Atenci a la diversitatlectura relacionada la Vanguardia/ assessorament educatiu escola inclusiva / llei Definici atenci a la diversitat, Qu s?

Quant nosaltres parlem datenci a la diversitat, hem de tenir en compte en primer lloc el concepte de diversitat, que clarament el podem definir com una qualitat intrnseca de lesser hum. Hem de recordar per tant que tots som diversos i diferents, pensem diferent, vestim diferent, tenim gustos diferents, entre altres.

Actualment vivim en una societat dinmica que s oberta al canvi. Hem de reconixer per tant que ens hem convertit en un grup hum cada vegada ms heterogeni, ms plural i amb ms diferncies en aspectes molt diversos que engloben des de l'aparena externa fins als valors interns.Aquesta dinmica canviant afecta tots els estaments de la vida i molt especialment a l'educaci.

El fet d'estar davant d'una realitat socioeducativa cada vegada ms mplia, diversa i heterognia, reclama de l'educaci una especial atenci als aspectes relacionats amb la diversitat de l'alumnat per prevenir i resoldre els problemes d'exclusi social, discriminaci i inadaptaci, freqentment relacionades amb situacions de desavantatge social, cultural, econmica, familiar, escolar o personal.

Tamb s important destacar quines son les diferents fonts de diversitat. (Pla cultural: creences/ Pla biolgic: capacitats, gentica / Pla Social: Interacci, mediaci /Pla dinteressos i motivacions personals.

Que observem en laprenentatge ?

En lmbit educatiu tamb podem veure clarament els factors de diversitat psicopedaggica, podem apreciar-ne varius tipus com son ( ritme, coneixements previs...)

Que fem per atendre a la diversitat?

Hem de tenir en compte les diferncies del alumnat en els sistemes educatius (Taula 1) i evidentment el centre, es a dir lescola posseeix duns recursos com son les mesures organitzatives de lescola, les mesures curriculars i metodolgiques i la collaboraci amb recursos externs al centre (taula 2).Finalment com podem veure en la Taula 3, trobem els suports personals (treball en xarxa)

Escola InclusivaUna escola per a tothom escola que no exclou a ning escola on poden aprendre junts alumnes diferents caracterstiques distintives de cada individuo es consideren valors i recursos per el desenvolupament de la prpia persona. No exclou a ning i permet laprenentatge en grup Aprendre i compartir opinions No hi ha distinci ni de raa, discapacitat o altres diferncies Identificaci i supressi de les barreres. (Principis de leducaci inclusiva (treball)Models

1- Habilitats i dificultats del POE professors de lespecialitat dorientaci educativa en la relaci de collaboraci relacionat amb la lectura DIFICULTATS Bona estratgia, bona collaboraci, visi de grup, amb capacitats de resoldre problemes Concepci del professorat en la motivaci (etc.)2- les teories o concepcions dels docents lectura lassessorament psicoeducatiu requereix una estreta collaboraci entre professors i orientadors ressalten las dificultats del treball conjunt. Motiu: las diferncia entre concepcions. Els orientadors tendeixen a tenir unes idees ms constructivistes sobre lensenyament acompanyats duna visi ms colaborativa.

Concepcions sobre ensenyar i aprendre: 1- teoria directa 2. Interpretativa 3. Constructivista aquestes concepcions poden ser Implcites o Explcites i aix ho haurem de veure amb el:Qu dius? / Qu penses? / Qu fas?Teories implcites: Directa li ensenyo com ho he fet jo. nic resultat possible Interpretativa s qesti de prctica, cal fer molts exercicis. Els resultats savaluen en relaci a un nic patr Constructivista avaluaci inicial contrastada per veure si hi ha hagut un canvi i un progrs. Resultat i procs daprenentatge

Model dintervenci constructivista collaboratiu

Entn laprenentatge un procs de construcci interna de la realitat que implica com a mnim una reorganitzaci destructures o esquemes cognitius preexistents en laprenent. Postulats Bsics: partir de la globalitat i no fragmentar (PWP)EL MODEL 1- Model psicolgic explicatiu del desenvolupament dels alumnes ( el desenvolupament hum sha dentendre com un procs permanent denculturaci ) des de que neix linfant senfronta amb un entorn culturalment organitzat on els Adults es comporten com a Mediadors.Aix laprenentatge s el motor de lensenyament i no el revs. Dficits amb la mediaci rebuda (PWP)2- la finalitat de la intervenci: la zona de desenvolupament institucional. PREVENCI de les dificultats, volen una millora de les condicions en les que es desenvolupen els processos de E-A.Tamb hem de parlar en aquest apartat de lenfocament sistmic que pensa que el conjunt de la instituci s objecte dintervenci, amb aix ens referim que la realitat educativa es complexa i sha de fer un abordatge global per poder arribar a explicar el que succeeix en lorganitzaci.

AssessorsPer ser competent com assessor: s important tenir coneixements terics sobre el problema per cal tenir habilitats dinterrelaci i de comunicaci aix com una actitud que possibiliti el desenvolupament de les persones assessorades i les seves institucions.

Lassessorament collaboratiu: Assessorar s modificar el CONTEXT en el que es contribueixi el problema Ens hem daproximar a les representacions dels actors implicats Hem de Re- escriure les representacions del problema per construir solucions conjuntes amb els implicats. Aix implica un anlisis de Analitzar la: Prctica (el qu es fa), Discurs (el qu es diu), idees implcites (el qu es pensa)

Fases implicades en lassessorament (Taula 1) Creaci de la relaci (relaci com atenci, relaci com comprensi i relaci com consideraci positiva)1- que sha escoltat el seu punt de vista 2- mostrar que es comprn les seves necessitats i els seus sentiments respecte el problema3- que es valoren els recursos del assessorat, les seves intencions i els intents de resoluci duts a terme. Competncies per la intervenci (PWP)

LES DEMANDES en lassessorament psicopedaggicQu son?Es refereixen els problemes que s necessari resoldre, temes que shan de treballar o conflictes que s necessari solucionar. Es donen al moment inicial del procs, hi hem de tenir en compte els segents elements:

Qui la formula? Qui la rep? Context on es dona? I el contingut que s el qu demana.

Demanda en forma de CAS

Tant important s el que sens diu com el que No sens diu

factors que intervenen en una demanda :

enunciaci i escolta de la demanda anlisis de la demanda reformulaci conjunta de la demanda i disseny de la resposta daquesta ltima citar: la demanda inicial, escoltada per lassessor, analitzada, valorada i ubicada en el seu context es clarifica, es concreta, samplia es canvia es pren forma i es REFURMULA REFORMULAR la demanda consisteix en adequar-la a la problemtica que preveiem perqu la resposta generi canvis en relaci canvis en relaci a la situaci que sens planteja. Si la proposta sembla ecentrada, el proper pas ser lorganitzaci de la resposta La demanda sha tancat i sinicia Es necessari entendre el procs de la resposta com una actuaci conjunta de tots els professionals que hi intervenen.

HistriaLectures lleis/ Logse LEC/ ass. Psicopedaggic a Catalunya/ sistema educatiu a Catalunya/ Histria i tradici de la orientaci

Models dassessorament psicopedaggic

Com desenvolupar un assessorament psicopedaggic coherent amb els principis del model constructiu collaboratiu?

Enfocaments dintervenci psicopedaggica

Clnic model dintervenci assistencial o rehabilitatiu Humanista model daconsellament en lorientaci Conductista model consultiu o prescriptiu dorientaciEnfocament constructivista collaboratiu

Les concepcions sobre lensenyament i laprenentatge :

Les concepcions sobre el currculum escolar: qu i com aprendre Com a producte: Conjunt de preescripcions pre - definides i fixes que cal assolir:Expert : resolutor de problemes1- domina un repertori de tcniques especialitzades que aplica quan es requereixen els seus serveis. 2- Relaci amb els altres agents educatius 3- Protagonisme absolut Com a procs:Quelcom inacabat amb continua negociaci i revisi 1- currculum com a procs permanent de construcci 2- Assessor : Interpreta En funci de les condicions actuals per encaminar-se cap a uns objectius que pacta amb els agents implicatsAssessor participant (PWP)

La concepci sobre lorigen de les dificultats daprenentatge:(INDIVIDUAL/ INTERACTIVISTA)

En la primera LASSESSOR identifica i valora aquests factors individuals amb lobjectiu de modificar-los En la segona LASSESSOR Identifica i valora quins son els mecanismes interactius que influeixen en lorigen i manteniment de les dificultats de lalumne i intervenir-hi tractant de canviar aquests mecanismes amb lajuda i la collaboraci de tots els agents, sobretot de lalumne.

Finalitats de la intervenci psicopedaggica:

Finalitat Remeiera pretn trobar remeis i efectuar reparacions per resoldre les demandes puntuals que rep. Finalitat Preventiva pretn collaborar amb el centre perqu assoleixi els seus objectius, relacionats amb la millora de la qualitat de lensenyament que ofereix

mbits dintervenci:

Nuclear 1 / INTRA AMBIT / INTER AMBIT

Relaci professional amb els assessorats: Situaci contractual amb lassessor : contractat temporalment / Plaa en propietat Grau de vinculaci i proximitat amb lassessorat: Ass. Extern/ ass. Aten / ass. Forma part de la plantilla del centre Modalitats de relaci laboral i professional: iniciativa privada/ dins del centre/ dins dequips psicopedaggics

PACA

Situacin 4.Despus de arduas discusiones, en la ltima reunin de coordinadores de primaria se ha valorado la necesidad de que se trabaje tambin la comprensin lectora y composicin escrita en las materias de ciencias naturales, ciencias sociales y matemticas, adems de las actividades que ya se realizan en lengua. Sin embargo algunos profesores opinan que esto es desdibujar el contenido especfico de esas materias y que sera preferible establecer grupos de refuerzo de lecto-escritura en lugar de insertar esos contenidos en las materias citadas.Actors implicatsFinalitatsContinguts

Coordinadors de primria- Treballar la comprensi lectora i la composici escrita en les segents matries: cincies naturals, cincies socials i matemtiques- Suport a la proposici de reforament de la lecto-escriptura- Ajudar per tal de ajustar un pla destudis per a cada assignatura que procuri tant continguts especfics de la matria com continguts de comprensi lectora i composici escrita

Professors

-Treballar la comprensi lectora i la composici escrita en grups de refor- Formar als professors per tal de poder abraar una concepci (ms constructivista) que integri continguts de comprensi lectora i composici escrita amb continguts especfics de cada matria.

Relaci de continguts/actorModalitat dintervenci (Acci+tema)Organitzaci de lacci (Espai+temporalitzaci+materials)

Coordinadors de primria-Reuni amb els coordinadors de primria-Reuni conjunta amb: professors- coordinadors1. Primera entrevista per a parlar amb els coordinadors de primria amb lobjectiu de donar suport, escoltar la seva opini i elaborar una adaptaci del pla destudis provisional per a poder-la comentar amb els professors2. Entrevista conjunta amb els coordinadors i amb els professors per tal darribar a un acord en la prvia adaptaci del pla destudis de les assignatures3. Observaci del procs i seguiment

Professors-Reuni amb els professors-Formaci amb un especialista/professional extern-Observaci a laula1.Primera entrevista amb els professors per tal de obtenir ms informaci sobre la situaci actual del conflicte.2. Formaci dels professors en les habilitats de lecto-escriptura mitjanant un professional extern3. Entrevistes quinzenals amb els professors per tal de veure com saplica la formaci i ladaptaci del pla destudis de lassignatura4.Observaci a laula per veure com sest duent a terme tot aquest procs

Relaci de continguts/actorIndicadors de canviInstruments de registre i anlisi de canvi

Coordinadors de primria-Pla destudis presentat i adaptat a els continguts especfics de cada matria

-Entrevistes

Professors- Acceptaci de ladaptaci del pla destudis- Acceptaci de la formaci per un expert, haver aprs quines sn les eines que poden utilitzar per elaborar activitats de comprensi lectora i composici escrita juntament amb continguts especfics de lassignatura i desprs aplicar-les a laula

-Observaci en funci del que ensenya lexpert i el que saplica a les activitats de laula.