tercer congrés català de - voluntariat.gencat.cat · 2.1.1.2 els recursos de les entitats ......

Tercer Congrés Català de

l’Associacionisme i el Voluntariat

Resultats de la sessió de Tarragona del 4 de març

1

1 PRESENTACIÓ DEL PROCÉS ............................................................................... 3

1.1 OBJECTIUS DEL PROCÉS PARTICIPATIU ........................................................... 3

1.2 PROGRAMA DE LA SESSIÓ .................................................................................. 4

1.3 DOCUMENTACIÓ FACILITADA ALS PARTICIPANTS ........................................... 4

1.4 NOMBRE PARTICIPANTS/ENTITATS.................................................................... 4

1.4.1 PERFILS DELS PARTICIPANTS ............................................................................ 4

1.4.2 LLISTAT D’ENTITATS ............................................................................................ 5

2 APORTACIONS DELS PARTICIPANTS ................................................................. 6

2.1 ESTAT DEL SECTOR/DIAGNOSI ........................................................................... 6

2.1.1 BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN .......................................... 6

2.1.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen ............... 6

2.1.1.2 Els recursos de les entitats .................................................................... 8

2.1.2 BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTERN ......................................... 9

2.1.2.1 La relació amb l’administració ................................................................ 9

2.1.2.2 La comunicació i la incidència del que fem .......................................... 10

2.1.2.3 Treball en xarxa: no estem sols ........................................................... 10

2.2 PROPOSTES DE MILLORA ................................................................................. 11

2.2.1 BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN ........................................ 11

2.2.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen ............. 11

2.2.1.2 Els recursos de les entitats .................................................................. 12

2.2.2 BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTERN ....................................... 13

2.2.2.1 La relació amb l’administració .............................................................. 13

2.2.2.2 La comunicació i la incidència del que fem .......................................... 14

2.2.2.3 Treball en xarxa: no estem sols ........................................................... 15

2.3 APORTACIONS NO DEBATUDES A LA SESSIÓ RECOLLIDES PER ESCRIT ... 16

2.3.1 BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN ........................................ 16

2.3.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)16

2.3.1.2 Els recursos de les entitats (Eix 1.2) .................................................... 17

2.3.2 BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTERN ....................................... 17

2.3.2.1 La relació amb l’administració (Eix 2.1)................................................ 17

2.3.2.2 La comunicació i la incidència del que fem (Eix 2.2) ............................ 18

2.3.2.3 Treball en xarxa: no estem sols (Eix 2.3) ............................................. 18

ANNEX I RECULL FOTOGRÀFIC DE LA SESSIÓ ...................................................... 20

ANNEX II RESULTATS DE L’ENQUESTA D’AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ ................ 21

3

1 PRESENTACIÓ DEL PROCÉS

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) amb la col·laboració del Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència (DAERIT) impulsa un procés participatiu previ i preparatori del III Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat. Per recollir les inquietuds i aspectes de rellevància per les entitats i els seus membres han programat diferents sessions arreu del territori des del 18 de febrer fins al 18 d’abril. A partir d’aquestes sessions i de la celebració del III Congrés el 20 de maig de 2016 és vol obtenir les bases per a la futura Llei de Foment de l’Associacionisme de la qual en preveu l’aprovació d’un Projecte de Llei durant el primer trimestre del 2017. L’objectiu d’aquest procés participatiu es poder extreure informació sobre com construir les polítiques públiques de suport a l’associacionisme i el voluntariat dels propers anys, tant des del punt de vista operatiu (un Pla de govern que impulsi i implementi mesures) com des de la vessant normativa (una Llei que estableixi les accions de foment del sector). El 4 de març de 2016 s’ha portat a terme la sessió de participació precongressual a la ciutat de Tarragona. En el present informe es detalla les característiques de la jornada de participació i els resultats recollits.

1.1 OBJECTIUS DEL PROCÉS PARTICIPATIU

Els objectius del procés de participació són: Objectius generals:

• Debatre, reflexionar i aportar propostes sobre quins són els reptes del voluntariat a Catalunya durant els propers anys, a la llum de l’entrada en vigor de la Llei 25/2015 i de la situació social i política de Catalunya.

• Debatre, reflexionar i aportar propostes sobre com s’ha de fomentar i promoure l’associacionisme i la participació ciutadana, encarant els reptes de l’associacionisme a Catalunya en el segle XXI.

Objectius específics:

• Arran de les reflexions, debats i propostes sobre els reptes del voluntariat, posar les bases, a través del procés participatiu, del 3r Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat 2016-2018, que defineixi les línies estratègiques, els objectius i les mesures de les polítiques públiques de suport al sector.

• Arran de les reflexions, debats i propostes sobre el foment de l’associacionisme i la participació ciutadana, posar les bases de l’avantprojecte de llei de foment de l’associacionisme, que el Govern ha d’aprovar el primer trimestre de 2017.

4

1.2 PROGRAMA DE LA SESSIÓ

Presentació 10’: 5’ Institucional + 5’ Dinàmica per part dinamitzadors

Divisió en dos grups

Reflexions i aportacions individuals 10’ en la graella

Debat 25’ dinamitzador sintetitza en document general del grup

Canvi de grup. Presentació de les aportacions anteriors per part del dinamitzador

5’

Reflexions i aportacions individuals 10’ en la graella

Debat 25’ dinamitzador sintetitza en document general del grup

Plenari de presentació de resultats 30’. Inclou aconseguir el consentiment de les

diferents mesures.

Comiat i explicació continuïtat procés participatiu 3RC 5’

1.3 DOCUMENTACIÓ FACILITADA ALS PARTICIPANTS

La informació facilitada als assistents durant la sessió va ser la següent:

Carta de presentació del procés

Proposta metodològica per a les

sessions territorials del 3rC

associacionisme i voluntariat

Fitxes per a la dinàmica de treball (una

fitxa per cada bloc)

Autorització de drets d’imatge i

protecció de dades

Enquesta d’avaluació de la sessió

Enquesta de desplaçaments per

realitzar la petjada ecològica

1.4 NOMBRE PARTICIPANTS/ENTITATS

A continuació es detalla el perfil dels participants de la sessió realitzada el dia 4 de març a la ciutat de Tarragona, detallant les entitats a les quals representaven.

1.4.1 PERFILS DELS PARTICIPANTS

Els participants a la sessió del procés de participació eren majoritàriament membres d’una entitat. Únicament un dels assistents corresponia a un ens local (Ajuntament de

5

Roda de Berà). L’àmbit d’actuació predominant de les entitats participants són els serveis socials. A nivell de gènere destaca una elevada representació femenina, ja que el 80% dels assistents van ser dones. La mitjana d’edat dels participants rondava els 46-47 anys. Pel que fa a la procedència dels assistents, la majoria d’aquests provenien de localitats de la província de Tarragona (Tarragona, Alcover, Roda de Berà, La Riera de Gaià, Torredembarra i Reus), a excepció d’una persona procedent de Sant Pere de Molanta (Olèrdola, Barcelona).

1.4.2 LLISTAT D’ENTITATS

A continuació es presenta el llistat de les entitats participants en la sessió territorial precongrés duta a terme a Tarragona el dia 4 de març de 2016. Per cada entitat es detalla, en cas que els assistents n’informessin, l’àmbit d’actuació de la mateixa. A tall de resum, en la sessió varen participar un total de 10 assistents en representació de 8 entitats diferents. A continuació es detalla el llistat d’entitats assistents i àmbit d’actuació de les mateixes:

Taula 1.1. Llistat d’entitats participants

ENTITAT ÀMBIT D'ACTUACIÓ

Associació Mediambiental La Sínia La defensa del medi ambient

Ajuntament de Roda de Berà Serveis Socials

Aprodisca Serveis socials

Creu Roja Serveis socials

Federació Catalana de Voluntariat Social

Serveis socials

Fundació de Santa Teresa del Vendrell

Suport a les persones amb discapacitat i malaltia mental

Mans unides El voluntariat internacional

Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

La defensa del medi ambient

6

2 APORTACIONS DELS PARTICIPANTS

2.1 ESTAT DEL SECTOR/DIAGNOSI

2.1.1 BLOC 1 TEMES DE RELACIONS I TREBALL INTERN

2.1.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen

EIX 1.1 EL DIA A DIA DE LES ENTITATS I LES PERSONES QUE HI PARTICIPEN

Descripció aportació (1)

Es valora positivament la visió que té la societat respecte la feina i la funció de les entitats, hi ha un reconeixement positiu de la tasca que es duu a terme.

Grau de rellevància Important Poc important



Es valora en positiu la satisfacció personal que s’obté quan es treballa com a voluntari i també com a tècnic d’una entitat.

Així mateix es reconeix, i es valora en positiu que es tracta d’un col·lectiu de persones amb un caràcter crític respecte la visió del món i la societat, gent implicada i professional que aporta valor i rep satisfacció personal.




Es valora positivament l’efecte crida o altaveu que fan els propis voluntaris. Es constata que un únic voluntari acaba implicant a l’entitat o en accions puntuals a la família, amics, gent gran, etc. Acaba generant així la implicació del seu entorn.


7



Es valora positivament el fet que les entitats, gràcies al voluntariat, poden tirar endavant projectes amb un cost de mà d’obra menor. Es demana que aquest fet tingui més reconeixement, per exemple, per part de l’administració.

Un exemple d’això, que s’acostuma a donar a les entitats ambientals, són les campanyes o projectes puntuals. A banda d’aglutinar molta mà d’obra voluntària de caràcter puntual (per exemple les plantades d’arbres, neteges de bosc, etc.), permeten que la ciutadania en general es pugui apropar al projecte, s’impliqui i per tant també s’empoderi del mateix.

Tasca que al mateix temps permet sensibilitzar a la ciutadania.




Es considera negatiu el desconeixement que algunes vegades tenen les persones voluntàries o que volen ser-ho sobre quins són els “deures del voluntariat”, sobretot en aquells casos en que els voluntaris són estables. Aquest fet es tradueix en una manca de compromís per part del voluntariat.




Es constata que per valorar bé aspectes com ara les obligacions dels voluntaris, la tipologia de projectes, les relacions i necessitats de les entitats, etc., cal distingir bé els tipus d’entitats: hi ha entitats de voluntariat, i entitats amb voluntaris; hi ha entitats locals, i n’hi ha que són d’abast més general o global, etc.




Es valora com un fet negatiu que sovint el personal de les entitats veu com una despesa (de temps i recursos), el fet d’assistir a jornades, trobades, sessions entre entitats o ofertes per a entitats. Es considera que cal canviar aquesta percepció cap a la seva consideració com una inversió positiva.


8

2.1.1.2 Els recursos de les entitats

EIX 1.2 ELS RECURSOS DE LES ENTITATS


De forma general es considera que hi ha una manca de recursos humans i en general de recursos materials, fet que dificulta la tasca, els projectes i en definitiva, el dia a dia de les entitats.

En aquest sentit, també es veu dificultada la possibilitat de les entitats per ser presents en jornades, debats o diferent tipus de sessions que els permetria tenir més visibilitat (manca de temps).




La manca de recursos (sovint humans, però també materials), principalment per destinar a tasques de comunicació es considera que afecta negativament a les possibilitats de les entitats per captar nous voluntaris.




Falta oferir o possibilitar el fer més formació per als voluntaris. No obstant es constata que ja hi ha entitats o federacions, administracions, etc., que ofereixen programes formatius, l’aspecte negatiu és que hi ha una manca de coneixement de la formació que es fa i que s’ofereix.

En general, i en aquesta línia, es considera que hi ha una manca de coneixement de tots els recursos que tenen i que ofereixen les entitats.


9

2.1.2 BLOC 2 TEMES DE RELACIONS I TREBALL EXTERN

2.1.2.1 La relació amb l’administració

EIX 2.1 LA RELACIÓ AMB L’ADMINISTRACIÓ


Es considera que en general hi ha una relació positiva amb l’administració, però aquesta varia segons l’escala d’acció de l’administració, i aquesta variació és diferent segons les entitats.

Així, entitats més locals, acostumen a tenir millor relació i reconeixement per part de les administracions locals, i denoten un empitjorament de la relació amb les administracions més generals. En canvi, entitats amb una tasca o una presència més general o global, constaten tenir una millor relació amb l’administració general i per contra empitjora quan més local és l’administració.




És necessari millorar la unidireccionalitat que existeix actualment amb l’administració. En general, són les entitats les que es presenten a l’administració, però l’administració poques vegades es comunica, o va a buscar les entitats (amb excepcions per projectes concrets).

Es considera negativa per la tasca de les entitats, l’actitud “a la defensiva” que presenta l’administració davant les entitats, i per tant el poc reconeixement de la feina que es fa i que les entitats alliberen de la pròpia administració.




Es considera un fet negatiu l’excés de dependència de la qualitat de la relació i el reconeixement de les entitats per part de les administracions segons la persona que està davant aquesta administració. És un fet que desestabilitza la relació entitat-administració.


10

2.1.2.2 La comunicació i la incidència del que fem

EIX 2.2 LA COMUNICACIÓ I LA INCIDÈNCIA DEL QUE FEM


Les xarxes socials han representat una eina favorable per donar a conèixer les entitats i les seves actuacions, repercutint sovint en la captació de nous voluntaris, per la seva fidelització, i per captar també voluntaris per actuacions concretes.




Es considera negativa la poca presència i repercussió de les tasques de les entitats en els mitjans de comunicació. Si bé en municipis petits, els mitjans acostumen a posar-se més a l’abast de les entitats, a mida que el municipi és més gran o el mitjà és més generalista o abasta més territori, costa més que hi hagi aquesta cobertura.

Aquest fet és encara més remarcable per tot el territori que no sigui Barcelona. Es considera negativa la manca de visibilitat de les entitats fora d’aquest territori.




Es valora positivament l’existència dels portals Xarxanet i www.voluntariat.org. No obstant es considera un aspecte negatiu el fet que tot sovint Xarxanet dóna més visibilitat i aporta més recursos al territori de Barcelona, quedant la resta d’àmbits territorials menys afavorits.


2.1.2.3 Treball en xarxa: no estem sols

EIX 2.3 TREBALL EN XARXA: NO ESTEM SOLS


Es valora molt positivament les grans possibilitats que existeixen per coincidir entre entitats i per col·laborar i treballar junts en actuacions que beneficien a tots. Es veuen moltes opcions de fer sinèrgia entre entitats.


11



Es constata una manca de coneixement entre les entitats. Desconeixement que s’incrementa sobretot entre sectors, entitats socials, ambientals, esportives o culturals, sovint encara és coneixen menys entre elles, i es desconeixen més les tasques que duen a terme.

Es creu que cada entitat, possiblement degut al seu dia a dia, acaba molt tancada en sí mateixa i no es descobreixen fàcilment les opcions d’interacció. Les entitats han de veure que no estan soles.




Es troba a faltar l’existència d’un agent que possibiliti la interacció i el coneixement recíproc entre entitats i entre entitats de diferents sectors.


2.2 PROPOSTES DE MILLORA


2.2.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen


Descripció mesura (1)

Blindar el concepte de voluntariat.

Accions relacionades

• Les mateixes entitats han de definir, explicar i comunicar “què és un voluntari i quina feina fa”.

Prioritat de la mesura

Prioritària Poc prioritària

12



Disposar d’una figura o grup de figures destinades a la coordinació de l’entitat.


• Amb l’objectiu d’optimitzar recursos, i tenint en compte que hi ha entitats petites que no es poden permetre disposar d’aquestes figures tècniques, es proposa compartir aquest tipus de recursos humans entre entitats.





Reforçar la formació dels voluntaris i del personal tècnic de les entitats.


• Donar a conèixer millor i posar més a l’abast les formacions que ja es fan des de les entitats, federacions i/o administracions i possibilitar un millor aprofitament per part de tots els voluntaris (sigui quin sigui el seu origen o tasca).





Elaborar un Pla de foment del voluntariat, i procedimentar la incorporació de nous voluntaris a les entitats, és a dir elaborar fitxes del seu perfil, establir una carta de compromís, etc.


• Fidelitzar i garantir el compromís dels voluntaris.

• Documentar els drets i deures dels voluntaris.



2.2.1.2 Els recursos de les entitats



Compartir recursos, tant humans com materials, entre les entitats, sobretot entre les petites, o entre petites i grans.


• Establir una pòlissa d’assegurances compartida.

• Crear xarxa i sinèrgies entre entitats per compartir recursos.



13


2.2.2.1 La relació amb l’administració



Posar en valor la feina de les entitats.


• Mostrar amb xifres i resultats la tasca que duen a terme les entitats i que “estalvien” de fer a les administracions.





Creació d’espais d’interacció entre entitats i punts de voluntariat per part dels Ajuntaments, ja que són aquests els que disposen de la visió general de les entitats existents a nivell municipal, i també general, però que després siguin gestionats per federacions i/o associacions de voluntaris (responent a la Llei).


• Es cita per exemple la “Xarxa de famílies cuidadores de Tarragona”, i es planteja que seria bo replicar aquest model en altres sectors.





Dur a terme més seguiment per part de la Generalitat per tal de promoure les tasques de les entitats.


• Fer que la Generalitat sigui més proactiva en la seva relació i disposició de recursos per les entitats.



14

2.2.2.2 La comunicació i la incidència del que fem



Disposar d’un portal web, o algun altre tipus de mecanisme o canal que permeti la comunicació entre entitats i també més enllà, a l’administració i a la ciutadania, des de les tasques i actuacions dutes a terme, fins als recursos que s’ofereixen.


• Possibilitar que Xarxanet cobreixi i representi millor a tot el territori.





Comunicar “allò local” a nivell de les xarxes i mitjans de comunicació globals, procurant trencar també amb el centralisme de Barcelona.


• Disposar d’un canal de comunicació del sector a nivell de cadascuna de les províncies (per exemple un Diari digital).





Fer un bon ús de xarxes socials, i equilibrar-ho amb altres mitjans de comunicació, ja que no tothom té accés a aquestes xarxes.


-


Prioritària à Poc prioritària



Dur a terme fires d’entitats i jornades per donar a conèixer les entitats i les seves activitats a la ciutadania.


-


Prioritària à Poc prioritària

15

2.2.2.3 Treball en xarxa: no estem sols



Establir un punt de trobada (físic i/o virtual) on figurin totes les entitats (de forma multisectorial) i permeti així que es coneguin entre elles, es difonguin les tasques que fan, puguin compartir necessitats i recursos i sorgeixin sinèrgies i opcions de dur a terme projectes col·laboratius.


• Disposar d’un cens català d’entitats disponible per totes les entitats.

• Dur a terme trobades periòdiques entre entitats, o es busqui fer sinèrgies per projectes concrets o per fer intercanvi de necessitats i recursos disponibles.





Involucrar a l’administració com a agent aglutinador entre entitats, que pugui liderar, promoure i facilitar la creació d’espais o moments de trobada.


• Si no ho pot fer l’administració directament, aconseguir que aquesta “cedeixi” la tasca a una entitat o grup d’entitats, oferint suport econòmic per la seva realització.



16

2.3 APORTACIONS NO DEBATUDES A LA SESSIÓ RECOLLIDES PER ESCRIT


2.3.1.1 El dia a dia de les entitats i de les persones que hi participen (Eix 1.1)

DIAGNOSI

Aspectes positius a mantenir o potenciar Aspectes negatius o a millorar

• El voluntariat està format per atendre els projectes.

• Els jubilats o la gent gran està suposant un col·lectiu molt potent i motivat en les tasques de voluntariat.

• El voluntariat representa un “ens” de relació amb la societat.

• Els valors que es transmeten, i els beneficis que també obtenen els voluntaris.

• La implicació ciutadana en els projectes.

• Hi ha molta feina a fer i molt bones idees, però no sempre s’acaben de dur a terme.

• El referent del projecte (de voluntariat) no disposa d’un horari exclusiu per donar suport i acompanyament als voluntaris actius.

• Manca reforçar la vinculació amb altres entitats o els ens administratius.

• Les xarxes d’entitats, en el cas ambiental, no han funcionat.

• Falta de coordinació.

• Cal més acció pels socis.

MESURES

• Mantenir i augmentar els serveis que s’ofereixen a les persones de les entitats.

• Cuidar el voluntariat amb reunions regulars entre ells amb la finalitat de conèixer el que cadascú pot fer en cada moment i la seva disponibilitat.

• Sensibilitzar més a la societat i a les escoles sobre la importància del voluntariat.

• Reconèixer la tasca del voluntariat, no només per part de l’administració, sinó també per part de la mateixa entitat o dels seus òrgans de govern.

• Potenciar la unió de serveis projectes o programes.

17

2.3.1.2 Els recursos de les entitats (Eix 1.2)

DIAGNOSI


• La disponibilitat de recursos, com són els socis, les administracions, les subvencions i la comunicació amb els voluntaris.

• Tenir fonts de finançament diversos és clau per tirar endavant.

• Pes important de les empreses privades en el finançament.

• Les entitats donen suport al voluntariat amb els seus propis recursos.

• Les entitats tenen la capacitat de derivar dotacions de subvencions i donatius en serveis de voluntariat.

• Manca d’espais compartits.

• Existeix molta burocràcia a l’hora de justificar les subvencions.

• Els processos per ser voluntari també consten de molta burocràcia.

• Encara hi ha poques empreses privades que apostin per finançar entitats o projectes.

• Han disminuït el nombre de socis i les quotes dels socis, sobretot a causa de la crisi.

• Han disminuït les ajudes públiques.

• Hi ha una manca de subvencions específiques.

• Falten recursos estructurals.

MESURES

• Agilitzar els processos per ser voluntari i per justificar les subvencions.

• Permetre obrir projectes en els que es necessiti voluntari “no format”.

• Impulsar la RSC i el voluntariat corporatiu.

• Impulsar campanyes de captació de socis i voluntaris.

• Donar més ajudes a les entitats per part de l’administració per fer una feina que haurien de fer aquestes

• Obrir subvencions específiques.

• Establir una obligació per les empreses grans que generen un impacte ambiental, d’aportar recursos a es entitats ambientals que treballen al sector (o l’àmbit d’influència) del sector que malmeten.


2.3.2.1 La relació amb l’administració (Eix 2.1)

DIAGNOSI


• Col·laboració més efectiva amb les administracions més properes.

• L’administració no valora prou les entitats.

• Cal que es reconegui per part de l’administració la feina que fan les entitats, ja que si no és per aquestes no s faria.

• Manca el suport de les administracions a l’hora de fer difusió de la tasca de les entitats.

18

MESURES

• Implicar més l’administració en els projectes.

• Establir portaveus de cada sector.

• L’administració hauria de fomentar la implicació de la societat en tasques de voluntariat.

• Crear taules o consells amb presència d’entitats (totes, grans i petites) i administracions (tant locals, com supramunicipals, regionals i de l’administració central). Aquestes podrien ser itinerants.

• Generar espais de coordinació i de trobada com a iguals.

2.3.2.2 La comunicació i la incidència del que fem (Eix 2.2)

DIAGNOSI


• La comunicació de les entitats té bona acollida a la societat.

• Es disposa de persones especialitzades molt implicades, i es fan formacions per saber-ne més.

• La comunicació fora del sector és difícil o manca.

• No s’arriba prou a la gent.

• Manca d’equilibri en la visualització de les entitats, algunes (les grans) estan molt més considerades que altres (les petites).

MESURES

• Establir canals de divulgació locals.

2.3.2.3 Treball en xarxa: no estem sols (Eix 2.3)

DIAGNOSI


• Xarxes d’entitats ambientals.

• Bon treball conjunt entre entitats socials.

• Falta coordinació.

• Falta implicació de les entitats per manca d’informació, temps, recursos, etc.

MESURES

• Reimpulsar les xarxes d’entitats, sobretot les ambientals o vinculades amb el medi ambient.

• Buscar noves formes de col·laboració, per exemple el voluntariat d’empreses, també entre entitats, etc.

• Eliminar les xarxes d’entitats sectorials i crear una xarxa d’entitats del voluntariat a nivell general.

• Punts d’informació al territori (per exemple dins dels ajuntaments).

• Crear un cos de voluntariat que es pugui consultar des de totes les entitats.

• Elaborar el “Llibre blanc” de es entitats de voluntariat.

• Fer trobades al carrer i reunions.

• Obrir el que ja hi ha pel sector social a d’altres grups i sectors.

19

La petjada de carboni associada als desplaçaments dels assistents a totes les sessions del procés de participació del 3r Congrés Català de l’Associacionisme i el voluntariat serà calculada i compensada amb la contribució en un projecte d'energies renovables i compromís social de la cartera de Clean CO2.

http://www.clean-co2.com/

20

ANNEX I RECULL FOTOGRÀFIC DE LA SESSIÓ

21

ANNEX II RESULTATS DE L’ENQUESTA D’AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ

En aquest apartat s’inclouen els resultats de les enquestes d’avaluació de la sessió feta el 4 de març a Tarragona. L’avaluació feta de la preparació de la sessió varia en funció de l’aspecte valorat. La temàtica de la sessió de participació és l’aspecte amb una puntuació més elevada, essent considerat un aspecte molt important per un 65% dels participants. La resta d’elements s’ha valorat en la seva majoria com a “bastant”. Els mitjans de difusió utilitzats és l’element de preparació menys ben valorat. A continuació es mostra gràficament la valoració recollida.

Figura 2.1 Valoració de la preparació de la sessió

Font: Enquesta d’avaluació de la sessió feta a Tarragona (04/03/2016)

L’execució de la sessió es valora en la seva majoria com a bona, ja que pràcticament totes les respostes han coincidit en valorar els diferents elements com a “molt” o “bastant”. Els aspectes menys valorats han estat el grau de representativitat de les opinions recollides i el grau de participació de les persones assistents.

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Tema de la

sessió

important

Mitjans de

difusió

utilitzats

Objectius de la

sessió clars

Convocatòria i

informació

enviada amb

prou antelació

Materials

previs clars i

adients

No ho sap / No contesta

Gens

Poc

Bastant

Molt

22

Figura 2.2 Valoració sobre l’execució de les sessions informatives i els tallers participatius


Es pot considerar que les expectatives dels participants en allò relatiu als resultats aconseguits s’han acomplert, ja que un 90% de les persones participants valoren aquest aspecte com a “bastant” o “molt”. Per contra, l’aproximació entre administració i ciutadania ha obtingut una menor valoració, essent puntuat com a “poc” per un 30% de participants.

Figura 2.3 Valoració sobre les expectatives respecte dels resultats de la sessió


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Dinàmica de

treball positiva

per assolir els

objectius

Totes les

opinions han

estat

representades

Els horaris de

les sessions

han estat

adequats

Els espais

físics de les

sessions han

estat

adequats

Durant les

sessions hi ha

hagut un bon

nivell de

participació

Els

dinamitzadors

han demostrat

un bon nivell

professional i

han afavorit el

debat


Gens

Poc

Bastant

Molt

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Els resultats

aconseguits

recullen la

meva opinió

S'ha arribat a

conclusions

concretes

La sessió ha

permès

aproximar la

relació

Administració -

ciutadania

La sessió ha

incrementat la

xarxa de

relació de les

persones

interessades

en el tema

Les

aportacions

han estat

adients als

objectius de la

sessió

Tinc interès en

participar en

altres

processos

participatius


Gens

Poc

Bastant

Molt

23

La valoració global feta pels assistents es bona en la seva majoria, ja que l’opció escollida està en “molt” o “bastant” acord de compliment. Tot i això, alguns participants han mostrat poc grau d’acord en aspectes com el grau de participació (personal i del conjunt de participants) i l’aprenentatge de nous aspectes arran de la sessió.

Figura 2.4 Valoració global


El principal mitjà d’informació de la convocatòria ha estat a través d’Internet (33%).

Figura 2.5 Accés a la convocatòria


0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Estic

satisfet/a

amb els

resultats de

la sessió

Estic

satisfet/a

amb el meu

grau de

participació

La implicació

i participació

del conjunt

de

participants

ha estat

positiu

S'han assolit

els objectius

plantejats

He après

coses que no

sabia


Gens

Poc

Bastant

Molt

A través de la meva entitat

A través d'internet

Altres

No ho sap / no contesta

tercer congrés català de - voluntariat.gencat.cat · 2.1.1.2 els recursos de les entitats ......

Documents