio −∑−

∑−−=γ

)1)(

)

21

211(

2

1

22

11()( 2

1

ZX

Zx

jNji

Mi

jN

ji

M

iXS ii

Mi

∑−∑

∑∑

==−

==−−−∑

=

=

Si es compleix el model de localització proposat

anteriorment, llavors es complirà que:

γο = γ ΝΑ + γ s + γ NA γ s

L’índex capturarà per tant la importància de les distintes

forces aglomeratives del model i contindrà un bon nombre de

propietats:

1- Es fàcil de calcular.

2- Permet realitzar comparacions, fins i tot amb entorns sense

aglomeració: E ( γ ) = 0.

3- Permet realitzar comparacions entre indústries on el tamany

de les empreses és molt diferent.

4- Permet ser calculat i comparat per a diferents nivells

geogràfics.

Estudi de l’art

- 101 -

2.5.4 El model i l’índex de concentració de Maurel i Sedillot:

L’índex de Maurel i Sedillot (M-S) parteix del mateix

model de localització exposat anteriorment (E-G).

La diferència està en què així com E-G calculava la

freqüència amb la qual dues plantes (j,k) es localitzaven al

mateix territori i, M-S calcula la freqüència amb què dos

treballadors del mateix sector treballen en plantes situades al

mateix territori (i) .

kj

kj

Pzz

zz

kjkj

kjikj

∑

∑

≠

≠∈

=

,

,

j , k ∈ i: Significa que les plantes j, k se situen en i.

Z, com ja indicàvem, era el percentatge dels

treballadors del sector que conté cada planta, per tant estem

davant un estimador ponderat, ja que cada planta està ponderada

pel percentatge de treballadors que conté respecte al total del

sector.

Dels dos estimadors, el ponderat és consistent amb un

Herfindahl que mesure la concentració de la producció (en

termes de treball) i que donarà major ponderació a les plantes

més grans.

Estudi de l’art

- 102 -

La probabilitat anterior ens porta a:

H

HSP ii

−−∑

=1

2

On H= Σj Zi2 és l’índex de Herfindahl.

Utilitzant la relació lineal entre P i γ es pot calcular,

per a cada indústria, un estimador del paràmetre γ derivat d’un

estimador de la probabilitat P.

H

HXXP I

I

IIII

ii

iiSM

XS

X −

−−

−∑

=−

−= ∑

∑

∑∑

− 11

1

2

22

2

2

γ

L’estimador γ de M-S conté una especificació més

natural que el γE-G, ja que deriva directament del model

probabilístic.

La diferència entre tots dos estimadors ve a l’hora de

mesurar la concentració bruta:

HHG

−−

=1

γ

( )

2

2

1 i

iiGE X

XSG

∑−−∑

=−

⎟⎟

⎠

⎞

⎜⎜

⎝

⎛

∑−

∑−∑=− 2

22

1 i

iiSM X

XG S

Estudi de l’art

- 103 -

2.6. CONCLUSIÓ

Indústria i territori, concentració i externalitats,

aglomeració i competitivitat... Moltes han sigut les maneres

d’enfrontar-se a un fet evident, a una relació òbvia entre

l’actuació de les empreses i el lloc on són situades. Des de

Marshall, que ja recollia algunes idees exposades per Adam

Smith, fins a Porter, l’interès de l’economia per la localització

ha sigut evident. En aquest apartat, hem començat analitzant les

teories marshallianes i les de la geografia econòmica clàssica,

però també les raons que expliquen el silenci que la ciència

econòmica ha mantingut sobre aquests temes durant vora un

segle. Un aparent desinterès que va ser trencat durant la dècada

dels noranta amb l’erupció quasi simultània de les teories del

creixement endogen, la nova geografia econòmica i les idees

d’M. E. Porter.

De sobte, l’aglomeració, les externalitats i el territori

tornaven a la primera línia del debat econòmic, com si foren

conceptes nous però, en realitat, els ciments d’aquest renascut

interès per la localització se situaven un segle abans. Les teories

de Marshall i de la geografia econòmica clàssica havien restat

apartades del cor del debat acadèmic per la dificultat de treballar

amb els supòsits de competència imperfecta que implicaven. A

la dècada dels noranta, l’economia ja compta amb instruments

matemàtics que li permeten abordar models amb rendiments

creixents i decideix abordar la qüestió de la localització des de

Estudi de l’art

- 104 -

múltiples perspectives. D’una banda, semblava situada la teoria

econòmica; de l’altra, l’economia aplicada i davant d’aquestes,

la direcció estratègica (sense oblidar l’interès per part d’altres

àrees com la geografia o la sociologia). Ara bé, els

plantejaments marshallians continuen plenament vigents un

segle després i un està temptat de pensar que l’economia

moderna només ha fet que indagar i aprofundir en les seues

idees. De fet, la idea d’externalitat continua sent la clau de tota

l’anàlisi i els orígens d’aquestes externalitats romanen situats on

Marshall els va deixar fa 115 anys (en el fet de compartir un

mercat de treball, uns proveïdors i un flux d’informació).

A partir d’aquestes antigues idees, el debat s’ha renovat

amb noves i importants qüestions. Durant la dècada dels

noranta, el debat estrella semblava ser el de la tipologia de les

externalitats (intraindustrials versus interindustrials, dinàmiques

versus estàtiques), però els treballs actuals semblen anar

abandonant a poc a poc aquesta línia i estar focalitzant els seus

esforços a mesurar i avaluar la importància dels spillovers o a

esbrinar l’àmbit geogràfic de les externalitats. El nostre estudi

tractarà d’aprofundir en aquestes dues qüestions: respecte a

l’àmbit geogràfic, sembla molt interessant la recerca d’un marc

geogràfic alternatiu als tradicionals (ciutats, regions, països...),

perquè l’aplicació de polítiques econòmiques s’ha de fer sobre

uns territoris concrets i molt delimitats, per tant, qualsevol ajuda

quant a la delimitació dels territoris pot ser de gran importància.

Aquesta qüestió serà treballada a l’apartat següent; davant de

Estudi de l’art

- 105 -

l’estudi tradicional de les externalitats en l’àmbit local o

provincial, s’estudiaran les externalitats per comarques, però

també volem anar una mica més lluny. Les comarques no deixen

de ser divisions administratives que, en ocasions, estan molt

allunyades de la realitat econòmica. La idea serà treballar sobre

divisions administratives menys reconegudes però més

funcionals, en concret, sobre els anomenats mercats locals de

treball. Aquesta manera de dividir el territori (molt popular en

l’economia del treball) pot ser de gran utilitat per a portar a

terme les nostres anàlisis, perquè enganxa perfectament amb la

idea marshalliana del mercat de treball compartit.

Respecte a la mesura de la concentració industrial, el

renovat interès econòmic per la localització ha portat un bon

grapat de treballs a abordar-la des de diferents perspectives. Els

primers treballs (de principis dels noranta) utilitzaven índexs

tradicionals de concentració (procedents tots aquests de l’anàlisi

de desigualtat i entre els quals destacava l’índex de Gini), però

aquests han anat perdent importància davant de tota una bateria

d’indicadors que els últims temps han anat apareixent i que ens

permeten analitzar millor els efectes de la concentració

industrial, en haver sigut expressament dissenyats per a aquesta

tasca. Aquest apartat ha volgut fer un repàs de tots aquests

indicadors, assenyalant les seues aplicacions, les seues

propietats i les seues limitacions, tractant de justificar la

posterior selecció de dos índexs que ens serviran per a fer les

anàlisis de concentració del següent apartat. Els dos indicadors

Estudi de l’art

- 106 -

triats (que seran utilitzats juntament amb el de Gini) són els

índexs d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot. Aquests

indicadors mesuren l’aglomeració industrial i permeten esbrinar,

per a cada sector i cada territori, quina part de l’aglomeració

industrial pot ser explicada per les anomenades economies

externes d’aglomeració o, dit d’una altra manera, per

característiques pròpies del territori. D’aquesta forma, podrem,

en un primer apartat, quantificar les externalitats. L’objectiu,

però, no és fer una mera descripció de la importància de les

externalitats per sectors. Volem aplicar els indicadors a les

dades de 1991 i de 2001, i analitzar l’evolució detectada;

esperem comparar la incidència sobre els sectors serveis i els

sectors industrials; desitgem comparar els resultats per als tres

índexs i esbrinar més propietats dels indicadors i volem, com ja

havíem assenyalat, estudiar la incidència dels indicadors sobre

diferents desagregacions geogràfiques. Es tracta, durant tot

l’apartat següent, de fer un exhaustiu repàs sobre la incidència

que tenen les externalitats sobre els diferents sectors de

l’economia valenciana, alhora que tractem de clarificar molts

aspectes formals de l’ús d’aquests indicadors.

Ara bé, aquesta mena de treballs deixen molts

interrogants en l’aire. De quina mena d’externalitats estem

parlant? Quin n’és l’origen? Poden mantenir-se en el temps?

Quines conseqüències tenen per a la política econòmica o la

competitivitat de les empreses?

Estudi de l’art

- 107 -

Totes aquestes qüestions sorgeixen de l’anàlisi de la

concentració econòmica, però no poden ser abordades de

manera generalista. Cada sector econòmic donarà respostes

diferents i per això necessitem canviar la manera d’enfrontar-

nos a aquestes qüestions. La direcció estratègica ha abordat la

competitivitat i l’actuació de les empreses des de diferents

perspectives, (focalitzant el seu interès en el sector, com

l’economia industrial, o focalitzant l’interès en l’empresa, com

la teoria dels recursos i les capacitats). Porter, d’alguna manera,

relaciona totes dues visions i estableix tota una teoria de la

competitivitat empresarial que connecta amb el nostre estudi de

la localització i l’aglomeració mitjançant una figura: el clúster.

Porter replanteja la funció de la localització en l’època

de la globalització. La globalització, en un primer moment,

llança les empreses arreu del món a la recerca de les

localitzacions amb costos més baixos. No obstant, qualsevol

factor que puga proveir-se eficientment des d’una distància

queda automàticament anul·lat com a avantatge competitiu.

Per a Porter, els avantatges competitius en una economia

global provenen de concentracions molt especialitzades, on

existeixen habilitats i coneixements molt específics, institucions

pròpies, fortes competències i clients sofisticats. La proximitat

en termes geogràfics, culturals i institucionals, permet unes

relacions especials, una major informació, majors incentius i

majors oportunitats per incrementar la productivitat. Tot això és

el que Porter anomena clústers.

Estudi de l’art

- 108 -

La localització torna al centre de la direcció estratègica

també en els noranta, però en termes absolutament diferents al

passat. La idea de clúster aporta una nova visió des de la qual

abordar els problemes que estan patint els nostres sectors per

adaptar-se a la globalització, alhora que introdueix noves

oportunitats des de les quals incrementar la productivitat i

competitivitat de la nostra economia.

La idea del treball és localitzar diferents clústers, per a

posteriorment centrar-nos en un únic territori i sector. Els

clústers valencians han estat molt estudiats, moltes vegades sota

la denominació de districtes industrials. Aquesta tesi desitja

aportar-hi algunes originalitats. Alhora que treballa d’una

manera genèrica amb tots els sectors i mitjançant una

reconeguda base de dades, vol, posteriorment, focalitzar els seus

esforços en un únic sector del qual s’analitzaran els orígens i

vigència de les externalitats, això sí, no des de l’anàlisi de cap

dada estadística, sinó des de l’opinió dels empresaris afectats.

Volem contrastar l’existència d’un clúster i el que aquesta idea

comporta. Ells seran els que ens indicaran d’on sorgeixen els

avantatges de l’aglomeració, quina influència tenen sobre la

competitivitat de les seues empreses, quina és la seua

importància en un context més globalitzat i com poden guanyar

una major fortalesa mitjançant polítiques econòmiques més

eficaces. Per contrastar l’actual vigència dels avantatges de

l’aglomeració, ens centrarem en un dels clústers més amenaçats

Estudi de l’art

- 109 -

i castigats per la liberalització del comerç internacional: el

clúster del tèxtil a la Vall d’Albaida.

En la introducció, em plantejava respondre a un

interrogant: afecta el territori en què està situada una empresa la

seua competitivitat?. Havíem quedat que la resposta òbvia és

que sí, però com?. Una resposta molt simple, però que la

liberalització del comerç internacional ha demostrat vertadera,

és mitjançant els costos. Altres autors, com Porter, assenyalen

altres fonts d’increment de la competitivitat que seran fruit

d’entorns molt especialitzats (el flux d’informació i tecnologia,

l’existència d’institucions adients, l’aparició d’un mercat de

factors i treballadors, l’existència d’un mercat intern competitiu

i exigent, etc.). La nostra intenció és identificar i constatar la

importància de tots aquests factors en un entorn i un instant

dramàtic per aquesta indústria, marcat per una ferotge

competència a nivell mundial. Un moment, però, que és el més

adient per buscar polítiques econòmiques i empresarials

alternatives a les tradicionals.

Estudi de l’art

- 110 -

Un Estudi Quantitatiu de l’Aglomeració Industrial a la Comunitat Valenciana

- 111 -

Capítol 3:

UN ESTUDI QUANTITATIU SOBRE

L’AGLOMERACIÓ INDUSTRIAL A LA

COMUNITAT VALENCIANA

3.1 Introducció

En aquest tercer apartat de la nostra tesi, tractarem

d’afrontar el tema de la concentració industrial des d’un punt de

vista quantitatiu. Hem vist, a l’apartat anterior, que l’economia

aplicada ve constatant l’existència i la importància de les

aglomeracions industrials, a les quals està atorgant un paper

cada vegada més decisiu en l’explicació del creixement

econòmic, mitjançant les anomenades externalitats. Al mateix

temps, la direcció estratègica també centra bona part dels seus

esforços a establir les relacions entre aglomeracions industrials i

competitivitat. Per tot això, els clústers s’han convertit en un

concepte de summa importància per a diferents branques de

l’economia i per a nombrosos agents econòmics. Aquesta tesi

tracta d’incidir en aquesta línia, adoptant un enfocament nou

perquè abordarà el concepte de clúster des de dues perspectives i

enfocaments metodològics diferents.

Com assenyala Porter (1998,b), un clúster és una

“concentració geogràfica d’empreses interconnectades,


- 112 -

pertanyents a camps concrets, unides pels seus trets comuns i la

complementarietat entre si, junt a subministradors especialitzats,

proveïdors de serveis, empreses de sectors afins i institucions

connexes que competeixen i cooperen”. Aquest concepte, volem

analitzar-lo com un tot en aquesta tesi però, de moment, en

aquest apartat, ens centrarem simplement en la primera part de

la definició. En aquest capítol, mantindrem que un clúster és una

aglomeració de firmes i, per tant, de treballadors pertanyents a

una mateixa indústria. En capítols posteriors, adoptarem una

metodologia totalment diferent, i analitzarem les

interconnexions i relacions, tant horitzontals com verticals, que

s’estableixen a dins d’un clúster, però de moment adoptarem

aquesta aproximació més simple del concepte, que identifica

clúster amb aglomeració, que Fingleton (2004) va anomenar

horitzontal clúster i que és la que habitualment s’utilitza en

l’economia aplicada.

D’acord amb aquesta metodologia quantitativa,

realitzarem un estudi descriptiu al voltant de l’aglomeració

industrial a la Comunitat Valenciana. Precisament, part de

l’objectiu general de la tesi (punt 1.3.1) era desenvolupar un

model per a l’estudi de la concentració geogràfica en la indústria

valenciana. En l’esquema de la tesi (punt 1.2), plantejàvem com

a punt de partida de tota la investigació les aglomeracions

industrials. Per aquesta raó, volem començar el treball empíric

tractant de confirmar la hipòtesi inicial que hi ha aglomeracions

industrials i que aquestes vénen provocades per les anomenades


- 113 -

externalitats. Podríem entendre que aquesta hipòtesi queda

confirmada per la nombrosa literatura existent sobre el tema,

(punt 2.2), però el nostre objectiu és realitzar un treball original i

exhaustiu sobre la Comunitat Valenciana. Tot i la copiosa

literatura existent, a la qual fèiem referència al capítol anterior,

encara queden aspectes importants que estan sent objecte de

nombrosos estudis i debats econòmics, (punt 2.2.5), als quals

aquesta tesi voldria realitzar una aportació. De fet, al primer

apartat, enumeràvem els cinc objectius específics de la tesi,

(1.3.2). En aquest tercer capítol, n’abordarem els dos primers:

tractar de quantificar la importància de les externalitats en la

localització dels diferents sectors i la recerca d’una combinació

d’indicadors d’aglomeració i d’un àmbit geogràfic adient per a

l’estudi de la concentració. Aquests dos objectius específics

seran presents al llarg de tot el treball empíric que presentarem.

Per abordar aquests objectius, emprarem una

metodologia quantitativa, basada en la utilització d’una selecció

dels diferents indicadors estadístics explicats al capítol anterior,

(punt 2.5), i que seran aplicats sobre una base de dades

analitzada al següent apartat. El resultat és un estudi descriptiu

on van sorgint diferents qüestions clau en el debat actual sobre

les externalitats i per a futurs treballs i línies d’actuació dins de

la política econòmica valenciana. En la línia del que exposàvem

al punt 2.2.5, el treball no se centra tant en la tipologia de les

externalitats o en la seua naturalesa, sinó que està més focalitzat


- 114 -

a mesurar i avaluar la importància dels spillovers o a esbrinar

l’àmbit geogràfic de les externalitats. Tractarem d’abordar

qüestions com: quins sectors presenten una major aglomeració?

En quins sectors trobem indicis de clústers i on es troben situats?

Quins avantatges, inconvenients i característiques presenten els

diferents indicadors de localització? Quina evolució temporal

observem en la concentració dels diferents sectors? Quin és el

marc territorial més adient per analitzar la concentració

industrial?

Totes aquestes qüestions aniran sorgint al llarg d’un

capítol que comptarà amb la següent estructura:

3.1 Introducció

3.2 La base de dades

3.3 Els indicadors

3.4 Resultats a nivell local i comarcal

3.5 Nous àmbits geogràfics. Els MLL

3.6 Evolució 1991-2001. Anàlisi sectorial

3.7 Localització dels clústers a la Comunitat Valenciana

3.8 Conclusions

En el present apartat, estem presentant els objectius, la

metodologia i l’estructura del treball; al segon apartat,

presentarem les bases de dades sobre les quals es realitzaran els

càlculs; al tercer apartat, analitzem breument els indicadors a

emprar i en justifiquem l’elecció; al quart apartat, presentarem

els resultats obtinguts sobre les desagregacions geogràfiques

més tradicionals (municipi i comarca) i analitzarem els resultats;


- 115 -

al cinquè apartat, ens hem proposat analitzar un nou àmbit

geogràfic, els mercats de treball locals, tractant de verificar la

hipòtesi que una desagregació territorial basada en criteris

funcionals pot recollir millor els efectes de l’aglomeració; a

l’apartat sisè (després de les modificacions pertinents),

comparem les dades del 2001 amb les de 1991, i n’analitzem els

resultats; al setè capítol, utilitzem nous indicadors per mesurar

els nivells de localització que presenta cada indústria en

cadascun dels territoris i, d’aquesta manera, identificar possibles

clústers i, per últim, finalitzem amb un apartat de conclusions.

3.2 La base de dades

Les dades emprades per a l’obtenció dels índexs prové,

fonamentalment, del cens de 2001. Si bé també utilitzem dades

del cens de 1991 i de la base Empreses i treballadors, segons

volum, sector i branca d’activitat (2001), provinent del Registre

de la Seguretat Social.

La base de dades principal ofereix, per a cada municipi

espanyol major de mil habitants, el nombre total de treballadors

residents i el nombre de treballadors en cadascú dels sectors en

què la present base divideix l’activitat econòmica i que es basa

en la classificació CNAE-2. Per no distorsionar les dades,

consideraré tan sols aquells municipis que el 1991 tenien més de

1000 habitants (3175 municipis).


- 116 -

El gran avantatge d’aquesta base de dades és que ens

permet obtenir unes dades de gran fiabilitat a nivell municipal,

cosa que ens facilitarà, posteriorment, les agrupacions

geogràfiques que considerem convenients, sense importar-nos

que siguen territoris reconeguts oficialment o no.

Per adaptar la classificació sectorial als objectius del

treball, s’ha decidit prescindir dels sectors primaris (relacionats

amb l’agricultura (1, 2), la pesca (5) o l’extracció (10, 11, 12, 13

i 14); també s’han eliminat tots aquells relacionats amb els

serveis públics (a partir del 75), aquells que tenen una presència

insignificant a la nostra comunitat (com el 62, transport aeri i

espacial), així com els sectors 40 i 41 (relacionats amb la

producció i distribució d’energia i aigua) i que presentaven uns

resultats extraordinàriament negatius, que distorsionaven les

mitjanes. La raó es trobava en uns índexs d’Herfindahl13 molt

elevats a causa del fet de tractar-se de dos sectors on la

producció es concentra en molt poques empreses de gran volum.

A partir de la base de dades del cens, hem obtingut

l’índex de Gini, els índexs de localització, així com els índexs

primaris (les G) d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot. No

obstant, per a l’obtenció dels índexs (γ) d’E-G i de M-S, és

necessari el càlcul d’Herfindahl per a cada sector (apartat 3.3).

És per això que ha calgut utilitzar una segona base de dades 13 L’índex d’Herfindahl mesura la grandària de les empreses en relació al de

la indústria. És un índex imprescindible per a calcular bona part dels nostres

indicadors estadístics i s’explicarà amb més detall a l’apartat 3.3.3.


- 117 -

anomenada Empreses i treballadors, segons grandària, sector i

branca d’activitat (2001), provinent del Registre de la Seguretat

Social.

La necessitat de treballar amb dues bases de dades

diferents ha implicat dues importats limitacions:

La primera és no haver pogut calcular un Herfindahl

específic per a la Comunitat Valenciana, ja que ha sigut

impossible trobar les dades necessàries14 amb una desagregació

regional, raó per la qual es mantindrà com a hipòtesi que la

grandària de les empreses en relació a la de la indústria és

similar a la Comunitat Valenciana al conjunt del territori

nacional. Aplicarem els índexs d’Herfindahl de cada sector a

nivell espanyol per al càlcul dels indicadors estadístics a nivell

valencià.

La segona és la necessitat de realitzar alguns ajustos en

la classificació sectorial dels cens (basada en el CNAE-2) per

cenyir-nos amb exactitud a la base de dades de la Seguretat

Social. Així, s’han eliminat els sectors 16 (indústria del tabac) i

37 (reciclatge) que, a més, tenen un pes marginal en la indústria

valenciana. Per altra banda, ha calgut agrupar en una única

indústria els següents sectors que al cens apareixien com a

sectors diferenciats. En el treball, s’ha recollit la denominació

que apareix en la base de dades de la Seguretat Social.

14 Apartat 3.3.3.


- 118 -

Taula 3.1 Conversions dels sectors des del cens de 2001.

Cens 2001 (CNAE-2) Treball

17- Indústria tèxtil

18- Indústria de la confecció i la

pelleteria

17’ - Indústria tèxtil i de la confecció

21- Indústria del paper

22- Edició, arts gràfiques i reproducció

de suports gravats

21’- Indústria del paper. Arts gràfiques.

Edició

30- Fabricació de màquines d’oficina i

equips informàtics

32- Fabricació de material electrònic,

fabricació d’equips i aparells de ràdio,

televisió i comunicacions

30’- Fabricació de màquines d’oficina,

material informàtic i electrònic

65- Intermediació financera, excepte

assegurances i plans de pensions

66- Assegurances i plans de pensions,

excepte Seguretat Social obligatòria

65’- Institucions financeres i

d’assegurances

72- Activitat informàtiques

73- Recerca i desenvolupament

72’- Activitats informàtiques i de

recerca i desenvolupament.

Font: elaboració pròpia.

Amb totes les modificacions esmentades, finalment

treballarem amb els següents sectors:


- 119 -

Taula 3.2 Els sectors analitzats.

15 Indústries de productes alimentaris i begudes

17’ Indústria tèxtil i de la confecció

19 Calcer, preparació, pelleteria i acabament de cuir; fabricació d’articles

de marroquineria i viatge; articles de guarniments

20 Indústria de la fusta i del suro, excepte mobles, cistelleria i esparteria

21’ Indústries: paper, arts gràfiques, edició i reproducció de suports

gravats (vídeo, so, etc.)

24 Indústria química

25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques

26 Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics

27 Metal·lúrgia

28 Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips

29 Indústria de la construcció de maquinària i equip mecànic

30’ Fabricació de màquines d’oficina, material informàtic i electrònic

31 Fabricació de maquinària i material elèctric

34 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

35 Fabricació d’altre material de transport

36 Fabricació de mobles i altres indústries manufactureres

45 Construcció

50 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, gasolineres

51 Comerç a l’engròs i intermediaris de comerç, excepte vehicles de

motor

52 Comerç al detall i reparacions d’efectes personals i estris domèstics

55 Hostaleria

60 Transports terrestres i transport per canonades

61 Transport marítim i per vies de navegació interiors

63 Activitats annexes als transports, activitats d’agències de viatge

65’ Institucions financeres (bancs, caixes d’estalvi i altres intermediaris


- 120 -

financers), assegurances (excepte assegurances socials obligatòries)

70 Activitats immobiliàries

72’ Activitats informàtiques i de recerca i desenvolupament

74 Altres activitats empresarials


3.3 Els indicadors

Una vegada presentats els objectius i la base de dades a

emprar, és hora de presentar els indicadors estadístics que ens

serviran per assolir els nostres objectius. Al capítol dos de la

tesi, es feia un repàs dels indicadors de concentració més

populars, i ens centràvem amb més detall en els índexs

d’Ellison-Glaeser i Maurel-Sedillot. No és la intenció d’aquest

apartat repetir el que ja s’ha dit, sinó justificar la selecció d’uns

indicadors, presentar-los breument i comentar com s’han

utilitzat en aquest treball.

El primer que cal recordar és que hi ha dues maneres de

mesurar la concentració: l’una és a partir de les dades de

producció (normalment mesurant el valor afegit brut) i l’altra és

a partir de les dades de treball (amb el nombre de treballadors).

Nosaltres triem aquesta última opció per estar més en la línia

tradicional d’aquests treballs i perquè s’adapta perfectament a la

nostra base de dades.

Passem, a continuació, a repassar els índexs que

utilitzarem:


- 121 -

3.3.1 L’índex de Gini (1912)

El nivell de concentració d’una variable entre una

població determinada es pot mesurar de diferents maneres

(vegeu el capítol 2.4), però l’indicador més popular de

concentració és l’índex de Gini.

Això ha sigut així en pràcticament totes les ciències i

l’economia no ha sigut una excepció. Des del nostre punt de

vista, ens interessa mesurar la concentració, entenent aquesta

com la major o menor homogeneïtat de la distribució de les

activitats econòmiques al territori.

L’índex de Gini s’engloba dins dels índexs provinents de

l’anàlisi de desigualtat (Gini, Theil, Atkinson...). Aquests índexs

tenen el seu origen en la corba de Lorenz (1905) i busquen

quantificar la diferència entre la corba de Lorenz existent i la

situació d’igualtat perfecta.

En aquest treball, per calcular l’índex de Gini, s’ha

ordenat, d’acord amb l’índex d’Hoover Balassa (Si/Xi) les

diferents unitats territorials. A continuació, es representa, a l’eix

d’ abscisses, les proporcions acumulades del treball en la

indústria en el seu conjunt, i a l’eix d’ordenades, les proporcions

acumulades del sector objecte d’estudi. L’índex de Gini mesura

el quocient entre l’àrea existent entre la corba de Lorenz

corresponent i la bisectriu de l’àrea sota la bisectriu. Un sector

que es distribuïra igual que ho fa la indústria en el seu conjunt

prendria un valor de l’índex de Gini igual a zero.


- 122 -

En concret, l’índex de Gini es calcularia a partir de la

fórmula següent:

∑

−

−

=

−

=

∑

i

qi

P

Pn

i

i

n

i1

1

1

1

)(

On Pi és la proporció acumulada de treballadors del

sector; on qi és la proporció acumulada de treballadors a la

indústria en general, de les i primeres unitats territorials del

rànquing obtés mitjançant l’índex de Hoover-Balassa (es pot

veure Brülhart, 2000).

3.3.2 Els indicadors d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot

Havíem assenyalat anteriorment que la concentració

solia ser mesurada amb l’índex de Gini. El problema de l’índex

de Gini és que sabem que gran part de la concentració detectada

ve provocada per la concentració de la producció en unes

poques empreses, és a dir, per l’existència d’economies d’escala

internes en les empreses del sector, la qual cosa pot explicar

gran part de la concentració geogràfica, però no pot ser

considerada com a fruit de l’existència d’economies externes

d’aglomeració.

Ellison i Glaeser (1997) proposa un nou índex de

concentració geogràfica (γE-G) que fa possible controlar el grau


- 123 -

d’economies d’escala internes en les empreses. L’índex γ ens

indica l’excés de concentració geogràfica, entenent aquesta com

la concentració industrial observable que seria superior a la que

es detectaria si les decisions de localització es prengueren

aleatòriament, és a dir, sense tenir en compte les característiques

del territori.

( )

H

HXXS II

GE −

−−

−∑

= ∑− 1

1 2

2

γ

On Si és el percentatge dels treballadors del sector

estudiat que conté el territori i, mentre que Xi és el percentatge

dels treballadors industrials.

H és un índex de Herfindahl que permetrà controlar el

tamany de les plantes de la indústria i, per tant, controlarà

l’efecte de les economies d’escala o internes.

Maurel i Sedillot (99) va proposar un segon índex molt

similar a l’elaborat anteriorment per Ellison i Glaeser, on γM-S

s’interpretaria com un estimador de la correlació entre les

decisions de localització de dues empreses del mateix sector i

que permetria aprofundir a l’àmbit geogràfic i sectorial dels

spillovers generats.

H

HX I

I

IIII

SM

XS

−

−−

−∑

= ∑∑

− 11 2

22

γ


- 124 -

A continuació, veurem com calculem aquest Herfindahl.

3.3.3 L’índex de herfindahl:

L’índex de Herfindahl mesura com està de concentrada

la mà d’obra d’una indústria (i) entre els k establiments que hi

ha al territori (j).

L’índex de Herfindahl es calcula mitjançant la següent

expressió:

2

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛∑=

i

ikHLL

k

El problema és que, per al càlcul d’aquesta expressió,

necessitem informació sobre el nombre de treballadors en

cadascun dels k establiments, per a cada sector i, i per a cada

territori j.

Aquesta informació tan detallada és impossible de

trobar (òbviament, la base de dades del cens no proporciona el

nombre de treballadors de cada empresa individual), per tant,

procedirem a realitzar una aproximació conforme al treball

d’Schmalense (1977)15.

La base de dades utilitzada per calcular l’Herfindahl

s’anomena Empreses i treballadors segons volum, per sector i

15 Aquest mateix mètode, per al càlcul d’Herfindahl, és utilitzat en els treballs

d’Ellison–Glaeser (1997) i E. Viladecans, (1999).


- 125 -

branca d’activitat (1), provinent del Registre de la Seguretat

Social i obtinguda a partir del règim general i del règim especial

de la mineria del carbó. En aquesta, ens apareixeran el nombre

de treballadors i el nombre d’empreses de cada sector, en total i

per a cadascun dels nou trams en què la base de dades

descompon el total (1-2 treballadors ; 3-5; 6-9; 10-25; 26-49;

50-249; 249-499; 500-999; 1000 i més treballadors).

Respecte a la composició dels sectors, totes dues bases

de dades utilitzen una classificació sectorial semblant, però ha

calgut els ajustos descrits a l’apartat anterior (3.2) perquè

coincidiren.

Una vegada realitzats els ajustos pertinents i donades

les limitacions en les nostres dades, necessitarem mantenir la

hipòtesi que la distribució de la grandària dels establiments en

cada sector serà idèntica en tots els territoris analitzats.

Des d’aquests supòsits, aconseguirem una aproximació

a l’índex d’Herfindahl, mitjançant:

***

*

**

1

**

*

*

2

2

ikikk

ikkik NL

LN

ikk

ik

ik

HL

N

L

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

∑∑==

⎟⎟⎟⎟⎟

⎠

⎞

⎜⎜⎜⎜⎜

⎝

⎛

∑∑


- 126 -

On N és el nombre d’establiments i K* és cadascun dels

nou trams.

D’aquesta manera obtenim un Herfindahl per a cada

indústria que ens permetrà controlar el grau d’economies

d’escala existent en cada indústria.

3.3.4 L’índex de localització (LQ)

També és conegut com índex de Hoover-Balassa.

Aquest indicador és la mesura més popular de la

concentració relativa i es defineix com:

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

=

n

in

j

ij

EE

EE

LQ o també

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

⎟⎟⎠

⎞⎜⎜⎝

⎛

=

n

j

in

ij

EEEE

LQ

On Eij és el nombre de treballadors en la indústria i a la

regió j; Ej és el total de treballadors a la regió j; Ein és el nombre

de treballadors nacionals en la indústria i; i En és el nombre de

treballadors nacionals.

Per tant, LQ mesura la ràtio entre el percentatge local i

nacional de treball atribuïble a un sector. Quan, en una àrea, el

percentatge de gent empleada en una indústria és igual a la

mitjana nacional d’aquella mateixa indústria, l’LQ és igual a 1.


- 127 -

De la mateixa manera, una indústria està sobrerepresentada en

una regió si LQ>1, i poc representada si LQ<1. Les àrees amb

una LQ elevada poden ser sospitoses de constituir un clúster.

3.3.5 El coeficient de localització estàndard (SLQ)

El problema de l’LQ és que ens obliga a establir un punt

de tall arbitrari, a partir del qual considerem la possibilitat que

existisca un clúster. O’Doneghue i Gleave (2004) tracten de

solucionar aquest problema proposant l’SLQ (coeficient de

localització estàndard), que identifica aquelles localitzacions que

presenten concentracions excepcionals, o siga, residus

estadísticament excepcionals amb un 5% de confiança. Per

calcular els SLQ:

1- Calcular els valors LQ per a la indústria al nivell

sectorial i geogràfic desitjat,


normal,




valors residuals. Es considera un valor com a

excepcional si el valor residual és per damunt del valor

1’96. Aquest tall no és arbitrari perquè representa un

nivell de significança estadística del 5%, que és

comunament acceptat en les ciències socials.


- 128 -

3.3.6 Utilització dels indicadors

Es podria pensar que l’objectiu és mesurar la

concentració industrial mitjançant diferents índexs i que, per

tant, pretenem fer la mateixa faena de diferents maneres. En

realitat no és així; com havíem assenyalat a l’apartat 2.4, hem

de distingir entre concentració, aglomeració i especialització.

La concentració (o localització) mesura la major o

menor dispersió absoluta de les activitats en un territori; amb

aquest propòsit, utilitzarem l’índex de Gini.

L’aglomeració mesura el grau de concentració

geogràfica d’una determinada indústria que es troba per sobre de

la concentració industrial esperada; amb aquest objectiu,

utilitzarem els indicadors d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot.

Aquests indicadors presenten la peculiaritat de permetre

controlar el grau d’economies d’escala internes en les empreses

(mitjançant l’Herfindhal) i, per tant, quantifiquen la importància

del territori sobre la localització (les externalitats).

Aquests dos indicadors ens permetran confirmar la

hipòtesi inicial que existeixen aglomeracions industrials

provocades per les anomenades externalitats; una vegada

establert això, portarem a terme un exhaustiu treball on

abordarem altres objectius específics establerts al primer apartat:

-Quantificar la importància de les externalitats per a cada un

dels sectors.


- 129 -

-Analitzar l’evolució de la concentració detectada durant la

passada dècada.

-La recerca de diferents àmbits geogràfics més adients per a

l’estudi de la concentració geogràfica i per a posteriors

aplicacions de polítiques econòmiques o laborals.

Si utilitzem dos indicadors, en comptes d’un, és per un

altre objectiu específic que ens hem volgut plantejar. Volem

comparar els resultats i conèixer les peculiaritats de cada un dels

indicadors.

Ara bé, una vegada confirmada l’existència de les

externalitats, localitzades sectorialment i mesurada la seua

importància, volem saber on es troben geogràficament aquestes

externalitats i si formen el que la literatura ve anomenant

clústers. Per això, ens centrem en el tercer dels conceptes,

l’especialització.

L’especialització mesura el major o menor pes d’una

activitat en un territori concret respecte a la mitjana del conjunt

de territoris. Per a cada sector i territori, l’objectiu serà comparar

el percentatge de treballadors existent amb el percentatge de

treballadors existents al territori en general. Si un territori

presenta una especialització molt acusada en un sector, voldrà

dir que és sospitós d’albergar un clúster, per la qual cosa caldria

aplicar sobre aquest territori tècniques analítiques que

permeteren contrastar la hipòtesi.


- 130 -

3.4 Aglomeració a nivell local i comarcal 2001

Una vegada presentades la base de dades i els indicadors

a utilitzar, passem a realitzar l’estudi descriptiu que ens havíem

plantejat. En aquest apartat, ens centrarem en els indicadors de

concentració i aglomeració aplicats sobre localitats i comarques.

L’objectiu principal és constatar l’existència d’aglomeracions

industrials i la importància de les externalitats en la formació

d’aquestes. Ara bé, al llarg de tot aquest apartat, anirem

plantejant-nos diversos objectius específics com:

- Quantificar la importància de les externalitats en cada sector.

- Analitzar les diferències entre els resultats segons quin

indicador utilitzem.

- Estudiar les diferències entre els resultats dels sectors

industrials i de serveis.

- Constatar les diferències entre els resultats a nivell local i

comarcal.

Tota aquesta anàlisi ens donarà una primera idea de com

afecta l’aglomeració industrial als diferents sectors econòmics i

com podem mesurar-la.


- 131 -

3.4.1 Resultats a nivell municipal

Calculem, a nivell municipal, els índexs de Gini, Ellison-

Glaeser i Maurel-Sedillot. Els resultats per sectors són:

Taula 3.3 Resultats a nivell municipal.

Herfinda

hl E-G(G)

ÍNDEX E_G M-S (G)

ÍNDEX M-S Gini

H G γ E-G G γ M-S Gini

15 Indústries de productes

alimentaris i begudes 0,00102 0,00590 0,00489 -0,0120 -0,01309 0,21628

17 Indústria tèxtil i de la

confecció 0,00067 0,04261 0,04196 0,00075 0,00008 0,36424

19

Calcer, preparació,

pelleteria i acabament

de cuir; fabricació

d’articles de

marroquineria i viatge;

articles de guarniments.

0,00091 0,20687 0,20615 0,18477 0,18402 0,36437

20 Indústria de la fusta i del

suro, excepte mobles,

cistelleria i esparteria

0,00074 0,00878 0,00805 -0,0148 -0,01560 0,26793

21

Indústries: paper, arts

gràfiques, edició i

reproducció de suports

gravats (vídeo, so, etc.)

0,00096 0,00582 0,00487 0,02529 0,02435 0,14071

24 Indústria química 0,00259 0,00614 0,00356 0,02709 0,02456 0,15809

25 Fabricació de productes

de cautxú i matèries

plàstiques

0,00770 0,00982 0,00213-

0,00251-0,01029 0,22418


- 132 -

26 Fabricació d’altres

productes minerals no

metàl·lics

0,00157 0,04168 0,04017-

0,00678-0,00836 0,42382

27 Metal·lúrgia 0,01105 0,04240 0,03170 0,04600 0,03534 0,21079

28 Fabricació de productes

metàl·lics, excepte

maquinària i equips

0,00034 0,00431 0,00397 -0,0009 -0,00125 0,18319

29

Indústria de la

construcció de

maquinària i equip

mecànic

0,00245 0,00452 0,00208 0,01478 0,01236 0,14271

30 Fabricació de màquines

d’oficina, material

informàtic i electrònic.

0,01103 0,03327 0,02249 0,08093 0,07068 0,18989

31 Fabricació de

maquinària i material

elèctric

0,00440 0,02480 0,02048 0,05337 0,04918 0,23542

34 Fabricació de vehicles

de motor, remolcs i

semiremolcs

0,01731 0,03008 0,01300 0,05726 0,04066 0,30410

35 Fabricació d’altre

material de transport 0,03935 0,06431 0,02598 0,13210 0,09655 0,22472

36 Fabricació de mobles i

altres indústries

manufactureres

0,00050 0,01466 0,01416 -0,0092 -0,00972 0,30946

45 Construcció 0,00014 0,00300 0,00286 -0,0145 -0,01472 0,17819

50 Venda, manteniment i

reparació de vehicles de

motor, gasolineres

0,00048 0,00073 0,00025 0,00609 0,00561 0,07409

51 Comerç a l’engròs i 0,00023 0,00233 0,00210 0,00410 0,00387 0,16710


- 133 -

intermediaris de comerç,

excepte vehicles de

motor

52

Comerç al detall i

reparacions d’efectes

personals i estris

domèstics

0,00148 0,00195 0,00047 0,01510 0,01364 0,07546

55 Hostaleria 0,00042 0,00756 0,00714 0,01218 0,01176 0,16520

60 Transports terrestres i

transport per canonades0,00267 0,00432 0,00166 0,02288 0,02027 0,13224

61 Transport marítim i per

vies de navegació

interiors

0,15961 0,13910 -0,0244 0,26023 0,11973 0,23030

63 Activitats annexes als

transports; activitats

d’agències de viatge

0,00906 0,01471 0,00570 0,05597 0,04734 0,14358

65

Institucions financeres

(bancs, caixes d’estalvi i

altres intermediaris

financers),

assegurances (excepte

assegurances socials

obligatòries)

0,00663 0,01978 0,01323 0,06663 0,06040 0,14609

70 Activitats immobiliàries 0,00038 0,00804 0,00766 0,02479 0,02442 0,16017

72 Activitats informàtiques i

de recerca i

desenvolupament

0,00371 0,03858 0,03500 0,10621 0,10289 0,15011

74 Altres activitats

empresarials 0,00092 0,01874 0,01783 0,06716 0,06630 0,11713

Font: elaboració pròpia


- 134 -

Si analitzem els resultats a nivell municipal l’any 2001,

els indicadors estadístics que trobem són:

Taula 3.4 Indicadors estadístics a nivell municipal.

ÍNDEX E-G

(γE-G)

ÍNDEX M-S

(γM-S) Gini

MITJANA 0,01840 0,03360 0,203555

VARIÀNCIA 0,00149 0,00216 0,007128

MÀXIM 0,20614 0,18402 0,423817

MÍNIM -0,02440 -0,01560 0,074090


Tal i com s’explicava en un apartat anterior, un γ igual a

zero indicaria una distribució aleatòria dels treballadors del

sector idèntica a la distribució dels treballadors de la indústria en

general; però el problema sorgeix a l’hora de qualificar un sector

que presente valors positius. En aquest treball, seguirem la

classificació suggerida per Ellison-Glaeser (1997), que

considera un sector com a poc concentrat quan γ< 0’02,

mitjanament concentrat quan 0’02<γ>0’05 i molt concentrat

quan γ> 0’05.

Seguint aquests criteris, trobem que, aplicant l’índex

d’Ellison-Glaeser, la concentració detectada és escassa (tot i que

propera al límit de 0’02, que ja indicaria ser moderada) mentre


- 135 -

que, amb l’índex de Maurel-Sedillot, la concentració sí que

arriba a ser moderada; en qualsevol cas, la concentració

detectada amb l’índex de Gini és molt superior. Recordem que

tots tres indicadors recullen la concentració industrial, però el de

Gini no aïlla les economies d’escala internes de les empreses.

Per tant, una primera conclusió és que la concentració industrial

ve provocada, en gran mesura, no per economies externes a les

empreses, sinó internes. Si aconseguim aïllar aquestes últimes,

la concentració detectada (que anomenarem aglomeració) és

molt menor. Si aquesta anàlisi es realitza individualment per als

vint-i-vuit sectors, ens trobarem que, per a E-G, vint sectors

presenten concentració baixa i set concentració moderada i un,

concentració alta, (el sector 19, que està relacionat amb el calcer

i la pelleteria).

Gràfic 3.1 Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb l’índex d’Ellison-Glaeser.

Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb l'índex d'Ellison-

Glaeser

20

7

1

Baixa

Moderada

Alta



- 136 -

Si analitzem els resultats sectorials obtinguts amb

l’índex de Maurel-Sedillot, ens trobem sis sectors amb

concentració elevada, vuit amb concentració mitjana i catorze

amb concentració baixa. Com a sectors més concentrats

destacarien el seixanta-un (transports) i setanta-dos (relacionat

amb activitats informàtiques i de recerca).

Gràfic 3.2 Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb

l’índex de Maurel-Sedillot

Aglomeració econòmica als municipis valencians mesurada amb l'índex de Maurel-

Sedillot

14

8

6

Baixa

Moderada

Alta


Com es pot observar, analitzant la taula i els gràfics, hi

ha importants discrepàncies entre els resultats, segons s’utilitze

l’índex d’Ellison-Glaeser o el de Maurel-Sedillot. Aquestes

diferències provenen de la forma com es calcula l’índex primari

de concentració (la G). Els dos índexs atorguen distinta

importància a les diferències existents entre el nombre de

treballadors d’un sector i el de la indústria en general. En tots


- 137 -

dos índexs, si el percentatge de treballadors del sector és

superior al de la indústria en un territori, l’aportació d’aquest

territori a l’índex és positiva, mentre que, si ocorre el contrari,

l’aportació és negativa. Ara bé, en l’índex M-S, si el territori

presenta un percentatge elevat de població industrial i, encara

així, és superat per la població sectorial, en aquest cas,

l’aportació a l’índex de concentració serà molt important. En cas

contrari, si el territori tinguera un percentatge escàs de població

industrial, i la població sectorial superara la industrial,

l’aportació a l’índex continuaria sent positiva però d’escassa

quantia. En l’índex E-G, aquesta peculiaritat no es produeix i

tots els territoris influeixen per igual en l’índex.

Per tot el que s’ha explicat, quan la població de

treballadors d’un sector concret es concentre en els territoris

amb major població industrial, llavors l’índex M-S presentarà

valors superiors al d’E-G. Per altra banda, quan els treballadors

d’un sector es concentren en territoris amb menys pes

demogràfic, serà quan M-S donarà resultats menors. Això es pot

constatar observant com els sectors que presenten una

concentració elevada amb l’índex de M-S són els que es

concentren fonamentalment a València capital (per exemple, les

activitats financeres i les immobiliàries), mentre que altres

sectors, que tendeixen a localitzar-se en territoris no tan poblats,

presenten nivells de concentració insignificants (com ara el

tèxtil) o fins i tot negatius (la indústria del moble o de la fusta).


- 138 -

3.4.2 Resultats a nivell comarcal

Una vegada analitzats els resultats a nivell local, hem

procedit a calcular els índex de concentració a nivell comarcal.

L’objectiu principal consisteix a observar si la desagregació

territorial per comarques recull, amb major eficàcia, l’efecte de

les economies externes sobre la localització empresarial.


- 139 -

S’ha reassignat cada municipi valencià en la comarca a

la qual pertany i s’han tornat a calcular els índex de

concentració. Taula 3.5 Resultats a nivell comarcal

HerfindahlE-G

(G)

ÏNDEX

E_G

M-S

(G)

ÍNDEX

M-S Gini



alimentaris i begudes. 0,0010 0,0094 0,0084 0,0046 0,0036 0,1483


confecció 0,0007 0,0718 0,0712 0,0209 0,0202 0,3450

19

Calcer, Preparació, pelleria

i acabament de cuir;

fabricació d’articles de



0,0009 0,2841 0,2835 0,2494 0,2487 0,4067

20

Indústria de la fusta i del

suro. Excepte mobles,

cistelleria i esparteria.

0,0007 0,0176 0,0169 0,0048 0,0041 0,2193

21

Indústries : paper, arts



gravats (vídeo, so, etc)

0,0010 0,0093 0,0084 0,0292 0,0283 0,1093


25

Fabricació de productes de

cautxú i matèries

plàstiques

0,0077 0,0286 0,0211 0,0188 0,0112 0,2263

26

Fabricació d’altres


metàl·lics

0,0016 0,0629 0,0615 0,0056 0,0041 0,3527


- 140 -

27 Metal·lúrgia 0,0111 0,0611 0,0506 0,0576 0,0471 0,2439

28

Fabricació de productes


maquinària i equip

0,0003 0,0127 0,0123 0,0123 0,0120 0,1650

29

Indústria de la construcció

de maquinària i equip

mecànic

0,0025 0,0107 0,0083 0,0206 0,0182 0,1548

30

Fabricació de maquines



0,0110 0,0497 0,0391 0,0954 0,0854 0,2064

31 Fabricació de maquinària i

material elèctric 0,0044 0,0634 0,0593 0,1040 0,1000 0,2381

34

Fabricació de vehicles de

motor, remolcs i

semiremolcs

0,0173 0,0623 0,0458 0,0895 0,0735 0,3127

35 Fabricació d’altre material

de transport 0,0394 0,0648 0,0265 0,1300 0,0944 0,2033

36

Fabricació de mobles i

altres indústries

manufactureres

0,0005 0,0483 0,0478 0,0321 0,0316 0,2585

45 Construcció 0,0001 0,0054 0,0052 -

0,0070 -0,0071 0,1365

50

Venda, manteniment i

reparació de vehicles a

motor, gasolineres

0,0005 0,0012 0,0007 0,0068 0,0063 0,0511

51

Comerç a l’engròs i


excepte vehicles a motor

0,0002 0,0069 0,0067 0,0087 0,0085 0,1310

52 Comerç al detall i

reparacions d’efectes 0,0015 0,0027 0,0012 0,0159 0,0145 0,0587


- 141 -

personals i ensers

domèstics

55 Hostaleria 0,0004 0,0156 0,0152 0,0199 0,0195 0,1488


transport per tuberies 0,0027 0,0065 0,0039 0,0263 0,0237 0,1162


vies de navegació interiors0,1596 0,1505 -0,0108 0,2504 0,1080 0,2319

63

Activitats annexes als



0,0091 0,0182 0,0092 0,0578 0,0492 0,1197

65




financers), assegurances

(excepte assegurances

socials obligatòries)

0,0066 0,0234 0,0169 0,0626 0,0564 0,1476


72

Activitats informàtiques i

de Recerca i

Desenvolupament

0,0037 0,0425 0,0389 0,0996 0,0963 0,1511


empresarials 0,0009 0,0211 0,0202 0,0633 0,0624 0,1182



- 142 -

Si observem els estadístics: Taula 3.6 Estadístics a nivell comarcal

ÍNDEX E-G

(γE-G)

ÍNDEX M-S

(γM-S) Gini

MITJANA 0.03194 0.04573 0.18940

VARIANÇA 0.00276 0.00262 0.00728

MÀXIM 0.28344 0.24871 0.4067

MÍNIM -0.01080 -0.00714 0.05107


Aquests resultats ens mostren com es concentra, per

sectors, la indústria en les diferents comarques valencianes.

Trobem una concentració moderada tant si la mesurem amb

Ellison-Glaeser com si la mesurem amb Maurel-Sedillot.

Els resultats comarcals són significativament superiors

als locals (un 73% d’increment) per a l’índex E-G, prou

superiors per a l’índex M-S (36%) i fins i tot inferiors per a

l’índex de Gini.16

Aquests resultats semblen estar en la línia de la resta de

treballs que han mesurat la concentració geogràfica utilitzant

aquestos dos índex. Sembla evident que quan major siga l’àmbit

16 Un altre treball que estúdia la concentració industrial a la Comunitat

Valenciana utilitzant la mateixa metodologia és el de Garcia i Alamà (2000)


- 143 -

geogràfic de referència major serà l’índex de concentració17. La

conclusió, exposada per altres treballs i confirmada per aquestes

dades, és que les economies externes d’aglomeració sobrepassen

el límit municipal i són millor recollides per entitats

geogràfiques d’àmbit superior com la comarca.

Si analitzem els 28 sectors trobem:

Gràfic 3.3 Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada

amb l’índex d’Ellison-Glaeser.

Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada amb l'índex d'Ellison-

Glaeser

166

6

Baixa

Moderada

Alta

Font. Elaboració pròpia

17 En canvi la concentració geogràfica messurada amb l’índex de Gini no

experimenta cap augment. Cal recordar que en gran part la concentració

recollida per aquest índex venia provocada per economies internes a les

empreses, les quals obviament no són influides per l’àmbit geogràfic de

l’estudi.


- 144 -

Gràfic 3.4 Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada

amb l’índex de Maurel-Sedillot.

Aglomeració econòmica a les comarques valencianes mesurada amb l'índex d'Ellison-

Glaeser

11

7

10 Baixa

Moderada

Alta


A l’indicador d’Ellison-Glaeser destaquen com a sectors

més concentrats el 19 (calcer), el 17 (tèxtil) i el 26 (Fabricació

de productes minerals no metàl·lics, que inclou la indústria

taulellera); mentre que amb l’indicador de Maurel-Sedillot

destaquen el 19 (tèxtil), el 31 (Fabricació de maquinària i

material elèctric) i el 61 (transport).

A continuació analitzem els estadístics dividint els

sectors en industrials (del quinze al 36) i de serveis (del

quaranta-cinc al setanta-quatre), els resultats són els següents:


- 145 -

Taula 3.7 Estadístics a nivell comarcal per als sectors industrials i de serveis

Resultats per

comarques

ÍNDEX

E-G

(γE-G)

ÍNDEX M-S

(γM-S)

Mitjana sectors

industrials (15 al

36)

0.04806 0.05044

Mitjana sectors

serveis (45 al 74) 0.01046 0.03946


Als resultats per comarques, podem observar com la

concentració mesurada amb l’índex d’Ellison-Glaeser és quatre

vegades superior als sectors industrials que als de serveis. Si

aquest tret és mesurat amb l’índex de Maurel-Sedillot aquesta

tendència es confirma però no arriba a ser el doble la

concentració dels sectors industrials que la dels serveis. Açò

s’explica per la major ponderació que l’índex de Maurel-Sedillot

dóna a les zones amb major població. El sectors de serveis

tendeixen, en major quantia que els sectors industrials, a

localitzar-se a les zones amb més població.

Les dades ens mostren que, per als serveis, el fet de

considerar com a àmbit de referència la comarca en compte del


- 146 -

municipi no té excessiva importància. En canvi per a la indústria

sí ho és. A la indústria, les economies externes sobrepassen

l’àmbit municipal i són millor recollides en un àmbit comarcal.

Tot i això, l’excés de concentració obtingut ens continua

semblant insuficient i ens deixa amb la sensació de no haver

donat amb la divisió geogràfica adient.

No cal oblidar que la comarcalització de la Comunitat

Valenciana ha estat fruit d’un consens polític i que la realitat

econòmica de moltes d’aquestes comarques és més que

discutible des d’un punt de vista econòmic (en especial la

comarcalització dels territoris veïns a València). Així, doncs,

resulta interessant realitzar un estudi amb una segmentació

alternativa de la Comunitat Valenciana, que s’ajuste més a la

realitat econòmica d’aquest territori i basada en criteris

funcionals. En aquest treball, s’ha optat per una divisió

territorial de la Comunitat Valenciana en funció dels Mercats

Locals de Treball, realitzada per J.M. Casado (2000) i que ens

servirà com alternativa a la divisió comarcal.


- 147 -

3.5 Nous àmbits geogràfics: concentració als Mercats Locals

de Treball

Els mercats laborals locals (en endavant, hi farem

referència com a MLL) es basen en els desplaçaments agregats

d’anada i tornada diaris al treball. S’obtenen agrupacions de

municipis en àrees funcionals independents respecte als fluxos

laborals diaris, de manera que els volums de treballadors que

creuen els límits dels mercats laborals locals en un dia típic de

treball són poc rellevants.

Aquesta manera de dividir el territori gaudeix d’una

àmplia tradició internacional i està basada en el que en la

literatura es coneix com a commuting.

Als Estats Units, la mobilitat quotidiana per raó de

treball és utilitzada des de la dècada dels 50 per a definir àrees

metropolitanes, mitjançant processos cada vegada més

sofisticats (Boureau of the Census, 1990); a la Gran Bretanya,

s’identifiquen els Travel-To-Work-Areas (TTWA’s) com a

elements territorials de referència per articular polítiques de

treball, industrials, de transport o d’habitatge (ONS, 1998). En

Fisher i Nijkamp, (1988), s’esmenten altres exemples

d’Austràlia, Àustria, Suècia, Suïssa i França.


- 148 -

La divisió del territori valencià obtinguda per J. M.

Casado18 (1996, 2000) presenta l’avantatge addicional d’haver

estat extreta d’uns càlculs realitzats a partir de la mateixa base

de dades utilitzada per aquest treball (el cens de població). La

divisió territorial de Casado presenta un nombre de MLL (27)

similar al nombre de comarques (34), si bé les comarques

ofereixen una divisió més homogènia del territori en termes de

superfície (això es deu fonamentalment a l’àrea metropolitana

de València). La correspondència entre comarques i MLL es

prou clara a la província d’Alacant i al sud de València, però

perd coherència per a la resta de València i Castelló.

18 Altra divisió territorial obtinguda amb una metodología similar i amb dades

a nivell estatal es pot trobar a Boix i Galletto (2006).


- 149 -


- 150 -

L’objectiu d’aquest apartat és realitzar i analitzar els

càlculs de concentració geogràfica per als diferents sectors

econòmics valencians, prenent com a referència els MLL, i

comparar-los amb els resultats comarcals i locals, en la línia

d’allò que Sforzi (92) proposava: “utilitzar els sistemes locals

com a base per identificar districtes industrials marshallians, ja

que representen geogràficament i estadística, entitats

comparables i coherents des del punt de vista espacial”.

Els resultats obtinguts són: Taula 3.8 Resultats per als Mercats Locals de Treball

Herfindahl E-G(G) ÍNDEX

EG M-S (G)

ÍNDEX

M-S Gini



alimentaris i begudes. 0,0010 0,0778 0,0768 0,0135 0,0125 0,1273


confecció 0,0007 0,1054 0,1048 -0,0480 -0,0487 0,3450

19

Calcer, Preparació, pelleria

i acabament de cuir;

fabricació d’articles de



0,0009 0,4232 0,4227 0,1562 0,1554 0,4755

20


suro. Excepte mobles,

cistelleria i esparteria.

0,0007 0,0119 0,0112 0,0173 0,0166 0,1732

21

Indústries : paper, arts



gravats (vídeo, so, etc)

0,0010 0,0092 0,0082 0,0683 0,0674 0,0892


- 151 -


25

Fabricació de productes de

cautxú i matèries

plàstiques

0,0077 0,0299 0,0224 0,0282 0,0207 0,1954

26



metàl·lics

0,0016 0,0611 0,0596 -0,0494 -0,0510 0,2731

27 Metal·lúrgia 0,0111 0,0865 0,0763 0,2870 0,2790 0,1754

28



maquinària i equip

0,0003 0,0239 0,0236 0,1251 0,1248 0,1312

29

Indústria de la construcció

de maquinària i equip

mecànic

0,0025 0,0140 0,0115 0,0810 0,0788 0,1065

30

Fabricació de maquines



0,0110 0,1354 0,1257 0,3866 0,3797 0,1706

31 Fabricació de maquinària i

material elèctric 0,0044 0,1684 0,1647 0,4435 0,4411 0,2043

34

Fabricació de vehicles de

motor, remolcs i

semiremolcs

0,0173 0,1283 0,1129 0,3578 0,3464 0,2464

35 Fabricació d’altre material

de transport 0,0394 0,0819 0,0443 0,2634 0,2332 0,1810

36

Fabricació de mobles i

altres indústries

manufactureres

0,0005 0,0288 0,0283 0,0854 0,0849 0,2042

45 Construcció 0,0001 0,0030 0,0028 -0,2067 -0,2068 0,0998

50 Venda, manteniment i

reparació de vehicles a 0,0005 0,0018 0,0013 0,0186 0,0181 0,0484


- 152 -

motor, gasolineres

51

Comerç a l’engròs i


excepte vehicles a motor

0,0002 0,0067 0,0064 0,0195 0,0193 0,1118

52

Comerç al detall i

reparacions d’efectes

personals i ensers

domèstics

0,0015 0,0030 0,0015 0,0276 0,0262 0,0573

55 Hostaleria 0,0004 0,0156 0,0152 -0,0081 -0,0086 0,1277


transport per tuberies 0,0027 0,0145 0,0119 0,0963 0,0939 0,1036


vies de navegació interiors0,1596 0,1677 0,0096 0,4461 0,3409 0,1838

63

Activitats annexes als



0,0091 0,0307 0,0218 0,1497 0,1419 0,1183

65




financers), assegurances

(excepte assegurances

socials obligatòries)

0,0066 0,0179 0,0113 0,0933 0,0873 0,1113


72

Activitats informàtiques i

de Recerca i

Desenvolupament

0,0037 0,0485 0,0450 0,1996 0,1966 0,1114


empresarials 0,0009 0,0240 0,0231 0,1246 0,1238 0,0999



- 153 -

Els estadístics serien els següents:

Taula 3.9 Estadistics per als Mercats Locals de Treball

Comunitat

Valenciana.

Nivell M.L.L.

ÍNDEX

E-G

(γE-G)

ÍNDEX

M-S

(γM-S)

Gini

MITJANA 0’05295 0’11080 0’16233

VARIANÇA 0’00681 0’02052 0’00766

MÀXIM 0’42272 0’44107 0’47552

MÍNIM 0’0132 -0’20681 0’04836


Com era d’esperar, els resultats a nivell de MLL mostren

una concentració geogràfica superior als resultats obtinguts a

nivell local (γE-G és 2’8 vegades superior i γM-S 3’2 vegades).

Aquests resultats indiquen que les economies externes

sobrepassen clarament l’àmbit municipal i la seua influència

arriba a les poblacions properes amb les quals comparteix un

mercat comú de treball.

Ara bé, el que realment resulta interessant d’aquestes

dades és que els MLL recullen molt millor l’excés de

concentració geogràfica que les comarques. Els resultats a nivell

de MLL per a l’indicador γE-G són de mitjana un 65% superiors


- 154 -

als obtinguts a nivell comarcal, mentre que per a l’indicador γM-

S la diferència arriba a ser del 242%.

Cal assenyalar que l’increment dels índexs no és

homogeni, sinó que es produeix fonamentalment en els sectors

industrials i en especial en els sectors quinze (relacionat amb la

indústria alimentària), el trenta (fabricació de màquines

d’oficina, material informàtic i electrònic), el trenta-un

(fabricació de maquinària i material elèctric) i el trenta-quatre

(fabricació de vehicles de motor).

Una anàlisi sector per sector, ens mostra que la pràctica

totalitat dels sectors industrials presenten concentració mitjana o

elevada (amb tots dos índexs), la qual cosa ens porta a la

conclusió de l’existència d’economies externes als sectors

industrials, les quals tenen un àmbit d’influència que excedeix el

municipi i que no és totalment recollit per la divisió comarcal

(almenys la valenciana).

Gràfic 3.5

Concentració (Ellison-Glaeser) per als Mercats Locals de Treball

Alta (8)Moderada (7)Baixa (13)



- 155 -

Gràfic 3.6

Concentració (E-G) dels sectors industrials (del 15 al 36) als Mercats Locals de Treball



Gràfic 3.7

Concentració (E-G) dels sectors serveis (del 45 al 74) als Mercats

Locals de Treball



Aquesta anàlisi sembla reafirmar la importància que té el

territori per a la localització de l’activitat empresarial i en

especial per a l’activitat industrial.


- 156 -

3.6 Comparativa 1991-2001

L’objectiu d’aquest apartat és observar l’evolució de

l’aglomeració industrial en la dècada dels noranta i, per això,

compararem els nivells de concentració geogràfica de 1991 amb

els de 2001.

El problema és que el cens de 2001 presenta una divisió

sectorial lleugerament diferent a la de 1991 (el cens de 2001 ja

adapta els sectors al CNAE-2). Per poder fer la comparativa,

s’ha optat per utilitzar la divisió sectorial de 1991, realitzant els

pertinents ajustos que es presenten a la taula següent. Taula 3.10 Adaptació dels sectors del cens de 1991 al de 2001.

Cens 1991 Cens 2001 4. Resta d’indústries extractives: ferro, minerals

metàl·lics no energètics (pedra, sal, etc.)

13 - Extracció de minerals metàl·lics

14 - Extracció de minerals no metàl·lics ni

energètics

5. Indústries de productes: alimentaris, begudes i

tabac

15 - Indústria de productes alimentaris i begudes

16 - Indústria del tabac

6. Indústries: tèxtil, cuir, calcer i confeccions

tèxtils

17 - Indústria tèxtil

18 - Indústria de la confecció i de la pelleteria

19 - Preparació i acabat del cuiro, fabricació

d’articles de marroquineria i viatge, articles

d’albarderia, talabarderia i sabateria

7. Indústries: fusta, suro, (contraxapat, cistelleria,

esparteria, etc.)

20 - Indústria de la fusta i del suro, excepte

mobles, cistelleria i esparteria

8.Indústries: paper, arts gràfiques, edició i

reproducció de suports gravats (vídeo, so, etc.)

21 - Indústria del paper

22 - Edició, arts gràfiques i reproducció de

suports gravats

10. Fabricació de: productes químics (gasos 26 - Fabricació d'altres productes minerals no


- 157 -

industrials, adob, cautxú,

pintures, productes farmacèutics, sabons, etc.)

productes de fibres artificials i sintètiques,

productes minerals no metàl·lics (ciment,

formigó, algeps , vidre, ceràmica, taulells, etc.)

metàl·lics

24 - Indústria química

11. Producció de metalls (siderúrgia, producció

de metalls no ferris, fosa, etc.)

27 - Metal·lúrgia

12. Fabricació de productes metàl·lics (fusteria

metàl·lica, ferreteria, forja i altres materials, etc.)

construcció de màquines, equip i material

mecànic (motors i turbines, maquinària industrial

i agrícola, armes, electrodomèstics, etc.)

28 - Fabricació de productes metàl·lics, excepte

maquinària i equips

29 - Indústria de la construcció de maquinària i

equip mecànic

13. Fabricació d’equip i material elèctric,

electrònic i òptic (ordinadors, material fotogràfic,

receptors de ràdio i televisió, rellotges, etc.)

30 - Fabricació de màquines d'oficina i equips

informàtics

31 - Fabricació de maquinària i material elèctric

32 - Fabricació de material electrònic; fabricació

d’equips i aparells de ràdio, televisió i

comunicacions

33 - Fabricació d’equips i instruments

medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

14. Fabricació de material de transport (vehicles

de motor, bicicletes, naus i peces per a reparació)

34 - Fabricació de vehicles de motor, remolcs i

semiremolcs

35 - Fabricació d’un altre material de transport

15. Fabricació de productes de cautxú i matèries

plàstiques, altres indústries manufactureres

(fabricació de mobles, articles d’esport, joguets,

joieria, bijuteria, etc.)

36 - Fabricació de mobles, altres indústries

manufactureres

25 - Fabricació de productes de cautxú i matèries

plàstiques

17. Construcció (inclou lampisteria, fusteria,

pintura, instal·lacions elèctriques, etc.)

45 - Construcció


- 158 -

18. Venda, manteniment i reparació de vehicles

de motor, gasolineres

50 - Venda, manteniment i reparació de vehicles

de motor, motocicletes i ciclomotors, venda al

detall de combustible per a vehicles de motor

19. Comerç a l’engròs i intermediaris de comerç 51 - Comerç a l’engròs i intermediaris del

comerç, excepte de vehicles de motor i

motocicletes

20. Comerç al detall i reparacions d’efectes

personals i estris domèstics

52 - Comerç al detall, excepte el comerç de

vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors,

reparació d’efectes personals i efectes domèstics

21. Hotels, restaurants i bars 55 - Hostaleria

22. Transports i activitats annexes (manipulació

de mercaderies, agències de viatges, etc.),

comunicacions (correus, telèfons, etc.)

60 - Transport terrestre, transport per canonades

61 - Transport marítim i per vies de navegació

interiors

62 - Transport aeri i espacial

63 - Activitats annexes als transports, activitats

d’agències de viatges

64 - Correus i telecomunicacions

23. Institucions financeres (bancs, caixes

d’estalvi i altres intermediaris financers),

assegurances (excepte assegurances socials

obligatòries)

65 - Intermediació financera, excepte

assegurances i plans de pensions

66 - Assegurances i plans de pensions, excepte

seguretat social obligatòria

67 - Activitats auxiliars a la intermediació

financera

24. Activitats immobiliàries i de lloguer de béns

(mobles o immobles),

serveis prestats a les empreses (assessories,

publicitat, consultores, informàtiques, etc.)

70 - Activitats immobiliàries

71 - Lloguer de maquinària i equip sense operari,

d’efectes personals i efectes domèstics

72 - Activitats informàtiques

73 - Investigació i desenvolupament

74 - Altres activitats empresarials



- 159 -

Una vegada realitzats els canvis, s’han calculat els

índexs de Gini, d’Ellison-Glaeser i de Maurel-Sedillot, així com

també els Herfindahls que han sigut necessaris en cada cas (la

manera d’actuar ha estat la descrita a l’apartat 3.2).

Tal i com fèiem als apartats 3.4 i 3.5, els resultats són

presentats a nivell local, comarcal i de mercats locals de treball

mitjançant les pertinents taules de l’apèndix A, però, per facilitar

l’anàlisi, ens hem limitat a analitzar ací els resultats a nivell de

mercats locals de treball. A l’apartat 3.5, vam demostrar,

mitjançant els indicadors Ellison-Glaeser i Maurel-Sedillot, que

les economies externes sobrepassaven clarament l’àmbit

municipal i arribaven a poblacions properes amb les quals es

compartia un mercat de treball. Queda clar que els MLL és un

nivell de desagregació sectorial que serveix millor que els

municipis i les comarques per a realitzar aquestes anàlisis19.

19 Hem suposat els mateixos MLL per a 2001 que per a 1991, cosa que ens

facilita les comparacions de d’aquest apartat, però no deixa de ser una

hipòtesi, perquè els MLL són àrees funcionals que contínuament poden anar

canviant.


- 160 -

Els resultats serien: Taula 3.11 Comparació 1991-2001 a nIvell de Mercats Locals de Treball

Herfindahl

1991

Herfindahl

2001 γ E-G

1991 γ E-G

2001 γ M-S

1991 γ M-S

2001 Gini

1991

Gini

2001

4 0,00366 0,0037 0,014849 0,05711 -0,02846 -0,0253 0,1829 0,2452

5 0,00117 0,001 0,003674 0,00820 0,03137 0,02822 0,0989 0,1396

6 0,00048 0,0004 0,123622 0,20388 -0,09024 -0,0176 0,353 0,4534

7 0,00065 0,0007 0,023135 0,01100 0,110221 0,03172 0,3496 0,1697

8 0,00105 0,0009 0,016534 0,01100 0,121605 0,08097 0,1063 0,1096

10 0,00105 0,0009 0,046750 0,14342 0,037340 0,04584 0,1826 0,2872

11 0,01023 0,011 0,101672 0,10040 0,375182 0,32800 0,1961 0,1984

12 0,00045 0,0004 0,034575 0,01910 0,182392 0,11014 0,2517 0,1161

13 0,00365 0,0032 0,084054 0,19903 0,322897 0,50531 0,1562 0,2529

14 0,01104 0,0121 0,099699 0,15912 0,344654 0,42959 0,2026 0,2609

15 0,00143 0,0012 0,051488 0,03013 0,179772 0,09651 0,219 0,2092

17 0,00014 0,0001 0,008128 0,00270 -0,06131 -0,0217 0,1538 0,1034

18 0,00041 0,0004 0,00044 0,00060 -0,00146 0,01150 0,0519 0,047

19 0,00023 0,0002 0,005401 0,00530 -0,00268 0,02140 0,1093 0,1182

20 0,00164 0,0014 0,000910 0,00090 -0,01904 0,02433 0,075 0,0584

21 0,00043 0,0004 0,01819 0,01430 -0,03756 -0,0155 0,123 0,1192

22 0,00390 0,0028 0,013409 0,02366 0,11442 0,13868 0,1092 0,11

23 0,00649 0,0066 0,000976 0,00765 0,041197 0,07982 0,083 0,1053

24 0,00313 0,0008 0,005490 0,01581 0,065629 0,10588 0,0941 0,099

MIT

JAN

A 0,0026 0,0025 0,0343 0,05333 0,0887 0,10304 0,1630 0,1685



- 161 -

Si comparem gràficament les mitjanes de 2001 amb els de 1991:

Gràfic 3.8 Mitjanes de concentració els anys 1991 i 2001.

0

0,05

0,1

0,15

0,2

E-G 1991E-G 2001M-S 1991M-S 2001Gini 1991Gini 2001


Observem com tots tres indicadors s’han incrementat, el

que ens porta a establir la hipòtesi que la importància de les

economies d’aglomeració ha anat incrementant-se al llarg del

període estudiat.

En qualsevol cas, és molt difícil extraure conclusions de

mitjanes estadístiques i cal estudiar cada sector individualment.


- 162 -

3.7 Localització dels Clústers a la Comunitat valenciana:

Els resultats dels indicadors de concentració i

aglomeració (E-G. M-S i Gini) ens han donat una idea de la

importància (o insignificança) que tenen les economies

d’aglomeració en cadascuna de les indústries estudiades i en

l’economia valenciana en general.

Ara bé, constatar l’existència d’externalitats no equival a

identificar clústers. El concepte de clúster donat per Porter,

conté (segons Martin i Sunley, 2003) dos elements essencials:

una dimensió funcional (amb empreses, institucions i altres

actors que s’interrelacionen i complementen) i una dimensió

espacial (que implica aglomeració i proximitat geogràfica).

Si volem identificar els clústers, haurem de tenir en

compte totes dues dimensions. Ara bé, una primera dimensió (la

funcional) requereix una aproximació qualitativa, que serà

abordada en un capítol posterior amb una metodologia diferent

(l’estudi de casos), però la dimensió geogràfica dels clústers pot

ser abordada amb indicadors quantitatius i aquest és l’objectiu

del present apartat.


- 163 -

3.7.1 El Quocient de Localització

L’indicador més popular per a determinar i mesurar

l’especialització industrial d’un territori és l’anomenat quocient

de localització (Location Quotient, LQ).

LQ mesura la ràtio entre el percentatge de treballadors

d’una indústria en una regió i el percentatge de treballadors que

aquesta mateixa indústria representa en el total nacional:

(Eij / Ej) (Eij / Ein)

LQ = ----------- o també LQ = -----------

(Ein /En) (Ej /En)

On Eij és el nombre de treballadors en la indústria i a la

regió j, Ej és el total de treballadors a la regió j, Ein és el nombre

de treballadors nacionals en la indústria i, i En és el nombre de

treballadors nacionals.

En el nostre cas, hem comparat el percentatge de

treballadors de cada indústria en cada comarca (o mercat local

de treball) amb el percentatge de treballadors d’aquesta indústria

al conjunt de la Comunitat Valenciana.


- 164 -

% del total de treballadors que la indústria i representa a la comarca j

LQ= ---------------------------------------------------------------------- % del total de treballadors que la indústria i representa a la

C. Valenciana

Si LQ=1, llavors el percentatge de treballadors en

aquesta indústria és igual a nivell regional que nacional.

Si LQ>1, ens trobem amb una indústria

sobrerepresentada a la regió estudiada.

Si LQ<1, ens trobem amb una indústria subrepresentada

a la regió estudiada.

Les àrees sobrerepresentades (amb les LQ més altes) són

sospitoses de conformar clústers, perquè presenten elevades

concentracions de treballadors del sector i, per tant, una forta

especialització del territori. Ara bé, la qüestió que sorgeix

automàticament és quin nivell d’LQ hauríem de considerar prou

alt per a poder parlar de clúster?, aquesta és, per a Martin i

Sunley (2003), la principal limitació de l’LQ, la necessitat

d’establir valors de tall arbitraris. Entre els treballs més

destacats que han optat per identificar clústers amb valors de tall

arbitraris per als LQ, destaquen Miller i al. (2001), que opta per

considerar l’existència de clústers quan LQ > 1’25, i Malmberg i

Martell (2002), que identifica els clústers quan LQ > 3.

Aquest treball opta per aquesta última opció i

identificarà els clústers quan LQ siga major de tres. Hem triat

aquest punt de tall arbitrari per dues raons:


- 165 -

- La decisió d’optar per LQ>3 es basa en el treball de

Malmberg i Martell, que guarda importants similituds amb el

nostre, ja que aplica l’indicador sobre mercats locals de treball.

- Hem optat per l’opció més restrictiva per evitar

resultats excessius; amb un LQ>3, comprovem que els clústers

trobats s’ajusten a la literatura sobre el tema.

Presentem els resultats detallats a l’apèndix B i ens

limitem a extraure les principals conclusions de l’anàlisi.

Aquestes conclusions, si analitzem els resultats per comarques

(apèndix B1), ens mostrarien concentracions de:

- Tèxtil a l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida i la Canal de

Navarrés.

- Calcer al Vinalopó Baix, Mitjà i Alt.

- De metal·lúrgia i productes metàl·lics al Camp de Morvedre.

- De vehicles de motor a la Ribera Baixa i l’Horta Sud.

- Del moble a l’Horta Sud.

- D’hosteleria a la Marina Baixa.

- De productes minerals no metàl·lics (que inclou la indústria

taulellera) a l’Alt Palància, la Plana Alta, l’Alcalatén, el Baix

Maestrat, l’Alt Maestrat, els Ports i la Plana Baixa (també el

Vinalopó Mitjà, amb la indústria del marbre de Novelda).


- 166 -


- 167 -

Quan analitzem els resultats LQ per a mercats locals de

treball, ens trobem amb un problema que ja assenyalava

O’donoghe i Gleave, (2003), “la possibilitat d’obtenir valors

d’LQ molt alts per a indústries i territoris que presenten una

reduïda força de treball en termes absoluts”; en el cas concret

del nostre treball, té molt poca consistència que mercats de

treball locals molt poc poblats, com Ibi o l’Olleria, presenten

nombrosos valors d’LQ > 3. Aquests resultats no s’han

d’interpretar literalment, ja que aquests territoris es troben lluny

de posseir els nombrosos clústers que els indicadors ens

ofereixen. En realitat, la sola presència d’alguna fàbrica

important en aquests territoris (poc poblats, però amb forta

presència industrial) dispara l’indicador estadístic i pot portar a

engany20.

La raó d’aquests resultats es troba perquè són mercats de

treball amb poca població i on una mínima concentració en

algun sector produeix uns coeficients de localització molt alts.

La proposta per aconseguir uns resultats més adients

consistiria a utilitzar un mapa amb MLL més amplis i grans on

el MLL de l’Olleria fóra absorbit pel d’Ontinyent i el d’Ibi pel

20 De fet, sí s’han constatat alguns possibles clústers en aquests territoris: com

el cristall a l’Olleria i sobretot el joguet a Ibi. En aquests casos, sí està

documentada una forta concentració de treballadors sectorials i altres

característiques que porten molts autors a parlar de clúster. Tot i això, a la

taula, s’observen fins a 4 clústers en el MLL d’Ibi (quasi tants com a la resta

de la Comunitat Valenciana) i aquestes dades no poden tenir-se en compte.


- 168 -

d’Alcoi. En qualsevol cas, el treball no es troba centrat en

aquesta qüestió i, per a més informació tècnica sobre

l’elaboració dels MLL, es poden consultar els treballs de

Casado.

Si eliminem (o no tenim en compte) aquests tres

territoris poc poblats i significatius en termes econòmics, trobem

ben pocs MLL amb coeficients de localització alts (> 3),

indicatius de la possible existència de clústers. Els resultats es

poden observar a l’apèndix B2, però els fets més significatius

serien:

al sector 17 (tèxtil), tres MLL (Alcoi, Ontinyent i Canals).

Al sector 19 (calcer), tres MLL (Elx, Elda i Villena).

Al sector 55 (hostaleria), el MLL de Benidorm.

Al sector 70 (activitats immobiliàries), dos MLL (Dénia i

Torrevella).

Al sector 26 (altres productes minerals no metàl·lics), quatre

MLL relacionats amb el taulell (Castelló, Onda, Morella i

Vinaròs) i un de relacionat amb el marbre (Novelda).


- 169 -


- 170 -

3.7.2 El coeficient de localització estàndard

Ja hem assenyalat com una de les principals limitacions

de coeficient de localització que aquest indicador ens obliga a

triar un punt de tall arbitrari, a partir del qual considerar alta la

concentració de treballadors i, per tant, la possibilitat que

existisca un clúster. O’Doneghue i Gleave (2004) tracten de

solucionar aquest problema proposant l’SLQ (coeficient de

localització estàndard), que identifica aquelles localitzacions que

presenten concentracions excepcionals, o siga, residus

estadísticament excepcionals amb un 5% de confiança. Per

calcular-ho, se seguiran els tres passos següents:

1- Calcular els valors LQ per a la indústria en el nivell

sectorial i geogràfic desitjat.


normal (utilitzant per aquest propòsit el test de

Kolmogorov-Smirnov de normalitat). Si es detectara una

asimetria severa, es recomana que els valors d’LQ siguen

transformats logarítmicament.




valors residuals. Es considera un valor com

“excepcional” si el valor residual és per damunt del valor

1’96. Aquest tall no és arbitrari perquè representa un

nivell de significança estadística del 5%, que és


- 171 -

comunament acceptat en les ciències socials.

Analitzarem ara els tres passos descrits per al nostre treball:

1- Els valors d’LQ ja s’havien calculat a l’apartat anterior

(consulteu apèndix B1 i B2) a un nivell de desagregació

tant comarcal com de mercats locals de treball.

2- S’ha comprovat que els valors d’LQ es distribueixen

com una normal a un nivell de confiança del 5% usant el

test de Kolmogorov-Smirnov. Els càlculs s’han fet

mitjançant el paquet estadístic SPSS. En la majoria de

sectors, hi ha una asimetria prou severa, i no es pot

afirmar que la distribució s’aproxime a una normal. Per

tant, optem per transformar els valors d’LQ

logarítmicament i, a continuació, apliquem el test de

Kolmogorov-Smirnov als nous valors d’LQ transformats

logarítmicament. Comprovem que, ara sí, ja no podem

rebutjar la hipòtesi que els valors es distribueixen com

una normal.

3- Convertim els valors logarítmics d’LQ en valors z

(resultats a l’apèndix C) i aquests seran els SLQ que

analitzarem.

El primer que fem és identificar els valors que impliquen

aglomeracions o concentracions excepcionals i que seran

aquells que presenten un valor dels residus per damunt de

1’96.

Si analitzem els SLQ per a les comarques (apèndix C1),

destacaríem:


- 172 -

1- Les concentracions del tèxtil a les comarques del Baix

Vinalopó, el Comtat i la Vall d’Albaida.

2- Concentracions del calcer a les tres comarques del

Vinalopó.

3- Concentracions al sector de productes minerals no

metàl·lics (que engloba la indústria del taulell) a la Plana

Baixa, la Plana Alta, l’Alt Palància, L’Alcalatén, L’Alt

Maestrat, el Baix Maestrat i els Ports.

4- Concentració de productes metàl·lics i metal·lúrgia al

Camp de Morvedre.

5- Concentració d’immobiliàries a les dues Marines i

d’hostaleria a la Marina Baixa.

6- Concentracions d’institucions financeres, informàtica i

R+D i altres activitats empresarials a València ciutat, així

com institucions financeres i altres activitats empresarials a

l’Alacantí.

7- Per altra banda, trobem possibles clústers a comarques

poc poblades (plàstics a la Vall d’Albaida i l’Alcoià; mobles

i maquinària a l’Alcoià; màquines d’oficina al Camp del

Túria) que responen a la localització d’alguna fàbrica gran i

altres possibles clústers que responen únicament a la poca

població dels territoris (construcció o alimentació a Ademús,

comerç als Ports).


- 173 -


- 174 -

Si analitzem els SLQ per als mercats locals de treball

(apèndix C2), destaquem:

1- De nou, ens trobem amb resultats significatius en MLL

poc poblats (Ibi i l’Olleria)21, de manera que (igual que

havíem fet amb els LQ) prescindirem d’aquests territoris

per extraure conclusions.

2- En el sector 17 (tèxtil), de nou es confirma l’existència

dels clústers d’Alcoi i d’Ontinyent, si bé, en aquesta

anàlisi, Canals no arriba a obtenir un valor de

concentració significatiu com a l’anàlisi LQ.

3- En el sector 19 (calcer), a diferència dels resultats amb

LQ, ací no trobem un valor prou significatiu com per

poder parlar de clúster. Elx i Elda (amb SLQ=1’72 i

SLQ=1’87 respectivament) s’aproximen al valor crític de

1’96, però no hi arriben.

4- En els sectors 24 (indústria química) i en el 26 (altres

productes minerals no metàl·lics), destaca poderosament

el MLL d’Onda. Aquests resultats eren d’esperar en el

sector 26, perquè aquest sector engloba el sector

tauleller. Menys previsible és la concentració detectada

en el sector 24 (química), però cal recordar l’estreta

relació entre la indústria química i la taulellera, cosa que

ens porta a considerar de nou les dificultats que

comporta, a l’hora d’identificar un clúster, establir

21 Les causes en són les mateixes que havíem assenyalat a l’apartat anterior.


- 175 -

fronteres no sols geogràfiques sinó també sectorials.

Com assenyala Porter (2000), “igualar un clúster amb

una única indústria ens fa perdre les interconnexions

crucials amb altres indústries i institucions que afecten

significativament la competitivitat”.

5- En el MLL de València, apareixen dos clústers: un de

relacionat amb la maquinària i el material elèctric

(sector 30) i un altre relacionat amb el transport marítim

(sector 61). El 61 és un exemple de clúster aparegut no

per externalitats, sinó per l’existència d’unes condicions

naturals o d’unes infraestructures (en aquest cas, el port)

que provoquen una concentració molt alta del sector. Un

altre cas diferent és el del sector 30, (maquinària i

material elèctric), que sí és un típic sector que presenta

externalitats interindustrials (o tipus Jacobs) i que, per

tant, presenta una tendència a localitzar-se a les

poblacions més grans. Relacionat també amb les

economies d’urbanització o interindustrials, destaca

l’elevada concentració a Alacant del sector 65

(institucions financeres i d’assegurances).

6- En el sector 51, (comerç a l’engròs), apareixen destacats

els MLL de Morella i Gandia. No cal prendre’s

literalment l’existència d’aquests clústers, sinó que

possiblement aquests valors estan relacionats amb

l’existència de grans magatzems de distribució de

productes agrícoles.


- 176 -

7- En el sector 55, (hostaleria), destaca clarament el MLL

de Benidorm. Aquest MLL, que engloba bona part de les

principals destinacions turístiques de la Costa Blanca,

ofereix una espectacular oferta hostalera que es reflecteix

en l’indicador estadístic.

8- També relacionat amb el turisme a la Costa Blanca,

apareix la concentració a Torrevella i Dénia de l’activitat

immobiliària (sector 70).


- 177 -


- 178 -

3.8 Conclusions

La tesi es planteja estudiar les relacions entre el territori i

la competitivitat empresarial o, des d’altra perspectiva, analitzar

les causes de l’aglomeració empresarial en determinats territoris.

Ja hem deixat clar, al capítol anterior, que aquesta qüestió ha

estat plantejada, sobretot els darrers anys, des de diferents

perspectives i metodologies. L’objectiu d’aquesta tesi és aportar

un nou enfocament a partir de la simbiosi i complementarietat

de dues metodologies diferents. Primer, hem realitzat una

aproximació a l’economia valenciana en general, adoptant una

metodologia quantitativa pròpia de l’economia aplicada, per a,

posteriorment, centrar-nos en un únic sector i adoptar una

metodologia qualitativa, basada en l’estudi de casos i

característica de la direcció estratègica, a fi de verificar i

explicar les dades quantitatives. Part de l’objectiu general de la

tesi és desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració

geogràfica en l’economia valenciana.

Dins del marc general de la tesi, aquest tercer capítol

suposa l’estudi quantitatiu i genèric de la concentració

geogràfica a la Comunitat Valenciana. Per iniciar el treball

empíric, necessitàvem verificar la hipòtesi que “existeixen

aglomeracions industrials i que aquestes vénen provocades

per les externalitats”. La manera de verificar aquesta hipòtesi

és plantejar un estudi descriptiu sobre l’aglomeració industrial a

la Comunitat Valenciana.


- 179 -

Al mateix temps, aquest estudi es planteja uns objectius

específics basats en els que ens havíem marcat per a la tesi (punt

1.3.1):

1- Estudiar una combinació d’indicadors estadístics útils per a

mesurar la concentració.

2- Quantificar la importància de les externalitats.

3- Buscar un àmbit geogràfic adient.

Alhora i a mesura que l’estudi descriptiu va avançant, hem anat

plantejant-nos nous objectius específics importants per aquest

estudi o per a futures línies d’investigació. Entre aquests

objectius específics del capítol, estarien:

4- L’anàlisi de l’evolució temporal dels indicadors de

concentració.

5- Mesurar la concentració industrial en diferents territoris, que

permeta identificar i analitzar l’existència de possibles clústers.

Els resultats presentats semblen confirmar la hipòtesi que

hi ha aglomeracions industrials i que quantifiquen com a

importants els efectes de les externalitats en la localització

empresarial, si bé cal assenyalar que els resultats són molt

heterogenis. El grau d’aglomeració detectat depèn 1) del sector

estudiat, 2) de l’indicador emprat i 3) de la desagregació

territorial utilitzada. Aquests tres factors són estudiats

mitjançant els tres primers objectius específics que ens havíem

plantejat:


- 180 -

- Estudiar una combinació d’indicadors estadístics:

La primera bateria d’indicadors estadístics emprada ha

estat formada pels anomenats indicadors de concentració i

aglomeració, composta pels índexs de Gini, Ellison-Glaeser i de

Maurel-Sedillot.

Observem que, per a l’indicador de Gini, la concentració

és molt més elevada que per als altres dos indicadors. Això

implica que bona part de la concentració produïda és fruit

d’economies internes en l’empresa (sobretot si l’anàlisi es

realitza en l’àmbit municipal), ja que E-G i M-S tenen la

peculiaritat d’aïllar les economies internes i, per tant, mostrar la

concentració geogràfica causada per les economies externes

(aglomeració).

L’aglomeració (o siga, la importància de les economies

externes) varia segons diferents criteris, un n’és l’indicador

emprat.

Observem que, si mesurem l’aglomeració amb l’índex

d’E-G, obtenim valors més alts en aquells sectors que

concentren l’activitat en territoris menys poblats, mentre que M-

S sobrepondera les indústries localitzades als territoris amb

major població.


- 181 -

- Quantificar la importància de les externalitats en els

diferents sectors

Respecte als sectors, ja hem assenyalat la diversitat de

resultats segons el sector que analitzem: en general, hem

comprovat que els sectors industrials tendeixen a una major

aglomeració que els sectors serveis. Dins dels més concentrats,

destaquen alguns dels típics clústers de la Comunitat Valenciana

i que implicarien una forta presència d’economies externes de

tipus intraindustrial (calcer, tèxtil, taulell...), però també alguns

sectors que presenten una forta concentració en territoris veïns a

la capital i que implicarien l’existència d’economies

interindustrials o tipus Jacobs (serveis financers, de transport o

indústries com l’electrònica i la informàtica, etc.).

L’aglomeració pot ser causada per una gran varietat i tipologia

d’externalitats.

- Recerca d’un àmbit geogràfic adient

També cal assenyalar les significatives i importants

discrepàncies en els resultats, que depenen de les diferents

desagregacions geogràfiques que utilitzem (municipis,

comarques o mercats locals de treball). S’observa com

l’aglomeració industrial es recull molt millor per la comarca que

pel municipi. Sembla evident que quan major siga l’àmbit

geogràfic de referència major serà l’índex de concentració. La

conclusió és que les economies externes d’aglomeració


- 182 -

sobrepassen el límit municipal i són millor recollides per entitats

geogràfiques d’àmbit superior com la comarca.

De totes maneres, els resultats a nivell comarcal no ens

semblen prou bons. La comarcalització valenciana no obeeix a

criteris funcionals, sinó polítics i històrics. Ens plantegem, com

a objectiu, cercar una desagregació territorial que sí responga a

criteris econòmics i funcionals i que puga servir com a

alternativa per estudiar la concentració geogràfica (o qualsevol

altre tema que relacione territori i economia).

La divisió feta per J. M. Casado del territori valencià en

mercats locals de treball ens sembla que compleix els requisits

formals necessaris i compta amb una àmplia tradició en altres

països. Aquesta es basa en els desplaçaments agregats d’anada i

tornada diaris al treball (commuting),. Els resultats semblen

confirmar la utilitat d’aquesta divisió territorial, ja que

aconseguim recollir millor els efectes de les economies externes

en la gran majoria d’indústries (sobretot les situades al voltant

de València on la comarcalització té menys sentit funcional).

Observem que les economies externes sobrepassen clarament

l’àmbit municipal i la seua influència arriba a les poblacions

properes amb les quals comparteix un mercat comú de treball.

Amb aquesta anàlisi, podem arribar a la conclusió que les

economies externes sí son molt importants per a la localització

dels diferents sectors, ja que més d’una quarta part de tots els

sectors presentaven una concentració elevada (percentatge que

arriba al 50% si sols tenim en compte els sectors industrials).


- 183 -

Una vegada confirmada l’existència i importància de les

aglomeracions industrials i una vegada plantejats els objectius

específics que ens havíem marcat al primer capítol de la tesi,

hem volgut plantejar dues qüestions importants:

- Analitzar l’evolució temporal dels indicadors

Seguint amb aquesta anàlisi, però fent uns petits canvis

en la base de dades, hem comparat la concentració que es

detectava el 1991 amb la de 2001. D’aquesta manera, hem pogut

constatar que la importància de les economies d’aglomeració ha

anat incrementant-se al llarg del període estudiat. L’estudi

temporal pot semblar escàs i una mica desfasat, però, de

moment, no estan disponibles més censos que compten amb les

dades pertinents. Simplement, volem deixar constància

d’aquestes dades i assenyalar la importància de continuar amb

aquesta línia de treball a mesura que vagen apareixent nous

censos.

- Identificar i analitzar possibles clústers

El treball ha de continuar utilitzant un segon conjunt

d’indicadors estadístics. Aquest segon conjunt d’indicadors ha

estat format pel quocient de localització (LQ) i pel coeficient de

localització estàndard (SLQ) i s’han emprat amb l’objectiu de

mesurar la concentració industrial als diferents territoris i, per

tant, d’identificar possibles clústers.


- 184 -

El quocient de localització ens obliga a establir un punt

de tall arbitrari a partir del qual considerar l’existència d’un

clúster. Amb un tall de LQ >3, trobem possibles clústers:

- En el sector 17 (tèxtil), tres MLL (Alcoi, Ontinyent i Canals) i

quatre comarques (Alcoià, Comtat, Vall d’Albaida i Canal de

Navarrés).

- En el sector 19 (calcer), tres MLL (Elx, Ontinyent i Villena) i

tres comarques (Baix, Alt i Mitjà Vinalopó).

- En el sector 55 (hostaleria), el MLL de Benidorm i,

lògicament, la comarca de la Marina Baixa.

- En el sector 26 (productes minerals no metàl·lics), els MLL de

Castelló, Onda, Morella, Vinaròs i Novelda (pel marbre) i les

comarques de l’Alt Palància, Plana Alta, Alcalatén, Baix

Maestrat, Alt Maestrat, Ports i Plana Baixa.

Davant la utilització de punts de tall arbitraris, el

quocient de localització estàndard identifica aquelles

localitzacions que presenten concentracions excepcionals, o

siga, residus estadísticament excepcionals amb un 5% de

confiança. De nou, trobem resultats consistents, tant amb les

comarques com amb els mercats locals de treball. D’aquests

resultats, destacaríem:

- En el sector 17 (tèxtil), possibles clústers als MLL d’Alcoi i

Ontinyent, també a les comarques del Baix Vinalopó, el Comtat

i la Vall d’Albaida.

- En el sector 19 (calcer), possibles clústers a les tres comarques

del Vinalopó que no són recollits pels MLL.


- 185 -

- En el sector 24 (indústria química) i 26 (altres productes

minerals no metàl·lics), possibles clústers en el MLL d’Onda i

en nombroses comarques de la província de Castelló (Alt

Palància, Plana Alta, Alcalatén, Baix Maestrat, Alt Maestrat,

Ports i Plana Baixa).

- En el sector 30 (maquinària i material elèctric) i en el sector 61

(transport marítim), concentracions fortes en el MLL de

València. A la comarca de València (que sols inclou la capital),

trobem concentracions dels sectors 65, 72 i 74 (institucions

financeres, informàtica i altres activitats empresarials).

- En el sector 65 (institucions financeres i d’assegurances),

concentració en el MLL d’Alacant (que es confirma a la

comarca de l’Alacantí).

- En el sector 55 (hostaleria), possible clúster en el MLL de

Benidorm i la comarca de la Marina Baixa.

- En el sector 70 (immobiliària), concentració molt alta en el

MLL de Torrevella i a les comarques de la Marina Alta i Baixa.

Aquests resultats són interessants en molts sentits. En

qualsevol cas, cal utilitzar l’argument de possible clúster amb

molta cura, ja que l’únic que hem detectat és una forta

concentració geogràfica de la mà d’obra. Per poder parlar de

clústers, caldrà fer una anàlisi molt més detallada i concreta que

permeta identificar relacions horitzontals i verticals entre

diferents agents econòmics i socials. Això requereix una

aproximació individual i una metodologia diferent (de caire


- 186 -

qualitatiu) que serà desenvolupada en un capítol posterior sobre

el primer dels sectors referits (el 17, tèxtil).

El tèxtil i el taulell (junt al calcer que no arriba, per poc,

al punt de tall requerit en l’anàlisi de MLL) són els dos clars

candidats de l’anàlisi per poder formar el típic clúster, ja que

presenten una localització molt acusada en territoris molt

especialitzats on es formen economies externes de tipus

intraindustrials; en canvi, les concentracions detectades en els

MLL d’Alacant o València responen a altres economies de

caire interindustrial o d’urbanització. Destaquen també les

concentracions d’hostaleria o d’immobiliària a Benidorm i

Torrevella, que estarien molt relacionades amb el turisme.

A banda de l’anàlisi dels resultats, de nou, cal destacar la

importància que tenen les desagregacions geogràfiques i

sectorials a l’hora d’obtenir uns bons resultats. Les comarques

s’adapten millor als sectors amb un expansió geogràfica més

limitada (com la indústria metal·lúrgica o de productes

metàl·lics de Sagunt); en canvi, en sectors com el taulell, apareix

clarament el clúster d’Onda, però aquest es dilueix en l’anàlisi

comarcal, ja que comprendria moltes comarques diferents. El

que sembla evident és que els resultats hagueren millorat molt

amb majors desagregacions sectorials (com el CNAE-3), però ha

sigut impossible trobar dades tan desagregades. El cas d’Onda

ens mostra, a més, com un sector com el tauleller acaba afectant

la concentració d’altres indústries amb què compta amb una

relació especial (en aquest cas, amb el sector químic).


- 187 -

Els resultats ens permeten confirmar la importància de la

concentració geogràfica i de les externalitats en la localització

de les empreses en general i de la indústria en particular. Ara bé,

per parlar de clústers, cal anar més enllà de la simple mesura de

la concentració. Cal valdre’s d’una anàlisi més detallada i

individual basada en mètodes qualitatius i que portarem a terme

en un capítol posterior.


- 188 -

El Sector del Textil i la Confecció

- 189 -

Capítol 4

El sector del tèxtil i la confecció 4.1 Introducció

Al capítol anterior, hem realitzat un exhaustiu estudi de

la concentració industrial a la Comunitat Valenciana i, en

apartats posteriors, validarem si aquesta aglomeració té

conseqüències sobre la rendibilitat i productivitat de les

empreses. Per fer-ho, ens centrarem en un sector concret: el

tèxtil.

L’objectiu d’aquest capítol és analitzar en profunditat les

característiques intrínseques del sector tèxtil i analitzar la

delicada situació actual per la qual travessa el sector.

Començarem l’apartat exposant les raons que ens han

portat a triar el sector del tèxtil i la confecció:

Es tracta d’un sector tradicional que travessa una

profunda crisi de competitivitat i que està portant-lo a un

replantejament de les seues estratègies competitives.

Es tracta d’un sector important dins de la indústria

valenciana en general i primordial en moltes comarques i

municipis.

Es tracta d’un sector caracteritzat per una forta

concentració geogràfica i molt estudiat com a paradigma

de clúster o de districte industrial.22

22 Es poden consultar Ybarra, (1991); Duch (1993); Santamaria, (1999) o

Tomàs (1999), etc.


- 190 -

Podríem assenyalar que hem triat el tèxtil per la seua

importància en moltes comarques i municipis valencians, per la

seua rellevància com a paradigma de sector concentrat i, per

últim, per la delicada situació que travessa. El tèxtil és un dels

sectors industrials més amenaçats per les noves condicions

competitives que comporta la globalització. De la forma com la

nostra indústria responga als nous reptes competitius potser

depenga la supervivència del nostre teixit productiu.

Una vegada justificat l’àmbit sectorial, volem justificar

l’àmbit geogràfic de l’estudi. L’objectiu és analitzar el sector

tèxtil en el mercat local de treball d’Ontinyent.

Hem assenyalat que el sector del tèxtil es caracteritza per

la forta concentració geogràfica de les seues empreses. La major

concentració a la Comunitat Valenciana se situaria en unes

poques comarques del nord d’Alacant (el Comtat i l’Alcoià) i

una comarca del sud de la província de València (la Vall

d’Albaida). Alguns treballs han analitzat aquest territori com un

tot, referint-s’hi com a comarques centrals valencianes (Golf i

al., 2005), valls industrials valencianes (Masià i al. 2004),

clúster de la Mariola (Cervera i al., 2001) o districte Alcoi-

Ontinyent (Puig, 2007). Es fa difícil utilitzar entitats

geogràfiques oficials (municipis, comarques o províncies) per

analitzar aquestes concentracions. Un dels objectius del capítol

anterior ha sigut justificar la utilització del concepte de mercat

local de treball per analitzar els nivells de concentració. Seguint


- 191 -

aquesta línia, focalitzarem l’estudi en el mercat local de treball

d’Ontinyent23.

Una vegada hem exposat l’objectiu i la justificació del

capítol, descriurem la seua estructura:

4.1 Introducció

4.2 Característiques del sector tèxtil

4.2.1 Tipus d’indústria

4.2.2 Classificació del tèxtil

4.2.3 El procés productiu del tèxtil de confecció

4.2.4 Trets conjunturals del sector

4.2.4.1 Acords internacionals

4.2.4.2 Els costos i la indústria tèxtil

4.2.5 La cadena de subministrament del tèxtil

4.3 Anàlisi del sector a diferents nivells

4.3.1 Canvis en el sector tèxtil a nivell mundial

4.3.2 Problemàtica del sector tèxtil als països desenvolupats

4.3.3 El sector tèxtil a Espanya

4.3.4 El sector tèxtil a la Comunitat Valenciana

4.4 El MLL d’Ontinyent i el tèxtil

4.5 Conclusions

23 Analitzarem aquesta elecció amb més profunditat al següent capítol.


- 192 -

4.2. Característiques del sector tèxtil

4.2.1 Tipus d’indústria

Cal englobar el sector tèxtil dins de les indústries

manufactureres tradicionals.

Les activitats manufactureres es poden classificar segons

la intensitat tecnològica, així com mostra la taula següent:

Taula 4.1 Classificació de les activitats manufactureres en funció de la

intensitat tecnològica:

Classificació de les activitats manufactureres en funció de la

intensitat tecnològica:

Indústries avançades Fabricació de

màquines d’oficina i

equips informàtics

Fabricació de

maquinària i material

elèctric

Fabricació de

material electrònic,

fabricació d’equip i

aparells de ràdio,

televisió i

comunicacions


- 193 -

Fabricació d’equip i

instruments

medicoquirúrgics de

precisió, òptica i

rellotgeria

Indústries intermèdies Indústria química

Indústria de la

construcció, de

maquinària i equip

mecànic

Fabricació de

vehicles de motor


materials de transport

Fabricació de

productes de cautxú i

matèries plàstiques

Indústries tradicionals Indústria de productes

alimentaris i begudes

Indústria tèxtil

Indústria de la confecció i

de la pelleteria

Preparació i acabat del

cuiro



- 194 -

suro

Indústria del paper

Edició, arts gràfiques



metàl·lics

Metal·lúrgia


metàl·lics

Fabricació de mobles,

altres indústries

manufactureres

Font: adaptat a partir de Myro i Gandoy (2003).

4.2.2 Classificació del tèxtil

Primer de tot, cal assenyalar que, dins del concepte

tèxtil, distingim tres grans segments:

- El tèxtil per a vestir.

- El tèxtil per a la llar.

- El tèxtil tècnic (on s’inclouen els tèxtils que no van destinats ni

per a vestir persones ni per a la utilització en habitatges).

Si volem una classificació més detallada, l’Institut

Nacional d’Estadística (INE), en la coneguda com a

Classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE-1993) i

publicada com a annex al Reial decret 1560/1992 de 18 de


- 195 -

desembre, classifica el sector tèxtil, (sector 17), en les següents

activitats: Taula 4.2 Classificació sectorial del sector 17 CNAE-93.

CNAE ACTIVITAT

17 Industria tèxtil

17.1 Preparació i filat de fibres

tèxtils

17.11 Preparació i filat de fibres de

cotó i les seues barreges

17.110 Preparació i filat de fibres de

cotó i les seues barreges

17.12 Preparació i filat de llana

cardada i les seues barreges

17.120

Preparació i filat de fibres de

llana cardada i les seues

barreges


pentinada i les seues barreges


pentinada i les seues barreges

17.14 Preparació i filat de fibres de lli

i les seues barreges

17.140 Preparació i filat de fibres de lli

i les seues barreges

17.15 Torçada i preparació de la seda,


- 196 -

torçada i textura de filaments

sintètics i artificials

17.150

Torçada i preparació de la seda,

torçada i textura de filaments

sintètics i artificials

17.16 Fabricació de fil de cosir

17.160 Fabricació de fil de cosir

17.17 Preparació i filat d’altres fibres

tèxtils

17.170 Preparació i filat d’altres fibres

tèxtils

17.2 Fabricació de teixits tèxtils

17.21 Fabricació de teixits de cotó i

barreges

17.210 Fabricació de teixits de cotó i

barreges

17.22 Fabricació de teixits de llana

cardada i barreges


cardada i barreges


pentinada i barreges


pentinada i barreges

17.24 Fabricació de teixits de seda


- 197 -

17.240 Fabricació de teixits de seda

17.25 Fabricació d’altres teixits tèxtils

17.250 Fabricació d’altres teixits tèxtils

17.3 Acabat de tèxtils

17.30 Acabat de tèxtils

17.301 Tenyit de tèxtils

17.302 Estampació de tèxtils

17.303 Altres acabats tèxtils

17.4

Fabricació d’altres articles

confeccionats amb tèxtils,

excepte peces de vestir

17.40




17.400




17.5 Altres indústries tèxtils

17.51 Fabricació de catifes i moquetes

17.510 Fabricació de catifes i moquetes

17.52 Fabricació de cordes, cordells,

fils d’empalomar i xarxes

17.520 Fabricació de cordes, cordells,

fils d’empalomar i xarxes

17.53 Fabricació de teles no teixides i


- 198 -

articles confeccionats amb

aquestes, excepte peces vestir

17.530

Fabricació de teles no teixides i

articles confeccionats amb

aquestes, excepte peces vestir

17.54 Fabricació d’altres articles

tèxtils

17.541 Fabricació de teixits extrets

17.542

Fabricació de teixits impregnats,

endurits o recoberts de matèries

plàstiques

17.543 Fabricació d’altres articles

tèxtils

17.6 Fabricació de teixits de punt



17.7 Fabricació d’articles en teixits

de punt

17.71 Fabricació de calceteria

17.710 Fabricació de calceteria

17.72 Fabricació d’altres articles en

teixits de punt

17.720 Fabricació d’altres articles en

teixits de punt

Font: annex al Reial decret 1560/1992 de 18 de desembre.


- 199 -

Dins d’aquesta classificació oficial, Puig, (2007), distingeix

dues grans línies de productes:

Productes intermedis o tèxtil de capçalera, que estaria

format per les filatures, teixits i teles per a teixits (codis

17.1, 17.2 i 17.3).

Productes finals que estarien formats pel tèxtil de la llar,

tèxtil tècnic i roba per a vestir interior i exterior (17.4,

17.5, 17.6, 17.7).

El consum de tèxtil:

L’any 2001 el consum de productes tèxtils a Espanya va ser

de 805725 tones i 14398 milions d’euros, repartits de la següent

manera:

Gràfic 4.1 Consum tèxtil en pes a Espanya.

Consum tèxtil en pes (2001)

23%

21%56%

Tèxtil industrialTèxtil llarVestuari

Font: Gavinet d’Estudis Econòmics (2003)


- 200 -

Gràfic 4.2 Consum tèxtil en valor a Espanya.

Consum tèxtil en valor

18%

14%

78%

Tèxtil-llarTèxtils industrialsVestuari

Font: Gavinet d’Estudis Economics (2003)

Segons Lleonart et al (2003) les previsions són que el

consum de tèxtils industrials mantinga els propers anys unes

taxes de creixement superiors al PIB; per contra en el consum de

textil de la llar la tendència és a mantindre uns nivells de

creixement semblants als del PIB i, per últim, en el consum de

vestuari la tendència sembla ser a mantindre creixements per

sota (en aproximadament un punt percentual) respecte al

creixement del PIB.

Si analitzem les dades de la darrera Enquesta de Presupostos

Familiars, trobem les dades següents respecte al consum de

vestit i calcer:


- 201 -

Taula 4.3 Despesa en vestit i calcer.

Despesa

total real

(milers

d’euros)

Distribució

percentual

(% de la

despesa

total)

Despesa

real

mitjana

per llar

(euros)

Despesa

real mijana

per persona

(euros)

Índex de

variació de la

despesa real

mitjana per llar

respecte a l’any

base (2001)

2001 20742’37 9’38% 1540’11 507’88 100

2002 21321’47 9’32% 1540’26 517’23 100’01

2003 21424’90 8’88% 1510’13 513’27 98’05

2004 22649’39 8’67% 1558’99 534’53 101’23

2005 24668’71 8’65% 1659’44 572’27 107’75

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de L’Enquesta Continuada de

Presupostos Familiars (INE).

Si aquest últim indicador “Índex de variació de la despesa

real mitjana per llar respecte a l’any base (2001)” el traguem a

preus constants de 2001, observarem els resultats següents:

Taula 4.4: Índex de variació de la despesa real mitjana per llar respecte a l’any base , a preus constants de 2001

2001 2002 2003 2004 2005

100 95’17 89’90 91’41 95’70

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de L’Enquesta Continuada de Presupostos Familiars (INE).


- 202 -

Una conclusió de totes aquestes dades seria que, tot i

l’increment en les xifres nominals de despesa en vestit i calcer,

estem observant una disminució de la despesa real a preus

constants i una continuada devallada en el percentatge de

despesa que suposa respecte a la despesa total. Aquestes xifres

ens porten a definir el mercat del vestit i el calcer com un mercat

de productes madurs.

La distribució de la despesa real total entre els diferents

grups de consum quedaria:

Gràfic 4.3 Distribució de la despessa entre grups de consum (2005)

Distribució de la despessa 2005

20,92

2,698,65

12,715,982,86

14,16

3,597,961,3411,13

8,01

Aliments i begudes no alcoholiques Begudes alcoholiques i tabacArticles de vestir i calçat Vivenda, aigua electricitatMobiliari, equipament de la llar Saluttransport ComunicacionsOci, espectacles i cultura EnsenyamentHotels, cafes i restaurants Altres bens i serveis

Font: Elaboració pròpia a partir de L’enquesta Continuada de Presupostos

Familiars (INE)


- 203 -

4.2.3 El procés productiu del tèxtil confecció:

A continuació es presentarà un esquema del procés

productiu del tèxtil-confecció. Naturalment el model pot variar

entre els diferents subsectors i empreses. No obstant, el procés

que es descriu il·lustra de manera general el procés productiu

tèxtil. Figura 4.1 El procés productiu del tèxti-confecció.



- 204 -

Els inputs:

Les fibres

La primera matèria del tèxtil és la fibra tèxtil. Cal assenyalar

l’estreta relació entre les fibres tèxtils i les indústries químiques,

ramaderes i agrícoles.

Les dimensions de les fibres està entre 10 i 400 mil·lèsimes

de mil·límetres de grossor i entre 10 i 400 mil·límetres de llarg.

Les fibres, segons la forma, les podem distingir en:

-Fibres contínues: seda, acetat, raió...

-Fibres discontínues: llana, cotó, fibrana...

En qualsevol cas, la distinció més habitual és entre fibres

naturals i no naturals.

Les fibres naturals es poden separar en fibres vegetals (cotó,

lli...) i animals (llana, seda...).

Les fibres no naturals es divideixen en artificials (acetat,

raió, fibrana viscosa...) i sintètiques (acríliques, poliamides, niló,

poliester, vinil...)

La diferència entre les fibres artificials i les sintètiques està en

el procés d’obtenció. Són fibres sintètiques les que s’obtenen

mitjançant la polimeració24 de monòmers orgànics (sobretot

derivats del petroli o el gas natural); les fibres artificials són les

24 La polimeració és una reacció química en la qual es combinen molècules

de monòmetres per formar polímers.


- 205 -

aconseguides mitjançant la transformació de polímers orgànics

naturals.

El 55% de les fibres utilitzades en la indústria tèxtil són

sintètiques. La fibra sintètica és subministrada per unes poques

multinacionals químiques.

Respecte al procés de transformació, distingim quatre grans

fases:

1- FILATURA

La filatura s’encarrega de transformar les diferents fibres

tèxtils en fil. Dins del procés de filatura, podem distingir

cardatge i pentinat, filat i tenyit del filat.

FIBRA→FIL

El fil és el resultat de la unió de multitud de fibres que són

sotmeses a torsió perquè queden unides unes amb altres i formen

un fil de gran longitud. Algunes de les fases més habituals són:

Cardatge i pentinat: les fibres es transportaran a les

màquines de cardatge, on es transformaran en una capa de fibra

uniforme. En aquesta fase, es produeix la primera neteja i

barreja de les fibres. Quan ix de la carda, la fibra s’ha convertit

en una cinta amb les fibres uniformement distribuïdes. A

continuació, es pentinarà successives vegades segons la qualitat

desitjada. El producte obtingut s’anomena metxa.


- 206 -

Filat: la metxa (cardada i pentinada) es redueix al grau de

finor convenient i s’hi dóna la tensió i torsió necessàries per a

obtenir la resistència i el calibre desitjats.

Bobinatge: el fil és enrotllat en tubs de cartró o de plàstic de

forma troncocònica. Cada volta del fil al tub rep el nom d'espira.

Les bobines poden ser tenyides o enviades a la teixidura.

Tenyit del filat: els carrets o bobines se sotmetran a un

tractament amb sosa càustica i detergents en màquines a pressió

(descru) que elimina les impureses. Les bobines posteriorment

són tenyides amb diferents colorants i auxiliars.

TEIXIDORIA o tissatge

És el procés que, partint del fil, s’encarrega de la fabricació

del teixit.

FIL→TEIXIT

El tissatge és l’operació de lligar els fils per formar un teixit.

Hi ha tres tipus fonamentals de teixits: el teixit pla o de calada,

els de gèneres de punt i els no teixits. El teixit pla consisteix en

uns lligaments formats per dues sèries de fils; les sèries formen

90º entre elles i s’enllacen per sobre i per sota una de l’altra

formant una tela. En els teixits de punt, el lligament està format

per un fil continu que s’enllaça amb ell mateix fent bucles. En el


- 207 -

cas dels no teixits, s’uneixen les fibres mitjançant un tractament

tèrmic.

Podem distingir les fases següents:

1- Operacions prèvies al tissatge

L’ordit, l’encolatge i el passat i la nuada són les operacions

prèvies abans de poder teixir el fil per obtenir la tela de roba.

• L’ordit. Aquesta operació consisteix a reunir una sèrie de

fils ordenats, plegats de manera paral·lela i amb una

llargada preestablerta damunt d’un o de diferents

plegadors. La màquina que s’utilitza per reunir els fils és

l’ordidor, el qual consta bàsicament d’una fileta i d’un

capçal plegador.

• L’encolatge. Quan els fils són sotmesos als

encreuaments per efectuar el lligament, s’hi es

produeixen grans fregaments que poden portar al

trencament del fil. Per evitar-ho, el fil és impregnat

d’una pel·lícula de cola que li dóna més resistència. La

màquina que es fa servir per encolar el fil rep el nom

d’encoladora.

• El passat i la nuada. L’operació de passar consisteix a fer

passar cada fil del plegador d’ordit a través dels diferents

dispositius del teler. La nuada és el procés de lligar els

fils d’un plegador amb els del final de l'altre.

2- El teixit de la tela

Una vegada fetes les operacions prèvies, és el moment

de fer el lligament dels fils per formar la tela.


- 208 -

La manera tradicional de teixir ha sigut mitjançant del

teler.

Teler: al bastiment del teler, se situen dos grans rodets:

el primer és el que conté l’ordit, que es desenrotlla

progressivament per després intercalar-hi, en sentit

horitzontal i reiteradament, un fil que constitueix la trama;

l’altre rodet o plegador, situat a la part anterior, rep i enrotlla

la tela que es va formant. La intercalació de la trama

s’aconsegueix alçant alternativament, amb el lliços, el fil de

l’ordit de manera que formen un angle díedre. Per aquesta

obertura, anomenada calada, passa o bé la llançadora, que

diposita la trama o passada als telers convencionals, o bé la

pinça, projectil o dispositiu adequat a les modernes

màquines de teixir.

La tecnologia moderna aconsegueix arribar a velocitats

superiors a 450 passades per minut i, en algun cas, les

màquines de teixir amb inserció de trama per sistema

hidràulic (una gota d’aigua a pressió s’encarrega de

desplaçar la trama d’un costat a l’altre del teler) permeten

teixir filaments continus a velocitats superiors a 950

passades per minut.

El gènere de punt

Els anomenats gèneres de punt, calceteria o tricot,

aconsegueixen l´estructuració dels teixits sense la utilització

del teler. El gènere de punt consisteix a enllaçar un o més

fils per formar-ne bucles mútuament encadenats. Les


- 209 -

màquines de tricotar operen amb agulles, passadors i platines

amb les quals es fan minucioses operacions que imiten la

labor manual del ganxet.

Les modernes màquines circulars de gènere de punt, de

gran producció (en alguns casos, més d’un metre per minut),

fabriquen teixit tubular continu, amb múltiples aplicacions.

ACABATS:

Es denominen generalment tinys, aprestos i acabats. Són un

conjunt d’operacions físiques, químiques i mecàniques fetes

amb els teixits per eliminar els defectes, canviar-hi l’aparença

exterior i, en ocasions, afegir qualitats funcionals al teixit, com

tractaments antiarrugues o d’impermeabilització. Pot realitzar-se

a continuació del tissatge o en fases anteriors (com ja hem

assenyalat en la fase de filatura).

Podem distingir tres fases:

- Blanqueig: s’elimina el color no desitjat d’algunes fibres

per preparar-les per a l’etapa de tenyit.

- Tenyit: la tintura o tenyida dels teixits consisteix a acolorir

el material tèxtil (fibra, filatura o teixit) per immersió en un

bany que continga una dissolució de substància colorant que

n’impregne totalment el teixit que s’hi submergeix.

Actualment, els laboratoris químics proporcionen els

colorants que s´utilitzen en la indústria. Alguns es fixen

directament a les fibres i, per aquest motiu, s’anomenen


- 210 -

substantius; d’altres, anomenats adjectius, només s’adhereixen a

les fibres gràcies a una altra substància anomenada mordent.

Els últims avenços tecnològics han donat com a resultat

l’obtenció sintètica de colorants. L’estructuració molecular

d’aquestes substàncies s’orienta cap a la consecució de la unió

de dos grups atòmics: el cromòfor, portador de les

característiques tintòries i el cromogen, portador del color. En el

si de l’estructura molecular del colorant sintètic, s’han resolt els

dos problemes principals que ha d’afrontar la tecnologia de la

tintura: l’acoloriment i la seua fixació.

- Estampació: consisteix en la impressió de dibuixos sobre

la superfície dels teixits. Les modernes màquines d’estampació

operen de manera contínua: el teixit cru (color natural) passa per

un gran tambor giratori juntament amb un altre teixit que actua

de coixí; al voltant del tambor, estan col·locats els cilindres

gravadors, cada un dels quals porta el corresponent cilindre per

tenyir submergit, a mitges, en un recipient que conté la

substància colorant.

Cal preparar prèviament els clixés de coure amb els

respectius dibuixos d’impressió aconseguits per fotogravat, així

com la composició dels diferents colors convenients per a cada

estampació. Les teles estampades requereixen una fixació del

colorant abans de l’acabament (vaporatge).

- Acabat final: inclou tota una sèrie d’operacions químiques

i mecàniques per donar les especificacions finals desitjades. Per


- 211 -

exemple, es busca evitar l’encoiximent de les teles i prolongar la

fixació dels tints.

Modernament, s’ha incorporat els tractaments tèxtils basats

en la impregnació amb compostos resinosos. Amb aquests

productes, s´aconsegueixen teles que repel·leixen la brutícia i la

humitat, resistents a les arrugues i altres característiques

funcionals.

CONFECCIÓ

És el procés que transforma el teixit en el producte final.

Aquest és l’últim pas de l’elaboració de les peces de vestir. En

termes generals, la confecció inclou quatre etapes: el disseny, la

precostura, la costura i l’acabat.

Les eixides (outputs)

Hem vist, en apartats anteriors, algunes de les classificacions

dels productes del tèxtil de confecció. Una de les més senzilles

consisteix a dividir el tèxtil en:

- Tèxtil per a vestir,

- Tèxtil per a la llar,

- Tèxtil tècnic.


- 212 -

4.2.4 Trets conjunturals del sector

Per donar unes xifres, (extretes del Pla de competitivitat del

tèxtil, 2005), direm que el conjunt del sector tèxtil suposa el

5,5% del valor afegit de la indústria valenciana, que dóna treball

a 38.000 treballadors (el 9’3% del treball industrial) i que està

format per unes 2000 empreses. Aquest mateix informe reconeix

un context de canvi i una conjuntura desfavorable que està

reflectint-se des de 2001 en el tancament de moltes empreses, la

disminució de la mà d’obra i la caiguda de les exportacions.

El sector del tèxtil està en una etapa de canvis i reptes molt

importants25 que provenen en gran part pel procés de

globalització econòmica que estem vivint.

Els darrers anys s’ha incrementat la competència per la

incorporació al mercat de les empreses de nous països

competidors, que podem atribuir a dos fets diferents:

-Per una banda, tenim els efectes de l’ampliació de la UE a

nous països i que suposa un increment del 23% en el treball

europeu emprat en el sector tèxtil i de la confecció. El comerç

tèxtil d’Espanya, amb els nous socis, és momentàniament poc

intens, ja que el 2002 representava l’1’4% de les importacions i

el 2,8 de les exportacions (CITYC, 2004). A mitjan termini, el

panorama pot canviar per tres raons (Canals, 2003): la primera 25 De totes maneres, cal recordar que el sector tèxtil ha sofert incomptables

crisis, com la de 1975 a 1985 o la més recent, de 1993 a 1995, on es van

perdre el 10% dels llocs de treball en només dos anys.


- 213 -

és una ampliació del mercat europeu de destinació per als

nostres productes, la segona són les possibles conseqüències

dels ajustos en el repartiment dels fons estructurals, i la tercera,

però la més dramàtica, podria ser una tendència a la

relocalització de la producció tèxtil a Europa aprofitant els

costos laborals relativament baixos d’aquests països (sobretot

Polònia, República Txeca, Romania i Hongria). En qualsevol

cas, l’informe del Consell econòmic i social (2004) que

avaluava els efectes de l’ampliació sobre l’economia espanyola

oferia una visió prou optimista d’aquest fet.

-Molt més greus i importants semblen les conseqüències de

la desaparició de les quotes quantitatives a la importació en

2005 per la liquidació de l’Acord multifibres signat a la Ronda

Uruguai del GATT i que va ser substituït pel nou Acord sobre

tèxtil i confecció de l’Organització Mundial del comerç (signat a

Marràqueix el 1994)26. Aquest acord preveia la progressiva

eliminació de les restriccions no tarifàries en un termini de deu

anys. Amb aquest nou marc competitiu, estem observant un

increment espectacular de la competència asiàtica: sobretot de la

Xina, Pakistan i l’Índia i en menor mesura de Turquia i del

Marroc. Les importacions de tèxtil provinents del continent

asiàtic han passat del 26,7% el 2000 al 43,3% el 2005. En el cas

concret de la Xina, s’ha convertit en el primer proveïdor de

26 Al punt següent, fem un repàs als canvis en política comercial que estan

afectant el tèxtil.


- 214 -

tèxtil dels mercats valencians i espanyols (i ha desbancat el

tradicional líder que era Itàlia). Les conseqüències no sols han

estat des del punt de vista de les importacions, la forta

competència està darrere d’una caiguda de les exportacions que,

en el mateix període, han disminuït en quasi un 30%. De fet, la

Comissió europea ja va advertir en el seu informe de 2004 sobre

els efectes de la liberalització en determinades regions i posava,

com a exemple, que una tercera part dels treballadors empleats

al tèxtil català podien perdre la feina. La situació s’ha agreujat

per l’actual tipus de canvi euro, dòlar i iuan, que ha encarit els

productes europeus més d’un 60% enfront de les mercaderies

xineses, i un 30% enfront de l’àrea dòlar.

4.2.4.1 Acords internacionals sobre el tèxtil

El 1962, se signen els Long Term Arrangement Regarding

International Trade in cotton textiles (LTA), que fou el primer

intent de posar ordre en el comerç internacional de tèxtils. El

1974, són substituïts pels Multi-Fiber Agreement (MFA) dins

dels acords del GATT i que constituirien el marc normatiu

internacional durant vint anys (fins el 1994).

En 1994, se signen a Marràqueix els Agreement on Textile

and Clothing (ATC) sota els auspicis d’una nova ronda del

GATT. Aquest nou acord establia l’eliminació gradual de les

quotes a la importació aplicades sobre el tèxtil a partir d’un

calendari establert per a un període de deu anys:


- 215 -

Taula 4.5 Fases de l’eliminació de les quotes.

Data

Percentatge del

volum físic total on

s’eliminaven les

quotes

Percentatge

acumulat on

s’eliminaven les

quotes

Fase 1 1-1-1995 16% 16%

Fase 2 1-1-1998 17% 33%

Fase 3 1-1-2002 18% 51%

Fase 4 1-1-2005 La resta 100%

Font : ATC, article 2, paràgrafs 6 i 8.

Tal i com establia el calendari, les quotes a la importació van

ser eliminades completament el 2004 pels acords ATC. No

obstant, continua vigent un sistema de tarifes que fa de vital

importància els acords regionals o bilaterals.

Així, els Estats Units tenen signats acords regionals que

permeten la importació de productes tèxtils i de confecció lliures

de taxes amb els països de la NAFTA (North America Free

Trade Agreement, 1994), la CBPTA (Caribean Basin Trade

Partnership Act, 2000) i l’AGOA (African Growth Opportunity

Act, 2000).

La UE té acords semblants amb els països veïns i els països

menys desenvolupats, i destaquen tres acords: l’Euro-

Mediterranean Partnership, l’Acord d’estabilització i associació

amb les nacions dels Balcans i la iniciativa Everithig but Arms

(2001), (apèndix tema 4).


- 216 -

Tot i la desaparició de bona part de les barreres comercials i

el gran nivell d’integració i globalització assolit en un mercat

com el tèxtil, aventurar la mort de les distàncies no deixa de ser

una exageració (Anderson i Wincoop, 2004). Els costos del

comerç encara són grans i importants, ja que resten els costos de

transport, de distribució local, els problemes administratius i

burocràtics, etc. Els països no desenvolupats han de treballar per

reduir costos i traves burocràtiques si volen guanyar

competitivitat internacional.

En aquest nou marc competitiu, adquireixen importància les

polítiques comercials regionals i bilaterals, ja que la fi de les

quotes ha suposat una disminució de l’interès per eliminar les

tarifes comercials.


- 217 -

4.2.4.2 Els costos i la indústria tèxtil:

La consultora internacional Werner International (2007) ha

publicat recentment la següent taula comparativa de costos

laborals: Gràfic 4.3 Taula comparativa de costos laborals mundials a la indústria tèxtil

Cost de la mà d'obra a la indústria tèxtil

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Suïssa

Bèlgica

Alemanya

Àustria

Regne UnitJapó

França

Itàlia

Irlanda

Austràlia

USAEspanya

Grècia

Israel

Corea del Sud

TaiwanPortugal

Hong Kong

Rep. Txeca

Polònia

EstòniaLituània

Eslovàquia

Brasil

Argentina

TurquiaMarroc

Mèxic

Colòmbia

Perú

Tunísia

TailàndiaBulgària

Malàisia

Egipte

Xina (costa)

ÍndiaIndonèsia

Xina (interior)

Vietnam

Pakistan

Bangladesh

US$/Hora d'operari


- 218 -

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de Werner International

(2007)

La Werner Labor Cost Comparison cobreix tots els sectors

primaris industrials, com la filatura, el tissatge i l’estampació. El

tall i la costura no formen part d’aquesta comparació. Aquest és

el primer estudi realitzat després dels acords multifibra.

Observem que els països més desenvolupats tenen costos

laborals de més de 20 dòlars l’hora, Espanya tindria un cost

laboral d’uns 15$ i els països de l’est d’Europa estarien sobre els

5$. Ara bé, les diferències abismals es donen amb els països

asiàtics, que presenten costos laborals al voltant del dòlar l’hora

(fins i tot menors en alguns països).

Espanya continua tenint un cert avantatge competitiu quant a

salaris respecte als antics socis comunitaris (excepte els

habituals Grècia i Portugal), però triplica els costos laborals dels

nous socis comunitaris. Ara bé, la veritable competència són els

països asiàtics, que produeixen amb costos laborals almenys

quinze vegades inferiors. Aquesta dada, junt a la forta

disminució de les barreres comercials, explica la forta crisi de

les indústries tradicionals, entre elles la tèxtil.


- 219 -

L’estudi també ofereix una evolució per zones geogràfiques: Gràfic 4.4 Variacions costos laborals en moneda local

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

E-E W-E S-AM ASIA MEDIT N-AM

Canvis en els costos laborals 2002v2007 en moneda local

Gràfic 4.5 Variacions costos laborals en moneda US$

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

E-E W-E S-AM ASIA MEDIT N-AM

Canvis en els costos laborals 2002v2007

en US$


- 220 -

E-E: Europa de l’Est

W-E: Europa Occidental

S-AM: Sud-Amèrica

Asia

Medit: Turquia, Marroc i Tuníssia

N-AM: Nord Amèrica

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades de Werner International (2007)

El cost laboral als països d’Europa de l’est sí està

incrementant-se com a conseqüència de la seua incorporació a la

Unió Europea. Veiem, no obstant, que els països asiàtics, tot i el

creixement econòmic, estan mantenint uns augments dels costos

laborals similars a la resta de zones geogràfiques. També queda

molt clar com l’apreciació de l’euro respecte al dòlar ha agreujat

el problema dels costos laborals europeus.

Com hem indicat, el cost en la indústria de la confecció és

molt més difícil de determinar i comparar, ja que la indústria

està molt més fragmentada i presenta fortes fluctuacions, fins i

tot dins de la mateixa regió. A més, l’economia submergida està

molt més present. Un dels pocs treballs al respecte és el de

Jassin-O’Rourke Group per a dades de 2002:


- 221 -

Taula 4.6 Cost de l’hora en la indústria de la confecció.

País Cost laboral per hora en la

indústria de la confecció

Indonèsia 0,27$

Índia 0,38$

Bangladesh 0,39$

Pakistan 0,41$

Xina (interior) 0,68$

Xina (costa) 0,88$

Egipte 0,77$

Mèxic 2,45$

USA 8,89$

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Jassin-O’Rourke group (2002).

En aquest treball, no hi ha referències a països europeus,

però sabent que els costos laborals nord-americans són similars

als europeus (segons la taula anterior, una mica superiors als

espanyols i una mica inferiors als italians o francesos), podem

observar diferències semblants (si no superiors) a les de la taula

anterior. El cost laboral en la confecció és als Estats Units 10

vegades més car que a la part costera de la Xina, 13 vegades

més que a la zona interior de Xina i 23 vegades més car que a

l’Índia.

En uns sectors tan intensius en mà d’obra com el tèxtil i la

confecció, podem fer-nos una idea de com el costos laborals


- 222 -

estan influint en la pèrdua de competitivitat internacional del

tèxtil que localitza la producció als països desenvolupats.

4.2.5 La cadena de subministrament del tèxtil

La indústria tèxtil i de la confecció presenta unes

característiques molt variades quant a l’ús del capital i el treball,

cosa que dificulta tipificar una cadena de subministrament.

Audet (2004), en un treball per a l’OCDE, distingeix quatre

segments dins de la cadena:

Fibres naturals: la preparació de fibres naturals inclou diferents

activitats agrícoles o ramaderes.

1- Tèxtils : la preparació dels productes tèxtils a partir de

les fibres naturals o artificials inclou activitats

manufactureres on les innovacions tecnològiques han

suposat grans avenços tècnics i de productivitat.

2- Confecció: la preparació d’articles confeccionats també

suposa activitats manufactureres. En una primera fase

prèvia que inclouria diferents aspectes com el disseny o

el tall sí s’han incorporat importants avenços

tecnològics, però, en les fases de producció, es mantenen

processos molt intensius en treball i tècniques similars a

les emprades el segle passat.

3- Venda: les estructures de venda han variat molt els

darrers anys, amb la desaparició de les tradicionals

fronteres entre venedors i productors. Les vendes del


- 223 -

tèxtil i la confecció s’han concentrat en grans cadenes

distribuïdores que operen a nivell internacional i que

exerceixen gran influència sobre tota la cadena de

subministrament.

4.3. Anàlisi del sector tèxtil a diferents nivells

4.3.1 Canvis en el sector tèxtil a nivell mundial

El model tèxtil mundial està en ple procés de transformació

des del 2004. Abans de l’abolició de les barreres comercials,

existia un comerç tèxtil fragmentat (OCDE 2004). Els països

amb salaris més baixos s’especialitzaven en les primeres fases

de la cadena de producció tèxtil (per exemple, en la producció

de primeres matèries pretallades), mentre que els països

desenvolupats es limitaven a finalitzar la producció i distribuir-

la.

En l’actualitat, estem vivint un canvi en el model tèxtil

mundial, amb l’aparició de tota una sèrie de països en

desenvolupament molt competitius que estan creant potents

clústers tèxtils que abasten tota la cadena de producció tèxtil.

Sembla que avancem cap a un model on produeixen els països

en desenvolupament i comercialitzen els països desenvolupats.

En qualsevol cas, aquesta visió podria pecar de simplista. La

transformació del model està afectant diferents aspectes de la

cadena de subministrament del tèxtil de confecció. Audet (2004)


- 224 -

assenyala els següents canvis, tendències i ajustos en cada una

de les quatre fases de subministrament:

1- Fibres naturals:

La tendència és a una major demanda de fibres naturals en

els tèxtils per a la confecció i a una menor demanda de fibres

naturals en les aplicacions tèxtils no relacionades amb la

confecció (on creix la demanda de fibres artificials).

La demanda de fibres naturals està canviant, ja que

tradicionalment eren produïdes per països en desenvolupament i

demanades per països desenvolupats. El trasllat de la producció

tèxtil cap a països en desenvolupament està traslladant la

demanda de fibres cap aquests països (fonamentalment Xina i

Índia).

La demanda futura també estarà molt marcada pels acords

comercials que se signen properament en l’Organització

Mundial del Comerç.

2- Tèxtil:

El desmantellament dels acords sobre tèxtil i confecció

(ATC) ha suposat l’aparició de forts clústers tèxtils als països en

desenvolupament més competitius. Entre tots aquests països,

està destacant la Xina, que està incorporant equips de producció

moderns i competitius que milloren ràpidament la productivitat i

qualitat dels seus tèxtils. Això està beneficiant molt la indústria

de la confecció xinesa, que està podent aconseguir proveïdors


- 225 -

locals competitius i de qualitat, la qual cosa incrementa la

competitivitat de la indústria de confecció local.

Gràfic 4.6 Importacions de maquinària de tèxtil i confecció

Importacions de maquinària tèxtil i de Confecció

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

7000

1990

.92

.93

.94

.96

.98

.20

00.20

02.20

03.

US$

mili

ons

UE

Xina

Resta Àssia

Europa Est i Turquia

Amèrica del Sud iCentral

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ OCDE 2004.

La indústria tèxtil s’ha convertit en una indústria intensiva

en capital, on la competitivitat depèn de l’ús de nous materials

desenvolupats per la indústria química o de maquinària de nova

generació produïda per la indústria mecànica. La competitivitat

tecnològica de la indústria tèxtil depèn de l’habilitat per adoptar

nous productes i processos desenvolupats fora de la pròpia

indústria tèxtil.

El creixement dels fluxos de bens i de factors a escala

mundial està accelerant el procés de transferència tecnològica i


- 226 -

fent desaparèixer la “bretxa” tecnològica que tradicionalment ha

existit entre països desenvolupats i en desenvolupament.

Gràfic 4.7 Inversió estrangera en la indústria tèxtil xinesa

0

10002000

3000

4000

50006000

7000

1999. 2001. 2003. 2005est

Inversió estrangera en la indústria tèxtil i de la confecció xinesa

Nº de projectes

Valor dels contractes(US$)

Font: Werner 2006

3- Confecció:

Els països en desenvolupament tenen un avantatge

competitiu clar en els seus baixos salaris, en una indústria molt

intensiva en treball. Ara bé, el factor temps, la proximitat al

consumidor, poden jugar un paper molt important en una

indústria molt competitiva.

La indústria tèxtil dels països desenvolupats pateix la forta

competència asiàtica que els obliga a reestructurar la seua


- 227 -

estratègia competitiva i dirigir-se cap als processos més avançats

i cap a estratègies més diversificades.

Els països en desenvolupament tenen l’avantatge competitiu

en els processos de fabricació, però aquest avantatge competitiu

no es trasllada necessàriament a tota la cadena tèxtil, que inclou

molts aspectes relacionats amb els serveis. Controlar de manera

eficient tota la cadena tèxtil implica aspectes com el disseny, la

logística, el control de la qualitat, la protecció dels drets

intel·lectuals, la venda, etc. Els països desenvolupats han de

traslladar les seues funcions des dels processos merament

productius fins a les activitats més avançades i que aporten

major valor afegit.

També cal assenyalar que, als països desenvolupats, la

tendència en la despesa de productes tèxtils és decreixent. El

tèxtil de confecció és un mercat molt madur, amb una tendència

cap a una major demanda de productes per a l’esplai, de marca i

amb molt de disseny. En aquest sentit, els països en

desenvolupament suposen una gran oportunitat, uns mercats no

tan madurs, molt poblats i amb ràpids creixements econòmics.

4- Les cadenes de distribució:

Les vendes del tèxtil i la confecció estan cada vegada més

concentrades en unes poques organitzacions de gran volum.

Aquestes grans multinacionals estan localitzades als principals

països consumidors i tendeixen a oferir productes de marca,

molt segmentats i especialitzats. Són organitzacions


- 228 -

multinacionals que exporten els seus models d’èxit arreu del

món.

Aquests grans grups de vendes recullen informació sobre les

darreres tendències en estils i gustos i les incorporen ràpidament

als seus catàlegs. La indústria tèxtil i de la confecció cada

vegada està més lligada a aquestes grans corporacions. Cercar el

contacte entre les indústries tèxtils i els grans distribuïdors és

absolutament necessari per competir en el mercat actual.

Les vendes d’aquestes grans distribuïdores depenen en bona

mesura de la seua marca. Qualsevol informació que poguera

malbaratar el bon nom de la marca hi seria molt perjudicial.

Això implica que busquen proveïdors fiables quant a

comportaments ètics en camps com l’explotació laboral,

mediambientals, etc. Les indústries i clústers tèxtils de països en

desenvolupament que desitgen treballar en segments mitjans o

alts del mercat hauran d’anar amb compte en aquests temes.

El model actual sembla anar cap a un model basat en la

producció en països en desenvolupament i la venda en països

desenvolupats, però molts d’aquests països en desenvolupament

estan convertint-se en mercats molt atractius, on les vendes

s’incrementen ràpidament. Per altra banda, sembla qüestió de

temps que els països asiàtics desenvolupen les seues pròpies

cadenes de distribució i completen d’aquesta manera el control

total de la cadena de subministrament del tèxtil confecció.


- 229 -

4.3.2 Problemàtica del sector tèxtil als països desenvolupats

4.3.2.1 Dades de la Unió Europea

Segons les dades d’Euratex, presentades a l’Assemblea

general de 2007, considerant una EU de 27 països, hem

d’estimar les dades següents respecte a la indústria tèxtil i de la

confecció per a finals del 2006.

- La facturació assoleix més de 205,3 billions d’euros, amb

un increment de l’1,3% sobre l’exercici anterior.

- La mà d’obra emprada en el sector supera els 2,6 milions

de treballadors (un 4,9% menys respecte a l’any anterior).

- El nombre d’empreses supera els 186.000 (11.000 menys

que un any abans, la qual cosa representa una disminució del

5,7%).

- Les exportacions fora de la UE representen el 21% de la

facturació total, s’incrementen un 8,8% respecte a l’any anterior

i superen els 38.700 milions d’euros.

- Les importacions superen els 81.000 milions d’euros i

s’incrementaren en un 11,5%.

Dins de la UE, Espanya ocupa la cinquena posició com a

productor, darrere d’Alemanya, Itàlia, Regne Unit i França.

Els principals països dels quals la UE importa tèxtil són:


- 230 -

Taula 4.7 Principals països dels quals la UE importa tèxtil.

Valor en € Percentatge de les

importacions totals

Xina 5.071.174.150 23,8%

Turquia 3.253.928.760 15,3%

Índia 2.202.133170 10,3%

Font: elaboració pròpia a partir de dades d,Euratex.

Els principals països als quals la UE exporta tèxtil són: Taula 4.8 Principals països als quals la UE exporta tèxtil.

Valor en € Percentatge sobre el

total

USA 2.667.849.060 11,8%

Turquia 1.693.614.570 7,5%

Tunísia 1.352.148.680 6%

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Euratex.

L’evolució de la balança comercial, el 2006, ha vingut molt

marcada per tres fets:

- L’abolició del sistema de quotes.

- El clima econòmic positiu als països de la UE.

- L’evolució negativa del tipus de canvi euro / dòlar americà.

La balança comercial del tèxtil i de la confecció a la UE-25

ha assolit un dèficit de 42,5 bilions d’euros (un 15,8% més que

l’any anterior).


- 231 -

Taula 4.9 Dèficit comercial de la UE en tèxtil i confecció.

Dèficit comercial del tèxtil i la

confecció. UE-25 Bilions €

2003 31,1

2004 33,0

2005 36,6

2006 42,5

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Euratex.

Cal assenyalar que els nous membres de la UE han tingut un

superàvit comercial tèxtil de quasi 800 milions d’euros en el

2006 amb els països extracomunitaris. Des de 2004, aquests deu

països han incrementat el pes en les exportacions

extracomunitàries, des del 7,7% fins al 9%. Quan

s’introduïsquen les dades de Bulgària i Romania, aquesta

tendència s’accentuarà.

Una anàlisi de les exportacions ens indica que el primer

mercat (els USA) ha tingut un lleugera disminució respecte a

l’any anterior (-1%), s’han incrementat molt les exportacions a

Amèrica Llatina (Mèxic sobretot) i Rússia.

Cal assenyalar el gran increment de les importacions

asiàtiques, amb increments anuals de dos dígits en països com

Bangladesh, Vietnam, Filipines, etc. Tot i que el líder de les

importacions ho és cada vegada més la Xina, es detecta una

tendència a mantenir el volum físic de les importacions tèxtils

xineses, però amb un important increment del valor monetari.


- 232 -

Sembla que les importacions xineses tenen cada vegada un

major valor afegit, cosa que comporta un major valor monetari.

De fet, els preus de les importacions xineses s’incrementaren, en

un any, un 13%, mentre que el total de les importacions de fora

de la UE va pujar un 3%.

Articles de Xina importats per la UE

Creixement el primer trimestre de 2005. Taula 4.10 Principals articles tèxtils importats de la Xina.

Articles Milions % increment

Jerseis 65,02 534%

Pantalons d’home 104,19 413%

Teixits de lli 2.348 257%

Bruses 21,92 186%

Calces i calcetins 73,41 183%

Samarretes 150,66 164%

Abrics de dona 11,96 139%

Sostenidors 44,22 63%

Font: Comissió Europea 2005.


- 233 -

4.3.2.2 El sector tèxtil a la Unió Europea i a altres països

desenvolupats. Un debat

La indústria tèxtil és alhora un exemple d’indústria

internacionalitzada (Buxey, 2005) i un exemple d’indústria molt

localitzada i concentrada en determinats territoris.

És una indústria que tendeix a relocalitzar-se als països amb

sous baixos perquè és molt intensiva en mà d’obra i els seus

productes són fàcils de transportar, però, alhora, és una indústria

que depèn molt dels punts de venda i de la moda, la qual cosa

suposa un argument a favor de localitzar-se prop dels mercats.

De fet, com assenyalen Abernathy i al. (2006), la

supervivència de la indústria tèxtil a ciutats com Nova York o

Los Ángeles confirma la importància de característiques

competitives que van més enllà de la tradicional anàlisi de

localització cost-qualitat. Aquests nous factors inclouen des de

la diversitat de productes, als serveis postvenda, els contactes

directes amb els punts de venda, etc.

Les raons que porten moltes empreses tèxtils a deslocalitzar la

producció a països en desenvolupament provenen de la

comparació de costos entre alguns factors com el treball, el

capital o altres inputs, així com altres canvis en els transports,

les assegurances, etc. (Abernathy, 2004). Junt aquests factors,

cal assenyalar les modificacions tarifàries i d’aranzels dels

darrers anys.


- 234 -

Davant aquesta perspectiva, Lane i Probert (2004) assenyalen

que les dues possibles estratègies de les indústries tèxtils

europees (estudien la indústria britànica i l’alemanya) passen per

:

1- Deslocalitzar la producció a països amb salaris

més baixos.

2- Adaptar la producció i l’estratègia de mercat al

nou entorn competitiu.

Aquesta segona estratègia tracta de buscar activitats amb un

major valor afegit, fet que passa per diferents actuacions com:

- Buscar nínxols de mercat molt especialitzats, amb productes

de menor producció i venda, però de major valor afegit i

rendibilitat.

- Productes de resposta ràpida. Cal integrar-se en el sector de

la distribució i avançar-se a les tendències, donar una resposta

immediata a les necessitats de productes.

- Oferir un paquet de serveis complet. Enfront d’empreses que

subcontracten en l’estranger la producció, un avantatge de

l’empresa local és oferir serveis de transport, magatzematge dels

productes i finançament.

- Innovació. La innovació i creativitat requereixen una

proximitat al client i al mercat.

- Donar una imatge de marca: cal desenvolupar marques que

no facen el producte tan dependent del preu.

- Els punts de venda. Una possible solució fóra convertir-se en

venedors, desenvolupar la pròpia xarxa de punts de venda.


- 235 -

Abedecassis-Moedas (2007), planteja aquesta mateixa

dicotomia per a la indústria britànica, però considera que totes

dues estratègies no són excloents, sinó complementàries. La

deslocalització no té per què suposar la fi de la indústria tèxtil

britànica, només una transformació on les activitats de menor

valor afegit es deslocalitzaran i les de major valor afegit

continuaran operant a l’interior del país, prop del mercat final. A

conclusions semblants estan arribant diferents estudis sobre la

indústria tèxtil en països desenvolupats, com Buxey, (2005),

referent a Austràlia, Gullstrant, (2005), referent a Suècia o

Bilalis, (2006), referent a França i Alemanya. Aquest últim

treball afirma que la indústria tèxtil europea ha de fer un esforç

per millorar els seus sistemes de gestió i per reduir els costos

productius27. Les claus de la competitivitat són l’adaptabilitat,

l’ús de tecnologia punta i la diferenciació. Com assenyalen

Jones i Hayes (2004) en un treball sobre la indústria tèxtil

britànica (que fan extensible a la resta de països desenvolupats

de la UE), “una nova tipologia d’indústria tèxtil està sorgint

entre les cendres de l’antiga indústria tèxtil”. Conscient dels

canvis competitius en la indústria tèxtil de la UE, la comissió

està elaborant diversos estudis (DG Trades EC (2003a, 2003b,

2005).


- 236 -

4.3.3 El sector tèxtil a Espanya

El cas d’Espanya caldria contextualitzar-lo dins de l’anàlisi de

la indústria tèxtil europea que acabem de realitzar. Si de cas,

caldria fer algunes matisacions pel fet de ser un país que

tradicionalment s’ha aprofitat del baixos costos laborals en

comparació als seus socis comunitaris. Comencem l’anàlisi

presentant algunes dades geogràfiques i, a continuació, realitzem

una anàlisi de les dades estadístiques del tèxtil (centrant-nos en

un estudi sobre demografia empresarial realitzat a partir de les

dades del DIRCE); per últim, realitzarem una anàlisi de la

situació actual i les perspectives.

4.3.3.1 Dades geogràfiques

La indústria del tèxtil i la confecció a Espanya es troba

dispersa entre diferents punts de producció, fruit de la

concentració habitual del sector. Els principals centres

productius són:

- Rubí

- Sabadell

- Terrassa

- Mataró

- Manresa

- Santa Coloma

- Alcoi

- Ontinyent

- Galícia

- Talavera de la Reina.


- 237 -

Els centres catalans i valencians parteixen d’una forta

tradició tèxtil que data en molts casos del segle XIX, mentre que

la indústria gallega i de Talavera és més recent i prové de finals

dels setanta o principis dels anys vuitanta.

Els centres productius catalans compten amb una indústria

més diversificada, a excepció de Santa Coloma de Gramenet, on

el sector es focalitza en la confecció; l’especialització també és

molt elevada a Galícia i Talavera (fonamentada en el subsector

confeccionista i en algunes empreses tèxtils o del cuir); també hi

ha una relativa especialització a Alcoi i Ontinyent, centrada en

el tèxtil llar i decoració, però acompanyada d’altres subsectors

que mantenen una relativa presència.

4.3.3.2 Un estudi de demografia industrial en el sector

tèxtil espanyol

L’objectiu d’aquest apartat és donar una visió de l’evolució

recent del tèxtil a Espanya. Ha quedat clar, per la literatura i les

xifres exposades, que ens trobem davant una de les crisis més

importants i profundes que ha sofert mai aquest sector. En

aquest apartat, utilitzant dades i indicadors de demografia

industrial, pretenem xifrar la magnitud de la crisi, comparar-la

amb altres sectors, i tractar de distingir comportaments entre els

diferents subsectors i volum de les empreses. Per últim, s’ha

calculat tota una sèrie d’indicadors que ens permeten poder

analitzar la creació i destrucció de teixit empresarial, així com el


- 238 -

dinamisme empresarial. Les dades ens permeten fer-nos una

idea de la situació actual, l’evolució els darrers anys, i

comparar-la amb la d’altres grups sectorials.

A partir de les dades del DIRCE (2007), hem començat

l’estudi presentant les xifres sobre el nombre d’empreses tèxtils

a Espanya. Les dades del tèxtil s’han comparat amb les del

conjunt dels sectors analitzats per aquesta base (del 10 al 93 del

CNE-93) i del conjunt dels sectors manufacturers (del 15 al 36).

Els resultats serien: Taula 4.11 Número d’empreses a Espanya.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Nº

d’empreses

al sector

tèxtil (17)

10.792 10.686 10.764 10.797 10.536 10.304 9.999 9.412 9.116

Nº

d’empreses

total

(del sector

10 al 93)

2.518.801 2.595.392 2.645.317 2.710.400 2.813.159 2.942.583 3.064.129 3.174.393 3.336.657

Nº

d’empreses

als sectors

manufactur

ers

(del 15 al

36)

231406 233453 238197 241368 241136 240758 239173 234917 234079


- 239 -

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE28 (2007)

Les dades de la taula ens mostren que entre 1999 i 2007 el

número d’empreses al conjunt de sectors s’ha incrementat en un

32%, als sectors manufacturers s’ha mantingut pràcticament

igual (un insignificant augment de l’1’15%) mentre al sector

tèxtil el número d’empreses ha disminuït més d’un 15%. Per

altra banda també observem com augmenten tots els anys el

número d’empreses del total dels sectors; i com disminueixen

tots els anys el número d’empreses tèxtils; en canvi al conjunt

dels sectors manufacturers observem augments en el número

d’empreses fins a l’any 2002 i una disminució a partir del 2003.

La crisi del tèxtil sembla, una vegada més, evident amb

aquestes dades. Cal assenyalar també que el nombre màxim

d’empreses tèxtils es va assolir l’any 2002 i que a partir d’aquest

any ha anat baixant molt ràpidament el nombre total d’empreses.

No podent atribuir aquesta disminució a la conjuntura

econòmica general, ja que el número d’empreses total no ha

parat d’augmentar en aquest període, però si que podríem

englobar-ho dins d’una crisi més o menys general en els sectors

manufacturers. En qualsevol cas, observem que el sector tèxtil

(junt a sectors afins) és un dels sectors on la crisi està afectant

amb major virulència.

28 Les dades del “Directorio Central de Empresas” (DIRCE) poden ser

consultades a la web de l’Institut Nacional d’Estadística.


- 240 -

Gràfic 4.8 Evolució del número d’empreses en les indústries

manufactureres

Evolució del número d'empreses en les diferents indústries manufactureres

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

45000

50000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 200715 Ind Alimentícia 17 Ind Tèxtil18 Ind confecció 19 Cuir20 Ind fusta 21 Ind del paper22 Ind Edició, arts gràfiques 24 Ind. Química26 Fabricac. Prod. Minerals no metal·lics 27 Metal·lúrgia28 Fab prod metal. Excepte maq. 29 Ind. Construcc. maquin30 Fabr. Maq ofic i equip informat 31 Fab maquin. i mat. elect32 Fabr. Material electronic 33 Fabr. Equip quirur i de precissió34 Fabr. Vehicles motor 35 Fabric. Altre material de transport36 Fabr. Mobles i altres ind. manufactures

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del DIRCE

Els majors increments en el nombre d’empreses s’han donat

en el sector 30 (Fabr. De màquines d’oficina i equips

informàtics, +43%) i 35 (Fabricació d’altre material de

transport, +22%); en canvi els sectors que més pèrdua

d’empreses han sofert són el 18 (confecció -18%); el 17 (tèxtil, -

15%); el 19 (pell adobada i acabats en cuir, -15%) i el 20 (fusta


- 241 -

menys mobles, -15%). Observem que la crisi dels sectors

manufacturers es centra en els anomenats sectors tradicionals.

Si dividim els sectors segons la classificació oferida a

l’apartat 2.1 d’aquest capítol trobarem:

Taula 4.12 Evolució del número d’empreses per tipologia de la indústria.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Indústries

avançades

( sectors 30,

31, 32 i 33)

9528 9646 11060 11149 11143 11317 11431 11222 11282

Indústries

intermèdies

(sectors 24,

29, 34, 35,

25)

28755 29372 30065 30583 30511 30563 30789 30591 30806

Indústries

tradicionals

(sectors

15,17,18,19,

20,21,22,26,

27, 28 i 36)

193123 194435 197072 199636 199482 198878 196953 193104 191991

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE 2007


- 242 -

Les indústries avançades tenen el 2007 un 18’4% més

d’empreses; les indústries intermitges tenen un 7’1% més

d’empreses però les indústries tradicionals han perdut un 0’6%

d’empreses, fonamentant-se la pèrdua en els darrers quatre anys.

Gràficament: Gràfic 4.9 Evolució del número d’empreses per tipus d’indústries.

Evolució del número d'empreses per tipus d'indústries

0

50000

100000

150000

200000

250000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

IndústriesavançadesIndústriesintemèdiesIndústriestradicionals

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE


- 243 -

Centrem-nos ara en el sector tèxtil:

Gràfic 4.10 Evolució del número d’empreses tèxtils

Evolució del número d'empreses tèxtils

8000

8500

9000

9500

10000

10500

11000

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Número d'empresestèxtils


A continuació veurem l’evolució del sector tèxtil per tamany

de les empreses:


- 244 -

Taula 4.13 Evolució del número d’empreses tèxtils per número

d’assalariats.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Variació

percentual

1999-2007

Microempreses

1-9 treballadors 4.994 4.984 5.211 5.394 5.271 5.153 4.926 4.686 4.556 -8,77%

Petites

10-99 treballadors 2.010 2.071 1.988 1.976 1.938 1.954 1.828 1.726 1.577 -21,54%

Mitjanes

100-499

treballadors

134 148 154 146 140 118 114 96 83 -38,06%

Grans

500 o més

treballadors

6 8 5 7 5 2 1 2 3 -50,00%

Total 7.144 7.211 7.358 7.523 7.354 7.227 6.869 6.510 6.219 -12,95%


S’han eliminat les empreses sense assalariats, ja que

considere que distorsionen les dades i es tracta d’un fenòmen

més pròxim a les estratègies d’autoocupació que a la creació de

veritables projectes empresarials.

La taula ens mostra que la disminució en el número

d’empreses sembla afectar a tots els segments de tamany, tot i

que la disminució percentual sembla creixer amb el tamany de

les empreses.


- 245 -

Si analitzem les dades per als diferents subsectors tèxtils

(segons la classificació CNAE-93) trobaríem:

Taula 4.14 Evolució del número d’empreses tèxtils per

subsectors.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 17. Indústria tèxtil 10.792 10.686 10.764 10.797 10.536 10.304 9.999 9.412 9.116

17.1 Preparació i

filat de fibres tèxtils 1.025 1.254 1.201 1.108 1.050 1.035 986 897 844

17.2 Fabricació de

teixits tèxtils 1.004 889 869 801 744 729 680 587 549

17.3 Acabats tèxtils 1.211 1.169 1.159 1.199 1.153 1.143 1.098 1.018 994

17.4 Fabric. Altres

art. Confeccionats

amb textiles excepte

vestits

3.590 3.584 3.814 3.896 3.882 3.832 3.838 3.826 3.795

17.5 Altres industries

textils 1.277 1.495 1.471 1.456 1.437 1.414 1.422 1.389 1.365

17.6 Fabricació

teixits de punt 830 834 829 840 783 759 703 588 525

17.7 Fabricació

d’articles en teixits

de punt

1.520 1.459 1.421 1.497 1.487 1.392 1.272 1.107 1.044



- 246 -

Gràficament: Gràfic 4.11 Número d’empreses als subsectors tèxtils

Número d'empreses als subsectors tèxtils (1999-2007)

0500

10001500200025003000350040004500

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Núm

ero

d'em

pres

es 17,117,217,317,417,517,617,7


Per analitzar aquestes dades mostrem les tasses de variació

(1999-2007) en els diferents subsectors:

Taula 4.15 Variació percentual als diferents subsectors tèxtils en el periode

1999-2007.

17.

Indústria

tèxtil

17.1

Preparació i

filat de fibres

tèxtils

17.2

Fabricació

de teixits

tèxtils

17.3

Acabats

tèxtils

17.4 Fabric.

Altres art.

Confeccionats

amb textiles

excepte vestits

17.5

Altres

indust.

textils

17.6

Fabric.

teixits de

punt

17.7

Fabric.

d’articles

en teixits

de punt

-15’53% -17’65% -45’31% -17’91% +5’71% +6’89% -36’74% -31’31%



- 247 -

Observem com la crisi del tèxtil no ha afectat d’igual manera

a tots els sub-sectors. Els sectors 17.2, 17.6 i 17.7 (“Preparació i

filat de fibres tèxtils”; “Fabricació teixits de punt” i “Fabricació

d’articles en teixits de punt”) són els que més teixit empresarial

han perdut; en canvi els sectors 17.4 i 17.5 (“Fabricació d’altres

articles confeccionats amb tèxtils excepte vestits” i “altres

indústries tèxtils) han guanyat empreses en aquest període, tot i

que molt per sota de la indústria en general, i sempre tenint en

compte que els darrers quatre anys també estan perdent

empreses.

A continuació veurem dades d’empreses donades d’alta i de

baixa al sector tèxtil, comparant-les amb les del total de sectors i

amb les dels sectors manufacturers: Taula 4.16 Empreses donades d’alta 1999-2007

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Número

d’empreses

donades d’alta

al sector tèxtil

(sector 17)

1.173 975 1.077 970 857 810 678 645 611

Nº d’empreses

donades d’alta

total

339162 344.432 344.806 327.068 343.221 366.343 374.094 415.275 426.321

Nº d’empreses

donades d’alta

als sectors

manufacturers

(del 15 al 36)

19923 17916 17836 15551 14572 12758 12596 11882 11753


- 248 -


Taula 4.17 Empreses donades de baixa 1999-2007

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Nºd’empreses

donades de baixa

al sector tèxtil

1.426 1.089 1.115 1.106 1.074 945 900 1.222 798

Nº d’empreses

donades de baixa

total

302014 269070 280900 274.365 255.393 243.236 251.539 288661 260122

Nº d’empreses

donades de baixa

als sectors

manufacturers

(del 15 al 36)

21102 16306 17775 15909 14987 12048 11524 16210 10677


Gràfic 4.12 Evolució del número d’altes i baixes en el sector tèxtil

Evolució del número d'altes i baixes en el sector tèxtil

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Nº d

'em

pres

es

AltesBaixes



- 249 -

A partir d’aquestes dades del DIRCE hem tret uns indicadors

de demografia industrial, basant-nos en el treball de Segarra et al

(2002). Els indicadors són els següents:

Tasa Bruta d’entrada:

Relaciona les entrades d’un determinat període amb les

empreses actives del mateix.

TBEi,j=(Ei,j/Ni,j)*100

Indica les empreses que han entrat en la indústria. Es

calcula com la ràtio entre les entrades en el període t i les

empreses actives en el mateix període en un sector determinat

(j).

Taula 4.18. Tasa bruta d’Entrada

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil 10,86 9,12 10,00 8,98 8,13 7,86 6,78 6,85 6,70

Total

sectors 13,46 13,27 13,03 12,06 12,20 12,44 12,20 13,08 12,77

Sectors

Manuf.

(15-36)

8,60 7,67 7,48 6,44 6,04 5,29 5,26 5,05 5,02



- 250 -

Tasa Bruta d’eixida:

Indica les empreses que han eixit de la indústria. Relaciona

les eixides d’un període determinat amb les empreses actives del

mateix.

TBSi,j=(Si,j/Ni,j)*100

Taula 4.19. Tasa bruta d’Eixida

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil 13,21 10,19 10,35 10,24 10,19 9,17 9,00 12,98 8,75

Total sectors 11,99 10,36 10,61 10,12 9,07 8,26 8,20 9,09 7,79

Sectors

Manuf.

(15-36)

9,11 6,98 7,46 6,59 6,21 5,00 4,81 6,90 4,56


Tasa de Rotació:

La taxa de rotació és una mesura global dels fluxos

d’entrada i eixida d’empreses industrials. És un bon indicador de

la renovació i dinamisme de les empreses industrials estudiades.

TRi,j=((Ei,j+Si,j)/Ni,j)*100

TRi,j= TBEi,j + TBSi,j

És la proporció d’entrades i eixides respecte a les empreses

actives d’un període determinat. També pot definir-se com la

suma de les taxes brutes d’entrada i d’eixida per a una indústria.


- 251 -

Taula 4.20. Tasa bruta de Rotació

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil 24,08 19,31 20,36 19,22 18,32 17,03 15,78 19,83 15,45

Total

sectors 25,45 23,63 23,65 22,18 21,27 20,71 20,41 22,17 20,57

Sectors

Manuf.

(15-36) 17,72 14,65 14,95 13,03 12,25 10,30 10,08 11,95 9,58


Podem observar durant pràcticament tot el període una

trajectòria descendent. Així per al conjunt de sectors es passa

d’una taxa del 25’45 l’any 1999 a una taxa del 20’57 l’any 2007.

En el sector tèxtil la tendència és encara més acusada, així es

passa d’una taxa del 24’08 l’any 1999 a una taxa del 15’45 l’any

2007. L’evidència empírica indica una pèrdua general de

dinamisme, on la tendència general és a presentar menors

moviments d’entrada i d’eixida d’empreses.

El sector tèxtil presentava l’any 1999 un dinamisme

semblant al conjunt de sectors, però el diferencial ha anat

incrementant-se durant tot aquest període fins arribar en el 2007

a tindre més de cinc punts percentuals de diferència (negativa)

respecte al conjunt de sectors. Podem afirmar que el sector

tèxtil està perdent dinamisme i que la crisi patida no sembla

estar servint per renovar el teixit empresarial del tèxtil.


- 252 -

Gràfic 4.13 Taxes de rotació

Taxes de rotació

0

5

10

15

20

25

30

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

%

Sector tèxtilTotal sectoresSectors manufacturers


Tasa Neta de Entrada

És la variació de les empreses operatives d’una indústria entre

dos períodes consecutius, en relació amb el número

d’establiments existents durant l’any anterior. També es pot

calcular a través de la diferència entre la taxa bruta d’entrada i

d’eixida en un període determinat.

TNEi,j=((Ei,j-Si,j-)/Ni,j)*100

TNEi,j= TBEi,j-TBSi,j


- 253 -

Taula 4.21. Tasa Neta d’Entrada

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Tèxtil -2,34 -1,06 -0,35 -1,25 -2,05 -1,31 -2,22 -6,13 -2,05

Total

sectors 1,47 2,90 2,41 1,94 3,12 4,18 3,99 3,98 4,98

Sectors

Manuf.

(15-36)

-0,50 0,68 0,02 -0,14 -0,17 0,29 0,44 -1,84 0,45


Gràfic 4.14 Evolució taxes del sector tèxtil

Evolució de les taxes del sector tèxtil (1999-2007)

-10

-5

0

5

10

15

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

TBETBSTNE



- 254 -

Grafic 4.15 Evolució taxes en el conjunt dels sectors

Evolució de les taxes en el conjunt de sectors (1999-2007)

02468

10121416

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

TBETBSTNE


Gràfic 4.16 Evolució taxes en els sectors manufacturers

Evolució de les taxes en els sectors manufacturers

-4

-2

0

2

4

6

8

10

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

TBETBSTNE


Les taxes netes d’entrada poden relacionar-se amb el cicle de

vida dels productes i amb el cicle econòmic. El gràfic mostra


- 255 -

com en una època de creixement econòmic la TNE global ha

anat incrementant-se; en canvi la TNE del sector tèxtil ha estat

sempre negativa, assolint cada vegada en uns valors menors.

Geroski (1995) o Klepper i Graddy (1990) relacionen les TNE

amb el cicle de vida del producte. Si dividim el cicle de vida de

les indústries en tres etapes: una primera, infantessa, mostraria

un predomini de les entrades sobre les eixides; una segona,

desenvolupament, mostraria un augment de les eixides i una

disminució de les entrades; mentre la tercera, maduresa,

mostraria un predomini major de les eixides sobre les entrades i

donaria com a resultat unes taxes netes d’entrada negatives.

Aquesta sembla ser l’etapa del cicle de vida on es troba immers

el tèxtil; respecte al conjunt de sectors manufacturers no podem

aventurar-nos a fer un diagnòstic perquè les dades no són tan

clares i perquè estem parlant de sectors molt heterogenis.


- 256 -

4.3.3.3 Altres Dades estadístiques:

Completem l’anàlisi anterior amb aquestes noves dades

estadístiques referents al tèxtil espanyol:

Taula 4.22 Evolució de les dades estadístiques del tèxtil espanyol

2001 2002 2003 2004 2005

Producció

(milions €) 14800 13912 13258 12790 11344

Treballadors 277900 268200 257200 243300 224800

Exportacions

(milions €) 5991 6143 6445 6610 6669

Importacions

(milions €) 8231 8620 9336 9980 11001

Taxa de

cobertura 72’8 71’3 69 66’2 60’6

Font: CITYC (2006) INE (2006).

També l’índex de Producció Industrial (IPI) mostra una

tendència decreixent respecte a l’any 2000 (any base on l’index

pren el valor de 100). L’últim valor disponible (abril 2007) dóna

un valor 63’3 per al tèxtil (CNAE 17) i 51’3 per a la confecció

(CNAE 18).


- 257 -

Gràfic 4.17 Evolució de l’ocupació al sector tèxtil espanyol

Evolució de l'ocupació al sector tèxtil espanyol

050

100150200250300350400450

1988

.19

90.19

92.19

94.19

96.19

98.20

00.20

02.20

04.

Milers deTreballadors

Font: EPA 1t (1988-2004)

Les dades mostren que des de l’any 2001 s’observa un

continu descens de producció, número d’empreses i número de

treballadors. Tot i que les exportacions augmentes any rere any,

les importacions ho fan a un ritme molt més elevat. El que ha

provocat que en un lustre haja baixat en dotze punts la taxa de

cobertura. Aquesta situació ha portat a molts acadèmics,

empresaris i altres agents socials a parlar de “crisi estructural”.


- 258 -

4.3.3.4 Una anàlisi sobre el sector tèxtil espanyol

Les dades semblen mostrar que el sector tèxtil espanyol ha

tingut un comportament diferent al dels seus competidors

europeus. Mentre la resta de països porten anys (des del 1995)

reestructurant la seua indústria i sofrint fortes retallades en el

nombre de treballadors per la deslocalització (Maluquer, 2003),

a Espanya el tèxtil va anar incrementant els seus treballadors

durant tota la segona meitat de la dècada dels noranta i no és fins

al 2002 quan la mà d’obra comença a disminuir. Segons Moral i

Pazo (2004) ens hem incorporat tard als canvis i és probable que

els ajustos siguen molt significatius i dràstics, ja que Espanya és

(després de Portugal) el país amb menor productivitat aparent de

la UE-15 tant en tèxtil com en confecció. Si ajustem la

productivitat als salaris, Espanya tampoc millora

substancialment la seua posició relativa. Si incorporem els nous

membres de la UE a l’anàlisi, obtenim que la seua productivitat

aparent és molt baixa però tenen una productivitat ajustada als

salaris molt més elevada que la resta de la UE i, per suposat, que

Espanya.

En qualsevol cas, per analitzar el sector, no hem de centrar-

nos simplement en les noves condicions comercials. Les

condicions de l’entorn econòmic del tèxtil presenten, segons

Tremosa i Trigo (2003), les següents característiques i

problemes:


- 259 -

-Una economia oberta plenament liberalitzada des de 2005

però amb alguns països competidors i clients del tèxtil espanyol

on encara subsisteixen traves comercials.

-Un sector molt madur. Tota la clientela coneix perfectament

el mercat i presenta unes lleialtats als proveïdors molt reduïdes,

a més, l’evolució del mercat està sent desfavorable perquè la

despesa en vestuari va perdent pes relatiu.

-Les relacions de forces entre productors i distribuïdors són

molt canviants. Hi ha una forta i poc nítida segmentació en els

mercats de matèries primeres, productes entremitjos i finals. Les

pautes de negociació entre les parts de la cadena productiva són

molt canviants.

-Hi ha una importància creixent d’aspectes immaterials de la

producció com la marca o el disseny. El sector reclama un

tractament fiscal diferenciat i una protecció front a la

falsificació.

-La competència, tan interior com exterior, és molt elevada.

Així és un dels sectors industrials on els preus han crescut

menys als darrers anys.

Pla Barber et al (2007) enumeren alguns canvis molt

importants que estan donant-se en el client del tèxtil:

-Concentració de la venda en grans cadenes de distribució.

-Aparició de grans cadenes multinacionals de distribució.

-Progressiva desaparició de les tendes tradicionals que eren

el client habitual de moltes empreses menudes.


- 260 -

-Estratègies d’integració “cap enrere” i/o subcontractació

directa en països menys desenvolupats (Outsourcing

Internacional)

-Centralització de les oficines de compra en les grans

cadenes, reduint el nombre de proveïdors i establint uns requisits

sols assolibles per empreses de dimensions considerables.

4.3.4 La situació del tèxtil a la Comunitat Valenciana:

Començarem aquest apartat exposant una taula amb dades

significatives de la situació i evolució recent de la indústria

tèxtil a la Comunitat Valenciana:

Taula 4.23 Evolució de les dades estadístiques del tèxtil a la Comunitat

Valenciana

Comunitat

Valenciana

Milions€/Unitats

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Treballadors 45.650 45.700 44.800 43.000 40.400 38.950

Producció 2701 2711 2615 2475 2360 2200

Exportacions 997 1061 1012 902 857 775

Importacions 769 797 811 789 865 845

VAB 1106 1110 1110 1045 1000 950

Font: Pla de Competitivitat del Sector Tèxtil.


- 261 -

A continuació mostrarem algunes dades sobre l’evolució del

número d’empreses, extretes del DIRCE.

Taula 4.24 Evolució del número d’empreses tèxtils a la Comunitat

Valenciana

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Nº

Empreses

al tèxtil

2336 2342 2380 2336 2289 2207 2144 2086 2022

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE.

Comparem aquestes dades amb el número d’empreses al

total de sectors i als sectors manufacturers (del 15 al 36)

Taula 4.25: Evolució del número d’empreses a la Comunitat Valenciana.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Nº Empreses

totals 266763 276032 281932 288408 299452 315214 329334 348692 368586

Nº empreses

manufact.

(del 15 al

36)

26800 27440 27783 27978 27789 27460 26954 26774 26410

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del DIRCE.

El número d’empreses tèxtils a la Comunitat Valenciana s’ha

reduït un 13% des de 1999 (percentatge una mica inferior, tot i

que similar, al del total espanyol). El nombre màxim d’empreses


- 262 -

es va aconseguir l’any 2001 i des d’aquesta data que ha estat

disminuint. Veiem que el comportament al total de sectors

manufacturers es semblant (però no tan acusat). En canvi, el

nombre d’empreses totals ha creixcut tots els anys.

El DIRCE ens permet fer-nos una idea de la distribució del

sector tèxtil entre els diversos sub-sectors, a partir del número

d’empreses existents: Taula 4.26: Número d’empreses als diferents subsectors tèxtils de la

Comunitat Valenciana.

Subsector Nº d’empreses Percentatge

respecte al total

17 Industria textil

Total 2022 100%

171 Preparació i filat de fibres tèxtils

Total 276 13'6%

172 Fabricació de teixits tèxtils

Total 151 7'4%

173 Acabat de tèxtils

Total 214 10'6%

174 Fabrica d’altres art. Confeccionats amb

textils,excepte roba vestir

Total 723 35'7%

175 Altres indústries tèxtils

Total 485 24%

176 Fabricació de teixits de punt

Total 70 3'5%

177 Fabricació d’articles en teixits de punt

Total 103 5%

Font: DIRCE.


- 263 -

També ens permet fer-nos una idea del tamany de les empreses:

Taula 4.27: Número d’empreses tèxtils de la Comunitat Valenciana per

tamany.

Total 2022

Sense assalariats 462

De 1 a 2 assalariats 502










De 5000 o más assalariats 0

Font: DIRCE.

La Comunitat Valenciana s’engloba dins de les economies

espanyola i de la Unió Europea per tant tot el que hem descrit

anteriorment sobre el seu panorama competitiu pot ser subscrit

per a les empreses del tèxtil valencià. No obstant, cal assenyalar

que el sector tèxtil valencià compta amb algunes característiques

pròpies com poden ser:

Una presència majoritària de petites i mitjanes empreses.

Així les empreses amb més de 200 treballadors són

menys de l’1% del total. El tamany mitjà de les empreses


- 264 -

tèxtils de la Comunitat Valenciana era el 2004 de 19’24

treballadors (Pla de Competitivitat). Aquest tret deixa a

la majoria de les empreses sense recursos ni estructura

per a invertir en noves tecnologies, ni en xarxes

comercials pròpies ni en millores de l’organització

productiva, a més, es detecta un excessiu personalisme i

individualisme en les empreses, fruit de la seua

estructura familiar que constitueix una important barrera

per introduir noves formes de gestió (Masià i Capó,

2004). Ara bé, aquest reduït tamany dota a les empreses

d’una forta flexibilitat a les estructures productives i els

permet aprofitar-se de l’economia submergida.

Una escassa professionalització de la direcció degut al

tamany reduït de la majoria d’empreses, que es reflexa

també en una certa indefinició de les estructures

organitzatives

Una forta concentració geogràfica (que no empresarial) a

les comarques de l’Alcoià-Comptat i la Vall d’Albaida,

així com en alguns municipis solts de mitjan tamany

(Vilafranca, Xest, Crevillent, Canals, ....)

Una forta tradició exportadora. Fruit en molts casos

d’una inèrcia històrica amb determinats mercats com els

països àrabs. En tot cas, existeix la manca evident d’una

estructura comercial adient i està fent-se evident uns

costos productius no competitius.


- 265 -

Segons Santamaria (1999) la majoria de les empreses es

situarien en segments de qualitat mitjans:

Taula 4.28 Percentatge d’empreses tèxtils per segments de qualitat

Segment de qualitat Percentatge de les empreses

Segment alt 3%

Segment Mitjà-Alt 23’19%

Segment Mitjà 42’5%

Segment Mitjà-Baix 26%

Segment Baix 5’2%

Font: Santamaria (1999)

Encara que tots els subsectors del tèxtil-confecció estan

presents a la Comunitat Valenciana, aquesta té una major

especialització en “productes per a la llar” (que

s’enquadraria en l’apèndix “d’altres indústries tèxtils”) i

també però amb menor mesura en el tèxtil de capçalera”

(Golf et al, 2005).


- 266 -

4.4- El mercat local de treball d’Ontinyent i el tèxtil

El nostre treball se centrarà en un territori molt concret que

anomenem mercat local de treball d’Ontinyent i que abarcarà la

població d’Ontinyent i unes poblacions veïnes entre les quals

destaquen Agullent, Aielo de Malferit, Albaida, Atzeneta

d’Albaida i Bocairent. Els criteris per delimitar aquest territori

han sigut exposats a l’apartat 3.5 i estan basats en el treball de

Casado (1996).

Les primeres notícies sobre la indústria tèxtil a Ontinyent

són del segle XIII; entre els segles XVII i XVIII, les fàbriques

de draps, llençols i baietons d’Ontinyent empraven 1500

treballadors entre filadors, cardadors, teixidors, abaixadors i

tintorers.

Al segle XIX, decau l’activitat tèxtil, fins que se’n produeix

un rellançament ja en ple segle XX amb l’arribada de la I Guerra

Mundial. El principal producte de la zona era la manta. La

configuració actual de la indústria tèxtil a Ontinyent es produeix

als anys seixanta i setanta, encara que les nombroses crisis

sofertes fan que poques empreses d’aquesta època queden

operatives.

Ontinyent i la seua comarca (la Vall d’Albaida) han estat

molt analitzades com a paradigma de comarca especialitzada en

el tèxtil; al mateix temps, molts estudis s’han centrat en un

territori que englobaria en una mateixa realitat econòmica la

Vall d’Albaida més les comarques veïnes de l’Alcoià i el

Comtat (ja es comenta aquest fet en aquest mateix capítol a


- 267 -

l’apartat 1). Aquest estudi és més restrictiu i focalitza l’anàlisi

en el mercat local de treball d’Ontinyent.

Els mercats locals de treball són entitats geogràfiques

basades en criteris funcionals que han estat molt recomanades i

utilitzades per analitzar les concentracions geogràfiques (Sforzi,

1992).

Utilitzant les dades del cens de població que hem emprat a

l’apartat anterior, el MLL d’Ontinyent compta amb l’1’5% del

total de mà d’obra analiltzada per a la Comunitat Valenciana,

però compta amb el 16% de la mà d’obra tèxtil.

Ja hem assenyalat que el tèxtil a la Comunitat Valenciana es

caracteritzava per la seua concentració en determinats territoris.

Normalment, s’utilitza la comarca per analitzar aquestes

concentracions, però l’anàlisi del capítol anterior ens mostrava

els avantatges d’utilitzar els mercats locals de treball. Les

comarques de l’Alcoià i la Vall d’Albaida compten amb

importants municipis que no estan especialitzats en el tèxtil (cas

de l’Olleria a la Vall d’Albaida o Ibi i Onil a l’Alcoià) i deixen

fora tota una sèrie de municipis que sí ho estan (la pràctica

totalitat de la comarca del Comtat). Així veiem com el MLL

d’Alcoi recull el 20% de la mà d’obra tèxtil (el MLL

d’Ontinyent, com ja havíem assenyalat, el 16%).

De les dades del cens, podem extraure que el MLL

d’Ontinyent compta amb 7000 treballadors en el sector tèxtil

(4407 a la pròpia ciutat d’Ontinyent), d’un total de 18527

treballadors en el total de sectors. Per tant, estem parlant que


- 268 -

vora el 40% de la mà d’obra analitzada en aquest territori es

troba empleada en el sector tèxtil. En canvi, a nivell de la

Comunitat Valenciana, només trobem 43718 persones

empleades en el tèxtil d’un total de 1.328251 treballadors (el

3’3%). Aquestes dades poden fer-nos una idea de com és

d’important el tèxtil en aquest territori.

Respecte a les característiques de la indústria tèxtil a

Ontinyent, cal repetir bona part dels trets ja assenyalats per a la

indústria valenciana. Si de cas, assenyalarem uns quants trets

significatius:

1- L’àrea d’Ontinyent està molt especialitzada en la

fabricació de tèxtil llar i d’articles de punt, i té menys

importància la fabricació de roba per a vestir. Potser aquesta

subespecialització sectorial es dega a l’evolució històrica de la

tradicional indústria de la manta que s’ha transformat en

productes similars, com els cobertors i els edredons. Segons

Cervera i al. (2001), el clúster de la Mariola (on estaria inclòs el

MLL d’Ontinyent) produeix el 65% del total del tèxtil llar

espanyol.

2- Si la indústria tèxtil valenciana es caracteritza pel reduït

volum de les empreses, aquest tret sembla accentuar-se a la zona

d’Ontinyent. Santamaria, (1999), afirmava que el 98’8% de les

empreses de la zona d’Alcoi-Ontinyent comptaven amb menys

de 50 treballadors. Aquestes empreses de menys de 50


- 269 -

treballadors concentraven un percentatge de treball (76’7%)

superior al de la Comunitat Valenciana (61’54%).

3- Les empreses del tèxtil llar solen descentralitzar poques

fases del seu procés productiu; com que és un sector

caracteritzat per un alt grau d’integració a dins de l’empresa, no

són empreses que subcontracten molt.

No obstant, el treball de Santamaria (1999) mostrava que les

empreses d’Alcoi-Ontinyent tendien a descentralitzar més els

seus processos de producció que les del conjunt de la Comunitat

Valenciana i que ho feien en empreses situades dins de la

comarca. El treball indicava que la subcontractació es realitzava

en les fases productives que requerien una menor qualificació i

indicava la importància d’una xarxa d’empreses auxiliars i

complementàries. Les dades (de 1993) indicaven que el 85% del

cost total de la subcontractació es produïa dins de la Comunitat i

un percentatge molt important (el 54’05%) dins de la comarca

on se situava l’empresa.

Aquests trets (empreses molt menudes, molt especialitzades

i amb vincles i subcontractació entre si), junt a una tradició

industrial i a l’existència de nombroses institucions i centres de

formació sectorials, fan pensar en l’existència d’un clúster tèxtil

en el mercat local d’Ontinyent, que podríem representar de la

següent forma


- 270 -

Figura 4.2 Clúster tèxtil al Mercat Local de Treball d’Ontinyent


INSTITUCIONS TERRITORIALS: -COEVAL -RECCV -ATEVAL -AITEX

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

- Ajuntaments -Mancomunitat de la Vall

Proveidors de Primeres Matèries i Productes Intermitjos: Fibres -Fidetex -Rochela... Filats : -Irjodasa -Copatex

Proveidors de Maquinària i tecnología: -Eurolube -Bordera -Lidem -Enjovi -Maquinal...

Processos Intermitjos: Tenyit i estampats: -Fercolor -Colortex -Iriscrom... Tallers de tallatge: -Levantina de Corte -Gomairent....

Serveis auxiliars: -Banca:

Caixa Ontinyent etc

Transports: -Transmolla

-Transportes Ontinyent

FORMACIÓ:

- COEVAL - ATEVAL - IES JaumeI - U de València

Empreses Tèxtils

Del M.L.L d’Ontinyent

MINORISTES

- Punts de venda propis

- Tendes al detall CLIENTS M AJORISTES -Grans Superfícies - -Distribuidors -Cadenes especialitzades


- 271 -

4.4.2 Solucions de futur

Amb les característiques descrites i amb un entorn tan canviant i competitiu, el

sector tèxtil valencià s’enfronta, els propers anys, al repte de saber trobar la manera de

respondre als importants desafiaments que comporta la globalització. Està en joc la

supervivència d’un sector clau per a la nostra indústria i milers de llocs de feina. Per

recuperar la iniciativa en un mercat global i per poder ser competitives, les nostres

empreses han d’enfrontar-se als reptes que enumerarem tot seguit. S’ha volgut establir,

a continuació de cada repte, un ventall de possibles estratègies per fer-hi front, per part

ja no sols de les empreses tèxtils sinó del sector i del clúster del MLL d’Ontinyent com

un tot.

1- El procés de globalització i la desaparició de les barreres aranzelàries impliquen

un increment de la competència i un retall dels marges; ara bé, sense subestimar

aquest perill greu però inevitable, la internacionalització del sector aporta també

algunes oportunitats en forma d’accés a nous mercats i possibilitats de reduir costos.

El futur passa per una major internacionalització de les empreses, tant en l’aspecte

productiu com en el comercial. El mateix Pla de competitivitat del sector tèxtil

aposta per la “deslocalització i subcontractació de les fases de producció més

intensives en treball” i fomenta les activitats de major productivitat i valor afegit.

Així mateix, cal una aposta per impulsar i crear marques tèxtils valencianes

reconegudes internacionalment, impulsar xarxes comercials arreu del món i procurar

ser presents en els centres de distribució internacionals.

2- Cal fer un indubtable esforç per assimilar les noves possibilitats tecnològiques, la

qual cosa implica inversió en I+D, en tecnologies noves i en nous equips productius.

Enfront de la competència via preus, cal competir amb tecnologia. Aquesta

tecnologia la podem entendre de diverses maneres:


- 272 -

-Aplicable a nous processos tecnològics: tractament d’acabament per plasma o làser,

digitalització de processos, nanotecnologia, recobriment i laminat de teixits, etc.

-Aplicable a nous materials tèxtils com les microfibres intel·ligents.

-Aplicable al disseny o als processos de gestió i distribució.

3-Una crisi estructural potser demane una redefinició dels productes oferts. Cal

buscar noves oportunitats de negocis en segments de mercat menys madurs, amb

menor elasticitat de preu i amb un major valor afegit. Com a exemple paradigmàtic,

se sol parlar del tèxtil tècnic, ja que és el sector tèxtil amb millors perspectives de

creixement per les seues innumerables aplicacions en diferents camps, com la

construcció, la salut, l’esport, la protecció, etc. Es tracta de mercats amb taxes de

creixement molt elevades (una mitjana a nivell mundial del 3’5% els darrers 10

anys), amb marges elevats i menys competència, però amb uns requisits tecnològics

i de qualitat molt alts29. En qualsevol cas, cada empresa haurà d’especialitzar-se,

diferenciar-se i innovar per trobar el seu propi nínxol de mercat, en la recerca

d’elements que li permetan diferenciar-se dels proveïdors de països emergents.

4- Cal plantejar-se el redimensionament de les empreses tèxtils de la zona. La

grandària de la pràctica totalitat de les empreses no és l’adient per a competir en un

mercat global. El volum reduït comporta un excés d’oferta i uns sobrecostos en

catàlegs, despeses comercials, mostraris, etc. A més, el volum reduït implica la

impossibilitat de finançar les inversions necessàries per enfrontar-se amb els reptes

que estem assenyalant. No hi ha prou recursos per accedir a tecnologies punteres, ni

per crear o promocionar marques a nivell internacional, ni per estudis de mercat o

29 Per saber més del tema, es pot consultar Aitex, Tecnitex (2003), CITYC (2006) o Grael (2003).


- 273 -

reconversions sectorials. Un increment de la dimensió i els recursos empresarials

comportaria no sols la possibilitat d’aprofitar economies d’escala, sinó també

l’oportunitat de competir a nivell global, però aquest fet sols pot plantejar-se en dues

opcions: o mitjançant la integració de les empreses o mitjançant la seua cooperació.

La cooperació entre les empreses sembla una de les poques maneres que té el sector

tèxtil d’afrontar els difícils reptes amb què s’encara. Aquesta cooperació, a més, no

ha de limitar-se a les empreses, sinó que ha d’ampliar-se a altres agents socials com

són els diferents governs, les universitats, els centres d’investigació i disseny, etc. El

fet de tenir la indústria concentrada en unes poques comarques, el fet d’haver-hi una

proximitat geogràfica i un coneixement personal entre molts agents econòmics i

socials, pot facilitar les relacions i crear una atmosfera propícia per a la cooperació i

la transmissió de coneixement. Almenys, això és el que opinen molts acadèmics i

consultors que veuen en l’existència dels clústers una possibilitat perquè les PIMES

puguen competir en mercats globals. La relació i cooperació entre empreses tèxtils

del mercat local de treball d’Ontinyent és una de les hipòtesis que caldrà validar al

capítol posterior.

5- El nou marc competitiu implica que gran part dels competidors puguen produir

amb costos molt més reduïts, amb els quals és impossible competir. Això pot

implicar que, per a ser competitives, calga recórrer a la importació i la

subcontractació internacional. Les empreses han de centrar-se a diferenciar-se dels

competidors mitjançant un major valor afegit, serveis, qualitat, disseny, tecnologia,

etc. En un futur, potser tindrà menys importància l’àrea de producció. La

competitivitat passarà a dependre de la correcta gestió dels mercats, de la

construcció i gestió eficient d’una xarxa global i local de proveïdors i de les

activitats de distribució (logística), màrqueting i disseny (Pla Barber i al., 2007). En

moltes ocasions, les empreses es convertiran en pures comercialitzadores.


- 274 -

6- Els canvis en la cadena de distribució. En els darrers anys, no sols estan produint-

se canvis importants en la producció del tèxtil; al mateix temps, està produint-se tota

una revolució en la distribució. Al treball de Santamaria (1999), encara es justificava

que la meitat de les vendes del tèxtil valencià es produïa en botigues minoristes, “ja

que els consumidors fan, en gran mesura, un ús molt generalitzat d’aquestes petites

botigues”. Aquesta afirmació sembla cada vegada més llunyana en el temps.

S’observa, els darrers anys, un canvi en el comportament dels consumidors i en la

forma dels distribuïdors que tendeix a la concentració de les vendes en unes poques

però grans distribuïdores internacionals (la quota de mercat de les cinc primeres

venedores d’articles de confecció30 és del 49’7%, DBK, 2006), que controlen una

àmplia i diversificada xarxa de proveïdors i punts de venda al llarg de tot el món. El

tèxtil de la llar potser s’ha incorporat a aquest procés amb una mica de retard

respecte al tèxtil per a vestir, però la tendència sembla ser la mateixa. Grans cadenes

provinents del món del moble o de la moda per a vestir (IKEA, Zara Home, Casa...),

franquícies especialitzades (Descamps, Ka International, Maison Decor) o grans

hipermercats (com Carrefour) estan copant cada vegada més quota de mercat.

Segons dades de la consultora DBK (2007), hi havia uns 7200 establiments a

Espanya dedicats a la venda de la confecció, que facturaven un volum de 18000

milions d’euros. Aquest mercat es distribuïa entre cadenes especialitzades (36% de

quota de mercat, 6500 milions), detallistes independents ( 25% de quota i 4500

milions) i grans superfícies (35% de quota de mercat i 6300 milions). El creixement

del mercat l’any 2006 va ser lleugerament superior al 2%. Les cadenes

especialitzades van pujar les vendes un 9%; els hipermercats i supermercats van

30 El Corte Inglés, Grup Inditex, Carrefour, Grup Cortefiel i Hipercor.


- 275 -

vendre al voltant d’un 8’5% més i els detallistes independents van baixar les vendes

un 11%. Aquestes variacions van repetint-se de forma similar els darrers anys.

Aquest canvi en el consum ha de comportar un canvi en l’estratègia empresarial. La

més òbvia és intentar entrar en les xarxes de proveïdors d’aquests grans

distribuïdors; però una altra de més ambiciosa és tractar de crear una xarxa

minorista pròpia (ja siga mitjançant franquícies o punts de venda propis). En el MLL

d’Ontinyent, trobem alguns intents d’aquest tipus: un exemple significatiu seria la

firma Reig Martí que està obrint punts de venda propis i alhora ofereix els seus

productes en noves franquícies com la d’Antonio Pernas; en canvi, una altra

empresa, com ara Manterol, ha apostat per desenvolupar una xarxa de botigues

mitjançant la seua pròpia franquícia Manterol Casa. Per últim, cal assenyalar que el

comerç sembla estar entrant en un període de canvis molts importants on veurem

aparèixer noves formes de distribució que, sens dubte, provocaran canvis importants

en la indústria i suposaran noves amenaces i oportunitats (comerç electrònic, grans

outlets, distribuïdores asiàtiques...)


- 276 -

4.5 Conclusions

Al llarg del present capítol, s’ha donat una visió de la situació i les característiques del

sector tèxtil.

La liberalització del comerç internacional està redefinint les condicions econòmiques i

industrials a nivell general, però està afectant amb especial virulència els denominats

sectors tradicionals i, dins d’aquests, un dels més afectats sembla el sector tèxtil.

Les raons d’aquests canvis cal buscar-los en els acords comercials internacionals i

perquè es tracta d’un sector molt madur i intensiu en la utilització de mà d’obra.

L’abolició de les restriccions quantitatives en el comerç tèxtil i les abismals diferències

en els costos laborals han produït un redisseny mundial del mercat tèxtil.

Gran part de la producció s’ha traslladat a països en desenvolupament on s’han creat

importants clústers tèxtils (sobretot a la Xina), amb la consegüent deslocalització dels

països desenvolupats. Junt als canvis productius, cal assenyalar també les importants

modificacions en els patrons de consum (estancament de les vendes totals, aparició de

nous productes, desaparició d’uns altres, ràpides rotacions d’estocs, etc.), així com

canvis en l’estructura de vendes (concentracions de les vendes en grans distribuïdores,

reducció del pes del minorista, etc.).

El fet que el sector tèxtil es caracteritze per una forta concentració geogràfica ha

produït que aquests canvis, amb la consegüent crisi sectorial, hagen passat

desapercebuts en moltes regions, però s’hagen viscut amb molta intensitat i dramatisme

en d’altres.

El treball ha presentat nombroses estadístiques que han mostrat la profunditat de la

crisi en diferents mercats. El sector tèxtil està perdent, els darrers anys, gran part del seu

teixit productiu i mà d’obra en tots els països desenvolupats, inclosa la UE, Espanya i la

Comunitat Valenciana.


- 277 -

La població d’Ontinyent i els municipis veïns que comparteixen un mateix mercat de

treball són uns dels principals productors de tèxtil per a la llar i, per tant, uns dels

territoris on la crisi ha sigut més greu i evident.

La profunditat, gravetat i origen de la crisi sembla mostrar que no ens trobem davant

de l’enèsima crisi conjuntural del sector. Aquesta crisi té orígens estructurals i en

sorgirà un mercat tèxtil molt diferent a l’actual. Si les empreses d’Ontinyent volen

formar part d’aquest nou mercat, els caldrà redefinir-se en molts aspectes. El treball ha

volgut finalitzar mostrant els principals reptes i algunes línies de treball per fer-hi front.

Taula 4.29 Reptes del MLL d’Ontinyent

Repte Solucions

1 Liberalització del comerç

internacional

Internacionalització de les empreses

Exportació

Deslocalització

Subcontractació internacional

2 Canvis tecnològics

Inversions en:

Nous processos tecnològics

Nous materials

Nous processos de gestió, disseny i

distribució

3 Canvis en els productes

(mercat molt madur)

Nous productes:

Tèxtil Tècnic

Diferenciació

4 Tamany inadequat per

A una mercat global

Integració

Col·laboració


- 278 -

5

Producció a preus més

Competitius per part de

La competència

Importació i distribució

Donar valor afegit a través de serveis,

Tecnologia, qualitat, etc

Gestionar una xarxa global i local de

distribuïdors

I Marketing

6

Nous models en la cadena

De distribució

Entrar com a proveïdors d’aquestos grans

distribuïdors

Crear una xarxa pròpia de vendes


És lluny de l’objectiu d’aquest treball caure en la prepotència de pensar que pot

donar les solucions a les empreses tèxtils d’Ontinyent. El que s’ha intentat és oferir un

repàs de la literatura existent sobre el tema, plantejar els principals problemes i donar

una bateria de possibles vies de solució en la línia del que s’està aconsellant a les

empreses tèxtils dels països desenvolupats.

La supervivència de cada empresa passa per adaptar-se als nous temps. Sembla

evident que, d’aquesta crisi, sorgirà un nou mercat tèxtil, l’adaptació de cada empresa

s’ha de fer tenint en compte les característiques intrínseques de cadascuna. Ara bé, el fet

que estiguem parlant d’un territori tan reduït i amb una concentració tan gran

d’empreses tèxtils ha portat molts autors a parlar d’un possible clúster tèxtil. De fet, s’ha

assenyalat que el reduït volum de les empreses dificulta l’adaptació a un mercat de

dimensions globals. Gran part dels reptes i les solucions necessiten fortes inversions (la

internacionalització, la nova tecnologia, els nous productes, la creació de xarxes de

proveïdors o de venda, etc.). Ja s’ha apuntat que la integració de les empreses podria ser

una possible solució, però no semblen haver-hi en aquest territori experiències passades


- 279 -

ni presents en aquesta línia. Si de cas, la cooperació entre diferents empreses sí podria

ser una solució per enfrontar-se al nou mercat global. El fet de compartir un clúster no

sols prové del fet de compartir un sector, unes institucions i un territori: també implica

compartir projectes i cooperar.

L’objectiu del proper capítol serà entrevistar-nos amb bona part del sector tèxtil del

MLL d’Ontinyent. Tractarem de validar la idea que el MLL d’Ontinyent va més enllà

d’una simple concentració geogràfica per convertir-se en un clúster mitjançant la

col·laboració i coordinació entre empreses i institucions. Volem estudiar si les empreses

tèxtils d’Ontinyent es troben en millor predisposició que les empreses de fora per

enfrontar-se als nous reptes competitius; per fer-ho, volem que els empresaris ens donen

la seua impressió sobre la situació actual i ens ajuden a validar la idea que ens trobem

davant d’un clúster. Encara queden moltes preguntes per respondre: existeix

col·laboració entre les empreses? Van les polítiques institucionals en la línia correcta

per enfrontar-se a la crisi? Com estan afectant els canvis en el mercat tèxtil el MLL

d’Ontinyent? Es detecta un reforçament o un afebliment del clúster? Ajuda una

concentració sectorial com la d’Ontinyent a l’hora d’enfrontar-se a una crisi?


- 280 -

El Cas del Sector Textil en el MLL d’Ontinyent

- 281 -

Capítol 5:

MODEL TEÒRIC DE L’ESTUDI DE CASOS

5.1 INTRODUCCIÓ

Al primer capítol de la tesi, ens en plantejàvem l’objectiu

general: “desenvolupar un model per a l’estudi de la

concentració geogràfica en la indústria valenciana, contrastar

una possible relació entre l’aglomeració detectada i la

competitivitat d’un sector concret, el tèxtil, i extraure possibles

estratègies competitives que revertisquen en la competitivitat i

ajuden a superar la complicada etapa que viu el sector”.

Posteriorment, aquest objectiu general el vam concretar en

cinc objectius específics:

• La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un àmbit



valencians.

• Quantificar la importància de les externalitats en la







- 282 -




Els dos primers objectius específics es van abordar al tercer

capítol mitjançant un treball sobre l’economia valenciana en

general, que emprava una metodologia quantitativa, però els tres

objectius següents requereixen centrar-nos en un sector concret i

canviar completament la metodologia utilitzada.

Els tres objectius específics pendents d’una anàlisi són:








El primer objectiu consisteix a identificar, contrastar i

explicar el funcionament de les externalitats en un sector concret

(el tèxtil). El treball quantitatiu del capítol tres ens ha permès

quantificar les externalitats en diferents sectors de l’economia

valenciana. Aquest cinquè capítol comença oferint les xifres i

les conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector tèxtil.


- 283 -

Ara bé, si volem anar més enllà, si volem identificar les

externalitats i contrastar la seua validesa en el moment actual,

així com abordar el següent objectiu: contrastar l’impacte de

l’aglomeració industrial sobre els nivells de competitivitat del

sector, necessitem canviar la metodologia emprada, passant

d’una metodologia quantitativa a una de qualitativa, en concret,

l’estudi de casos.

Alguns autors confronten la metodologia qualitativa a la

quantitativa però altres autors, com Bryman (1984), o Yin

(1989), consideren que els casos no s’oposen sinó que

complementen la metodologia quantitativa. Yin (1989) afirma

que, quan ens enfrontem a qüestions que comencen per per què?

o com?, l’estudi de casos és l’estratègia d’investigació més

adequada.

En el nostre cas, podríem replantejar l’objectiu general amb

una qüestió general: com afecta l’aglomeració industrial a la

competitivitat de les empreses? o, plantejat d’altra manera: per

què afecta l’aglomeració industrial a les empreses?.


després dels estudis quantitatius. Si va al davant, serviria per a

generar un conjunt d’hipòtesis que serien posteriorment

contrastades amb una mostra més àmplia d’empreses. Si va al

darrere, com és el nostre cas, serviria per a revelar el perquè de

les dades o les relacions que apareixen en els estudis

quantitatius. Serien estudis no tant per a construir sinó per a

depurar teories (Bonache, 1999).


- 284 -

Uns altres treballs recents amb una metodologia semblant

són els que formen part de l’anomenat Northeast Ohio Cluster

Project, que va ser dissenyat en tres fases: una primera fase

analítica (que es pot consultar a Hill i Brennan, 2000) on

s’identificaven els clústers mitjançant un model estadístic; una

segona fase (descrita a Austrian, 2000) on s’aprofundia en cada

un dels clústers identificats mitjançant una metodologia

qualitativa basada en el mètode del cas i una tercera fase

d’implementació sectorial, de la qual poden consultar-se:

Kleinhenz (2000), Fagan (2000) i Waits (2000).

Aquesta serà la línia metodològica que nosaltres seguirem.

Si, al capítol tres, hem realitzat un estudi quantitatiu al voltant

de la concentració industrial i si, al capítol dos, hem repassat

tota la literatura existent sobre el tema, ara volem, als següents

capítols, revelar per què la concentració afecta la competitivitat

o, plantejant el mateix amb una pregunta diferent, com afecta la

concentració la competitivitat. Aquesta anàlisi començarà amb

el present capítol, on concretarem les conclusions de l’estudi

quantitatiu sobre el sector tèxtil i mostrarem el model teòric que

sustentarà tota la investigació posterior.

S’ha estudiat molt la relació entre indústria i territori, però si

el territori augmenta la competitivitat, volem que les empreses

ens diguen el perquè i el com. Volem identificar les causes que

provoquen la interrelació territori-competitivitat i volem saber

com actuen aquestes causes que la literatura anomena

externalitats. Per fer-ho, triem l’estudi de casos. Ara bé, com


- 285 -

assenyala Yin (1998), la qüestió de generalitzar a partir de

l’estudi de casos no consisteix en una generalització estadística,

sinó en una generalització analítica (utilitzar l’estudi d’un o de

diversos casos per il·lustrar, representar o generalitzar una

teoria).

Una major comprensió d’aquestes relacions i forces

competitives pot tenir una importància clau en l’elaboració de

futures polítiques industrials i empresarials que incrementen la

competitivitat de les nostres empreses, creen riquesa i ajuden a

conservar o incrementar els llocs de treball existents. Aquest

seria l’últim dels objectius específics de la tesi.

El problema real del sector (i de gran part de l’economia) és

la manca de competitivitat de les nostres empreses enfront dels

nous competidors. La tesi aborda aquest repte des del punt de

vista del management i decideix analitzar la relació entre el

territori i la competitivitat des del punt de vista concret i real de

les empreses. Per això, adopta aquest enfocament qualitatiu basat

en el mètode dels casos.

Després d’aquesta introducció, al segon apartat, introduirem

les conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector tèxtil; al

tercer apartat, estudiarem les característiques de l’estudi de

casos i, finalment, plantejarem un quart apartat amb el disseny

de la investigació.


- 286 -

5.2 Conclusions de l’estudi quantitatiu sobre el sector tèxtil

Al capítol tres, ens havíem plantejat un estudi descriptiu

sobre la concentració industrial a la Comunitat Valenciana.

L’objectiu era “verificar la hipòtesi que existeixen

aglomeracions industrials i que aquestes vénen provocades per

externalitats”. Concloíem que els indicadors confirmaven

aquestes hipòtesis, si bé els resultats resultaven molt

heterogenis, depenent del sector, de l’indicador i del territori

estudiat.

En general, les externalitats semblaven tenir major

importància en els sectors industrials que en els de serveis i, dins

dels sectors industrials, destacaven alguns dels típics clústers de

la Comunitat Valenciana (calcer, tèxtil, taulell...). Aquests tres

sectors presenten una localització molt concentrada en territoris

molt especialitzats, i aprofiten l’existència d’economies externes

de tipus intraindustrial. En qualsevol cas, hem d’utilitzar amb

molta cura el terme clúster. Aquest concepte compta (segons

Martin i Sunley, 2003) amb una dimensió funcional (amb

empreses, institucions i altres actors que s’interrelacionen i

complementen) i una dimensió espacial (que implica

aglomeració i proximitat geogràfica).

Al capítol tres, només en vam estudiar aquesta última, ja que

simplement vam detectar fortes concentracions geogràfiques de

mà d’obra, cosa que implicava territoris molt especialitzats.

Aquesta concentració geogràfica és condició necessària però no


- 287 -

suficient per a parlar de clústers. Si volem estudiar els clústers,

cal “identificar les interconnexions i les relacions horitzontals i

verticals entre els diferents agents econòmics i socials”. Per fer-

ho, si en els anteriors apartats fèiem un estudi quantitatiu sobre

el conjunt de sectors de la Comunitat Valenciana, ara ens

centrarem en un únic sector i adoptarem una metodologia

qualitativa. Abans, però, volem analitzar detalladament els

resultats quantitatius del sector triat. Al capítol anterior, s’han

mostrat els resultats de manera general, i s’han explorat

somerament els resultats per sectors. Ara volem focalitzar

l’estudi en el sector tèxtil i mostrar els resultats i les conclusions

particulars a què podem arribar. Aquesta anàlisi quantitativa ens

servirà de base per afrontar el posterior estudi qualitatiu.

El sector elegit és el sector 17, indústria tèxtil i de la

confecció. Hem triat aquest sector per diverses raons, ja

exposades amb anterioritat:

-És un sector tradicional sumit en una profunda crisi de

competitivitat.

-És un sector important dins del teixit industrial valencià,

vital per a molts municipis i comarques.

-És un sector caracteritzat per una forta concentració

geogràfica i molt estudiat com a paradigma del clúster o del

districte industrial a la Comunitat Valenciana.

Dins de l’anàlisi de la concentració industrial dels diferents

sectors de l’economia valenciana, podríem particularitzar per al

tèxtil els següents fets destacables:


- 288 -

La concentració calculada amb l’índex de Gini ens dóna un

valor de 0,364 (que varia molt poc si l’anàlisi es realitza a nivell

local, comarcal o de mercats de treball). Aquest resultat és prou

elevat però, com vam assenyalar, no és representatiu de

l’existència d’economies externes. En l’índex de Gini, bona part

de la concentració detectada és fruit de la concentració de la

producció en unes poques empreses, és a dir, per l’existència

d’economies d’escala internes de les empreses.

L’indicador d’Ellison-Glaeser permet controlar les

economies d’escala internes de les empreses i, per tant, permet

quantificar la importància de les externalitats en la localització

empresarial. L’aglomeració detectada, la qualificarem com a

escassa, si E-G < 0,02, moderada si 0’02<EG<0,05 i alta si

EG>0,05.

Els resultats del sector 17 amb l’indicador d’Ellison-Glaeser

són de 0,041 (a nivell municipal), de 0,071 (a nivell comarcal) i

de 0,104 (a nivell de mercats locals de treball). Per tant,

considerem que el sector 17 presenta concentració mitjana a

nivell local i elevada a nivell comarcal i de mercats locals de

treball. Aquests resultats són dels més elevats de tots els sectors

i evidencien el tèxtil com un dels sectors amb major

concentració geogràfica i on les externalitats juguen un paper

més important per determinar la localització.


- 289 -

Taula 5.1 Indicador d’Ellison-Glaeser.

LOCAL COMARCAL MLL

TÈXTIL 0,041 0,071 0,104

MITJANA

DELS

SECTORS

0,018 0,031 0,052


Per a estudiar l’evolució que el sector havia experimentat

durant el decenni de 1991 a 2001, vam haver d’ajuntar els

sectors del tèxtil i del calcer, i observem que l’indicador

d’Ellison-Glaeser passa de 0,1236 (EG, 1991) a 0,2038 (EG,

2001), per la qual cosa podem intuir una tendència cap a una

major aglomeració i una creixent importància de les economies

externes. Gràfic 5.1 Indicador d’E-G per als mercats locals de treball (1991-2001).

Indicador d'Ellison Glaeser per a MLL

0

0,05

0,1

0,15

0,2

0,25

1991 2001

Indicador d'EllisonGlaeser per aMLL



- 290 -

Als darrers anys, s’han realitzat diversos estudis sobre

l’evolució de la concentració en els diferents sectors. Duranton i

Puga (2001) exposava la idea que les activitats productives més

madures, solien nàixer en les àrees centrals aprofitant els

avantatges que això comporta, per a, posteriorment, anar

desplaçant-se cap a àrees menys desenvolupades industrialment,

una vegada superada la fase més innovadora. Arauzo i

Viladecans, (2004), estudien la concentració (no l’aglomeració)

dels sectors tradicionals a Espanya entre 1955 i 1995 i arriben a

la conclusió que aquests sectors han disminuït els nivells de

concentració, i fan especial referència al tèxtil, cuir i calçat, que

ha passat del quasi monopoli de la província de Barcelona

(52,47% dels treballadors el 1955) a xifres que no arriben al

29%.

En el nostre treball, no hem analitzat l’evolució de la

concentració, sinó el nivell d’aglomeració. Una vegada

quantificat i comprovada la importància que les economies

externes tenen en la localització de les empreses del sector tèxtil,

volem estudiar l’especialització dels diferents territoris en aquest

sector.

L’especialització va ser mesurada mitjançant dos indicadors

1- El quocient de localització que calculàvem amb la

fórmula següent:

% del total de treballadors que la indústria i representa en la comarca j LQ= ----------------------------------------------------------------------------------- % del total de treballadors que la indústria i representa a la CV


- 291 -

On consideràvem que, si LQ=1, llavors el percentatge de

treballadors en aquesta indústria era igual a nivell regional que

nacional.

Si LQ>1, ens trobem amb una indústria sobrerepresentada a

la regió estudiada.

Si LQ<1, ens trobem amb una indústria subrepresentada a la

regió estudiada.

Les àrees sobrerepresentades (amb les LQ més altes) són

sospitoses de conformar clústers perquè presenten elevades

concentracions de treballadors del sector i, per tant, una forta

especialització del territori.

Aquest indicador ens obligava a establir un punt de tall

arbitrari i, en el nostre treball, vam elegir LQ>3 (seguint el

treball de Malmberg i Martell, 2002).

En el sector del tèxtil i amb aquest criteri, trobem els

següents possibles clústers:

Per comarques:

El Comtat: LQ=10,77

La Vall d’Albaida: LQ=8,33

L’Alcoià: LQ=5,56

La Canal de Navarrés: LQ=4,02

Per mercats locals de treball:

Ontinyent: LQ= 11,77

Alcoi: LQ= 9,63

Canals: LQ= 4,40


- 292 -

2- El quocient de localització estàndard (SLQ)

El quocient de localització estàndard permet calcular

l’especialització dels territoris, evitant haver d’establir un punt

de tall arbitrari. El seu càlcul és més complex i va ser explicat al

capítol anterior. L’avantatge d’aquest indicador és que identifica

aquelles localitzacions que presenten concentracions

excepcionals, o siga, residus estadísticament excepcionals amb

un 5% de confiança. Aquests territoris seran aquells amb un

SLQ >1,96.

En la nostra anàlisi, trobàvem aquests possibles clústers:

Per comarques:

El Comtat: SLQ=2,41

La Vall d’Albaida: SLQ=2,18

Per mercats locals de treball:

Ontinyent: SLQ=2,309

Alcoi: SLQ=2,159

Les dades dels dos indicadors ens mostren uns resultats prou

coherents, on s’identifiquen dos grans clústers:

Un clúster estaria format per alguns municipis de les

comarques de l’Alcoià i per totes les del Comtat (el que

correspondria al MLL d’Alcoi). Cal assenyalar que bona part de

la comarca de l’Alcoià estaria dins del mercat local de treball

d’Ibi i que aquest MLL no presenta un excessiva especialització

en el tèxtil. En canvi, tota la comarca del Comtat sí es troba dins

del MLL d’Alcoi i és en aquests municipis on es concentra bona

part del tèxtil. Per això, no considerem representativa d’aquest


- 293 -

clúster la comarca de l’Alcoià, sinó que considerem molt millor

referència, per aquest clúster, el MLL d’Alcoi, que inclou, de la

comarca de l’Alcoià, simplement dues poblacions (Alcoi i

Banyeres), així com tots els municipis del Comtat.

L’altre clúster correspondria a la Vall d’Albaida (i més

concretament al MLL d’Ontinyent). En aquest cas, la Vall

d’Albaida es divideix en dos MLL (Ontinyent i l’Olleria). Els

resultats ens mostren que la Vall d’Albaida (en la seua totalitat)

sí pot ser considerada com un possible clúster, si bé el tèxtil

sembla concentrar-se encara més als municipis que formen part

del MLL d’Ontinyent.

A la taula següent, veurem els municipis que conformen els

mercats locals de treball esmentats. Taula 5.2 Municipis que conformen els mercats locals de treball analitzats.

Mercat local de treball Poblacions (majors de 1.000

habitants)

Alcoi Alcoi, Banyeres de Mariola,

Beniarrés, Cocentaina, Muro d’Alcoi

Ontinyent Ontinyent, Agullent, Aielo de

Malferit, Albaida, Atzeneta

d’Albaida, Bocairent

l’Olleria l’Olleria, Benigànim, Alfarrasí,

Castelló de Rugat, Llutxent,

Montaverner, la Pobla del Duc,

Quatretonda


- 294 -

Ibi Ibi, Castalla, Onil i Tibi

Font: Casado (2001).

La conclusió a què arribem és l’existència d’aquestes dues

importants concentracions del tèxtil (sospitoses de conformar

clústers) situades en els mercats locals de treball d’Alcoi i

d’Ontinyent (tot i que, per aquest últim, també podríem

considerar la Vall d’Albaida en el seu conjunt).

Una segona conclusió estaria en la línia d’allò que ja s’havia

apuntat a l’apartat anterior, “la necessitat de buscar noves

desagregacions territorials basades en criteris funcionals i que

s’ajusten millor a la realitat econòmica”. Els mercats locals de

treball són un exemple de divisió territorial funcional que

compta amb tots els requisits formals necessaris i amb una

àmplia tradició en altres països. Ja vam assenyalar al capítol

anterior que els MLL aconseguien recollir millor els efectes de

les economies externes que les comarques. Tot i que vam

plantejar els nostres dubtes per localitzar alguns clústers, ja que

semblaven més clars en altres divisions geogràfiques, es

demostra que, en el cas del tèxtil, el MLL s’adapta molt millor

que la comarca al territori dels dos clústers localitzats i que

situaríem finalment en els mercats locals de treball d’Alcoi i

d’Ontinyent.

Una vegada constatada l’existència d’uns territoris

especialitzats en el tèxtil i sospitosos d’albergar un clúster, i una

vegada contrastada i quantificada la importància de les

externalitats en la localització de les empreses del sector,


- 295 -

procedirem a analitzar com actuen aquestes externalitats i per

què es produeix aquesta concentració. Per expressar-ho en una

única qüestió: com afecta la concentració geogràfica del tèxtil a

la competitivitat de les seues empreses?

Per analitzar aquesta qüestió, ens centrarem en el mercat

local de treball d’Ontinyent i canviarem la metodologia

emprada, que passarà de ser eminentment quantitativa a ser una

metodologia qualitativa. Als apartats següents, justificaré i

explicaré aquesta metodologia.

5.3 Característiques de l’estudi de casos

5.3.1 Definició. Metodologies quantitatives versus

qualitatives

Segons Yin (1989), l’estudi de casos és una investigació

empírica que estudia un fenomen contemporani dins del seu

context real, en què els límits entre el fenomen i el context no

són clarament visibles i en el qual s’utilitzen diferents fonts

d’evidència.

L’estudi de casos és una metodologia d’investigació molt

utilitzada en l’anàlisi de les organitzacions per diferents

disciplines científiques (Hartley, 1994), tot i que molts

acadèmics consideren que els casos estan allunyats de la manera

normal de fer ciència i que s’identificaria amb les anàlisis

estadístiques i les grans mostres (Bonache Pérez, 1999). Per


- 296 -

aquesta raó, els estudis de casos s’han considerat

tradicionalment com un mètode d’investigació mancat de

precisió, objectivitat i rigor.

No obstant, des dels anys vuitanta, s’està observant un

renovat interès en la recerca basada en els estudis de casos tant a

Europa com als Estats Units (Stablein, 2006). Per a Prieto

(1998), l’estudi de casos és un instrument necessari en el procés

d’experimentació de qualsevol investigació en matèria de

direcció i gestió d’empreses. Nombrosos autors (Gummesson,

2000; Yin, 1994; Priem i Butler, 2001, o Stake, 2000)

consideren l’estudi de casos com una valuosa eina

d’investigació.

Una de les causes de l’augment de la seua popularitat i

consideració és la creixent complexitat dels fenòmens

organitzatius, que requereix d’investigacions de caràcter

exploratori i comprensiu, més que no d’explicacions causals. Si

l’objectiu és entendre el perquè, com i quan d’un fenomen, no

podem portar a terme una investigació basant-nos únicament en

dades i relacions. Com assenyala Mintzberg (1990), “tota

investigació interessant explora. Com més profundament

investiguem en el camp de les organitzacions, més complexes

descobrim que són i més necessitem recórrer a metodologies

d’investigació denominades exploratòries, en oposició a les

considerades rigoroses”. El mètode dels casos vol anar més enllà


- 297 -

de la simple constatació d’un succés, en vol comprendre les

causes o les conseqüències.

Podem afirmar que la metodologia quantitativa vol observar

i mesurar els conceptes estudiats. Ha d’especificar el significat

dels conceptes per desenvolupar-ne procediments de mesura

(Bryman, 1988). En aquesta metodologia, adquiriran gran

importància aspectes com la fiabilitat o la validesa. Les

investigacions qualitatives, per la seua banda, tendeixen a

desenvolupar conceptes, intel·leccions i comprensions partint de

pautes de dades, en lloc de recollir dades per avaluar models,

hipòtesis o teories preconcebudes (Taylor i Bogdan, 2000). De

fet, tots dos procediments parteixen de diferents objectius i

presumpcions epistemològiques (Dacher, 1997). La metodologia

quantitativa es basa en el positivisme, segons el qual existeix

una veritat objectiva que es pot revelar mitjançant el mètode

científic. En canvi, la metodologia qualitatitva assumirà que la

realitat es construeix socialment.

Aquests trets estan també relacionats amb el paper de

l’investigador en cadascuna de les metodologies. Mentre que, en

la metodologia quantitativa, el paper de l’investigador és el d’un

subjecte aliè al fenomen estudiat que juga un paper d’observador

passiu i extern, en l’estudi qualitatiu, l’investigador assumeix un

paper actiu, generant i verificant les seues hipòtesis o

proposicions (Bryman, 1988; Wright, 1996).


- 298 -

Autors com Bryman (1984), o Yin (1989), consideren que

els casos no s’oposen, sinó que complementen la metodologia

quantitativa perquè permeten abordar qüestions que comencen

per per què? o com?.

Abans de continuar, cal diferenciar entre estudi de casos i

investigació qualitativa (Chiva Gómez, 2001). Els estudis de

casos poden basar-se tant en evidències quantitatives com

qualitatives.

L’estudi de casos és una metodologia àmplia que utilitza

diferents tècniques com l’observació, les entrevistes, l’anàlisi de

documents, etc. (Eisenhardt, 1989) i poden ser les dades tant

quantitatives com qualitatives. Per tant, un estudi de casos no

serà definit per les tècniques utilitzades sinó per la seua

orientació teòrica i l’èmfasi en la comprensió de processos dins

de contextos (Hartley, 1994).

S’ha de lluitar contra l’argument tradicional que els estudis

de casos són una forma d’investigació que no pot utilitzar-se per

descriure o contrastar proposicions. Els estudis de casos, com

altres metodologies, poden servir per a propòsits tant

exploratoris, com descriptius, com explicatius (Yin, 1994) i, per

altra banda, poden contribuir positivament a la construcció,

millora o desenvolupament de perspectives teòriques rigoroses

sobre les organitzacions (Bonache i Pérez, 1999). Leonard i

McAdam, (2001), defensen que les metodologies d’investigació


- 299 -

que vulguen desenvolupar marcs teòrics més rics han d’estar

avalades per la combinació dels investigadors i dels participants

en els processos, de tal manera que la teoria derive de models

inductius fonamentats en diferents fonts de dades, l’experiència

existent i la realitat pràctica.

5.3.2. Tipologia de l’estudi de casos

Hi ha diverses classificacions dels estudis de casos, però les

dues més importants són en funció dels objectius de l’estudi i

del nombre de casos objecte d’anàlisi.

5.3.2.1 Classificació segons l’objecte d’estudi

La classificació més popular en funció de l’objectiu de

l’estudi va ser feta per Yin (1989), i distingeix entre els tipus

destudis següents:

• Descriptius:

L’objectiu és proporcionar una descripció de la pràctica que

es desitja observar (Prieto, 1998) o el que es el mateix, analitzar

com ocorre un fenomen organitzatiu dins del seu context real

(Sosa, 2006).


- 300 -

• Exploratoris:

Tracten de familiaritzar-se amb un fenomen o una situació

sobre la qual no existeix un marc teòric ben definit. L’objectiu

és descobrir hipòtesis susceptibles de generalització respecte a

les pràctiques observades (Prieto, 1998).

• Explicatius:

L’objectiu és explicar la raó de ser de les pràctiques

observades en el món real (Prieto, 1998). Tracten de

desenvolupar o depurar teories. Les qüestions clau per a

construir teories explicatives són del tipus com i per què (Snow i

Thomas, 1994; Galán, 2001).

• Il·lustratius:

L’objectiu és posar de manifest les pràctiques innovadores

(best practices) que impregnen el desenvolupament organitzatiu

en les empreses més competitives (Prieto, 1998).

Segarra, (2003), afegeix a aquesta classificació dues

tipologies més, extretes dels treballs de Prieto (1998) i Bonache

(1999).


- 301 -

• Experimentals:

Aquesta tipologia és apuntada per Prieto (1998), i el seu

objectiu seria examinar les dificultats que suposen la

implantació de noves tècniques i procediments, plantejats per

avaluar els possibles beneficis que se’n pogueren derivar.

• Històrics:

Aquesta tipologia és definida per Bonache (1999), i

l’objectiu seria analitzar un fenomen històric.

5.3.2.2 Classificació segons el nombre de casos objecte

d’anàlisi

• Un únic cas:

Segons Chiva Gómez (2001), la metodologia basada en un

únic cas serà l’adequada quan el cas siga especial (perquè

complisca les condicions necessàries per a confirmar, desafiar o

ampliar una determinada teoria), estrany (diferent als altres) o

revelador (permeta explorar un fenomen determinat). Stake,

(1994), diferencia entre dues maneres d’abordar un únic cas.

Distingeix l’estudi de casos intrínsecs (quan tracta d’entendre

profundament un cas) i l’estudi de casos instrumentals (quan


- 302 -

examina un únic cas, però no ho fa pel cas en si mateix, sinó

perquè contribueix a comprendre millor algun aspecte teòric).

• Múltiples casos:

Es fan les mateixes preguntes als distints casos, i se’n

comparen les respostes per arribar a conclusions (Ghauri i al.,

1995). Així, aconseguim evidències més sòlides i convincents.

Cada cas ha de triar-se amb un propòsit determinat, per tant,

la seua elecció no es realitzarà segons criteris mostrals

estadístics, sinó per raons teòriques, cercant un conjunt de casos

representatius del fenomen a estudiar. Es buscarà més una lògica

de replicació que no una lògica estadística (Pérez, 1998).

Yin (1989) realitza la següent classificació en funció de la

unitat d’anàlisi:

Tipus I

Un únic cas simple sense subunitats

Tipus II

Un únic cas simple amb subunitats. El cas es pot

descompondre en diferents subunitats d’anàlisi.


- 303 -

Tipus III

Múltiples casos sense subunitats. Diferents casos en un mateix

estudi, però aquests no poden ser descompostos en subunitats.

Tipus IV

Múltiples casos amb subunitats. Diferents casos, en un mateix

estudi, que poden ser descompostos en distintes subunitats

d’anàlisi.

5.4 Disseny de la investigació

El disseny de la investigació consisteix a descriure el pla

d’acció que ens portarà des de les qüestions inicials, mitjançant

una sèrie d’etapes fins a unes respostes o conclusions (Hartley,

1994; Yin, 1994).

Yin (1994) identifica cinc components clau per al disseny

de la investigació:

- Les qüestions a estudiar

- Els propòsits de l’estudi

- La unitat d’anàlisi

- La lògica que uneix les dades i les proposicions

- Els criteris per a interpretar els resultats

En aquest treball, seguirem el model proposat per Pérez,

W. (1998).


- 304 -

Figura 5.1 Disseny de la investigació

Font: Pérez (1998)

Objectius (4.4.1)

Tipologia d’investigació (4.4.3)

Marc Teòric (4.4.2)

Nivell d’anàlisi (4.4.4)

Cas pilot (4.4.6)

Selecció de casos (4.4.5)

Unitat d’anàlisi (4.4.4)

Protocol de cada cas (4.4.7)

Resultats i conclusions (4.4.8)


- 305 -

A continuació, passarem a concretar cadascuna de les etapes

enumerades:

5.4.1 L’objectiu de la investigació

L’objectiu s’articula entorn a un determinat fenomen, sobre

el qual es pretén esbrinar què factors hi incideixen. També es

pot abordar el com i per què aquests factors actuen. En el nostre

cas, el fenomen a estudiar és l’aglomeració industrial, buscarem

determinar quins factors hi incideixen i esbrinar com afecta la


Al capítol 1 de la tesi (i a la introducció d’aquest capítol),

plantejàvem l’objectiu general de la tesi:

Desenvolupar un model per a l’estudi de la concentració

geogràfica en la indústria valenciana. Contrastar una possible




superar la complicada etapa que viu el sector.

A continuació, es plantejaven cinc objectius específics.

Aquesta part del treball se centrarà en el quart objectiu:

contrastar l’impacte de l’aglomeració sobre la competitivitat

del sector, així com en el tercer: identificar, contrastar i

explicar el funcionament de les externalitats en un sector.


- 306 -

L’aplicació es realitzarà sobre el sector tèxtil en el mercat local

de treball d’Ontinyent.

A la primera part de la tesi (en concret, al capítol tres), ens

havíem plantejat un estudi quantitatiu i descriptiu, on havíem

pogut verificar la hipòtesi que hi ha concentracions industrials i

que aquestes venien provocades per les externalitats. Al segon

apartat d’aquest capítol, havíem concretat aquest estudi en el

sector tèxtil i havíem confirmat la gran importància que en

aquesta indústria tenen les externalitats; també havíem localitzat

dos possibles territoris molt especialitzats en el tèxtil i

sospitosos d’albergar clústers. Una vegada confirmada la

dimensió espacial del clúster (que implica aglomeració i

proximitat geogràfica), ara ens cal confirmar la dimensió

funcional (les interrelacions entre empreses, institucions i altres

actors). Si confirmem les dues dimensions (espacial i funcional),

podrem mantenir la hipòtesi que existeix un clúster del tèxtil en

el mercat local de treball d’Ontinyent. Després, caldrà

identificar les externalitats i verificar com poden influir en la



- 307 -

5.4.2 El marc teòric

L’estudi de casos haurà de partir d’un marc teòric

preliminar, ja que les noves aportacions de coneixements es

valoren en el transfons del que es coneix o s’accepta (Bonache,

1998).

La investigació s’ha de beneficiar d’anteriors aportacions

científiques. Per tant, cal una àmplia revisió bibliogràfica que

aclarisca l’actual estat de l’art (Eisenhart, 1989). En el segon

capítol de la tesi, es fa un exhaustiu repàs del marc teòric en què

es fonamenta la present tesi.

Partim del concepte de concentració i acabem analitzant la

competitivitat. Enmig, trobem dos conceptes bàsics: les

externalitats i els clústers.

Figura 5.2. Marc teòric


CONCENTRACIÓ

EXTERNALITATS

CLÚSTERS

COMPETITIVITAT


- 308 -

El marc teòric des del qual hem abordat el tema de la

concentració industrial i les externalitats està dins de

l’anomenada economia aplicada i, en concret, estaria relacionat

amb el que s’anomena nova geografia econòmica, sense oblidar

altres marcs teòrics a què també fem referència al segon capítol

de la tesi. En canvi, com hem posat de manifest en formular els

nostres objectius, la intenció és anar més enllà en aquest capítol,

per això canviem de metodologia i també de marc teòric.

La investigació que desenvoluparem està enfocada des de la

direcció estratègica i utilitza una metodologia qualitativa.

Partiríem dels marcs teòrics de l’economia industrial i de la

teoria dels recursos i les capacitats.

Si acceptem que són les empreses les que competeixen, el

suport conceptual donat per la teoria de l’avantatge competitiu

basat en els recursos empresarials és l’idoni per a centrar

l’anàlisi metodològica a partir de l’estudi de casos. Els nivells de

competitivitat provenen de l’acumulació de capacitats i recursos

empresarials, que depèn d’un procés d’explotació de les fonts

d’avantatge competitiu. Aquestes poden ser de dos tipus:

internes i externes. Externes, quan les empreses s’apropien i

desenvolupen entorns innovadors i competitius; internes, quan

s’originen dels recursos tangibles i intangibles acumulats en la

trajectòria empresarial.

Nosaltres focalitzarem l’estudi en les fonts externes, ja que

pretenem estudiar la influència que les concentracions

industrials tenen en la competitivitat de les empreses. Amb


- 309 -

aquest objectiu, ens centrarem en la teoria dels clústers d’M. E.

Porter.

El concepte de clúster s’ha convertit en un dels més populars

de l’economia actual, però presenta una forta i deliberada

vaguetat i indeterminació; com assenyala Martin i Sunley,

(2003), “més que un model teòric avaluat i contrastat, el clúster

ha esdevingut una manera de plantejar l’aglomeració econòmica

i la competitivitat”.

Partint d’un marc teòric ja desenvolupat com és la teoria dels

clústers, tractarem de depurar aquesta teoria, de manera que

responga millor a la nostra pregunta clau: com afecta

l’aglomeració industrial a la competitivitat de les empreses.

Abordar aquesta qüestió requereix un estudi de casos de

tipus explicatiu.


- 310 -

5.4.3 Tipologia de la investigació

En aquest apartat, s’ha de concretar el tipus d’investigació i

el disseny més adient als nostres objectius.

Pérez (1998) planteja la metodologia d’investigació a partir

de la resposta a les següents preguntes:

a) D’acord amb el marc teòric i el grau de desenvolupament

de la teoria, es pretén el contrast o la generació d’una

teoria?

b) Quin és el propòsit de la investigació, descriptiu,

explicatiu o predictiu?

c) Quants casos cal estudiar?

d) Podem plantejar-nos l’existència de subunitats d’anàlisi?

Anirem responent a aquestes qüestions:

a) El nostre objectiu consisteix a contrastar i depurar un

marc teòric ja existent, però que presenta nombroses

indeterminacions. Volem que el nostre estudi de casos

complemente la metodologia quantitativa ja presentada.


després dels estudis quantitatius. Si va al davant, serviria

per a generar un conjunt d’hipòtesis que serien

posteriorment contrastades amb una mostra més àmplia

d’empreses. Si va al darrere, com és el nostre cas,

serviria per a revelar el perquè de les dades o les

relacions que apareixen en els estudis quantitatius. Són

estudis no tant per a construir sinó per a depurar teories.


- 311 -

b) Realitzarem una investigació basada en un estudi de

casos de tipus explicatiu. Segons Bonache (1999),

aquests estudis es plantegen construir o depurar teories.

Enfront dels treballs més descriptius, els casos

explicatius tracten d’entendre el perquè o el com dels

fenòmens. A més, tenen la virtut de complementar i

enriquir la metodologia quantitativa. Com que nosaltres

partim d’un estudi quantitatiu anterior, pensem que

aquesta metodologia de l’estudi de casos de tipus

explicatiu s’adapta perfectament als nostres objectius.

Els casos explicatius presenten (segons Bonache, 1999)

les següents característiques:

- No separar el fenomen del seu context:

En lloc de tractar de reduir una situació a un conjunt de

variables, els casos adopten una visió holística en què no

s’oblida que el context i el comportament són

interdependents.

- Parteixen d’un model teòric menys elaborat:

Enfront de l’intent de la metodologia quantitativa de

contrastar hipòtesis, els casos explicatius tracten de

construir teories a partir de les observacions, seguint el

procediment inductiu, Yin (1984) .

- L’elecció dels casos tindrà un caràcter teòric i no

estadístic:

Enfront de l’èmfasi en la representativitat, els casos han

de triar-se per la capacitat explicativa.


- 312 -

- Tendirà a utilitzar més mètodes o fonts de dades:

Les entrevistes, observacions o transcripcions són

tècniques utilitzades.

- Flexibilitat en el procés de realització de la

investigació:

En els casos, a mesura que descobrim nous fets, podem

canviar els pressupostos inicials i desenvolupar altres de

nous. Tal flexibilitat és acceptable perquè estem

treballant amb situacions complexes i no podem definir a

priori el que estem interessats a analitzar.

- Inducció analítica i no estadística:

Els casos explicatius es basen en la inducció analítica, la

qual no generalitza una població, sinó que infereix

hipòtesis o generalitzacions teòriques a partir de l’anàlisi

de camp.

c) El nombre de casos serà de sis. La justificació d’aquest

nombre es troba a l’apartat 4.4.5 i al capítol 5 de la tesi.

d) Respecte a plantejar-nos l’existència de subunitats

d’anàlisi, ho analitzem a l’apartat posterior (al 4.4.4).


- 313 -

5.4.4 Unitat i nivell d’anàlisi

Tal com assenyalàvem a la figura de l’apartat 4.4, no podem

considerar la unitat i el nivell d’anàlisi com a decisions

independents, sinó que estan altament relacionades. Totes dues

decisions són fruit d’estudiar un fenomen immers en el seu

entorn real, on els límits mai no seran nítidament definits (Pérez,

1998).

Concretar correctament la unitat d’anàlisi és una qüestió

molt important. Hem de procurar trobar una unitat d’anàlisi

sensible a les particularitats de l’objectiu de la investigació i que

facilite les comparacions amb estudis similars.

En el nostre treball, considerarem l’empresa com la unitat

d’anàlisi més adient. Intentarem abarcar l’empresa com un únic

nivell d’anàlisi. Ara bé, estudiar l’empresa en el seu conjunt

sembla difícil, per la qual cosa no descartem analitzar diferents

nivells de la unitat principal (empresa).


- 314 -

5.4.5 La selecció de casos

En aquest apartat, ens plantegem dues qüestions:

1- Quants casos necessitem?

2- Quins criteris d’elecció emprarem?

Respecte a la primera pregunta, no hi ha un criteri definit per

a determinar el nombre de casos necessaris.

- Bonache, (1999), aposta per utilitzar un nombre reduït de

casos. No indica quants perquè opina que aquesta decisió és

discrecional.

- Pérez, (1998), indica que el nombre de casos haurà de ser

inferior al nombre de variables utilitzades. Citant Yin, (1981),

indica que el nombre de casos oscil·larà entre 1 i 8.

- Rialp, (1998), citant Eisenhardt, (1989), recomana utilitzar

més de 4 casos i menys de 10.

Respecte als criteris de selecció, en l’estudi de casos, no

s’aconsella elegir els casos de manera aleatòria. Cal seleccionar

a partir de criteris convenients a l’objecte de la investigació. Els

casos han de ser triats per replicar casos previs, per estendre una

teoria emergent, per recollir categories teòriques o per

proporcionar exemples extrems.

La selecció teòrica pròpia de la investigació qualitativa

facilitarà la selecció deliberada de casos crítics per valorar una

teoria existent o en fase de desenvolupament. Per a Yin, (1998),

la qüestió de generalitzar a partir d’un estudi de casos no

consisteix en una generalització estadística, sinó en una


- 315 -

generalització analítica, és a dir, utilitzar l’estudi d’un o més

casos per a il·lustrar, representar o generalitzar una teoria.

5.4.6 El cas pilot

Es convenient la realització d’un cas pilot que estructure

l’anàlisi de la resta de casos i conforme un prototipus d’estudi.

Cal triar com a cas pilot aquell amb el qual es puga mantenir una

relació més gran, més estreta i menys estructurada.

El cas pilot permetrà depurar els factors subministrats pel

marc teòric i presentar una proposta de mesures concretes de la

influència dels factors analitzats.

5.4.7 El protocol de cada cas

El protocol és el document on es materialitza el disseny de la

investigació. Cada cas necessita protocol·litzar tasques,

instruments i procediments. Cal evidenciar-ne dos aspectes:

primer, quines fonts d’evidència i procediments de recollida de

dades utilitzarem; segon, com analitzarem l’evidència de cada

cas.

a) Fonts d’evidència i procediments de recollida de dades.

S’hauran d’especificar les diverses fonts d’evidència que

s’empraran. Eisenhartd (1989) i Yin (1998) aposten per

combinar dades i evidències, tant quantitatives com qualitatives,

ja que aquesta combinació és complementària i aporta

importants sinergies. S’aplicarà un principi analític conegut com

a triangulació (Maxwell, 1998; Stake, 1994) que recollirà i


- 316 -

integrarà l’evidència relativa a cada cas, a partir d’una varietat

de mètodes i fonts d’informació complementàries.

És convenient elaborar una base de dades que, seguint el

protocol establert, organitze, integre i sintetitze la informació

obtinguda de i entre les distintes fonts d’evidència.

En aquesta tesi doctoral, seguint el mètode plantejat per

Segarra (2003), les fonts d’evidència utilitzades i el procediment

de recol·lecció de dades han sigut:

- Els informes anuals de l’empresa, que es troben

disponibles en la base de dades SABI, on es recullen els

balanços de situació, els comptes de pèrdues i guanys i altres

dades comptables.

- Informació i estudis sobre la situació del sector.

- Entrevistes estructurades de respostes obertes.

La investigació, l’estructurem de la següent manera:

Taula 5.3 Estructura de la investigació.

Concepte estudiat Mètode utilitzat Eines utilitzades Persones

entrevistades

Impacte de la

concentració

geogràfica en la

competitivitat.

- Entrevista

estructurada

- Documents i

arxius

Guia Murray

(1999)

Gerent



- 317 -

b) Analitzar l’evidència de cada cas:

Es tracta d’examinar, categoritzar o tabular l’evidència, de

manera que procurem complir amb els objectius de la

investigació. És una de les etapes més importants i complexes de

l’estudi (Eisenhardt, 1989).

Utilitzarem una tècnica coneguda com examen de patrons o

pattern mattching, que consisteix a comparar fets,

comportaments o circumstàncies que puguen extraure’s de les

proposicions teòriques, amb els fets, comportaments o

circumstàncies que puguen comprovar-se en el cas (Pérez,

1998).

S’utilitzaran taules comparatives per a contrastar les

variables analitzades entre les empreses de l’estudi. Es procurarà

combinar múltiples tècniques de recol·lecció de dades i anàlisi

per aconseguir fer la triangulació que explicàvem anteriorment;

“d’aquesta manera, aconseguirem augmentar la creença que el

resultat és vàlid i no un artifici metodològic”.

5.4.8 Resultats i conclusions

No hi ha regles explícites sobre la presentació d’informes.

Pérez (1998) aposta per evitar redactar un informe final llarg i

sense estructura clara. Aquests típics informes s’identifiquen

amb una estructura descriptiva.

En el nostre mètode, els factors trobats donaran lloc als

corresponents patrons de comportament, que permetran una


- 318 -

clara estructuració de l’informe final entorn a les diferents

variables analitzades.

Cal substituir les descripcions per un conjunt de qüestions i

respostes, al voltant de l’efecte que tenen les variables sobre el

fenomen estudiat. En aquest treball, es procurarà l’ús de taules i

quadres conceptuals.

5.5 Conclusions

En capítols anteriors, havíem plantejat una investigació

basada en una metodologia quantitativa, amb l’objectiu

d’estudiar la concentració industrial a la Comunitat Valenciana i

quantificar l’efecte de les externalitats en els diferents sectors de

la nostra economia. Ara bé, al primer capítol de la tesi, ja

plantejàvem el desig d’anar més enllà d’un simple estudi

generalista, quantitatiu i descriptiu. En els objectius de la tesi,

plantejàvem la necessitat de focalitzar l’estudi en un sector

concret i estudiar per què i com actuen les externalitats;

d’aquesta manera, podrem plantejar un últim objectiu realment

útil i important, identificar les possibles estratègies

competitives, que ajuden les empreses del sector (el tèxtil) a

enfrontar la profunda crisi que les afecta.

Per acarar aquest nou objectiu, canviem l’objecte d’estudi i

la metodologia emprada. Respecte a l’objecte d’estudi, ens

centrarem en el sector tèxtil i respecte a la metodologia

emprada, apostem per utilitzar una metodologia qualitativa, en


- 319 -

concret, l’estudi de casos. Així, en aquest capítol, ens hem

plantejat com a objectiu presentar el model teòric que sustentarà

la investigació empírica posterior.

En la introducció, hem tractat de presentar el capítol i

justificar l’elecció d’aquesta metodologia. “Entenem que els

casos no s’oposen, sinó que complementen la metodologia

quantitativa” i, tal com afirma Yin (1989), “són l’estratègia

adequada per enfrontar-nos a les qüestions que comencen per

per què o com”.

Al segon apartat, focalitzem l’estudi quantitatiu del capítol

tres en el sector objecte d’anàlisi (el tèxtil); al tercer apartat, hem

volgut aprofundir en l’estudi de casos: abordem la seua

definició, la relació entre metodologies quantitatives i

qualitatives, les nombroses crítiques que comporta aquesta

manera de fer ciència i, per últim, la diferent tipologia dels

casos.

Al quart apartat, plategem el disseny de la investigació. Hem

seguit el model proposat per Pérez (1998), i hem abordat les

següents vuit qüestions:

- Objectius

- Marc teòric

- Tipologia de la investigació

- Unitat i nivell d’anàlisi

- Selecció de casos

- Cas pilot

- Protocol de cada cas


- 320 -

- Resultats i conclusions

L’objectiu del disseny de la investigació ha sigut avançar des

de les qüestions inicials, mitjançant una sèrie d’etapes, fins a

unes respostes o conclusions. Una vegada dissenyada la

investigació, ja podem començar el treball empíric al capítol

posterior


- 321 -

CAPÍTOL 6 :EL CAS DEL SECTOR TÈXTIL EN EL MLL

D’ONTINYENT

6.0 Introducció

Si, al capítol anterior, havíem plantejat el model teòric que

sustenta l’estudi de casos i l’havíem adaptat al nostre estudi

particular, ara, en aquest cinquè capítol, la tesi aborda de manera

pràctica el que abans només era un plantejament teòric.

El present capítol tracta de posar per escrit el treball de camp

realitzat. S’han visitat empreses i s’han realitzat multitud

d’entrevistes a diversos i qualificats professionals del sector. En

definitiva, s’ha portat a terme un treball experimental i de camp

amb l’objectiu d’acostar-nos a la realitat i a les percepcions que,

des de la zona i el sector estudiat, es tenen. L’objectiu ha sigut el

de donar forma als plantejaments teòrics anteriors i el de buscar

fonts primàries d’informació que ens ajuden a plantejar i validar

les nostres hipòtesis.

L’objectiu general de la tesi és “desenvolupar un model per

a l’estudi de la concentració geogràfica en la indústria

valenciana. Contrastar una possible relació entre l’aglomeració

detectada i la competitivitat d’un sector concret, el tèxtil, i

extraure possibles estratègies competitives”. Aquest apartat se

centra en la segona part de l’objectiu i, per tant, es planteja

demostrar la hipòtesi que existeix una relació entre

l’aglomeració detectada i la competitivitat de les empreses


- 322 -

tèxtils situades en el mercat local de treball d’Ontinyent. En el

cas que hi haja la relació entre aglomeració i competitivitat,

aquesta es produirà mitjançant les anomenades externalitats.

L’estudi d’aquesta hipòtesi es relaciona directament amb

dos dels objectius específics que plantejàvem a l’apartat 1.3.1:

identificar, contrastar i explicar el funcionament de les

externalitats en un sector concret i contrastar l’impacte de

l’aglomeració industrial sobre els nivells de competitivitat d’un

sector.

El present estudi es divideix en quatre apartats: al primer, es

tracta de caracteritzar l’entrevista, deixar clar els objectius

buscats i dotar-la d’una estructura; al segon apartat, analitzem

els diferents casos estudiats; per a cadascuna de les sis empreses

analitzades, presentem la descripció i l’anàlisi; al tercer apartat,

es presenten els mètodes de validació de la investigació,

mitjançant l’examen de patrons i de la triangulació; per últim, al

quart apartat, es plantegen les conclusions de l’estudi de casos.

Aquest últim apartat enganxa amb les conclusions de la tesi que

seran plantejades al darrer capítol.


- 323 -

6.1 Caracterització de l’entrevista

L’entrevista parteix de l’estudi de l’art exposat al capítol dos

i del model teòric de l’estudi de casos desenvolupat al capítol

cinc. El seu contingut31 es basa en el model d’avaluació de

l’impacte de la concentració geogràfica proposat per Murray el

1999 i adaptat per Segarra (2003).

Per a l’èxit del nostre treball, és vital definir els objectius i

l’estructura que seguirà l’entrevista.

6.1.1 Objectius

La metodologia basada en l’anàlisi de casos implica

focalitzar la investigació en un objectiu. Tota l’entrevista

s’articularà al voltant d’un determinat fenomen, sobre el qual

s’estudiaran els factors que l’influeixen. En aquest cas, el

fenomen a estudiar és l’aglomeració industrial. L’objectiu més

concret és estudiar un sector (el tèxtil) i un territori (el mercat

local de treball d’Ontinyent). Volem determinar quins factors

incideixen en la concentració d’empreses i treballadors tèxtils en

aquest territori i, finalment, esbrinar si l’aglomeració afecta la

competitivitat i dinamisme del sector.

Ens havíem marcat l’estudi de dos objectius específics: 1)

determinar si l’aglomeració industrial afecta la competitivitat de

31 L’annex I recull el model d’entrevista.


- 324 -

les empreses tèxtils situades en el mercat local de treball

d’Ontinyent i 2) identificar les externalitats, explicar-les i

contrastar la seua validesa en els moments actuals.

6.1.2 Estructura de l’entrevista

L’entrevista estarà estructurada en dos blocs:

- Informació general

- Impacte de la concentració geogràfica

6.1.2.1 Informació general

L’objectiu d’aquesta primera presa de contacte és

simplement caracteritzar l’empresa. Volem situar-la en molts

aspectes que seran clau per a l’anàlisi posterior. Els aspectes a

analitzar seran:

- Dades de l’empresa

- Contactes

- Data de constitució

- Marc de l’activitat principal

- Productes

- Mercats

- Estructura de l’empresa (organigrama)

- Nombre de treballadors

-Presència familiar en l’empresa

-Localització geogràfica


- 325 -

L’objectiu serà identificar el sector en què opera, el nivell

d’internacionalització, la grandària, l’estructura orgànica, el

caràcter familiar de l’accionariat i la gestió, la localització

geogràfica i qualsevol altre aspecte que poguera ser interessant

per a la investigació posterior.

6.1.2.2 Impacte de la concentració geogràfica

L’objectiu és contrastar l’impacte de la concentració

geogràfica sobre el dinamisme del sector. Els aspectes a

analitzar són:

L’origen geogràfic de l’empresa

La influència sobre la localització de:

- Els clients

- Els proveïdors

- Els subcontractistes

- La cooperació amb altres empreses

- La mà d’obra

- Les institucions públiques

- Les institucions de crèdit

- Les infraestructures

- Els costos

Els canals de cooperació amb altres empreses i institucions

L’opinió sobre els possibles avantatges i inconvenients de la

concentració geogràfica


- 326 -

Volem conèixer si les empreses són conscients de rebre

alguna mena d’avantatge o inconvenient pel fet d’actuar dins del

seu territori; per fer-ho, preguntarem detingudament sobre

diferents factors i analitzarem les interrelacions entre empreses,

institucions i altres actors per saber fins a quin punt aquests

factors i relacions condicionen la competitivitat i el dinamisme

empresarial del sector i la zona. Els resultats, esperem que ens

permeten validar o rebutjar la hipòtesi que l’aglomeració tèxtil

afecta la competitivitat i dinamisme del sector i alhora ens

permeten identificar les externalitats, caracteritzar-les i

contrastar la seua validesa.

6.2 Selecció de casos

Aquesta anàlisi requereix plantejar-nos dues qüestions.

La primera és: quants casos necessitem?

La segona és: quins criteris d’elecció emprarem?

Respecte a la primera qüestió, no hi ha un criteri clar que ens

indique el nombre de casos òptim.

Bonache (1999) indica que la decisió respecte al nombre de

casos és discrecional, però aposta per treballar amb un nombre

reduït de casos; Yin (1981) indica que el nombre de casos haurà

de ser entre 1 i 8; Rialp (1998), basant-se en el treball

d’Eisenhardt (1989), recomana utilitzar més de 4 casos i menys

de 10.


- 327 -

La nostra decisió final és analitzar sis casos i, per tant,

estaria dins dels paràmetres recomanats.

Respecte a la segona qüestió (els criteris d’elecció emprats),

l’objectiu és recollir una mostra reduïda però significativa de

l’empresa tèxtil del mercat local d’Ontinyent.

Per aconseguir-ho, s’han emprat diversos criteris:

Un criteri sectorial: el tèxtil de la llar aglutina el 70% dels

treballadors i de les empreses del tèxtil a la Comunitat

Valenciana32. Decidim, per tant, aproximar la selecció

d’empreses a aquest percentatge.

Com s’han escollit sis empreses, buscarem que quatre

pertanyen al subsector del tèxtil de la llar i les altres dues

estiguen dedicades al tèxtil de la moda. En qualsevol cas,

cercarem un ventall sectorial el més divers i significatiu possible

dins d’aquests dos grans grups. Així, de les quattre dedicades al

tèxtil de la llar, dues estan especialitzades en mantes i dues en

teixits per a la llar; de les dues dedicades al tèxtil de la moda,

una serà especialista en gèneres de punt en peça i l’altra en

gèneres de punt circular i tela fina.

El segon criteri és la grandària de les empreses, i es mesura

amb el nombre de treballadors. En aquest cas, tampoc no ens

hem pogut valdre d’estadístiques a nivell local, comarcal o

32 No tenim dades concretes de la zona d’Ontinyent o la Vall d’Albaida.

Aquestes dades provenen del Pla de competitivitat del tèxtil.


- 328 -

autonòmic i, per tant, hem hagut de recórrer a les estadístiques

nacionals proporcionades per l’INE i pel MTAS.

Les dades de l’INE, les obtenim a partir de l’enquesta

industrial, però no obtenim una informació massa rellevant. Sí

que podem esbrinar que les empreses de més de 200 treballadors

representen menys de l’u per cent del total del nombre

d’empreses i que el 80% de les empreses tenien menys de vint

treballadors el 2003.

Ara bé, amb l’anuari estadístic del MTAS, i en concret amb

la taula EMP-6, sí obtenim algunes dades més concretes per a la

distribució del nombre de treballadors i del nombre d’empreses

per grandària d’empreses. Així, el 31 de desembre de 2004

(últimes dades disponibles), observem: Taula 6.1 Nombre de treballadors i nombre d’empreses per grandària..

TOTAL d’1

a 2

de 3

a 5

de 6

a 9

de 10

a 25

26 a

49

50 a

249

de 250

a 499

Nombre de

Treballadors

(en milers)

163,7 6,5 12,4 14,4 38,3 27,8 41,4 11,3

Nombre

d’empreses 13638 4661 3230 1978 2502 789 435 32

Font: taula EMP-6 del MTAS.

Dels set sectors, volem centrar la nostra anàlisi en els sectors

intermedis, és a dir, aquells que representen les empreses entre

10 i 250 treballadors. Els tres sectors amb aquestes

característiques (de 10 a 25, de 26 a 49 i de 50 a 249) aglutinen


- 329 -

només el 27% de les empreses tèxtils nacionals, però més del

66% de la mà d’obra empleada. Aquest serà el tipus d’empresa

que volem analitzar, i obviarem les microempreses i les

empreses molt grans (que són pràcticament inexistents en el

nostre clúster).

S’han escollit sis empreses que recullen el millor possible

tots tres segments de grandària ja esmentats. Així, triem dues

empreses entre 10 i 25 (una de 14 i una altra de 17 treballadors),

dues empreses entre 26 i 49 (una de 30 i una altra de 40) i dues

empreses entre 50 i 249 (una de 78 i una altra de 120

treballadors).

Per últim, s’ha tingut en compte l’any de constitució de les

empreses, i s’ha procurat un ventall d’empreses molt diverses

quant a antiguitat. Així, en el grup de sis empreses escollides,

tenim empreses fundades en la dècada dels seixanta, setanta,

vuitanta, noranta i en el 2000.

Tot i el nombre reduït d’empreses amb les quals es treballa,

s’ha procurat triar un ventall d’empreses que reflectira la

diversitat del tèxtil i que alhora fóra significatiu del model

d’empresa local. Per aconseguir-ho, s’han tingut en compte els

tres criteris assenyalats. El resultat ha sigut un grup d’empreses

que tenen en comú la localització geogràfica a la zona

d’Ontinyent i el sector tèxtil, però que són molt diferents quant a

grandària, antiguitat, estratègia empresarial, etc. En qualsevol

cas, sí podem gosar dir (i així ens ho han confirmat els experts


- 330 -

consultats) que són prou significatives entre les empreses del

sector tèxtil a la zona d’Ontinyent.

6.3 Anàlisi de les empreses estudiades: els casos

En aquest apartat, presentarem tota la informació referida a

les sis empreses analitzades. A l’apartat 5.2.1, es presentarà la

informació obtinguda de cadascuna de les empreses, separarem

el que és informació general del que és informació al voltant de

la localització i concentració sinèrgica. Tractarem de mostrar

les opinions i punts de vista expressats per cadascun dels

empresaris entrevistats. Tota aquesta informació apareixerà

resumida en taules en un apartat posterior (el 5.3.1).

6.3.1 Anàlisi i descripció de cada empresa

6.3.1.1 Empresa A

A1- Informació general

Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació i

comercialització de mantes i cobrellits, amb més de 120

treballadors. És una de les empreses líders a nivell nacional en

un subsector del tèxtil de la llar sumit en una forta crisi, no sols

de costos, sinó també de demanda.


- 331 -

Compta amb unes instal·lacions de 40.000 m2 i s’encarrega

de tota la cadena de producció. Posseeix les màquines de

filatura, realitza la fabricació i el tissatge del teixit, té la seua

pròpia secció d’estampació i s’ocupa de l’acabat i confecció de

la manta. S’ha apostat per un establiment de treball vertical que

engloba tota la cadena dels processos productius necessaris per a

la realització de les mantes i els cobrellits, i controla, d’aquesta

manera, la qualitat del producte final.

L’empresa va ser fundada en 1964, si bé a mitjans dels anys

vuitanta va transformar-se en societat anònima i aquesta figura

jurídica la manté en l’actualitat. Es tracta d’una empresa

familiar, va ser fundada pel pare i, en l’actualitat, és gestionada

per quatre germans que són els socis de l’empresa. L’entrevista

es va realitzar amb un dels propietaris que és el cap de compres i

de producció.

L’empresa s’ha mantingut sempre en el sector de la manta

gràcies a la seua condició d’empresa puntera que aposta per la

qualitat i la innovació, la qual cosa ha implicat canvis continus,

durant tots aquests anys, en camps com les matèries primeres, la

maquinària o els processos de fabricació.

A2- Localització i concentració sinèrgica

L’empresa es va originar dins el que considerem el mercat

local de treball d’Ontinyent. No va ser fruit d’una empresa

anterior, però el seu fundador sí va ser treballador d’una altra


- 332 -

empresa tèxtil de la zona. Per tant, es considera que

l’experiència i la tradició de la zona sí va condicionar la

localització inicial de l’empresa.

La concentració d’empreses tèxtils sí ha influït en el fet que

l’empresa s’haja mantingut localitzada a la zona, si bé es

considera que la influència i els avantatges de la concentració

tèxtil van minvant amb el pas del temps, i s’accentua aquesta

tendència durant els darrers anys.

Com s’aprecia a la taula següent, l’existència de clients,

proveïdors i subcontractistes a la zona, actualment, influeix poc

en la marxa de l’empresa. Els clients, proveïdors i subcontractats

cada vegada es troben més lluny. S’aprecia una constant

disminució de clients, proveïdors i subcontractistes locals. Per

altra banda, l’empresa es queixa de la manca de mà d’obra

especialitzada i sobretot de tècnics. S’observa la contínua fugida

de treballadors cap a altres sectors amb millors perspectives i la

necessitat de formar contínuament nous treballadors, perquè a la

mà d’obra qualificada no li atrau el tèxtil.

Respecte al suport institucional, el considera poc rellevant i

les facilitats de crèdit a la zona les considera inexistents. Els

bancs són poc receptius a facilitar el crèdit a empreses que

pertanyen a un sector en crisi. Respecte a les infraestructures de

la zona, les considera correctes, però no suposen cap avantatge

comparatiu respecte a altres zones. Per últim, els costos

(laborals, tributaris, etc.) sí considera que estan convertint-se en

un factor clau per a la supervivència i competitivitat de


- 333 -

l’empresa. El gran problema de les empreses tèxtils de la zona

és haver de competir amb uns costos molt superiors als dels seus

competidors (sobretot asiàtics). Costos no sols laborals o

tributaris, sinó també de serveis tècnics.

Observem, de manera esquemàtica, aquestes impressions: Taula 6.2. Valoració dels factors de localització en l’empresa A.

INFLUÈNCIA DEL

FACTOR QUE

L’EMPRESA ES

LOCALITZE EN EL

MLL D’ONTINYENT

MOLT

POC

GENS

AFECTA

NEGATIVAMENT

A- EXISTÈNCIA DE

CLIENTS A LA ZONA X

B- EXISTÈNCIA DE

PROVEÏDORS A LA

ZONA

X

C- EXISTÈNCIA DE

SUBCONTRACTISTES

A LA ZONA

X

D- COMPARTIR

CONEIXEMENTS AMB

EMPRESES DE LA

ZONA

X

E- DISPONIBILITAT

DE MÀ D’OBRA

ESPECIALITZADA

X

F- SUPORT

INSTITUCIONAL X


- 334 -

G- FACILITAT DE

CRÈDIT A LA ZONA X

H- FORMACIÓ I

EXPERIÈNCIA DELS

TREBALLADORS

X

I-

INFRAESTRUCTURES,

ACCESSOS (autopista,

tren, etc.)

X

J- COSTOS (mà d’obra,

impostos, taxes, etc.) X


El nombre de clients a la zona d’Ontinyent no és significatiu

i tampoc no compta amb un nombre important de clients a la

Comunitat Valenciana. Al mercat nacional, vendrà menys d’una

quarta part de la producció i és a l’exportació on es dirigeixen la

majoria de les vendes. El mercat europeu suposarà el 25% de les

vendes i més del 50% va a l’exportació a tercers països. Els

principals clients es troben als països àrabs (sobretot del Golf

Pèrsic).

Els principals competidors han passat de ser a la zona, a

situar-se a la Xina i Corea, si bé la tendència sembla apuntar cap

a un menor pes d’aquest últim país i l’aparició de nous i forts

competidors provinents de l’Índia i Turquia. Actualment, la

Xina és vista com la principal competència.

Respecte als proveïdors, l’empresa encara compra vora un

50% dels seu material a la zona d’Ontinyent, però l’altre 50%

(sobretot primeres matèries) ja són importades, tant d’Europa


- 335 -

com d’Àsia. La tendència sembla apuntar a un increment de les

importacions asiàtiques.

Per últim, l’empresari ens confessa que mai no ha mantingut

cap relació de cooperació amb altres empreses de la zona i que

les relacions formals o les actuacions conjuntes no han existit

mai. Cadascú actua individualment en camps com la

comercialització, la promoció, la innovació o la formació.

La impressió general sobre el tèxtil a la zona d’Ontinyent és

prou pessimista. Reconeix que, durant molt de temps, va existir

a la zona el que anomena una cultura tèxtil que va provocar

l’aparició de moltes empreses, l’existència de mà d’obra,

proveïdors i empreses de serveis altament qualificats. En aquest

context, sí reconeix que hi havia transferència de tecnologia i

treballadors. Les empreses es copiaven i competien en

capitalització i innovació. La crisi actual està fent desaparèixer

bona part del teixit industrial tèxtil, l’amortització de les

maquinàries està allargant-se per manca d’inversions i provoca

que la gent jove es dirigisca professionalment cap a altres

sectors. Una cosa pareguda ocorre amb el capital que, o bé es

trasllada a sectors més lucratius i amb menys risc, o bé busca

noves localitzacions tèxtils més competitives en costos. Aquesta

deslocalització no sols està provocant un trasllat de capital, sinó

també que bona part del saber fer (know-how) local marxe a

països competidors.


- 336 -

6.3.1.2 Empresa B

B1- Informació general

L’empresa es dedica a la fabricació de mantes. Va nàixer el

2002, com a continuació d’experiències empresarials anteriors, i

adoptà la forma jurídica de societat limitada. No es considera

una empresa familiar, compta amb dos socis i l’entrevista es va

realitzar a un d’ells, que exerceix les funcions de gerent.

L’empresa compta en l’actualitat amb 31 treballadors, dels

quals 5 són al departament administratiu i la resta es dediquen a

la fabricació i transport.

Aquesta firma es dedica a fabricar una àmplia gamma de

mantes jacquard i llises que van dirigides tant al mercat

tradicional (de compra per part de particulars), com al mercat de

l’hostaleria i grans institucions.

La gamma de mantes jacquard està composta per mantes per

a llit, viatge i promocions publicitàries, mantes infantils per a

cotxe i bressol, així com una sèrie de mantes de cotó per a

hospitals. Últimament, s’ha incorporat una sèrie especial de

mantes ignífugues per al sector hostaler.

El sector està en un moment de profunds canvis. La manta

ha perdut bona part del seu mercat tradicional. L’ús de mantes

per part del consumidor individual ha sofert una forta davallada

per la competència de nous productes i l’aparició de nous hàbits

de consum. Aquesta empresa ha optat per anar reorientant, de


- 337 -

mica en mica, el seu negoci cap a un client més institucional,

que opera mitjançant grans licitacions (hospitals, exèrcit, etc.),

així com cap al sector hostaler. El problema que troba és la

manca de transparència en les licitacions i la forta competència

via preus.

B2- Localització i concentració sinèrgica

L’empresa es va originar a la zona d’influència d’Ontinyent.

Com ja s’ha assenyalat, és fruit d’experiències empresarials

anteriors dels seus actuals socis. Per tant, l’experiència i la

tradició de la zona en van condicionar molt la localització.

En l’actualitat, la concentració d’empreses tèxtils a la zona

continua influint positivament perquè l’empresa mantinga la

seua localització original, ja que bona part dels seus clients

proveïdors i subcontractistes provenen de la mateixa zona. En

canvi, l’empresari reconeix compartir pocs coneixements amb

altres empreses i no dóna gens d’importància ni al suport

institucional ni a la facilitat de crèdit que troba. S’indica també

la dificultat actual per trobar mà d’obra qualificada i

especialitzada. La formació i experiència dels treballadors de la

zona en la branca del tèxtil es considera actualment un factor

poc significatiu. Per últim, reconeix la importància de les

infraestructures, però, com la resta d’empresaris, no creu que

siga un factor diferenciador de la zona.


- 338 -

Els costos són considerats com un dels factors clau per a la

competitivitat i es queixa que són molt superiors als que

suporten els competidors estrangers. Taula 6.3. Valoració dels factors de localització en l’empresa B.

INFLUÈNCIA DEL

FACTOR QUE

L’EMPRESA ES

LOCALITZE EN EL

MLL D’ONTINYENT

MOLT

POC

GENS

AFECTA

NEGATIVAMENT

A- EXISTÈNCIA DE

CLIENTS A LA ZONA X

B- EXISTÈNCIA DE

PROVEÏDORS A LA

ZONA

X

C- EXISTÈNCIA DE

SUBCONTRACTISTES

A LA ZONA

X

D- COMPARTIR

CONEIXEMENTS AMB

EMPRESES DE LA

ZONA

X

E- DISPONIBILITAT

DE MÀ D’OBRA

ESPECIALITZADA

X

F- SUPORT

INSTITUCIONAL X

G- FACILITAT DE

CRÈDIT A LA ZONA X


- 339 -

H- FORMACIÓ I

EXPERIÈNCIA DELS

TREBALLADORS

X

I-

INFRAESTRUCTURES,


tren, etc.)

X




L’empresa B troba els seus clients en el mercat nacional,

dels quals aproximadament una quarta part es troben a la

Comunitat Valenciana (i dels quals una part significativa

estarien a la mateixa zona d’Ontinyent). Tot i això, exporta al

voltant d’un 15% de la producció (fonamentalment a França), fa

uns anys exportava als Estats Units, però la cotització actual del

dòlar ho fa impossible actualment.

Quant als proveïdors, aquests es troben, pràcticament en la

seua totalitat, a la zona d’Ontinyent i la resta a la Comunitat

Valenciana. No importa pràcticament cap matèria primera.

Els clients són cada vegada més empreses i altres

institucions públiques que liciten grans contractes; els

competidors serien altres empreses de grandària semblant

situades a la mateixa zona geogràfica (MLL d’Ontinyent).

Quant a la cooperació amb altres empreses de la zona,

l’empresari reconeix en el passat alguns projectes d’exportació


- 340 -

junt amb altres empreses, però van fracassar. En l’actualitat, no

hi ha cap cooperació. Les relacions amb altres empreses són

esporàdiques. No hi ha cap relació en camps com la innovació,

la investigació o la formació; de totes maneres, l’empresari veu

la necessitat i utilitat de cooperar amb altres empreses de la

competència per fixar preus i acudir en millors condicions a les

licitacions.

L’empresari sí considera que es beneficia del fet d’estar

localitzat a la zona d’Ontinyent, ja que compta amb els

avantatges de trobar-se a prop dels seus proveïdors de serveis i

dels proveïdors en general. No obstant, considera que no hi ha

cap avantatge que siga fruit de la col·laboració empresarial, tot i

que la proximitat de la competència sí estimula la competitivitat.


- 341 -

6.3.1.3 EMPRESA C

C1- Informació general

L’empresa C es dedica a la fabricació i distribució de teixits

per a la llar i cortines. Ens entrevistem amb l’apoderat de

l’empresa.

L’empresa es defineix com a familiar. Va ser fundada l’any

1972 pel pare dels actuals propietaris i gestors. En l’actualitat,

compta amb un planter de 78 treballadors, la majoria dedicats a

la manufactura de teles i cortines.

L’empresari ens conta que l’empresa (com la majoria de la

zona) està en un procés de reestructuració de la seua activitat.

L’estratègia per fer afrontar la crisi consisteix a produir cada

vegada menys productes finals i reconvertir-se en proveïdors de

serveis de teles (en altres paraules, importadors), aprofitant la

xarxa comercial amb què l’empresa compta.

C2- Localització i concentració sinèrgica

L’empresa actual es va originar a l’àrea d’Ontinyent, com a

conseqüència de l’activitat del seu fundador, ja vinculat a una

empresa anterior del mateix sector.

Per tant, l’experiència i tradició de la zona van condicionar

totalment la localització original.

En l’actualitat, l’empresari reconeix que la concentració

d’empreses del tèxtil influeix en l’activitat, però observa que


- 342 -

aquesta influència és cada vegada menor. La influència i els

avantatges de comptar amb clients i proveïdors a prop va

disminuint, ja que cada vegada es fabrica menys i s’importa

més. Per tant, els proveïdors locals van perdent importància.

L’empresa reconeix no compartir coneixements amb altres

empreses de la zona i, per tant, no dóna cap importància a aquest

factor en la seua localització. Respecte a l’existència de mà

d’obra especialitzada, considera que va ser un factor important

en el passat i un avantatge respecte a altres localitzacions, però

en l’actualitat es queixa de la manca de formació i experiència

dels treballadors. No es troben treballadors i estan molt poc

formats. Reconeix l’ajuda d’ATEVAL en el muntatge de cursets

de formació, però ho considera insuficient per afrontar el

problema.

L’empresari atorga poca o gens d’importància al suport

institucional i a la facilitat de crèdit a la zona. Reconeix un

esforç quant a les ajudes institucionals que darrerament estan

atorgant-se al tèxtil, però les considera mal enfocades, ja que, al

seu parer, sols ajudaran a tancar empreses sumides en crisis molt

fortes. L’ajuda institucional hauria de flexibilitzar els seus

criteris i no centrar-se únicament en les empreses amb majors

problemes. No han de ser ajudes al tancament d’empreses, sinó

a la competitivitat. La solució del tèxtil passa per ajudar les

empreses que encara mantenen una certa rendibilitat i que,

sobretot, reclamen una major flexibilitat laboral per adaptar-se

als nous temps.


- 343 -

Respecte a les infraestructures, les considera correctes. No

són un factor que done cap avantatge respecte a altres zones,

però almenys s’ha millorat molt els darrers anys.

Quant als costos laborals, els considera un factor clau en la

competitivitat del tèxtil. Considera que la crisi actual ve

provocada fonamentalment pel desavantatge sofert en aquest

camp enfront dels competidors estrangers.

Observem esquemàticament els comentaris a la següent

taula: Taula 6.4. Valoració dels factors de localització en l’empresa C.

INFLUÈNCIA DEL

FACTOR QUE

L’EMPRESA ES

LOCALITZE EN EL

MLL D’ONTINYENT

MOLT

POC

GENS

AFECTA

NEGATIVAMENT

A- EXISTÈNCIA DE

CLIENTS A LA ZONA X

B- EXISTÈNCIA DE

PROVEÏDORS A LA

ZONA

X

C- EXISTÈNCIA DE

SUBCONTRACTISTES

A LA ZONA

X

D- COMPARTIR

CONEIXEMENTS AMB

EMPRESES DE LA

ZONA

X


- 344 -

E- DISPONIBILITAT

DE MÀ D’OBRA

ESPECIALITZADA

X

F- SUPORT

INSTITUCIONAL X

G- FACILITAT DE

CRÈDIT A LA ZONA X

H- FORMACIÓ I

EXPERIÈNCIA DELS

TREBALLADORS

X

I-

INFRAESTRUCTURES,


tren, etc.)

X




L’empresa C no compta amb clients a la zona d’Ontinyent i

ven a la Comunitat Valenciana menys d’un deu per cent de la

seua producció. A la resta d’Espanya, ven al voltant d’un 30% i

el 60% restant es dedica a l’exportació (sobretot a països del

nord i centre d’Europa, com Suècia, Holanda o Alemanya).

Quant als proveïdors, una mínima part es concentra a la zona

d’Ontinyent, i la resta de la Comunitat Valenciana, al voltant

d’un vint per cent provindrà de la resta d’Espanya i més d’un

70% s’importarà de països emergents (fonamentalment d’Àsia).

La tendència és a incrementar aquestes importacions.


- 345 -

Respecte als competidors, s’han trobat tradicionalment a la

zona d’Ontinyent. En l’actualitat, continua trobant competència

a la zona, però la principal amenaça prové dels competidors

asiàtics, sobretot la Xina, Turquia i l’Índia.

L’empresari reconeix no mantenir cap relació de cooperació

amb altres empreses de la zona. En el passat, va haver algun

tímid intent de coordinació i cooperació, però va fracassar.

Cadascuna de les empreses fa la guerra pel seu compte i les

relacions entre empresaris són simplement cordials.

Al seu parer, no hi ha cap actuació com a grup de les

empreses de la zona i, per tant, no es desprèn cap avantatge

competitiu. De fet, actualment l’empresari no reconeix cap

benefici competitiu al fet de localitzar-se a la zona d’Ontinyent.

La concentració d’empreses tèxtils va condicionar l’aparició de

moltes empreses en un entorn competitiu favorable, però en un

entorn de crisi no aporta cap avantatge.


- 346 -

6.3.1.4 EMPRESA D

D1- Informació general

Aquesta empresa es dedica a la fabricació de gèneres de punt

en peça.

Va nàixer l’any 1995, i focalitzà la seua activitat en la

fabricació de gèneres de punt bàsics, però prompte va estendre

la producció a tot tipus d’articles i matèries, com l’acrílic, el

cotó, la poliamida, licra, etc. En aquests moments, ofereix més

de 160 classes de teixits de tot tipus de colorit i acabat i dirigits

a peces molt variades (infantil, esportiva, prompte-moda, etc.).

Contínuament va realitzant adaptacions en els productes

fabricats i en els tipus de gèneres de punt utilitzats. Els

principals clients són confeccionistes i fonamentalment grans

magatzems.

Les instal·lacions ocupen una superfície de 1.500m2 i

compta amb un tissatge d’última generació amb màquines

circulars i aïllades. L’empresa fa cara a la crisi del tèxtil amb

una aposta per la diversificació, la qualitat i la tecnologia.

L’empresa compta amb 17 treballadors, tres al departament

d’administració, un al departament d’exportació i la resta en

producció. Ens entrevistem amb l’encarregat d’administració i


- 347 -

finances, qui defineix l’empresa com a familiar, ja que treballen

cinc familiars i ocupen diversos llocs en la direcció.

D2- Localització i concentració sinèrgica

Aquesta empresa va nàixer a l’àrea d’Ontinyent, però no

prové de cap empresa anterior, si bé el propietari sí havia

treballat en una empresa del tèxtil.

L’experiència i tradició de la zona, per tant, sí va

condicionar la localització. En l’actualitat, la concentració

d’empreses tèxtils a la zona no influeix en la seua localització.

La majoria d’empreses tèxtils d’Ontinyent pertanyen al sector

del tèxtil de la llar, mentre que aquesta empresa no se situa en

aquest sector i, per tant, és una excepció.

Quan analitzem els factors, observem que l’empresari

considera poc influent l’existència de clients i proveïdors a la

zona. De fet, els clients de la zona d’Ontinyent no arriben al 5%

i els clients de la Comunitat Valenciana estaran al voltant del

20%. La majoria de clients es troben a la resta d’Espanya (entre

un 25 i un 49%) i a Europa occidental (també entre un 25 i un

49%); a la resta del món, només exporta una petita part a Mèxic.

Els principals clients es troben a Europa i a Espanya (sobretot a

la zona de Barcelona). Ens indiquen una certa tendència cap a

l’estancament (o fins i tot descens) de les vendes nacionals i un

increment lleuger de les exportacions.


- 348 -

Les xifres dels proveïdors són molt semblants: tot just hi ha

uns pocs proveïdors de la zona, menys d’un 25% són proveïdors

valencians i entre un 25 i un 49% provenen de la resta

d’Espanya o de la resta d’Europa. No hi ha encara un

percentatge molt significatiu d’importacions asiàtiques.

L’existència de subcontractistes a la zona es considera un

factor poc influent, ja que són poc utilitzats. La mateixa

percepció es té del fet de compartir coneixements amb altres

empreses o del suport institucional, que per a l’empresari no té

cap influència.

La disponibilitat de mà d’obra especialitzada es considera un

factor poc influent, així com la formació i experiència dels

treballadors. En l’empresa, treballen quatre tècnics i es detecta

una dificultat per trobar mà d’obra qualificada.

La facilitat de crèdit a la zona sí es considera un factor

important, però tampoc no creu que a la zona d’Ontinyent hi

haja majors facilitats; una impressió semblant es tenen de les

infraestructures: són importants, però no hi ha un diferencial

respecte a altres zones.

Per últim, els costos es consideren el factor competitiu més

important, però a la zona d’Ontinyent són molt alts i, per tant,

afecten negativament la competitivitat.


- 349 -

Taula 6.5. Valoració dels factors de localització en l’empresa D. INFLUÈNCIA DEL

FACTOR QUE

L’EMPRESA ES

LOCALITZE EN EL

MLL D’ONTINYENT

MOLT

POC

GENS

AFECTA

NEGATIVAMENT

A- EXISTÈNCIA DE

CLIENTS A LA ZONA X

B- EXISTÈNCIA DE

PROVEÏDORS A LA

ZONA

X

C- EXISTÈNCIA DE

SUBCONTRACTISTES

A LA ZONA

X

D- COMPARTIR

CONEIXEMENTS AMB

EMPRESES DE LA

ZONA

X

E- DISPONIBILITAT

DE MÀ D’OBRA

ESPECIALITZADA

X

F- SUPORT

INSTITUCIONAL X

G- FACILITAT DE

CRÈDIT A LA ZONA X

H- FORMACIÓ I

EXPERIÈNCIA DELS

TREBALLADORS

X

I-

INFRAESTRUCTURES, X


- 350 -


tren, etc.)




Els principals competidors de l’empresa es troben situats a

Catalunya, i en concret, a les zones de Sabadell i Mataró. És en

aquesta zona on l’empresari considera que es localitza el clúster

del seu segment del tèxtil.

L’empresari no ha mantingut cap relació de cooperació amb

empreses de la seua pròpia zona i les relacions amb altres

empreses són molt esporàdiques. Com és lògic, amb aquestes

impressions, considera que les empreses de la zona no actuen

com a grup i que no obtenen cap avantatge respecte a empreses

del sector situades fora.


- 351 -

6.3.1.5 EMPRESA E

E1- Informació general

Es tracta d’una de les empreses punteres del sector tèxtil de

la llar.

Va ser fundada l’any 1981 i, en aquell moment, el seu

mercat era totalment nacional. A partir de 1996, es llança al

mercat internacional. Actualment, és una de les empreses líders

quant a l’exportació. Està implantada en pràcticament tots els

mercats del món i és una empresa puntera en el teixit per a la

decoració. Comercialitza i exporta tèxtils per a la llar i la

decoració a més de 40 mercats diferents situats als cinc

continents.

La comercialització es realitza mitjançant més de 40

marques diferents.

Compta amb 40 treballadors i més de 60 comissionistes i

s’estructura en els següents departaments:

- Departament d’exportació

- Departament comercial

- Departament de producció

- Departament de compres

- Departament de comptabilitat

- Departament de màrqueting

- Departament de disseny i I+D


- 352 -

L’empresa ha apostat per la producció integrada, assolida

amb una estructura vertical que la dota d’una enorme flexibilitat

en la producció.

En l’actualitat, és un grup empresarial amb tres empreses

principals:

- Una dedicada a l’elaboració de teixit i que compta amb 100

telers plans i 30 jacquards electrònics que li permeten produir

més de 800.000 metres de teixit al mes.

- Una altra empresa dedicada a l’estampació i tintat de tots

els teixits, amb diferents rotatives, trens de rentat, rotlladores i

paletitzadores.

- I, per últim, l’empresa matriu dedicada al tall i la confecció

dels diferents productes, així com a la seua distribució, compta

amb una capacitat de tall mensual de més de 60.000 talls i amb

una àmplia i complexa logística.

En total, l’empresa està capacitada per a produir

mensualment 120.000 jocs de llençols, 30.000 fundes nòrdiques,

25.000 edredons, 25.000 nòrdics (comforters) o 10.000 cortines.

Ens reunim amb un dels gerents de l’empresa, qui, tot i

aquesta capacitat de producció, defineix l’empresa com a

comercial dedicada a la compra-venda de tèxtil per a la llar. Per

altra banda, també defineix l’empresa com a familiar. Són

diversos els membres de la segona generació familiar que

ocupen diversos llocs de responsabilitat en l’empresa. Es

manifesta la intenció de continuar sent una empresa familiar.


- 353 -

E2- Localització i concentració sinèrgica

L’empresa es va originar a la zona d’influència d’Ontinyent.

No prové de cap altra empresa, ni es tenia per part del fundador

cap experiència anterior en empreses del sector.

L’entrevistat manifesta que l’experiència i la tradició tèxtil

de la zona van condicionar molt la localització inicial. En canvi,

opina que, en l’actualitat, la concentració tèxtil a la zona

condiciona molt poc la seua localització. Les possibles

influències positives van a menys. Preguntat sobre la mesura en

què diversos factors influeixen en l’actual localització, va

respondre el següent:

El fet que hi haja clients a la zona afecta molt poc, ja que són

una mínima part del total.

En canvi, sí influeix l’existència de proveïdors i

subcontractistes (si bé també es detecta una progressiva

disminució).

Compartir coneixements amb empreses de la zona no

influeix per a res.

La disponibilitat de mà d’obra especialitzada influeix

relativament. Es considera que la formació i experiència dels

treballadors és important per al manteniment de la localització.

Quant al suport institucional, considera que influeix poc i les

facilitats de crèdit a la zona les considera similars a les d’altres


- 354 -

llocs (si de cas, considera que tal vegada una mica més pel

coneixement del sector).

L’existència d’infraestructures, les considera suficients, però

no donen cap avantatge comparatiu. Quant als costos, els

considera igual a altres llocs d’Espanya i molt superiors als dels

competidors estrangers.

Observant les dades a la taula: Taula 6.6. Valoració dels factors de localització en l’empresa E.

INFLUÈNCIA DEL

FACTOR QUE

L’EMPRESA ES

LOCALITZE EN EL

MLL D’ONTINYENT

MOLT

POC

GENS

AFECTA

NEGATIVAMENT

A- EXISTÈNCIA DE

CLIENTS A LA ZONA X

B- EXISTÈNCIA DE

PROVEÏDORS A LA

ZONA

X

C- EXISTÈNCIA DE

SUBCONTRACTISTES

A LA ZONA

X

D- COMPARTIR

CONEIXEMENTS AMB

EMPRESES DE LA

ZONA

X

E- DISPONIBILITAT

DE MÀ D’OBRA

ESPECIALITZADA

X


- 355 -

F- SUPORT

INSTITUCIONAL X

G- FACILITAT DE

CRÈDIT A LA ZONA X

H- FORMACIÓ I

EXPERIÈNCIA DELS

TREBALLADORS

X

I-

INFRAESTRUCTURES,


tren, etc.)

X




L’empresa està portant a terme un procés

d’internacionalització. En l’actualitat, realitza a Espanya el 60%

de les seues vendes, el 30% a altres països europeus i el 10% a

la resta del món. Els principals clients es troben a la zona de

Barcelona, Andalusia i Madrid.

Quant als proveïdors, es reparteixen entre la zona més

propera i la més llunyana, és a dir, molts proveïdors són de la

zona d’Ontinyent, però no hi ha proveïdors de la resta de la

Comunitat Valenciana, ni d’Espanya, ni d’Europa. Hi ha molt de

proveïdor de la resta del món (Àsia) i la tendència és que cada

vegada s’incrementen aquestes importacions.


- 356 -

Els principals competidors provenen també d’aquestes dues

zones. Una part de la competència prové de la zona d’Ontinyent

i l’altra (que és la que més creix) prové dels països asiàtics.

L’empresari reconeix que no ha mantingut cap relació de

cooperació amb altres empreses tèxtils de la zona. No hi ha

hagut actuacions conjuntes, ni en el camp de la innovació, la

investigació, la formació o la comercialització de productes.

Cadascú acudeix a les fires pel seu compte i risc.

Reconeix el paper d’ATEVAL en el camp de la formació de

treballadors, si bé als cursets de formació els dóna molt poca

importància. El principal paper d’ATEVAL seria com a

interlocutor davant de l’administració. Opina que cal pressionar

l’administració sobre les polítiques comercials i aranzelàries,

però els resultats són cada vegada més difícils d’aconseguir, ja

que les decisions comercials cada vegada es prenen més lluny

(són polítiques europees).

La localització a la zona d’Ontinyent va ser clau pel

naixement de l’empresa. En l’actualitat, l’empresa es beneficia

de serveis especialitzats i de la proximitat de proveïdors, però

aquests avantatges cada vegada van perdent importància en un

entorn més globalitzat.


- 357 -

6.3.1.6 EMPRESA F

F1- Informació general

Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació de teixits i

gèneres de punt. Compta amb màquines circulars especialitzades

en teixits elàstics i de tela fina (galga del tipus 44 i 38).

Va ser fundada el 1988 pel seu actual propietari i manté la

figura jurídica de societat limitada. En l’actualitat, compta amb

catorze treballadors, que es reparteixen entre oficines, magatzem

i producció.

Els darreres anys, l’empresa està sofrint els efectes de la crisi

tèxtil i ha hagut d’adaptar la seua grandària a les noves

circumstàncies competitives. Aquesta redimensió s’ha traduït en

una disminució de la producció i de la mà d’obra.

És una empresa familiar propietat d’un únic empresari que fa

les tasques de gerent i amb qui ens entrevistem. Al negoci,

treballen dos germans més.

Tot i que es tracta d’una empresa del tèxtil, en dedicar-se al

gènere de punt, no es considera a si mateixa una empresa tipus

de la zona, ja que la majoria del tèxtil del voltant d’Ontinyent es

dedica al tèxtil llar.


- 358 -

F2- Localització i concentració sinèrgica

L’empresa va originar-se l’any 1988 a la zona d’Ontinyent,

no prové de cap empresa anterior, però el propietari sí comptava

amb experiències anteriors en el sector del tèxtil.

L’entrevistat reconeix que l’experiència i tradició de la zona

van condicionar molt la localització inicial, no sols per

l’experiència laboral del propietari, sinó per comptar amb

proveïdors i subministradors de serveis a prop de l’empresa. Al

mateix temps, reconeix que la concentració d’empreses tèxtils

continua influint en la localització actual, però cada vegada en

menor mesura.

Els clients d’aquesta empresa no es troben en el mercat local

d’Ontinyent, ja que aquests es reparteixen entre la resta de la

Comunitat Valenciana i la resta d’Espanya (fonamentalment a

Andalusia i Madrid), per tant, l’entrevistat considera l’existència

de clients a la zona com un factor poc important per a la

localització actual.

Quant als proveïdors, es reparteixen en tres grans grups: els

existents a la zona d’Ontinyent, a la resta d’Europa i a la resta

del món (sobretot asiàtics). Aquests últims són els que més estan

creixent i els locals els que més estan disminuint. Amb aquestes

dades, l’empresari considera l’existència de proveïdors locals

com un factor que va ser clau en un passat, però que en

l’actualitat perd importància molt ràpidament.


- 359 -

El factor més important per al propietari és l’existència de

subcontractistes. Continua sent clau trobar serveis prop de la

fàbrica (tintes, proveïdors de fil, etc.).

En canvi, considera com a factors gens importants el suport

institucional (inexistent), la facilitat de crèdit (igual o pitjor que

en altres zones) i la disponibilitat de mà d’obra especialitzada.

L’empresari considera que la mà d’obra especialitzada no és un

factor important, perquè, en cas necessari, es pot formar. Sí

considera una mica més important l’experiència dels

treballadors.

Quant a les infraestructures, les considera correctes i hi dóna

importància, però no pensa que siguen un factor competitiu.

Quant als costos laborals i impositius, els considera un factor

clau per competir, però, com la resta d’entrevistats, considera

que pateix un fort desavantatge respecte als seus competidors

(sobretot els asiàtics). Els principals competidors de l’empresa

són empreses catalanes (ho han sigut tradicionalment) i

empreses asiàtiques (les que més quota de mercat estan

guanyant i les que més preocupen).

Aquestes dades les podem veure esquemàticament a la

següent taula.


- 360 -

Taula 6.7. Valoració dels factors de localització en l’empresa F.

INFLUÈNCIA DEL

FACTOR QUE

L’EMPRESA ES

LOCALITZE EN EL

MLL D’ONTINYENT

MOLT

POC

GENS

AFECTA

NEGATIVAMENT

A- EXISTÈNCIA DE

CLIENTS A LA ZONA X

B- EXISTÈNCIA DE

PROVEÏDORS A LA

ZONA

X

C- EXISTÈNCIA DE

SUBCONTRACTISTES

A LA ZONA

X

D- COMPARTIR

CONEIXEMENTS AMB

EMPRESES DE LA

ZONA

X

E- DISPONIBILITAT

DE MÀ D’OBRA

ESPECIALITZADA

X

F- SUPORT

INSTITUCIONAL X

G- FACILITAT DE

CRÈDIT A LA ZONA X

H- FORMACIÓ I

EXPERIÈNCIA DELS

TREBALLADORS

X

I-

INFRAESTRUCTURES, X


- 361 -


tren, etc.)




Hem deixat sense ressenyar la nul·la importància que li

atorga al fet de compartir coneixements amb altres empreses de

la zona. L’empresari considera inexistents les relacions amb

altres empreses tèxtils d’Ontinyent, no n’ha participat mai en

cap actuació conjunta. L’entrevistat ho considera normal, ja que

no pertany al sector majoritari.

Per concloure, assenyalarem que el propietari no considera

que estar localitzat a la zona d’Ontinyent aporte avantatges

competitius significatius. Si de cas, considera important tenir a

mà tota una sèrie de serveis (maquinària, tints, distribuïdors de

matèries primeres, proveïdors...) que encara avui dia s’ofereixen

a la zona.


- 362 -

6.4 Validació de la Investigació

6.4.1 Examen de patrons

Tal i com recomana Yin (1998), amb la informació recollida,

es realitza un examen de patrons o pattern matching per

determinar la validesa interna de la investigació.

Els patrons de comportament es confronten mitjançant taules

comparatives. La idea és esquematitzar les principals

característiques de les empreses analitzades i buscar una fàcil i

directa comparació de resultats, que afavorisca l’extracció de

conclusions.

A la taula comparativa I, es mostren sintetitzats diferents

aspectes relacionats amb la informació general de l’empresa; a

la taula comparativa II i II’, es mostren aspectes relacionats amb

la localització i concentració geogràfica.


- 363 -

Taula 6.8. Taula comparativa I. Trets generals de l’empresa

Dades Generals

Activitat Segment Any de fundació

Història de l’empresa

Estratègia front a la crisi actual

Nº de treballadors

Estructura de l’empresa

Empresa A

Tèxtil-llar Fabricació i comercialització de mantes i cobrellits

1964 Va ser fundada per un emprendedor amb experiència com a treballador en altres empreses tèxtils. En l’actualitat és una de les empreses nacionals líders del sector

Aposta continuada per la qualitat i la innovació. Establiment de treball vertical que engloba tota la cadena de procés productiu

120 Empresa familiar. La segona generació de la família exerceix les tasques de gerents propietaris

Empresa B

Textil-llar Fabricació de mantes jacquard i llises

2002 Es va crear a partir d’un procés de spin off provinent d’una empresa de mantes anterior. Els dos socis tenen altres experiències empresarials al sector.

En un principi es produïen mantes per a la llar, però la comercialització s’està reorientant cap a un client més institucional que opera a través de grans licitacions, així com al sector hostaler.

31 No és una empresa familiar. Dos socis que no són família es reparteixen la propietat i la gestió. Sense participació de més integrants familiars


- 364 -

Dades Generals


Història de l’empresa

Estratègia front a la crisi actual

Nº de treballadors


Empresa C Textil-llar Fabricació i distribució de teixits per a la llar i cortines

1972 L’empresa va ser fundada per un emprendedor que ja comptava amb experiència en altres empreses del sector. .

L’estratègia passa per produir cada vegada menys productes finals i reconvertir-se en proveïdors de serveis de teles. Aprofitant la xarxa comercial.

78 Empresa familiar. La segona generació de la família exerceix les tasques de gerents propietaris

Empresa D

Tèxtil-moda Fabricació de gèneres de punt en peça

1995 L’empresa no prové de cap spin-off, però el propietari sí comptava amb experiències anteriors al sector tèxtil. Els principals clients són confeccionistes i grans magatzems

Va començar produint gèneres de punt bàsics, però prompte va passar a produir tot tipus d’articles i matèries. En aquestos moments produeix més de 160 tipus diferents de teixits per a tota mena de productes.

17 Empresa familiar. Un gerent propietari però amb diversos familiars a diferents llocs de la direcció.


- 365 -

Dades Generals


Història de l’empresa Estratègia front a la crisi actual

Nº de treballadors


Empresa E Tèxtil-llar Fabricació i comercialització de tèxtil per a la llar

1981 Va ser fundada per un emprendedor que no comptava amb experiències anteriors en el sector. En un principi estava orientada al mercat nacional però a partir de 1996 comença l’activitat exportadora. En l’actualitat és una empresa puntera en el teixit per a la decoració i una de les principals exportadores.

L’empresa ha aposta per una producció integrada i una estructura vertical. Compta amb un grup empresarial format per tres empreses. La comercialització es realitza a través de més de quaranta marques diferents i està pressent a pràcticament tots els mercats del món.

40 treballadors i més de 60 comissionistes.

Empresa familiar. La segona generació de la família exerceix diverses tasques a la direcció.

Empresa F Tèxtil-moda Fabricació de gèneres de punt circulars i de tela fina

1988 Fundada per un empresari emprenedor que continua al comandament de l’empresa. Ha anat adaptant la maquinària i el producte a les necessitats canviants del mercat.

L’empresa està en un procés de reconversió del seu tamany i producció a un mercat que atravesa una forta crisi. Està prescindint de bona part dels seus treballadors i reduint la producció.

14 Empresa familiar de primera generació. La família obstenta la propietat i la gestió.


- 366 -

Taula comparativa II. (6.9) Localització i concentració geogràfica

Empresa Lloc de creació

La concentració d’empreses tèxtils a la zona Factors que influeixen en la localització

Va condicionar la localització inicial?

Condiciona la localització actual?

Empresa A

Mercat Local de Treball d’Ontinyent

L’experiència i la tradició de la zona sí van influir en la localització inicial. Per l’experiència del fundador i per la proximitat de proveïdors, clients i mà d’obra especialitzada.

Continua tenint una certa influència positiva per la proximitat de molts proveïdors. Es detecta una disminució progressiva d’aquesta influència ja que cada vegada s’acudeix menys a proveïdors i subcontractistes locals.

Molt: Fa uns anys l’existència de clients, proveïdors i subcontractistes influïen molt però en l’actualitat influeixen poc. Poc: Junt a l’existència de clients, proveïdors i subcontractistes ja assenyalada, s’assenyala certa influència del suport institucional i de l’existència d’infraestructures. Res: No té cap influència el compartir coneixements amb altres empreses, ni l’existència de mà d’obra especialitzada, ni la facilitat de crèdit, ni la formació i experiència dels treballadors. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual

Empresa B


L’experiència i la tradició de la zona sí van influir en la localització inicial. Els fundadors tenien experiències empresarials en empreses del tèxtil.

Influeix positivament ja que gran part dels proveïdors i subcontratistes provenen de la zona.

Molt: L’existència de clients, proveïdors i subcontratistes a la zona. Poc: Considera que compartir coneixements amb empreses de la zona, disposar de mà d’obra especialitzada, disposar de les infraestructures actuals i de la formació i experiència dels treballadors afecta poc a la localització. Res: Els factors que no influeixen res són el suport institucional i la facilitat de crèdit. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt alts i afecten negativament.


- 367 -





Empresa C


L’experiència i la tradició tèxtil de la zona va influir en la localització inicial, ja que el fundador comptava amb experiències anteriors al sector.

Els avantatges provenen de l’existència de proveïdors situats ben a prop, però aquest avantatge a anat perdent importància, ja que el número de proveïdors locals és actualment insignificant. Cada vegada s’importa més i es fabrica menys.

Molt: L’empresa no troba cap factor que influisca molt sobre la localització actual de l’empresa. Poc: Entre els factors que tenen certa influència estarien: l’existència de proveïdors, subcontratistes i mà d’obra especialitzada a la zona; així com el suport institucional, la facilitat de crèdit i l’existència d’infraestructures. Res: Entre els factors que no influeixen res estarien l’existència de clients, el compartir coneixements amb empreses de la zona i l’experiència i formació dels treballadors. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual

Empresa D


L’experiència i la tradició tèxtil de la zona va influir en la localització inicial, ja que el fundador tenia experiències anteriors al sector tèxtil.

La concentració d’empreses tèxtils no li afecta, ja que és una concentració de tèxtil-llar i aquesta empresa es dedica a la fabricació de gèneres de punt.

Molt: No hi ha cap factor que afecte molt a la seua localització. Poc: Entre els factors que li afecten poc estarien: l’existència de clients, proveïdors, mà d’obra especialitzada, formació i experiència dels treballadors, facilitat de crèdit a la zona i les infraestructures existents. Res: No li afecta en absolut l’existència de subcontratistes, ni el suport institucional, ni compartir coneixements amb altres empreses de la zona. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual


- 368 -





Empresa E


L’experiència i la tradició tèxtil de la zona va influir en la localització inicial, degut als avantatges existents per la proximitat de clients, proveïdors i mà d’obra especialitzada.

La influència ha anat a menys. Encara influeix la proximitat de proveïdors i subcontractistes, però aquesta va disminuint molt ràpidament.

Molt: Encara influeix molt l’existència de proveïdor i de subcontractistes a la zona, així com la formació i experiència dels treballadors. Poc: Entre els factors amb una influència relativa estarien la disponibilitat de mà d’obra especialitzada, el suport institucional, la facilitat de crèdit i l’existència d’infraestructures. Res: No influeix res l’existència de clients a la zona, ni cooperar o compartir amb altres empreses del sector coneixements. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual

Empresa F


L’experiència i tradició tèxtil de la zona va condicionar la localització inicial, ja que l’empresari-emprenedor comptava amb experiències anteriors. A més es comptava amb proveïdors de primeres matèries i de serveis a la zona.

Continua considerant-se important l’existència d’altres empreses, ja que permet comptar amb proveïdor, subcontractistes i altres serveis prop de l’empresa.

Molt: Considera important l’existència de subcontractistes a la zona. Poc: Considera l’existència de proveïdors i la formació i experiència dels treballadors com dos factors que tenen encara un mica de importància, encara que van perdent. Res: No atorga cap valor a l’existència de clients, de mà d’obra especialitzada, de suport institucional, de crèdit o a compartir coneixements amb altres empreses. Els costos sí són un factor clau per a la localització, però els costos laborals i impositius de la zona són molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten negativament a la localització actual


- 369 -

Taula comparativa II’ (6.10). Localització i concentració geogràfica:

Empresa Principals Mercats

Principals Competidors

Principals Proveïdors

Relacions amb empreses i institucions

Opinió sobre els avantatges de la concentració

Empresa A

Mercat Nacional < 25% Mercat Europeu 25% Exportacions a tercers països >50% (sobretot països àrabs)

Sobretot Xina i Corea. En un futur pròxim també la Índia i Turquia.

50% de la zona d’Ontinyent 50% restant d’importacions Europees i asiàtiques. La tendència és a un ràpid creixement d’aquestes últimes.

No es reconeix cap relació de cooperació amb altres empreses de la zona. Cadascú actua individualment.

Durant molt de temps va existir el que anomena “una cultura del tèxtil”. Convivien moltes empreses, proveïdors i mà d’obra especialitzada, produint transferències de tecnologia i treballadors entre les empreses. Als darrers anys estan tancant o deslocalitzant-se moltes empreses, la mà d’obra fuig cap a altres sectors i els proveïdors cada vegada provenen de més lluny. La deslocalització de moltes empreses de la zona està provocant que el Know-How local estiga marxant a localitzacions competidores.

Empresa B

85% Mercat Nacional 25% Comunitat Valenciana (bona part a la zona d’Ontinyent) 15% Exportació (sobretot França)

Empreses de la zona d’Ontinyent

90% de la zona d’Ontinyent

En el passat es van produir alguns projectes d’exportació conjunta amb altres empreses de la zona, però van fracassar. En l’actualitat les relacions amb les altres empreses són esporàdiques.

Els avantatges provenen del fet d’estar situats a prop dels proveïdors, però considera que no hi ha cap avantatge que siga fruit de la col·laboració empresarial, ja que aquesta pràcticament no existeix.


- 370 -

Empresa Principals Mercats Principals Competidors




Empresa C

La Comunitat Valenciana representa menys del 10% i la zona d’Ontinyent una porció insignificativa La resta d’espanya un 30% Les exportacions són al voltant d’un 60% (sobretot al Nord i Centre d’Europa)

Tradicionalment han estat empreses de la zona. En l’actualitat també, però van perdent importància gradualment. En l’actualitat els principals competidors són Xina, Índia i Turquia.

Menys d’un 10% prové de la Comunitat Valenciana i una mínima part de la zona d’Ontinyent. Un poc més del 20% prové del mercat Espanyol (llevat la C.V) Més d’un 70% de les importacions provenen d’Àsia.

No existeix cap relació de coordinació o cooperació amb altres empreses de la zona. En el passat es van fer alguns intents però tots van fracassar. ATEVAL ajuda a promoure la formació dels treballadors. L’administració proporciona ajudes a empreses amb problemes econòmics greus, però considera que aquesta mena d’ajudes no ajuden a les empreses encara competitives.

En l’actualitat les empreses tèxtils no obtenen cap avantatge competitiu considerable de trobar-se localitzades a la zona d’Ontinyent.

Empresa D

La Comunitat Valenciana un 20% (menys d’un 5% la zona d’Ontinyent) Resta d’Espanya 25-50% Exportacions 25-50% (sobretot a Europa Occidental i una mínima part a Mèxic)

Els principals competidors són empreses catalanes (de la zona de Sabadell i Mataró)

25% de proveïdors valencians (una mínima part de la zona d’Ontinyent) 25-50% de la resta d’Espanya 25-50% de la resta d’Europa. El percentatge d’importacions asiàtiques encara no és significatiu.

No es manté cap relació de cooperació amb empreses de la zona.

Considera que no obté cap avantatge competitiu de la localització actual.


- 371 -

Empresa Principals Mercats

Principals Competidors




Empresa E

Espanya 60% (principalment Barcelona, Andalucia i Madrid) 30% altres països europeus 10% Resta del món.

Empreses de la zona d’Ontinyent (però disminuint) Empreses de països asiàtics. (incrementant-se ràpidament)

Zona d’Ontinyent 50% (però disminuint) Països Asiàtics 50% (incrementant-se ràpidament)

No ha mantingut mai cap relació de cooperació amb altres empreses tèxtils de la zona. Reconeix el paper d’ATEVAL en el camp de la formació de treballadors, si bé la atorga poca importància pràctica. Opina que podria jugar un paper important pressionant davant les administracions per aconseguir millors polítiques aranzelàries i comercials, però reconeix la dificultat del repte.

La localització en la zona d’Ontinyent va ser clau pel naixement de l’empresa. En l’actualitat l’empresa es beneficia de serveis especialitzats i de la proximitat de proveïdors, però aquestos avantatges cada vegada van perdent importància en un entorn més globalitzat.

Empresa F Espanya. Comunitat Valenciana 50% Resta d’Espanya 50%

Empreses catalanes Empreses asiàtiques (Índia, Turquia i sobretot Xina)

Zona d’Ontinyent (30%) Europa (30%) Països Asiàtics (40%)

No ha mantingut mai cap relació de cooperació amb altres empreses tèxtils, ja que solen pertanyer al sector de tèxtil llar

El fet de comptar amb experiència anterior dins del sector i de disposar de proveïdors i subministradors de serveis a prop va fer que localitzar-se inicialment a la zona d’Ontinyent fora un avantatge. En l’actualitat continua considerant un avantatge estar localitzat a la zona ja que li permet accedir amb més facilitat a proveïdors i subcontractistes. Si bé és cert que els proveïdors locals van perdent importància.

Font: Elaboració Pròpia


- 372 -

6.4.2 Triangulació

Una vegada realitzat l’examen de patrons, el següent pas en

la validació de la investigació consisteix a realitzar el que

s’anomena triangulació.

La triangulació consisteix a comparar la informació

obtinguda amb les entrevistes amb altres fonts, per contrastar si

els resultats són coincidents i buscar explicacions alternatives.

S’ha entrevistat diferents professionals lligats des de

diversos àmbits al sector tèxtil d’Ontinyent. Tots aquests

professionals estan capacitats per donar-nos una visió global del

sector, però alguns han estat triats per la seua capacitat

d’aprofundir en aspectes concrets que han sorgit en els resultats.

Les entrevistes a realitzar seran les següents:

- ATEVAL. S’entrevistarà a un alt càrrec de la patronal del

sector, situada a Ontinyent. Ens interessa la seua visió global del

sector i que aprofundisca en les relacions de col·laboració entre

empreses. Les entrevistes semblen apuntar a una absència total

de col·laboració, però volem saber l’opinió de l’Associació del

tèxtil valencià.

- Un comercial de fil. Entrevistarem un proveïdor de

nombroses empreses tèxtils de la zona. De nou, ens interessa la

seua visió global del sector i, més concretament, l’evolució entre

proveïdors i clients, ja que aquesta proximitat és un dels

avantatges més reconeguts en l’aglomeració, però sembla estar

canviant molt ràpidament.


- 373 -

- Una empresa asseguradora. Entrevistarem un representant

d’assegurances especialitzat des de fa anys en les empreses

tèxtils d’Ontinyent. Ens donarà una opinió molt qualificada per

l’experiència acumulada en el sector i ens servirà per analitzar

els avantatges de comptar amb uns serveis especialitzats ben a

prop.

-Un director de banc. Entrevistarem un director de banc amb

anys d’experiència a la zona. Ens comentarà la situació del

sector des del punt de vista financer i ens servirà per explicar un

dels resultats més curiosos del treball. Les empreses tèxtils de la

zona tenen més dificultats per aconseguir crèdits que les

empreses d’altres zones.

- Professionals de l’ensenyament. Un altre dels resultats més

importants és la impressió per part dels empresaris que hi ha una

manca de professionals preparats en el sector. Volem comentar

aquest aspecte amb un professional de la formació (el cap del

departament de tèxtil de l’IES Jaume I d’Ontinyent, on es donen

els cicles formatius de tèxtil).

6.4.2.1 ATEVAL

És l’associació d’empresaris tèxtils de la Comunitat

Valenciana. Va ser fundada el 1977 i compta amb més de 570

empreses, la qual cosa representa vora 19.000 llocs de treball

directes.

ATEVAL coordina les accions portades a terme pel Consell

Intertèxtil Espanyol (CIE) sota el nom de Home Textiles from


- 374 -

Spain. En l’actualitat, ATEVAL compta amb els departaments

següents:

- Direcció i administració

- Indústria i medi ambient

- Laboral

- Formació

- Promoció exterior

Ens entrevistem amb el secretari general de l’associació, a

qui presentem els resultats de l’estudi de camp. Com tots els

entrevistats, assumeix que el sector tèxtil està travessant una

profunda crisi. La forta competència via costos està obligant les

empreses a replantejar les estratègies competitives tradicionals.

Algunes empreses estan apostant per la deslocalització, d’altres,

per transformar-se en comercials, etc.

Preguntat sobre els efectes que la concentració sectorial a la

zona presenta sobre la competitivitat de les diverses empreses,

les respostes estan en la línia de les oferides pels empresaris

entrevistats.

La concentració d’empreses tèxtils en un àmbit geogràfic

reduït ha estat clau perquè n’apareguen de noves i es mantinga

així el teixit industrial. La concentració sectorial afavoreix i és

afavorida per l’existència d’un mercat laboral especialitzat, així

com per la proximitat de clients, proveïdors i altres prestadors de

serveis especialitzats; al mateix temps, la majoria d’empreses

són fundades per emprenedors que s’aprofiten d’experiències

passades en el sector.


- 375 -

Tot i això, en l’actualitat, s’observa amb preocupació com

alguns d’aquests factors sinèrgics van perdent importància molt

acceleradament. Els proveïdors i clients locals van perdent

importància en un entorn cada vegada més globalitzat. La

competència asiàtica està fent substituir proveïdors locals per

estrangers i els mercats cada vegada es troben més allunyats

geogràficament.

Preguntat per altres resultats del treball, les respostes

continuen sent coincidents: per exemple, respecte a la dificultat

dels crèdits, creu que les empreses tèxtils d’Ontinyent estan

tenint moltes dificultats per obtenir finançament i ho atribueix a

les polítiques bancàries i a la coincidència de la crisi tèxtil amb

una època de bonança econòmica en altres sectors (com el de la

construcció) que sí ha gaudit de facilitats creditícies.

També s’han comentat els problemes de mà d’obra. El tèxtil

està sofrint una manca evident de mà d’obra. Les raons són

diverses, algunes en serien estructurals, ja que a la gent jove

cada vegada li atrau menys el treball industrial; a més, la

sensació de crisi sectorial allunya els potencials treballadors, que

prefereixen optar per altres sectors en els quals veuen més

perspectiva de futur (sobretot en el sector serveis i de la

construcció). Respecte a la formació de la mà d’obra, s’està fent

un esforç des d’ATEVAL per formar nous treballadors, però

moltes vegades no és un problema de recursos o de formació,

sinó de manca de candidats. El mateix suposa que estarà passant

en la formació reglada oferta per instituts i universitats.


- 376 -

Tant en el finançament com en la mà d’obra, s’observa que

la concentració sectorial accentua la sensació de crisi i dificulta

l’arribada de crèdit i de nous treballadors, i impedeix una

necessària renovació del capital humà i físic.

Respecte a les relacions de l’administració amb les

empreses, es reconeix que les mesures adoptades per afrontar la

crisi estan sent insuficients i estan sent molt puntuals i centrades

en casos concrets.

Un últim aspecte a tractar és el de la col·laboració entre les

empreses tèxtils de la zona. En aquest punt, no s’està d’acord

amb els resultats del treball. Des d’ATEVAL s’apunta a

l’existència de diverses iniciatives de col·laboració promogudes

per aquesta institució en diversos camps. S’apunta a l’existència

d’una central de compres, es reconeix que aquesta iniciativa

tingué una experiència passada que va fracassar, però en

l’actualitat està funcionant prou bé; per altra banda, es fa

referència a nombroses activitats comercials en forma de

missions comercials en diversos països i en què estan participant

diverses empreses, així com altres activitats en el camp de la

imatge col·lectiva de marca, la compra d’electricitat, la

formació, etc.

En definitiva, tot i reconèixer la individualitat tradicional de

l’empresariat tèxtil de la zona, sí s’està portant a terme tota una

sèrie d’actuacions conjuntes.


- 377 -

6.4.2.2 Comercial de fil

Ens entrevistem amb un comercial de fil amb deu anys

d’experiència professional i una cartera de més de cinquanta

clients, la majoria a la zona d’Ontinyent.

Aquest professional ens comenta la situació de crisi que viu

el sector i ens dóna algunes dades molt interessants. Ell situa

l’inici de la crisi l’any 2003, ja que, en aquell any, algunes

empreses encara van fer rècords de facturació; l’any 2005 potser

fou el pitjor de tots i els 2006-2007, tot i encara ser roïns, sí han

suposat una mínima recuperació.

Respecte a les causes de la crisi, són la forta competència

asiàtica i la fortalesa de l’euro davant del dòlar, que dificulta les

exportacions i facilita les importacions.

La resposta a la crisi per part de les empreses del tèxtil ha

sigut reajustar la seua grandària i flexibilitzar les produccions.

Les empreses han prescindit de molts treballadors assalariats,

s’han incrementat les contractacions temporals i d’autònoms. Un

exemple d’això últim són els comercials de fil: fa uns anys, les

empreses tenien comercials de fil en les seues nòmines,

encarregats de cercar i comprar aquestes matèries primeres,

però, en l’actualitat, la majoria d’empreses han optat per acudir

als serveis de comercials autònoms.

El mercat de proveïdors de fil és un mercat molt madur a la

zona d’Ontinyent. Potser siga una de les zones amb major

competència de tot l’estat. Això es reflecteix que has de rebaixar


- 378 -

els preus del fil si vols vendre. En ocasions, les rebaixes que

s’apliquen respecte a altres zones espanyoles poden arribar al

10%. La majoria de comercials de fil locals són intermediaris

que venen el producte d’altres empreses importadores de major

grandària (conegudes com a tradings) i que solen ser catalanes,

suïsses i belgues. La pràctica totalitat del fil prové de països

asiàtics.

El mercat del fil passa per un moment molt delicat, tant per

la crisi de la seua clientela (la indústria tèxtil) com per l’aparició

de nous competidors. El mercat de fil es podria dividir en dos

grans segments.

El mercat de fil més vulgar (el que és conegut com a

commodities), on la competència és tan ferotge que els marges

són mínims. El preu d’aquest fil difícilment supera l’euro.

Els fils més complicats i tècnicament més complexos. Són

un mercat molt més reduït, on es produeixen menors vendes

però amb majors marges de benefici.

El futur del mercat del fil potser passe per aquest sector,

però tot estarà en funció de com evolucione el tèxtil.


- 379 -

6.4.2.3 Formadors

Per analitzar el tema del tèxtil i la formació, ens entrevistem

amb el cap del departament de tèxtil de l’IES Jaime I

d’Ontinyent, que compta amb més de vint anys d’experiència

docent en el tèxtil.

Aquest centre imparteix ensenyaments oficials de formació

professional tèxtil des de l’any 1986. És l’únic centre de la zona

on es pot seguir una formació reglada.

Tenen concedits quatre cicles formatius, dos de grau mitjà i

dos de grau superior. En l’actualitat, només s’imparteixen els

graus superiors per manca d’alumnes en els mitjans.

Els cicles impartits són: Processos d’ennobliment tèxtil, que

compta amb 15 alumnes i Filatura i tissatge, que compta amb

13 alumnes. El departament compta amb 5 professors.

Els ensenyaments s’han vist molt afectats per l’actual crisi

tèxtil, cosa que s’ha reflectit en una immediata crisi de demanda

formativa. Era el departament del centre que més alumnes de

formació professional tenia; en l’actualitat, és el que menys en té

i tot el canvi s’ha produït en no més de cinc anys.

Aquesta crisi en els cicles tèxtils no és exclusiva de la zona

d’Ontinyent, a Alcoi han deixat d’impartir-se cicles tèxtils i a

Canals tot just sobreviu un cicle. En qualsevol cas, la crisi

d’alumnes que sofreixen els cicles tèxtils sembla anar més enllà

de la crisi d’aquesta indústria en concret. Es detecta, els darrers

anys, una davallada d’alumnes matriculats en els cicles


- 380 -

industrials. El cicle de manteniment industrial està també en una

situació molt delicada i el mateix passa a tota la Comunitat

Valenciana.

L’alumnat sembla preferir cicles relacionats amb els serveis

més que no amb la indústria. Estan molt demanats els cicles

d’informàtica, administració, etc., que, per altra banda, tenen

unes taxes de col·locació molt menors. Cal assenyalar que, tot i

la crisi, el grau de col·locació dels alumnes és del 100%; en

altres paraules, els pocs alumnes que finalitzen el cicle troben

feina.

Preguntat per les relacions amb el teixit empresarial local,

ens comenta que les relacions són fluides i bones. Es rep una

subvenció anual d’ATEVAL i es participa en seminaris,

convencions, etc. Ara bé, es troba en falta una major implicació

a l’hora de formar treballadors. Les empreses no utilitzen els

recursos humans i materials del centre per formar els seus

treballadors. Aquests recursos es podrien utilitzar per reciclar la

mà d’obra o incrementar-ne la qualificació. La demanda des del

sector educatiu no és de diners o recursos, sinó de treballadors.

Possiblement, el futur dels cicles passe per buscar una formació

professional continuada dels treballadors i perquè les empreses

siguen les que envien els seus treballadors a formar-se.

Per altra banda, es detecta una relació menys fluida des que

la crisi és tan profunda. Les empreses semblen centrar-se en

altres problemes més importants per a elles que no la formació

dels treballadors. A més, sembla haver-hi un canvi de tendència


- 381 -

quant al professional demanat. Fa uns anys, es demanaven

tècnics, professionals qualificats per a càrrecs en departaments

de qualitat i de laboratori. En l’actualitat, molts productors estan

convertint-se en comercials i, per tant, demanen comercials.

Per últim, s’assenyala que la formació professional ha

aportat molts treballadors al teixit industrial tèxtil d’Ontinyent,

si bé el fet que les empreses d’Ontinyent siguen eminentment

familiars ha dificultat la relació. Les empreses demanen

fonamentalment mà d’obra poc qualificada, els càrrecs de

responsabilitat (fins i tot els intermedis) solen estar en mans de

familiars (amb formació o no).

6.4.2.4 Banquers

Ens entrevistem amb un director de banc amb cinc anys

d’experiència en la direcció d’una de les principals entitats

financeres que operen a Ontinyent.

Comparteix l’opinió pessimista sobre el tèxtil que han

manifestat altres entrevistats.

El director ens comenta que la banca a Ontinyent es

caracteritza per una especialització molt forta en la indústria

tèxtil. Per les característiques del sector i per la forta

competència (fins i tot amb l’existència d’una banca local), és

un dels pobles on les entitats de crèdit actuen amb uns marges

més estrets.


- 382 -

Les peculiaritats del sistema financer a Ontinyent provoca

una sèrie d’avantatges i inconvenients en la indústria local.

Aquest escenari de forta especialització i competència aporta

al sector tèxtil uns costos financers molt ajustats i un saber fer

financer en temes industrials i d’’exportació.

Aquest saber fer bancari és una de les característiques

financeres de la zona. Una empresa exportadora d’Ontinyent

trobarà una àmplia experiència del seu banc en temes financers

molt específics de la indústria i especialment de l’exportació.

Operacions com obertures de crèdit documentari o

assegurances de cobertura de divises són inhabituals en altres

oficines, però són molt comunes a Ontinyent.

En aquest sentit, la banca hauria format part del conjunt de

serveis especialitzats, dels quals s’han beneficiat les empreses

tèxtils d’Ontinyent.

Entrevistant-nos amb diferents empresaris i altres

professionals coneixedors del sector, una de les queixes més

freqüents ha sigut la dificultat a l’hora de trobar finançament per

part del sistema bancari. Hi ha una crítica cap a la banca, perquè

es pensa que ha posat dificultats per concedir crèdits a empreses

tèxtils. El director de banca ens ho confirma.

El tèxtil és un sector molt perillós per als bancs. És un sector

amb moltes fluctuacions, que provoca un gran nombre de

suspensions de pagaments i fallides.

Les operacions amb empreses tèxtils solen ser considerades

d’alt risc. Es treballa amb empreses amb fortes necessitats


- 383 -

financeres però amb poc patrimoni i gens favorables a presentar

avals personals. En moltes ocasions, l’actiu patrimonial es

presenta en forma de maquinària o primeres matèries, que en

èpoques de crisi sofreix fortes depreciacions.

Les entitats financeres han sofert molt males experiències

amb empreses tèxtils, com ja s’ha assenyalat, són molt habituals

les suspensions de pagaments i els deutes no cobrats, sobretot en

èpoques de crisi. Els bancs estan molt escarmentats a la zona, la

qual cosa provoca que, als primers símptomes de dificultats,

siguen els primers a plegar les veles. A nivell empresarial, la

mínima sospita de dificultat pot ser fatal per a una firma: els

directors de banc saben que el primer a arribar a una empresa en

dificultats potser cobre; el segon, segurament no. La

conseqüència d’aquest comportament és que els bancs acceleren

les crisis, quan no les provoquen. La crisi actual ve provocada

per la competència asiàtica, però cal reconèixer que l’actuació

dels bancs potser ha agreujat la situació.

La idea exposada per alguns empresaris que “a Ontinyent,

les empreses tèxtils tenen més dificultats que a altres zones per

aconseguir finançament en una època de crisi” es confirma. “En

aquesta zona, la crisi del tèxtil es viu amb molta més intensitat i

està molt més present que a altres ciutats que potser ni sàpiguen

de l’existència o profunditat d’aquesta crisi. Els bancs tenen més

experiència en el sector, però també per això estan molt més

escarmentats”.


- 384 -

6.4.2.5 Assegurances

Ens entrevistem amb un empresari d’Ontinyent, dedicat a les

assegurances. La seua empresa té més de vint-i-cinc anys

d’experiència i centra el seu negoci en el teixit industrial local,

per tant, la gran majoria dels clients són empreses tèxtils.

És un bon coneixedor de la indústria tèxtil d’Ontinyent i del

seu empresariat. Bona part dels empresaris tèxtils d’Ontinyent

són clients seus. Representaria el tipus de serveis especialitzat al

qual fèiem referència en el qüestionari.

La fàbrica tèxtil sol demanar el que s’anomena paquet

PIME, que és una cobertura global de diversos sinistres

(responsabilitat civil, incendis, catàstrofe natural, etc.). Aquests

paquets-PIME són sectorials i el més venut a la zona és

naturalment, el tèxtil. Aquesta assegurança general pot

completar-se amb altres assegurances més concretes.

L’opinió sobre el sector tèxtil és coincident en tots els

entrevistats. El sector travessa una profunda crisi. La principal

raó seria la forta competència via costos dels països asiàtics,

però també els canvis en els hàbits de consum. Aquests canvis

provocaren que el subsector de la manta fóra el primer a notar

els efectes de la crisi. però avui dia s’ha generalitzat a tot el

sector del tèxtil llar i el tèxtil en general.

L’experiència li diu que les crisis que s’allarguen en el

temps acaben repercutint en el preu de les pòlisses, la raó és que

la sinistralitat augmenta. En l’actualitat, ja no hi ha tants


- 385 -

sinistres voluntaris com fa anys, però la gent gasta menys en

manteniment i seguretat, les màquines i els equips no es

renoven, etc.

El preu de les assegurances està en funció de les primes de

risc. Aquestes primes són marcades per les asseguradores i

reasseguradores, i per tant, són les mateixes a tot el territori

nacional.

El mercat de les assegurances a Ontinyent és un mercat molt

madur. Hi ha prou competència, però sobretot hi ha molta

experiència per part dels clients. Ocorre una cosa semblant amb

el mercat financer. Els clients estan molt acostumats a negociar,

vigilen les condicions dels seus competidors i premen molt el

venedor. Tenen un alt coneixement del mercat.

Opina que els avantatges atorgats per la proximitat de

proveïdors i clients han sigut una de les claus de la concentració

d’empreses tèxtils a la zona, però reconeix que els proveïdors i

clients cada vegada es troben més lluny. Respecte a l’existència

de serveis especialitzats, reconeix que, a Ontinyent, hi ha hagut i

continua havent-hi una xarxa de serveis molt útils per a les

empreses, pel fet de ser molt a prop i estar molt especialitzada

en el tèxtil. En el seu mercat, existeixen tres o quatre corredories

molt especialitzades en la indústria tèxtil. També hi ha empreses

transportistes, empreses auxiliars d’estampació, filat o tintat,

empreses de publicitat i catàlegs, empreses de serveis i

manteniments mecànics o electrònics, etc.


- 386 -

De totes maneres, es reconeix que aquests serveis suposen

una comoditat més que no un avantatge competitiu. Les

empreses, per molt aïllades que estiguen, poden arribar avui dia

a qualsevol proveïdor de serveis que desitgen. En el mercat de

les assegurances, qualsevol corredoria d’assegurances pot fer les

mateixes pòlisses perquè es contracten a empreses majors. Ara

bé, l’especialització pot ser un avantatge a l’hora de buscar i

trobar la més adient, ja que es compta amb un major

coneixement del mercat i molta més experiència en un sector

concret.

El que avui preocupa, és que si la crisi acaba afectant molt el

teixit productiu tèxtil, la xarxa de proveïdors de serveis anirà

desapareixent o transformant-se. L’empresari reconeix que, els

darrers anys, han començat a fer fallida molts dels seus clients i

això està afectant la marxa del negoci. La contrapartida

consisteix a obrir-se a nous mercats. En el seu cas concret, està

oferint més assegurances a llars particulars i a negocis del sector

serveis.


- 387 -

6.5 Conclusions de l’estudi de casos

En aquest apartat, es presenten les conclusions extretes de

l’anàlisi de cada cas estudiat i de les comparacions de les taules

I, II i II’, així com del treball de camp realitzat i de les

entrevistes amb diversos professionals coneixedors del sector.

Les empreses tèxtils del mercat local de treball d’Ontinyent

pertanyen en una aclaparadora majoria al subsector del tèxtil de

la llar, per aquesta raó, s’han escollit quatre empreses d’aquest

subsector i dues del tèxtil de la moda. Els criteris de selecció

s’exposen al punt 5.2.

S’ha procurat una selecció d’empreses diverses i

significatives. Així, respecte a la grandària, trobem empreses des

de 17 fins a 120 treballadors; respecte a l’antiguitat, trobem des

d’empreses nascudes a principis dels 60 fins a empreses del

2002; l’estratègia comercial també és molt variada: trobem

empreses centrades en el mercat nacional, però també d’altres

bolcades en l’exportació, si bé el normal és que tinguen bona

part de les vendes a Espanya, però que exporten una

significativa part de la producció.

El que sí és una constant és la constatació que el tèxtil es

troba immers en una profunda crisi estructural. Els empresaris es

reconeixen acostumats a continus canvis de cicle i a crisis quasi

constants, però reconeixen que aquesta crisi és una de les més

fortes mai no viscudes i, consegüentment, tracten de reorientar

l’estratègia i actuació de les seues empreses per poder adaptar-se


- 388 -

a un nou marc competitiu i a uns nous hàbits de consum que ja

mai no tornaran a ser els d’abans.

En aquesta línia, hi ha qui aposta per una integració vertical

de la producció (A), qui busca un client més institucional (B),

qui tracta de comercialitzar més i produir menys (C), qui aposta

per una diversificació dels productes basada en tecnologies

punteres (D), qui tracta d’obrir nous mercats i adaptar-se a una

competència més global (E), o simplement qui tracta d’adaptar

la grandària de l’empresa als nous temps (F).

En qualsevol cas, les semblances entre les empreses no

acaben amb el sector i l’àmbit geogràfic on van nàixer. Cal

assenyalar que totes les empreses van ser fundades per un o

diversos emprenedors (que en la majoria de casos ja comptaven

amb experiències en el sector) i que solen ser empreses familiars

(en alguns casos, de primera, però en la majoria de segona

generació) i on es confon la propietat i la gestió de l’empresa.

L’objectiu de la taula comparativa II és analitzar si la

concentració d’empreses tèxtils en el mercat local de treball

d’Ontinyent va condicionar la localització inicial i si continua

tenint algun efecte sobre la localització actual. En cas afirmatiu,

volem saber quins són els factors que influeixen en la

localització i en quina mesura ho fan.

A la taula II’, es mostra la procedència geogràfica dels

principals clients, competidors i proveïdors de les empreses

analitzades; també la impressió de l’empresari sobre el grau de

relació i cooperació amb altres empreses i institucions de la zona


- 389 -

i, per últim, l’opinió personal sobre els possibles avantatges que

la concentració atorga a les empreses situades a la zona.

A la taula II, s’observa que tots els empresaris entrevistats

reconeixen la importància que la concentració d’empreses tèxtils

a la zona va tenir a l’hora de determinar la localització inicial.

Hi ha unanimitat en el reconeixement que l’experiència i la

tradició tèxtil de la zona d’Ontinyent tingué en la localització

inicial. Els motius solen ser tres: per una part, la importància que

s’atorga a la proximitat de proveïdors i clients; per altra banda,

la importància de comptar amb una mà d’obra especialitzada i,

per últim, les experiències en el tèxtil dels emprenedors que

fundaren les empreses.

Ara bé, la unanimitat desapareix si preguntem sobre la

influència que actualment té la concentració d’empreses tèxtils

sobre la localització. Hi ha dues empreses (la D i la F) que

afirmen que la concentració d’empreses tèxtils no les afecta en

absolut, perquè reconeixen que formen part d’un subsector (el

tèxtil de la moda) que és minoritari a la zona i, per tant, es

considera a si mateix fora del possible clúster. Entre les

empreses del tèxtil de la llar, les respostes són més uniformes.

Una de les empreses (la B) continua considerant que la

concentració influeix molt positivament en la seua empresa, ja

que considera vital poder disposar de proveïdors i contractistes a

l’abast. En canvi, l’opinió majoritària entre la resta de les

empreses entrevistades (que són totes de major grandària i amb

una major obertura cap a l’exterior) és que la concentració ha


- 390 -

estat molt positiva en un passat (pel fet ja comentat de tenir a

prop clients, proveïdors i subcontractistes), però que aquest

avantatge va perdent ràpidament importància. En l’actualitat,

estem en un període d’accelerada substitució de proveïdors de la

zona per importacions asiàtiques. Al mateix ritme que van

desapareixent els proveïdors, els clients (i fins i tot la

competència local), van desapareixent els avantatges que abans

atorgava la concentració. Aquesta és una primera i

importantíssima conclusió de les entrevistes, que ve sent

confirmada pels altres professionals entrevistats.

En la següent qüestió, preguntem als empresaris la

importància que una bateria de factors té sobre la localització.

Comencem preguntant pels proveïdors, clients i

subcontractistes, i les respostes varien entre molt i poc. La

resposta està en funció de les característiques de cada empresa.

Només l’empresa que considerava important la localització

actual, (la B), manté un nivell molt significatiu de proveïdors

locals (un 90%) i un nivell de vendes a la zona prou significatiu

(al voltant del 25%). La resta d’empreses consideren molt o poc

important l’existència de proveïdors, clients i subcontractistes, ja

que totes elles coincideixen a apuntar cap a una progressiva

substitució del proveïdor, client i subcontractista local per

importacions. Tot i així, cal assenyalar que el proveïdor local

encara representa un percentatge important en tres de les cinc

empreses analitzades (A: 50%; B: 90%; E: 50%), tot i que la A i

la E incideixen molt en el tema de la ràpida substitució, i, per a


- 391 -

la C i la D, el proveïdor local és simplement marginal. Quant als

clients, el nivell de vendes a la zona és molt baix en totes les

empreses (llevat de la ja assenyalada excepció de l’empresa B).

Totes les empreses exporten (A: 75%; B: 15%; C: 60%; D: 25-

50%; E: 40%) i tendeixen tots els casos cap a un increment

percentual de les exportacions.

A continuació, s’analitza tota una sèrie de factors que els

entrevistats coincideixen a considerar poc o gens importants.

El suport institucional és considerat poc o gens important per

a la localització.

Les infraestructures són considerades poc importants per tots

els entrevistats. La majoria les considera bones i sobretot

reconeix l’esforç de millora dels últims anys, però no consideren

que siga cap factor diferencial respecte als seus competidors.

La facilitat de crèdit a la zona és considerada gens o poc

important. Alguns dels entrevistats consideren que la facilitat de

crèdit és la mateixa que en altres zones, però hi ha qui considera

que les condicions són, fins i tot, més dures. La raó seria perquè,

a la zona, hi ha un ambient de crisi generalitzat que alerta els

bancs sobre el risc de donar finançament a empreses tèxtils.

Alguns dels professionals entrevistats apunten a una raó

addicional: la coincidència de la crisi tèxtil amb una època

excepcionalment bona en el sector de la construcció que ha

aclaparat bona part del crèdit disponible. En entrevistar-nos amb

un professional de la banca, ens confirma que l’aglomeració

tèxtil a la zona té un aspecte positiu i un de negatiu. El positiu


- 392 -

per a les empreses seria la possibilitat de comptar amb

professionals molt especialitzats i operar amb marges més

ajustats a causa de la forta competència i experiència dels

clients; el negatiu seria que la sensació de crisi és molt major a

la zona i les experiències negatives passades estan molt més

presents i dificulten la concessió de nous crèdits o acceleren i

endureixen les condicions dels crèdits pendents. L’actuació més

agressiva dels bancs locals pot accelerar o agreujar les crisis.

També considerem molt interessants les impressions que els

empresaris tenen de la mà d’obra. Se’ls ha preguntat sobre dues

qüestions molt semblants: la importància de disposar de mà

d’obra especialitzada i la importància de la formació i

experiència dels treballadors.

La majoria d’empresaris qualifiquen de poc o gens important

aquestes dues qüestions. És més, molts dels entrevistats

coincideixen a assenyalar que, fa uns anys, sí era un dels factors

clau per a localitzar-se a la zona d’Ontinyent, però aquesta

darrera crisi ha provocat un autèntic transvasament de mà d’obra

des del tèxtil cap a altres sectors. La gent jove ja no vol treballar

en el tèxtil33 i molta gent amb experiència abandona el sector

buscant treballs amb millors perspectives. Passa un efecte

semblant a l’assenyalat amb la facilitat de crèdit: la sensació de

crisi tèxtil, que, a la zona, es percep molt clarament, agreuja la 33 Els cicles formatius de tèxtil a Ontinyent i altres zones properes estan

pràcticament buits i les Enginyeries relacionades amb el sector que es donen

a Alcoi també es troben sense pràcticament alumnes.


- 393 -

crisi en dificultar el crèdit i la incorporació de mà d’obra.

Alguns dels professionals entrevistats apunten amb preocupació

cap aquest problema. La reconversió del sector es veurà

dificultada per la impossibilitat de renovar el capital humà i físic

de les empreses.

En l’actualitat, una de les queixes més recurrents per part de

l’empresari és la manca de mà d’obra i la poca formació amb

què arriba. L’empresari ha de perdre temps i diners formant els

treballadors (tot i que, en aquest punt, es reconeix la tasca

formativa d’ATEVAL). Els professionals de l’educació

reconeixen aquest problema. La gent no vol treballar en el tèxtil

i, per tant, no vol preparar-se per fer-ho. De totes maneres,

s’apunta el poc interès que el tèxtil ha mostrat tradicionalment

per comptar amb personal qualificat.

Un punt on hi ha consens entre tots els entrevistats és el dels

costos. Els costos sí són considerats un factor clau per a la

localització, però els costos laborals i impositius de la zona són

molt superiors als dels competidors asiàtics i, per tant, afecten

negativament la localització actual. El problema dels costos

(sobretot els laborals) és percebut com el factor clau en la crisi

actual.

De totes maneres, entrevistant-nos amb professionals del

sector, ha aparegut un avantatge que no és assenyalat pels

empresaris: la reducció de costos que suposa actuar en una zona

molt concentrada. Tant el director de banca, el corredor

d’assegurances, com el comercial de fil, ens han assenyalat que,


- 394 -

per a treballar a la zona d’Ontinyent, han de rebaixar els seus

marges habituals. La raó n’és que la concentració d’empreses

afavoreix la competència i el coneixement del mercat. De totes

maneres, aquesta reducció de costos suposava un avantatge

respecte a la competència nacional, però és insignificant a l’hora

de competir amb els asiàtics.

Com a últim factor, hem deixat el fet de compartir

coneixements amb empreses de la zona. Les respostes són quasi

unànimes en considerar aquest aspecte com a gens important. La

importància d’aquest aspecte, a l’hora d’estudiar els possibles

avantatges de les concentracions industrials, ens ha fet incidir,

mitjançant altres preguntes, sobre les relacions amb altres

empreses i institucions de la zona. Les respostes sempre han

sigut les mateixes: no hi ha cap tipus de col·laboració entre les

empreses i les relacions són inexistents.

Alguns empresaris (més veterans) recorden algun tímid

intent d’exportació conjunta o en homologació de talles, però

tots van fracassat i no s’han tornat a repetir. Des d’ATEVAL,

s’assegura que sí es porten nombroses actuacions conjuntes, tant

de formació com de comercialització, com de compres, però les

entrevistes amb l’empresariat mostren que aquest no percep

aquestes actuacions.

S’incideix molt que cada empresa actua (i ha actuat sempre)

pel seu compte i risc, acudint a fires o obrint nous mercats

individualment i sense cap ajuda i sense que es reconeguen


- 395 -

col·laboracions en àmbits com el comercial, la formació o la

investigació.

Respecte al suport institucional: les relacions amb altres

institucions o administracions no són percebudes per

l’empresariat com un tema important. Es reconeix el paper

d’ATEVAL en el camp de la formació i se li demana un paper

més important a l’hora de pressionar sobre les polítiques

aranzelàries, però tampoc no se li dóna excessiva importància.

Volíem acabar l’entrevista preguntant si els empresaris

creien que les empreses tèxtils ubicades a la zona actuaven com

a grup i quins avantatges atorgava això a les empreses

d’Ontinyent; com és lògic, amb les impressions ja ofertes, la

resposta unànime és que no hi ha cap actuació en grup i, per

tant, cap avantatge derivat.

Hem volgut ressenyar, per últim, l’opinió de l’empresariat

sobre el fet d’estar localitzat a Ontinyent. Tots estan d’acord en

la importància que va tenir per a localitzar inicialment

l’empresa. En canvi, actualment, són poc els avantatges que

aporta la concentració d’empreses tèxtils a la zona. Les

concentracions sinèrgiques horitzontals (mitjançant institucions,

associacions, etc.) pràcticament no s’aprecien i sembla que mai

no han tingut excessiva importància i les concentracions

sinèrgiques verticals (empreses, proveïdors, subcontractistes...)

van perdent importància en un mercat cada vegada més

globalitzat.


- 396 -

La conclusió a què podem arribar és que el clúster del tèxtil

en el mercat local de treball d’Ontinyent està passant un dels

seus pitjors moments, no sols per la forta competència exterior i

pels canvis en els hàbits de consum del tèxtil de la llar, sinó

també per la poca consistència de les seues sinèrgies horitzontals

i per la progressiva degradació de les estructures sinèrgiques

verticals (en tant que els proveïdors, clients i competència local

van perdent pes). Com s’ha assenyalat, tampoc no podem obviar

altres factors intangibles, com la sensació de crisi generalitzada

que dificulta el crèdit, l’aparició de mà d’obra especialitzada i

possiblement la capitalització necessària per renovar les

empreses. Si els empresaris perden la sensació d’obtenir

avantatges per estar localitzats a la zona d’Ontinyent, es

dificultarà l’aparició de noves empreses i s’obriran les portes a

una deslocalització de les existents.

Tot això posa en perill un saber fer, una mà d’obra i un

teixit empresarial cultivat durant moltes generacions i que

suposa la major font de riquesa d’aquestes terres.

Una aglomeració madura exposada a noves condicions

competitives i de mercat, amb el decurs del temps, pot veure

com es deterioren els avantatges que varen fomentar

l’especialització i concentració del sector. Faltarà confirmar els

propers anys si ens trobem a les portes d’un ocàs del tèxtil a

Ontinyent o simplement ens trobem davant d’una transformació

del sector, que ens porte a un redimensionament i a una

redefinició de les empreses tèxtils de la zona

Conclusions

- 397 -

7- Conclusions

7.1 Introducció Les aglomeracions industrials han estat estudiades des de fa

molt de temps i des de moltes perspectives diferents. Alguns

autors les han considerat una font d’avantatge competitiu i de

productivitat, perquè són capaces de crear economies externes a

les empreses i internes en l’espai econòmic.

Els darrers anys, el creixement dels fluxos de bens i de

factors a escala mundial està canviant les estructures

internacionals del comerç i de la indústria.

La liberalització del comerç internacional està produint una

recol·locació de la indústria, a la recerca dels costos de

producció més baixos. Aquest fet està produint un desplaçament

de moltes indústries (especialment, les més intensives en mà

d’obra) cap a països en desenvolupament i està tenint

conseqüències dramàtiques en moltes zones industrials dels

països desenvolupats. Ara bé, davant la localització basada en el

factor cost, els països desenvolupats han de saber crear

localitzacions industrials atractives per altres factors. En una

economia global, els països desenvolupats han de buscar el seu

avantatge competitiu en concentracions industrials molt

especialitzades, on cohabiten habilitats i coneixements molt

específics, institucions pròpies, fortes competències i clients

sofisticats. Porter anomenava aquestes aglomeracions clústers i,

Conclusions

- 398 -

des de llavors, s’ha convertit en el concepte de moda de

l’economia i la política industrial.

Els clusters són importants en quant que se suposa que són

capaços d’incrementar la competitivitat de les empreses que s’hi

situen. Aquesta relació entre aglomeració i competitivitat no és

nova, ja va ser estudiada a les darreries del segle XIX per A.

Marshall. Ell va ser qui anomenà externalitats el concepte capaç

de relacionar les aglomeracions industrials i la competitivitat.

Més enllà de la teoria, aquest procés de liberalització del

comerç internacional està tenint conseqüències reals i

dramàtiques sobre els anomenades indústries tradicionals i els

territoris molt especialitzats en aquestes. Un dels exemples més

paradigmàtics està sent la indústria tèxtil i un dels territoris

propers on les conseqüències estan resultant més evidents és la

zona d’Ontinyent.

Aquesta tesi ha estudiat el fenòmen de l’aglomeració

industrial i s’ha plantejat validar la hipòtesis que l’aglomeració

influeix en la competitivitat. Per fer-ho s’han utilitzat dues

metodologies i enfocaments diferents però complementaris. Per

una banda, s’ha plantejat un treball quantitatiu en la línia del que

l’Economia Aplicada ve realitzant. En aquest treball s’ha

analitzat la concentració econòmica en els diferents sectors de

l’economia valenciana. Per altra banda, hem plantejat una

segona investigació empírica basada en el mètode del cas i

focalitzada en el sector tèxtil del Mercat Local de Treball

Conclusions

- 399 -

d’Ontinyent. La proposta era identificar les externalitats que

influeixen en la competitivitat, explicar-les i contrastar la

validesa de la hipòtesi plantejada anteriorment. Totes aquestes

propostes es concretaven al primer capítol en un objectiu

general: “Desenvolupar un model per a l’estudi de la

concentració geogràfica en la indústria valenciana.

Contrastar una possible relació entre l’aglomeració

detectada i la competitivitat d’un sector concret, el tèxtil, i

extraure possibles estratègies competitives”. Aquest objectiu

general donava lloc a cinc objectius específics: Taula 7.1 Objectius específics.

• La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un

àmbit geogràfic adient per a l’estudi del nivell de

concentració geogràfica que presenten els distints sectors

econòmics valencians.

• Quantificar la importància de les externalitats en

la localització industrial.

• Identificar, contrastar i explicar el funcionament

de les externalitats en un sector concret.

• Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial

sobre els nivells de competitivitat d’un sector.





Conclusions

- 400 -

Aquestos cinc objectius han estat tractats al llarg dels diferents

capítols de la tesi, seguint l’esquema següent;

Plantejament dels objectius de la tesi doctoral

↓ Revisió de la literatura

↓ Estudi quantitatiu de la concentració industrial a la

Comunitat Valenciana

↓ Focalització de l’estudi en un sector concret: el tèxtil

↓ Plantejament d’un nou model teòric i d’un procés

metodològic diferent

↓ Estudi qualitatiu del sector industrial i del territori

objecte de l’aplicació.

↓ Conclusions generals, aportacions i futures línies

d’investigació.

Conclusions

- 401 -

Com es pot observar, el treball ha de finalitzar amb una

anàlisi detallada del grau de consecució i de les conclusions a les

quals ens porta cada un dels objectius proposats, així com de les

principals limitacions amb que ens hem trobat i de possibles

futures línies d’investigació.

7.2 Anàlisi dels objectius específics de la tesi

Objectiu num. 1:

La recerca d’una combinació d’indicadors i d’un àmbit



valencians.

Per enfrontar-nos a aquest objectiu, cal, de primer, deixar

clar què entenem per concentració geogràfica. Hi ha tres

accepcions del terme “concentració geogràfica” que seran

abordades en aquest estudi:

• La concentració o localització mesura la major o

menor dispersió absoluta de les diferents activitats al

territori.

• L’aglomeració mesura el grau de concentració

geogràfica d’una indústria que es troba per damunt de la

concentració industrial esperada.

Conclusions

- 402 -

• L’especialització mesura el major o menor pes

d’una activitat en un territori concret respecte a la mitjana

del conjunt de territoris.

En el segon capítol de la tesi, s’analitzen les aplicacions,

propietats i limitacions de diferents indicadors; però és al capítol

tercer on es realitza un estudi quantitatiu, on s’aplica un ventall

d’indicadors sobre una base de dades recolzada en el cens de

població de 2001.

Per mesurar la concentració o localització, s’utilitza l’índex

de Gini, per ser l’indicador més popular i utilitzat; en canvi, per

mesurar l’aglomeració, ens hem decidit pels índexs d’Ellison-

Glaeser (E-G) i de Maurel-Sedillot (M-S). Aquests dos índexs

tenen la peculiaritat d’aïllar les economies internes i, per tant,

mostrar la concentració geogràfica causada per les economies

externes (l’aglomeració), i ens seran de gran ajuda en el següent

objectiu, quantificar la importància de les externalitats en la


Els nivells d’aglomeració detectats dependran de diferents

factors:

Un n’és l’indicador emprat: si s’utilitza E-G, s’obtenen

valors més alts per als sectors localitzats en territoris menys

poblats; en canvi, si s’utilitza M-S, se sobrevalora la

concentració als territoris més poblats.

Un altre factor determinant és l’àmbit geogràfic utilitzat. El

treball comença aplicant els indicadors als dos àmbits geogràfics

Conclusions

- 403 -

típics en aquest tipus de treball: la comarca i el municipi.

S’observa que l’aglomeració industrial es recull molt millor per

la comarca que no pel municipi, i s’evidencia que com major

siga l’àmbit geogràfic de referència, major serà l’aglomeració

detectada. En qualsevol cas, els resultats no ens semblen prou

bons. La comarcalització valenciana no obeeix a criteris

funcionals, sinó polítics i històrics. Ens havíem plantejat la

recerca d’una desagregació territorial que sí responguera a

criteris econòmics i funcionals. L’elecció feta és estudiar la

concentració geogràfica a partir d’una divisió del territori

valencià basada en els mercats locals de treball, és a dir, basada

en els desplaçaments agregats d’anada i tornada diaris a la feina

(el que es coneix com a commuting) i que fou realitzada per

Casado (2001).

Els resultats confirmem la hipòtesi que aquesta divisió,

basada en criteris funcionals, recull, millor que no la divisió

comarcal, l’aglomeració. Les economies externes sobrepassen

clarament l’àmbit municipal i la seua influència arriba als

municipis amb què es comparteix un mercat comú de treball.

Una vegada estudiada la localització i la aglomeració, es vol

estudiar l’especialització dels diferents territoris valencians.

L’especialització ens indica aquells territoris molt especialitzats

en un determinat sector i, per tant, pot ser un bon indicador per

detectar possibles clústers. L’indicador més popular per a

determinar i mesurar l’especialització industrial dels territoris és

Conclusions

- 404 -

l’anomenat quocient de localització o location quotient (LQ),

que apliquem sobre les comarques i els mercats locals de treball

valencians. El resultat són dos mapes amb possibles clústers. El

problema de l’LQ és que obliga a triar un punt de tall arbitrari, a

partir del qual considerar alta la concentració de treballadors.

O’Donegue i Gleave (2004) tracten de solucionar aquest

problema proposant l’SLQ (coeficient de localització estàndard),

que identifica localitzacions que presenten concentracions

excepcionals, és a dir, amb residus estadísticament excepcionals

amb un 5% de confiança. El treball empíric del capítol tres

finalitza amb la presentació de dos mapes (un per comarques i

un altre amb mercats locals de treball) amb possibles clústers

segons l’indicador SLQ.

Taula amb la combinació d’indicadors utilizats i àmbits

geogràfics estudiats:

Taula 7.2 Combinació d’indicadors i àmbits geogràfics

Què entenem per

concentració?

Amb quin

indicador ho

mesurem?

Quins àmbits

geogràfics

analitzem?

Concentració o localització

I. de Gini

Aglomeració Ellison-Glaeser (E-G)

Maurel-Sedillot (M-S)

- Municipis

- Comarques

-Mercats Locals de Treball

Conclusions

- 405 -

Especialització Quocient de Localització (LQ)

Quocient de Localització Estàndard (SLQ)


Objectiu núm. 2:

Quantificar la importància de les externalitats en la


Una vegada analitzat el concepte de concentració, estudiada

una combinació d’indicadors estadístics per mesurar-la i buscat

un àmbit adient per al seu estudi, és hora de quantificar la

importància de les externalitats en la localització de les

empreses valencianes.

De totes les definicions de concentració, és l’aglomeració la

que ens serveix per mesurar i quantificar la importància de les

externalitats.

L’aglomeració és mesurada amb els índexs d’Ellison-

Glaeser i de Maurel-Sedillot. Aquests indicadors permeten aïllar

les economies internes i, per tant, permeten mesurar quina part

de l’aglomeració industrial pot ser explicada per les economies

externes d’aglomeració o, dit d’una altra manera, per

característiques pròpies del territori.

Conclusions

- 406 -

Tal i com s’assenyalava en l’objectiu 1, la importància de les

externalitats depèn de l’indicador utilitzat i de l’àmbit geogràfic

de referència: al capítol 3, es presentaven els resultats tant per a

E-G com per a M-S i s’aplicaven a municipis, comarques i

mercats locals de treball.

Si analitzem els resultats per a E-G aplicats a mercats locals

de treball, observem que l’aglomeració és molt important en els

sectors industrials i molt menys important en els sectors serveis.

Sembla evident la importància que el territori i les externalitats

tenen per a la localització de la indústria. Ara bé, també hi ha

importants discrepàncies entre els diferents sectors industrials

(de setze sectors, vuit presenten aglomeració elevada, quatre de

moderada i quatre de baixa).

Una anàlisi dels sectors amb aglomeració elevada indica la

importància de les externalitats intraindustrials en els sectors

tradicionals (calcer, tèxtil, taulell...) però també la importància

de les externalitats interindustrials o tipus Jacobs en indústries

com l’electrònica, la informàtica, etc.

La conclusió podria ser que les externalitats presenten molta

importància en un bon nombre de sectors, que la seua influència

s’estén pels municipis que comparteixen un mateix mercat de

treball i que l’aglomeració pot ser causada per una gran varietat i

tipologia d’externalitats.

El treball també realitza una comparativa entre els resultats

de 2001 amb els de 1991. Una primera anàlisi sembla detectar

Conclusions

- 407 -

un increment de la importància de les economies d’aglomeració

durant aquest període, si bé caldrà continuar fent estudis més

detallats i complets a mesura que vagen publicant-se més

censos.

Al capítol cinquè, es detallen els resultats quantitatius per al

sector tèxtil, que serà objecte d’una anàlisi més detallada en

capítols posteriors. Aquesta anàlisi (amb l’indicador E-G) ens

assenyala una concentració moderada, si la mesurem a nivell

local i elevada si la mesurem a nivell comarcal o de MLL. En

qualsevol dels casos, és un dels sectors on l’efecte de les

externalitats és més evident, ja que presenta nivells

d’aglomeració molt per damunt de la mitjana de sectors. Per

altra banda, l’anàlisi dels coeficients d’especialització ens

mostren dos territoris molt especialitzats en aquesta indústria: un

territori al voltant d’Alcoi i un altre al voltant d’Ontinyent.

Conclusions

- 408 -

Objectiu núm. 3:

Identificar, contrastar i explicar el funcionament de les

externalitats d’un sector concret.

En els objectius anteriors, havíem estudiat la importància de

l’aglomeració en l’economia valenciana en diferents sectors

econòmics. En molts sectors, aquesta aglomeració està molt per

damunt de la que es detectaria en una localització aleatòria de

les empreses. Marshall, (1890), va afirmar que si les empreses

d’un sector tendeixen a situar-se unes junt a d’altres serà perquè

alguna mena de benefici trauen. Els beneficis de l’aglomeració

industrial venien per les anomenades externalitats. En l’objectiu

núm. 2, vam quantificar la importància que tenien les

externalitats en els diferents sectors. Ara bé, aquest objectiu

núm. 3 vol identificar les externalitats, estudiar i explicar el seu

funcionament i, finalment, contrastar-ne la validesa actual.

Marshall anomenava externalitats els avantatges que les

empreses obtenen de situar-se unes a prop d’altres. Les

externalitats fomentaven la concentració industrial i ell va trobar

tres tipus d’externalitats:

• Les provocades per l’existència d’un mercat de

treballadors qualificats.

• Les provocades per l’existència d’un conjunt

d’empreses subsidiàries i de proveïdors.

• Les provocades per l’existència d’un flux

d’informació entre les empreses.

Conclusions

- 409 -

Scitovsky, (1954), va anomenar les dues primeres

externalitats pecuniàries, mentre la tercera, l’anomenava

externalitat no pecuniària o tecnològica. Glaeser i al., (1992),

anomenava les dues primeres externalitats estàtiques i la tercera

externalitat, dinàmica o tecnològica.

La classificació de Marshall té més de cent anys, però

continua en plena vigència avui dia; així, autors com O’Sullivan,

(2000), atribueixen les economies de localització a les

economies d’escala en la producció d’entrades, l’existència

d’un mercat de treball i els knowledge spillovers.

Tot i que fins aquest punt hem parlat i hem mesurat les

externalitats de manera general, els resultats i la literatura ens

mostren una gran tipologia d’externalitats que depenen molt del

sector de què estiguem parlant. Els autors esmentats (Marshall,

Glaeser, Scitovsky...) classifiquen les externalitats en tres grans

grups, però no poden baixar més al detall, perquè cada indústria

i cada territori és diferent i presenta unes externalitats concretes.

Si volem identificar les externalitats, hem de baixar a un sector i

un territori concret.

Aquesta tesi ha volgut centrar-se en el sector tèxtil i en el

mercat local de treball d’Ontinyent. Els punts anteriors ens han

mostrat el tèxtil com un dels sectors on les externalitats semblen

determinar en major mesura la localització i bona part d’aquesta

localització es troba en el mercat local de treball d’Ontinyent.

Conclusions

- 410 -

Aquest nou objectiu no sols ha necessitat concretar l’àmbit

geogràfic i sectorial sinó que ha necessitat un canvi

metodològic. Passem d’un treball eminentment quantitatiu a un

de qualitatiu, basat en l’estudi de casos. Aquest canvi comporta

l’adopció del punt de vista del management i pretén analitzar la

relació entre territori i competitivitat mitjançant el punt de vista

de les empreses. El capítol 5 de la tesi justificava aquesta nova

metodologia i platejava el model teòric que sustentaria el treball

empíric posterior. Els resultats d’aquest treball empíric es posen

per escrit al capítol 6, on s’aborden com a objectius específics el

tercer i el quart objectiu.

La idea és que siguen els mateixos empresaris i altres

professionals qualificats del sector qui ens localitzen les

externalitats, alhora que són interrogats sobre la presència

d’externalitats a les quals fa referència la literatura existent.

S’han identificat, contrastat i explicat les següents externalitats:

L’existència d’un mercat de mà d’obra qualificada. Els

empresaris consideren que, fa uns anys, sí era un dels

factors clau per localitzar-se a la zona d’Ontinyent. No

sols permetia disposar de mà d’obra qualificada, sinó

també comptar amb uns treballadors amb major

experiència i formació, gràcies no sols a la tradició de la

zona, sinó a les nombroses institucions que es dediquen a

la formació de treballadors tèxtils (esquema del punt

4.4). En l’actualitat, l’opinió majoritària és que aquesta

Conclusions

- 411 -

externalitat ha deixat de tenir importància per la sensació

de crisi. Els joves no volen dedicar-se al tèxtil ni formar-

se per fer-ho (com ens confirmen els professionals de

l’educació) i molts treballadors busquen feina en altres

sectors amb millors perspectives. Els empresaris tenen

problemes per trobar mà d’obra i es queixen de la manca

de qualificació i formació de la que els arriba.

L’existència d’empreses subsidiàries i de proveïdors.

Aquesta era la segona gran font d’externalitats segons

Marshall. Al punt 4.4, dibuixàvem un esquema del

clúster del tèxtil a Ontinyent, on fèiem notar l’existència

a la zona de proveïdors de primeres matèries i productes

intermedis, de proveïdors de maquinària i tecnologia o

proveïdors de processos intermedis (tenyit, tall,

disseny...). Bona part dels empresaris entrevistats

reconeixen la importància de comptar amb aquests

serveis molt a prop, ja que faciliten l’accés i promouen la

competència entre ells. Així, per exemple, un proveïdor

de fil ens reconeixia que, a la zona d’Ontinyent,

l’obligaven a ajustar molt més els marges que no a altres

zones. Ara bé, la crisi actual i el procés de globalització

estan produint una forta i ràpida substitució de

proveïdors locals per importacions asiàtiques. L’opinió

majoritària és que la proximitat de proveïdors atorgava

molts avantatges en un passat a les empreses tèxtils de la

zona, però en l’actualitat aquest avantatge va perdent

Conclusions

- 412 -

importància a mesura que els proveïdors locals van sent

substituïts.

L’existència d’una xarxa de serveis especialitzada. En la

mateixa línia que el punt anterior, els empresaris ens

mostren la importància de comptar amb una xarxa de

serveis auxiliars (banca, companyies de transports,

assegurances...). Els empresaris ens mostren la

importància de comptar amb professionals molt

especialitzats en el tèxtil i aquests professionals ens

confirmen que el fet de treballar amb molta competència

i amb un client molt especialitzat i de molts anys fa que

els marges siguen molt reduïts. La concentració fa reduir

els costos i ampliar el ventall de serveis; ara bé, una

queixa de molts empresaris ha sigut la dificultat

d’aconseguir crèdits. L’ambient de crisi generalitzat

alerta els bancs del risc de donar finançament a les

empreses tèxtils. En èpoques de crisi, l’experiència porta

els bancs a adoptar posicions molt agressives quant al

cobrament dels deutes i molt conservadores quant a

l’atorgament de finançament.

L’existència d’un flux d’informació (especialment

tecnològica) entre les empreses. Aquesta era la darrera

externalitat a la qual Marshall feia referència. S’ha

preguntat a les empreses sobre la importància de

compartir coneixements amb empreses de la zona i la

resposta ha sigut pràcticament unànime: gens

Conclusions

- 413 -

d’importància. La cooperació i les actuacions en grup

entre les empreses de la zona és pràcticament nul·la. No

hi ha constància d’un transvasament tecnològic entre les

empreses, almenys via cooperació; sí que hi ha hagut

tradicionalment un transvasament d’informació i potser

de tecnologia pel fet de compartir treballadors i directius,

clients, unes mateixes empreses auxiliars, etc. En

definitiva, per la competència local. En qualsevol cas,

també la competència local va perdent importància. Els

empresaris ens reconeixen que fa uns anys la

competència eren empreses de la zona. Avui la

competència es troba molt més lluny.

L’accés a béns públics o infraestructures especialitzades.

Porter assenyala la possibilitat que els clústers

incrementen la productivitat de les seues empreses

gràcies a la col·laboració amb entitats públiques o

privades de la zona. A l’esquema del punt 4.4, apareixia

tant l’administració pública de la zona com tota una sèrie

d’institucions territorials i sectorials (COEVAL,

ATEVAL...). Els empresaris atorguen poca o gens

d’importància a les polítiques públiques o sectorials,

llevat de determinades actuacions en el tema formatiu o

les millores, sí reconegudes, en el tema de les

infraestructures. Es demana una major implicació a

l’hora de pressionar sobre les polítiques aranzelàries,

Conclusions

- 414 -

però el suport institucional es considera poc o gens

important.

La creació de nous negocis. És clar que, a la zona, hi ha

un clima i una experiència industrial. Sembla clar que, en

el passat, sí que la tradició tèxtil de la zona va determinar

l’aparició de nous emprenedors i noves empreses. Tots

els empresaris entrevistats ho són per experiències

laborals o familiars en el sector.

La proximitat dels clients. Les empreses entrevistades

compten amb una gran varietat de clients. Algunes sí que

ens mostren un nivell de vendes a la zona prou

important, però d’altres tenen els clients en mercats molt

allunyats. En qualsevol cas, la tendència lògica en un

procés de globalització és tenir un client cada vegada

menys local i més global. Ens trobem en un procés de

disminució de la competència, els proveïdors i els clients

locals.

En aquest tercer objectiu específic de la tesi, s’han

identificat set grups d’externalitats als quals la literatura o les

entrevistes amb empresaris i professionals atorguen o han

atorgat alguna importància. S’ha tractat d’explicar com actua

cadascuna d’aquestes i s’ha intentat contrastar amb l’opinió dels

professionals la seua validesa en l’actual marc competitiu

(resumirem els resultats a la taula següent). El quart objectiu

tractarà de contrastar l’impacte de l’aglomeració (i, per tant, de

Conclusions

- 415 -

les externalitats descrites) sobre el nivell de competitivitat de les

empreses del sector.

Conclusions

- 416 -

Taula 7.3 Les externalitats: Funcionament i contrastació

Externalitat Com funciona? Els empresaris, contrasten la seua

validesa actual?

-Existència d’un mercat

de mà d’obra qualificada.

Permet disposar de mà d’obra qualificada i

comptar amb treballadors amb major

experiència i formació

No. En un passat sí tenia importància, però

en l’actualitat hi ha a la zona una manca de

treballadors formats i qualificats.

-Existència d’empreses

subsidiàries

i de proveidors

Permet comptar amb proveidors de “productes

intermitjos i primeres matèries”, “maquinària i

tecnologia” o “processos intermitjos”.

Facilitant l’accés i reduint costos.

En alguns casos. Tots reconeixen la

importància que tenia en el passat, alguns

continuen considerant-ho un factor

important, però altres ja no. Tots

coincideixen a apuntar com aquest

avantatge va perdent ràpidament

importància a mesura que els proveidors

locals van sent substituits per importacions.

Conclusions

- 417 -

-Xarxa de proveidors de

serveis especialitzats

Premeten comptar amb una xarxa de

proveidors en serveis auxiliars com banca,

assegurances, transports, etc. La concentració

augmenta l’especialització i la competència,

ajudant a reduir costos.

És encara important, però es detecta un fet

important. En el cas de la banca, la

concentració agreuja la sensació de crisi i

l’empresariat té la impresió de suportar

condicions financeres molt desfavorables

-Existència d’un fluxe

d’informació

(especialment

tecnològica) entre les

empreses

Es produeix un transvassament tecnològic entre

les empreses, via cooperació o competència (ja

que hi ha un transvassament de treballadors,

directius, clients, etc)

No. La cooperació i les actuacions en grup

entre les empreses de la zona és

pràcticament inexistent. Respecte a la

competència local va perdent importància

front a la competència assiàtica, reduint

d’aquesta manera el possible fluxe

d’informació.

Conclusions

- 418 -

Accés a bens públics o

infraestructures

especialitzades

Es compta amb la col·laboració d’entitats

públiques o privades.

No se li dona importància. Es reconeixen

algunes iniciatives (en el camp de la

formació o les infraestructures) però no se li

dona molta importància a aquest camp.

Creació de nous negocis Es crea un clima i una experiència industrial

que promou l’aparició de nous emprenedors i

noves empreses

Ho ha estat en el passat, però la crisi actual

ha creat un clima pessimista sobre el futur,

que no promou la creació de noves

empreses al sector.

Proximitat als clients La proximitat al client facilita un major

coneixement, una major rapidesa en adaptar-se

a la demanda i un millor preu. És important

comptar amb un client local “sofisticat”

Algunes empreses continuen tenint bona

part dels clients a la zona (però són les més

menudes). La tendència en un procés

d’obertura externa és a una disminució del

client local i a tractar d’atendre a un client

global.


Conclusions

- 419 -

Objectiu núm. 4:

Contrastar l’impacte de l’aglomeració industrial sobre


Aquest objectiu coincideix amb la hipòtesi de treball que ens

havíem plantejat confirmar: l’aglomeració influeix en la

competitivitat.

Ja havíem comentat la dificultat de treballar amb un

concepte com aglomeració, que presenta nombroses accepcions,

però molt més complicat i polèmic és fer-ho amb el concepte de

competitivitat.

Autors com Krugman (1996) es posicionen en contra d’un

trasllat abusiu del concepte de competitivitat des de l’àmbit de

l’empresa al de les nacions (i per tant, dels territoris). Porter

(1980,1990,a) li dóna un caràcter molt més pràctic al concepte i

deixa clar que no són els països els que competeixen sinó les

empreses: “la competitivitat és la que provoca que les empreses

d’un país triomfen internacionalment en un sector”. La idea

fonamental és explicar per què les empreses d’un territori tenen

capacitat per crear i mantenir avantatges competitius. La

competitivitat per a Porter no depèn d’un únic factor, sinó que

ve determinada per la productivitat de les empreses; el que cal

fer és analitzar els determinants de la productivitat. Porter

estableix quatre factors que influeixen en la competitivitat dels

sectors:

Conclusions

- 420 -

• Les condicions dels factors

• L’estratègia, estructura i rivalitat de les empreses

• L’existència de sectors afins i auxiliars

• Les condicions de demanda

Aquests quatre factors formen el diamant competitiu de

Porter, i el clúster n’és la manifestació espacial (1998). Moltes

de les externalitats analitzades a l’objectiu tres estan

relacionades amb aquests quatre factors competitius.

Taula 7.4 Factors competitius i externalitats.

Factors competitius per a

Porter

Externalitats analitzades

Les condicions dels factors - Existència d’un mercat de mà

d’obra - Existència de béns

públics o infraestructures

específiques

L’estratègia, l’estructura i la

rivalitat de les empreses

- El flux d’informació

- Creació de nous negocis

L’existència de sectors afins i

auxiliars

- Les empreses subsidiàries i

els proveïdors

- Els serveis especialitzats

Les condicions de demanda - Proximitat de clients


Conclusions

- 421 -

Com vam analitzar al punt anterior, la validesa actual de

moltes d’aquestes externalitats és qüestionada per molts dels

entrevistats, almenys en el moment actual.

Al capítol sis, vam preguntar als empresaris si el fet d’estar

localitzats en una zona amb gran aglomeració tèxtil influïa en la

seua competitivitat. Ho vam fer preguntant si havia influït en la

localització inicial i després preguntant si condicionava la

localització actual. Per a la primera pregunta, les respostes són

unànimes: sí, la concentració d’empreses tèxtils va condicionar

la localització inicial. Ara bé, la segona pregunta ja no té una

resposta tan unànime. La majoria considera que encara és un

avantatge comptar ben a prop amb proveïdors, subcontractistes i

serveis especialitzats, però avisen que va perdent importància, ja

que els proveïdors i subcontractistes locals van ser substituïts

per importacions asiàtiques i, de fet, moltes empreses es

replantegen la seua reconversió en simples comercials; respecte

a les externalitats que Scitovsky anomenava tecnològiques, la

resposta unànime és que no existeixen en el MLL d’Ontinyent.

Per últim, es pregunta directament sobre els avantatges que

la concentració aporta a la seua empresa. Les respostes estan en

la línia del que s’ha vingut assenyalant. Si de cas, destacaria,

com a resum, la resposta literal d’un dels empresaris: “durant

molt de temps va existir el que s’anomena una cultura del

tèxtil. Convivien moltes empreses, proveïdors i mà d’obra

especialitzada, produint transferències de tecnologia i

Conclusions

- 422 -

treballadors entre les empreses. Els darrers anys, s’estan

tancant o deslocalitzant moltes empreses, la mà d’obra fuig

cap a altres sectors i els proveïdors cada vegada provenen de

més lluny. La deslocalització de moltes empreses de la zona

està provocant que el saber fer local estiga desapareixent o,

pitjor encara, marxant a localitzacions competidores”.

Aquestes respostes impossibiliten validar l’impacte de

l’aglomeració industrial sobre els nivells de competitivitat. En el

cas del tèxtil a Ontinyent, sembla que l’aglomeració influïa

notablement sobre la competitivitat en el passat, exerceix una

molt relativa i irregular influència en l’actualitat i existeixen

dubtes generalitzats sobre la seua influència en un futur.

En l’actualitat, són pocs els avantatges que la concentració

atorga a les empreses tèxtils de la zona. Les concentracions

sinèrgiques horitzontals (mitjançant institucions, associacions,

etc.) no s’aprecien en els resultats i sembla, per les respostes,

que mai no han tingut excessiva importància; mentre que les

concentracions sinèrgiques verticals (empreses, proveïdors,

subcontractistes...) es limiten a uns relatius avantatges sobre els

costos que van perdent importància en un mercat cada vegada

més globalitzat.

Els resultats no sols deixen en l’aire la validesa de la hipòtesi

inicial, l’aglomeració influeix en la competitivitat, sinó que

també posen en dubte l’existència, o més bé la supervivència

d’un clúster tèxtil a Ontinyent. Un clúster té un vessant espacial,

Conclusions

- 423 -

en tant que implica l’existència d’una aglomeració, que va ser

confirmada al capítol tres, però també implica l’existència

d’unes relacions que no apareixen (o ho fan de manera molt

tímida) en el capítol sis.

Objectiu 5

Identificar possibles estratègies competitives a

desenvolupar pels agents econòmics i polítics del sector i del

territori analitzat

Els quatre objectius anteriors intentaven estudiar i analitzar

el fenomen de l’aglomeració industrial des de diferents òptiques

i metodologies; ara bé, al primer capítol, deixàvem clara la

intenció d’elaborar una tesi que fóra d’ajuda per a un sector i un

territori concret.

És per això que hem centrat el treball en el sector tèxtil

d’Ontinyent. Aquesta indústria i aquest territori es troben

immersos en una de les crisis més llargues i greus que es

recorda. Hi ha la impressió generalitzada que aquesta crisi va

més enllà de l’enèsima crisi conjuntural. Ens trobem davant una

crisi estructural que reformularà el sector a nivell global.

Aquesta tesi vol fer una aportació als esforços que les

empreses i els agents econòmics i polítics de la zona estan fent

per reubicar la indústria tèxtil d’Ontinyent en aquest nou marc

competitiu.

Conclusions

- 424 -

Al capítol quatre, fèiem un estudi sobre la situació actual del

sector del tèxtil i de la confecció. En aquest capítol, es repassava

la nombrosa literatura que està generant la crisi actual sobre la

indústria tèxtil dels països desenvolupats. Els problemes

d’Ontinyent són comuns a altres territoris europeus (o fins i tot

americans o australians) que veuen com les seues empreses

tèxtils no poden competir amb els costos de la indústria asiàtica;

per tant, les solucions han d’anar en la mateixa línia. Per aquesta

raó, acabàvem el capítol quatre oferint un esquema amb els

reptes principals i una bateria de possibles vies de solució en la

mateixa línia del que està aconsellant-se a les empreses tèxtils

dels països desenvolupats, però tractant d’adaptar-les a les

característiques pròpies del mercat local d’Ontinyent.

Taula 7.5 Els reptes del MLL d’Ontinyent

Repte Solucions

1 Liberalització del

comerç internacional

Internacionalització de les empreses

Exportació

Deslocalització

Subcontractació internacional

2 Canvis tecnològics Inversions en:

Nous processos tecnològics

Nous materials

Nous processos de gestió,

disseny i distribució

Conclusions

- 425 -

3 Canvis en els

productes

(mercat molt madur)

Nous productes:

Tèxtil Tècnic

Diferenciació

4 Grandària

inadequada per

a una mercat global

Integració

Col·laboració

5 Producció a preus

més

competitius per part

de

la competència

Importació i distribució

Donar valor afegit a través de

serveis,

tecnologia, qualitat, etc

Gestionar una xarxa global i

local de distribuïdors i

màrketing

6 Nous models en la

cadena

De distribució

Entrar com a proveïdors

d’aquests grans distribuïdors

Crear una xarxa pròpia de

vendes


En qualsevol cas, aquesta tesi no pretén oferir un simple

repàs de la literatura existent. En capítols posteriors, s’ha

desenvolupat un treball empíric on s’han analitzat qüestions

relacionades amb l’aglomeració, les externalitats i la

competitivitat. Els dos objectius específics anteriors anaven en

aquesta línia i les seues conclusions cal tenir-les en compte a

Conclusions

- 426 -

l’hora d’identificar possibles estratègies competitives. Hi ha

dues conclusions que ens semblen especialment importants:

1- Les externalitats provocades per l’aglomeració

d’empreses tèxtils a la zona d’Ontinyent van perdent

importància a mesura que la crisi va fent-se més greu i que els

seus efectes van fent-se més palesos. La substitució de

proveïdors locals per importacions i la desaparició de clients i

competència local en un mercat cada vegada més global sembla

anar disminuint la importància de la localització.

Com assenyalàvem al punt anterior: assistim a una

degradació de les concentracions sinèrgiques verticals i a la

pràctica inexistència de les concentracions sinèrgiques

horitzontals.

2- L’aglomeració d’empreses i de treballadors tèxtils en una

zona molt reduïda accentua la sensació de crisi (potser també

accentue la sensació de bonança econòmica). La crisi és

percebuda amb molta intensitat per tots els agents econòmics.

La mà d’obra abandona el sector, els joves no desitgen

incorporar-se al mercat laboral tèxtil ni estudiar per a fer-ho; al

mateix temps, la banca endureix les condicions de crèdit i es

mostra més agressiva en els cobraments. Tot això crea una

atmosfera de pessimisme alhora que dificulta la renovació del

capital físic i humà que necessitaria la indústria en un moment

com aquest.

Les estratègies competitives a desenvolupar pels agents

econòmics i polítics han de tenir en compte aquestes dues

Conclusions

- 427 -

conclusions. No podem considerar el cluster del tèxtil un arma

competitiva, només perquè hi haja una concentració d’empreses

i treballadors. Els clústers tenen una dimensió espacial, però

també una funcional sense la qual perden part del seu sentit. Per

altra banda, els clústers són entitats dinàmiques que apareixen,

es desenvolupen, es transformen i, per suposat, poden arribar a

desaparèixer. La tesis detecta preocupants símptomes de crisi no

sols en la indústria, sinó també en els fonaments del clúster

tèxtil d’Ontinyent. Els llocs de feina i el teixit productiu

dependran de la manera com les empreses afronten aquesta crisi,

però també de la manera com els agents econòmics i socials de

la zona reforcen o creen unes condicions competitives òptimes

en el clúster tèxtil d’Ontinyent.

Cal esforçar-se a mantenir o recuperar les concentracions

sinèrgiques verticals existents, però també treballar per crear les

concentracions sinèrgiques horitzontals que aquest clúster no té.

Des d’ATEVAL, s’assenyalen algunes línies d’actuació en

aquest sentit (centrals de compres, compra d’electricitat

conjunta, missions comercials, imatge col·lectiva de marca,

etc.), però potser estiguen massa centrades en l’objectiu de

reduir costos, quan els esforços haurien de focalitzar-se a dotar

les empreses de més i millor tecnologia, permetre-hi accedir a

nous clients i productes, etc. En qualsevol cas, la col·laboració

entre empresaris sembla veure’s amb desconfiança i

escepticisme per l’empresariat d’Ontinyent. Potser cal un canvi

en la mentalitat de l’empresariat de la zona. Gran part de les

Conclusions

- 428 -

actuacions necessàries per afrontar els reptes assenyalats

anteriorment requereixen replantejar els productes, la producció,

la distribució, etc. Enfrontar-se a aquests reptes requereix noves

inversions i projectes que difícilment poden assumir-se en un

clima de crisi i de manera individualitzada.

L’administració ha de treballar per crear un clima de

confiança en el futur i per fomentar la integració o la

col·laboració entre les empreses. Voldria finalitzar aquest punt

amb les reflexions d’un dels empresaris entrevistats:

“l’administració no ha de centrar els esforços a ajudar a tancar

empreses, sinó a ajudar a renovar i transformar les existents,

especialment aquelles que demostren voluntat i eficiència en el

procés de canvi necessari per competir a escala global”.

7.3 Aportacions

Aquesta tesi presenta diverses aportacions que podrien ser

considerades des de diferents òptiques:

- Una primera aportació és la idea de combinar un estudi

quantitatiu amb altre de qualitatiu. S’aposta per la

complementarietat de tots dos enfocaments enfront de la

tradicional dicotomia. Bonache (1999) afirma que els estudis

qualitatius que van darrere dels quantitatius serveixen per a

revelar el perquè de les dades o les relacions aparegudes a

l’estudi quantitatiu. Són estudis no tant per a construir teories

com per a depurar-les. Aquesta aproximació des de dues

Conclusions

- 429 -

òptiques diferents a un mateix problema ha sigut molt poc

desenvolupada (altres treballs recents amb una metodologia

semblant són els que formen part de l’anomenat Northeast Ohio

Clúster Project), però pot aportar models i treballs molt

rigorosos, exhaustius i útils.

- Respecte a l’estudi quantitatiu de la concentració, el treball

ofereix un estudi exhaustiu de la concentració geogràfica a la

Comunitat Valenciana emprant diferents accepcions i indicadors

del terme. A més, ofereix una aplicació pràctica d’una nova

manera funcional de dividir el territori, els mercats locals de

treball, que compta amb una gran tradició en altres països i que

ha sigut treballat al nostre territori per J. M. Casado. El present

treball demostra la idoneïtat d’utilitzar aquesta desagregació

geogràfica per a estudis de concentració industrial, davant

d’altres divisions tradicionals com la comarca.

-Respecte a l’estudi del clústers del tèxtil en el mercat local

de treball d’Ontinyent, el treball presenta una visió alternativa a

estudis anteriors, ja que posa en dubte l’existència de les

relacions funcionals que permeten a una concentració

d’empreses anar més enllà d’una simple aglomeració i passar a

formar un clúster.

- El treball arriba a un parell de conclusions importants sobre

les aglomeracions. La primera idea és que un territori poc poblat

i molt especialitzat en un sector (com és el cas del MLL

d’Ontinyent en el tèxtil) pot actuar com un accelerador de les

crisis. En aquests territoris, les crisis són viscudes amb molta

Conclusions

- 430 -

més intensitat i afecten tota la població, i creen un clima de

desconfiança i pessimisme amb conseqüències nefastes per a

l’accés a nova mà d’obra o finançament.

- L’altra idea és que un clúster no sembla ser un ens estàtic,

sinó que pateix una evolució: naix, creix, es transforma i pot

arribar a morir si les externalitats que el justifiquen van perdent

importància. Aquest últim cas sembla poc estudiat, ja que els

treballs solen centrar-se en clústers de gran èxit o que estiguen

de moda. Aquest treball sembla detectar un possible ocàs del

clúster tèxtil en el mercat local de treball d’Ontinyent.

- La tesi planteja, com a conclusió, una visió pessimista del

clúster del tèxtil en el MLL d’Ontinyent, i ho fa amb la intenció

d’aportar un diagnòstic crític i realista de la situació. S’inclou

igualment una llista de problemes i reptes amb els quals les

empreses de la zona estan enfrontant-se i que són els mateixos

amb què s’enfronta la indústria tèxtil de qualsevol país

desenvolupat. El treball aporta una llista de possibles vies de

solució en la línia del que els experts estan aconsellant, però

finalitza realitzant una recomanació fruit de les conclusions

específiques d’aquest treball.

- Si hem començat aquest capítol dient que un clúster pot ser

una font d’avantatges competitius per a les empreses que s’hi

localitzen, i hem conclòs confirmant l’ocàs del clúster tèxtil

d’Ontinyent, és lògic deduir que les polítiques industrials han

d’anar encaminades a construir un veritable clúster que vaja més

enllà d’una simple aglomeració d’empreses. Cal reforçar (o més

Conclusions

- 431 -

bé crear) les relacions i els canals de cooperació entre les

empreses de la zona. Gran part dels reptes i les solucions

plantejades a l’apartat anterior són inviables amb la grandària

actual de les empreses d’Ontinyent. La integració o la

col·laboració de diverses empreses de la zona ens sembla una de

les poques alternatives amb què compta l’empresariat de la zona

per afrontar els reptes que comporta el nou marc competitiu.

7.4 Limitacions

Abans de finalitzar la tesi assenyalant futures línies

d’investigació, voldria comentar algunes de les limitacions del

present treball, ja que algunes de les futures línies d’actuació

passen per la seua superació:

- L’estudi quantitatiu compta amb diverses limitacions,

provinents de la desagregació geogràfica, temporal o sectorial de

les dades disponibles i que han sigut assenyalades en el seu

moment.

- La comparació temporal sols pot realitzar-se entre 1991 i

2001, ja que utilitzem dades del cens de població i aquests anys

són els únics que ens aporten les dades necessàries, tot obligant-

nos a realitzar els ajustos ja comentats. Les últimes xifres

disponibles són de 2001, que és just abans de començar la crisi

del tèxtil. Aquesta és una important limitació que deixa oberta

les portes a futures investigacions que plantejaré a l’apartat

següent.

Conclusions

- 432 -

- La desagregació sectorial utilitzada és la CNAE-2. És una

limitació no comptar amb nivells de desagregació sectorial més

detallats, ja que ens obliga a treballar amb sectors molt

heterogenis. Com a exemple, el sector 36, que agrupa el sector

del moble amb un genèric altres indústries manufactureres o el

sector 26, on el taulell apareix amb un genèric fabricació

d’altres productes minerals no metàl·lics. El sector tèxtil apareix

en el sector 17, però comptar amb una desagregació més acurada

tal vegada haguera permès centrar la investigació en el sector de

tèxtil de la llar.

- Respecte al mètode del cas, s’ha realitzat una entrevista per

empresa a sis empreses. Pensem que és un nombre d’empreses

acceptable, però potser caldria entrevistar més treballadors i

directius per aprofundir en el coneixement de les empreses.

- Es realitzen diferents estudis per il·lustrar la crisi del tèxtil

a la zona, així, per exemple, s’utilitzen dades del DIRCE per

analitzar les dades de demografia industrial. El problema és que

aquestes dades no s’ofereixen moltes vegades a nivell provincial

o regional i mai a nivell local. Això impedeix donar xifres de

creació o destrucció empresarial a la zona analitzada: el mercat

local de treball d’Ontinyent. Limitacions semblants s’han

produït amb les dades de l’EPA.

Conclusions

- 433 -

7.5 Futures línies d’investigació

De tota la tesi, però especialment de l’anàlisi dels objectius

anteriors i de les limitacions apuntades, s’obrin noves incògnites

i línies d’investigació on caldrà incidir els propers anys per a un

major coneixement dels efectes de l’aglomeració en la

competitivitat. Algunes d’aquestes futures línies d’investigació

poden ser:

- L’aplicació d’aquest model per a l’estudi d’altres sectors i

territoris. Una de les principals conclusions del treball ha sigut la

complementarietat que poden assolir els estudis quantitatius i

qualitatius. Crec que aquesta és una línia de treball on encara hi

ha una gran tasca a fer.

- Aplicació de nous indicadors de concentració, com els

estadístics de correlació espacial, que estan aportant novetats

quant a les delimitacions geogràfiques de les aglomeracions.

Una altra línia futura de treball serà la utilització de taules input-

output, tot i que avui comporten algunes dificultats provinents

de la desagregació geogràfica que presenten, però, en un futur,

poden aportar llum al voltant de les relacions establertes entre

diferents indústries.

- En el treball, s’han identificat diferents externalitats que

juguen un paper més o menys important en la indústria tèxtil

d’Ontinyent. Seria important realitzar estudis tractant de

quantificar i validar la seua importància mitjançant tècniques

economètriques.

Conclusions

- 434 -

- En el treball, apareix una idea que simplement s’intueix

però a la qual caldria prestar més atenció i tractar de validar per

la seua importància. La idea és que “els clústers actuen com una

mena d’accelerador de les crisis (i potser també com un

accelerador de les èpoques de bonança)”. Es detecta com, en

territoris poc poblats i molt especialitzats en una indústria, la

crisi es viu amb molta intensitat i provoca una sensació de

pessimisme que es trasllada a la mà d’obra, els joves que

haurien d’incorporar-se al mercat de treball o al mateix sistema

financer. Caldria estudiar si la crisi afecta amb més o menys

intensitat el tèxtil de dins d’un clúster o les empreses més

aïllades (per exemple, amb estudis de demografia empresarial o

d’evolució del treball sectorial), si aquesta característica es

detecta en altres localitzacions i sectors, etc. En definitiva, s’obri

una línia d’investigació que pot ser molt interessant.

- Una de les conclusions del treball és que la liberalització del

comerç internacional està erosionant part de les externalitats

detectades a Ontinyent. Caldria estudiar l’evolució dels propers

anys. Aquesta idea ens ha servit per assenyalar que un clúster

no és una entitat estàtica. Existeix un cicle vital de les

aglomeracions. Els clústers naixen, es desenvolupen, es

transformen i, per descomptat, poden morir. Caldria estudiar el

naixement dels clústers i la seua transformació, però també els

casos de clústers que van desapareixent. Sembla que els estudis

estan centrats en els casos de més èxit, però l’estudi de les

Conclusions

- 435 -

causes que porten un clúster a desaparèixer pot ser important i

aportarà dades i ensenyaments de molta utilitat per a la política

industrial i per a la direcció d’empreses.

Conclusions

- 436 -

Bibliografia

437

Bibliografia

ABECASSIS-MOEDAS, C. (2007): “Globalisation and

Regionalisation in the Clothing Industry: Survival Strategies for

UK Firms”, Int. J. Entrepreneurship and Small Business, vol. 4,

núm. 3, pàg.:291–304.

ABDEL-RAHMAN, H. M. i FUJITA, M. (1993):

“Specialization and Diversification in a System of Cities”,

Journal of Urban Economics, 33, pàg.: 189-222.

ABERNATHY, F. H., DUNLOP, J. T., HAMMOND, J. H. i

WEIL, D. (2004): “Globalization in the Apparel and Textile

Industries”, M. Kenney i R. Florida (ed.): Locating Global

Advantage. Industry Dynamics in the International Economy,

Stanford, C.A., Stanford Business Books, pàg.:.23–51.

ABERNATHY, F. H., VOLPE, A., WEIL, D. (2006): "The

Future of the Apparel and Textile Industries: Prospects and

Choices for Public and Private Actors", Environment and

Planning, A 38 (12), pàg.: 2207 – 2232.

AIGINGER, K. i DAVIES, S. W. (2004): „“Industrial

Specialisation and Geographic Concentration: Two Sides of the

Same Coin? Not for the European Union“, en Journal of

Applied Economics, vol. VII, núm. 2, pàg.: 231-248.

Bibliografia

438

AITEX, TECNITEX S. L. (2003): “Diagnosis de expectativas

de entrada en el sector de textiles de uso técnico de empresas de

la Comunidad Valenciana”, CIERVAL.

ALONSO, J. A. (1992): “Ventajas comerciales y

competitividad: aspectos conceptuales y empíricos”.

Información comercial española. Núm. 705, pàg.:38-76.

AMITI, A. (1998): “New Trade Theories and Industrial

Location in the EU: a Survey of Evidence” Oxford Review of

Economic Policy, 14 (2), pàg.: 45-53.

ANDERSON, J. E. i VAN WINCOOP, E. (2004) : « Trade

Costs », Journal of Economic Literature. V. 42, pàg.: 691-751.

ANSELIN, L. (1988): Spatial Econometrics: Methods and

Models, Kluewer Academic Publishers.

ANSELIN, L. i FLORAX, R. (1995): New Directions in Spatial

Econometrics, Springer-Verlag. Berlín.

ARAUZO, J. M. i VILADECANS, E. (2004): “El impacto

regional de la renovación de la industria tradicional”, Economía

industrial. Núm. 355-356, pàg.: 133-144.

Bibliografia

439

ARROW, K. J. (1962): “The Economic Implications of

Learning by Doing”. Review of Economic Studies, 29, pàg.:.

155-173.

ATKINSON, A. B. (1970): “On the Measurement of

Inequality”, Journal of Economic Theory, 3, pàg.: 244-263.

AUDET, D. (2004): “Structural Adjustment in Textiles and

Clothing in the Post-ATC Trading Environment”, OECD Trade

Policy Working Papers. Núm. 4, OECD Publishing.

AUDRETSCH, D., VAN LEEUWEN, G., MENKVELD, B. i

THURIK, R. (2001): "Market Dynamics in the Netherlands:

Competition Policy and the Response of Small Firms",

International Journal of Industrial Organization. Vol. 19, Issue

5, pàg.: 795-821.

AUSTRIAN, Z. (2000): “Cluster Case Studies: the Marriage of

Quantitative and Qualitative Information for Action”, Economic

Development Quarterly. Vol. 14. Núm. 1, pàg.: 97-110.

BAIN, J. S. (1956): Barriers to New Competition, Cambridge,

M. A., Harvard University Press.

BANC MUNDIAL (2000): Electronic Conference on Clusters,

World Bank.

Bibliografia

440

BARNEY, J. B. (1991): “Firm Resources and Sustained

Competitive Advantage”. Journal of Management, 17, pàg.: 99-

120.

BARNEY, J. B. (2001): “Is the Resource-Based “View” a

Useful Perspective for Strategic Management Research? Yes”.

Academy of Management Review, vol. 26, núm. 1, pàg.: 41-58.

BARRO, R. (1990): “Government Spending in a Simple Model

of Endogenous Growth”. Journal of Political Economy, 98,

pàg.: 103-126.

BARRO, R. i SALA-I-MARTÍN, X. (1995): Economic Growth.

McGraw Hill. Nova York.

BECATTINI, G. (1979): “Dal settore industriale al distreto

industriale. Alcune considerazioni sull’unitá di indagine

dell’economia industriale”. Rivista di economia e politica

industriale. Any V, núm.1.

BECATTINI, G. (1992): “El distrito industrial marshalliano

como concepto socioeconómico”, en PYKE, F., BECATTINI,

G. i SENBERGER, W. (ed.): Los distritos industriales y las

pequeñas empresas, I. Ministeri de Treball i Seguretat Social.

Madrid.

Bibliografia

441

BECHETTI, L., DA PANIZZO, A. i OROPALLO, F. (2007):

“Role of Industrial District Externalities in Export and Value-

Added Performance: Evidence from the Population of Italian

Firms”. Regional Studies. Vol. 41. Issue 5, pàg.: 601-621.

BELLANDI M., SFORZI F. (2000): “La molteplicità dei

sentieri di sviluppo locale”, en Becattini, G., Bellandi, M., Dei

Ottati, G. i Sforzi, F. (ed.): Il caleidoscopio dello sviluppo

locale. Trasformazioni economiche nell'Italia contemporanea,

Rosenberg e Sellier, Torí.

BEST, M. (2001): The New Competitive Advantage: the

Renewal of American Industry. Oxford University Press.

BILALIS, N., VAN WASSENHOVE, L., MARAVELAKIS, E.,

ENDERS, A., MOUSTAKIS, V., ANTONIADIS, A. (2006):

“Insights from Research. An Analisis of European Textile

Sector Competitiveness” Measuring Business Excellence. Vol.

10, núm. 1, pàg.: 27-35.

BOIX, R i GALLETTO, V. (2006): “Sistemas locales de trabajo

y distritos industriales en España”, Economía Industrial, núm

357, pàg: 165-184.

Bibliografia

442

BONACHE, J. (1999): “El estudio de casos como estrategia de

construcción teórica: características, críticas y defensas”,

Cuadernos de economía y dirección de la empresa. Núm. 3.

1999. Ed. Civitas, pàg.:123-140.

BRUSCO, S. (1992): “El concepto de distrito industrial: su

génesis”, en Pyke, F., Becattini, G. i Senberger, W. (ed.): Los

distritos industriales y las pequeñas empresas, I. Ministeri de

Treball i Seguretat Social. Madrid.

BRÜLHART, M. (2000): “Dynamics of intra-Industry Trade and

Labor-Market Adjustment”, Review of International Economics,

vol. 8, núm. 3, pàg.: 420-435.

BRYMAN, A. (1984): “The Debate about Quantitative and

Qualitative Research: a Question of Method or Epistemology?”,

The British Journal of Sociology, vol. 35, pàg.: 75-92.

BRYMAN, A. (1988): "The Debate about Quantitative and

Qualitative Research", Quantity and Quality in Social Research.

London: Unwin Hyman, pàg.: 93-126.

BUREAU OF THE CENSUS (1990): State and Metropolitan

Data Book. Washington dc., Department of Commerce.

Bibliografia

443

BUXEY, G. (2005): “Globalisation and Manufacturing Strategy

in the TCF Industry”, International Journal of Operations and

Production Management, vol. 25, núm.. 2, pàg.: 100–114.

CALLEJÓN, M., COSTA, M. T. (1995) : “Economías externas

y localización de las actividades industriales“. Economía

industrial, 305, pàg.: 75-86.

CANALS, J. (2003): “El sector textil-confección español:

situación actual y perspectivas”, Boletín económico del ICE,

núm. 2768.

CASADO, J. M. (1996): “Mercados laborales locales. Análisis

preliminar del caso valenciano”, Revista de estudios regionales,

núm. 45, pàg.: 129-155.

CASADO, J. M. (2000): “Trabajo y territorio: los mercados

laborales locales de la Comunidad Valenciana”, Alacant.

Publicacions de la Universitat d’Alacant.

CAPÓ, J., MASIÀ, E. (2004): “Evolución del sector textil en

España: el caso del textil hogar”, Economía industrial, núm.

355/356, pàg.: 283-304.

Bibliografia

444

CERVERA, M., GARCÍA, A., PAYERAS, D. (2001): “El

clúster del textil hogar en las comarcas de l’Alcoià, el Comtat y

la Vall d’Albaida”, Revista valenciana de economía i hacienda,

núm. 1, pàg.: 153-178.

CEUC (Conselleria d’Empreses, Universitat i Ciència) (2006):

“Plan de competitividad del sector textil”,

https://www.impiva.es/planescompetitividadsectorial/recursos/pl

an%20de%20competitividad%20textil.pdf.

CHIVA GÓMEZ, R. (2001): “El estudio de casos explicativo.

Una reflexión”, Revista de economía y empresa, 41, pàg.: 119-

132.

CHRISTALLER, W. (1933): The Central Places of Southern

Germany, Prentice Hall, ed. de 1966, Englewood Cliffs.

CITYC (Centre d’informació tèxtil i de la confecció), (2004),

Boletín Informa, núm.3, abril.

CITIC (Centre d’informació tèxtil i de la confecció), (2006),

Boletín Informa, núm. 8, abril.

Bibliografia

445

CITIC (Centre d’informació tèxtil i de la confecció), (2006):

Evolución del sector textil-confección.

CLAVER, E., MOLINA, J. F., QUER, D. (2000): “Incidencia

comparada del efecto empresa y el efecto sector en la

rentabilidad económica: aplicación a una muestra de empresas

de Alicante, 1994-1998”, Economía industrial, núm. 334. IV,

pàg.: 143-152.

COHEN, J. P. i MORRISON PAUL, C. J. : (2003):

“Agglomeration Economies and Industry Location Decisions:

the Impacts of Vertical and Horizontal Spillovers”, Regional

Science and Urban Economics, vol. 35, Issue 3, pàg.: 215-237.

COLOGHIROU i al. (2004): “Industry versus Firm Specific

Effects on Performance: Contrasting SME’s and Large-Sized

Firms”, European Management Journal, vol. 22 Issue 2, pàg.:

231-244.

COMISSIÓ EUROPEA (2004): “Study on the Implications of

the 2005 Trade Liberalization in the Textile and Clothing

Sector”, disponible en

http://europa.eu.int/comm/enterprise/textile/documents/ifm_fina

l_report_2005_pdf

http://europa.eu.int/comm/enterprise/textile/documents/ifm_final_report_2005_pdf

http://europa.eu.int/comm/enterprise/textile/documents/ifm_final_report_2005_pdf

Bibliografia

446

CONSELL ECONÒMIC I SOCIAL (2004): “Efectos de la

próxima ampliación de la Unión Europea sobre la economía

española”.

COSTA, M. T., DUCH, N. i LLADÓS, J. (2001):

“Determinantes de la innovación y efectos sobre la

competitividad: el caso de las empresas textiles”, Revista

asturiana de economía, núm. 20, pàg.: 53-80.

COSTA, M. T., VILADECANS, E. (1999): “Concentración

geográfica de la industria e integración económica en España”,

Economía industrial, núm. 329, V, pàg.: 19.

COSTA, M. T., SEGARRA, A. i VILADECANS, E. (2004):

“The Location of New Firms and the Life Cycle of Industries”,

Small Business Economics, núm 22, pàg.:265-281.

COURLET, C. i PECQUEUR, B. (1991): ”Local Industrial

Systems and Externalities: an Essay in Typology”,

Entrepreneurship & Regional Development, núm. 3.

CROUCH, C., LE GALÉS, P., TROGILIA, C. i VOELZKOW,

H. (2001): Local Production System in Europe: Rise or

Demise?, Oxford University Press.

Bibliografia

447

DACHLER, H. P. (1997): “Does the Distinction between

Qualitative and Quantitative Methods Make Sense?”,

Organization Studies, 709-724.

DBK (2007): Estudio sectores de DBK. Distribución de

confección, (4ª edició).

DEVEREUX, M. P., GRIFFITH, R. i SIMPSON, H. (2004):

“The Geographic Distribution of Production Activity in the

UK”, Regional Science and Urban Economics, 35 (5), pàg.:

533–564.

D. G. Trade E. C. (2003a): “Summary of Studies and Reports on

the Impact of Textiles Quota Elimination”,

http://tradeinfo.cec.eu.int/textiles/documents/100.doc

D. G. Trade E. C. (2003b): “Evolution of Trade in Textile and

Clothing Trade World-Wide-Trade. Figures and Structural

Data”, http://trade-info.cec.eu.int/textiles/documents/102.doc

D. G. Trade E. C. (2005): “Textiles and Clothing after 2005 –

Recomendations of the High Level Group for Textiles and

Clothing”,

http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2006/july/tradoc_123208.p

df

http://tradeinfo.cec.eu.int/textiles/documents/100.doc

http://trade-info.cec.eu.int/textiles/documents/102.doc

Bibliografia

448

DIXIT, A. K. , STIGLITZ, J. E. (1977): “Monopolistic

Competition and Optimium

Product Diversity”, American Economic Review, 67, pàg.: 297-

308.

DOERING, P. B. i TERKA, D. G. (1996): “Why Do Industries

Cluster?”, en STABER, U., SCHAEFER, N. i SHARMA, B.

(ed.): Business Networks: Prospects for Regional Development,

Berlín, Walter de Gruyter, pàg.: 175-189.

DUMAIS, G., ELLISON, G. i GLAESER, E. (2002):

“Geographic Concentration as a Dynamic Process”, Review of

Economics and Statistics, 84 (2), pàg.: 193-204.

DURANTON, G. i PUGA, D. (2001): “Nursery Cities: Urban

Diversity, Process

Innovation, and the Life Cycle of Products”, American

Economic Review, 91 (5), pàg.: 1454-1477.

DURANTON, G. i OVERMAN, H. G. (2005): “Testing for

Location Using Micro-Geographic Data”, Review of Economic

Studies, vol. 72, Issue 225, pàg.: 1077-1106.

EISENHARDT, K. M. (1989): ”Building Theories from Case

Study Research”, Academy of Management Review, vol 14,

núm. 4, pàg.: 532-550.

Bibliografia

449

ELLISON, G. i GLAESER, E. (1997): “Geographic

Concentration in U. S. Manufacturing Industries: a Dartboard

Approach”, Journal of Political Economy, núm. 105, pàg.: 889-

927.

ELLISON, G. i GLAESER, E. (1999): “The Geographic

Concentration of Industry: Does Natural Advantage Explain

Agglomeration?”, American Economic Review, 89 (2), pàg.:

311-316.

ENRIGHT, M. (2001): “Regional Clusters: What We Kwow

and What We Should Know?”, paper presentat al Kiel Institute

International Workshop on Innovation Clusters and

Interregional Competition, 12-13, novembre.

EURATEX (2007): “EU25 Data Digest of EU-25 Textile and

Clothing Industry”,

http://www.euratex.org/download/publications/others/eu25_text

ile_and_clothing__industry_2006_digest.pdf

FAGAN, J. H. (2000): “Do Northeast Ohio’s Drivers Derive

Competitive Advantage from Shared Labor?”, Economic

Development Quarterly. 14, pàg.: 111.

Bibliografia

450

FELDMAN, M. P., AUDRETSCH, D. B. (1999): “Innovation

in Cities: Science Based Diversity, Specialisation and Localised

competition”, European Economic Review, 43, pàg.: 409-429.

FESER, E. J. (1998): ”Old and New Theories of Industry

Clusters”, en Steiner, M. (1998): Clusters and Regional

Specialisation: on Geography, Tehnology and Networks,

Londres, pàg.: 18-40.

FESER, E. J. i BERGMAN, E. M. (2000): “National Industry

Cluster Templates: a Framework for Applied Regional Cluster

Analysis”, Regional Studies, 34, pàg.: 1-19.

FINGLETON, B., IGLIORI, D. C. i MOORE, B. (2004):

“Employment Growth of Small High-Technology Firms and the

Role of Horizontal Clustering: Evidence from Computing

Services and R&D in Great Britain, 1991-2000”. Urban Studies,

vol. 41 (4), pàg.: 773-799.

FISCHER, M. M. i NIJKAMP, P. (1988): «Tendencias actuales

de los mercados de trabajo regionales: una comparación

internacional», Papeles de economía española, núm. 35,

pàg.:165-187.

Bibliografia

451

FUJITA, M. i KRUGMAN, P. (1995): "When Is the Economy

Monocentric? von

Thünen and Chamberlin Unified", Regional Science and Urban

Economics, 25, pàg.: 505-528.

GABINET D’ESTUDIS ECONÒMICS (2003): “El impacto de

la liberalización de los intercambios comerciales en el sector

textil-confección”, Barcelona, CITYC-GEE-ACTIU.

GALÁN, J. L. (2001): “Investigación en dirección de

empresas”, VII Taller de Metodologia, ACEDE. Cadis.

GARCÍA, L. i ALAMÀ, L. (2000): “La aleatoriedad de la

localización industrial: nueva evidencia empírica”, Economía

industrial, núm. 334, pàg.: 119 – 128.

GAROFOLI, G. (1995): “Desarrollo económico, organización

de la producción y territorio”, en VÁZQUEZ BARQUERO, A. i

GAROFOLI, G. (ed.): Desarrollo económico local en Europa,

Colegio de economistas de Madrid.

GEARY, R. (1954): “The Contiguity Ratio and Statistical

Mapping”, The Incorporated Station, núm. 5, pàg.: 115-145.

Bibliografia

452

GEROSKI, P. (1995): “What do We Know about Entry?”

International Journal of Industrial Organization, 13 (4), pàg.:

421-440.

GETIS, A. i ORD, J. (1992): “The Analysis of Spatial

Association by Use of Distance Statistics”, Geographical

Analysis, núm. 24, pàg.: 189-206.

GHAURI, P., GRONHAUG i KRISTIANSLUND (1995):

Research Methods in Business Studies, Prentice-Hall, Nova

York.

GINI, C. (1912): “Variable e mutabilita: contributi allo studio

della distribuzioni e relazioni stadistiche”, Studi economico

giuridice dell’universita de Calgari, núm. 3, pàg.: 1-158.

GLAESER, E. L., KALLAL, H., SCHEINKMAN, J. A. i

SHLEIFER, A. (1992):

“Growth in Cities”, Journal of Political Economy, 100, pàg.:

1126-1152.

GOLF, E., MOLINA, M. J., PLA BARBER, J., PUIG, F.

(2005): “Plan estratégico textil de las comarcas centrales

valencianas”, Proselección, Ontinyent, València.

Bibliografia

453

GRAEL, G. (2003): “Nuevas oportunidades: los textiles

técnicos”, Información comercial española. Revista de

economía, Núm. 2768, pàg.: 85-90.

GROSSMAN, G. M. , HELPMAN, E. (1991): Innovation and

Growth in the Global Economy. MIT Press, Cambridge.

GULLSTRAND, J. (2005): “Industry Dynamics in the Swedish

Textile and Wearing Apparel Sector”, Review of Industrial

Organization, vol. 26, pàg.: 349-370.

GUMMESSON, E. (2000): Qualitative Methods in Management

Research, Sage Publications.

HANNAN, H. T., FREEMAN, J. (1977): “The Population

Ecology of Organizations”. American Journal of Sociology,

(82), pàg.: 929-964.

HARTLEY, J. (1994): “Case Study in Organisational

Research”, en Cassel, C. i

Symon, G. (ed.): Qualitative Methods in Organizational

Research: a

Practical Guide, Sage, Londres, pàg.: 208-229.

Bibliografia

454

HENDERSON, J. V., KUNDORO, A. i TURNER, M. (1995):

“Industrial Development in Cities”, Journal of Political

Economy, 103, pàg.: 1067-1085.

HENDERSON, J. V., LEE, T., LEE Y.J. (2001): “Scale

Externalities in Korea”, Journal of Urban Economics, 49, pàg.:

479-504.

HERFINDAHL, O. C. (1950): Concentration in the Stell

Industry, PhD. Dissertation, Columbia University.

HILL, E. i BRENNAN J. (2000): “A Metodology for

Identifying the Drivers of Industrials Clusters: the Foundation

of Regional Competitive Advantage”, Economic Development

Quarterly, 14, pàg.: 65-96.

HIROSE, K. i YAMAMOTO, K. (2007): “Knowledge

Spillovers, Location of Industry and Endogenous Growth”,

Annals of Regional Science, vol. 41, Issue 1, pàg.: 43-57.

HIRSCHMAN, A. O. (1945): National Power and the Structure

of Foreign Trade, California University Press.

HOTELLING, H. (1929): “Stability in Competition”, Economic

Journal, 39 (1), pàg.: 41-57.

Bibliografia

455

IMPIVA. Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència.

Generalitat Valenciana. (2005): Plan de competitividad del

sector textil, disponible en:

http://www.gva.es/industria/ogpscv/Sectores%20consolidados/D

ocumentos/Plan%20de%20competitividad%20textil.pdf

INE (Institut Nacional d’Estadística) (2007): Directori central

d’empreses: demografia industrial, htpp://www.ine.es

INE (Institut Nacional d’Estadística) (2002): Enquesta de

pressupostos familiars. 1998-2002. htpp://www.ine.es

INE (Institut Nacional d’Estadística) (2004): Enquesta de

població activa 1998-2004, htpp://www.ine.es

IOANNIDES, Y. M. (1994): “Product Differentiation and

Economic Growth in a System of Cities”, Regional Science and

Urban Economics, 24 (4), pàg.: 461-484.

ISARD, W. (1956): Location and Space Economy, MIT Press,

Cambridge.

JACOBS, J. (1969 ): The Economy of Cities, Nova York.

Vintage: La economía de las ciudades, ed. Península, edició de

1971.

http://www.gva.es/industria/ogpscv/Sectores consolidados/Documentos/Plan de competitividad textil.pdf

http://www.gva.es/industria/ogpscv/Sectores consolidados/Documentos/Plan de competitividad textil.pdf

Bibliografia

456

JACOBS, D. i DE JONG, M. (1992): “Industrial Clusters and

the Competitiveness of the Netherlands”, De Economist, 140, 2,

pàg.: 233-252.

JASSIN-O’ROURKE GROUP (2002): Global Competitiveness

Report: Selling to Full Package Providers, Report Nova York.

JONES, R. M. i HAYES, S. G. (2004): “The UK Cloting

Industry: Extinction or Evolution?”, Journal of Fashion

Marketing and Management, vol. 8, núm. 3, pàg.: 262-278.

KLEINHENZ J. (2000): “An Introduction to the Northeast Ohio

Cluster Project”, Economic Development Quarterly, vol. 14,

pàg.: 63.

KLEPPER, S. i GRADDY, E. (1990): “The Evolution of New

Industries and the Determinants of Market Structure”, Rand

Journal of Economics, 21, pàg.: 27-44.

KRUGMAN, P. (1991): Geography and Trade. MIT Press,

Cambridge, M. A. Traducció al castellà: Geografía y comercio,

ed. Antoni Bosch, Barcelona.

KRUGMAN, P. (1991, b): “Increasing Returns and Economic

Geography”, Journal of Political Economy, vol. 99, núm. 3,

pàg.: 483-499.

Bibliografia

457

KRUGMAN, P. (1994a): “Fluctuations, Instability and

Agglomeration”, NBER Working Papers Series, núm. 4616.

KRUGMAN, P. (1994b): “Competitiveness: a Dangerous

Obsession”, Foreign Affairs, vol. 73, núm. 2, pàg.: 28-44.

KRUGMAN, P. (1995): Desarrollo, geografía y teoría

económica, Antoni Bosch editor, Barcelona, ed. en castellà del

1997.

KRUGMAN, P. (1996): “Making Sense of the Competitiveness

Debate”, Oxford Review of Economic Policy, vol. 12, núm. 3,

pàg.: 17-25.

KURT SALMON ASSOCIATES – FT GROUP (2001): Dossier

textiles técnicos. Los textiles técnicos y sus campos de

aplicación. Nuevas puertas del textil para el 2002, Consell

intertèxtil espanyol.

LANE, C. i PROBERT, J. (2004): ‘Between the Global and the

Local: a Comparison of the British and German Clothing

Industry’, ESRC Centre for Business Research, Working Paper,

Universitat de Cambridge, núm.. 283.

Bibliografia

458

LEONARD, D. i McADAM, R. (2001): “Grounded Theory

Methodology and Practitioner Reflexivity in TQM Research”,

International Journal of Quality & Reliability Management, 18,

pàg.: 180-194.

LORENZ, M. C. (1905): “Methods of Measuring the

Concentration of Wealth”, Publications of the American

Statistical Association, 9, pàg.: 209-219.

LÖSCH, A. (1943): The Economics of Location, Yale

University Press, New Haven, ed. de 1954.

LUCAS, R. E. (1988): “The Mechanics of Economic

Development”, Journal of Monetary Economics, 22, pàg.s: 3-

42.

LLEONART, P., GAROLA, A., ARUS, J. M. (2003): “El

impacto de la liberalización de los intercambios mundiales en el

sector textil-confección español”, Boletín económico del ICE,

núm. 2768, pàg.: 47-54.

MALUQUER, S. (2003): “La industria textil-confección

europea en el umbral del siglo XXI”, Boletín económico del

ICE, núm. 2768, pàg.: 35-40.

Bibliografia

459

McCANN, P. (2001): Urban and Regional Economics, Oxford

University Press.

MAHONEY, J. T. (1995): “The Management of Resources and

the Resource of Management”, Journal of Business Research,

33. pàg.: 91-101.

MALMBERG, A. i MASKELL, P. (2002): “The Elusive

Concept of Location Economies: Towards a Knowledge-Based

Theory of Spatial Clustering”, Environment and Planning A. 34,

pàg.: 429-49.

MARCHI, F. (2007): ”The EU-25 Textile & Clothing Industry

in the Year 2006”, Assemblea general d’Euratex.

http://www.euratex.org/download/publications/others/euratex_g

a-2007-final_presentation.pdf

MARSHALL, A. (1890): Principles of Economics. Macmillan,

Nova York. Traducció al castellà: Principios de economía. Ed.

Aguilar, Madrid (1963).

MARTIN, P. i OTTAVIANO, G. (2001): “Growth and

Agglomeration”, International Economic Review, 42 (4), pàg.:

947-968.

Bibliografia

460

MARTIN, R. i SUNLEY, P. (2003): “Deconstructing Clusters:

Chaotic Concept or Policy Panacea?”, Journal of Economic

Geography, vol. 3, núm. 1, pàg.: 5-35.

MASIÀ, E. i CAPÓ, J. (2004): “Evolución del sector textil en

España. El caso del textil-hogar”,Economía industrial (355-

356), pàg.: 283-305.

MASIÀ, E., ALBORS, J., GOLF i CAPÓ, J. (2004):

Identificación de los factores clave de éxito en un microclúster.

El caso del textil-hogar en la Comunidad Valenciana, Acede,

pàg.: 40-50.

MASON, E. (1939): “Price and Production Policies of Large

Scale Enterprises”, American Economic Review, 29, pàg.: 61-74.

MAUREL, F. i SEDILLOT, B. (1999): “A Measure of the

Geographic Concentration in French Manufacturing Industries”,

Regional Science and Urban Economics, 29, pàg.: 575-604.

MAXELL, A. (1998): “Designing a Qualitative Study”, en

Bickman, L. i Rog, D. J. (ed.): Handbook of Applied Social

Research Methods, Sage Publications, Thousand Oaks, pàg.:

69-100.

Bibliografia

461

MAY, W., MASON, C. i PINCH, S. (2001): “Explaining

Industrial Agglomeration: the Case of the British High-Fidelity

Industry”, Geoforum, 32, 3, pàg.: 363-376.

MILLER, P., BOTHAM, R., GIBSON, H., MARTIN, R. i

MOORE, B. (2001): “Business Clusters in the UK – a First

Assessment”, volume 1: Main Report. Londres, Department of

Trade and Industry.

MINTZBERG, H. (1990): “The Design School. Reconsidering

the Basic Premises of Strategic Management”, Strategic

Management Journal, vol. 11, núm.. 3, pàg.: 171-195.

MOOMAW, R. L. (1998): “Agglomeration Economies: Are

They Exaggerate by Industrial Aggregation?”, Regional Science

and Urban Economics, 28, pàg.: 199-211.

MORAL, M. J. i PAZÓ, C. (2004): “El sector textil y

confección en España ante un futuro incierto”, Economía

industrial, núm. 355/356, pàg.: 273-282.

MORAN, P. (1948): “The Interpretation of Statistical Maps”,

Journal of the Royal Statistical Society, núm. 59, pàg.: 185-193.

MURRAY, E. (1999): “Cluster-Based Development Strategies:

Lessons from the Plastics Industry in North Central

Bibliografia

462

Massachusetts”, Economic Development Quarterly, vol. 13,

núm. 3, pàg.: 266-280.

MYRDAL, G. (1957): Teoría económica y regiones

subdesarrolladas, Fondo de cultura económica, Mèxic.

MYRO, R. i GANDOY, R. (2003): “Sector industrial”, en

García Delgado, J. L. (dir.): Lecciones de economía española,

6a edició. Civitas. Madrid.

MYTEKA, L. i FARINELLI, F. (2000): “Local Clusters,

Innovation Systems and Sutained Competitiveness”, INTECH

Discussion Paper 2000-5, Maastricht.

NACHUM, L. i KEEBLE, D. E. (2003): “Neo-Marshallian

Clusters and Global Networks: the Linkages of Media Firms in

Central London”, Long Range Planning, 36 (5), pàg.: 425.

NAKAMURA (1985): “Agglomeration Economies in Urban

Manufacturing Industries: a Case of Japanese Cities”, Journal of

Urban Economics, 17 (1), pàg.: 108-124.

OCDE (1999): Boosting Innovation: the Cluster Approach,

París, OCDE.

Bibliografia

463

OCDE (2001): Innovative Clusters: Drivers of National

Innovation Systems, París, OCDE.

OECD (2004): A New World Map in Textiles and Clothing,

París, OCDE.

OMICCIOLI, M. i SIGNORINI, L. F. (2002): “L’efficienza dei

distretti industriali: una risposta”, en “Economia e società

regionale”, núm. 1-2.

ONS (Office for National Statistics) i COOMBES, M. G.

(1998): 1991-Based Travel-to-Work Areas, Londres, Office for

National Statistics.

OTTAVIANO, G. i PUGA, D. (1998): “Agglomeration in the

Global Economy: a

Survey of the New Economic Geography”, World Economy, 21

(6), pàg. 707-731.

O’DONOGHUE, D. i GLEAVE, B. (2004): “A Note on

Methods for Measuring Industrial Agglomeration”, Regional

Studies, vol. 38, núm..4, pàg.: 419-427.

O’MALLEY, E. i VANEGERAAT, C. (2000): “Industry

Clusters and Irish Indigenous Manufacturing: Limits of the

Porter View”, Economic and Social Review, 31, 4, pàg.: 55-79.

Bibliografia

464

O’SULLIVAN, A. (2000): “Urban Economics”, McGraw Hill

Publishers.

PENROSE, E. T. (1959): “The Theory of the Growth of the

Firm”, Nova York, Wiley.

PÉREZ, W (1998): “El estudio de casos por patrones de

comportamiento”. Ponencia presentada en el IV Taller de

Metodología. ACEDE, Arnedillo, La Rioja.

PLA BARBER, J., PUIG, F., LINARES, E. (2007): “Crisis,

actitudes directivas y estrategia en los sectores manufactureros

tradicionales: el sector textil español”, Universia Business

Review-Actualidad económica, 2n Trimestre 2007, pàg.: 68-82.

PORTER, M. (1980): Estrategia competitiva, The Free Press,

Nova York.

PORTER, M. (1985): Competitive Advantage, The Free Press,

Nova York.

PORTER, M. (1990,a): “¿Dónde radica la ventaja competitiva

de las naciones?”, Hardvard Business Review, ref. 90211.

PORTER, M. (1990,b): The Competitive Advantage of Nations,

The Free Press. Nova York, traducció al castellà: “La ventaja

Bibliografia

465

competitiva de las naciones”, ed. Plaza i Janés, Barcelona,

1991.

PORTER, M. (1998,a): “The Adam Smith Address: Location,

Clusters and the New Microeconomics of Competition”,

Business Economics, vol. 33, Issue 1. pàg.: 7-17.

PORTER, M. (1998,b): “Clusters and the New Economics of

Competition”, Harvard Business Review, nov.-des., pàg.: 77-90.

PORTER, M. (1998,c): On Competition, Harvard Business

School Press, traducció al castellà: Ser competitivos. Nuevas

aportaciones y conclusiones, ed. Deusto, (1999).

PORTER, M. E. (2000): “Location, Competition and Economic

Development: Local Clusters in a Global Economy”, Economic

Development Quarterly, 14, pàg.: 15-34.

PORTER, M. (2002): “Regional Foundations of

Competitiveness and Implications for Government Policy”,

paper presented at the Department of Tyrade ad Industry

Workshop on Regional Competitiveness, DTI, Londres.

PORTER, M. (2003): “The Economic Performance of Regions”,

Regional Studies, vol. 37, Issues, 6-7, pàg.: 545.

Bibliografia

466

PORTER, M. i ACKERMAN, F. D. (2001): “Regional Clusters

of Innovation”, Washington, Council on Competitiveness

(www.compete.org).

PORTER, M. i VAN OPSTAL, D. (2001): “US

Competitiveness 2001: Strengths, Vulnerability and Long-Term

Priorities”. Washington, Council on Competitiveness,

(www.compete.org).

POWELL, T. C. (1996): “How Much Does Industry Matter? an

Alternative Empirical Test”, Strategic Management Journal,

vol. 17, núm. 4, pàg.: 323-334.

PRIEM, R. L, BUTLER, J. E. (2001): “Is the Resource-Based

View a Useful Perspective for Strategic Management Research”.

The Academy of Management Review; 26, 1, pàg.: 22-40.

PRIETO, M. B. (1998): "Análisis de casos en contabilidad de

gestión", Actes del IV Taller de metodologia d’ACEDE,

Arnedillo, la Rioja.

PUIG, F. (2007): La influencia del distrito industrial y del

subsector en la actividad empresarial. Una aplicación al sector

textil-confección, tesi doctoral. Universitat de València.

http://www.compete.org/

http://www.compete.org/

Bibliografia

467

RIALP, A. (1998): El método del caso como técnica de

investigación y su aplicación al estudio de la function directiva,

ponència presentada al IV Taller de metodologia, ACEDE,

Arnedillo, la Rioja.

ROMER, P. (1986): “Increasing Returns and Diminishing

Returns”, Journal of Political Economy, 94, pàg.: 1002-1037.

ROMER, P. (1990): “Endogenous Technological Change”,

Journal of Political Economy, 98, pàg.: 71-102.

ROSENFELD, S. (1997): “Bringing Business Clusters into the

Mainstream of Economic Development”, European Planning

Studies, vol. 5, núm. 1, pàg.: 3-22.

ROSENTHAL, S. S., STRANGE, W. C. (2003): “Geography,

Industrial Organization and Agglomeration”, The Review of

Economics and Statistics, 85 (2), pàg.: 377-393.

RUMELT, R. (1984): “Towards a Strategic Theory of the

Firm”, en Lamb, R. (ed.): Competitive Strategic Management,

Prentice-Hall, Englewood Cliffs, Nova York.

RUMELT, R. P. (1991): “How Much Does Industry Matter?”,

Strategic Management Journal, 12 (3), pàg.: 167-185.

Bibliografia

468

RUSSO, M. (2000): “Complementary Innovations and

Generative Relation-Ships: an Etnographic Study”, en

Economics of Innovation and New Technology, núm. 14, pàg.:

517-557.

SALA i MARTIN, X. (2000): Apuntes de crecimiento

económico, Antoni Bosch ed.

SANTAMARIA, M. J. (1999): Pequeñas empresas y distritos

industriales: el textil confección en la Comunidad Valenciana,

Institut de cultura Juan Gil-Albert, col·lecció Textos

Universitaris, Generalitat Valenciana.

SCHMALENSEE, R. (1985): “Do Markets Differ Much?”,

American Economic Review, 75, pàg.: 341-351.

SCHMITZ, H. (2000): “Does Local Co-Operation Matter?

Evidence from Industrial Clusters in South Asia and Latin

America”, Oxford Development Studies. 28, 3, pàg.: 323-336.

SCITOVSKY, T. (1953): "Two Concepts of External

Economies", Journal of Political Economy, 63, pàg.: 143-151.

SEGARRA, M. (2003): Creación de un modelo para el estudio

de la competitividad de un sector industrial tradicional:

Bibliografia

469

aplicación al sector del mueble de hogar de la Comunidad

Valenciana, tesi doctoral, ISBN:0-493-12960-Proquest España.

SEGARRA, A., ARAUZO, J. M., GRAS, N., MANJÓN, M.,

MAÑÉ, F., TERUEL, M. i THEILEN, B. (2002): La creación y

la supervivencia de las empresas industriales, Biblioteca Civitas

de economía y empresa.

SFORZI, F. (1992): “Importancia cuantitativa de los distritos

industriales marshallianos en la economía italiana”, en PYKE,

F., BECATTINI, G. i

SENGERBERGER, W. (ed.): Los distritos industriales y las

pequeñas empresas (I), Ministeri de Treball i Seguretat Social,

Madrid.

SNOW, C. C. i THOMAS, J. B. (1994): “Field Research

Methods in Strategic Management: Contributions to Theory

Building and Testing”, Journal of Management Studies, 31,

pàg.: 457-480.

SOLER, V. (2000): “Verificación de las hipótesis del distrito

industrial: una aplicación al caso valenciano”, Economía

industrial, núm. 334, pàg.: 13-23.

Bibliografia

470

SOLOW, R. M. (1956): “A Contribution to the Theory of

Economic Growth”, Quaterly Journal of Economics, 70, pàg.:

65-94.

SOSA CABRERA, Silvia (2006): La génesis y el desarrollo del

cambio estratégico: un enfoque dinámico basado en el

momentum organizativo, tesi doctoral accessible a text complet

en http://www.eumed.net/tesis/2006/ssc

SPANOS, Y. E., LIOUKAS, S. (2001): “An Examination into

the Causal Logic of Rent Generation: Contrasting Porter’s

Competitive Strategy Framework and the Resource-Based

Perspective”, Strategic Management Journal, vol. 22, pàg.: 907-

934.

STABLEIN, R. (2006): “Data in Organization Studies”, en

Clegg, S. R., Ardí, C., Lawrence, T. B. i Nord, W. R. (ed.): The

Sage Handbook of Organization Studies. Londres, pàg.: 347-

369.

STAKE, R. E. (1995): The Art of Case Study Research, Sage

Publications, Thousand Oaks, C. A.

http://www.eumed.net/tesis/2006/ssc

Bibliografia

471

STAKE, R. E. (2000): Case Studies, en Denzin, N. K. i Lincoln,

Y. S. (ed.): Handbook of Qualitative Research, Thousand Oaks,

C. A., Sage, pàg.: 435-454.

STIGLITZ, J. E. (2002): Globalization and Its Discontents,

versió en espanyol: El malestar de la globalización, ed. Taurus.

SUCH, J. (1990): La industria textil de Alcoi-Ontinyent:

problemas y perspectivas, Caixa d’estalvis del Mediterrani,

Alcoi.

SWANN, G. M. P. (1998): “Towards a Model of Clustering in

High Technology Industries”, en Swann, G. M. P., Prevezer, M.

i Stout, D. (1998): The Dinamics of Industrial Clustering:

International Comparisons in Computing and Biotechnology,

Oxford University Press, pàg.: 52-76.

TATTARA, G. (2002): “L’efficienza dei distretti industriali.

Una risposta a Omiccioli e Signorini”, en Economia e società

regionale, núm. 1-2.

TAYLOR, S. J. i BOGDAN, R. (2000): Introducción a los

métodos cualitativos de investigacion: la búsqueda de

significados, ed. Paidós, Barcelona.

Bibliografia

472

TEECE, D., PISANO, G., SHUEN, A. (1997): “Dynamic

Capabilities and Strategic Management”, Strategic Management

Journal, 18, pàg.: 509-533.

THEIL, H. (1967): Economics and Information Theory, North-

Holland, Amsterdam.

TOMÀS, J. A. (dir.) (1999): Dinámica industrial e innovación

en la Comunidad Valenciana. Análisis de los distritos

industriales del calzado, cerámica, mueble y textil, IMPIVA,

València.

TOMÀS-CARPI , J. A. i SUCH , J. (1997):“Internationalisation

of Small and Medium Firms in Four Valencia Region Industrial

Districts”, Quaderns de política económica, 7. Universitat de

València, pàg.: 1-18.

TREMOSA, R. i TRIGO, J. (2003): “La empresa textil española

en el contexto europeo”, Boletín económico del ICE, núm. 2768,

pàg.: 1-9.

TURNER, A. (2001): “The Competitiveness of Nations: Myths

and Delusions”, capítol 1 en Just Capital: the Liberal Economy,

Londres, Macmillan, pàg.: 23-50.

Bibliografia

473

VAN DEN BERG, L., BRAUN, E. i VAN WINDEN, W.

(2001): “Growth Clusters in European Cities: an Integral

Approach”, Urban Studies, 38, 1, pàg.: 186-206.

VILADECANS, M. E. (1999): tesi doctoral El papel de las

economías de aglomeración en la localización de las

actividades industriales. Un análisis del caso español.

VILADECANS-MARSAL, E. (2004): “Agglomeration

Economies and Industrial Location: City-Level Evidence”,

Journal of Economic Geography, vol. 4, núm. 5, pàg.: 565-582.

VON THÜNEN, J. H. (1826): The Isolated State, Pergammon

Press, Oxford, versió anglesa de 1966.

WAITS, M. J. (2000): “The Added Value of the Industry Cluster

Approach to Economic Analysis, Strategy Development and

Service Delivery”, Economic Development Quarterly, vol. 14,

pàg.: 35.

WEBER, A. (1929): Theory of the Location of Industries,

Chicago University Press, ed. de 1965.

Bibliografia

474

WERNER INTERNATIONALY (2006): “Printing Cost

Comparison in Italy, Turkey and China”, New Twist. Werner

Intl. Newletter, vol. 2.

WERNER INTERNATIONALY (2007): “Internacional

Comparison of the Hourly Labor Cost in the Primary Textle

Industry 2007”, New Twist Werner Intl. Newletter, vol. 3.

WERNERFELT, B. (1984): “A Resource-Based View of the

Firm”, Strategic Management Journal, 5, pàg.: 171-180.

WERNERFELT, B. C., MONTGOMERY (1988): “Tobin’s Q

and the Importance of Focus in Firm Performance”, American

Economic Review, 78, pàg.: 246-250.

YBARRA, J. A. (1991): “Importancia cuantitativa de los

distritos industriales. La experiencia del País Valenciano”,

Estudios territoriales, 37, pàg.: 53-67.

YIN, R. K. (1981): “The Case Study Crisis: Some Answers”,

Administrative Science Quarterly, núm. 26, pàg.: 58-65.

YIN, R. K. (1989): “Case Study Research: Design and

Methods”. Sage Publications, Newbury Park.

Bibliografia

475

YIN, R. K. (1998): “The Abridged Version of Case Study

Research”, en Bickman, L. i Rog, D. G. (ed.): Handbook of

Applied Social Researh Methods, Sage Publications, Thousand

Oaks, pàg.: 229-259

Bibliografia

476

Apèndixs

477

APÈNDIXS:

APÈNDIXS DEL TEMA 3:

APÈNDIX 3. A

TAULES COMPARATIVES DE 1991-2001

Taula A.1 Comunitat Valenciana:

1991. Resultats per Municipis. Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE

E-G M-S (G) ÍNDICE M-S Gini

H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,011 0,008 -0,008 -0,012 0,272 5 0,001 0,002 0,001 0,004 0,003 0,168 6 0,000 0,044 0,043 0,013 0,013 0,336 7 0,001 0,008 0,007 0,016 0,015 0,236 8 0,001 0,016 0,015 0,060 0,059 0,156

10 0,001 0,016 0,015 -0,005 -0,006 0,263 11 0,010 0,033 0,023 0,063 0,053 0,226 12 0,000 0,008 0,008 0,035 0,034 0,159 13 0,004 0,041 0,038 0,111 0,108 0,210 14 0,011 0,038 0,027 0,093 0,083 0,258 15 0,001 0,014 0,013 0,002 0,000 0,278 17 0,000 0,005 0,005 -0,021 -0,021 0,196 18 0,000 0,002 0,001 0,014 0,014 0,090 19 0,000 0,006 0,006 0,024 0,024 0,166 20 0,002 0,002 0,001 0,017 0,016 0,085 21 0,000 0,008 0,007 0,013 0,012 0,155 22 0,004 0,019 0,015 0,069 0,065 0,150 23 0,006 0,021 0,014 0,073 0,067 0,141 24 0,003 0,027 0,024 0,089 0,087 0,146

MITJANA 0,003 0,017 0,014 0,035 0,032 0,194 VARIANÇA 0,000 0,000 0,000 0,001 0,001 0,004

MÀXIM 0,011 0,044 0,043 0,111 0,108 0,336 MÍNIM 0,000 0,002 0,001 -0,021 -0,021 0,085

COEFICIENT D’ASIMETRIA 1,722 0,812 1,112 0,548 0,544 0,337

CURTÒSIS 2,237 -0,536 0,738 -0,903 -0,760 -0,413 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

478

Taula A.2 Comunitat Valenciana: 1991. Resultats per Comarques.

Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G M-S (G) ÍNDIC

E M-S Gini

H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,021 0,018 -0,005 -0,009 0,238 5 0,001 0,006 0,005 0,009 0,008 0,120 6 0,000 0,069 0,068 0,018 0,018 0,354 7 0,001 0,018 0,018 0,028 0,027 0,232 8 0,001 0,015 0,013 0,052 0,051 0,105

10 0,001 0,034 0,033 0,008 0,007 0,008 11 0,010 0,044 0,034 0,066 0,057 0,221 12 0,000 0,013 0,012 0,038 0,037 0,144 13 0,004 0,043 0,039 0,106 0,103 0,191 14 0,011 0,054 0,043 0,108 0,098 0,244 15 0,001 0,053 0,052 0,044 0,042 0,240 17 0,000 0,010 0,010 -0,021 -0,021 0,188 18 0,000 0,001 0,001 0,005 0,005 0,027 19 0,000 0,011 0,011 0,024 0,024 0,027 20 0,002 0,002 0,001 0,009 0,007 0,074 21 0,000 0,015 0,015 0,012 0,011 0,146 22 0,004 0,016 0,013 0,059 0,055 0,148 23 0,006 0,019 0,013 0,060 0,054 0,148 24 0,003 0,026 0,023 0,076 0,073 0,131

MITJANA 0,003 0,025 0,022 0,037 0,034 0,157 VARIANÇA 0.0001 0,000 0,000 0,001 0,001 0,007

MÀXIM 0,011 0,069 0,068 0,107 0,103 0,353 MÍNIM 0,000 0,001 0,001 -0,021 -0,020 0,008


CURTÒSIS 2,237 -0,053 0,898 -0,315 -0,271 0,064 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

479

Taula A.3 Comunitat Valenciana: 1991. Resultats per Mercats Locals de Treball.

Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G M-S (G) ÍNDICE

M-S Gini

H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,018 0,015 -0,025 -0,028 0,183 5 0,001 0,005 0,004 0,033 0,031 0,099 6 0,000 0,124 0,124 -0,090 -0,090 0,353 7 0,001 0,024 0,023 0,111 0,110 0,350 8 0,001 0,018 0,017 0,123 0,122 0,106

10 0,001 0,048 0,047 0,038 0,037 0,183 11 0,010 0,111 0,102 0,382 0,375 0,196 12 0,000 0,035 0,035 0,183 0,182 0,252 13 0,004 0,087 0,084 0,325 0,323 0,156 14 0,011 0,110 0,100 0,352 0,345 0,203 15 0,001 0,053 0,051 0,181 0,180 0,219 17 0,000 0,008 0,008 -0,061 -0,061 0,154 18 0,000 0,001 0,000 -0,001 -0,001 0,052 19 0,000 0,006 0,005 -0,002 -0,003 0,109 20 0,002 0,003 0,001 -0,017 -0,019 0,075 21 0,000 0,019 0,018 -0,037 -0,038 0,123 22 0,004 0,017 0,013 0,118 0,114 0,109 23 0,006 0,007 0,001 0,047 0,041 0,083 24 0,003 0,009 0,005 0,069 0,066 0,094


MÀXIM 0,011 0,124 0,124 0,382 0,375 0,353 MÍNIM 0,000 0,001 0,000 -0,090 -0,090 0,052


CURTÒSIS 2,237 0,087 0,159 -0,007 -0,052 0,664 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

480

Taula A.4 Comunitat Valenciana: 2001. Resultats per Municipis.

Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G M-S (G) ÍNDICE

M-S Gini

H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,065 0,062 0,019 0,016 0,315 5 0,001 0,005 0,004 -0,009 -0,010 0,233 6 0,000 0,080 0,080 0,055 0,055 0,396 7 0,001 0,008 0,007 -0,012 -0,013 0,283 8 0,001 0,006 0,005 0,024 0,023 0,154

10 0,001 0,041 0,040 0,010 0,009 0,380 11 0,011 0,040 0,029 0,044 0,033 0,226 12 0,000 0,003 0,002 0,004 0,004 0,158 13 0,003 0,040 0,037 0,086 0,083 0,259 14 0,012 0,031 0,020 0,062 0,050 0,320 15 0,001 0,011 0,009 -0,007 -0,009 0,298 17 0,000 0,002 0,002 -0,012 -0,012 0,176 18 0,000 0,001 0,000 0,005 0,005 0,078 19 0,000 0,002 0,002 0,003 0,003 0,177 20 0,001 0,002 0,000 0,014 0,012 0,079 21 0,000 0,007 0,006 0,011 0,010 0,161 22 0,003 0,013 0,010 0,048 0,045 0,157 23 0,007 0,017 0,011 0,058 0,052 0,151 24 0,001 0,016 0,015 0,057 0,056 0,122


MÀXIM 0,012 0,080 0,080 0,086 0,083 0,396 MÍNIM 0,000 0,001 0,000 -0,012 -0,013 0,078


CURTÒSIS 3,163 1,361 2,515 -0,905 -0,613 -0,767


Apèndixs

481

Taula A.5 Comunitat Valenciana: 2001. Resultats per Comarques.

Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G

M-S (G)

ÍNDICE M-S Gini

H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,069 0,066 0,018 0,014 0,371 5 0,001 0,010 0,009 0,001 0,000 0,173 6 0,000 0,119 0,119 0,077 0,076 0,436 7 0,001 0,017 0,016 0,000 -0,001 0,252 8 0,001 0,007 0,006 0,022 0,021 0,110

10 0,001 0,103 0,102 0,058 0,057 0,360 11 0,011 0,055 0,044 0,049 0,038 0,218 12 0,000 0,008 0,008 0,005 0,005 0,161 13 0,003 0,063 0,060 0,113 0,110 0,265 14 0,012 0,053 0,041 0,079 0,068 0,280 15 0,001 0,035 0,034 0,015 0,014 0,241 17 0,000 0,006 0,006 -0,011 -0,011 0,164 18 0,000 0,001 0,001 0,000 -0,001 0,070 19 0,000 0,008 0,008 0,005 0,005 0,158 20 0,001 0,001 0,000 0,008 0,007 0,063 21 0,000 0,014 0,014 0,011 0,011 0,161 22 0,003 0,012 0,009 0,042 0,039 0,146 23 0,007 0,017 0,010 0,048 0,042 0,175 24 0,001 0,014 0,013 0,047 0,046 0,128


MÀXIM 0,012 0,119 0,119 0,113 0,110 0,436 MÍNIM 0,000 0,001 0,000 -0,011 -0,011 0,063


CURTÒSIS 3,163 0,960 1,645 0,316 0,734 0,138 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

482

Taula A.6 Comunitat Valenciana: 2001. Resultats per Mercats Locals de Treball.

Sector Herfindahl E-G(G) ÍNDICE E-G

M-S (G)

ÍNDICE M-S Gini

H G γ E-G G γ M-S Gini 4 0,004 0,061 0,057 -0,022 -0,025 0,245 5 0,001 0,009 0,008 0,029 0,028 0,140 6 0,000 0,204 0,204 -0,017 -0,018 0,453 7 0,001 0,012 0,011 0,032 0,032 0,170 8 0,001 0,012 0,011 0,082 0,081 0,110

10 0,001 0,144 0,143 0,047 0,046 0,287 11 0,011 0,110 0,100 0,335 0,328 0,198 12 0,000 0,020 0,019 0,111 0,110 0,116 13 0,003 0,202 0,199 0,507 0,505 0,253 14 0,012 0,169 0,159 0,437 0,430 0,261 15 0,001 0,031 0,030 0,098 0,097 0,209 17 0,000 0,003 0,003 -0,022 -0,022 0,103 18 0,000 0,001 0,001 0,012 0,012 0,047 19 0,000 0,006 0,005 0,022 0,021 0,118 20 0,001 0,002 0,001 0,026 0,024 0,058 21 0,000 0,015 0,014 -0,015 -0,016 0,119 22 0,003 0,026 0,024 0,141 0,139 0,110 23 0,007 0,014 0,008 0,086 0,080 0,105 24 0,001 0,017 0,016 0,107 0,106 0,099


MÀXIM 0,012 0,204 0,204 0,507 0,505 0,453 MÍNIM 0,000 0,001 0,001 -0,022 -0,025 0,047


CURTÒSIS 3,163 0,091 0,260 2,312 2,385 2,529


Apèndixs

483

APÈNDIX 3. B. RESULTATS LQ Taula B.1 LQ Comarques

15 17 19 20 21 24 25 26

1 Vega Baja 0,775 0,845 1,186 1,012 0,413 0,395 0,227 0,343

2 Baix Vinalopó 0,483 0,971 6,741 0,597 0,898 0,587 0,436 0,223

3 Vinalopó Mitjà 0,621 0,297 6,622 0,504 0,545 0,443 1,054 3,145

4 Alacantí 1,211 0,379 0,246 0,408 1,134 1,314 0,773 0,509

5 Alt Vinalopó 0,611 1,744 5,830 0,899 0,916 0,608 2,341 0,571

6 L’Alcoià 0,756 5,568 0,131 0,814 1,939 1,517 4,635 0,160

7 Marina Baixa 0,600 0,761 0,373 0,372 0,451 0,377 0,342 0,184

8 Marina Alta 0,502 0,382 0,349 0,997 0,413 0,413 0,469 0,400

9 Comptat 0,522 10,779 0,093 0,879 1,561 0,855 0,777 0,236

10 Vall d’Albaida 0,556 8,338 0,173 1,207 1,503 0,915 3,943 1,714

11 La Costera 0,698 2,659 0,466 1,639 1,614 0,449 0,557 0,724

12 La Safor 1,641 0,233 0,021 2,235 0,713 0,483 0,254 0,604

13 Ribera Alta 2,007 0,675 0,015 1,608 0,897 0,633 0,423 0,404

14 Ribera Baixa 1,595 0,212 0,006 1,020 0,648 0,960 0,953 0,319

15 La Canal Navarrés 2,024 4,021 0,081 0,699 0,173 0,418 0,259 0,343

16 Valle de Ayora 0,692 1,321 0,119 1,499 0,122 1,031 0,831 0,000

17 Horta Nord 1,427 0,431 0,048 0,747 1,061 1,300 1,266 1,046

18 Horta Sud 1,093 0,557 0,055 1,966 0,847 0,883 1,810 0,351

19 Horta Oest 1,248 0,647 0,073 1,800 1,483 1,299 1,528 0,862

20 València 0,808 0,442 0,043 0,760 1,329 1,332 0,903 0,378

21 L’olla de Bunyol 1,061 1,173 0,072 1,224 1,539 1,610 1,115 2,666

22 La plana de Utiel 2,216 0,954 0,193 1,983 0,284 0,465 0,590 0,399

Apèndixs

484

23 Camp de Morvedre 0,847 0,228 0,025 0,867 0,457 1,467 0,515 1,788

24 Camp de Túria 0,928 1,066 0,068 0,692 0,921 1,380 0,977 1,007

25 Los Serranos 1,410 1,035 0,025 0,418 0,362 1,023 0,625 1,318

26 Rincón

de Ademuz

2,414 0,395 0,000 0,261 0,382 0,000 0,000 0,000

27 Alto Palancia 0,745 0,853 0,039 1,613 0,118 2,995 0,698 10,147

28 Plana Alta 0,682 0,445 0,045 0,881 0,869 1,340 0,407 3,972

29 Alcalatén 1,039 0,255 1,727 0,594 0,878 0,954 0,400 4,332

31 Baix Maestrat 0,929 1,337 0,038 1,207 0,059 2,241 0,361 4,216

32 Alt Maestrat 0,390 0,268 0,025 0,557 0,491 2,890 0,172 12,507

33 Els Ports 0,425 0,084 0,138 0,545 0,373 1,405 0,289 5,801

34 Plana Baixa 0,782 0,245 0,025 0,896 0,853 1,688 0,306 6,920


27 28 29 30 31 34 35 36

1 Vega Baja 0,192 0,661 0,395 0,125 0,334 0,042 0,328 0,521

2 Baix Vinalopó 0,292 0,483 0,711 0,429 0,096 0,030 1,606 0,214

3 Vinalopó Mitjà 0,226 0,412 0,633 0,276 0,079 0,018 0,174 0,401

4 Alacantí 1,004 0,686 0,829 0,527 0,315 0,070 0,592 0,341

5 Alt Vinalopó 0,093 1,312 0,684 0,512 0,301 0,013 0,202 0,896

6 L’Alcoià 2,295 1,232 2,576 0,992 0,575 0,087 0,081 3,661

7 Marina Baixa 0,094 0,426 0,278 0,230 0,135 0,030 1,120 0,254

8 Marina Alta 0,549 0,675 0,377 0,413 0,277 0,032 2,170 0,416

9 Comptat 0,000 0,729 1,149 1,164 0,039 0,081 0,275 0,765

10 Vall d’Albaida 0,291 1,013 1,010 0,213 0,233 0,243 0,021 0,706

11 La Costera 0,329 0,757 0,512 0,269 1,171 0,695 0,874 2,419

12 La Safor 0,397 0,853 0,586 0,792 0,446 0,497 0,337 0,822

Apèndixs

485

13 Ribera Alta 0,606 1,046 1,351 0,685 0,850 2,381 0,287 0,955

14 Ribera Baixa 0,617 0,993 0,725 0,504 0,602 5,091 0,298 0,862

15 La Canal d Navarrés 0,341 0,654 0,829 0,418 0,175 0,522 0,329 0,632

16 Valle de Ayora 0,000 0,667 0,442 0,000 0,000 0,154 2,433 0,123

17 Horta Nord 1,561 1,923 1,831 1,903 2,154 1,356 1,028 0,826

18 Horta Sud 0,766 1,089 0,946 0,928 2,059 3,110 0,709 4,705

19 Horta Oest 1,466 1,796 1,246 1,834 2,994 1,563 1,289 1,563

20 València 1,079 0,995 1,218 1,925 1,642 1,682 2,282 0,799

21 L’olla de Bunyol 1,373 1,709 2,178 1,725 0,978 0,709 0,784 0,423

22 La plana de Utiel 0,235 1,234 0,737 0,576 0,145 0,439 0,227 0,611

23 Camp de Morvedre 12,607 3,032 1,345 0,870 0,392 2,066 0,607 0,234

24 Camp de Túria 0,863 1,040 0,874 3,543 2,031 1,479 0,680 0,843

25 Los Serranos 0,263 0,862 0,761 0,484 0,486 0,604 0,191 0,674

26 Rincón de Ademuz 0,000 0,392 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000 0,000

27 Alto Palancia 4,341 0,269 0,321 0,000 0,334 0,050 0,000 0,238

28 Plana Alta 0,445 0,562 0,591 0,000 0,068 0,041 0,080 0,752

29 Alcalatén 0,348 0,819 0,641 0,128 0,043 0,115 0,151 0,550

31 Baix Maestrat 0,406 0,906 0,267 0,000 0,000 0,037 1,176 0,965

32 Alt Maestrat 0,387 0,423 1,285 0,178 0,387 0,018 0,000 0,234

33 Els Ports 0,687 0,545 0,846 0,000 0,106 0,788 0,000 0,459

34 Plana Baixa 0,309 0,637 0,980 0,103 0,216 0,072 1,078 1,636


Apèndixs

486

45 50 51 52 55 60 61 63

1 Vega Baja 1,623 1,068 0,705 1,033 1,143 0,767 0,244 0,664

2 Baix Vinalopó 0,739 0,951 0,553 0,856 0,745 0,652 0,317 0,723

3 Vinalopó Mitjà 0,603 0,775 0,566 0,770 0,589 0,545 0,065 0,339

4 Alacantí 1,042 1,258 0,935 1,292 1,317 1,135 1,147 1,386

5 Alt Vinalopó 0,743 0,845 0,471 0,748 0,634 0,490 0,045 0,303

6 L’Alcoià 0,692 0,745 0,509 0,853 0,608 0,729 0,011 0,458

7 Marina Baixa 1,238 0,882 0,576 1,342 3,527 0,670 0,554 1,152

8 Marina Alta 1,777 1,198 0,674 1,173 1,563 0,573 1,388 0,742

9 Comptat 0,980 0,894 0,466 0,806 0,624 0,674 0,121 0,383

10 Vall d’Albaida 0,707 0,730 0,755 0,679 0,454 0,839 0,056 0,586

11 La Costera 1,099 1,193 0,977 0,920 0,647 1,043 0,088 0,711

12 La Safor 1,171 1,097 2,124 0,962 1,027 1,092 0,521 0,783

13 Ribera Alta 1,078 0,839 1,649 0,756 0,594 0,931 0,229 0,667

14 Ribera Baixa 1,299 0,876 1,276 0,785 0,828 0,836 0,394 0,604

15 La Canal

d Navarrés

1,345 0,744 0,804 0,671 0,535 1,281 0,218 0,438

16 Valle de Ayora 1,447 1,136 0,136 0,851 1,762 1,110 0,000 0,308

17 Horta Nord 1,094 1,082 1,262 1,016 0,794 1,112 0,999 1,048

18 Horta Sud 0,757 0,891 0,914 0,922 0,778 1,265 0,536 1,092

19 Horta Oest 1,049 1,038 0,897 1,046 0,783 1,382 0,691 1,412

20 València 0,738 1,049 1,093 1,181 1,032 1,324 3,076 1,628

21 L’olla de Bunyol 1,144 1,199 0,655 0,814 0,762 1,068 0,658 0,748

22 La plana de Utiel 1,174 1,226 0,719 0,883 0,782 0,980 0,263 0,446

23 Camp de Morvedre 1,040 0,945 1,628 0,838 0,820 1,193 2,514 1,269

Apèndixs

487

24 Camp de Túria 1,365 1,045 1,040 0,909 0,745 0,971 1,022 0,945

25 Los Serranos 1,199 0,923 0,580 0,661 0,791 1,591 0,126 0,507

26 Rincón

de Ademuz

1,988 0,668 1,118 0,961 0,890 1,162 0,000 0,000

27 Alto Palancia 0,854 0,825 0,723 0,654 0,829 1,127 0,260 0,050

28 Plana Alta 0,828 0,742 2,549 0,549 0,661 0,612 0,053 0,377

29 Alcalatén 1,446 0,877 0,826 0,801 0,526 0,579 0,200 0,428

31 Baix Maestrat 0,918 0,566 0,484 0,637 1,190 0,588 0,000 0,447

32 Alt Maestrat 0,669 0,761 0,663 0,681 1,282 0,615 0,371 0,559

33 Els Ports 0,542 0,987 2,779 0,558 0,592 0,665 0,247 0,425

34 Plana Baixa 0,894 0,908 1,505 0,866 0,757 0,704 0,269 0,433


65 70 72 74 1 Vega Baja 0,667 2,147 0,451 0,719

2 Baix Vinalopó 0,641 0,840 0,667 0,836

3 Vinalopó Mitjà 0,540 0,300 0,462 0,529

4 Alacantí 1,783 1,279 1,335 1,481 5 Alt Vinalopó 0,645 0,208 0,415 0,534 6 L’Alcoià 0,791 0,364 0,718 0,726

7 Marina Baixa 0,812 2,508 0,756 0,833

8 Marina Alta 0,814 2,800 0,659 0,981 9 Comptat 0,774 0,336 0,535 0,631

10 Vall d’Albaida 0,762 0,276 0,477 0,547

11 La Costera 0,631 0,332 0,425 0,633 12 La Safor 0,756 0,905 1,091 0,715 13 Ribera Alta 0,702 0,389 0,539 0,557

14 Ribera Baixa 0,714 0,872 0,555 0,720

15 La Canal d Navarrés 0,659 0,127 0,267 0,424

Apèndixs

488

16 Valle de Ayora 0,749 0,000 1,183 1,148

17 Horta Nord 0,938 0,843 1,069 1,027 18 Horta Sud 0,609 0,596 0,798 0,835 19 Horta Oest 0,780 0,707 0,954 1,050 20 València 1,686 1,247 2,082 1,726

21 L’olla de Bunyol 0,796 0,635 0,610 0,740

22 La plana de Utiel 0,994 0,263 0,442 0,642

23 Camp de Morvedre 0,939 0,641 0,915 0,885

24 Camp de Túria 1,045 0,893 1,361 0,848

25 Los Serranos 0,986 0,221 0,433 0,519

26 Rincón de Ademuz 0,588 0,000 1,547 0,721

27 Alto Palancia 0,581 0,076 0,446 0,498

28 Plana Alta 0,530 0,279 0,313 0,373 29 Alcalatén 0,593 0,302 0,286 0,417

31 Baix Maestrat 0,634 0,170 0,238 0,460

32 Alt Maestrat 1,209 0,487 0,523 0,748 33 Els Ports 0,705 0,336 0,423 0,540 34 Plana Baixa 0,640 0,698 0,353 0,678 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

489

APÈNDIX B.2 Taula LQ MERCATS LOCALS DE TREBALL

15 17 19 20 21 24 25 26 1 València 0,989 0,551 0,056 1,014 1,199 1,323 0,987 0,666 2 Alacant 1,172 0,405 0,327 0,421 1,144 1,298 0,657 0,467 3 Castelló 0,738 0,331 0,627 0,639 0,706 1,658 0,287 5,117 4 Elx 0,460 0,977 7,179 0,602 0,889 0,598 0,387 0,207 5 Benidorm 0,627 0,860 0,442 0,359 0,467 0,413 0,335 0,155 6 Gandia 1,474 0,206 0,023 1,907 0,844 0,623 0,247 1,355 7 Elda 0,452 0,361 9,905 0,477 0,643 0,440 0,826 1,033 8 Alcoi 0,777 9,636 0,139 0,646 1,872 1,697 1,246 0,169 9 Oriola 0,878 0,998 0,758 1,146 0,335 0,557 0,192 0,302 10 Ontinyent 0,422 11,479 0,176 0,323 1,858 1,122 1,431 0,645 11 Villena 0,696 2,149 5,636 0,570 0,945 0,653 1,256 0,599 12 Xàtiva 1,178 0,748 0,038 1,184 1,882 0,410 0,475 0,451 13 Dénia 0,448 0,311 0,329 0,817 0,380 0,390 0,351 0,355 14 Sueca 1,379 0,202 0,007 0,893 0,690 0,755 1,003 0,358 15 Torrevella 0,606 0,455 1,132 0,829 0,332 0,344 0,195 0,339 16 Onda 0,356 0,067 0,002 0,739 0,606 2,719 0,093 14,863 17 Canals 1,287 4,407 0,683 1,379 0,405 0,313 0,346 0,653 18 Morella 0,573 0,435 0,133 0,879 0,296 1,510 0,379 5,036 19 Alcira 1,936 0,748 0,018 1,812 1,020 0,784 0,635 0,408 20 Novelda 0,833 0,197 1,191 0,761 0,390 0,488 1,964 6,492 21 Torreblanca 0,712 1,441 0,014 0,730 0,161 1,276 0,097 2,562 22 Vinarós 1,211 1,068 0,059 1,149 0,000 2,436 0,405 4,249 23 Albatera 0,865 2,162 1,183 0,706 0,371 0,362 0,194 0,381 24 Benigànim 0,762 2,174 0,194 2,734 0,733 0,514 7,298 3,486 25 Ibi 0,542 0,497 0,122 1,043 1,920 0,933 7,821 0,146 27 Requena 1,408 0,869 0,311 1,528 0,939 0,728 2,162 1,581 29 Utiel 1,831 0,764 0,023 3,561 0,304 0,875 0,809 0,370 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

490

27 28 29 30 31 34 35 36 1 València 1,693 1,354 1,220 1,889 1,982 1,795 1,644 1,201 2 Alacant 0,969 0,680 0,775 0,524 0,316 0,065 0,641 0,369 3 Castelló 0,390 0,617 0,777 0,176 0,254 0,081 0,783 1,339 4 Elx 0,283 0,480 0,675 0,436 0,102 0,028 1,680 0,207 5 Benidorm 0,073 0,393 0,284 0,247 0,151 0,031 0,741 0,233 6 Gandia 0,406 0,843 0,723 0,672 0,390 0,400 0,424 0,705 7 Elda 0,267 0,662 0,705 0,237 0,052 0,015 0,128 0,240 8 Alcoi 0,374 0,861 1,492 1,326 0,155 0,109 0,156 0,513 9 Oriola 0,248 0,667 0,323 0,000 0,328 0,070 0,225 0,435 10 Ontinyent 0,128 0,885 1,223 0,164 0,163 0,246 0,033 0,502 11 Villena 0,117 0,749 0,394 0,676 0,390 0,016 0,273 0,924 12 Xàtiva 0,371 0,712 0,471 0,535 2,281 1,244 0,793 0,903 13 Dénia 0,484 0,647 0,325 0,388 0,243 0,029 2,615 0,352 14 Sueca 0,463 0,999 0,522 0,519 0,465 2,097 0,150 0,472 15 Torrevella 0,205 0,652 0,447 0,175 0,461 0,040 0,335 0,408 16 Onda 0,097 0,319 0,674 0,000 0,061 0,017 0,075 0,218 17 Canals 0,154 0,656 0,652 0,198 0,310 0,286 0,439 2,634 18 Morella 1,290 0,595 0,573 0,000 0,175 0,489 0,000 0,317 19 Alcira 0,645 1,269 1,432 0,857 1,001 2,422 0,383 1,222 20 Novelda 0,088 0,451 0,606 0,337 0,125 0,019 0,272 0,655 21 Torreblanca 0,000 0,599 0,175 0,000 0,000 0,000 1,286 2,143 22 Vinarós 0,579 0,914 0,257 0,000 0,000 0,103 0,450 0,235 23 Albatera 0,000 0,603 0,292 0,316 0,052 0,000 0,383 0,200 24 Benigànim 0,591 1,252 0,423 0,324 0,375 0,239 0,000 0,912 25 Ibi 4,819 1,658 3,662 0,520 1,150 0,029 0,042 7,481 27 Requena 0,999 1,128 1,381 0,636 0,743 1,365 0,307 1,783 29 Utiel 0,231 0,901 0,719 0,445 0,073 0,491 0,180 0,531


Apèndixs

491

45 50 51 52 55 60 61 63 1 València 0,923 1,054 1,041 1,081 0,921 1,282 1,977 1,402 2 Alacant 1,073 1,277 0,913 1,303 1,336 1,138 1,183 1,391 3 Castelló 1,042 0,926 1,079 0,820 0,932 0,654 0,298 0,500 4 Elx 0,748 0,968 0,541 0,865 0,771 0,662 0,334 0,732 5 Benidorm 1,156 0,885 0,583 1,382 3,798 0,724 0,610 1,235 6 Gandia 1,107 1,078 2,265 0,961 0,981 1,022 0,516 0,735 7 Elda 0,504 0,731 0,442 0,774 0,648 0,447 0,053 0,327 8 Alcoi 0,749 0,900 0,533 0,967 0,670 0,747 0,045 0,501 9 Oriola 1,786 1,301 0,791 0,857 0,783 0,923 0,301 0,966 10 Ontinyent 0,650 0,832 0,710 0,706 0,476 0,842 0,111 0,549 11 Villena 0,820 0,963 0,519 0,812 0,670 0,533 0,061 0,391 12 Xàtiva 1,235 1,191 1,621 0,993 0,712 1,214 0,120 0,725 13 Dénia 1,783 1,182 0,637 1,222 1,891 0,552 1,319 0,804 14 Sueca 1,384 0,961 1,529 0,858 0,910 0,991 0,441 0,551 15 Torrevella 1,702 0,979 0,623 1,113 1,636 0,709 0,330 0,671 16 Onda 0,763 0,699 0,596 0,622 0,485 0,707 0,050 0,395 17 Canals 1,051 0,816 0,860 0,691 0,546 0,994 0,133 0,631 18 Morella 0,817 0,847 2,646 0,596 0,675 0,808 0,287 0,386 19 Alcira 1,036 0,869 1,379 0,787 0,637 0,937 0,286 0,795 20 Novelda 0,798 0,854 0,753 0,765 0,530 0,743 0,091 0,333 21 Torreblanca 1,055 0,718 0,566 0,493 0,829 0,532 0,000 0,158 22 Vinarós 0,961 0,528 0,722 0,830 1,580 0,801 0,000 0,607 23 Albatera 1,191 1,082 0,893 1,343 0,734 0,742 0,128 0,383 24 Benigànim 0,832 0,556 1,001 0,647 0,463 0,892 0,044 0,763 25 Ibi 0,741 0,554 0,421 0,652 0,551 0,700 0,000 0,381 27 Requena 0,961 0,816 1,087 0,798 0,618 0,855 0,185 0,633 29 Utiel 1,322 1,334 0,591 1,057 0,717 1,271 0,120 0,749 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

492

65 70 72 74 1 València 1,243 1,001 1,517 1,339 2 Alacant 1,791 1,342 1,352 1,510 3 Castelló 0,798 0,568 0,370 0,602 4 Elx 0,652 0,874 0,684 0,861 5 Benidorm 0,845 2,211 0,782 0,867 6 Gandia 0,765 0,900 1,034 0,769 7 Elda 0,515 0,320 0,486 0,555 8 Alcoi 0,999 0,456 0,793 0,864 9 Oriola 1,001 1,381 0,530 0,910

10 Ontinyent 0,898 0,317 0,568 0,658 11 Villena 0,688 0,182 0,448 0,615 12 Xàtiva 0,732 0,385 0,452 0,647 13 Dénia 0,842 3,405 0,723 0,999 14 Sueca 0,720 0,950 0,523 0,731 15 Torrevella 0,571 3,494 0,487 0,746 16 Onda 0,511 0,444 0,178 0,417 17 Canals 0,522 0,190 0,291 0,471 18 Morella 0,645 0,287 0,442 0,482 19 Alcira 0,721 0,464 0,613 0,636 20 Novelda 0,658 0,318 0,453 0,500 21 Torreblanca 0,666 0,327 0,204 0,407 22 Vinarós 0,538 0,172 0,143 0,510 23 Albatera 0,659 0,511 0,364 0,482 24 Benigànim 0,595 0,238 0,343 0,392 25 Ibi 0,452 0,225 0,560 0,502 27 Requena 0,662 0,395 0,532 0,565 29 Utiel 0,880 0,240 0,456 0,582


Apèndixs

493

APÈNDIX C. SLQ Taula C.1 Quocients de Localització Estàndards (Standardized Location Quotient) aplicats als LQ transformats logarítmicament de les comarques :

15 17 19 20 21 24 25 26 27

1 Vega Baja -0,315 0,114 1,302 0,247 -0,472 -0,966 -1,103 -0,788 -0,839

2 Baix

Vinalopó

-1,272 0,240 2,278 -0,747 0,459 -0,473 -0,381 -1,130 -0,461

3 Vinalo

pó Mitjà

-0,762 -0,831 2,268 -1,067 -0,140 -0,825 0,597 0,981 -0,695

4 Alacantí 0,592 -0,611 0,418 -1,462 0,738 0,533 0,254 -0,473 0,659

5 Alt

Vinalopó

-0,797 0,769 2,196 0,022 0,483 -0,428 1,480 -0,381 -1,498

6 L’Alcoià -0,365 1,819 0,063 -0,165 1,382 0,712 2,236 -1,397 1,409

7 Marina Baixa -0,835 0,020 0,652 -1,639 -0,367 -1,025 -0,651 -1,287 -1,490

8 Marina Alta -1,196 -0,603 0,613 0,218 -0,474 -0,910 -0,299 -0,666 0,113

9 Comptat -1,116 2,416 -0,129 -0,019 1,121 -0,004 0,259 -1,087 -1,528

10 Vall

d’Albaida

-0,988 2,184 0,221 0,577 1,076 0,081 2,057 0,496 -0,465

11 La

Costera

-0,525 1,151 0,776 1,153 1,162 -0,808 -0,109 -0,192 -0,351

12 La Safor 1,208 -1,051 -0,959 1,737 0,183 -0,716 -0,978 -0,336 -0,183

13 Ribera Alta 1,617 -0,089 -1,138 1,118 0,458 -0,378 -0,415 -0,657

0,201

14 Ribera Baixa 1,150 -1,137 -1,700 0,260 0,069 0,142 0,485 -0,845 0,219

Apèndixs

494

15

La Canal Navarr

és

1,634 1,525 -0,209 -0,452 -1,515 -0,896 -0,959 -0,787 -0,319

16 Valle

de Ayora

-0,543 0,518 0,011 0,985 -1,936 0,229 0,333 -0,895 -1,528

17 Horta Nord 0,924 -0,495 -0,506 -0,326 0,658 0,519 0,799 0,102 1,060

18 Horta Sud 0,384 -0,263 -0,427 1,496 0,389 0,036 1,195 -0,770 0,414

19 Horta Oest 0,653 -0,128 -0,264 1,330 1,060 0,518 1,008 -0,053 1,003

20 València -0,228 -0,471 -0,557 -0,292 0,929 0,550 0,425 -0,711 0,725

21 L’olla

de Bunyol

0,324 0,411 -0,274 0,604 1,104 0,786 0,658 0,849 0,943

22

La plana

de Utiel

1,817 0,224 0,281 1,512 -0,920 -0,763 -0,046 -0,667 -0,656

23

Camp de

Morvedre

-0,134 -1,072 -0,867 -0,046 -0,352 0,670 -0,196 0,530 2,954

24 Camp

de Túria

0,052 0,324 -0,306 -0,470 0,490 0,594 0,512 0,072 0,522

25 Los

Serranos

0,900 0,297 -0,869 -1,420 -0,629 0,220 0,018 0,287 -0,554

26

Rincón de

Ademuz

1,991 -0,574 -0,965 -2,302 -0,565 -3,825 -2,779 -0,895 -0,804

27 Alto

Palancia

-0,394 0,123 -0,624 1,123 -1,974 1,561 0,140 1,916 1,987

28 Plana Alta -0,575 -0,466 -0,541 -0,015 0,420 0,557 -0,458 1,167 -0,079

Apèndixs

495

29 Alcalatén 0,281 -0,968 1,512 -0,758 0,432 0,133 -0,477 1,237 -0,300

31 Baix

Maestrat

0,054 0,529 -0,626 0,578 -2,808 1,199 -0,589 1,215 -0,161

32 Alt

Maestrat

-1,707 -0,924 -0,863 -0,879 -0,265 1,516 -1,408 2,083 -0,204

33 Els Ports -1,534 -1,978 0,094 -0,919 -0,593 0,616 -0,836 1,470 0,316

34 Plana Baixa -0,297 -1,006 -0,861 0,017 0,397 0,845 -0,774 1,610 -0,409


28 29 30 31 34 35 36 45 50

1 Vega Baja -0,410 -1,149 -1,134 0,056 -0,854 -0,210 -0,224 1,471 0,759

2 Baix Vinalopó

-1,020 -0,122 0,052 -1,001 -1,025 1,256 -1,307 -1,015 0,162

3 Vinalopó

Mitjà -1,327 -0,326 -0,371 -1,168 -1,313 -0,793 -0,544 -1,655 -0,899

4 Alacantí -0,339 0,144 0,249 0,007 -0,566 0,335 -0,741 0,071 1,609

5 Alt

Vinalopó

0,921 -0,191 0,223 -0,034 -1,497 -0,656 0,435 -0,997 -0,452

6 L’Alcoià 0,798 2,126 0,856 0,514 -0,452 -1,494 2,149 -1,220 -1,102

7 Marin

a Baixa

-1,266 -1,763 -0,547 -0,713 -1,030 0,924 -1,101 0,618 -0,228

8 Marina Alta -0,370 -1,231 0,015 -0,104 -0,995 1,533 -0,500 1,758

1,357

9 Comptat -0,221 0,715 1,010 -1,761 -0,486 -0,371 0,242 -0,122 -0,159

10 Vall d’Alb 0,418 0,489 -0,618 -0,251 0,111 -2,742 0,144 -1,153 -1,205

Apèndixs

496

aida

11 La

Costera

-0,148 -0,698 -0,397 1,116 0,686 0,695 1,644 0,241 1,334

12 La Safor 0,084 -0,462 0,640 0,299 0,502 -0,184 0,330 0,441 0,900

13 Ribera Alta 0,480 0,998 0,501 0,845 1,359 -0,333 0,513 0,180 -0,487

14 Riber

a Baixa

0,380 -0,088 0,207 0,553 1,774 -0,298 0,387 0,768 -0,261

15

La Canal Navar

rés

-0,431 0,145 0,026 -0,492 0,529 -0,206 0,010 0,879 -1,106

16 Valle

de Ayora

-0,394 -0,956 -0,680 -0,965 -0,137 1,639 -1,983 1,110 1,080

17 Horta Nord 1,663 1,530 1,482 1,631 1,051 0,844 0,336 0,225 0,829

18 Horta Sud 0,559 0,376 0,793 1,593 1,505 0,502 2,454 -0,940 -0,175

19 Horta Oest 1,531 0,858 1,446 1,910 1,129 1,053 1,113 0,093 0,612

20 València 0,383 0,817 1,493 1,402 1,169 1,579 0,295 -1,018 0,670

21

L’olla de

Bunyol

1,434 1,833 1,387 0,964 0,697 0,595 -0,480 0,368 1,361

22

La plana

de Utiel

0,801 -0,061 0,336 -0,651 0,435 -0,547 -0,031 0,448 1,477

23

Camp de

Morvedre

2,548 0,991 0,730 0,191 1,281 0,358 -1,197 0,065 0,128

24 Camp

de Túria

0,469 0,237 2,078 1,581 1,098 0,463 0,361 0,926 0,650

Apèndixs

497

25 Los

Serranos

0,105 -0,005 0,167 0,373 0,609 -0,709 0,089 0,516 0,008

26

Rincón de

Ademuz

-1,424 -1,632 -1,345 -0,965 -1,632 -0,665 -1,391 2,112 -1,662

27 Alto Palan

cia -2,157 -1,515 -1,345 0,055 -0,755 -0,665 -1,178 -0,558 -0,573

28 Plana Alta -0,726 -0,446 -1,345 -1,286 -0,864 -1,505 0,221 -0,654 -1,125

29 Alcalatén 0,005 -0,306 -1,109 -1,681 -0,297 -0,923 -0,159 1,106 -0,259

31 Baix

Maestrat

0,202 -1,837 -1,345 -0,965 -0,913 0,968 0,525 -0,329 -2,524

32 Alt

Maestrat

-1,280 0,911 -0,793 0,180 -1,318 -0,665 -1,201 -1,329 -0,993

33 Els Ports -0,784 0,181 -1,345 -0,918 0,755 -0,665 -0,380 -1,993 0,354

34 Plana Baixa -0,484 0,437 -1,316 -0,313 -0,552 0,888 1,168 -0,414 -0,081

Apèndixs

498

51 52 55 60 61 63 1 Vega Baja -0,311 0,925 0,758 -0,406 0,092 0,225 2 Baix Vinalopó -0,732 0,073 -0,292 -0,913 0,261 0,356 3 Vinalopó Mitjà -0,692 -0,409 -0,871 -1,466 -0,765 -0,808 4 Alacantí 0,175 1,942 1,104 0,812 1,092 1,358 5 Alt Vinalopó -1,006 -0,541 -0,689 -1,798 -1,007 -0,983 6 L’Alcoià -0,874 0,056 -0,790 -0,564 -1,925 -0,346 7 Marina Baixa -0,661 2,117 3,522 -0,827 0,622 1,073 8 Marina Alta -0,390 1,502 1,525 -1,314 1,215 0,396 9 Comptat -1,027 -0,204 -0,729 -0,809 -0,359 -0,619

10 Vall d’Albaida -0,195 -0,984 -1,509 -0,127 -0,863 0,033 11 La Costera 0,250 0,400 -0,639 0,549 -0,570 0,331 12 La Safor 1,589 0,600 0,496 0,692 0,581 0,478 13 Ribera Alta 1,152 -0,491 -0,850 0,196 0,050 0,234 14 Ribera Baixa 0,711 -0,322 -0,035 -0,138 0,402 0,079 15 Canal Navarrés -0,086 -1,035 -1,103 1,187 0,019 -0,415 16 Valle de Ayora -3,152 0,043 1,819 0,743 -1,973 -0,955 17 Horta Nord 0,692 0,851 -0,136 0,749 1,003 0,927 18 Horta Sud 0,136 0,409 -0,186 1,149 0,600 0,991 19 Horta Oest 0,104 0,985 -0,171 1,425 0,764 1,386 20 València 0,444 1,534 0,507 1,290 1,730 1,605 21 L’olla de Bunyol -0,439 -0,157 -0,236 0,623 0,733 0,409 22 Plana de Utiel -0,277 0,211 -0,173 0,356 0,141 -0,386

23 Camp de Morvedre 1,131 -0,027 -0,057 0,967 1,599 1,222

24 Camp de Túria 0,359 0,345 -0,294 0,327 1,017 0,768 25 Los Serranos -0,650 -1,103 -0,146 1,861 -0,335 -0,189

26 Rincón de Ademuz 0,484 0,599 0,145 0,884 -1,973 -0,996

27 Alto Palancia -0,268 -1,154 -0,030 0,789 0,133 -3,760 28 Plana Alta 1,904 -1,948 -0,584 -1,109 -0,892 -0,645 29 Alcalatén -0,040 -0,230 -1,146 -1,282 -0,036 -0,450 31 Baix Maestrat -0,961 -1,271 0,857 -1,235 -1,973 -0,384 32 Alt Maestrat -0,418 -0,966 1,039 -1,091 0,363 -0,038 33 Els Ports 2,053 -1,871 -0,855 -0,850 0,100 -0,460 34 Plana Baixa 0,995 0,122 -2,531 -0,671 0,155 -0,433 Font: Elaboració pròpia

Apèndixs

499

65 70 72 74 Vega Baja -0,518 1,772 -0,566 0,060 Baix Vinalopó -0,655 0,670 0,163 0,492 Vinalopó Mitjà -1,254 -0,537 -0,522 -0,817 Alacantí 2,924 1,164 1,461 2,132 Alt Vinalopó -0,635 -0,969 -0,724 -0,792 L’Alcoià 0,077 -0,310 0,301 0,090 Marina Baixa 0,171 1,954 0,397 0,483 Marina Alta 0,180 2,084 0,142 0,952 Comptat 0,004 -0,404 -0,247 -0,314 Vall d’Albaida -0,052 -0,636 -0,462 -0,720 La Costera -0,710 -0,419 -0,679 -0,305 La Safor -0,079 0,759 1,083 0,047 Ribera Alta -0,337 -0,233 -0,236 -0,669 Ribera Baixa -0,278 0,714 -0,179 0,067 Canal

Navarrés -0,559 -1,547 -1,549 -1,452 Valle de Ayora -0,110 -1,014 1,235 1,402 Horta Nord 0,674 0,675 1,046 1,084 Horta Sud -0,836 0,269 0,498 0,491 Horta Oest 0,031 0,469 0,834 1,147 València 2,728 1,134 2,292 2,569 L’olla Bunyol 0,100 0,343 -0,002 0,145 Plana de Utiel 0,878 -0,692 -0,605 -0,264 Camp de

Morvedre 0,680 0,353 0,754 0,655 Camp Túria 1,053 0,743 1,497 0,535 Los Serranos 0,852 -0,899 -0,646 -0,871 Rincón de

Ademuz -0,958 -1,014 1,737 0,068 Alto Palancia -1,002 -2,153 -0,590 -0,992 Plana Alta -1,321 -0,622 -1,251 -1,817 Alcalatén -0,927 -0,532 -1,418 -1,496 Baix Maestrat -0,697 -1,204 -1,761 -1,220 Alt Maestrat 1,564 0,030 -0,292 0,177 Els Ports -0,324 -0,405 -0,686 -0,759 Plana Baixa -0,662 0,453 -1,027 -0,106


Apèndixs

500

Taula C.2 Quocients de Localització Estàndards (Standardized Location Quotient) aplicats als LQ transformats logarítmicament dels Mercats Locals de Treball:

15 17 19 20 21 24 25 26 27 1 0,399 -0,294 -0,600 0,207 0,900 0,877 0,457 -0,161 1,562 2 0,763 -0,558 0,247 -1,328 0,834 0,845 0,090 -0,440 1,033 3 -0,228 -0,730 0,558 -0,599 0,154 1,244 -0,657 1,441 0,171 4 -1,241 0,198 1,724 -0,705 0,479 -0,418 -0,388 -1,081 -0,131 5 -0,576 0,088 0,391 -1,607 -0,429 -1,021 -0,516 -1,305 -1,412 6 1,253 -1,136 -1,021 1,309 0,406 -0,349 -0,791 0,397 0,208 7 -1,278 -0,655 1,878 -1,108 0,022 -0,915 0,297 0,184 -0,188 8 -0,118 2,160 -0,162 -0,580 1,529 1,282 0,668 -1,238 0,130 9 0,144 0,216 0,649 0,420 -0,896 -0,533 -1,020 -0,783 -0,256 10 -1,427 2,310 -0,048 -1,791 1,518 0,609 0,792 -0,187 -0,883 11 -0,354 0,874 1,608 -0,797 0,565 -0,273 0,675 -0,245 -0,968 12 0,774 -0,031 -0,787 0,477 1,537 -1,033 -0,202 -0,468 0,124 13 -1,300 -0,783 0,251 -0,170 -0,721 -1,113 -0,475 -0,656 0,376 14 1,110 -1,155 -1,601 -0,014 0,122 -0,038 0,472 -0,648 0,334 15 -0,649 -0,456 0,841 -0,145 -0,912 -1,317 -1,006 -0,693 -0,440 16 -1,789 -2,103 -2,094 -0,346 -0,062 2,049 -1,674 2,279 -1,152 17 0,962 1,489 0,599 0,743 -0,630 -1,470 -0,488 -0,176 -0,708 18 -0,769 -0,496 -0,183 -0,043 -1,074 1,091 -0,407 1,429 1,304 19 1,837 -0,031 -1,128 1,221 0,672 0,025 0,060 -0,547 0,648 20 0,032 -1,176 0,865 -0,294 -0,684 -0,749 1,078 1,628 -1,244 21 -0,306 0,531 -1,260 -0,367 -1,930 0,818 -1,639 0,897 -1,456 22 0,832 0,274 -0,574 0,426 -1,939 1,870 -0,345 1,295 0,546 23 0,112 0,879 0,862 -0,426 -0,752 -1,232 -1,010 -0,600 -1,456 24 -0,161 0,883 -0,001 1,938 0,206 -0,662 2,262 1,139 0,565 25 -0,891 -0,382 -0,224 0,257 1,564 0,308 2,324 -1,356 2,553 27 1,155 0,098 0,223 0,922 0,557 -0,096 1,165 0,518 1,063 29 1,718 -0,013 -1,013 2,400 -1,036 0,203 0,278 -0,623 -0,324


Apèndixs

501

28 29 30 31 34 35 36 45 50 1 1,568 1,022 2,398 1,901 1,570 0,733 -0,257 0,649 1,568 2 -0,236 0,334 0,558 0,239 -0,307 -0,588 0,239 1,420 -0,236 3 -0,489 0,338 -1,007 0,044 -0,183 0,854 0,143 0,130 -0,489 4 -1,145 0,126 0,293 -0,785 -0,777 -1,232 -0,946 0,308 -1,145 5 -1,673 -1,186 -0,524 -0,427 -0,731 -1,101 0,481 -0,047 -1,673 6 0,327 0,230 0,915 0,431 0,719 0,137 0,341 0,740 0,327 7 -0,303 0,192 -0,583 -1,391 -1,157 -1,067 -2,239 -0,812 -0,303 8 0,384 1,327 1,890 -0,405 -0,015 -0,217 -0,941 0,017 0,384 9 -0,284 -0,991 -1,147 0,274 -0,270 -0,403 1,910 1,494 -0,284 10 0,454 1,025 -1,109 -0,362 0,444 -0,242 -1,407 -0,298 0,454 11 0,016 -0,689 0,923 0,431 -1,118 0,440 -0,644 0,290 0,016 12 -0,116 -0,419 0,587 2,028 1,362 0,413 0,700 1,140 -0,116 13 -0,364 -0,982 0,124 0,002 -0,775 -0,639 1,903 1,110 -0,364 14 0,772 -0,265 0,544 0,590 1,658 -0,312 1,073 0,280 0,772 15 -0,344 -0,499 -1,020 0,582 -0,581 -0,476 1,751 0,353 -0,344 16 -2,217 0,123 -1,147 -1,246 -1,066 -1,173 -0,881 -0,994 -2,217 17 -0,328 0,073 -0,844 0,221 0,531 1,611 0,171 -0,376 -0,328 18 -0,585 -0,124 -1,147 -0,294 0,833 -0,756 -0,658 -0,227 -0,585 19 1,397 1,265 1,264 1,283 1,739 0,752 0,122 -0,124 1,397 20 -1,309 -0,039 -0,078 -0,600 -0,994 0,055 -0,731 -0,191 -1,309 21 -0,568 -1,919 -1,147 -1,429 -1,369 1,380 0,182 -0,886 -0,568 22 0,540 -1,335 -1,147 -1,429 -0,051 -1,092 -0,122 -2,119 0,540 23 -0,549 -1,145 -0,171 -1,392 -1,369 -1,273 0,581 0,756 -0,549 24 1,363 -0,582 -0,131 0,394 0,428 0,425 -0,597 -1,908 1,363 25 2,097 2,688 0,547 1,409 -0,771 2,777 -0,974 -1,924 2,097 27 1,091 1,210 0,836 1,013 1,415 1,174 -0,123 -0,374 1,091 29 0,501 0,221 0,321 -1,082 0,836 -0,180 0,923 1,593 0,501


Apèndixs

502

51 52 55 60 61 63 65 70 72 74 1 0,474 0,876 0,241 1,730 2,106 1,790 1,813 0,740 2,071 2,114 2 0,198 1,594 1,011 1,292 1,661 1,773 3,049 1,081 1,858 2,466 3 0,549 -0,184 0,264 -0,750 0,464 -0,337 0,315 0,081 -0,539 -0,216 4 -0,908 0,024 -0,127 -0,709 0,563 0,450 -0,368 0,583 0,598 0,826 5 -0,750 1,820 3,178 -0,380 1,086 1,528 0,507 1,662 0,845 0,845 6 2,114 0,424 0,372 0,896 0,941 0,458 0,171 0,617 1,362 0,497 7 -1,334 -0,402 -0,487 -2,156 -1,027 -1,214 -1,167 -0,586 -0,034 -0,456 8 -0,938 0,451 -0,418 -0,261 -1,179 -0,334 1,075 -0,174 0,871 0,835 9 -0,106 -0,014 -0,097 0,520 0,474 1,021 1,082 1,115 0,127 0,986 10 -0,333 -0,757 -1,129 0,178 -0,392 -0,143 0,715 -0,598 0,255 0,041 11 -0,997 -0,218 -0,419 -1,506 -0,912 -0,845 -0,185 -1,239 -0,186 -0,154 12 1,409 0,553 -0,293 1,530 -0,320 0,428 0,024 -0,370 -0,170 -0,010 13 -0,561 1,347 1,732 -1,377 1,755 0,644 0,498 2,164 0,700 1,259 14 1,285 -0,007 0,216 0,782 0,805 -0,135 -0,032 0,680 0,101 0,346 15 -0,610 0,988 1,431 -0,457 0,555 0,269 -0,819 2,194 -0,030 0,407 16 -0,704 -1,242 -1,087 -0,463 -1,081 -0,822 -1,195 -0,206 -1,889 -1,292 17 0,070 -0,840 -0,842 0,794 -0,232 0,144 -1,118 -1,189 -0,982 -0,934 18 2,443 -1,409 -0,404 0,028 0,432 -0,871 -0,403 -0,713 -0,208 -0,865 19 1,067 -0,339 -0,524 0,574 0,431 0,621 -0,030 -0,152 0,394 -0,057 20 -0,211 -0,452 -0,903 -0,282 -0,564 -1,172 -0,336 -0,593 -0,164 -0,761 21 -0,812 -2,137 0,024 -1,513 -1,277 -2,717 -0,296 -0,559 -1,641 -1,364 22 -0,297 -0,136 1,360 -0,005 -1,277 0,063 -1,019 -1,309 -2,301 -0,704 23 0,151 1,709 -0,229 -0,289 -0,268 -0,886 -0,331 -0,041 -0,568 -0,866 24 0,391 -1,090 -1,183 0,394 -1,197 0,536 -0,676 -0,931 -0,679 -1,471 25 -1,435 -1,063 -0,822 -0,504 -1,277 -0,895 -1,605 -0,997 0,228 -0,749 27 0,565 -0,288 -0,586 0,234 0,053 0,149 -0,317 -0,340 0,1341 -0,404 29 -0,722 0,790 -0,279 1,700 -0,323 0,496 0,647 -0,920

-0,152

-0,316


Apèndixs

503

Apèndix Tema 4 Taula 4.1 Acords regionals per al comerç

Caribea Basin Trade Partnership Act (CBPTA)

Barbados i Antiga, Aruba, Bahamas, Barbados, Belize, Illes Verges, Costa Rica, Dominica, República Dominicana, El Salvador, Granada, Guatemala, Guaiana, Haití, Honduras, Jamaica, Montserrat, Antilles Holandeses, Nicaragua, Panamà, Sant Kitts i Nevis, Santa Llúcia, Sant Vicent i Trinitat i Tobago.

African Growth Opportunity Act (AGOA)

Angola, Benin, Bostwana, Camerún, Cap Verd, Txad, Congo, Costa d’Ivori, Republica Democràtica del Congo, Djibouti, Etiopia, Gabó, Gambia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenia, Lesotho, Madagascar, Malawi, Mali, Mauritània, Maurici, Mozambique, Namíbia, Níger, Nigèria, Rwuanda, Senegal, Santo Tomé, Seichelles, Siera Leona, Sud Africa, Swaziland, Tanzània, Uganda i Zambia

Euro-Mediterrànean Partnership

Argèlia, Egipte, Israel, Jordània, Libano, Marroc, Autoritat Palestina, Síria, Tuníssia i Turquia

Acord d’Estabilització i Associació

Albania, Bosnia-Herzegovina, Croacia, Macedònia i Serbia.

Everithing But Arms Iniciative (Least Development Nations)

Afganistan,Angola, Bangladesh, Benin, Bhutan, Burkina Faso, Burundi, Cambòia,Cap Verd, Republica Central Africana, Txad, Comores,Guinea Ecuatorial, Eritrea, Republica Democràtica del Congo, Etiopia, Gambia, Guinea, Guinea-Bissau, Haití, Kiribati, Laos, Lesotho, Liberia, Madagascar, Malawi, Maldives, Mali, Mauritània, Mozambique, Myanmar, Nepal, Niger, Rwuanda, Santo Tomé, Samoa,Senegal, Siera Leona, Illes Salomon, Somalia, Sudan, Tanzània, Togo, Tuvalu, Uganda,Vanuatu, Yemen i Zambia


Apèndixs

504

Apèndix tema 6.

El model de l’entevista:

INSTRUMENT D’AVALUACIÓ DE L’IMPACTE DE LA CONCENTRACIÓ GEOGRÀFICA: Murray, (1999) modificat per Segarra (2003). DADES DE L’EMPRESA: Nom i adreça: Persona de contacte: DADES ESTRUCTURALS: Marc de l’activitat Any de fundació: Història de l’empresa: (Dades importants, noves persones, funcions o departaments, estratègies, objectius i prioritats, productes, mercats, tecnologies en producció o altres, inversions, plantes, etc) Número d’empleats: (Per àrees o departaments)

Apèndixs

505

EMPRESA FAMILIAR: Persones de la família treballant a l’empresa: Persones de la família a la direcció: Persones de la família al Consell d’Administració: Va a continuar sent familiar?

1- La seua empresa, es va originar a l’àrea d’Ontinyent? A- SÏ_________ B- NO________

Si la resposta és afirmativa, formava part prèviament d’altra empresa, va ser un spin-off? SÍ __________ NO_________ Comentaris 2- L’experiència i la tradició de la zona, va condicionar

la localització? A- Ho va condicionar molt ________ B- Ho va condicionar una mica________

C- No ho va condicionar res__________

Apèndixs

506

3- La concentració d’empreses del tèxtil, influeix en què la seua empresa es mantinga ací?

A- Influeix molt ________ B- Influeix una mica__________

C- No influeix res _____________ 4- Dels següents factors, quins influeixen en què la seua

empresa es trobe en aquesta zona geogràfica?

RES POC MOLT

A- L’existència de clients en la zona

□ □ □

B- L’existència de proveïdors en la zona

□ □ □

C- L’existència de subcontrates en la zona

□ □ □

D- Compartir coneixements amb altres empreses de la

zona □ □ □

Apèndixs

507

E- Disponibilitat de mà d’obra especialitzada

□ □ □

F- Suport institucional

□ □ □

G- Facilitat de crèdit a la zona

□ □ □

H- La formació i esperiència dels treballadors

□ □ □

I- Infraestructures, accesos (autopista, tren, port...)

□ □ □

J- Costos laborals (mà d’obra, impostos, tases locals, etc)

□ □ □

Comentaris:

Apèndixs

508

5- On es troben els seus clients, en %?

75-100% 50-74% 25-49% 1-24%

A- En la zona d’Ontinyent i els seus voltants

□ □ □ □

B- En la Comunitat Valenciana

□ □ □ □

C- A la resta d’Espanya

□ □ □ □

D- A la resta d’Europa

□ □ □ □

E- A la resta del món (especificar)

□ □ □ □

Apèndixs

509

6- On es troben els seus proveidors, en %?

75-100% 50-74% 25-49% 1-24%

A- En la zona d’Ontinyent i els seus voltants

□ □ □ □

B- En la Comunitat Valenciana

□ □ □ □

C-A la resta d’Espanya

□ □ □ □

D-A la resta d’Europa (especificar)

□ □ □ □

E- A la resta del món (especificar)

□ □ □ □

Apèndixs

510

7- Identifique els seus tres principals clients

1-

2-

3-

Comentaris:

8- Identifique els seus tres principals competidors i les

seues ubicacions

1-

2-

3-

Comentaris:

9- Ha mantingut alguna relació de cooperació amb

alguna empresa de la zona?

A- De manera habitual

B- Alguna vegada

C- Mai

En cas positiu:

Quin tipus de col·laboració va ser?

Apèndixs

511

S’utilitzaren canals formals o informals?

10- Com són les relacions que manté amb les altres

empreses de la zona?

A- Molt fluides (intercanviem informació, treballadors,

etc.)

B- Fluides (parlem de tant en tant)

C- Esporàdiques

E- Inexistents

11- Quin tipus d’actuacions es realitzen per part del

conjunt de les empreses de la zona?

A- D’innovació

B- D’investigació

C- Comercials

E- De formació

F- Altres (especificar)

Apèndixs

512

12- Des del seu punt de vista, es beneficia la seua

empresa pel fet d’estar localitzada ací? Per què?

13- Creu que les empreses ubicades en la zona actuen

com un grup i creen avantatges amb les que no

compten les empreses situades fora de la zona? Per

què?