PRERAFAELITISME

• Moviment de base pictòrica que s'inicià a Anglaterra el 1848.

• Volen imitar la cultura italiana anterior a Rafael.

• Desig d’acostar-se a la natura .

• Rebuig industrialització que degrada la persona, immersa en un medi urbà massificat.

• Propugna el retorn al món de la natura: abandó de la ciutat i trasllat al camp.

• Rebuig del racionalisme condicionat de l'edat adulta. Cert misticisme

• Estètica medievalitzant: torres gòtiques, idíl·liques pastores de cabells rinxolats i vestits florejats...

• Ideal de Bellesa: dona.

SIMBOLISME

• L’artista és com un vident que entén el vertader sentit del món.

• No interessen tant les coses com les sensacions que ens produeixen.

• Volen arribar a l’essència de les coses.

• Fugen del llenguatge col·lectiu, gastat per l’ús quotidià.

• Creuen que és la força suggestiva del llenguatge elaborat el que pot transformar la realitat en essència pura.

• El poeta no s’expressa mai directament, ho fa sempre a través d’imatges.

• El que pretén és suggerir.

DECADENTISME

• Sorgí a França entre els anys 1880-1890.

• Partien de la idea d'haver arribat a la fi de la civilització i assistir a l'inici d'un període decadent.

• El decadentisme comportava sentiments d'inseguretat, cansament i afecció a la mort.

• Centra l'atenció en les cultures exòtiques i antigues, retornar a l’estat primitiu de la persona.

• Gust molt marcat pels contrastos: vida-mort, ascetisme-erotisme, etc.

• Els artistes busquen l’evasió, s’evadeixen de la seva realitat, busquen un món irreal.

• Ambients misteriosos i allunyats de la realitat.

• Ganes de buscar el matís, la sensació mig copsada, allò que és imprecís, els estats d’ànim indecisos i no pas les ànsies vigoroses de viure.

IMPRESSIONISME

Utilitzaven frases curtes, suggestives, que

intentaven descriure les sensacions produïdes

per les coses més que les coses en elles

mateixes.

VITALISME

• Reacció contra l'idealisme i el positivisme.

• Antiracionalisme (l’important no és la raó sinó la vida).

• Afirmació del paper central que la vida individual humana (individualisme) té en el món.