PRIMER LLENGUATGE MUSICALRESUM TERIC

FIGURES I RITMES ESTUDIATS: Saber posar les pulsacions i fer-los amb sl.labes rtmiques i marcant els compassos estudiats:

INTERVAL: s la distncia que hi ha entre dues notes. Nosaltres coneixem el de 1; 2 i 3.Poden ser: Ascendents (A) quan van per amunt, de greu a agud.Descendents (D) quan van per avall, de agud a greu.Armnics: Una nota damunt l'altra. Sonen al mateix temps.Meldics: una nota davora l'altra. Sonen una darrera l'altra.Conjunts: Formats per notes seguides (graus conjunts)Disjunts: Formats per notes no seguides

Els intervals de 2 i 3 tamb poden ser: Majors: quan no tenen cap semit entre les seves notesmenors: quan tenen un semit entre les seves notes (mi-fa; si-do)

COMPASSOS: Poden ser:Binaris: quan tenen dues pulsacions (2/4)Ternaris: quan tenen tres pulsacions (3/4)Quaternaris: quan tenen quatre pulsacions (4/4).La barra que separa els compassos s'anomena lnia divisria. Al final d'una can es posa una doble barra.

Accentuaci dels compassos: Cada un d'aquest compassos t la primera pulsaci ms accentuada que les altres. Quan una can comena sense accent s'escriven ses notes davant de la lnia divisria i es diu anacrusi.

NOTA A CONTRATEMPS: Sn les notes que tenen un silenci a davant ocupat per una pulsaci.

T: s la mesura de la msica. Un t es pot dividir en dos semitons.Entre notes seguides (graus conjunts) hi ha un to, menys entre mi-fa i si-do que noms hi ha un semit.

ESCALA DE DO MAJOR: Les notes d'una escala s'anomenen GRAUS i s'escriven en nombres romans. Una escala est formada per tons i semitons. Els semitons es troben entre els graus III-IV (mi-fa) i VII - VIII (si-do)Els graus ms importants sn:- Tnica. s el primer (I) grau de l'escala i dna sensaci de final. Serveix, per tant, per acabar ses canons. (Respostes)- Dominant. s el cinqu (V) grau de l'escala i dona sensaci de continutat. Amb aquest grau podem acabar les preguntes.

ESCALA DE LA menor: T una estructura diferent, ja que els semitons es troben a un altre lloc. Entre els graus II-III i V-VI. Les funcions de Tnica i Dominant sn les mateixes, noms canvia el nom de la nota.

CLAU DE FA en quarta lnia: significa que el fa est en la quarta lnia del pentagrama. Les notes tenen un nom diferent que les de clau de sol i s'utilitza en els instruments que tenen sons ms greus. El piano utilitza la dues claus: clau de sol per la m dreta (sons aguds)i clau de fa per la m esquerra (sons greus)

ACORD I ARPEGI. Un acord est format per tres notes una damunt l'altra .(dos intervals de 3) que sonen al mateix temps. La nota ms greu es diu fonamental. Un arpegi sn les notes de l'acord per una davora s'altra. No se cantan al mateix temps.

Els acords, (igual que els intervals), poden ser Majors o menors.Per saber si un acord s Major o menor, basta mirar el primer interval de 3 de l'acord: si s major, l'acord s Major; si s menor, l'acord s menor.

POLIRRTMIA: Quan sonen dos ritmes diferents al mateix temps deim que estem fent una polirtmia (molts de ritmes).

Lligadura d'uni: Uneix dues notes del mateix nom. Noms es canta la primera i se suma el valor de l'altra.

Lligadura d'expressi: Uneix vries notes. Ens indica que s'ha de cantar o tocar ben lligat (junt)

TEMPO O MOVIMENT: Sn paraules italianes que ens indiquen la velocitat de la can i se posen al principi a damunt el primer pentagrama. De menys a ms velocitat sn:Lento: Molt a poc a pocAdagio: A poc a poc Andante: Moderat (com si caminssim)Allegro: Rpid Presto: Molt rpid

MATS: Son paraules que ens indiquen la intensitat (lo fort o lo fluix) amb que s'han de produir els sons.

PP pianssimo molt fluixp piano fluixmf Mezzo forte Mig fortissimoF. Forte FortissimoFF Fortssimo Molt fort

CALDER. s un signe que atura el comps i allarga el so. Se col.loca damunt sa nota o el silenci.

LNIES ADDICIONALS: Sn unes petites lnies que se posen a ses notes que sn massa agudes o greus i no hi caben al pentagrama.

VARIACI RTMICA: Quan canviam el ritme d'una melodia.

ABREVIATURES DE FIGURES: