temps de vermar · quasi fosca,al carrer. fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanl les...

39
Núm 14 « Preu: M)ptas -¿7 de Setembre l. 981 REVISTA D'INFORMACIO GENERAL TEMPS DE VERMAR Setembre del 81

Upload: others

Post on 05-Aug-2020

9 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

Núm 14 « Preu: M)ptas -¿7 de Setembre l.981

REVISTA D'INFORMACIO GENERAL

TEMPS DE VERMARSetembre del 81

Page 2: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/2

EN HONOR ALBON VlDE BINISSALEM

Vi.Pagesia.Sorolls i crits de goigs,-de testa,d,un tall de vermadors que retor-nen de les vinyes passades les vuit,fentquasi fosca,al carrer.

Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassóde vi,un bon tassó de vi de Binissalem,d,aquell negre i espes,que agombola,quesomriu,que fa neixer,que ens ha reunit...

Vi del nostre on t,han exclamat tantsi tants de poetes,musicant les seves glo-ses i cançons al tenir-te just al seuvoltant,al seu punt del paladar.Fullesde paper que s,escampen al vol i cauen,-just a Ia vorera d,un vinyet sense pe-dreny ni terrossos.En honor a tu,vi nos-tro,sabor a Robines,verjo,paladar d,an-gels i labor d,essers plens d,esperit...-En honor al bon vi de Binissalem,vagin

aquestes planes.

BINISSALEMRevista d'informació general

Dep. Legal 107- 1981

DirectorToni PoI

Col.lahoradors:

Toni PujadasBiel NicolauJesus AguayoXisco DelacióMiquel SeguraJoan M.RealPaco PoIMeEnriqueta RamisJaume PonsJoan PujadasToni PonsMiquel RossellóGuillermo MartíJoan GuaspMiquel Moya ',J.Martí GarcíasDamià RotgerTomeu SeguíBiel Fiol

' Redacció, administraciói publicitatCarrer GeneralMoranta, 32Binissalem

Fotografia:Jaume SansXisco Delació

EDITATPEREDICIONSBINISSALEMSA

VERMAR :ahir i avui

Fa 17 anys,comencava a Binissalem,la1? festa des Vermar.Fa dotzenes d,anys,-tal volta segles una feina que amb tempsde tardor agermanava al poble entorn auna labor.Una labor fructuosa que donariauna propia entitat a Ia vila,que enriquei-

ria i seria Ia fonamental via productivade Ia comarca.Avui ,la verema ha passatde ser, d,una activitat molt arrelada auna simbòlica festa,en record d,aquellatasca comú que acabava en festa...festaautentica,com Ia mateixa manifestació d,a-vui.

D,ahir a avui,molt ha canviat:la mane-ra de viure,de treballar,de compartir Iavida quotidiana.I és de notar,que malgratels anys,malgrat els canvis,una festa,unatradició ha perseverat al llarg dels díes-:La festa des Vermar,la festa popular,nos-tra.

Page 3: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/3

Biel Fiol nos recuerda elnacimiento de « Ia festa »

(De nuestra Redaccion>por TONI PUJADAS).Nos encontramos conBiel Fiol i Munar,uno de los fundadore.s,principal fundador de IaFesta des Vermar."Sa Nostra Festa",junto a Llorenç Moyá y ToniMoyá.Biel Fiol,popular personaje entre els "binissalemers",nos cu-enta varias anecdotas,varios rasgos de aquella primera "festa"des vermar,alla por los años 65.

Biel,¿quién organizó aque-lla primera festa des Vermar?.-La primera festa,fue organi-zada por el Club Atlant,sien-do en aquel entonces pre-sidente,Toni Moyá.La idea sur-gió del Club Atlant-,celebrándola en ca,n GeIa-bert,propiedad de Llorenç Mo-yá.

Y en aquel entonces, elclub Atlant,estaba en su auge-,¿no?-Si.Habia mucho interes,60 ó70 personas trabajando con e-ficacia,con participación ac-tiva,en todas las actividadesque el club emprendia.

Supongo,que al hacerla en

ca,n Gelabert,la fiesta,enprincipio merecia ,o tratabade ser una manifestación pri-vada del club,¿es así?-Efectivamente,la fiesta ensu inicio,nacio como una fies-ta del club,con Ia idea deque se celebrara cada ano,pa-ra estrechar nuestras amista-des.Concertamos un dia,hici-mos Ia primera fiesta,la se-gunda,y aquella grandiosa ca-sa,se quedaba pequeña para re-cibir tanta gente como acudíaa nuestra celebración.Pero sí-,nació de forma privada,endonde obsequiamos a todos losasistentes con una botellacon etiqueta referente a aque-

ANUNCÍESE

EN

REVISTA

BINISSALEM

Vinyeta del Cardenal Oespuic,del segle X V I I I ,pertanyent a l,any K785.

Page 4: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/4

« —«•PT*

los asistentes con una botella con etique-ta referente a aquella Fiesta.Hubo bailede boleros,un pequeno,breve,parlamento,-haciendo una pequeña manifestación de felingüística utilizando en todos los actos-,la lengua de Mallorca.Al a-tardecer,celebramos "una jornada de germa-nor".

UN AMBIENTE CULTO,EXTRAORDINARIO

¿Con un excepcional ambiente,supongo?-Supones bien.El ambiente era ex-traordinario,con un marco,Ca,n Ge-labert,perfecto:Gente de gran formacióncultural,pintores,escritores,asi como to-dos los socios y amistades del club,sedaban cita.Además de toda Ia gente quequeria asistir,por supuesto..."Se va feruna gran processó i es va batiar el

most".En este primer ano,tambien obse-quiamos a todos los que en C,an Gelabertse concentraron,con unas estampas rei:e-ridas als "Goigs de Santa Maria de Robi-nes" .

¿Y ,porqué esta fecha,y el tema del"raim",del temps des vermar,para vuest.ra

fiesta?-Binissalem,ha sido,es,y supongo que seráun pueblo de pura tradición en el vino.EsVermar,aparte de Ia propia labor,estabatotalmente envuelto de un auténtico folk-lore.En BInissalem han existido más de30 tails de Vermadors...cuando empezó IaFesta en el año 75,habia unos seis osiete,si mal no recuerdo...Cas Agustins,-Pep Perico,ca,n Novell,Cas Torrer,ca,nMelcion,ca,n Seda,...

La fiesta,era una manifesi:a-cion,recordando todo el folklore que entorno a Ia labor de "vermar";se habiaproducido.Durante todo el tiempo de vendi-mia,todo el mundo cantaba,bailaba,ha:;tael ultimo dia,en el que es "tallava unfillol"para llevárselo a los senores,ceLe-brando previo su permiso,una fiesta encasa de los mismos señores.

Despues,a partir de Ia tercera "festa-",se crea una comision,dejando tu Ia pre-sidencia,y si mal no creo,firmando uncontrato;¿No?-Se firmó un contrato,para que se respe':a-ran las formas de actuar,y se continuaracon una linea parecida a Ia efectuada,yeso si,empleando el mallorquín en todoslos actos oficiales que se celebraran enIa Festa des Vermar.

/HfAf1O <$fyno ^Jvi'tft

V E N T A D E R E P U E S T O S

PARA TODAS MARCAS DE MOTOSIERRAS

CAMBIO DE MOTOSIERRAS

VIEJAS POR NUEVAS

Conquistador, 49

(Carrt. Palma-lnca)

& 51 15 40

BIN ISALEM

WINDSOR

(MALlORCA)

Page 5: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/5

L ,e rm i ta de Biniagual,en honor a Sant GaIl.

C E L L E R

C A N Y A M E L

SALUDA AL PUEBLO DE

BiNISSALEM DESEANDO

LAS MEJOBES FiESTAS

Cl Gral. Coded, 8 - TeL 500017INCA (Mallorca).

Ia festacorrespon aI diade « sant GaIl » Patrò delafertiIitat

Com tots sabem, la fes ta des Vertnar,escelebra cada any ,e l darrer diumenge deSe tembre . . .Ta? vo l t a , e l que mol t s descone-guin ,es que el darrer diumenge de Setem-bre ,es Ia f e s t i v i t a t de Sant G a l l , s i m b o l , -patró de Ia f e r t i l i t a t . S a n t G a l l , q u e aIa vegada és el patró de Bini.agual.onfe ien ja fes ta quan els f igare le rs torna-ven cap a Ia v i la . . .Sant G a l l , c o m deim,a-nava bé dins un t ipus de f e s t a pagana.Ales fes tes des v i , ( c o m succeeix a totesles que es c e l e b r e n ) , v a r e n començar deforma pagana,acabant absorbides per l,o-f r e n a a una Mare de Deu. . .es a d i r , subs t i -tu in t al deu Bacus ,per Ia mare de Deu. . . -El que és cer t ,es a ixo ,que Ia Festa desVermar ,co inc ide ix amb Sant G a l l , s i m b o l deIa f e r t i l i t a t , i dels poders sexuals .

B a c u s , d e u DeI v i ,ha es ta t subst i tu i ta qusi to tes les f e s t e sper Ia K a r e de Deu.

§*• '

Page 6: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/6

un motor marca«pere fullana»

Pere Fullana Sastre,alaroner,de profe-ssió: carter.Conegut per tot arrel ,comen "Pedro es Carter"...Maxim responsablei organitzador de Ia Festa des Vermar,des-de fa ja un caramull d,anys.

Un home senzill,amb una vertatera for-ca,! gran esperit per aconseguir allòque es proposa:Un dia,es proposà, o elproposaren,per organitzar,per fer-se cà-rrec de Ia Festa des Vermar...i en Pere,-l,agafa.Desde aquell dia,funciona el mo-tor,Marca "Pere Fullana",a tota velocitat-,i amb milenars do. volts que treballen...-Motors d,aquests,impulsius,amb iniciati-ves,s6n,haurien de ser,els que tendrienque ser sempre a Binissalem,per aconse-

PW

¿v

HERMANOS

SANTIAGO FERRER BELTRAN

ArtfcülosCalzado v Marroquineria

L^ J- ALCOVER. S/N.

Π50 10 23 - 50 37 76NCA iv.a'.'-r;a'.

\ X

guir que el poble es senti unit,participide les accions populars,en aquest cas,d,u-na festa.

El motor marca "Pere Fullana";fou ele-git l,any passat,com a Popular - 81,atravers de l,eleccio efectuada per RALIOPOPULAR.

-Un motor,que moltes vegades,molt po-ques,troba recanvi,ha lograt donar solera-,consolidar Ia nostra festa des vermar...-,fent-la entre les més populars de total,illa.Una festa,que com va dir ell ma-teix:"Serveix per a juntar de bell noutots els binissalemers...perque aquellsbinissalemers que habiten a Ciutat i al-tres vil.les,retornen aquest dia,per pas-sar el dia al seu poble,obrint els por-tals de les cases,que havien estat tanca-des durant el reste de l,any...Pere Fulla-na,senzillament,un motor amb marca pròpia-,d,importacio alaronera,pero de serveis,-vtotalment binissalemers.

TACONES RODRIGO

C/ Aurora, no. 36

TeI. 51 12 76

BINISSALEM (MALLORCA)

Page 7: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/7

Llorenç Moya,e l nost re poeta. Bon profit.!Brindem per Ia fes ta !

IUTURXKS

* PAPELES» FRISOS* PINTURAS* MOQUETAS« BARNIZADOS

(£>*\¿>W|

C< Conquistador, 43 - A4

Teléfono 51 18 91B I N I S A L E M

(Mallorca)

TENDA-BOTHiA

CA9NCALOIESC/ GeneraJ Moranta, 30.

Page 8: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

•"**

CARPINTERÍA - DECORACIÓN FERRAPASAMANOS CON BALUSTRES TORNEADOS DE MADERAS NOBLES'DE ALTA CALIDAD PARA ESCALERAS

PERSIANASPUERTASVIDRIERASBASTIDORES BATIPORTSMUEBLES COCINAMUEBLES BAÑOMUEBLES CHIMENEAEN FORMICA Y MADERA

GENERAL FRANCO NUM. 58

TeI. 51 1040

+ m *S*A*

iß"' ^

Page 9: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/9

« LO SELLER DEL REI >>

Séanos permitida una nota mas,un he-cho histórico de sumo interés y de granimportancia para Ia villa de Binissalem:-La erección de Ia bodega de los diezmosdel vino delRey,cuya falta tantos perjui-cios materiales ocasionaba a sus producto-res.

Conviene antes recordar que ya duran-te el XIV,los campos de Mallorca,estabanllenos de hermosos vinedos,difundiendosede tal manera su siembra,asi en el llanocomo en Ia montana,que tuvo que interve-nir el Rey mismo,prohibiendola en absolu-ta sin una licencia especial.Los permisosreales para tal efecto concedidos,durantelos siglos XV y XVI,como debidamente cons-ta,son innumerables.Eso si,hay que recono-cer que ni Ia siembra ni el cultivo,nilas diversas clases de vid de aquellosdías en nada se parecen a las actuales.

Plácenos anadir,todavia un caso queparecerá raro,a los de hoy,una costumbrede los payeses mallorquines,muy antigua,-viva todavía a mediados de Ia centuriapasada,asi Ia describe Juan Cortada ensu bello "Viaje a Mallorca":"La vid creceen todas partes,y como está mezclada conlos arboles,se encarama por ellos ,y susdeliciosos racimos,ora cuelgan de un ra-mo de olivo,ora se mezclan con las bello-tas de Ia encina,ora compiten en negruracon Ia sazonada algarroba,ora se los vemetidos entre el almibarado fruto de Iahiguera".Asi eran los viñedos de Binissa-lem,asi eran desde hace siglos,asi enlos tiempos en que no había bodega dediezmos.

Como se trata de remontarnos a lostiempos mismos de Ia conquista,sepa ellector que en muchos pueblos de Mallorcahabía ya en aquellos días "sellers osellerassos,cases de deumes et", a dondeeran llevados los diezmos que las fincastenían que redituar al Rey o a tal ocual señor.De estos carecía Ia villa deBinissalem,y eso que su producción pareceaventajaba a Ia de muchas villas de Ma-llorca.Ya un documento de principios delXV,habla del gran rendimiento de vinos:"ha gran cullita de vins". Es mas,todavia-,sigue diciendo:"que todos los años alllegar los tiempos de Ia vendimia,acudiana Binissalem los compradores de los diez-

mos del vino del Rey,propios de dichaparroquia,y como les era muy molesto lle-varse los vinos comprados a las bodegasde Ia Ciudad,rehusaban realizar Ia compraen dicha villa,teniendo que efectuar eltraslado el respectivo propietario,lo quesuponía una carga anual gravísima paralos productores y por esta causa el día6 de Noviembre del año 1.415,el Procura-dor del Rey,pago a Jaime Garriga de Robi-nes, 30 libras ,precio. de una casa,concorral a ello contiguo,para construir "elSeller del Rey",gran mejora cuyos benefi-cios los de ahora no podemos calcular.

En adelante pudo ya Ia villa de Binis-salem,contar como tantas otras villas deMallorca,con Ia real bodega,llamada porel pueblo:"Lo Seller del Rey " o "Casadels deumes",verdadero depósito de Ia par-te de los vinos que al Rey tenían queentregarse.

JUAN VICH SALOM,PbroBibliotecario Diocesano.

Page 10: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

GOIGS A 8 A N T A MARlA DE ROBINES

&£?a^epß«8w?KW&&^$aft$$oh:;%^';

Vïí

Vós menau laudes i balla les revetles divines:donau cap al nostre tall,Mare de Déu de Robines.

Coronada de raïms—l'arc del calop us decora—,vullau esser, Vermadora,sol i trinxet dels meus rims.Puix per a llengües tan finesels vull i tan fi crestall,com a VOs, cap d'aquest tall,Mare de Déu de Robines.

Reina del pla i Ia muntanya,Regidora dels esplets,Vós qui sabeu els secretsde l'arrel i Ia llivanya,endrecau-nos el treball,decantau-nos de metzines,VOs qui donau cap al tall,Mare de Déu de Robines.

Sota el sol cruixi el vinyet,amb el pes de l'abudànciai no pugui més ja d'ànsiaque I'alleugeri el trinxet;que s'omplin a devessallportadores gegantines,puix Vós donau cap al tall,Mare de Déu de Robines.

I, en trepitjar el gra rodó—calop, batista, montona—,Ia suor que els fronts coronasigui l'aigua del perdó.Fatigues d'aquesta vallde repòs han d'esser mines,si Vós donau cap al tall,Mare de Déu de Robines.

Que sigui digne d'esservi de missa, honor de taulaaquell goig de Ia paraulai mir.icle de Ia fe.Vetlau-lo, envellint, davallles geloses teranyines,puix que donau cap al tall,Mare de Déu de Robines.

En tornar de Ia vermadaus bastirem un altarde pedra viva esmolada,que el sol d'estiu colrarà;el sol que serà ventallcom a de brises marines,si Vós donau cap &1 tall,Mare de Déu de Robines.

I quan, finida d'arrelIa feina —pIors i rialles—,siguem a les acaballesi ens cridin l 'Infern i el CeI,

amainau el just estrallfle Déu, Rosa sense espines,puix sou cap del nostre tall,Mare de Déu de Robines.

ADDENDA

Vós que amb goig sentiu cantarsalves, vespres i completes,protegiu Missèr Moyài Missèr Vidal, poetes;i En Fornés, que un det;otallrobà a les fonts maragdines,per pintar-vos cap del tall,Mare de Déu de Robines.

I com d'amor sou tan ricaencara us demanam més:gua rdau En Guiem Llabrés,que us compongué Ia musica,com qui omple un vas de crestallde roses alexandrines,per a Vós, eap d'aquest tall,Mare de Déu de Robines.

Vos qui conduiu el balla les revetles divines,donau cap al nostre tall,Mare de Déu de Robines.

OREMUSTe, Beatam Rubinensem Mariam semper Virgi-

nem, qui cunctam super Insulam regnas, linguamnostram servaré, crispulo paschali dulciorem, vi-tem cavere, ex qua Filii tui sanguis pretiosusextollit, exsules filios Evae, binissalemensis singu-liter, protegere, deprecamur, ut collaudare possi-mus tecum Patrem, FiIium et Spiritum Sanctum,qui vivunt et regnant in saecula saeculorum.AMEN.

Sancta Maria Rubinensis, ora pro nobis.

ORACIÓSanta Maria de Robines, Vós que regnau al

bell mig de l'Illa, vetlau per Ia nostra llengua,més dolça que un crespell de Pasqua; vetlau pelsnostres vinyets, dels quals brolla Ia Sang Preciosatíel vostre Fill i, finalment, vetlau pels desterratsfills d'Eva, en especial pels binissalemers que ustenen per Reina i Mare, a fi que un dia poguemamb Vós alabar eternament el Pare, el Fill il'Esperit Sant. AMEN.

Santa Maria de Robines, piegau per nosaltres.

Aquem Qolga, lletra de Jaame Vldal A l c o v e r , «mb an> *ddenda de Llorenç Mayè Gllaberl de Ia Porlell«, s'han eilampat amb m, / ( lud'haver e>tat celebrada enguany, a Ia vlla de Blnlualem, Ia Primera Fe>la de Ia Vern>ad>, »ota Ia proteccl6 de Sanla Marla deRoblnet, I orf>nlIzada pel "Club Atlant". IO d'octubre de Kl]

Page 11: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/11

ENYORANÇA

Entre muntanya i planurafloria un jorn de venturama dolça Binissalem.

D,ametllers emmantelladai de pàmpols coronadasembla ciutat de Betlem.

Per Ia serra té oliveres,per Ia plana té figueresentre mig d,albarcoquers.

Vibren sempre les tonadesal compàs de les aixades,tot conrant els sementers.

Dins un fondal,entre branquesflorides ses parets blanquesaixeca "Ca,n Macià".

Ca,n Pere Antoni,murteresper les nostres matanceresun pic a l,any florir fan

A "Ca,n Arabi",tarongesmolt sucoses i ben flongespodeu sempre encistellar.

I Bellveure,riolera,escomet Ia gent feneraque travessa el comellar.

I "Borneta" una pedreracongriava temps enreraper alçar un temple suprem:

nostre temple,munt de glòries,

Ia més gran de les victòriesde l,art de Binissalem.

Son campanar,qul fulgura,de l,espai dins Ia blavurasembla l,astre matiner

o un angel,que en dreturafins al cel no se detura,de Ia terra missatger.

De tan bella poesia,dins un camp de pagesiaqualsevol s,hi troba bé.

Oh verger tot floridíssimde mon cor enyoradíssim!¿Quan serà que et reveuré?.

Jo sentir vull les cantadesdel bell temps de les vermades,alegres com cant d,aucell.

Jo vull veure de les vinyescom tornen talls de fadrinesportant el florit ramell.

CARNESSELECTASCA>NPEPAGORI

DESEA FELICES FIESTAS

C/CONCEPCION,ESQUINACALLE GENERAL MOLA

SUMINISTROS PARA LA CONSTRUCCIÓN

HERMANOS PONS S. A.Saneamiento - Terrait - Azulejos

Instalaciones y reparaciones de FontaneiiñBañeras - Lavabos - Inodoros - Bidets - Fregaderos - Duchas - Griferia - Termos

Tubería plástico y toda elase de accesorios.

CaIIe Rech, 3 - Telef. 57 /5 08 - BINISALEM (Mallorca)

Page 12: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/12

ENYORANÇAI sentir les castanyetesesclafits de mambelletes,guiterres acompanyant.

I veure com Ia carrera,plena est£a de gent que esperafins que el ball es vagi armant.

Aquell ball de pagesiasemblant a un vol de Ealziaquan atravessa el carrer.

Oh,la corda d,una lira,que s,arronca o e s,estiraa mercé de qui Ia té.

• • •

Baix d,un cel que s,ennigulama anyorança més bramula,per Ia Pàtria sospirant.

Fins a l,ultirn hi ha esperançade que arribi Ia bonança,Ia tempestat allunyant.

Quan jo vegi Ia senyeraonejant tot falagueradalt del nostre campanar,

llavors si que ma quimeravolarà com au lleugeraper a poder-la abraçar.

Joan Payeras BonafèAny 1.919

TACONES

V_ fitfiliiia |Jvstard \^antó

C/GeneralMoranta, 12Telefono51 1216

BINISSALEM(Mallorca).

BINISSALEMTEMPS

DEVERMAR

81

CfeL*S~^DC/. Rectoria,2 - TeI. 51 1074 - BINISALEM

LES DESEA FELICES FIESTAS AL TIEMPOQUE LES OFRECE UNA EXTENSA|GAMA DE PRODUCTOS ELÉCTRICOS.

DISTRIBUÏDOR OFICIAL DE

SANYO TV - CROLlSWHITE - WESTINGHOUSE

Page 13: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/13

i:-$r^ji^ ( . ; . -LASSjfcA_i^.Lj^__.., —^

DE QUAN ABÜVlSSALEMLES CASES DE LA VILAESCOMPTAVEN PER CELLERS

A Binissalem,fa un caramull d,anys...-encara que els nostres pares i avis s,enrecordin de qualquns d,ells,que les casesde Ia vila,es comptaven per cellers...Elscellers,eren part important de Ia distri-bució domèstica de Ia vivenda:Tenir unceller,era poc més o manco,com tenir avuiun televisor,o una rentadora automàtica.

I com es diu vulgarment en aquestscasos,"com a mostra un ooto"...,perquevet aquí una llista,llarga llista sobreels molts de cellers que hi hague,o hison,en alguns casos:Ca,n Marc,can Ximarro,can Antich,can Ju-lia,Can Dimo,can Morro,can Gilabert,canTOus,can Peix,can Aulesa,can Cometa,can

Ferrer Delgado,cas Bisso,ca Na Poeta,canBaier,can Beltran,can Moya,can Rafel NIu,-can Novell,can Pere Vallesa,can Marquet,-cas Agustins,cas Jai-Tit,can Seda,can Pe-re Seda,ca,n Perico,cas Carreter,can Bres-ca,Can Bisso,cas Metge Roca,Ca,n Simo,caSGeneral Moranta,Sa Garriga,cas Torrer,ca-sa mopi,can Anduga,cas Compte,can FUmat,-can Miquel des Serral,can Corneta,can Bo-rras,can Reynes,cas Metge Pascual,can Ver-dura,casses Olleres ,cas Sargent,Marco,-cas Cabo,cas Notari,Ca Donya Maciana,ca,nRafel Niu,ca Don Andreu Ferrer,cas MetgeLlarg,Can Caloies,ca Ses Negres,can Garro-ver. . .

TaI com hem dit,a Binissalem,cada ca-sa,un celler...Mira que bé!.

VIAJES MARSANSBlLLETES: BARCO Y AVIOK

HERMESSEGUROS GENERALES

OFlClNAS: C/. CONCEPCION, 3GESTORIAA. TORRENS - BINISSALEM

DROGUERIA - FERRETERIA

CA>rtTOLOBARTOLOMEPASCUAL SALOM

Cl Concepción, 14 - TeI 51 11 53.BINISSALEM.

Page 14: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/14

ELS VINATERS:

TONI MELCION

AMTOMIO OLIVER LLABRESVINOS

Emboti·llaclo por ANTONIO OLIVER • TeI. 51 11 55R.E. 3197 BINISALEM (MALLORCA)

Esta familia de vinateros,conocidosen nuestra villa con el nombre de Ca,nMelcion,han dedicado toda su vida a Iaelaboración de vino.Eso es una tradiciónfamiliar,que viene ya de mucho tiempoatras,ya que el padre del actual dueno,D.-Antonio Oliver,se dedicaba ya a Ia venta;del vino,transportandolo con los unicoftransportes de aquel entonces,con carros,-por toda Ia comarca de Binissalem,y otrospueblos de Mallorca.En su bodega,elabora-ba el vino con todo su esmero y tesón debuen vinatero.COn el tiempo,el gusanilloy admiración hacia el vino,paso a suhijo,D.Antonio OLiver,actual propietario,-quien ha elaborado el víno llamado FURIA;-siendo unos de los vinos más representati-vos de Ia Vila de BInissalem.Debido a sugran expansión de ventas,se vió forzadoa buscar un lugar apropiado para poderelaborar el vino necesario para su ventaen casi toda Mallorca,para ello trasladósu bodega al antiguo celler de Ca EIsAgustins,tratando en su nueva Bodega,elvino con verdadero amor,como su padre,pa-ra continuar con Ia tradición familiar...de generación en generación.

• ,i^ri>vtet^ -

EIs vins de Toni Melcion,reposen a ca els Agustins.

Page 15: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/15

ELS VINATERS

vinos polVins de Ca,n Xic,conocidos en el mun-

do vinícola con el nombre de VINOS POL,tu-vieron como fundador a D.Juan PoI Nicolau-,hace ya varias decenas de años. En ellugar de Ia bodega, c/Rech,esquina C/Lo-renzo Moya,se haya aún en la actualidadun celler,bastante considerable.

Con el titular de Ia actual regència,Bartomeu Vallespir,de Vinos Pol,hemos dia-logado:

¿Cuántas clases de vino tenéis?-Pues tres,tinto,rosado y blanco.

Realmente,¿está el sector vinícola pa-sando por una crisis?-Como en todas las empresas ,el sectordel vino,pasa también su crisis,por vari-os motivos:Abundancia,exceso de producci-on,competencia,y el hecho de que Ia genteno bebe tanto vino como antaño.Los jóve-nes,beben poco vino,prefieren otras bebi-das .

¿Cuál es Ia mejor época para su venta?-El verano,sin duda.

Pasando a otro tema,¿la calidad delvino,acaso ha decrecido?-Ni mucho menos. El vino de hoy,es muchomejor en calidad del de antes.El vino,hamejorado en calidad,respeto a tiempos an-teriores,sobretodo por las nuevas técni-cas y depuraciones que han permitido con-seguir una mejor purificación del vinoen su tratado.

ïW

Vet aquí el propietari de Vins Pol,D.Bartoseu Vallespir,monstrant el seuceller,conegut per ca,n Xic,al carrerdel Rech.

"In vino Veritas"...Vet aquí Ia veritat.Carroces des Verroar.

Page 16: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/16

50

ANIVERSARIO

VINOS JOSE L.FERREREste ano,sin duda,es un año especial,-

para las Bodegas de D.José L.Ferrer,por-que,"Sa Vinicola",cumple cincuentenario.-CIncuenta años de existencia,en Ia crian-za de "l,autentic vi de Binissalem".

En el año 1.931,Jose L.Ferrer,juntoa dos socios mas,decidieron llevar a tér-mino "Sa VInicola",disenada por el mallor-quín Arnesto Mestres,verdadero edificiode crianza del buen vino de Binissalem.

En honor a estas bodas de oro,de unareserva del año 1.976,se han etiquetado10.000 botellas,en homenaje al pintor Gas-par Riera,quien a su vez,ha homenajeadoa nuestra villa,con su oleo:"Vinyes deBinissalem".

D.José Luis Ferrer,ha dejado buenadescendencia al cuidado de sus vinos,ensus nietos Sebastián y José Luis RosesFerrer,quienes están al frente de Ia em-presa en estos momentos.

LOS VINOS DE CALIDAD,EN LA ZONA DE BINIS-SALEM

En el mes de Agosto del año 79,apare-cen las normas y explica las bases paraponer en Ia etiqueta:"Vinos de calidad".-La única ;ona de Mallorca que producevino de calidad,es Ia zona que abar<:alos términos municipales de:Binissalem,-Sancelles,Consell,Santa María y Santa Eu-genia.Ninguna otra zona de Mallorca <;sde calidad,viniendo esto especificaDO POREL I.N.D.O.

Decimos esto,porque Ia cosecha de Vi-nos José L.Ferrer,procede de viñas sitasen estos terminos,en Ia comarca de Binis,-salem,en donde en estos dias,puede verseel TaIl de Vermadors "cullint rem", ylanzando el grito de:"Verema".,

C4iXd D€ P€NSiONS

"laCaixa"

Page 17: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

PRODUCCIONESKeserva

1976tr

La producción vinatera de BodegasJosé Luis Ferrer,durante el pasado año,-ha sido aproximadamente de unos 400.000litros,si bien debe tenerse en cuenta,-que este ano,ha sido superabundante,yaque Io normal en Ia produccion,son deunso 3.000 a 3.5000 hectólitros.Comohernos dicho,dicha produccion,pertenecemás o menos,a 1/3 de viñas propiedadde J.L.-Ferrer,mientras que el resto deIa producción pertenece a viñas de o-tros vecinos de Binissalem,Consell,San-tamaria,Biniali,Santa Eugenia,debido aque las propias viñas de Binissalem noson suficientes.

c^J&<jJemrHomenaje a GASPAR RIERA con motivo del5O Aniversario de Bodegas J. L. FERRER.

BlNlSALEM MALLORCA

"El tall de Vermadors,a punt de començara tallar el rain."

Dins les botes,neix i creix el bon vi de Binissalem.

Ll S TA D E B 0 DA

J 0 Y E R I A '<^ff.a//0t<7e<t/iaT

PLAZA IGLESIA, 21 - TELEF. 511523 B I N I S A L E M

Page 18: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

e?&VS*t

PARADOR DELCAMlNOConquistadGr,-^rfno.511097

BINISSALEM(Mdllorca)

FIDEOS de verMor

lechona

frit

callos

pollo

COCA AMB verdura

DISTRIBUCIONES

JUANPONSCOES - FALLERA - FONT VELLA

- SAN MIGUEL - CARlNENA

Ctco Llabrés, 31, TeI. 51 15 27

CONFECCIONES

MARCELINOCl Gral. Mola, 5 - BINISSALEM.

VINSCAN NOVELL

Un dels altres vinaters del nostrepoble,tambe de tradició i de nom,sonels "Vins de ca,n Novell"...Jaume Villa-longa,el seu propietari,ha lograt donara coneixer el vi de Binissalem per totMallorca,donant vida propia,a les botes,grandioses botes que es troben a Iaseva bodega-,al carrer General Franco...-Avui en dia,els vins de ca,n Novell,te-nen nom,no sols a Binissalem,sino amolts de racons de Ia nostra illa.

TICOS

PLASTtCOSPiCORNELL

ILStS POLITENO-SACOS INDUSTRIALES-FILM A 6 R I C O L AINOUSTRItI • LtMINt PtRt ENVtStOO A U T U M A T I C O

PRESION FLEX06RtFICt EN V t R I O S COLORESPICORNELL

Pasaje Particular, parcela3-5

Polígono Industrial La Victoria

TeIs. 29OS5O - 29O854Palma de Mallorca

Page 19: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BODEGAS RIPOLLCAS TORRER

BINISSALEM/19

Bodegas R i p o l l , t o t a u n a v i d a a m b v i .

Cas Tor re r ,es una de las empresasvinateras de mayor solera en Binissa lem-,datando su f u n d a c i ó n del año 1.928,porJaime R i p o l l Isern.

Vinos R i p o l l , t r a s sus 53 años deconstante t r a b a j o , h a conseguido bas tan-te p o p u l a r i d a d y aprecio por sus v inos , -destacando entre e l los el se lecto Vinode Mesa "Viña V e l e t a " , a s i como su T in toEspecia l .

Wña TOctavino Oe mesa

12°BlNlSALEM RE26I6 MALLORCA

BODEGAr

RIPOLL

E L A B O R A C I Ó N Y E M B O T E L L A D O D E V I N O S

Calvo Sotelo, 55 al 63 - Teléf. 51 1028 -BINISALEM (Mallorca)

Page 20: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

******JfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJfJf*

*+++++++++++

**

* * * * ¥ * * * * * * * * * * * * *> * ¥ ¥ * ¥ * * * Jf ¥ * ¥ ¥ * * * * * ** * * * * * 4 * * *;* ** * * * * * * *

TOFOL DE CA ELS AGUSTINS:

KL Vl r.S L ' C ) K < ; U L L R E l A L I)K H I N l S S A L l ' M : ¿I quincs són li-s característ iques d 'aquest vi fabulós1.' Ks un vi negre tomIa n i t , cspés com el xarop que tonifica, raspós coml ' amor de l 'amant aspriva. Deixau-lo, però, reposar unsquan ts a n y s d i n s unabota congrenyada i ranciera, ben pitjat y en silenci, i es torna del color del robí o del l 'ambre, transparent com el crestall deMurano, perfumat com totes les espicies orientals_plegadcs.. . (Botes congrenyades del Celler de Ca EIs Agustins.- Foto SANS)

Mi entrevista con Cristóbal Bibiloni Puigserver-En Tófol de Ca els Agustins— està justificada porsu doble condición de Presidente de Ia 8. Festa desVermar y ser además el más antiguo cosechero deBinisalem, sus bodegas son las más antiguas de Iavilla y así Io pregonan las etiquetas de los vinos queél embotella.

— Tòfol, ¿cuántosa ñ o s d e d i c a d o s acosechero?

—Hace unos 45 añosque llegué a Ca elsAgustins y Uevo ya unos40 que soy titular delceller.

— ¿Cuándo iniciaronsus actividades vinícolaslos Agustins?

— A principios del1900 empezaron aelaborar. En eI año 1913comercializaban ya susvinos y eran de hechouna completa empresaenològica. Elaboraban enaquel entonces unos100.000 litros de vino y

alcanzaron rápidamenteuna gran popularidad,especializándose en Iacrianza de vinos ranciosy de misa. Algunos delos Agustins hicieroncursos de enologfa enF r a n c i a y en IaPenínsula, concretamen-te en Burdeos y enVillafranca del Panadés yde ahí su esmeradaselección y cuidado en Iacalidad de los vinos.

—Normalmen te sesabe Io que es un vinotinto, blanco o rosado,pero el "rancio" ¿quées?

-Es vino envejecido

en barriles que tengantendencia a "ranciero",es decir a volver viejo alvino y darle caracte-rísticas especiales desabor, color y olor, elvino en estas vasijasempieza a ser rancio alos 3 o 4 años. Engeneral las bodegastienen botas rancierasque son casi Io más

importante del celler.Recuerdo que en CasMoliner había vino demás de 100 años ysolamente era degustadoen las más grandesocasiones. En Can Ferrerhay vino de más de 95años y en Cas Bis6t a m b i é n h a y vinoviejísimo...

—Como se presenta Iavendimia de este año. . .

—Fatal, será un añode mala calidad de Iauva y por consiguiente

del mosto y del vino,debido a las Uuviasúltimas. Solamente enseptiembre ha llovidomás que en todo el restodel año, en algunasc o m a t c a s s e h a nregistrado 300 litros, enconsecuencia e) vino seráde poca graduación,repercutiendo en mermade kilos y calidad.

—¿No se puede paliarun poco el que Ia uvasea mala?

-Es difíci l , "Iodolent es dolent", unr e m e d i o es hace r"caldera", que consist«en de cada 2 litros demosto hacer solo uno,por ebullición del mostoy de esta maneramezclándolo con el restode mosto del lagar*conseguie elevar un pocosu graduación.

— ¿Qué tipos de vino

VINO

NOTA DE LA REDACCIO:PeI seu interes,reproduTm aquesta entrevistafeta el 23 de Septembre de 1.972,que téplena vigencia d,actualitat i que conté in-formació sobre el vermar i Ia vinificac^ó.

elaboras: blancos otintos?

—Tintos y rosados.Algunos años si tengo

exceso de calop hace de10 a 15.000 litros deblanco. Elaboro y soy elúnico que Io hace en Ia

isla vino de misa, contodas las cualidades queexigen las disposicionesde Ia Iglesia al respecto.Los Agustins ya Ioh a c í a n y yo voycontinuando Ia tradicióny su método.

— ¿ C u á l es 1 aproducción de vinoe 1 a b o r a d o e nBinissalem?

-Es difícil contestarcon exact i tud, sinembargo calculo Iaproducción total en unos700.000 litros porcampaña, de los que yoelaboro más de 100.000litros.

—Si tuvieras quedef in i r al vino deBinissalem ¿cómo Ioharfas?

—Diría que es un vinofino, muy adecuado paradestinarlo a crianza, aenvejecerlo y que éstacaracterística a serr a n c i o es Ia más*mpor tante ya quesolamente se conoce enB i n i s a l cm y e s t apropiedad fue Io quede te rminó que conrapidez fuera el vino deBinissalem conocido detoda Mallorca e inclusofuera de ella.

—¿Qué variedades deuva son las m ásadecuadas para hacervino?

—Depende de muchosfactores, casi siempre semezclan varios tipos deuvas. Una combinaciónque a mi me gusta es Iade las uvas manto negro,que Ie da grado al vino;el s a n s ó , que Ieproporciona finura; elmonastrell que Ie dan e g r i t u d , color, yaspereza y quizás

también el boal cuyozumo es. pastoso yfuerte. Difícilmente si enu n m osto intervienenmayoritariamente estasuvas el vino sale deescasa calidad.

—¿Qué cepas hay enlas viñas de nuestracomarca?

—Hay muchfsimas, enuvas blancas: calop,panser, moll, champagne,pepita, mo8catell, etc. enuvas negras : mantonegro, callet, boal,monastrell, gorgollasa,sansó, galmete, fogoneu,baptista, cabellis, etc...

—¿Cómo ves Ia 8.Festa des Vermar?

-En principio no serámuy alegre debido a que

Ia cosecha no presentamuy buenas perspectivas.Ni los payeses ni losvinateros tienen humor.

—Como Presidente deesta edición de Ia fiesta,¿qué mejorarías?

—Instalaría un Museodel Vino, al estilo de Ioque ya se hizo en unaanterior Fiesta, muchomás completo y esseguro que sería unéxito. Aparte de esto noharía muchas más cosas,Mallorca ha aceptadomuy bien Ia Festa, elloes señal de que gusta talcomo es.

—Algo más para loslectores de DIARIO DEMALLORCA. .

—De momento nadamás, ya sabes que eltema del vino es extensoy no acabaríamos nunca.Agradezco vivamente Iaatención de este númerodedicado a Binissalem,por Io que significa depromoción de Ia Festades Vermar, del vino yde Ia villa.

Per Sant Roc o SantAntoni

o jo no se bé per qui,En Cristòfor Bibilonifa miracles amb so vi.

Hasta el próximo año.Saludo8.

BIEL FIOL

Page 21: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

Is anunciadors

La p r imera f e s t a

/~',

>"-'W. ^*-f*r^*ffft*v**ti'

i<.sfa1^* *a ^Hwpidn '•2xp<SIO/i .-;'.-',-

•V~~.

Cartell de Ia 3a festa

;%1 a:<1,W'íâi;-'; ,.•;/; ' '-

xf-"H''*</*"'S;Î N

fì.,.' in* 1x- f -, Ì * Ma

¡r t>a*,,-* nf ',v v V'--v

Cuarta festa Quinta festa Arribà Ia mitja dotzena

-•-;.-/ i/y--rS'- j/,x---> _i/

l 't-

Setena festa des Verwar. La vuitena festa. La novena festa.

Page 22: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

DecenA FESTA Onzena festa Festa numero dotze

,'£La tretze festa catorze Festa

Quinzena festa

G>^VV^

aföbVV- \ r^f'fr/tft (*ACr*

^$iOr**&

Setza festa. La f e s t a d ,aques t any .

Page 23: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

instalaciones sanitarias

fcÄWöH mafcéw %amuu,ai

mSTALACIONDEPtSCINAS

calle general franco, 89 - tel. 5114 58 - bmisalem (mallorca)

T-j^r G U F E C O

Especialidad: AUTHI - SEAT - RENAULT

Reparaciones en General

C/ Conquistador, 37 - TeJ. 51 10 92BINISSALEM.

BARCHECA

C/.Saco,24 TEI.511148

BORI te

BORRAS SABATER9 S. ASUMINISTROS PARA LA CONSTRUCCIÓN

EXPOSICIÓN: OFICINAS Y ALMACENES:C/. Gilabert de Centellas, 5 Pol(gono La Victoria - C/. Gremio de HerreroiTelf$. 460705 y 460706 Telf$. 290350 (3 líneas) - 254643 y 255748Distrito Postal n.e 5 ^Distrito Postal n.* 9

Aparcamiento propio

Palma de Mallorca

AISLAMIENTOS NAVES

AZVLEJOS Y PAVIMENTOS

NACIONALES YDEIMPORTACION

Page 24: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/25

ses nostresvermadores

Hi hagué temps,en que també les verma-dores eren cinc,totes elles binissaleme-res.Pero,avui,a l,actualitat,les vermado-res ,són tres:La Vermadora Major,i lesdues d,honor.

Mem si per l,any que vé, serà esco-llit per primera vegada "El Vermador Ma-jor"...Seria una bona iniciativa,ben vera.

La Festa des Vermar,al llarg de lesdesset edicions celebrades fin avui,hatingut Ia sort de gaudir de bones vermado-res...Vermadores diferentes,pero amb unasola condició comuna:bellesa i simpatia.

Aquest anys,ens honra ser represen-tats per tres maques al.lotes del nostrepoble :Na Maria Rosa Ferrer Isern,Na Mag-dalena Moya Carrasco,i na Joana Pons Pons-...Les tres,son les estriades Vermadoresd,aquest any 1.981.

La petita història de les Vermadores,-tomba vers diferentes concepcions :Es adir, hi hagué un temps,que els organitza-dors,pegaren per fer Vermadcres,a -i:.nesde fora vila,filles de personalitats:Fi-Ua des governador,filla des capità gene-ral,d,un tinent,d.un guardià civil.etc.-etc...Afortunadament,els organitzadors d,-avui,s,han donat compte de que Binissalemté les al.lotes més garrides de totaMallorca,i per aixó les estria "binissale-meres",tal com correspon...

Ses Vermadores,actualment,son tres...però hi ha hagut anys,que fins i tot hanestat vuit:Com es sabra,se conviden atots els pobles veins,de Ia comarca...,ihagué un temps,que els Ajuntaments decada poble dels convidats,enviaven unaal.lota,que representava al seu poble:Llo-seta,Inca,Alaro,Consel1,Sancelles...

Vermadoresd,anysenrreraamb elsorganitzadors.

abans, mes vermcdores

Page 25: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

TREVIN, S. A.VlNOS

Gremio d< Carpmt>ros, 23 (Polig. lnd. «La V/ictoria»)Teléfonos 25 58 43 / 44 / 45PALMA OE MALLORCAD«l«gación en Manacor: CaII* CId Campeador sn - Taléfono 55 02 19

FOTOSl.Les Vermadores de l,anypassat:Na Francesca -Ia-bres,Na Catalina Mar^i,iNa Francesca PoI.

2.E1 bisbe,Teodoro Ubeda,-ha dit vàries vegades Iamissa en honor a Ia Marede Deu de Robines,beneTntel roost.A Ia foto,amb unaVermadora.

3.Margalida Bibiloni,po-dria ser anomenada-:"Vernadora Major"...Unade les col·laboradores amb!,organització de Ia Festa.

Page 26: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/27

les nostresvinyes

Les nostres vinyes,gran majoria d,-elles situades al sud de Ia vila,tottirant cap a Biniagual i Biniali , treba-llades amb espriu pels homes del camp,quesetmana si,i altra també donen les seveslabors a les nostres vinyes...El conrador-,el llaurador,comenca treballant Ia terra-,corbant els terrossos,treguent els pe-dreny que davall de Ia terra s,amaguencaptius...Els ceps,minusculs,pero seps,re-ben per primera vegada les fites,marcantels llocs on han de creixe^,i els maiolsno manquen per donar l,amplaria indicati-va a tot arrel dins el camp...La vinyaestà sembrada,ben ver,pero Ia vinya,neces-sita cuidar-se de bon gust...fems ,abonosi llaurades,seran aprofitoses si els sóndonats a temps;enracordant-se d,empatarels maiols bords...Empelts d,escudet,demuda,fins que creixi...arriba Ia replanta-ció.Arriba Marc,i han passat les aigues,-ve l,emparralament i s,apulitxona cada

CELLER

SA VINA

fideus vermarporcella

Carretera Alcudia Km. 2T800

TELEFONOS gj|°9

B I N I 8 A LE M ( M a 1 1 o r c a )

* . !i' '• • < <, •

C o l l i n t r a i a i . . . c u i d a n t Ia v i n y a .

TOTPUNTTENDA DE STAUNSIPERLER

C/. Creu, 5 TeI. 51 12 37 BINISSALEM

ARMERIA

Y DEPORTES

PONSC/ Catedrático Llabrés, 31BINISSALEM

Ca*ii novellJAIME VILLÄLONGÄ

Genera/ Franco, 17TeI. 51 13 10- BINISSALEM.

Page 27: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

les nostres vinyesBINISSALEM/28

cop...Quan Ia planta ja fa alcada,s,had,espergar tot arreu,deixant els bonsulls per a treure el fruit...I alerta,quees fiol se menja se soca bona...I alerta

també amb el mildeu o Ia filoxera,alerta,-i pensau amb esquitar els vinyets campe-rols.Donau-los una bona passada de solfatde coure,i un bon ensofrat a tot arreu...

Si pensau i feieu totes aquestes fi-tes,de ben segur que Ia vostra vinya,gau-dirà de Ia benavolança de tot el poble,-quan al contemplar-la dirà: "Quin vinyetmés precios"...I vosaltres contents,per-què s,haura complit allò de que ..."deltreball,ve el profit"...A Ia vinya s,hadit,tot coent ! .

• • •

A Ia nostra vila,s,han fet ja tradici-onals,els concursos de raims...amb premisals reims de major pes que es presenten.,-.Rems de més de dos kilos...de tres qual-que vegada,formant una gran pinya,es pre-senten al concurs que es celebra el diu-menge mati,dia de Ia Vermada.

Les nostres vinyes,a Ia vegada,sonprogenitores de raims de casta grosa,ambpenjarolls de grans dimensions,que donenuna vista excepcional a les nostres vin-yes .

BAR-PlSClNA-TENK

ESMOLINOTAvda. Doctor Pons s/n.

FABRICADOS PORS. A. QUINORGAN

ADHESIVOS PARA INDUSTRIA CALZADO. ADHESIVOS TERMOFUSIBLES• TELA0, 0ARA TOPES Y CONTRAFUERTES

Representación exclusiva:ANTONIO MOYA PONS

BINISSALEM

TRANSPORTES POR CAMION

LORENZO CAftELLASAGUA POTABLE A DOMICILiO

CaIIe Alaro. 11 • TeI. 5112 81 BINISSALEiM

se dan clasesde

matemáticasC/SOL,22 CAN TRUITA

Page 28: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

/ .BINISSALEM/29

CASTES DERAIMS

FUERZAAEREA3

'Í, 4 i

REVISTA ROBINES,l,any passat,publica-va una llarga llista amb les seves carac-terístiques dels raims de Binissalem,en-tre els quals,trobam:Fogoneu,gargollassa,-sanso,monastell,boal,giro,manto negro,ca-llet,batista, (com a rems superiors),men-tres que com a raims més ordinaris,figu-ren:Calop negre,calop vermell,moscatell,-cardenal,"coraz6r. de cabrito"",xampanyblanc,rosad,magdalenes,pepita,esperó degall,calop blanc,fogoneu frances,temprani-to,mol1,cabel.1 is,panse,raparia,etc,etc.

Aixo,per demonstrar que de raims nonomés en hi ha de dues castes:de blancsi de negres.Bel al contrari,els raims,lesclasses de r««ns,no se poden comptar ambels dits de Ia ma.

Por: Tomeu

Page 29: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEN/30

AIXI ESPREPARENELS FIDEUS

Binissalem,nadie Io duda,aparte de po-seer el vino mejor de Ia isla,posee a suvez,gran variedad de platos culinarios,ti-picos mallorquines...Y siendo esta fecha,-propicia para Ia buena comida "de vermada-",hemos aprovechado,para que dos de nues-tros más apreciados cocineros, Andrés PoISalom,"Pompero",y Antonio Márquez" Cheli"-,nos muestren,nos expliquen,como preparanlos típicos "Fideus de Vermar" de Binissa-lem.

Andrés PoI ,"Pompero",nos explica:-Ante todo,se prepara un buen sofritocon carne,quitandole el hueso.En el sofri-to,aparte de Ia carne,se Ie pondrá cebo-

BAR

CAFE NOU

MERIENDAS

tef. 511995

lla,y tomate.Una cosa a tener en cuent¿i,-es que debe añadirse un poco de vinoblanco (un bon raig de vi blanc),asicomo un buen picadillo picante,a base debotifarrón y sobrasada cortada,con unpoco de picante.Este picadillo da màssabrosidad a los fideos,que después deello,deben anadirse...y a comer,a saborde boca.

ENTREVISTA CON TONI MARQUEZ, CHELI

Antonio,¿Cómo se preparan "es fideusdes vermar?-Es sencillo.Primeramente,se hace un so-frito.

-¿En qué consiste el sofrito ?-Ponemos aceite y manteca en una olla.Unavez caliente se Ie añade Ia carne,queanteriormente Ia habremos cortado entrozos.

-Ya tenemos los ingredientes en Iaolla.¿Después qué hacemos?-Esperar que Ia carne coja un color dora-do,para añadirle después cebolla muy pica-da y tomate desmenuzado.Una vez tomadocolor,todos esos ingredientes anadire:nossal y abundante pimienta.Luego metemosen Ia olla un trozo de langoniza y elagua.

-Por ahora todo va bien,...¿y los fide-os?-Para añadir los fideos,tenemos que esoe-rar que Ia carne esté bien cocida.0 sea,-dejamos Ia olla al fuego,esperamos a quese cueza bien Ia carne,y una vez cocida,a-ñadimos los fideos.

¿Cuánto calcula ud. que debemos espe-rar para que cueza Ia carne?-El tiempo de cocción depende fundamental-mente de Ia carne.Cuanto más vieja,rnastarda.

¿Y qué carne aconseja usted?-Vieja!,cuanto más vieja,mejor.

¿Como cuál?-Gabriela

Respecto a cantidades,¿qué cantidad

de fideos y de carne es necesario?-Pues de carne,hay que poner cerca deunos 250 grs por persona.Respecto a losfideos,mas o menos , 1 kilo para cada 10personas.

-Vet aquí ido dues receptes dels fide-us des vermar,els nostres fideus d,a-quests temps...Temps de Verema!.

Texto: Toni Pons y Paco PoI

Page 30: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/31

tall de vermadors;

com el treball maüeix

TaU de vermadors

de Ca'n KumaL

EIs talls de Vermadors,constituien u-na vertatera festa cada jorn,quan s,haviaacabat Ia verema,la feina al camp.Cadajornada de verema,acabava amb el retornal poble,mentre que els vermadors ivermadores anaven portant els seus instru-ments musicals:Desde ximbombes,fins a gui-terres,crotals i demés instruments.Totsells,cantant les tonades des vermar,can-tant un caramull de cancons,d,un reperto-ri que cada any s,anava eixemplant.Aixóera Ia gràcia d,aquest tall,en que cadaany,s,hi afeigien cancons,que s,anavencantant a una persona o a unes personesdeterminades.

EIs talls de vermadors,eren numerososal nostre poble,fent Ia festa comuna aldarrer dia,despres d,acabat de vermar.LaVermadora de més edat,s,ocupava de prepa-rar el dinar,endunt-se,n de ca seva elsofrit i sa carn,que després prepararien

TIENDA DE CALZADO

ROSSELLO

Cl Calvo Sotelo, 47 - TeI. 51 15 37

amb sa pasta,tant ben preparada pels "fi-

deuers del poble".

El darrer dia,el Tall,cada tall anavaper separat dels altres,celebrant Ia sevapròpia festa,anaven carregats de flors,bo-telles de vi i pastes,situant-se davantde sa casa dels amos,cantant:"Llicència vull demanara l,amo i sa madonasi mos volen deixar entrarque serena hi fa defora"...

I ses portes que estaven ben tancades,e-ren obertes pels amos de Ia casa,que elsfeien entrar.El darrer dia de sa vermada,-es celebra amb sa festa des ramell.Lamadona de Ia casa,enviava una canastaadornada amb f.lors i replets de galletesi confits,licors,i tabac als vermadorsde Ia vinya.

S|%UBINESMPRENTA

C. Pou Bo, 80 - TeI. 51 17 39 BINISSALEM-(Mallorca)

Page 31: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

S^6>

MERCANCIAS POR VIA AEREA

GREMlO DE TRANSPORTES, S/N. POLIGONO INDUSTRIAL LA VICTORIATeI. 296000 296004 Telex,68588 - 68771

PALMADEMALLORCA

J

*$J&W3g&ffiRtt-* <-¿c¿ t^ffi^3WOu*

Vinos PoIBARTOLOMÉ VALLESPIR

./r?-ïtgSP r^-"W'v '

^ A ßlNISflLEfnmALLORCA

^ ' V f&-v7 'j v^-':''V n°Í /J^- . f~L¿&£j*¿A¿r R E 3566PM

VINO DE MESA

Page 32: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/33

KI. I ) IA Oe Baleares 2? SeptiemDrc ' 98 '

El próximo día 27 se celebra enBinissalem Ia «XVII Festa desVermar». Se puede afirmar queha llegado, por cronología, a unamayoría de edad queresponsabiliza a todos en aras amejorarla, si cabe, y a conseguirque en el calendario festivo

'regiónbalear, figure ya con todos lospronunciamientos favorables. Sialguien me preguntara qué es«Sa Festa des Vermar», Iecontestaría que gente, vino,alegría, algo diferente a todas lasdemás fiestas que comportansimilares de solaz y

esparcimiento. Este año. amayor abundamiento, resucitanaquellos desfiles de carrozas conalegres y bellas muchachas,dentro del carro de Ia vendimia,regalando sonrisas, mosto ytipismo Sa Festa es eso, sóloeso

Binissalem, una fiesta con sabor avino, alegría y tradición

JAlMEMARTlCorría el año 1964 cuan-

do, casi timidamente, se pusoen marcha una fiesta entreamigos, casi una tertulia, enIa que participaron LlorençMoya Gilabert de Ia Portelia.Biel Fiol y Toni Moya Prota-gonista, el vmo. que de eso setrataba, Se quena rendir cul-to, de alguna manera, a esehito que han marcado losbuenos caldos en Ia historiabinissalemense La tertulia- Iafiesta- se celebro en Ia seño-rial mansión de C'an Gilaberty fue suficiente para albergara anfitriones e invitados Alsiguiente año. Ia gente que sehabía sumado a Ia idea, eranumerosísima y Ia participa-ción del pueblo total Se pen-só entonces, que aquella ideapodna dar lugar a Ia conse-cuion de una eíemendes quepotenciara algo tan nuestrocomo ias vmas y el vmo de Iacomarca Y el Ayuntamiento,con Ia me|or mtencion asu-mio ei protagonismo Desdeentonces hasta hoy. siguemanieniendo la organización.

INTEGRACIÓN

Y el pueblo, como digo,comenzó a integrarse a Iafiesta Y los pueblos vecinosse fueron sumando a los ac-tos, como Io han hecho des-pués, todos, convirtiendo aBmissaíem en un lugar cos-mopolita, aunque solo sea porun día Y desde que NaColoma fuera Ia -VermeOoraMajor- luciendo aquel pre-cioso traiede payesa confec-cionado en 1730. propiedadde Margarita Marco hastahOy. Ia corte de hono' ha SidoIa principal protagonista porque en esas muchnr^as secon|uga Ia beiieza ¡a alegra yIa tradición de un puPbio donde e' vino ciertamenu> aJeginel corazón de1 non>h-o

FESTA i981

E1 carte anunciaoo' iie m'esta de f>ste <uv 1M ^cvcorMeccioradP oor p. on*tO'Mart* Co'^o.iPv oYii'.ino' iiP;vimer CP'ia^er ne ;'•'•!,;•.!orgar"7<10-1 :V •> Au."1 imiento .1 "X-i.ii"..i ^o p'-:>"-res :ewe i , ,-."\- R,-u*L,i xv. i - • • : • >" • ,, "i'SLvr

i><i^.i,:.t . •se tf*r .1 : • • • -

con el fin de mostrar al nume-roso publico nuestro folklore.pero también para tratar derelanzar aquella agrupaciónfolklórica que. hace treinteaños recorriera parte de Euro-pa, el «Tall de vermedors-No ha sido posible este certa-men y si. en cambio, habraconcurso de carrozas con unainscripción ayer, de doce es-perando que particulares yentiades que no se han deci-dido. Io hagan y se vea unautentico desfile de temas

Rosa MaríaFerrer,vemiadoramayor

alusivos a Ia vendimia, a' vinoyaBinissalem

PRESUPUESTO

TaI vez sea Io menosimportante, pero al lector Iepreocupan- por Io menos Ieinteresan- estos aetalles Pa-ra esta edición se cuenta conun presupuesto que oscilaentre las 400000 y 450000Desetas de aportación muni-cipai Eiio aparte de Ia apor-tacion de- caldo que corre ac,vgo de los vinateros localesque son quienes mayormen-te estan rteresados en iapotenciación ae esta e'emen-i:es H,n aue sigriiica' aue.of 'ua<v Oe1 ceMamen Ce,',l"O^.lS "aOra un COnC'6'!0r>o' .i O'ouesta Smionica

C uia' ce Pa ma aue d'-igeJu w R.:u< es Este acto ter-CM un,v f a ia-ce ae>.^i^.< .1 a Jp t>" a -ges ta:>.r ,;i..,T Cor e c a FestaT « ' ~ '.'•••'".)• gara u^a 'ec-a. ~t- • • • , , . •• una ao:jac'On

—i - 1 .lu.> inu

fíamilíeledevermedores reinasdela -Festa-

Lo he significado ya Sesvermedores son Ia esencia yIa gracia de esta jornada dealegría En esta edición quenos ocupa. Ia del día 27. hasido designada VermedoraMajor Ia muchacha de 16años. Rosa Mana Ferrerlsern. siendo damas de ho-norJuana Pons Pons y Mag-dalena Moya Carrasco Quie-nes io fueran el pasado año.Francisca Uabres Arques.Catalina de Lourdes MartíAlomar y Francisca PoI Cirer.cede'an el testigo a quieneseste ano representaran a iaviHa y al buen yantar Sesvermedo'as son e< símbolo deia fiesta y er tomo a e'ias semueven ios actos que r>-esi-aen junto cor1 as autoridadesorovinciaiesy ioca.es

HACiEMDOHiSTORiA

He^os cic"o como r-acica ' e s t a Desoeaque '96Jse-a ioo cor''Gu'anoo a "is:o- ~-p- ;^-ro a e a Datos impo''a^te^ v cje Suoo^en a "o:cía v a a recoo:a sor1 os Guefatan-^soe -ecoc a-

L o'e^c Mova Gi!aoe't "aoec cacc v,r-a poec a a a

Mare de Deu de Robines quepreside Ia tiesta Escogemos,al azar, una de las estrotas

Santa María de Robines

La fecha delbuenyantar

cVareu estend re e1 msticvdirs ur Doscatge de sav.neoceM *ota "C'a a ¿en:ce: .0'a e s 'er*c e- z" catu'c

'JoP xes$p^ ^ o..a a-

^,er-0'f -

ce e^-acc e -ce set<e'^C'P

de alguna forma, con ei plenode Ia vendimia Sm embargo.Ia sexta edición se celebro enel mes de octubre, aunquecon similares actos que lasprecedentes ediciones

Hay que decir que. habi-tualmente, las vermedoresque han presidido las fiestas.han sido muchachas de Ialocalidad. Con todo, en el año1973. "ostento el cargo derema de Ia fiesta Ia hija delentonces capitán general deBaleares La elegida fue Isa-bel Herrera Molina Al añosiguiente, tuvo principal signi-ficacion el concurso de retmsen el que participaron no soloterratenientes de ia localidad,sino de las comarcas altas delavilia

PEDROFULLANA

El hombre que en granparte, ha hecho posible Iacintmuidad de Sa Festa desVermar. es PeOro FuHanaSobre el recae, prácticamen-te, el peso de Ia organizacióny a el se debe el que cada anoadquiera Ia efemérides unmayor auge Es verdad quecuenta con un grupo, no ex-cesivo, de colaboradores, pe-ro sin este hombre, posible-mente, en los dos últimoslustros se hubiera producidouna mlerrupcion Y es impor-tante significar, ademas queen España hay quince fiestasmas de este tipo de Ia nues-tra, pero que Bmibsaiem. enorcten a antigüedad, ocupa eioctavo lugar en el contextonacional La primera, que lle-va 33 años de existencia esIa de Jerez de ia Frontera

NUESTRA PRODUCCIÓN

Mas de cua'erta c'asesde uva sor conoodas ernuestra vina Roomes nizoprecisamente un estudo epasado año $otye e ie^aLos mas conocico^ <^ acomarca sor as esopoaicades oeror*- '^aca<=. 'cjc"***,gargo'iassa sar<^ -"C''<t>ten ooa' p--;- -%rvv 'vc'i-ga"ef ca e1 r.i:<M s,w '."todas SuS .<T *-". i >-~ . " !esoec>es a ;: ¡" i- •'• •• -• ' , - .ot-as ^ • » pv • - 1 - •• ' • :cas n -. ' r - « • •• - 'E --<}-: -...;• - - :- •c.^ 9'" • • ' ' • '• . •:f- —'

Page 33: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

V

BINISSALEM/34

NOU SERIAL

Benvolguts amics:Gràcies a l,entusiasme d,aquest grup,-

que fa possible Ia revisca "BINISSALEM",ia Ia benevolència del seu Director,enToni Pol,rne serà possible,a partir delproper numero,de contar-vos algunes deles coses del vi en general,i del vi deBinissalem en particular.

¿I quí som jo,quins mèrits puc expo-sar,per a encetar un tema tan important?-...Ido,jo vos ho dire...parlare només ambIa meva condició de binissalemer enamoratdel vi;jo crec que només aquest titol,jame donaria "patent"per a poder escriurequatre coses,pero endemes,he arrossegates cul per tots els cellers de Ia vila,iparlant amb un i amb l,altre,en Pep Peri-co,en Tòfol de Ca EIs Agustins,en Llorençi en Pau de Cas Torrer,en Jaume Novell,enTOni Melcion,l,amo en Miquel Peix,en Llo-renç de ca Na Jordana;etc,etc,he arreple-gat un grapat de "històries" molt interes-sants,i Io que es més important,he aprèsa estimar,-estirnar és també una qüestióque necessita d,un aprenentatge-,aquestasubstància noble,rica,generosa i viva,quees el vi i tot el que l,enrrevolta.

El meu propòsit és que cada vegadasiguem més els que tenguem notícies sobre"el vi,l,estimem,el sabiguem degustar-lo,iaprenguem d,ell,com si fos una escola devida.

El tema dels vin es tant i tantllarg,que no l,acabariem mai,pero el quejo vull dir,tendra més o manco aquestscapítols :15)Perque hem d,estimar el vi?29)E1 que enrevolta el vi.(Origens,varie-tats,ceps,feines,cellers).35)Caracteristiques dels vins.(Degustacio-,embotellats,menjars)49).Resum històric de Ia vinya a Binissa-lem.59).Vinaterr, de Ia Vila de Binissalem(Marques,etiquetes,qüalitats ,etc).65)Comercialitzacio dels vins

79).Normes per a fer un "celleret particu-lar i personal".

De moment,res mes,ens trobarem d,aquia quinze dies,si Déu ho vol.Per acabardiré així com les botelles de Fran'aRoja,tenen escrit:"In vino veritas",-6>nel vi hi ha Ia veritat; i botelles d,al-tres cellers diuen:"Vita vinum est",-elvi és Ia vida- o tambe:"Vinum laetificatcor hominis",-el vi alegra el cor delshomes-; jo me donaria per ben satisfet,siel saber de vins,mos donàs a TOTS ;aquestes tres coses:

VERITAT,VIDA i ALEGRIA

¿Hi ha res més important?

Biel Fiol de RobinesTemps de Vermar de 1.981

Page 34: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/35

OUAN ELS JOVES

NO BEUEN Vl

Abans,quan els pares d,avui eren fa-drins... els homes, els "mascles autèn-tics",bevien vi...Avui,els fadrins,futurspares,no beuen vi...

No beuen vi...,porque SOBERANO es co-sa de hombres...Con una tónica te ponesa ligar,con una coca ccla tienes máschispa...con un biter Kas Ia vida t«sonrie,y con un trinaranjus no notas bur-bujas...Y si quieres conservar Ia línea,-FONTVELLA.

Es mas,hoy Ia moda juvenil,no estàprecisamente en el vino,sino en el guis-qui discotequero,o en el cubata del coco-bar..."Please,un San Francisco"...La esti-listica moderna,se ha inventado unos nom-bres más cursis,mas modernos,mas supersen-sibilizados al joven,y por ello el joven,-macabro,pero joven,ha aprendido que paraligar tiene que tener su "porrete" amano,o su "cubata " en los dedos...Elvino,ha pasado a Ia historia en el argotdel ligue.

Pero es mas,se ha inventado el CALIMO-CHO...una mezcla exotica,espesa,con mez-cla de coca-cola con vino...Y dale conel CALIMOCHO!...otra chorrada de estas,-con un nombre más chorrero que Ia propiaVlda" PACO POL,alias

Niuwer

'>S*LEM """*

RESTAURANTE^/ Fj 1 j i j FjK.

MALLORQVIN

servicio de

B O D A S COMUNIONES

B A N Q U E T E S

CARRETERA PALMA-ALCUDIA, Km. 25 TEL 511228

B I N I S S A L E M Mallorca

DISFRUTE 0ON

AGUALANDIATOBOGANES ACUATIOOS N*VYORES DE EUROPA

Page 35: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/36

cançoner

En entrar dins Ia vilaen es primer que veurési és batlle Ii dirébones tardes o bon dia.

En es MolíCar en esser en es Molíqui s,anomena sa bassaencara que fosca fassano t,hi has d,entretenir.

A sa TavernetaEn esser a sa tavernetaatura es carro i beusi no tens doblers digueuvet aquí mitja pesseta.

A can AntichEn esser a ca,n Antichfosca negra ja feràja no voldré ballarperquè estaré empagueIt.

A cas MolinerMoliner tu que pretensde bon cap i glosadorsi dius t,han pres bassóes lladre a cateva tens.

En es PontarróEn esser des Rech avalio des punstarró en amuntja no duen tant de puntni són per anar en es ball.

A cas Metge RocaEs que té llet se passejaperquè Ia vol despetjarno sabeu que es Metge Roca,festeja i no es vol casar?

A*72" //i. v "<iyy *>'' f'k ' ¿.w» KMi .-a/aaa, /--,¿- t>*>t> /A^v/j<n-. J-" sif<

hcrvtH>Jt*i <jt~ ¿I ,'<f/<*, A*.^*t&fSlVrO&ILt. tA*'*i M^*M'J^ tfa JílfKfií»- ctáJttltftf-

^,%'' 4&> U '<*• «1\ "" -^

w-¿^^^1,

o:v •- f ¡Lv**> ~\ v"<*A -te\.\\ ïï%~

Avin><i<ia Victòrú, s/n.Tí¡.: 'a0298AI.AKU(MXLLORCA)

ARTICLESPEL

CALÇAT

^ „%. <• .. "*•^•m^-." >* * - í?*'rf

, ,.|(jfc4( Xi^s3a%.^^'^SSbK v ' TV.-';»»«;dio-*1-' 3 .A;- ^$ji^.., y w<' rJl&''-J^ ' nàuJ/MV* V">,

/-a y/ñefn correspondiente a líinisalem cn e/ ninpn de/ Cortlcl I)<'spuigIJ parte del mapa fs . X V I I l ) .

De esta viñeta piihlic.amos un fragmento en Ia cubierta.

A sa plaçaEnmig de sa plaça hi haun cadafal molt garritper tocar-hi sa musicaels diumenges en sa nit.

En es carrer de Ses RoquesA nes carrer de ses Roques,un convent hi volen ferper tancar-hi ses al.lotesque monjes es vulguin fer.

En es cantó de cas PoerEn aquesta cantonada,ha florit un roseri de tres roses que téen hi ha una que m,agrada.

Adiós carrer a carrer,carrer,carrer adiósallá on hi van senyors,els pobres que hi han de fer

Page 36: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/37

De Saatañy a Formentó

y d'Artà fins a Sant JeIm

venen a Binissalem

solsement per voreró

Es fideus de vermd fan

ses fedrines mes garrides

sobre tol ses Margalides

i de Sant Pere a Saní Joan

Si l'añy que vé falte aqui

tant si es Pere com Miquel

serà que anat en el CeI

i no ha pogut veni

De Mallorca és es prímé

que festetje es vermedors

i es perque son portadors

d'es bon viure i d'està bé

Ja que aqul sou arribats

germans de terra llunyana

menjau tots de bona gana

i siaa sempre ben mïrats

Trobeu se menjada bona

i disponeu de quant hi-ha

gràcies vos em de donà

tant l'amo com se medona

Menjau fideus de vermar

que's menja d'homo valenl

que no vos caurà cap dent

i llevo podreu baltó

Germans, encare em dure

es bon gust que vaig trobà

en els fldeus de vermar

i un tall de coca amb verdura

Yja que se conversa em du

i aquest cami em ve de pas

(no, no et gratis es nas),

que tot ho han fet per tu

i maldemenl no em vulgues dú

jo to sol vendré a Ca'n Gras

Molts d'anys, vos vui convidà

per passà aquesta vetlada

aqui trobareu posada,

per menjà, cantà y ballà

Molts d'anys

4?

MUEBLES DE COCINA, FORM|CA Y MADERA

CARPINTERIAABRINESMUEBLES EN GENERAL

C/.Aurora, 16 Tel.51 1958 BINISSALEM

Fol,o - Cww &'Heportajes Fotocopias - Foto indu*rW

P!. Igiesia, 20. BINISSALE.V

TALLERBARTOLOME BESTARD

Distribuidor deMotos - Motocultores - Moto bombas

BICICLETAS - PIVA motorGeneral Franco, 53 - TeI. 51 10 10BINISSALEM.

fàà] MOTO VESPA, S.A.

Page 37: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM/38

Ia vermadoradorm

La Vermadora ja se dorm,de ben dema-tinada...la vermadora ja se dorm,solacansada...Amb el seu rebusillo,i Ia se-va botonada,la vermadora ja se dorm,nose sent estimada...

El llum d,oli a Ia pared,Ia vermadora d,esquenaningú crida ni mehatalment un empelt d,escudet...

La vermadora ja se dorm,ningu crida-,tothom és a festa,la Vermadora tranqui-Ia dins caseva reposa,amb un braç aguan-tant el cap,o amb el cap que aguantael brac...Vermadora riolera,desperta ives a Ia festa,vermadora vinatera,des-perta i corr a Ia bulla,no deixis caureIa fulla,deixa per un altra dia Ia

sesta. No diguis tan sols...espera.

OSCAR

(Pintura de Miquel Ferra,FEPONCELLMI).

A R T I L I M P 1 S. A.ARTICULOS DE LIMPIEZA Y PERFUMERIA

Dr. Fleming. 34 - TeIs. 511518-38BINISALEM (Mallorca)

Page 38: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

50 ANIVERSARIODE

BODEGAS çffiséJQ.çjféner"FRANJA ROJA"

BINISSALEM (MALLORCA)

Con motivo del 50 ANIVERSARIO de Ia fundacion.de lasBODEGAS JOSE L. FERRER, y en homenaje al célebre pintormallorquín GASPAR RIERA, se han etiquetado 10.000 botellasnumeradas, reproduciendo un cuadro de dicho artista.

Page 39: TEMPS DE VERMAR · quasi fosca,al carrer. Fosca a ca els senyors,pagesos i page-ses,dancanL les seves tonades.Un tassó de vi,un bon tassó de vi de Binissalem, d,aquell negre i espes,que

BINISSALEM

un camíeficaçper fer arribarel seu missatgepublicitari al

major númerode persones

INFORMACIÓADMINISTRACIÓPUBLICITAT : C/.Gral.Moranta,32

BINISSALEM