temari del curs d’entrenador d’iniciació al basquetbol · É s indiscutible que, tot...

Temari del cursd’entrenador d’iniciació

al basquetbol

© Federació Catalana de Basquetbol

Edita:Federació Catalana de Basquetbol • Casanova, 55 i 57 4t • Tel. 93 454 90 62 • 08011 Barcelona

Col·labora:Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

Dipòsit legal: B-49617-2005

ISBN: 84-88297-05-X

Disseny i preimpressió:Sistemes d’Edició • C/. Oblit, 52 bis • Tel. 93 455 82 03 • 08041 Barcelona

Imprimeix:Ediciones Gráficas Rey S.L.

És indiscutible que, tot lésforç que es faci des de la base, assegura demanera ben palesa el futur i millora del nostre esport. I aquesta tascal´hem de manifestar donant suport a les escoles dels nostres afiliats, al

mateix temps que potenciem i aportem imaginació a les nostres pròpies escolesd´àrbitres i déntrenadors. A les primeres, és on es formen els joves valors i a lesaltres, les nostres, procurem obtenir unes promocions de bons àrbitres i tambédáquells que pensen dedicar-se a la tasca déntrenar.

En aquesta darrera faceta ens ha mancat, fins ara, el reconèixer líniciació enla formació de joves que tot just aporten voluntat i ganes de relitzar-se en aquestterreny de léntrenador, circumstància que, a partir dára, procurem solucionaramb la creació dún nivell molt jove dáspirants a tècnic.

És per això que podriem dir, de manera un xic trascendent, que ha nascut unnou títol: el d´ “Entrenador dÍniciació al Basquetbol”.

És una decisió derivada de moltes peticions i que creiem pot ser una bonamida perquè convisquin, en una mateixa pista, jugadors, àrbitres i tècnics en unambient comú de formació.

Les noies i nois que vulguin acollir-se a aquesta innovació, hauran de sermajors de 16 anys i podran entrenar en escoles de formació, a minis i infantils.

En el curs que se´ls donarà, les classes seran eminentment pràctiques i tambécomprendran aquelles línies mestres i escaients per a entrenar en les categoriesesmentades.

Creiem que això pot ser un bon pas de cara al nou pla de titulacions que téen fase déstudi i futur desenvolupament lÉscola Catalana dÉntrenadors de laFederació Catalana de Basquetbol, sempre dintre del marc de competències ator-gades per la Secretaria General de lÉsport i que obre un nou i interessant camícara a la formació bàsica dels nostres futurs tècnics, al mateix temps que ambaquest nivell de joves iniciats, es soluciona una problemàtica evident en els nos-tres clubs, les seves escoles i en les edats més joves.

Esperem que la nostra iniciativa tingui una bona acollida, així com el temaridel nou curs que avui us presentem.

Enric Piquet MiquelPresident de la Federació Catalana de Basquetbol

Aquests apunts han estat elaborats per la Federació Catalana de Basquetbol, sota la coordinació del seu Director Tècnic,Joan Junoy Salas.

Han col·laborat en la realització dels textos els següents professors:

1. Caritat Bagur2. Josep Bordas 3. Miquel Domingo4. Joan Guiu5. Neus Heras6. Josep Manel Giner7. Ramon Jordana8. J. Carles. Mitjana9. Jordi Mumbrú10. Guillermo Pérez-Recio11. Eduard Puig12. Xavier Rodríguez13. J. Ramon Tarragó14. Antoni Tramullas

La distribució per àrees desenvolupada per l’Escola d’Entrenadors de la F. C. B és la següent:

1. ÀREA DE FORMACIÓ TEÒRICA 25 hs. 2. ÀREA DE FORMACIÓ PRÀCTICA 15 hs. 3. TUTORIES 2,5 hs. 4. EXÀMENS 2,5 hs.

1. PERFIL PROFESSIONAL

1. PERFIL PROFESSIONAL

1.1. DEFINICIÓ GENÈRICA DEL PERFIL PROFESSIONAL

L’entrenador d’iniciació al basquetbol ha de ser capaç de proporcionar un desenvolupament dels nois i noies que for-men el seu grup-equip, en el vessant humà, fomentant les relacions interpersonals i ensenyant les normes bàsiques desocialització, i en el vessant esportiu ajudant el desenvolupament de les capacitats motores bàsiques i l’aprenentatge delselements tècnics bàsics del basquetbol.

1.2. UNITATS DE COMPETÈNCIA

• Dinamitzar, descobrir i possibilitar la pràctica del Basquetbol.• Fomentar els procesos d’ensenyament-aprenentatge mitjançant l’activitat motriu que proporciona el basquetbol. • Garantir la seguretat i desenvolupament dels esportistes. • Ser capaç de portar a la pràctica les activitats programades i organitzades per tècnics de nivell superior.

1.3. CAPACITATS PROFESSIONALS

• Utilització adequada dels recursos i els mètodes d’ensenyament i avaluació, en funció de la programació generalde l’activitat.

• Instruir els alumnes sobre les tècniques i tàctiques bàsiques del Basquetbol i corregir les errades d’execució delsparticipants.

• Motivar els alumnes en el seu progrés. • Dirigir i acompanyar persones o grups durant la realització de la pràctica esportiva. • Garantir la seguretat i desenvolupament dels practicants. • Promoure la pràctica del basquetbol. • Dirigir equips o esportistes en competicions esportives del seu nivell. • Ensenyar i fer cumplir les normes bàsiques de socialització i el reglament. • Ensenyar la utilització dels equipaments i materials esportius específics del basquetbol, així com el seu manteni-

ment preventiu. • Avaluar, en el seu nivell, la progressió de l’aprenentatge. • Preparar i supervisar el material didàctic que ha d’emprar. • Interpretar la informació tècnica relacionada amb les seves funcions. • Conèixer l’entorn institucional, socioeconòmic i legal del Basquetbol

1.4. UBICACIÓ EN L’ÀMBIT ESPORTIU

• Aquest entrenador d’iniciació actua sempre depenent d’un tècnic de nivell superior al seu, dins d’una entitatesportiva.

• Exerceix la seva activitat a l’àrea d’iniciació al basquetbol. • Els entorns o entitats on pot desenvolupar la seva feina són:

a) Escoles i centres d’iniciació esportiva. b) Clubs o associacions esportives. c) Federacions. d) Patronats o serveis públics esportius. e) Empreses de serveis esportius. f) Centres escolars (en activitats extracurriculars)

ESCOLA CATALANA D’ENTRENADORS 7

ENTRENADOR D’INICIACIÓ AL BASQUETBOL

1.5. RESPONSABILITAT EN LES SITUACIONS DE TREBALL

Sempre sota la supervisió d’un tècnic de nivell superior al seu:

• L’ensenyament del basquetbol com a mitjà de desenvolupament integral de l’individu. • L’aplicació dels mitjans i mètodes més adequats i variats per a la realització de l’ensenyament de les qualitats

motrius bàsiques i dels elements tècnics més senzills.

• L’acompanyament i dinamització de l’individu o el grup durant el desenvolupament de l’activitat esportiva. • La seguretat del grup durant el desenvolupament de l’activitat. El cumpliment de les instruccions generals proce-

dent del responsable de l’entitat esportiva. • L’avaluació bàsica i el control elemental del procés d’ensenyament-aprenentatge, sempre guiat per un tècnic de

grau superior.

1.6. OBJECTIUS GENERALS DE LA FORMACIÓ

• Transmetre d’una manera clara què vol dir ser monitor d’iniciació al basquetbol. • Formar l’entrenador jove que comença, preparant-lo per al treball amb jugadors i jugadores, fins a la categoria

Infantil (inclosa). • Adquirir un coneixement bàsic del basquetbol, aprenent quins són els seus elements principals. • Deixar molt clar quines coses s’han d’ensenyar, adaptades a l’etapa de formació del jugador i la jugadora, i qui-

nes no. L’objectiu és no cremar etapes posteriors. • Conèixer la metodologia i didàctica de treball adequades per a aquestes edats. • Oferir un bon bagatge d’eines per poder treballar en l’assoliment dels objectius proposats. • Formar l’entrenador perquè sigui capaç de demostrar els gestos i fonaments tècnics bàsics del basquetbol, i adap-

tar-los a les capacitats individuals dels esportistes. • Informar sobre les característiques maduratives, físiques i psicològiques, dels nens i les nenes en aquestes edats. • Conèixer com s’ha de tractar la preparació física en aquestes edats. • Preparar l’entrenador perquè sigui capaç de fer la planificació de la temporada, sota la direcció d’un tècnic de

nivell superior i d’estructurar les sessions d’entrenament. • Iniciar l’entrenador en les correccions i els reforçaments positius dins del procés d’ensenyament-aprenentatge. • Iniciar l’entrenador en les pautes d’avaluació del progrés dels seus jugadors i jugadores. • Conèixer l’estructura de les competicions i el reglament en cada una de les categories en les quals pot treballar. • Formar l’entrenador per a una direcció de grup-equip pedagògica. • Aprendre a ensenyar els valors transversals (vàlids també per a la vida) que es poden mostrar mitjançant la pràc-

tica de l’esport i concretament del basquetbol. • Aprendre a inculcar bons hàbits per a la salud i la pràctica esportiva, en totes les seves facetes. • Dotar l’entrenador jove de recursos per a la seva relació amb els pares. • Transmetre recursos a l’entrenador d’iniciació per garantir la seguretat dels practicants, davant de situacions com

ara lesions o accidents. • Saber fer les tasques administratives bàsiques i de relació amb la Federació, inherents a la seva condició de moni-

tor. • Aprendre la terminologia i vocabulari bàsic, en català, del basquetbol. • Motivar l’entrenador per a la seva formació continuada. Donar-li les referències bibliogràfiques útils per al seu

nivell de formació.

8 ESCOLA CATALANA D’ENTRENADORS

FEDERACIÓ CATALANA DE BASQUETBOL

2. ORGANITZACIÓ DEL CURS

EXÀMENS PRÀCTIC TEÒRIC

0. 5hs 2 hs

ÀREA ENSENYAMENT INSTAl·lACIÓ HORES PRESENCIALS NO PRESENCIALS

PRÀCTICA PRÀCTIC PISTA 15 15 -



2. ORGANITZACIÓ DEL CURS

Aquest curs està pensat per fer-lo d’una manera eminentment pràctica, i perquè tot el que s’ensenyi tingui una trans-ferència directe en l’actuació del jove entrenador en el seu equip.

TEXT. El temari està estructurat de forma unitària, per àrees d’ensenyament, i no per assignatures, com s’ha vingutfent tradicionalment. Consta d’una àrea teòrica i una de pràctica.

PROFESSOR: únic per a tot el curs, amb la col·laboració d’un àrbitre per l’apartat de regles de joc. Aquests pro-fessors són seleccionats pel Comité Tècnic de la F. C. B, i reben un Curs de Formació previ, per aprofundir en els temesno tècnics i per unificar els criteris. És norma obligada per a poder ser professor, estar en possessió, com a mínim,delTítol de Segon Nivell, encara que el Comitè Tècnic de la F. C. B podrà fer excepcions en persones que pel seu currícu-lum i experiència en el treball en aquestes etapes se’n puguin fer mereixedores.

ALUMNES: 20 per curs.

2.1. ORGANITZACIÓ TEMPORAL DEL CURS

El curs d’Entrenador d’Iniciació al Basquetbol consta de 45 hores, de les quals 30 són presencials i unes altres 15 nopresencials. Queden desglossades de la següent manera:

ÀREA ENSENYAMENT INSTAl·lACIÓ HORES PRESENCIALS NO PRESENCIALS

TEÒRICA TEÒRIC AULA 25 10 15

TUTORIA 1 2 3

0. 5 hs-presentació curs 1 h. 1 h.

2.2. NORMATIVA

• REQUISITS D’ACCÉS: 16 anys complerts, o a complir dintre de l’any en què es convoca el curs. No hi ha capexigència de tipus acadèmic ni tampoc prova d’accés.

• CATEGORIA QUE PERMET ENTRENAR: fins a Infantil, inclosa.

• CLASSES: A les classes presencials es desenvoluparà la matèria d’una part de l’Àrea Teòrica i tota la matèriapràctica. Així mateix, es destinaran 2. 5 hores a Tutories; mitja hora el primer dia per presentar i explicar el funcionamentdel curs així com per presentar un treball que hauran de realitzar els alumnes. Les altres 2 hores es repartiran endues tutories d’una hora, una al mig del curs i una cap al final, per resoldre els dubtes que tinguin els alumnes béde les matèries bé en la realització del treball.

• TREBALL: El treball, constarà de dues parts. Una primera part en la qual l’alumne haurà de resumir quines hanestat per a ell les 20 idees bàsiques que ha après al llarg del curs. I una segona part del treball en què haurà de pre-sentar una sessió tipus d’entrenament adequada a les categories que permet entrenar aquest títol o bé una pro-gressió pràctica d’ensenyament d’algun fonament, a criteri del professor. Seria aconsellable que aquest treballs’entregués sobre suport informàtic (disquet).



DL DM DIM DJ DV

MATÍ Presentació Teóric-2 Teóric-3 Teóric-4 Tutoria

0. 5 hs 3 hs 2 hs 3 hs 1 h

Teóric-1 Tutoria Examen test

2 hs 1 h 2 hs

TARDA Pràctic-1 Pràctic-2 Pràctic-3 Pràctic-4 Pràctic-5

3 hs 3 hs 3 hs 3 hs 3 hs

DL DM DIM DJ DV

MATÍ Exàmens

Pràctics

+

Treball

TARDA

DL DM DIM DJ DV DL DM DIM DJ DV

Present. Pràctic1 Teòric-2 Pràctic2 Teòric-3 Pràctic 3 Teòric-4 Pràctic4 Pràctic 5 Tutoria

0,5 hs 3 hs 3hs 3hs 2hs 3hs 3hs 3hs 3 hs 1 h

Teòric-1 Tutoria Examen

2 hs 1 h Test – 2 hs

DL DM DIM DJ DV DL

Estudi Estudi Estudi Estudi Estudi Examens

Pràctics

+

treball

• ABSÈNCIES: en ser un curs eminentment pràctic i atès que un volum important de les hores teòriques es fan demanera no-presencial, es considera obligatòria l’assistència a classe en les hores presencials. Només es permetrà unnombre igual o inferior a 3 hores d’absències (10% hores presencials). Un nombre superior d’absències, encara quesiguin justificades, comportaran no tenir dret a examen i automàticament obligaran a la repetició del curs complert.

2. 3. AVALUACIÓ

El professor tindrà en compte l’avaluació continuada, al llarg de tot el curs, mitjançant petits tests o avaluant les inter-vencions personals dins la classe. Aquesta avaluació continuada tindrà influència en la nota final.

Quant als exàmens: serà el dia de l’examen pràctic quan els alumnes hauran d’entregar el treball. L’examen pràcticserà sobre el treball realitzat per l’alumne. Si l’alumne no presenta el treball no tindrà dret a examinar-se.

A la darrera hora de tutoria s’entregarà un test amb preguntes referides a la matèria no presencial, que l’alumne hauràde retornar contestat el dia de l’examen pràctic.

Seran APTES els alumnes que hagin aprovat l’exàmen pràctic, per tant eliminatori, i tinguin com a mínim la quali-ficació d’apte o bé en el treball o bé en el test.

El curs s’aprova per tant en bloc, i els alumnes no aptes hauran de repetir la totalitat del curs.

2.4. PROPOSTA D’ESTRUCTURA D’UN CURS



CONTINGUTS

1. ÀREA DE FORMACIÓ TEÒRICA

Com estan estructurats els continguts?

Els continguts d’aquestes àrees intenten donar resposta a les preguntes que es fa tothom quan s’inicia en la pràcticad’ entrenador.

1) Com són els nens i les nenes en aquestes edats?

El primer que cal conèixer bé és el que tenim entre les mans. Això implica saber com són els nens i les nenes enaquestes edats i què és el que els està passant tant a nivell físic com psicològic. Això ens permetrà saber quin bàsquetestan preparats per jugar i com ens hem de relacionar amb ells.

El coneixement de les característiques maduratives d’aquestes edats és per tant fonamental.

La següent pregunta que es presenta d’una manera natural és:

2) Què els he d’ensenyar? Per on començar?

El primer que cal reflexionar i dir és que “El nens no són adults en petit” i per tant el “bàsquet dels nens no és el bàs-quet dels adults, en petit”.

Habitualment ens passa a tots els entrenadors quan comencem, en no estar formats per treballar amb nens i nenespetits, que entrenem els nostres equips petits tal com ho fem nosaltres com a jugadors o com veiem que entrenen elsequips grans del nostre club.

Això és fàcil d’entendre que no és el més adequat per a la iniciació i el que cal fer és adaptar el bàsquet a les cate-gories maduratives de cada etapa. Tot això és el que es concreta en el “Programa d’ensenyament per etapes”, que estàdividit en les dues grans etapes de la iniciació: una constituïda per l’escola pura, premini i mini; i una altra constituïdaper l’etapa que engloba les categories preinfantil i Infantil.

Un cop el jove entrenador que comença ja sap què ha d’ensenyar, arriba la tercera gran pregunta:

3) Com ho he d’ensenyar tot això?

Estem parlant, concretament, de quin mètode d’ensenyament he de fer servir i quines són les eines, jocs, exercicis o altres.

L’aplicació de tot mètode té el seu vessant pràctic, que és el que s’anomena Didàctica, que no és més que una sèriede normes o idees que ens permeten posar en pràctica el mètode escollit. Tenir un bon repertori de materials amb els qualstreballar en els entrenaments, permet una gran varietat d’exercicis i fa la pràctica més divertida, aspecte indispensable enaquestes edats.

Finalment saber com s’han de fer les oportunes correcions i conèixer els mètodes d’avaluació, ajudaran l’entrenadora incidir en l’aprenentatge dels jugadors i a veure si aquests van progressant.

Un cop ja sabem què ensenyar i com fer-ho, ens preguntem:

4) com s’ha de repartir tot aquest treball al llarg de la temporada?

És clar que no ho podem ensenyar tot de cop, i que els joves jugadors necessiten un temps per anar incorporant elsnous aprenentatges. Això ens ha de portar a veure com hem de distribuir al llarg de la temporada els diferents contingutsque volem ensenyar. Això és el que es coneix com a “Planificació”. Aquesta planificació es va compartimentant des dela planificació de tota la temporada, a la planificació dels diferents cicles i, finalment a la planificació setmanal i diària.

Saber com estructurar la sessió diària d’entrenament és el punt final idoni per a la pràctica diària del jove entrenador.

Cal remarcar que l’entrenador no ha de ser víctima de la seva pròpia planificació. Per tant, el més important és saberque “Tota planificació està feta per a ser canviada”.

Però l’entrenador ha de ser conscient que treballa amb éssers en formació i s’ha de fer la següent pregunta:

5) Què més he d’ensenyar com a complement a la tècnica del bàsquet?

Hi ha dos aspectes a destacar. En primer lloc l’objectiu primer del jove entrenador ha de ser formar integralment elsnens i nenes. Per tant, ha d’aprendre com incideix la pràctica física en la maduració dels jugadors i ha de saber com had’afrontar el treball físic en aquestes etapes d’iniciació.

Però formar integralment vol dir també transmetre valors per a la vida mitjançant el bàsquet. L’entrenador, en totesles categories, però clarament en aquestes, ha de ser un educador. Valors com el treball en equip, l’esforç, la capacitat desacrifici, la solidaritat o altres han de ser-hi presents.

L’entrenador té una responsabilitat damunt els nens i nenes sempre que estan practicant bàsquet amb ell. Fer tot el pos-sible perquè la pràctica sigui segura i prevenir els possibles accidents o lesions, ha de ser un objectiu prioritari. Malaura-dament, tot i ser previsor, apareixen incidències, i és molt interessant conèixer les tècniques bàsiques de primers auxilis.

Un altre coneixement, que ha d’incorporar és tot el referit al coneixement del reglament de les competicions en quèparticipa i de les regles de joc bàsiques.

Saber com relacionar-se i interaccionar amb els membres de l’equip i també amb els pares, ajuda molt a arribar a bonport. Algunes nocions de direcció de grups i d’equip, aniran molt bé per a la formació de l’entrenador d’iniciació.

Conèixer la Federació, entitat que organitza les competicions en què participa l’equip al qual entrenes, i les tasquesadministratives bàsiques que afecten com a entrenador, anar ampliant el vocabulari del bàsquet i anar creant una biblio-grafia referida a temes d’entrenament, acaba d’arrodonir la formació bàsica dels joves entrenadors.

ÀREA DE FORMACIÓ PRÀCTICA

Com està estructurada l’àrea pràctica?

Les sessions pràctiques estan intercalades en el curs entre les classes teòriques i intenten seguir una progressió lògi-ca quant a la cronologia per a l’aprenentatge.

Pensem que l’ensenyament del bàsquet no és compartimentat, de tal manera que primer s’ha d’aprendre la tècnica ifins que no es fa bé no es pot jugar. Els nens i les nenes han de jugar bàsquet des del primer dia, encara que no en domi-nin els fonaments. Són aprenentatges que caminen paral·lels.

És per aquest motiu que s’han estructurat les sessions pràctiques anant de la globalitat del joc a l’ensenyament mésanalític dels fonaments i altres aspectes essencials.

Així doncs, la primera sessió pràctica comença amb la màxima expressió del joc reduït, en aquestes etapes, que esconcretarà en el primer pas del joc d’associació: el joc per parelles o 2c2.

Des d’aquest punt anem evolucionant cap al detall acabant en l’ensenyament del joc 1c1. Entremig, es va intercalantl’ensenyament, sempre bàsic, dels fonaments que es van requerint per desenvolupar aquest joc d’equip.

L’aprenentatge dels fonaments és un dels objectius bàsics d’aqueste etapa, i és per aquest motiu que tenen una impor-tant presència en les pràctiques.

Cal destacar que, metodològicament, ens sembla més correcte ensenyar primer els elements que ajuden a desenvo-lupar l’atac, aspecte important per a “enganxar“ els nostres joves jugadors al bàsquet. Un cop acabat el treball d’atacexposem els fonaments bàsics de defensa i el plantejament de les situacions defensives elementals.

Per acabar, destacar que a les classes pràctiques es seguiran tres fases que són fonamentals en qualsevol programaeducatiu:

• primera fase: l’alumne està com a mer espectador. • segona fase: l’alumne fa una pràctica guiada. • tercera fase: l’alumne practica tot sol, sota l’observació de l’entrenador.



3. APLICACIÓ CRONOLÒGICA DEL CURRÍCULUM FORMATIU PER CLASSES



3. APLICACIÓ CRONOLÒGICA DEL CURRICULUM FORMATIU PER CLASSES

APLICACIÓ CRONOLÒGICA DEL CURRICULUM FORMATIU PER CLASSES

CLASSE 0 PRESENTACIÓ DEL CURS

CLASSE TEÒRICA 1 CARACTERÍSTIQUES MADURATIVES DELS JUGADORS I JUGADORES EN AQUESTES

EDATS

CLASSE TEÒRICA 2 ACTIVITAT FÍSICA COMPETITIVA EN NENS-ASPECTES PSICOLÒGICS

SESSIÓ PRÀCTICA 1 INICIACIÓ PRÀCTICA AL JOC D’ASSOCIACIÓ: 2c2

SESSIÓ PRÀCTICA 2 L’ENTRENAMENT DEL JOC SENSE PILOTA

SESSIÓ PRÀCTICA 3 ENSENYAMENT PRÀCTIC DE LA PASSADA

CLASSE TEÒRICA 3 PROGRAMA D’ENSENYAMENT PER L’ESCOLA PURA I L’ETAPA DE MINIBÀSQUET

CLASSE TEÒRICA 4 PROGRAMA D’ENSENYAMENT PER L’ETAPA PREINFANTIL I INFANTIL

SESSIÓ PRÀCTICA 4 PRÀCTICA DE TIR A CISTELLA

SESSIÓ PRÀCTICA 5 RESOLUCIÓ PRÀCTICA DELS AVANTATGES: 3c2 I 2c1.

SESSIÓ PRÀCTICA 6 INICIACIÓ PRÀCTICA AL BOT

CLASSE TEÒRICA 5 PRESENTACIÓ DE LES DIFERENTS METODOLOGIES D’ENTRENAMENT

CLASSE TEÒRICA 6 RECOMENACIONS DIDÀCTIQUES A L’HORA D’ENTRENAR

TUTORIA 1

SESSIÓ PRÀCTICA 7 SESSIÓ DE JOCS APLICATS AL BÀSQUET (I)

SESSIÓ PRÀCTICA 8 SESSIÓ DE JOCS APLICATS AL BÀSQUET (II)

SESSIÓ PRÀCTICA 9 ENSENYAMENT PRÀCTIC DEL JOC DE PEUS

CLASSE TEÒRICA 7 LA PREPARACIÓ FÍSICA EN AQUESTES EDATS

CLASSE TEÒRICA 8 L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DEL REGLAMENT BÀSIC

SESSIÓ PRÀCTICA 10 TREBALL DE LA FORÇA EN AQUESTES EDATS

SESSIÓ PRÀCTICA 11 TREBALL DE LA VELOCITAT EN AQUESTES EDATS

SESSIÓ PRÀCTICA 12 PRÀCTICA DE REGLES DE JOC:DOBLES, PASSES I F. PERSONALS

CLASSE TEÒRICA 9 IDEES BÀSIQUES PER A LA PLANIFICACIÓ DE LA TEMPORADA

CLASSE TEÒRICA 10 ESTRUCTURA TIPUS PER A UNA SESSIÓ D’ENTRENAMENT

TUTORIA 2

SESSIÓ PRÀCTICA 13 TREBALL PRÀCTIC DEL 1c1

SESSIÓ PRÀCTICA 14 FONAMENTS PRÀCTICS DE DEFENSA EN AQUESTES EDATS

SESSIÓ PRÀCTICA 15 CONSTRUCCIÓ D’UNA DEFENSA INDIVIDUAL



MATÈRIES NO PRESENCIALS

TEMA 1 Definició i característiques fonamentals del bon entrenador d’iniciació

TEMA 2 La transmissió de valors i l’adquisició de bons hàbits mitjançant la pràctica del basquetbol

TEMA 3 Recursos del jove entrenador per a la seva relació amb els pares.

TEMA 4 Coneixements bàsics sobre urgències en el basquetbol

TEMA 5 Traumatologia del basquetbol

TEMA 6 Iniciació a la tècnica dels estiraments

TEMA 7 La tècnica de les correccions i dels reforços positius.

TEMA 8 Directrius per a una direcció de grup i d’equip pedagògica.

TEMA 9 Eines per a l’avaluació del progrés dels jugadors i jugadores.

TEMA 10 L’estructura de la competició en aquestes edats. L’entrenador en funcions d’àrbitre.

TEMA 11 Aspectes en els quals ens hem de fixar en un partit d’aquestes edats.

TEMA 12 Ensenyant a córrer els nostres jugadors: iniciació a la tècnica de carrera.

TEMA 13 L’entrenador en el seu entorn federatiu i esportiu.

TEMA 14 Vocabulari català bàsic del basquetbol.

TEMA 15 Breu recull històric del basquetbol.


4. PART TEÒRICA



4.1. CARACTERÍSTIQUES MADURATIVES DELS JUGADORS I JUGADORES EN AQUESTES EDATS. ASPECTES FÍSICSAutor: Dr. Antoni Tramullas

1. Fisiologia del creixement

A l’hora de parlar de lesions, temps enrera, es parlava de lesions en el nen i lesions en l’adult. En l’actualitat s’haespecificat molt més i parlem de lesions a la prepubertat, a l’inici de la pubertat, en plena pubertat o bé al final de lapubertat. Les possibles lesions estan directament relacionades amb el procés maduratiu i el creixement.

El teixit de creixement en els nens es troba en els següents llocs:

• en els discs de creixement dels ossos. (principals llocs de creixement longitudinal)• a la superfície articular de les articulacions. S’ha de tenir en compte que la superfície articular del nen en creixe-

ment és biològicament i mecànica diferent al cartíleg articular de l’adult. • Apòfisi (zones d’inserció tendinoses)

2. Factors que poden afectar el desenvolupament i creixement normal

Poden haver-hi factors extrínsecs(externs a l’organisme), que poden ser de tipus mecànic i intrínsecs (en el mateixorganisme). Dintre dels intrínsecs cal destacar les hormones (tiroxina, del creixement, testosterona,. . . ) que estimulen elcreixement.

Cada individu mostra una velocitat de creixement i un patró de creixement individual i específic.

3. Edat òssia i edat cronològica

L’edat òssia és la situació exacta del creixement ossi de l’individu. Indica el grau de maduració que té el teixit ossi,muscular, nerviós,. . .

L’edat cronològica és l’edat real que té el nen o la nena.

EDAT ÒSSIA NO ÉS IGUAL A EDAT CRONOLÒGICA

Això és molt important per avaluar el pronòstic de les lesions en el nen.

4. Característiques de les diferents etapes maduratives

• Prepubertat: apareixen signes de desenvolupament de l’aparell genital, així com característiques sexuals secundà-ries i canvis hormonals.

• Inici de la pubertat: Velocitat de creixement augmentada i continuen apareixent les característiques sexuals secun-dàries.

• Plena pubertat: ens trobem el el “pic” de la velocitat de creixement

• Final pubertat: disminueix la velocitat de creixement, es tanquen els plats de creixement així com les apòfisis, i elcartíleg articular de la superfície articular pren les característiques de l’adult.

En les nenes un treball físic extenuant, factors nutricionals, problemes fisiològics o psicològics poden produir unretardament de la menarquia (primera regla) Això pot anar acompanyat d’un retardament de la maduració òssia. Grandiferència entre l’edat cronològica i l’òssia, amb grans probabilitats de tenir lesions.

5. El nen en l’esport

A la infancia hi ha un augment del creixement físic, canvis hormonals, maduració sexual, així com aprenentatges detècniques bàsiques i incorporació de valors socials i normes culturals.

Nens d’un grup biològic d’edat són diferents d’altres nens del seu grup biològic o d’altres. Els nens maduren a dife-rent velocitat i de diferent manera.

L’activitat física hauria de ser adient a l’etapa de desenvolupament físic i psicològic de l’individu. Malalties, proble-mes estructurals o de desenvolupament poden ser desencadenats per l’activitat física.

5. Diferències fisiològiques en els nens

• Capacitat aeròbica: capacitat per captar, transportar i utilitzar l’oxigen. L’entrenament aeròbic endureix lliga-ments i tendons, disminueix el risc de lesió i aporta la resistència necessària per assimilar un entrenament mésintens.

• Capacitat anaeròbica: capacitat per a treballar en absència d’oxigen. En el nen és menor que en l’adult.

• Sistema cardiovascular:la freqüència cardíaca màxima, tant en repòs com durant l’exercici és més alta que en l’a-dult. Els teixits tenen millor capacitat per extreure l’oxígen i la tensió arterial és més baixa que en l’adult, tant enrepòs com durant l’esforç.

• Sistema respiratori: menor absorció d’oxigen de l’aire inspirat, major freqüència respiratòria i taxa d’oxígen perrespirar.

• L’efectivitat de l’entrenament aeròbic és més gran després de l’estirada.

• La força: millora amb el múscul; abans de la pubertat hi ha poc increment de la massa muscular. Els nois guan-yen aviat massa muscular(hipertròfia) i les noies solen guanyar més força però sense hipertròfia.

Cal tenir en compte a l’hora d’entrenar que el nen és més vulnerable segons l’ambient. S’ ha de tenir en compte si fafred o calor i abrigar-se adequadament. D’altre banda tenir en compte que la sensació de set no és un bon indicador delnivell d’hidratació. S’ha d’anar bevent periòdicament, petites quantitats, encara que no es tingui set.

6. Nen i entrenament

• Treball aeròbic en nens: baixa intensitat 70-80% freqüència cardíaca màxima, baixa durada-intervals naturals.Treball un cop per setmana. L’entrenament és menys efectiu fins a la pubertat.

• Treball anaeròbic:elevada intensitat 80-95% freqüència cardíaca màxima, durada curta. Treball un o dos cops persetmana. La millora de la capacitat anaeròbica en el nen es fa més per l’edat que per l’entrenament. El nen i l’a-dolescent esportistes solen menjar malament, la qual cosa comporta dèficit de vitamines, calci i ferro. Una ali-mentació equilibrada és la millor vitamina.

7. Consideracions psicosocials

• Els primers set anys de vida són bàsics per a un aprenentatge motor idoni, que serveixi per poder fer activitats méscomplertes en el futur.

• Entre els cinc i set anys comparen la seva condició física amb els companys.

Cost psicològic de l’esport:• el nen ha de passar-s’ho bé . • ha de tenir dret a jugar com un nen, no com un adult. • ha de ser tractat amb dignitat. • ha d’aprofitar tot el que té de positiu l’esport d’equip. • ha d’estar motivat.

Els nens i nenes depenen dels adults per estructurar i supervisar les activitats esportives. Els adults son responsablesde prevenir els problemes dels nens esportistes.





4.2. ACTIVITAT FÍSICA COMPETITIVA EN NENS-ASPECTES PSICOLÒGICSAutor: Guillermo Pérez-Recio

Per poder adequar el nostre sistema de treball als nostres joves esportistes és vital entendre el paper que juga l’esporten la infància. Si coneixem les diferents etapes evolutives que els nens van superant al llarg de la seva vida i de la sevacarrera esportiva, serem capaços d’oferir-los un desenvolupament personal i esportiu adequat a la seva edat i al seu nivellcompetitiu.

És important que comprenguem els nens i la seva implicació en les diferents activitats que practiquen(jocs, esports,etc). Un aspecte fonamental que cal que l’entrenador entengui, és: els motius de participació en els programes esportiusdels seus alumnes i les conductes d’aquests a les diferents competicions que ja apareixen en aquestes edats.

En nombrosos estudis, ha quedat demostrat que nens i nenes prefereixen tenir èxit en el camp de l’esport que tenir-lo a l’aula. Fins i tot si haguéssin de fallar en algun d’aquests dos camps, els nens escollirien fracassar a l’aula, encaraque les nenes es decantarien per fallar a l’esport. Aquest fet demostra la gran importància que el nen concedeix a la sevaactivitat esportiva. En canvi, malgrat això, el major índex d’abandonament competitiu apareix entre els 12 i els 16 anys.¿Quina pot ser la causa d’aquest fet?

Sens dubte, entren en joc un gran nombre de variables, però potser la més significativa sigui la percepció de l’estréscompetitiu per part dels esportistes joves quan s’enfronten en una competició.

12 16 anys80 % d’abandonament esportiu

Un aspecte important que s’ha de tenir en compte, serà com percep el nen la seva habilitat en l’esport i segons això,quin tipus de meta competitiva adquireix. És a dir, la meta competitiva o d’èxit per al nen, serà maximitzar la demostra-ció d’habilitat alta en el seu esport i minimitzar la demostració d’habilitat baixa. Aquesta habilitat pot ser avaluada mit-jançant la comparació amb els altres (comparació social) o via fixar-se en la millora del seu propi rendiment (domini omestria esportiva)

Els nens que utilitzen la comparació social, fan servir els resultats de guanyar o perdre per fixar el seu èxit o fracàs;per tant la seva orientació és cap al resultat. En canvi els altres, el seu èxit o fracàs dependrà de la millora o no del seupropi rendiment. Estan, per tant, orientats cap a l’execució pròpia.

Un altre aspecte important, és el fet de l’aprovació social d’aquelles persones que són significatives per al nen (pares,entrenadors, espectadors,. . . ). Quan més petit és el nen, més cerca l’aprovació social, i l’esforç és el determinant mésimportant d’aquesta aprovació social. Quant més m’esforci, millor em valoraran els altres.

PRINCIPALS METES MOTIVACIONALS DEL NEN

MESTRIA ESPORTIVA COMPARACIÓ SOCIAL

Millora del seu propi rendiment La millora depèn del grup.

Sóc bo depenent del nivell dels altres

APROVACIÓ SOCIAL PREMIS

Busca l’aprovació de la gent important El nen veu que millora segons

que l’envolta. (pares, entrenador. . . ) les medalles, copes,etc. . .

Els nens petits realitzen esport perquè els diverteix (domini esportiu), però a poc a poc volen agradar els altres i aixòels serveix de reforç (aprovació social).

L’edat que ens marca una referència clara d’aquest fet oscil·la entre els 11 i els 12 anys. Nombrosos estudis handemostrat que els nens fins a aquestes edats, no són capaços de distingir entre l’habilitat i l’esforç. Per a ells ambdós con-ceptes són similars. Els nens més petits de 12 anys se centren en l’esforç per agradar els altres. Així, si són reforçats ocriticats per la seva habilitat se senten animats o descoratjats, ja que no són capaços d’avaluar bé la seva habilitat.



En canvi, en els nens més grans de 11-12 anys, l’actitud canvia i passen a centrar-se en el resultat. Guanyar o perdresignifica millorar o empitjorar segons els casos. El nen que guanya se sent competent, mentre que el que perd se sent coma no apte per a l’esport. Per tant la seva participació en una competició tindrà un caràcter estressant. Tal i com està estruc-turat avui en dia l’esport són molt pocs els guanyadors i molts els perdedors; per això no és d’extranyar que l’abandona-ment esportiu s’incrementi en aquestes edats. Hem de tenir en compte que el desenvolupament psicològic no està direc-tament relacionat amb l’edat. Aquestes edats poden canviar segons que el nen estigui més o menys desenvolupat i/o evo-lucionat en relació amb els altres nens de la seva edat.

FINS A 11 ANYS

ESFORÇ = HABILITAT

A l’esport infantil, la figura de l’entrenador és fonamental. La importància que aquest li concedeix si guanya o perd,serà una peça bàsica per a l’avaluació que realitzi el nen de la seva actuació dins la competició.

Si guanyar o perdre és el més important, també ho serà per a l’alumne i atès que el nen amb menys de 12 anys nodiscrimina bé com ha estat la seva actuació, els comentaris de l’entrenador seran el criteri pel qual el nen avalua la sevaactuació. Si al contrari, l’entrenador, independentment del resultat, emfatitza la mestria, ajudarà el nen a discriminar poca poc la seva execució del que és el resultat final de la competició.

Establir objectius amb caràcter d’execució, serà una bona eina per ajudar l’entrenador a treballar rendiments i d’a-questa forma, tindrà referents clars per anar encaminant el seu alumne cap a metes d’execució i no de resultat. Les metesseran realistes, a curt i llarg termini, assolibles, dífícils i controlables per l’alumne. Una meta de resultat seria, per exem-ple, guanyar el partit. En canvi una meta d’execució en basquetbol, podria ser millorar la meva tècnica de tirs lliures al’entrenament d’avui.

Sens dubte, l’objectiu principal de l’esport infantil és la diversió. Per aconseguir-ho, podem adequar el nostre entre-nament a aquest objectiu de diferents maneres: modificant les regles del joc fent-les més atractives, (per exemple si totl’equip toca la pilota en una jugada, la cistella val tres punts), reduint les dimensions del camp de joc, etc. Si el nen noes diverteix, podem estar segurs que en poc temps abandonarà l’esport o fins i tot qualsevol altra activitat que faci. Lamotivació principal en la infància sempre és la diversió.

Un exemple clar d’adaptació de l’esport serà el minibàsquet. En funció del nivell de domini tècnic, tàctic i físic delnen, haurem d’adaptar-lo perque aquest pugui dominar l’esport sense excessiu problemes en totes les etapes del desen-volupament evolutiu per les quals anirà passant. El minibàsquet en sí mateix és una clara adaptació per anar introduintles nocions bàsiques del basquetbol. De totes maneres, podem adaptar-lo encara més a les nostres necessitats modificantregles, temps, etc., segons les edats en què estiguem treballant i sobretot, segons el tipus d’alumne que tinguem. Al mateixtemps podem aprofitar elements didàctics d’altres esports i adaptar-los al basquetbol, per crear exercicis que sobretotsiguin atractius per al nen i a la vegada tinguin elements tècnics, tàctics o físics, que ens interessi treballar en aquellmoment.

EVOLUCIÓ DE LES METES MOTIVACIONALS EN ELS NENS

ESFORÇ = HABILITAT

ESFORÇ = HABILITAT

Competència esportivaGuanyar

Mestria esportivaAprovació socialMetes

SER COMPETENT

Perdre

NO SER COMPETENT(Estrès Abandonament)

12 anys

Una altra variable important a considerar són els pares. Ells pel fet de ser referents principals del nen, seran els encar-regats d’implicar-se en el treball de l’entrenador i aquest haurà de demanar la seva col·laboració perquè tant pares comentrenador dirigeixin el seu objectiu pel mateix camí. Per exemple, una pregunta tan senzilla com: t’ho has passat bé?, ohas jugat bé? en lloc de: qui ha guanyat?, farà que el nen tingui una percepció de la seva activitat de manera diferent iprobablement a poc a poc s’afiançarà en la idea que en l’esport hi ha alguna cosa més que el simple fet de guanyar.

Aconseguir que un nen es diverteixi competint i al mateix temps s’adoni de la seva pròpia millora no és una tascafàcil,però si, a poc a poc, introduïm sistemes de treballs que vagin per aquest camí, probablement aconseguirem que elsnens continuïn en la pràctica de l’esport i a la llarga obtindrem millors resultats a nivell personal i esportiu.

Demanda percebuda alta i habilitat percebuda baixa Ansietat

Demanda percebuda baixa i habilitat percebuda alta Avorriment

Demanda percebuda i habilitat percebuda, iguals Diversió

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA:

MARTENS, R. Y OTROS (1989): El entrenador. Hispano Europea, Barcelona.

PÉREZ, G. CUZ, J. Y ROCA, J. (1995): Psicología y deporte. Alianza, Madrid.

El primer llibre està dirigit a entrenadors d’esportistes joves i comprèn la majoria de coneixements bàsics necessa-ris. A més, i aquest és el seu segon gran valor, està fet amb gran claredat expositiva, amè, i amb una gran quantitat degràfics i il·lustracions que ajuden molt a seguir els conceptes.

El segon és una introducció a la Psicologia de l’esport de tall divulgatiu, i pot ser d’ajuda per a familiaritzar-se tantamb els conceptes, com per a conèixer algunes tècniques d’entrenament psicològic.



Csikszentimihalyi (1977) Habilitat percebuda

Demandespercebudes

Elevades

BaixesBaixa Alta

ANSIETAT

AVORRIMENT

DIVERSIÓ



4.3. PROGRAMA D’ENSENYAMENT PER A L’ESCOLA PURA I L’ETAPA DE MINIBÀSQUETAutor: Joan Junoy

ESCOLA PURA

En primer lloc he de dir que hi ha un debat aferrissat sobre quina és l’edat ideal perquè els nens i les nenes comen-cin a practicar un esport concret.

Hi ha diferents teories, com en tot. Els defensors del món de l’educació física plantegen una iniciació poliesportivafins a edats de 10-12 anys; és a dir, que fins aquest punt els nens haurien, segons ells, de practicar tots els tipus d’esport.Això faria que adquirissin una gran riquesa de domini de patrons motors, la qual cosa un cop triat l’esport definitiu elsseria de gran utilitat.

D’altres autors, més provinents del món de les especialitats esportives, com ara el bàsquet, proclamen que quan mésaviat s’iniciï l’especialització, millor, ja que els nens i les nenes estan més verges i més receptius a l’aprenentatge.

En realitat, el que passa és que les diferents especialitats esportives volen captar, quant més aviat millor, els nens iles nenes per orientar-los cap al seu esport.

En el bàsquet, tradicionalment, s’han captat els nens i les nenes a partir del segon any d’escola primària (7 anys),se’ls té un any entrenant, sense jugar, i després passen a la categoria de premini i comencen així la competició adaptada.

Defenso, aquí, que la gent del bàsquet, davant de la situació de manca de planificacions unitàries sobre aquest tema,ens avancem als altres esports, fent la captació dins del primer any de primària (6 anys), creant una escola pura que duridos anys, dels 6 als 8, ón es facin jocs i diferents esports adaptats, però on predomini el bàsquet adaptat, tipus baby-bas-ket amb cistelles de plàstic molt baixes i pilotes adaptades als nens d’aquesta edat. Aquest material es troba al mercat.

Per mi, el més important d’aquesta etapa d’escola pura és que el nen i la nena han de trobar el plaer en el movimenti s’han d’il·lusionar pel bàsquet.

I. Orientació general de l’etapa

ESCOLA PURA

ORIENTACIÓ GENERAL DE L’ETAPA

1er - 2on. primària. 6 - 8 anys

els nens i nenes han d’arribar havent realitzat un bon treball de psicomotricitat, en etapes anteriors

etapa d’iniciació esportiva bàsica: escola del moviment

treball de tipus general - polivalent

organització del treball via jocs generals i preesportius

no existència de competició reglada

sessions conjuntes nens - nenes

introducció a l’esport via màxima adaptació: baby-bàsquet o altres

molt poca càrrega - volum d’entrenament

objectiu prioritari de l’etapa:

il·lusionar



II. Àrea de formació humana.

ÀREA DE FORMACIÓ HUMANA

ESCOLA PURA

divertir: objectius totalment lúdics

trobar plaer en el moviment

socialitzar

III. Àrea de formació física.

ÀREA DE FORMACIÓ FÍSICA

ESCOLA PURA

conèixer el propi cos: esquema corporal

controlar- dominar el cos: equilibri + coordinació (diferents tipus)

practicar els patrons motrius bàsics presents als esports: córrer, saltar, reptar, llançar, . . .

IV. Àrea de formació tècnica.

ÀREA DE FORMACIÓ TÈCNICA

ESCOLA PURA

Treballar amb pilota de grandària adaptada

acumular el màxim contingut d’experiències quant a control-domini de diferents mòbils; donar més presència a la

pilota

practicar tots els elements motors bàsics que estan presents en els esports, amb la pilota: llançaments, recepcions,

bot, rodar-la pel terra, altres

iniciar-se en la pràctica del bàsquet: màxima adaptació; baby-basquet.

Cap el final de l’etapa es pot introduir pilota i cistella de minibàsquet

CÀRREGA D’ENTRENAMENT

ESCOLA PURA

2 sessions/setmana de 45 - 60 mins

COMPETICIÓ

ESCOLA PURA

possibilitat de trobada amb un o dos col·legis propers:

1 per trimestre

o

1 a final de temporada,

sempre amb caire festiu

V. Càrrega d’entrenament.

VI. Competició.



PREMINI I MINI

Comencen ara els primers contactes dels nens i nenes amb el bàsquet adaptat a les seves característiques, cistella -pilota de minibàsquet. D’altra banda comença també la competició reglada, passant a jugar un partit cada cap de setma-na.

S’ha d’anar adquirint el control del cos i de la pilota i aprendre els fonaments bàsics del bàsquet. Ens trobem a la pri-mera edat d’or per a l’aprenentatge motor, és a dir que els jugadors i les jugadores estan molt receptius, i aprenen ambfacilitat. Hem d’aprofitar això per ensenyar bé la tècnica individual, anant de la globalitat del gest al detall, sent flexiblesamb les peculiaritats de cada jugador.

Quan el nen i la nena han d’afrontar l’oposició d’un rival, hi troben grans dificultats. Sóc partidari de no potenciarla defensa en aquestes etapes i facilitar que es pugui passar-rebre la pilota i intentar fer cistella.

Sovint els nens fan un joc que és fonamentalment individual, amb predomini del bot damunt de la passada. Això ésaixí a causa de la manca de control de la pilota i domini de la tècnica, cosa que fa que no aixequin el cap i també, per-què no dir-ho, per l’egoisme característic en aquestes edats.

L’objectiu de l’entrenador ha de ser anar aconseguint que s’iniciï el joc d’associació,fita que es pot assolir cap al finalde l’etapa, habitualment.

És molt important que s’il·lusionin pel bàsquet i per tant es aconsellable reforçar positivament qualsevol petit pro-grés.

Les sessions de treball han de ser curtes, variades i divertides. Durant el partit cal mirar de donar minuts de joc atothom.

EL NEN I LA NENA NO SÓN ADULTS EN PETIT; EL SEU BÀSQUET NO ÉS EL DELS ADULTS EN MINIATURA

HI HA NENS I NENES QUE FAN LES COSES BÉ I D’ALTRES QUE ENCARA NO LES SABEN FER

I. Orientació general de l’etapa


PREMINI I MINI

Marcada per la infantesa

gran facilitat aprenentatge

individualisme

pel nen: esforç = habilitat

motivació:

mestria

reconeixement adults:

pares - entrenador

competició amb els altres

1a. edat d’or per a aprenentatge motor

premini – estirament ; mini - arrodoniment

nenes : inici pubertat al final de l’etapa 11-12 anys.

avançades respecte als nens.

molt important: adaptar bàsquet a les característiques del nen i nena

treball general - no especialitzar



II. Àrea de formació humana.

PREPUBERAL PUBESCÈNCIA ADOLESCÈNCIA

INICIACIÓ RECONSTRUCCIÓ FORMACIÓ GENERAL

I ESPECIALITZADA

NENS

PREPUBERAL PUBESCÈNCIA ADOLESCÈNCIA

INICIACIÓ RECONSTRUCCIÓ FORMACIÓ GENERAL

I ESPECIALITZADA

NENES

8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Premini Mini Preinf Inf. 1 Cd 2 Cd 1 Jr 2 Jr

ÀREA DE FORMACIÓ HUMANA

PREMINI I MINI

Categoria Premini Mini

objectius Divertir-se fent bàsquet il·lusionar-se pel bàsquet

Integrar-se en un grup trencar egoisme

Afirmar-se personalment Via: afirmar-se personalment via:

Mestria i reforçament adults mestria, reforçament adults

i competint amb els altres


PREMINI I MINI


Objectius Inharmonia proporcions harmonia proporcions

millora relació força-pes

coordinació general coordinació pel bàsquet

percepció general percepció pel bàsquet

equilibri general equilibri pel bàsquet

treball físic dins sessió via jocs treball físic dins sessió via jocs

o exercicis de bàsquet

jocs d’agilitat final etapa: iniciar l’hàbit d’estirar

III. Àrea de formació física.



V. Àrea de formació tècnica.


PREMINI I MINI

FONAMENTS INDIVIDUALS


Objectius 1c0:tècnica individual global 1c0: tècnica individual ben apresa

1c1:situacions 1c1: alt volum, en situacions

avantatge de l’atac: igualtat:

persecució, v. reacció,espais totes les situacions de cara i

molt amplis,limitacions defensives d’esquena

(1c1) + 1: iniciació al desmarcatge

conceptes defensius conceptes defensius bàsics,

molt senzills ben apresos

tàctica individual aplicada

als fonaments

reglament:introducció reglament: coneixement del de

del bàsic:dobles,passes, mini. Ensenyar tot el que es pugui

faltes,fores dintre del joc

L’àrbitre com a amic Fer arbitrar els nens i nenes


PREMINI I MINI

FONAMENTS COL·LECTIUS


Objectius predomini del bot en detriment es cerca equilibri entre bot i passada

passada i desmarcatge

s’inicien via jocs jocs x treballar desmarcatge

2c0: progressar passant-se la 2c0: treball passada en moviment

bola per encistellar

2c1: es pot iniciar 2c1: resoldre situacions d’avantage

2c2: valorar introduir-lo al final

etapa

3c3: lliure 3c2: avantatge més elaborada

3c3: lliure

s’introdueix alguna norma per s’introduiexen més normes

jugar en equip. 5c5 senzilles 5c5




PREMINI I MINI

SISTEMES DE JOC


Objectius Atac: Atac:

tots oberts s’ocupen totes posicions, ext-ints

reconèixer canvi de fase màxima preponderància de 1’c1

jugar sense pilota

no anar damunt pilota final etapa: domini tècnica:

iniciar 2c2

jugador pilota intenta fer cistella,

si no, passa

estimular que tirin

Defensa: Defensa:

reconèixer canvi fase responsabilitat indiv.

cercar aparellament i mantenir-lo inici col·locació

inici: potenciar oposició més que anticipació-robar pilotes

robar pilota per motivar l’atac

saltar a parar penetració

recuperar quan ens superen

hàbit d’anar al rebot.

zona: no permesa




PREMINI I MINI

SISTEMES DE JOC


Objectius Transició: Transició:

Atac: Atac:

no estructurar estructurar

qui agafa rebot baixa la pilota pel ídem

mig i la resta corren oberts cercar situacions d’avantatge

Defensa: Defensa:

cercar aparellament Iniciar balanç def. en situacions

determinades

Situacions especials: Situacions especials:

no es treballen especialment Separar-se de la línia per treure

de banda

col·locació en els salts; hàbit de

treball pels receptors

Finals partits: coratge per a

jugarse-la


PREMINI I MINI

SISTEMES DE JOC


Objectius iniciació a la competició com adquireix importància per al nen i

una activitat més la nena

introduir altres esports especialització cap el bàsquet.

toalment lúdic totalment lúdic

es pot perioditzar la competició partit setmanal, com a mínim

mínima intervenció entrenador major intervenció de l’entrenador

distribució minuts compensada distribució minuts ajustada a

l’esforç tendint a compensar

resultat present però no es valora resultat: un objectiu més dels

que es busquen

Valorar altres aspectes a més

del resultat i els punts anotats

Familiaritzar en hàbits bàsics Educar en hàbits de competició

no es preparen els partits no es preparen els partits



A causa de la inquietud que en la iniciació tots els nens i nenes participin en el joc, la temporada 96-97 es va fer ungrup de premini experimental que va jugar sota una nova estructura de competició. L’objectiu era, mitjançant el regla-ment, aconseguir que tothom jugués més minuts.

El partit s’estructura en 6 períodes de 8 minuts, i és obligatori jugar-ne un mínim de dos i un màxim de 4. Així s’a-consegueix que els que habitualment juguen menys, (un període (10 mins) en reglament de mini) ho facin ara més, (2períodes 16 mins). Però es que a més a més els jugadors que juguen més, 3 períodes (30 mins), ara en juguen 4 (32 mins).Per tant tothom en surt guanyant.

Això va acompanyat d’altres variacions en l’estructura de competició i tambè de reglament, que es poden trobar altema 6-10, on es comparen els reglament de premini-mini-passarelle.

Després de l’estudi pertinent i la bona acollida que ha tingut per part de tots els participants, la Federació Catalanaha decidit jugar en la temporada 97-98, tota la categoria premini amb aquest nou reglament, i a partir de la 98-99 tota lamini i preinfantil.



Premini Mini

2 sessions x setmana de 45-60 mins 2/3 sessions x setmana de 60 mins.

1 partit oficial 1 partit oficial

4.4. PROGRAMA D’ENSENYAMENT PER A L’ETAPA PREINFANTIL I INFANTILAutor: Joan Junoy

Aquesta etapa es caracteritza pels canvis. En la maduració dels jugadors-jugadores el fenomen determinant és l’apa-rició de la pubertat. Les nenes solen anar un o dos anys avançades, de mitjana. És el que coneixem com l’època del canvio de l’estirada.

Físicament comporta un creixement en llargària, molt marcat. Veiem com creixen d’una manera descompensada i sóntot cames i braços. Aquest fenomen fa que s’instauri un desequilibri i una manca de coordinació. Aquells nens-nenes quefins ara feien bé les coses, passen ara a ser menys hàbils. El domini dels fonaments se’n resenteix.

A nivell mental estan a cavall de la infantesa i l’adolescència, i presenten més trets d’una o altra en funció del graude maduració.

A més a més dels canvis a nivell corporal es produeixen uns canvis a nivell estructural, que no hem de passar per alt.El primer any, categoria preinfantil es passa al camp gran, canvien les mides de la pista - l’alçada de la cistella, encaraque es manté la pilota petita. En el segon any, infantil, es canvia a pilota intermèdia, les noies, i gran els nois. Aquest can-vis, afecten igualment d’una manera clara el domini dels fonaments bàsics del bàsquet.

És, per tot això, que pensem que aquesta etapa ha de ser de reconstrucció de tots els aprenentatges assimilats a mini-bàsquet.

A nivell físic, podem començar a dedicar una part d’una sessió a la millora de les qualitats físiques bàsiques, peròamb molta cura, mirant que els exercicis siguin variats, que hi hagi una bona relació esforç-descans, control·lant-la perles pulsacions i evitant càrregues damunt la columna vertebral, que podrien afectar el procés de creixement. És també unbon moment per augmentar el treball de flexibilitat per compensar l’extraordinari creixement dels ossos amb el dels lli-gaments-tendons, que ho fan més a poc a poc.

A nivell tècnic, s’ha d’anar reajustant tots els fonaments als canvis abans citats. La manca de perfeccionament de latècnica es pot compensar, ara, ensenyant a pensar al jugador. És un bon moment per a començar a incidir en la tàcticaindividual, tant aplicada als propis fonaments, és a dir, quin fonament determinat cal aplicar en cada cas concret, com latàctica individual aplicada al joc reduït 2c2 - 4c4.

A nivell tàctic. sóc de l’opinió que és molt d’hora encara per introduir els sistemes de joc, i sóc partidari de jugar perconceptes, desenvolupant al màxim el joc per parelles - triangles.

El concepte general de joc és el d’allunyar-se de la pilota, per produir espais i permetre el joc 1c1. Com que aquestsdos aspectes,penso que són deficitaris en el bàsquet dels adults, no m’importa dedicar aquests dos anys a incidir damuntd’ells d’una manera intensiva.

Arribats en aquest punt hi ha dos aspectes que m’agradaria comentar.

El primer d’ell és: quan introduir l’ensenyament dels blocs. Es una qüestió que genera un ampli debat. Particular-ment, no en començo l’ensenyament fins al final d’infantil o primer any de cadet. Penso que en aquestes etapes s’emprend’una manera molt “tàctica”, treient-ne gran avantatge però que no és bo per a la formació dels jugadors. Per ser conse-qüent amb el criteri general de joc, inicio els blocs per l’indirecte passant més endavant al directe. Aixó no vol dir que siels jugadors i les jugadores els treuen d’una manera natural els ho prohibeixi, però jo no els ensenyo.

L’altre aspecte que genera gran polèmica, és quan introduir l’ensenyament de les zones. Hi ha opinions per a tots elsgustos i d’entrenadors amb prou prestigi. En aquest moment està prohibida per reglament fins a pre-infantil; es potcomençar a fer a partir d’infantil. No entrerem a debatre aquest aspecte. A nivell personal, al llarg de l’any d’infantilcomenço a ensenyar els conceptes bàsics d’atac a zona, sense entrar en l’aprenentatge de la defensa de zona, per tenirrecursos si els rivals la plantegen. A cadet, entro en profunditat en l’ensenyament de la zona. Sempre mirant de fer zonesmolt actives.

Etapa de formació general. 1a Fase: reconstrucció.





I. Orientació general de l’etapa.

ETAPA DE FORMACIÓ GENERAL

1ª FASE: RECONSTRUCCIÓ

CATEGORIES: PREINFANTIL I INFANTIL


Marcada per la pubertat amb l’aparició dels canvis corporals

En els nens es pot allargar fins 1r any cadet, en els que van endarrerits

En les nenes, comença a 2mini, en anar més avançades

Creixement en altura molt important - pèrdua equilibri i coordinació

Afecta determinantment el domini de la tècnica apresa

Canvis estructurals: canvi de pista, de cistella i després de pilota

Objectiu prioritari de l’etapa

Aficionar-se al bàsquet

+

reconstruir tots els aprenentatges de l’etapa anterior.

ÀREA DE FORMACIÓ HUMANA - PSICOLÒGICA

Categoria Preinfantil - Infantil

Objectius divertir – aficionar-se nens i nenes al bàsquet

ajudar a l’assimilació dels canvis corporals

transmetre valors positius: esforç, conpanyonia, solidaritat, treball en equip,. . .

crear hàbits saludables: alimentació, descans, no consum de tòxics,

crear hàbits per a la pràctica del bàsquet: referits a l’entrenament i la competició.

integrar nen-nena dintre del grup: aconseguir fusionar l’equip perquè funcioni com a

grup; aconseguir un bon ambient.

transmetre l’orgull de pertànyer a l’equip de l’escola o del club.

etapa de gran necessitat de positiu reforç

II. Àrea de Formació Humana.

III. Àrea de Formació Física.


Categoria Preinfantil - Infantil

Objectius començar a donar importància al treball físic com a tal:

• incloure físic dins de la sessió tècnica.

• treball molt agradable i variat.

• circuits: una bona eina.

• no sobrecàrregues de pes damunt la columna.

• compaginar molt bé treball - repòs.

• control de la fatiga via pulsacions.

treball de propiocepció - reforçament de lligaments.

reconstrucció del domini del cos: equilibri - coordinació.

treball de les tècnicques bàsiques de: carrera-desplaçaments, llançaments i salt.

iniciar treball resistència - molt progressiu.

iniciar treball força-resistència general.

iniciar treball velocitat.

donar importància al treball de flexibilitat.




FONAMENTS COL·LECTIUS

Categoria Preinfantil - infantil

Objectius etapa de desenvolupament del joc d’associació.

• gran importància de la passada i del desmarcatge.

2c0 - 3c0: treballar passada en moviment.

situacions avantatge: 2c1 - 3c1 - 3c2.

desenvolupar el joc 2c2 - 3c3.

• jugar sense pilota.

• talls- p. endarrera.

• passar i tallar.

• penetrar i doblar (assistir).

• blocs: ensenyar-los al final d’infantil per aplicar-los a cadet.

• defensa. ensenyar conceptes bàsics associats als ofensius treballats.


FONAMENTS INDIVIDUALS


Objectius reconstruir la tècnica individual apresa a mini.

• readaptar-la a canvis corporals.

• readaptar-la a canvi cistella, pista i pilota.

• 1c 0

treballar la tàctica individual aplicada al fonament: aplicació al joc.

1c1: alt volum, en totes les situacions. aprofitar l’augment dels espais. Tant de cara,

com d’esquena.

(1c1) + 1: treball de desmarcatge - joc sense pilota. Alt volum. Aprofitar augment

dels espais.

conceptes defensius bàsics ajustats a les noves distàncies.

potenciar oposició en 1c1.

alt volum de treball de la defensa al jugador sense bola.

reglament: conèixer reglament de passarelle i la seva aplicació

IV. Àrea de Formació Tècnica.




SISTEMES DE JOC


Objectius • Atac:

tots oberts.

es poden ocupar posicions exteriors - interiors.

màxima preponderància a l‘1c1.

jugar sense bola.

joc per parelles i trios.

no sistemes tàctics – jugades

• Defensa:

Responsabilitat individual.

tota pista + mitja pista.

Pressió individual.

zona: a infantil, presentar-la per entrenar conceptes d’atac.


SISTEMES DE JOC


Objectius Transició:

• Atac

potenciar al màxim el contraatac.

començar a organitzar-lo: definir carrers.

A infantil, introduir algun mov. molt senzill de transició. (opcional)

• Defensa

insistir molt en canvi de fase atac-defensa.

Organitzar balanç defensiu.

• Situacions especials:

no jugades de banda o fons; jugar per objectius.

salts: introduir objectius simples.

finals partit: jugar per objectius + potenciar coratge per jugar-se-la.





CATEGORIA: PREINFANTIL - INFANTIL

3 sessions x setmana x 60 - 90 mins.

COMPETICIÓ

PREINFANTIL I INFANTIL

1 partit oficial

preinfantil: reglament minibasket

6 períodes x 8 mins

han de jugar mínim 2 períodes - màxim 4 tots els jugadors

pilota de mini

introduïm hàbits bàsics competició

infantil: reglament passarelle

4 períodes x 10 mins

han de jugar mínim 1 període -màxim 3 tots els jugadors

pilota gran, nois; intermèdia-noies

VI. Competició.

4.5. PRESENTACIÓ DE LES DIFERENTS METODOLOGIES D’ENSENYAMENTAutor: Joan Junoy

Hi ha dos aspectes fonamentals que s’ha de plantejar l’entrenador. El primer, què ensenyar i el segon, com ensenyar-ho.

El mètode s’ha d’adaptar a les característiques especials de cada equip-zona-estil de joc que es vulgui practicar per-metent l’expressió de les seves característiques distintives.

Avui en dia quan parlem d’ensenyar no ho podem fer deslligat de l’aprendre. Els capdavanters de l’educació diuenque tot plegat és un camí que segueix el procés ensenyament-aprenentatge.

Vull presentar una metodologia activa en què el jugador i la jugadora participen d’una manera conscient i activa enel procés d’ensenyament-aprenentatge. Parteixo de la situació global de joc i a partir d’aquí es mira de crear la necessi-tat de practicar - millorar la técnica individual present en ell.

Estic convençut que és més motivant i menys avorrit per als jugadors.

Tot el que es treballa en els entrenaments té una transferència directa al joc i als partits. És menys directiva que lametodologia tradicional: l’entrenador no diu el que s’ha de fer, sinó que planteja situacions problema estimulant els juga-dors i les jugadores que experimentin per trobar les solucions. En cas que no ho aconsegueixin, els orienta a trobar-lamitjançant preguntes, proposta de diferents opcions perquè triïn, o altres mètodes que els facin pensar .

En ser part del procés, el jugador i la jugadora poden avaluar el seu progrés en tot moment. Fomenta l’autocorrec-ció, de gran utilitat per a interioritzar els gestos i per a poder fer un entrenament invisible, pel seu compte, d’una mane-ra conscient i orientada.

Forma jugadors i jugadores més llestos a l’hora de jugar, que saben trobar la solució adequada a totes i cada una deles situacions que se’ls presenten als partits. Respecta més les particularitats de cada u.

Cerca donar una formació més àmplia i polivalent al jugador i a la jugadora perquè en el seu moment tinguin sufi-cients experiències per anar-se acomodant a la posició natural de joc.

No és un aprenentatge compartimentat, sinó que interconexiona els diferents aprenentatges. Així mateix es tendeixcap a un aprenentatge més individualitzat, per poder respectar les diferents velocitats d’aprenentatge.

És fa un treball de tipus mixt, ja que es comença amb el mètode global i a partir d’aquí es creen les necessitats demillora de tècnica individual que es treballen d’una manera més analítica. Un cop s’ha millorat la tècnica es transfereix,de bell nou, a la situació global.

Tot això es concreta en la realització d’una sèrie d’activitats que es duen a terme seguint els principis de la metodo-logia activa.

Aquestes activitats poden ser molt variades:

Jocs:Els jocs són una gran eina, però s’han d’emprar sempre tenint present quin és l’objectiu clar que volem obtenir. Molts

cops variant-ne només una característica, podem obtenir objectius diferents. De jocs n’hi ha de diferents tipus, i es classifiquen generalment en :

Jocs generals:( tradicionals, de carrer, etc)Jocs preesportius: que comporten ja treball d’elements relacionats amb l’esport. Jocs esportius: dintre d’aquests es poden incloure els d’iniciació al bàsquet.

Des d’un altre tipus de vista es poden classificar en:





Jocs de:

no oposició - no col·laboració. no oposició - sí col·laboració. sí oposició - no col·laboració. sí oposició - sí col·laboració.

Aquesta seria la progressió natural anant de senzill a més complex.

Formes jugades:

donant un aire competitiu a un exercici més analític. Per exemple, es treballa passada per parelles però competint aveure qui fa més nombre de passades en un temps determinat.

Circuits per estacions. :

es fan diferents activitats que s’enquadren per ordre: es constitueix un circuit, es treballa per temps. Els jugadors vanpassant per totes les estacions.

Joc reduït:

situacions bàsiques del joc: des de 1c1 fins 4c4. En les etapes d’iniciació s’aconsella treballar moltes situacions d’a-vantatge numèrica per a l’atac.

Joc per objectius:

es tracta ja de practicar el joc d’equip però posant normes que condicionin el joc en busca d’un objectiu determinat (no es pot botar,per exemple, s’ha d’encistellar des d’un lloc determinat, ha de fer la cistella un jugador pre-deter-

minat, etc).

METODOLOGIA METODOLOGIA

ACTIVA vs TRADICIONAL

parteix del joc, treball global parteix del treball analític

crea necessitat treball analític després ho transfereix al joc

transferència clara treball-joc menys transferència

poc directiu molt directiu

jugador part activa en procés subjecte passiu

crea jugadors polivalents crea jugadors robotitzats

respecta peculiaritats jugadors no respecta peculiaritats

permet creativitat no permet creativitat

entrenador-planteja problemes i ajuda a resoldre’ls entrenador-diu el que s’ha de fer

permet auto-correcció no permet auto-correcció

molta interrelació entre els aprenentatges poca interrelació entre els aprenentatges

tendeix a especialitzar més tard tendeix a especialitzar més prest

fa pensar al jugador no fa pensar al jugador

EL JUGADOR i LA JUGADORA HAN DE PRENDRE CONSCIÈNCIA QUE ESTAN APRENENT I PER AIXÒ HAN DE PARTICIPAR ACTIVAMENT EN EL PROCÉS D’ENTRENAMENT



4.6. RECOMENACIONS DIDÀCTIQUES A L’HORA D’ENTRENARAutor: Joan Junoy

La Didàctica és la ciència que tracta sobre els aspectes pràctics per a l’aplicació dels diferents mètodes de treball. Ésa dir que ens facilita les normes i els recursos bàsics per a dur a la pràctica el mètode de treball.

Idees per a la bona marxa de la sessió d’entrenament

En primer lloc cal parlar d’unes premisses bàsiques cara a una bona conducció de la sessió d’entrenament:

• l’entrenador ha d’anar a l’entrenament correctament equipat, amb roba i sabatilles esportives.

• ha d’arribar a l’entrenament amb prou antelació per poder donar exemple de puntualitat als jugadors.

• ha de mantenir una actitud activa i exemplificant dins de l’entrenament. Quan s’entrena s’ha d’estar 100% con-centrat en l’entrenament. Per tant no ha d’abandonar mai la sessió, ni per parlar amb els pares o altres entrenadorsdel club, ni per altres raons.

• ha de portar sempre preparada la sessió d’entrenament, sabent quins objectius vol entrenar i com els repartirà alllarg de la sessió. Això no vol dir que s’hagi de complir obligatòriament Un bon principi a retenir és que: “Totaprogramació està feta per a ésser canviada”

• per poder preparar la sessió d’entrenament, l ‘entrenador ha de saber quins jugadors hi participaran i de quinmaterial disposa per als diferents exercicis.

• sempre, tant als entrenaments com als partits, l’entrenador ha de tenir molt clar que ell és el responsable d’asse-gurar que la pràctica es farà amb totals garanties de seguretat. Això comporta assegurar que la pista està en bonescondicions per a la pràctica del bàsquet, així com el material que es faci servir.

• no ens cansem de dir: l’entrenador és sempre un educador. En aquestes edats és molt important que tingui curaque els nens i nenes vinguin a entrenar amb el calçat i la roba adequada. Ha d’ensenyar, ja des del primer dia, coms’han de cordar correctament les sabatilles i també s’ha d’encarregar que no s’entrenin amb rellotges, anells,collars, polseres o altres objectes que puguin representar un perill tant per a ell com per als seus companys o rivals.

• dins de l’entrenament els jugadors han de poder beure aigua, per estar correctament hidratats. S’ha de tenir pre-sent que la sensació de set apareix amb graus de pèrdua de líquids significatius, i per tant s’ha de beure, petitesquantitats, fins i tot sense tenir set. L’entrenador ha de tenir previst en quins moments de l’entrenament els juga-dors podran beure.

• Primer s’ha d’explicar l’activitat que es farà, bé sigui un joc o un exercici, i un cop explicat és quan s’entrega elmaterial. Si no es fa així, es genera una situació de descontrol i manca d’atenció, que fa impossible explicar el quepretenem fer.

• l’entrenador és el responsable del material que es fa servir: per tant és l’encarregat de portar-lo a la pista, tenircura que estigui controlat en tot moment, que se’n faci un ús correcte i de retornar-lo al seu lloc al quartet o magat-zem. Per aquestes tasques pot fer servir l’ajuda dels mateixos jugadors, sempre amb col·laboració amb ell.

• L’entrenador ha d’estar preparat per a qualsevol incidència que pugui aparèixer al llarg de la sessió d’entrena-ment. Ha de conèixer els primers auxilis bàsics, per assistir un jugador si es fa mal, i ha de saber com actuar encas d’una lesió greu: contactar amb el coordinador, o la persona que se l’indiqui, saber a quin centre hospitalaris’ha d’anar o tenir un telèfon per si fa falta una ambulància.

• Com que en aquestes categories s’entrena al descobert, es bo que l’entrenador tingui sempre pensat i preparat quèfer en cas de pluja. No s’ha de suspendre mai un entrenament per pluja sinó que cal cercar alternatives: tenir unlloc cobert ón poder fer l’entrenament o un tipus de treball alternatiu si no hi ha cistelles, tenir un video de bàs-quet o alguns jocs que permetin aprofundir en el coneixement del bàsquet, aprofitar per parlar de temes de regla-ment o altres coses.

Normes per a l’aplicació de la metodologia

Tal com hem explicat en el tema dedicat a la metodologia, pensem que s’ha d’evolucionar cap a una metodologiaactiva, de tal manera que el jugador sigui partícep del procés d’ensenyament-aprenentatge.

• en aquestes etapes és fonamental que el jugador experimenti el màxim nombre possible de patrons motors. Aixòl’enriquirà, el farà més hàbil i potenciarà la seva creativitat.

• l’entrenador no ha de dir tot el que s’ha de fer, sinó que ha de plantejar exercicis o situacions problema perquèels jugadors els resolguin, pel seu compte.

• sempre, i això és molt important, s’han de plantejar reptes que siguin assolibles pel jugador, si nó l’únic que s’a-consegueix és generar frustació.

• si el jugador no és capaç de trobar la solució adequada al que se li planteja, l’entrenador ha de posar-li altres alter-natives més senzilles o fraccionades de la primera, que l’ajudin a trobar el camí. És una bona pràctica parlar ambels jugadors i posar-los preguntes encaminades a afavorir que trobi la solució. Si el jugador no n’és capaç, s’ha depotenciar l’hàbit de demanar ajuda als seus companys, per resoldre la situació plantejada. Si l’equip, en bloc, nosap resoldre la situació, possiblement sigui massa elevada per al seu nivell.

• les eines per a posar en pràctica el mètode vénen configurades pels jocs, situacions jugades, exercicis, joc reduïto joc per objectius,tal com hem presentat en l’apartat de metodologia.

• és molt important que tot treball que es plantegi tingui un objectiu clar, a fi que l’entrenadoravaluï si s’assoleix o no, i sàpiga quines correccions ha de fer, sempre relacionades amb l’objectiu proposat.

• és fonamental sempre, però determinant en aquestes edats la utilització del reforç positiu. Això vol dir que no enshem de cansar de fer saber al jugador quan està fent bé les coses. Aquesta és la millor arma per a mantenir alta lamotivació.

Resposta davant els petits problemes més freqüents que poden sorgir a l’entrenament

• pluja: cap problema si tinc prevista, tal com hem dit, l’alternativa adequada.

• falten jugadors a l’entrenament: veure com afecta això a la programació de la sessió i readaptar-la. És una bona pauta, crear l’hàbit, quan es pugui començar a exigir, que sempre que no puguin venir a entrenar, hocomuniquin amb antelació. Aquesta pot ser una tasca que recaigui en el delegat.

• els nens o nenes vénen molt nerviosos a l’entrenament. És natural que així sigui, si pensem que surten d’estar aclasse tota la tarda. Programar un joc o exercici, divertit i que sabem que els agrada a l’inici de la sessió pot aju-dar a anar assolint un nivell correcte d’activació.

• el joc o l’exercici no funciona: tal com hem dit una bona qualitat de l’entrenador és ser flexible: Per tant, si un joco exercici, els agrada i va bé, no hi ha d’haver cap inconvenient en allargar-lo una estona, i a l’inrevés, si no fun-ciona, no val la pena seguir fent-lo; es dona per acabat i es passa a una altra cosa.

• els nens demanen constantment per anar al bany: s’ha de ser flexible però anar marcant les pautes per crear l’hà-bit que han d’aguantar tot l’entrenament sencer sense abandonar-lo. Si algun té un especial problema, inculcar-lil’hàbit d’anar al bany just abans de començar l’entrenament.

• hi ha una baralla: no es pot permetre i l’entrenador ha d’intevenir-hi. S’ha d’aconseguir que entenguin que aixòno està permès, fer-los donar la mà com a prova d’acceptació. Una bona idea és fer-los treballar conjuntament perparelles dintre, per exemple, d’un concurs o campionat. Si no es soluciona el problema, penso que es pot aplicarla tècnica de “temps fora”, que vol dir que se’ls treu de l’activitat fins que ells demanin tornar a incorporar-se, encondicions correctes. El més important és mantenir la sensació de tranquil·litat, envers l’activitat i la resta de com-panys.



• un jugador es fa mal: mirar de mantenir la normalitat en l’activitat. Atendre el jugador que s’ha fet mal, valorantla gravetat de la lesió. S’ha d’estar sempre disposat a demanar ajuda i no s’ha de fer res del que no s’estigui bensegur. El primer concepte és “Primum non nocere”, que vol dir “Primer de tot no fer res que pugui ser contrapro-duent”. Per tant aplicar els primers auxilis bàsics, i si és greu demanar ajuda.





4.7. LA PREPARACIÓ FÍSICA EN AQUESTES EDATSAutor: Joan Ramon Tarragó

Introducció

El concepte condició física, recull la possibilitat de millorar la capacitat de l’aparell locomotor respecte al movimento qualsevol activitat esportiva.

Per poder distingir si el cos millora i evoluciona en cada una de les activitats, hi ha un conjunt de factors, capacitatso qualitats motrius (qualitats físiques) que té cada individu i que mitjançant el seu desenvolupament, conformen la basede la condició física de l’individu.

Capacitats condicionals

1. La Força: és la capacitat que els músculs posseeixen per a vèncer una oposició externa. Hi ha diferents tipus deforça, depenent de les interrelacions amb les altres capacitats condicionals. Per això podem afirmar que la forçaés la qualitat física bàsica, de la qual dependran o estaran relacionades totes les altres.

2. La Resistència: és la capacitat per a mantenir un esforç físic durant un temps prolongat. Però no és el mateix unesforç com una marató (resistència aeròbica) i un esforç com una cursa de 800 metres (resistència anaeròbica).

3. La Velocitat: en física es defineix com la capacitat de recórrer una distància en el menor temps possible. En l’ac-tivitat física, velocitat significa rapidesa d’acció. Podem parlar de diferents tipus: Velocitat de reacció: És la facul-tat del sistema nerviós per captar un estímul i convertir-lo en una contracció muscular o moviment, al més ràpidpossible. Velocitat de desplaçament: és la capacitat de recórrer una distància en el menor temps possible. Velocitatgestual: capacitat de realitzar un moviment (un gest) en el menor temps possible.

4. La Flexibilitat: és la capacitat que tenen les articulacions per facilitar la major amplitud possible dels movimentscorporals, gràcies a la mobilitat articular i l’elasticitat del múscul.

Capacitats coordinatives

Les capacitats coordinatives estan determinades pels processos de direcció del sistema nerviós central i depenen delseu bon funcionament.

Importància de la preparació física en aquestes edats:

Edat escolar inicial:

L’edat escolar inicial englobaria dels 7 als 10 anys, i es caracteritza bàsicament pel ràpid augment de la capacitat d’a-prenentatge motor, com a conseqüència de l’alta maduració del sistema nerviós.

CAPACITAT MOTRIUS

CONDICIONALS

RESISTÈNCIA VELOCITAT FLEXIBILITAT

COORDINATIVES

FORÇA

COORDINACIÓ

AGILITAT

EQUILIBRI



A nivell de les capacitats condicionals, la força es desenvolupa de forma relativament lenta, sense gairebé diferèn-cies entre sexes. Contràriament, la velocitat, es desenvolupa ràpidament durant aquesta etapa. Especialment són impor-tants les millores en la velocitat de reacció i el progrés en la freqüència de moviments. Tampoc hi ha diferencies entresexes.

La flexibilitat en ser una capacitat que involuciona al llarg de la vida del ser humà, a causa d’aquesta tendènciadecreixent, fa necessari realitzar exercicis destinats a potenciar-la.

També és molt important en aquestes edats el treball de les capacitats coordinatives.

Edat escolar avançada o prepuberal:

Engloba els nens/es de 10 a 13 anys, encara que depenen de la maduració del nen, poden produir-se diferències con-siderables en les edats que formarien aquesta etapa; les noies ho faran de forma més avançada respecte als nois.

Durant aquesta etapa, el desenvolupament de la força ràpida i màxima tenen augments anuals elevats, amb valors gai-rebé iguals entre sexes.

A causa de l’augment antropomètric i la maduració del sistema nerviós dels nens/es, es produeix un augment deforça, per això és adequat un treball d’aquest tipus de força mitjançant treballs de salt i de multillançaments.

Respecte a la millora de la resistència a la força, si treballem amb càrregues molt petites, els exercicis són senzills ihi ha poca dificultat en l’exercici; els nivells d’augment anual són més grans, amb poques diferències entre sexes.Treballar amb autocàrregues o amb parelles.

Pel que fa al desenvolupament de la velocitat, i sobretot la velocitat gestual, també augmenta ràpidament i constant.Això ha de permetre un treball de la capacitat d’acceleració, a més a més del desenvolupament de la velocitat de reacciói de desplaçament, com a continuació de l’etapa anterior.

El treball de flexibilitat ha de seguir sent important. El treball principal de flexibilitat ha de realitzar-se durant aques-ta fase, ja que més tard les possibilitats de millora són més difícils.

Principals tasques que s’han de realitzar:

a. Desenvolupar un nivell de preparació física general. b. Utilitzar un gran ventall d’exercicis. La possibilitat d’obtenir resultats posteriors, va estretament lligat amb un

correcte desenvolupament de base, que només es pot adquirir en aquestes etapes, on a més a més de l’esport esco-llit és bo un treball pluridisciplinar (practicar altres esports o jocs preesportius).

Objectiu:L’objectiu principal és crear les bases per desenvolupar posteriorment la capacitat de rendiment esportiu als nivells

més elevats possibles.

Planificació

En aquestes edats, normalment, no es dediquen més de 4 a 5 hores setmanals a l’entrenament (general), És doncsrecomanable incloure el “treball físic” dins l’entrenament tècnic - tàctic, i en tot cas utilitzar la fase d’escalfament perdesenvolupar aspectes que en la sessió pot ser més complicat d’incloure’ls-hi.

El JOC i les Formes Jugades han de ser el mitjà bàsic per incloure el treball físic. No hem de voler crear en elnen/a una desmotivació envers aquesta activitat, i a la vegada aconseguirem una formació més globalitzada.

Com estructurar la temporada:

Al llarg de l’any

Període formatiu P. Competitiu P. Transitori

Període formatiu: (durada: gairebé tot el curs) l’aspecte més important és la millora global del nen/a. Període competitiu: (durada: 1 o 2 mesos, a finals de temporada) vindria a ser com l’avaluació de l’aprenentatge

anterior, per valorar si s’han aconseguit els objectius. Període transitori: Postemporada, bàsicament descans. Poden treballar-se altres esports, que durant l’any no han

practicat.





4.8. L’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DEL REGLAMENT BÀSICAutor: Juan Carlos Mitjana

1. Objectius de les regles de joc

Les regles tenen el propòsit de controlar el joc mitjançant unes normes; els objectius genèrics de les quals podríemdefinir com:

1. EQUILIBRI DE JOC ENTRE L’ATAC I LA DEFENSA. 2. MATEIXES OPORTUNITATS TOT I LA GRANDÀRIA DELS JUGADORS3. PRESERVAR LA SEGURETAT DELS PARTICIPANTS4. AFAVORIR L’ESPORTIVITAT I EL FAIR- PLAY5. AFAVORIR LA INTEGRITAT, L’HABILITAT I LA TÈCNICA

Aquests punts i la seva aplicació en les característiques dels jugadors en cada moment, són els que determinaran eldesenvolupament del joc i la seva constant evolució.

Les regles de joc s’han de saber interpretar sota el següent esperit general:

La finalitat de les regles no és que siguin interpretades literalment, sinó que han de ser aplicades en relació amb l’e-fecte que l’acció dels jugadors té sobre els oponents.

Veritablement, si no ha existit efecte apreciable en el transcurs del joc, els àrbitres no l’han d’interrompre. L’acciójutjada haurà de ser ignorada si es tracta d’una jugada incidental i no vital per al desenvolupament del partit.

2. El reglament com un fonament

Des de la creació del basquetbol al 1891 pel Sr. James Naismith, ja es va introduir el concepte que les regles haviend’ajudar en la formació tècnica i humana dels jugadors.

Cal saber que el 1962 va començar a Catalunya el minibàsquet com una forma de jugar el basquetbol que permetadaptar-lo al físic dels joves jugadors i descobrir el basquetbol de forma agradable i amena.

Els entrenadors i monitors no han de tenir por al reglament, l’han d’estudiar i transmetre, com una metodologia espe-cífica i progressiva, com fan amb els altres FONAMENTS. Les regles són tan importants com el fonament de la defen-sa o el tir, etc. Hem de pensar que per realitzar un bona defensa o un bon moviment de peus s’han de conèixer i dominarels articles del reglament que expliquen allò que es pot fer i allò que no.

Tal i com diu la paraula, fonament és la cosa en què ens hem de recolzar per poder edificar. Per tant, com millor siguiun fonament, més quantitat i qualitat de treball podrem edificar-hi.

Recordo la frase “tal com entrenes jugaràs”, no protestis el cap de setmana a l’àrbitre allò que no has sabut corregirdurant els entrenaments.

És recomanable que l’entrenador completi el seu coneixement sobre aquest fonament dirigint partits durant els entre-naments, fent-se respectar com a àrbitre pels seus propis jugadors, transmetent a la vegada el respecte cap a la figura del’àrbitre, cap als contraris i cap a tot ésser humà.

3. Parts d’un reglament

El reglament té, des del punt de vista administratiu-jurídic, dues pautes diferencials que són les regles i els articles.

Però des del punt de vista tècnic es divideix en:

– Normes tècniques.

– Normes tècnicoadminitratives. – Violacions. – Faltes.

Les normes tècniques: Són les regles referents a mesures i format.

Les normes administratives: Són totes aquelles que fan referència als temps morts, substitucions, etc.

Les violacions: Són les infraccions que no estan reflectides a l’acta de joc.

Les faltes: Són les infraccions que es reflecteixen a l’acta de joc.

4. L’àrbitre com a pedagog

Sens dubte el primer contacte del joves jugadors amb el basquetbol es fa mitjançant el joc del minibàsquet.

En tractar-se d’un joc que té unes regles i una persona que és l’àrbitre, que tindrà cura que es compleixin, la formade transmetre les irregularitats i infraccions a les regles comeses pels participants, ha d’estar en línia amb el paper for-mador i educador que es persegueix amb aquest joc. Els àrbitres han d’oblidar el paper de l’acusador o fiscal, el seu paperés el d’assistent a l’educació (entrenador en allò relacionat amb el joc), ajudant els nens a corregir-se i assessorant-los enl’aprenentatge tècnic.

Els àrbitres han de tenir la capacitat de sancionar les infraccions a la vegada que ajuden que no es tornin a cometre,explicant les infraccions comeses de forma educada i constructiva.

La progressió i el creixement esportiu dels nens depèn de tots, però el paper de l’àrbitre és molt important, ha de seruna ajuda per a la seva formació més que un obstacle setmanal; hem de pensar que els jugadors estan en plena fase dedesenvolupament i maduració personal.

El gran problema amb què ens podem trobar és que els àrbitres també s’estiguin formant. Aquests han de ser tole-rans pel que fa a les infraccions sense importància que no suposin un avantatge per a l’adversari. A la vegada, els juga-dors, entrenadors, directius i públic, sobretot aquests dos últims grups, haurien de ser tolerants amb els àrbitres que tambéestan en una etapa de formació esportiva.





4.9. IDEES BÀSIQUES PER A LA PLANIFICACIÓ DE LA TEMPORADAAutor: Josep Manel Giner

Consideracions prèvies

No caure en l’error de copiar una planificació de júniors o sèniors per adaptar-la als equips de formació.

Conèixer el calendari escolar per saber el nombre aproximat de sessions d’entrenament que tindrem al llarg de latemporada: vacances de Nadal, Setmana Santa, setmanes d’esquí, colònies, etc.

Tenir presents recursos en cas de no poder entrenar a la pista, per exemple per pluja: aula, gimnàs, vídeo, etc.

Hàbits

En aquestes edats -sobretot a premini i mini- cal transmetre els hàbits necessaris que marcaran l’educació esportivadel jugador/a.

Per aconseguir-ho, és aconsellable que et fixis unes pautes en les què creguis personalment i que consideris idòniesper anar configurant l’estil, el tarannà dels jugadors que entrenaràs.

Citarem alguns exemples orientatius:

• vestimenta i calçat adequats • fer veure la perillositat de portar rellotges, anells, penjolls, etc. • convèncer de la comoditat de dur els cabells ben lligats • encara que pugui semblar exagerat, recomanar portar les ungles curtes • demanar puntualitat (donant exemple el propi entrenador) • detalls com: reaccionar ràpid al senyal de l’entrenador, no botar mentre es parla, respectar el torn de paraula, etc.,

ens ajudaran a fer un treball de millor qualitat.

Tot això cal incloure-ho dins la teva planificació i mentalitzar-te d’anar-ho treballant a cada sessió i, sinó cal tenir-ho apuntat en la distribució del temps per tenir-ho present en tot moment.

Seguint la línia de proposar consells en l’adquisició d’hàbits, no oblidis el comportament que demanaràs als teusjugadors durant un partit. A l’inici, ells no coneixen com s’ha de “funcionar”, se’n van de la banqueta, parlen amb elsseus pares, boten la pilota, etc i, per tant, serà necessari que els ensenyis com s’ha d’estar en tot moment.

Físic

No és aconsellable dedicar temps exclusivament a la preparació física (tampoc disposaràs de tant temps com vol-dries). Dins el mateix treball tècnic anirà inherent la càrrega física necessària. I si vols dedicar un temps a millorar algu-na capacitat o qualitat ho pots fer amb exercicis de contingut tècnic i/o lúdic.

És fonamental conèixer el que no s’ha de fer: treballar amb mètodes d’entrenament de resistència, força, etc amb lavoluntat de fer-ho copiant allò que nosaltres hem fet d’adolescents o adults.

En el període de mini procurarem millorar bàsicament les capacitats coordinatives a través dels desplaçaments, elbot, els llançaments, l’ús de diferents elements, les habilitats, etc.

Conceptes com: desenvolupament de l’esquema corporal, de les facultats sensorials, la percepció espai-temps, motri-citat de la carrera, etc que, sense dubte, ja veuràs en altres àrees d’estudi, conformen una part esencial del treball a rea-litzar en els primers anys de mini. També serà positiu anar inculcant l’hàbit de fer estiraments per mantenir un alt graude flexibilitat. No obstant això, tindrem cura de no forçar el nen/a a anar més enllà dels seus propis límits.

La força, la resistència i la velocitat vindran incloses en el treball tècnic o via jocs.

Per exemple:– velocitat de cursa: bot en línia recta, bot en zig-zag– força de braços: jocs de passes en competició– resistència: rodes a tot camp, joc 5c5– força cames: rebots, “lluites”– velocitat de reacció: jocs de persecució

Reglament

Cal tenir en compte d’afegir el reglament com una part imprescindible en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Distribueix-te aquest tema com millor et vagi i segons els coneixements dels teus jugadors. Si són principiants, expli-caràs cada dia una norma. Potser aprofitar si plou per parlar-ne més a fons. Pensa que els petits et faran moltes pregun-tes què ara ni t’imagines. . .

Tècnic

El treball tècnic suposa la part fonamental en la planificació de la temporada. Segons el nivell dels teus jugadorspodràs alçar més o menys el llistó de la teva programació però, sigui com sigui, els elements tècnics sempre seran elseixos en que muntaràs l’estructura.

Fes un ús flexible del concepte temps en la planificació per assolir els objectius que et proposis. No siguis esclau enel compliment dels terminis. Tu pots pensar que en ics temps es produirà un aprenentatge, però això de vegades no éslineal i els teus jugadors et “demanaran” més temps o potser a l’inrevés.

La planificació ha d’estar al teu servei i has de poder modificar sobre la marxa allò que l’experiència, a través de lapràctica, t’aconselli canviar.

És força útil ajudar-te dels períodes trimestrals per marcar-te un objectiu, o més, a assolir dins un temps ampli i proudefinit en l’àmbit escolar. Pots establir objectius personals de millora per a cada jugador en aquells aspectes particular-ment més deficients respecte al nivell mitjà del grup. Això pots incloure-ho, per exemple, treballant-ho 15 minuts a lasetmana al llarg d’un mes. En total, aquell jugador haurà dedicat una hora al mes a treballar específicament l’element tèc-nic més deficient que tenia.

També caldrà aprofitar les situacions de joc real que practicaràs a cada sessió per poder marcar-te un objectiu col·lec-tiu mensual (8 sessions aprox. ). Per exemple: rebre la pilota sempre flexionats, anar al rebot d’atac, tallar després de pas-sar, etc.

Periodització de l’entrenament

El programa anyal es caracteritza per una periodització dividida en tres fases:

– període preparatori o formatiu (abans de la competició i durant la mateixa)– període competitiu (durant la competició)– període transitori (des de la fi d’una temporada fins a l’inici de la següent)

En aquestes categories el període formatiu ha d’abastar un alt percentatge de la temporada.





4.10. ESTRUCTURA TIPUS PER A UNA SESSIÓ D’ENTRENAMENTAutor: Josep Manel Giner

Partint de la planificació global de la temporada, necessitarem anar programant les activitats en què treballarem elscontinguts fixats per assolir els objectius previstos.

És per això que caldrà anar seqüenciant aquesta planificació global en períodes més reduïts, com ja hem vist abans.

Aquesta reducció ens conduirà a programar totes i cada una de les sessions. El fet es simplificarà tenint en comptela interrelació que hi haurà entre les sessions a l’hora d’establir períodes de temps per assolir un objectiu.

És fonamental, per a un entrenament de millor qualitat, tenir la programació de la sessió feta amb suficient antela-ció. Si així ho fem, només caldrà fer algun retoc puntual en funció de com marxi el procés d’aprenentatge dels jugadors.

Recordem que tota la tasca prèvia de planificació de l’entrenament està a la nostra disposició per ser modificada quancreiem oportú.

Anar a l’entrenament amb els apunts del treball a realitzar, no només és una qüestió d’imatge sinó un bon hàbit, tantimportant com aquells que els demanarem als jugadors.

Els entrenadors de formació acostumem a dissenyar les sessions mantenint dos criteris més o menys fixos: Per uncostat, sempre contemplem aquells continguts que considerem gairebé imprescindibles en cada entrenament i, per unaltre, anem introduint i variant altres aprenentatges que tot i tenir un caràcter més secundari, no deixen de ser importantsen el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Cada tècnic haurà de prioritzar aquells continguts fixos que suposaran la base del seu treball.

Un exemple de plantejament pot ser:

• exercicis combinats (sortides, passades, canvis de mà, parades, doble salt, etc. ) que finalitzin en tirs a curta i mit-jana distància

• exercicis d’1c1 (contemplant les moltes variables que ens permet)

• joc real: 4c4, 5c5

Les activitats que farem per treballar aquests continguts ens poden ocupar un temps aproximat de 40 - 45 minuts.

Sempre haurem de comptar amb el temps que, dins la sessió, dedicarem als estiraments inicials (3-5’), descans+aiguaa la meitat (2-3’) i la tornada a la calma final (5-7’).

Aquests 10-15 minuts seran sempre dins el global de la sessió que tindrà un temps total entre 75 i 90 minuts.

Si sumem ambdós aspectes ja tenim 50 - 60 minuts de treball programat amb continguts fixos que valorem com aprioritaris.

Ens resta afegir la part variable amb aquells elements que hem qualificat com de segon ordre però que no per aixòhem d’ignorar que tenim un marge de 25 - 30 minuts per treballar-los.

Veiem una sessió - tipus:



(3-5’) – mobilitat articular, estiraments

(5-7’) – joc on hi hagi desplaçament en bot, persecucions, passades, etc

(15’) – exercici individual i combinat (sortida, canvi de mà, doble salt, etc. ) que acabi en tir curt (para-da o doble salt)

(10’) – exercici col·lectiu de passades (amb oposició, competició, etc)

(10’) – exercici de 1c1. P. Ex. Recepció (permesa) en cursa des de mig camp i 1c1 sense perdre lavelocitat adquirida

(2-3’) – aigua

(10’) – exercici de contraatac. 2c0, 2c1, 3c2. . .

(10’) – exercici de tir a distància en competició entre dos grups

(20’) – joc real: 4c4c4, 5c5. . .

(5-7’) – joc del KO i estiraments. Tornada a la calma

5. PART PRÀCTICA



5.1. SESSIÓ PRÀCTICA 1: INICIACIÓ PRÀCTICA AL JOC D’ASSOCIACIÓ 2C2Autor: Joan Junoy

Introducció: el joc amb el company

Tal com queda reflectit en el Programa d’ensenyament per a aquestes edats, penso que en l’etapa de minibàsquet es des-envolupa el joc de 1c1 fonamentalment, i depèn de l’evolució dels jugadors la iniciació al joc d’associació. Ja en la següentetapa dels anys preinfantil i infantil es desenvolupa el joc per parelles, és a dir el 2c2, com a element principal del joc reduït.

Elements que hi intervenen

El jugador en la seva evolució natural, per poder començar a jugar amb el company, necessita assolir un nivell accep-table de domini del seu cos, de la pilota i dels fonaments individuals. Sense aquest domini no pot alliberar-se de l’atrac-ció que exerceix la pilota, aixecar el cap i començar a jugar amb el company. Això no vol dir que fins que domini per-fectament la tècnica no pugui practicar el 2c2, sinó que s’ha d’anar treballant simultàniament.

En el joc del 2c2, a més dels fonaments individuals, hi intervenen: el joc sense pilota o capacitat per a desmarcar-sei la passada-recepció, com a elements dominants. Gràcies al domini d’aquests elements es poden obtenir els objectius anivell de joc reduït.

Objectius a assolir: progressió natural

L’acció d’aclarir un espai

És aquesta una acció que fa el jugador sense la pilota, en la qual se separa i allunya del jugador en possessió de labola, per aclarir un espai que permeti a l’altre jugar un 1c1 amb condicions i poder penetrar cap a la cistella.

Basant-se en això, sempre després de fer una passada, el jugador ha de moure’s per a facilitar l’1c1 del company obé tallar cap a la cistella.

L’acció de penetrar i assistir.

Molts cops, en la progressió natural del joc, quan es comença a jugar per parelles, sol passar que els jugadors i juga-dores joves s’obliden del més important: l’1c1. Des dels primers moments s’ha d’anar introduint l’hàbit en els jugadorsque sempre que rebin la pilota mirin si poden llançar a cistella o donar una assistència i, en cas que no puguin, que inten-tin jugar sempre 1c1 per guanyar un avantatge. La decisió de per quin costat entrar, estarà en funció de la situació de joccreada, però el més freqüent és entrar pel costat del company que ha fet l’aclarida.

En aquest cas, si en penetrar, el defensa del company surt a tapar-nos el camí, hi ha la possibilitat de passar-li la pilo-ta perquè pugui jugar un 1c0 amb tots els avantatges. Aquesta acció es coneix com “penetrar i assistir”.

Els talls i les portes enrera.

Són dues accions que pot fer el jugador sense pilota, l’objectiu de les quals no és altre que tallar en direcció a la cis-tella, superant l’oposició defensiva, per a rebre prop de l’anella amb avantatge.

Si l’acció es fa per davant del defensa, és a dir entre la pilota i ell, l’anomenem tall, i si es fa per darrera del defen-sa, l’anomenem porta-enrera, sempre per l’esquena del defensa.

La combinació d’aquests dos moviments dóna molta versatilitat al jugador sense la pilota dificultant la tasca al defen-sor. L’objectiu és intentar-ne un i si el defensa hi reacciona, aplicar l’altre.

L’acció de passar i tallar.

El jugador que té la pilota després de passar-la pot fer en el joc del 2c2, fonamentalment dues coses:

• marxar de la pilota, fent una aclarida per al company que la rep, facilitant-li l’1c1. • tallar cap a la cistella per rebre una passada de retorn, rebent prop de la cistella amb avantatge.

Aquest tall es pot fer per davat del defensa, entre la pilota i ell o bé per darrera voltejant la seva esquena. El mésimportant és que el tall sigui ràpid, sorprenent pel defensa. Aquesta acció és la que es coneix com a “Passar i tallar”.

Eines a emprar: exercicis

1. Exercici per a treballar les aclarides.

Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic. X1,X2, coordi-nen qui es desplaça, segons la trajectòria que marca el dibuix. El juga-dor amb pilota ha de “llegir” quin espai s’ha aclarit i penetrar per aquellcostat.

2. Exercici per a treballar el penetrar i assitir.

Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic. El jugador quedefensa al que té la pilota, dóna la volta al con, escollint lliurament elcostat. El jugador amb pilota penetra cap a cistella i quan li vé el defen-sor del company, li passa la pilota, perquè encistelli.

3. Exercici per a treballar els talls i les portes enrera.

Es disposen els jugadors tal com mostra el gràfic, treballant simul-tàniament als dos costats i a les dues anelles. Al terra es col·loca un cèr-col de plàstic o dues cadires, per exemple. L’atacant sense pilota s’a-profita d’aquest element per aconseguir rebre, bé tallant per davant, béfent una porta enrere.



4. Exercici per a treballar el passar i tallar.

Es disposen els jugadors tal com mostra el gràfic. Es pot col·locarun cèrcol al terra en una primera fase i després enretirar-lo. X1 passa aX2 i talla a cistella. X3 reposa la posició deixada lliure per X1. A par-tir d’aquí es canvia la pilota de costat i talla X3. Sent X2 qui reposa laposició central. Es torna a invertir la pilota de costat i talla ara X2. Uncop han tallat els tres es pot jugar 3c3 lliure.

5. Exercicis pel 2c2, global.

Es disposen els jugadors tal com mostra el gràfic. X1 passa a X2 idefensa a X4. X2 passa a X4 i defensa a X3. A partir d’aquí es juga 2c2.Es pot acotar el temps, el nombre de bots o de passades.





5.2. SESSIÓ PRÀCTICA 2: L’ENTRENAMENT DEL JOC SENSE PILOTAAutor: Joan Junoy

Introducció: definició, importància i dificultats.

La pilota exerceix una gran atracció damunt els jugadors i jugadores, que es manifesta d’una manera clara a les eta-pes d’iniciació, quan veiem com corren tots darrera de la pilota.

El joc sense pilota ve representat per tots aquells desplaçaments, moviments i estratègies que fa el jugador quan noestà en possessió de la pilota.

Si analitzem un partit de bàsquet es veu clarament que hi ha una gran diferència entre el temps que un jugador té lapilota a les mans i tota la resta del temps que no la té. Per tant la major part del temps el jugador juga sense la pilota.D’aquí la gran importància que hem de donar a aquest fonament del joc.

Però, cal dir que és una de les habilitats més difícils d’aprendre en atac; sembla com si els jugadors només es poses-sin en funcionament quan els arriba la pilota a les mans. Fins i tot penso que podem dir que és un dels fonaments menysdominats a l’elit. Veiem un partit i només es mou el jugador que té la pilota; la resta es com si estiguessin enganxats alterra.


Els elements fonamentals que intervenen en el joc sense pilota són els canvis de direcció i de ritme, que troben el seusuport en el joc de peus. Parades, arrencades, pivots i girs. Però aquests desplaçaments s’han de fer per anar a uns llocsdeterminats on es té avantatge per rebre la pilota sense oposició del defensa. S’ ha de tenir, per tant, una estratègia prè-via, per saber on es vol anar a parar i per on anar-hi.


• Primer de tot, marxar de la pilota

En la progressió de l’ensenyament del joc sense pilota, el primer que és bo plantejar-se és anar reconvertint la ten-dència natural dels nens i de les nenes a córrer tots darrera de la pilota.

Per tant el primer pas és aconseguir que juguin en tota l’amplada del camp i que aprenguin a dispersar-se separant-se al màxim entre ells. La idea és que es vagin passant la pilota augmentant progressivament la separació entre ells.

• Ser capaç de mantenir la possessió de la pilota, passant-se-la

Aquest és el segon objectiu, que ens podem plantejar. Anar adquirint l’hàbit de moure’s sense la pilota, generalmental voltant d’ella, per desmarcar-se i poder anar-se-la passant amb els companys. Segueix existint una forta atracció perpart de la pilota, però per dir-ho d’alguna manera, anem eixamplant el radi de separació.

• Mantenir la possessió avançant cap el camp contrari

Però en el bàsquet no només s’ha de ser capaç de passar-se la pilota sense que ens la prengui el contrari sinó que s’had’anar avançant cap al camp contrari. Això vol dir que els desplaçaments del jugador sense pilota ja han de tenir unadirecció determinada. Ja no es tracta de rebre la bola on sigui, sinó d’anar rebent en posicions avançades i que ens por-ten cap al camp contrari.

• Mantenir la possessió anant cap a la cistella contrària

Finalment, no sols hem d’anar cap el camp contrari sinó que l’objectiu és anar cap a la cistella. Això vol dir que l’ob-jectiu està focalitzat al centre de la línia de fons, la qual cosa també marca clarament com han de ser els moviments delsjugadors sense la pilota.

Eines a emprar: exercicis

1. Exercici per a aconseguir marxar de la pilota

Una bona eina per a treballar aquest concepte són els jocs de dispersió, en els quals els participants passen d’estaragrupats a dispersos pel camp.

Joc “Peus quiets”: tots els jugadors agrupats al cercle central, un amb pilota. El que té la pilota la llança a l’aire idiu el nom d’un jugador. Aquest ha d’anar a agafar la pilota i quan la té crida “peus quiets”. Tothom s’ha d’aturar. Eljugador amb pilota pot donar 3 passes i llança la pilota a tocar un company. Si el toca, para ell, si no repeteix el mateix.

2. Exercicis per mantenir la possessió de la pilota

En aquest cas podem fer servir jocs que combinen el joc sense pilota amb el domini de l’espai, fent una iniciació aldesmarcatge.

Joc “ 10 passades”: Es reparteixen els jugadors en dos equips; un equip ataca i l’altre defensa. Sense cap tipus delimitació d’espai l’equip atacant ha d’aconseguir fer 10 passades sense que la pilota sigui interceptada. No es pot passarla pilota a qui te l’ha passada. Aquest joc pot tenir diferents variants:

• es numeren els jugadors i les passades han de ser correlatives. • un nombre determinat de passades han de ser picades. • s’han de fer 3 recepcions dins els cèrcols de les ampolles.

3. Exercicis per a avançar amb la bola cap el camp contrari

Aquí podem proposar un joc que anomenem “Bàsquet-rugby”. Es fan dos equips i es juga un contra l’altre, a totala pista. Es pot jugar botant o sense botar. L’objectiu consisteix a deixar la pilota a terra darrera de la línia de fons (touch-down). L’equip que ho aconsegueix guanya 2 punts, i a continuació un jugador de l’equip fa un intent, per exemple, pera un triple. Si el fica, val 3 punts. Si hi ha una lluita, es fa un salt des del lloc on es produeix la lluita.

4. Exercicis per a avançar cap a la cistella contraria

Seguint amb la progressió establerta, proposem ara jugar “5c5 sense botar”. S’ha de respectar el reglament del bàs-quet. Posteriorment es pot permetre un nombre determinat de bots.

5. Exercicis bàsics de desmarcatge (1c1) + 1

Es disposen els jugadors tal com mostra el gràfic. En els dos cos-tats i les dues anelles. Primer, en aquest espai reduït, l’atacant ha d’a-conseguir fer 5 recepcions seguides. Després ja juga per a rebre i fercistella. El defensa ha d’estar sempre defensant la línia de passadasense flotar.



5.3. SESSIÓ PRÀCTICA 3: ENSENYAMENT PRÀCTIC DE LA PASSADAAutor: Joan Junoy

Introducció

La passada és el fonament que permet el salt del joc individual al joc amb el company. Així mateix és el fonamentque ens permet progressar amb la pilota per la pista sense botar-la.

Hi ha un concepte metodològic, que crec que és important. La passada s’ha d’ensenyar sempre conjuntament amb larecepció. Generalment l’experiència ens demostra que la tècnica de recepció de la pilota és un fonament al qual se li soldonar poca importància. Però després a la pràctica ens trobem amb força jugadors, en què se’ls escapa la pilota de lesmans(mans toves).


Tal com hem dit abans, sempre intervenen la passada i la recepció. En el joc real, amb defensa, la passada va ínti-mament lligada al desmarcatge. El passador ha de descobrir quin és el “moment de passada”, aquell instant en què s’hade passar la pilota, i simultàniament escollir quin és el tipus de passada adequat, en funció de la posició del receptor i dela defensa.

Aprendre a passar-se i rebre la pilota, aturats. Practicar les pasades bàsiques

Com a primer pas, és bo compaginar els jocs i exercicis globals de passada, amb el treball més analític d’aprenen-tatge de la tècnica correcta. Es poden fer jocs de llançament i recepció de diferents mòbils: diferents tipus de pilotes, dife-rents mides, formes i materials. Introduint simultàniament la pilota de bàsquet.

En la progressió natural es poden fer primer sense oposició i començant per les passades i recepcions a dues mans,de més fàcil execució tècnica, per anar evolucionant cap a una mà. Cal tenir sempre present el tema de les distàncies, perajustar les passades al nivell de força.

Finalment, s’ha d’anar introduint la defensa per aprendre a discernir quan és el moment de la passada. Sol anar moltbé, treballar en situacions d’avantatge numèric per a l’atac, ja que comporta una oposició parcial. De mica en mica s’e-voluciona cap a la situació real de joc.

S’ha d’ anar practicant tots els tipus de passada: de pit, picat, per sobre del cap, de beisbol, de mig ganxo, de mà amà, etc.

Quant a les recepcions, l’aspecte més important és que la pilota no s’escapi de les mans. Per aconseguir-ho s’ha dementalitzar els jugadors que les recepcions han de ser actives. Això implica que el receptor no ha d’esperar que li arribila pilota sinó que ha d’anar a buscar-la. Aquest moviment actiu i voluntari cap a la pilota, sol assegurar-ne la eficàcia dela recepció, i es perden així menys boles. Es van alternant recepcions a dues mans i a una.

Aprendre a passar-se i rebre la pilota, en moviment. Practicar les passades bàsiques

Si estan els jugadors en moviment creix el grau de dificultat de les passades. Es pot anar fent d’una manera pro-gressiva, estant primer un dels dos jugadors en moviment i l’altre aturat i finalment estant els dos en moviment.

La dificultat se centra a encertar el moment de passada i també el punt on s’ha de passar. El passador ha de tenir pre-sent que mentre viatja la pilota, el receptor en moviment avança. És per això que s’ha de passar sempre avançat al recep-tor.

Eines a emprar

1. Jocs de passades

En primer lloc ens podem plantejar jocs generals de llançaments i recepcions de pilotes.





“Intercanvi de pilotes”: es disposen 2 equips, un a cada mitja pista amb 10 pilotes cada equip. Es juga un tempspredeterminat i l’objectiu és llançar les pilotes al camp contrari. En acabar el temps guanya l’equip que té menys pilotesa la seva pista.

“La pilota viatgera”: es disposen dos equips, un a cada línia lateral del camp i cada jugador amb una pilota. Escol·loca una pilota de goma al mig del camp. L’objectiu és, llançant les pilotes contra la de goma, fer-li traspassar la líniade l’equip contrari. Es juga per temps i guanya l’equip que ha aconseguit més cops fer traspassar la línia de l’equip con-trari.

2. Exercicis de passades aturats.

“Estrella de passades”:

Es disposen els jugadors tal com mostra el gràfic. x2 passa a x1 iva a ocupar el seu lloc. x1 passa a x3 i va a ocupar el seu lloc i es vaavançant en el mateix sentit de gir. Es poden anar treballant els diferentstipus de passada. Si ho dominen prou es pot introduir una segona pilo-ta, col·locant dos receptors interiors o bé introduint una pilota que vacirculant per l’exterior.

3. Exercicis de passada en moviment.

“Roda de passades per parelles”

Es disposen els jugadors tal com mostra el gràfic. x1 i x2 avancenpassant-se la pilota; x2 llança a cistella i va al rebot. Tornen per l’altrecostat amb les posicions canviades. x1 llança a la tornada. Canvien laseva posició a les fileres.



“Roda de passades a tot el camp”

Es disposen els jugadors tal com mostra el gràfic. x1 passa a x2 ix3 succesivament i acaba llançant a cistella. Torna per l’altre costat pas-sant de bell nou a x3 i x4 succesivament i llançant a cistella. Es van can-viant els tipus de passada.

5.4. SESSIÓ PRÀCTICA 4: PRÀCTICA DEL TIR A CISTELLAAutor: Ramon Jordana

Partirem de la base que els nens i nenes ja tenen l’hàbit de llançar objectes. És a partir d’aquí i de l’anàlisi tècnicadel gest que distribuirem el procés d’ensenyament en una primera fase d’assoliment (ens fixarem sobretot en el treballdel tren superior), per passar a una fase de consolidació on farem intervenir la resta d’elements del cos; sobretot lescames.

EXERCICIS ASSOLIMENT

• Tir a la paret: cada jugador o jugadora té una pilota i la llança a la paret procurant que rodoli correctament i pre-ocupant-se de llançar-la enlaire.

• Tir en parelles (sense cistella): un jugador davant de l’altre, executa el tir ben igual que si llancés a la paret (podemfer que es facin una mica d’autocorrecció dels detalls en què volem incidir en aquella sessió), el company recullla pilota i executa l’acció al revés.

• Tir en parelles (sense cistella), amb un cèrcol al terra: l’exercici és el mateix, però la pilota ha de caure a terra ibotar dins del cèrcol abans que la reculli el company.

EXERCICIS DE CONSOLIDACIÓ

Exercici 1:Autopassada.

Cada jugador amb una pilota, se la llança prop, la recull i tira. És clar que en funció de la posició on deixi la pilotadesprés de l’autopassada el tir es farà, després de parar, en un o dos temps.

Exercici 2: Sobre bot.

Cada jugador, amb una pilota, surt des d’una posició llunyana a la cistella botant-la (usar les dues mans de bot alter-nativament, cal tenir en compte que la càrrega de la pilota a la posició de tir no és la mateixa), es fa una parada i un llan-çament. Ben igual que abans, la parada serà d’un o dos temps en funció de la direcció que prengui el botador, alineat ono amb la cistella.

Exercici 3: Sobre passada (La fletxa)

Una fila amb tots els jugadors amb pilota menys el primer. Aquestfa un treball de recepció i rep la passada del següent de la fila i efectuaun tir; va a cercar el seu propi rebot i es posa a la cua. El jugador ques’ha quedat sense pilota surt a rebre a l’altre costat.



Exercici 4: Sobre passada (Roda xinesa)

Es col·loquen tres cons en línia recta (la distancia entre els cons aixícom la distancia d’aquests a la cistella vindrà donada per les capacitatsdels jugadors)

Darrera els cons situats als extrems, col·loquem les cues de juga-dors, tots amb pilota excepte el primer d’una de les cues.

Aquest jugador sense pilota corre cap el con central i rep una pas-sada del primer de l’altra cua, efectua un llançament, recull el seu propirebot i va a l’altra cua.

Important atacar la pilota entrant el peu cap a l’interior per unaparada en dos temps.

EXERCICIS LÚDICS.

Exercici 5. EL K. O.

Els jugadors en filera darrera la línia de tirs lliures, tots amb pilota. El primer de la fila fa un llançament; si la pilo-ta entra, va a la cua. Si falla ha d’anar ràpidament pel rebot i intentar fer cistella abans que el següent de la fila no entriel seu tir lliure o el rebot corresponent. Si això passa, el jugador que ha tirat en primer lloc, queda eliminat.

Guanya qui es queda sol.

EXERCICIS LÚDICS-COMPETITIUS.

Exercici 6: Concurs de llançaments.

Equips de 3, 2 ó 1 jugadors. No es canvia de posició fins que unequip no fica a cistella des del primer punt A. Tot l’equip passa al puntB, quan un fa cistella es passa al punt C.

Una vegada completats els tres punts es passa a la seguent posiciófins acabar les 5 posicions (15 punts de llançament) del circuit.





Exercici 7:

Tots els jugadors amb una pilota. El primer va a la posició 1 i efec-tua un llançament, si falla torna a la cua. Si fica va a la posició 2, on escrearà una nova cua.

Guanya qui passa per totes les posicions fixades aleatòriament isenyalitzades per l’entrenador.

Exercici 8: “El 21”.

Segurament és el joc més conegut de l’esport del bàsquet.

Un jugador fa un llançament a tauler i el company de joc agafa el rebot; a partir d’aquí comença el joc. Si aquestjugador fica el tir va a la línia de tirs lliures i llança fins que falla. Cada cistella normal val 2 punts i cada tir lliure val 1punt. Si aquest jugador falla el primer tir o un tir lliure, el següent jugador agafa el rebot (es llança d’on s’agafa la pilo-ta) i repeteix l’acció. Guanya qui arriba primer a 21 punts.

Exercici 9: “El burro”

Exercici per parelles o per equips.

Si et toca començar, tires des d’on tu vols, el següent té l’obligació de tirar des del mateix lloc. El següent del que lafica ha de fer el mateix. El que va després de l’errada escull tirar des d’on vol. Cada vegada que falles després que el dedavant teu hagi ficat, et menges una lletra de la paraula “burro”. Perd qui es menja primer les cinc lletres.

EXERCICI COMPETITIU

Exercici 10: “Michael Jordan”

És un exercici individual en que jugues contra Michael Jordan. Comences perdent 2 a 0. Si llances i fiques, sumes elvalor del tir que fas (no es pot llançar de dins la zona).

• tir lliure 1 punt. • fora zona 2 punts. • fora 6. 25 3 punts.

Si falles, Michael Jordan acumula un punt i si ho vols fer més difícil, acumula els mateixos punts que tu pots guan-yar.

És un exercici que es fa donant un temps concret per determinar el guanyador.

5.5. SESSIÓ PRÀCTICA 5: RESOLUCIÓ PRÀCTICA DELS AVANTATGES: 3C2 I 2C1Autor: Ramon Jordana

EXERCICIS D’ASSOLIMENT

1. ESTÀTIC (Lectura del jugador o jugadora lliure de marcatge).

Exercici 1: 3c1.

Tres jugadors es passen la pilota i un intenta tocar-la. . Normes:• els jugadors no poden moure’s del lloc ón són. • no es poden donar passades bombajades. • si la pilota cau de les mans o és interceptada, es canvia de defensor

Exercici 2: 3c2.

Tres jugadors es passen la pilota i dos intenten tocar-la. Normes:• les mateixes, però afegim que el jugador amb la pilota ha d’estar sempre pressionat.

Exercici 3: 4c2,4c3,etc.

La idea és la mateixa però els jugadors organitzats en cercle. Podem incorporar diferents normes:• no es pot tornar la pilota a qui te l’ha passada. • temps màxim permès per a tenir la pilota a les mans, 2”• altres.

2. MOVIMENT.

Exercici 4: 2c1 amb una sola pilota.

Qui falla es queda a defensar, però primer haurà de donar la voltaa qualsevol dels dos cons. Qualsevol dels altres dos jugadors o bé eldefensor o bé el company de l’atacant que ha fallat, passen ràpidamentla pilota a qualsevol dels dos jugadors que esperen a mig camp, i con-tinua el joc.

En el supòsit que l’atac acabi en cistella, la parella atacant es preo-cupa de treure ràpid de fons perque la segona passada arribi a migcamp; el defensor repeteix.



Exercici 5: 2c1 a mig camp.

Els jugadors organitzats en grups de tres amb una pilota cada grup.Corren cap a mig camp passant-se la pilota. Quan un dels tres jugadorsvol, posa la pilota a terra i va a defensar; els altres dos jugadors recu-llen la pilota i juguen un 2c1.

Exercici 6: “ El set”.

Es col·loquen els jugadors com en el gràfic i es juga un 3c2. Els dosjugadors que defensen, després d’agafar el rebot o bé de treure de fons,juguen 2c1 a l’altre costat del camp. Aquests tres jugadors (els dos ata-cants i el defensor) tornen a l’altre costat a jugar 3c2 contra dos dels tresjugadors que havien atacat abans (el tercer jugador es col·loca a la cuade jugadors que entren a defensar a la posició A).



Exercici 7: 2c1 continu.

La parella amb pilota juga 2c1. El defensor després d’haver recu-perat la pilota o bé treient de fons si ha estat cistella, passa al jugadorque espera la passada i van a jugar 2c1 a l’altre costat. Un dels dos juga-dors que ha atacat passa a la cua i l’altre es queda a defensar.

Exercici 8: 3c2

• A passa a B i puja a defensar. • B passa a C i també puja a defensar, ha de trepitjar la línia de migcamp i quedar per darrera de A. • C passa a D i D a E, que inicia l’atac. • Rotació: A-B, B-C, C-D i E amb la pilota va a A.





Exercici 9: 3c2 continu. “L’onze”.

Juguem 3c2. El jugador que agafa el rebot surt cap a l’altre costatamb els dos jugadors que esperen a fora. Els que han acabat esrecol·loquen, dos a defensar i dos a les bandes.

Exercici 10: 3c2 en arribada.

• A passa a B i puja a defensar. • B passa a C i va a defensar. • C passa a D i ataca. • D inicia l’atac amb pilota. • E inicia l’atac quan rep C. • Rotació: cap a la dreta o esquerra,és indiferent.



Exercici 11: 4c3, bases fixes.

Hi haurà 3 jugadors bases que dirigiran sempre l’atac i que anome-narem A,B i C.

B ataca contra A en 4c3 fins que és bàsquet o recuperació.

Sortiran cap a l’altre costat el base A amb el rebotejador i els dosjugadors de les bandes, i així succesivament.



5.6. SESSIÓ PRÀCTICA 6: INICIACIÓ PRÀCTICA AL BOTAutor: Ramon Jordana

Intentarem classificar els exercicis que treballarem en aquesta sessió en funció de l’objectiu que pretenem assolir.Així podem establir la seguent classificació:

EXERCICIS D’ASSOLIMENT

a) Exercicis d’habilitat amb pilota amb bot, sense desplaçament

1. Botar en posició flexionada en diferents espais al voltant del cos, utilitzant les dues mans alternativament i ambels ulls tancats. Anar seguint les instruccions de l’entrenador.

2. Botar al costat del cos endavant-endarrera, utilitzant una sola mà. Quan estiguin cansats canvien de mà. Amb unasola mà, botem davant del cos cap a la dreta i cap a l’esquerra. Quan estiguem cansats canviem de mà.

L’objectiu d’aquests exercicis és el treball de canell en les diferents posicions de la mà sobre la pilota.

b) Exercici d’habilitat, amb pilota, desplaçant-se

b-1) amb una pilota:

• caminar botant entre cames, endavant i endarrera. • caminar botant, canviant de mà, per darrera l’esquena. • caminar botant, canviant, utilitzant una sola mà, per sota les cames i al voltant d’una sola cama (primer per davant

i després per darrera).

b-2)amb dues pilotes:

1. Una la botem i l’altra la llancem lleugerament enlaire i la recollim amb una sola mà sense deixar-la caure a terra.Efectuar diferent tipus de desplaçaments

2. Llançar una pilota enlaire i agafar-la amb una sola mà abans que toqui a terra, mentre botem l’altra.

c) Exercicis utilitzant el bot com a mitjà de desplaçament

c-1) Reacció a estimuls visuals

• cadascú té la seva pilota, en espais ben separats els uns dels altres, ocupant mig camp. L’entrenador al front, elsfarà desplaçar endavant, endarrera o cap el costat en funció de com es mogui ell.

Variants: . seure a terra, de genolls, quan es faci el senyal prendre’s la pilota. • crear un circuit de bot: passar per damunt d’un banc botant, per sota una taula, fer un tros marxa enrera,asseure’s

i aixecar-se, pujar i baixar escales d’una en una o de dues en dues. Fer-ho sense competir amb els altres, solamentsi es falla en algun lloc, s’ha de tornar a començar.

c-2) Reacció a estímuls auditius

• per parelles: un bota la pilota amb els ulls tancats i l’altre l’ha de guiar per entre els obstacles, amb la veu.

c-3) Altres exercicis útils en el procés d’assoliment

• bot d’avanç: per parelles, el jugador amb pilota uns metres per davant del company. A la veu de “ja” no deixar-seatrapar, anant en línia recta fins al final de la pista.

• per parelles: un jugador amb pilota i l’altre sense. El que té pilota segueix el que no en té mantenint una distànciafixa de 3 metres. El jugador que és seguit varia els seus desplaçaments tant en la direcció com en la velocitat.

• per parelles: el mateix, però botant els dos i un d’ells mana.



EXERCICIS DE CONSOLIDACIÓ

Crear circuits d’eficàcia i de rendibilitat on es combini el bot de protecció, velocitat, controls, canvis de mà i de ritme.

a) Lúdic-desplaçament• joc de “tocar i parar”.

Si no en saben prou es pot fer que qui para no porta pilota. • partit de futbol botant. • partit d’handbol botant, però en lloc de porteria posar un con per llençar o qualsevol altre element. • joc del mocador amb bot. • joc d’agafar-se, però et salves si t’agafes a la mà d’un company durant uns instants.

b) Lúdic-habilitat• cadascú una pilota, agafats de la mà per parelles, fer-li perdre la pilota al company. • dins dels cercles del mig camp o de les zones, un contra l’altre a robar-se la pilota. Poden haver-hi més de dos

jugadors.

c) habilitat i atenció• Exercici terra-mar:a terra es bota i a mar es fa una parada en un temps o dos. Per anar de mar a terra, primer es

llança la pilota a terra. • Exercici vidus i vídues (exercici bot d’avanç). Es pot posar qualsevol altre nom, per exemple: blancs i negres.

Es creen dos grups i se’ls posa nom. Es col·loquen a mig camp d’esquena un contra l’altre i amb una pilota cadajugador, sense botar. Quan l’entrenador diu “Negres”!!!, els negres surten botant corrent cap a casa i els blancs els per-segueixen. No es pot passar de la línia de fons o queden eliminats. Es torna de nou a mig camp i així fins que s’eliminintots els d’un equip.

EXERCICIS COMPETITIUS

Exercici 1: Relleus: en línia recta o entre cons.

• Circuit per temps:organitzem un circuit amb obstacles i controlemel temps.



Exercici 2: Cursa per equips.

Tantes pilotes com cèrcols,. ”A” iniciarà agafant una pilota i la por-tarà botant al 1er. cèrcol, la deixarà i anirà corrent a buscar una altrapilota per dur-la al següent cèrcol i així fins que acabi i toqui la mà delcompany per donar-li la sortida i vagi a recollir les pilotes d’una en unai les torni al seu lloc, perquè el següent company les torni a posar alscèrcols, i així fins que ho hagin fet tots. Atenció a les passes d’arrenca-da i parada.



5.7. SESSIÓ PRÀCTICA 7: SESSIÓ DE JOCS APLICATS AL BÀSQUET (I)Autor: Miquel Domingo

JOC 1. TOCAR I PARARTots els jugadors amb pilota i 2 sense pilota que seran els perseguidors. Al senyal d’inici del joc, els jugadors amb

pilota es desplaçaran per tot el camp botant la pilota i els perseguidors intentant tocar-los amb la mà. Quan un perseguités tocat, surt dels límits del camp o deixa de botar la pilota, l’entrega al jugador que el persegueix i es converteix en per-seguidor.

JOC 2. BLANC O NEGREDos equips de 6 jugadors distribuïts en la línia de mig camp. Darrera de cada línia de fons col·locarem 6 pilotes.

Anomenarem una línia de fons “blanc” i a l’altra “negre”. Quan el monitor crida “blanc” tots els jugadors s’han de diri-gir cap a la línia de fons correcta i intentar agafar una pilota per jugador. Anotarem un punt a l’equip per cada pilota quehagin recollit. Guanya l’equip que en un temps predeterminat hagi obtingut més punts, o bé el que arribi a un nombre depunts establert amb anterioritat.

JOC 3. EL CERCLEDos grups de 6 jugadors distribuïts en un cercle. Cada grup 2 pilotes. Els jugadors amb pilota poden passar-la a qual-

sevol jugador del seu grup. Si un jugador fa una errada, ja sigui de passada o de recepció, ha de canviar de grup. Al prin-cipi és el monitor qui jutja les errades, posteriorment poden ésser els mateixos jugadors.

JOC 4. EL RELLOTGEDos grups de 6 jugadors. El grup, A,B,C,D,E,F fan passades entre ells de forma ordenada. 1,2,3,4,5,6 corren botant

la pilota al voltant del cercle format per A,B,C. . . Quan tots els que han de botar han donat la volta, es compten les pas-sades que han aconseguit donar. Els grups canvien els papers. Guanya l’equip que aconsegueix donar més passades.

JOC 5. EL MOCADOR-PILOTADos grups de 6 jugador numerats del 1 al 6. En el cercle central dues pilotes. Cada grup està col·locat darrera d’una

línia de fons. Quan el monitor crida un número, el jugador de cada equip que té assignat aquest número, corre a agafaruna pilota, es dirigeix botant cap a la cistella de l’equip adversari ón ha d’anotar cistella. Posteriorment s’ha de dirigirbotant cap a la pròpia cistella ón ha d’anotar cistella, i deixar la pilota en el punt inicial. El jugador que ho aconsegueixmés ràpidament, guanya un punt pel al seu equip. Guanya l’equip que en un temps predeterminat hagi obtingut més punts,o bé el que arribi a un nombre de punts establert amb anterioritat.

JOC 6. 1,2,3 . . . PICA CISTELLATots els jugadors amb pilota darrera d’una línia de fons i un jugador sense pilota(el rei) en la cistella contraria. Mentre

el rei es gira d’esquena a la resta dels jugadors i amb les mans pica la cistella dient “1,2,3,. . pica cistella”, els jugadorsamb pilota poden iniciar el dribling i dirigir-se cap a la cistella contrària. Quan el rei acaba de dir “1,2,3. . pica cistella”,s’ha de girar cap els jugadors amb pilota que han d’estar immòbils. Si un jugador es mou, ha de retornar a l’inici. Guanyael jugador que ariba primer a la línia de fons ón es troba el rei, i serà ell qui farà de rei.

JOC 7. STOP2 jugadors fan de perseguidors i els altres 10 corren per tot el camp. Quan un jugador que és perseguit, és a punt d’es-

tar agafat pot dir “stop”, tot adoptant la posició bàsica defensiva. Aquest jugador ha de continuar en aquesta posició finsque un altre jugador li passa entre les cames, moment en què es torna a convertir en jugador perseguit. Si un perseguidortoca un jugador perseguit, intercanvien els papers.

JOC 8. LA PLUJA DE PILOTESDos equips de 6 jugadors distribuïts en cada meitat del camp respectivament. Una pilota cada jugador. Els jugadors

de cada equip no poden sobrepassar la línia del mig camp. A la veu d’inici del joc, els jugadors d’ambdós equips llança-ran les pilotes cap a l’altra meitat de camp i així succesivament a mesura que siguin enviades pilotes cap a la seva mei-tat de camp. Cada minut, el joc s’aturarà i sumarà un punt l’equip que tingui menys pilotes en la seva meitat de camp. Ala finalització, guanyarà l’equip que hagi sumat més punts.



5.8. SESSIÓ PRÀCTICA 8: SESSIÓ DE JOCS APLICATS AL BÀSQUET (II)Autor: Miquel Domingo

JOC 1. LA PILOTA SALVADORAUn jugador persegueix i els altres (els perseguits) tenen una pilota entre tots. Al senyal d’inici del joc, el perseguidor

ha d’intentar tocar a qualsevol dels altres jugadors excepte al que estigui en possessió de la pilota. Els perseguits es pas-saran la pilota en funció de les circumstàncies del joc (per exemple, passar-li a un jugador que està a punt d’ésser tocat).Es poden afegir perseguidors i més pilotes en funció del nombre de jugadors o bé si volem fer el joc més complex. Espot donar un altre sentit al joc canviant-li l’objectiu: els perseguidors han de tocar el jugador amb la pilota. És convenientposar més perseguidors i més pilotes.

JOC 2. EL GAT I EL RATOLÍEls jugadors es col·locaran en cercle a excepció del gat (amb pilota) i el ratolí (amb pilota) que se situaran fora del

cercle i a una distància determinada. Al senyal d’inici del joc, el ratolí es desplaçarà en zig-zag, botant la pilota, al vol-tant dels altres jugadors procurant no ésser tocat pel gat (també amb la pilota), que intentarà tocar-lo, però sempre seguintel mateix itinerari que el ratolí. Si el gat no pot tocar el ratolí, pot canviar-se entregant la pilota a un jugador del cercle,però no abans d’haver perseguit almenys durant dues voltes amb la intenció d’agafar el ratolí. Quan el gat toca el ratolí,el ratolí es converteix en gat i s’assenyala un nou ratolí.

JOC 3. LA TERANYINAEs col·loca un jugador damunt de la línia del mig del camp (l’aranya) i la resta, amb pilota, darrera d’una línia de

fons. Al senyal d’inici del joc, els jugadors han de dirigir-se, botant la pilota a l’altra línia de fons sense ésser tocats perl’aranya. Quan l’aranya toca un jugador, aquest deixa la pilota s’agafen de la mà formant la tela d’aranya i intentarantocar a més jugadors. El joc finalitza quan tots els jugadors han estat tocats per la tela d’aranya.

JOC 4. ELS MOCADORSTots els jugadors amb pilota i amb un mocador agafat a la part de davant dels pantalons. Al senyal d’inici del joc els

jugadors hauran de botar la pilota i intentar prendre mocadors dels altres jugadors i a la vegada evitar que li prenguin elseu. Quan un jugador pren un mocador d’un altre jugador, se’l penja del pantaló i segueix jugant. A la finalització del jocguanya el jugador que tingui més mocadors.

JOC 5. EL LLADRE DE PILOTESTots els jugadors amb pilota repartits per tot el camp. Al senyal d’inici del joc, els jugadors s’han de desplaçar botant

la pilota per tot el camp amb l’objectiu de prendre la pilota als altres jugadors i evitant perdre el control de la seva prò-pia pilota. Cada vegada que un jugador pren una pilota suma un punt. Guanya el jugador que en un temps predeterminathagi obtingut més punts, o bé que arribi a un nombre de punts preestablert.

JOC 6. ENTRAR AL CAUEl jugadors es distribueixen per parelles i s’assigna un atacant amb pilota i un defensor. Les parelles es reparteixen

per tot el camp. Al senyal d’inici del joc l’atacant ha de botar la pilota i amb canvis de direcció ha d’intentar sobrepas-sar el defensor i entrar en un dels tres cercles del camp preestablert amb anterioritat. El defensor intentarà, mitjançantdesplaçaments defensius, evitar que l’atacant entri al cercle. S’assenyala un límit de temps (per exemple 8”) perquè l’a-tacant entri al cercle. Si passat aquest temps no ha aconseguit entrar-hi s’intercanvien les funcions entre atacant i defen-sor.

JOC 7. 1C1Els jugadors es distribueixen per parelles i es col·loquen davant per davant en la línia de mig camp amb una pilota

que és agafada pels dos jugadors de la parella. Al senyal d’inici del joc, els dos jugadors estiren de la pilota amb l’ob-jectiu de controlar-la . El jugador que obté la pilota ha de jugar 1c1 en tot el camp. Si el defensor recupera la pilota esconverteix en atacant i ha d’intentar anotar en la cistella contrària. Es juga fins que un dels dos jugadors ha anotat ciste-lla i guanya un punt. Guanya el jugador que en un temps predeterminat hagi obtingut més punts, o bé qui arribi a un nom-bre de punts preestablert amb anterioritat. Totes les parelles juguen alhora.

JOC 8. EL JOC DE LES 10 PASSADESEs distribueixen els jugadors en dos equips de 6 jugadors. L’equip en possessió de la pilota intentarà donar 10 pas-

sades seguides sense que la pilota sigui interceptada per l’equip defensor. Els jugadors no podran botar la pilota, nopodran caminar amb la pilota a les mans (només pivotar), i no podran passar al jugador que li ha passat. Posteriormentes pot afegir que un cop s’hagi aconseguit fer 10 passades s’hagi de fer cistella jugant normalment.





5.9. SESSIÓ PRÀCTICA 9: ENSENYAMENT PRÀCTIC DEL JOC DE PEUSAutor: Ramón Jordana

Dins d’aquest apartat podem contemplar les arrencades, parades i pivots, en les seves diferents varietats. A l’hora de plantejar els exercicics de treball volem contemplar 4 paràmetres:• treball individual. • treball grupal. • sense material. • amb material.

Atès això tenim les següents variants com a possibles:• a) treball individual sense material. • b) treball individual amb material. • c) treball grupal sense material. • d) treball grupal amb material.

És clar que com a material podem utilitzar en primer lloc la pilota i a partir d’aquí qualsevol element que tinguem amà (cons, bosses d’entrenament, guix, cadires, cèrcols de gimnàstica rítmica, etc. . . )

a) TREBALL INDIVIDUAL SENSE MATERIAL

• desplaçar-se corrent en línia recta d’un costat a l’altre del camp fent parades en un temps al senyal de l’entrena-dor. El jugador, abans de continuar, observa els seus peus per veure si han quedat ben posats.

• desplaçar-se corrent en zig-zag d’un costat a l’altre del camp fent parades en dos temps al senyal de l’entrenador.El jugador es preocupa de quedar encarat a cistella, independentment de la posició del camp on es trobi.

• qualsevol dels exercicis anteriors, després de parar, el jugador ha d’efectuar una volta pivotant abans d’acabar enposició bàsica per tornar a arrencar. Cal tenir en compte que en les parades a dos temps ja tenim definit el peu depivot.

b) TREBALL SOL AMB MATERIAL

• “La xarranca”

Material: guix. Típic joc que podem aprofitar per al treball de coor-dinació i equilibri en les parades en un temps. Podem fer que el peuamb què es surt sigui alternativament el dret o l’esquerre.

• “La xarranca botant”.

Material: guix i pilotes. és el mateix joc d’abans però el jugador ha de fer una arrencada botant, després de cada para-da. Aquí també tindrem present la multilateralitat en el treball.

• Desplaçar-se, botant la pilota en línia recta, d’un costat a l’altre del camp i al senyal de l’entrenador fer una para-da en un temps per quedar en posició bàsica. Podem afegir el fet que després de parar faci una volta sobre un peupivotant i protegint la pilota al mateix temps.

• Igual que l’anterior però es bota en zig-zag i es para en dos temps.

• Autopassada: cada jugador amb una pilota es fa una autopassada i coordina la parada amb l’agafada de la pilota.Depenent d’on llanci la pilota, la parada serà d’un o dos temps.

TREBALL EN GRUP, SENSE MATERIAL

• SEGUIR EL REI. Un jugador es mou per la pista fent diferent parades i arrencades. La resta el segueix fent el mateix.

• EL MIRALL. Un jugador davant de l’altre. Un mana i l’altre intenta fer d’imatge.

TREBALL EN GRUP, AMB MATERIAL

• Podem fer servir els dos exercicis anteriors (seguir rei i mirall), però els jugadors boten la pilota. • Per parelles van botant un de cara a l’altre i quan es troben fan una parada en un temps i després sincronitzen les

arrencadses de sortida. • STOP.

Algun jugador persegueix els altres botant la pilota i si el toca, hi ha canvi; però el perseguit pot dir “stop” i fer unaparada (correctament). Per alliberar-lo d’aquesta posició l’ha de tocar algú i sortir correctament en arrencada.

Nota: aquest és un exemple de com es poden adaptar jocs coneguts per treballar objectius concrets.

Exercici 1.

Posem dues files de jugadors als laterals del camp. El jugador Apassa a B1, que fa una parada (en un o dos temps), després de rebre lapilota, pivota 180º, passa a B2 i segueix la passada.

Després de passar, A entra al camp i B2 li passa per tal de repetirl’acció.



Exercici 2: LA FLETXA.

Aquest exercici també l’utilitzem com a exercici de tir, però ara hipodem afegir que després de rebre, el jugador arrenca sobre el peu depivot, fa una parada en un o dos temps i llança a cistella.



5.10. SESSIÓ PRÀCTICA 10: TREBALL DE LA FORÇA EN AQUESTES EDATS Autor: Joan Ramon Tarragó

En l’apartat teòric d’aquestes sessions pràctiques també hi incloc la resistència, però crec que un cop entesa la formade treballar la condició física que proposo, pot ser molt senzill adaptar els jocs a aquesta qualitat física, i perquè no tambéexercicis de millora tècnica.

LA FORÇA

Podem dir que hi ha una estreta relació entre les capacitats físiques i les habilitats - tècniques esportives, la més sig-nificativa de totes elles és la força i per tant cal un desenvolupament adequat i específic a cada edat d’aquesta qualitat.

7 a 10 anys: Millora del to muscular bàsicJocs i tasques variades de treball dinàmic amb el propi cos.

10 a 12 anys: Reforçament muscular general. Començament del treball muscular de base. Jocs i tasques variades:• de lluita (agafar, tibar, empènyer . . . )• de desplaçaments: (de grapes), (tombarelles), (transports . . . )• de llançaments.

Eines a emprar: Jocs.

Joc 1: La lluita mexicana

Objectiu: treball de força. Edat: a partir dels 8 anys. Nombre de participants: Indefinit. Durada: 10 minuts. Disposició i organització: per parelles.

Els dos jugadors asseguts, un davant d’altre, i empenyent-se mútuament les espatlles, sense agafar-se, han d’intentardesequilibrar-se.

Joc 2. : El coix i el cec

Objectiu: treball de força. Edat: a partir dels 10 anys. Nombre de participants: indefinit. Durada: 10 minuts. Disposició i organització: per parelles.

Un membre de cada parella és coix i l’altre cec. El coix puja a cavall del cec i es desplacen de la següent manera: ala dreta, estirada de l’orella dreta, a l’esquerra, estirada de l’orella esquerra; parada, estirada de les dues orelles.

Joc 3: La cadira, la llitera, la llitera alçada i l’Hèrcules

Objectiu: treball de força i col·laboració. Edat: a partir dels 12 anys. Nombre de participants: múltiples de tres. Durada. Indefinida. Disposició i organització: per grups de tres en qualsevol terreny que estigui limitat.

La cadira: dos nois o noies es col·loquen amb els braços estirats i donant-se les mans. El tercer ha de seure-hi a sobre,com si es tractés d’una cadira.





La llitera: dos nois o noies agafen un tercer pels peus i per les mans. Es tracta de balancejar-lo en aquesta posició.

La llitera alçada: braços flexionats mirant enlaire, formant un angle de 90 graus. Es tracta de balancejar-lo en aques-ta posició.

L’Hèrcules: dos nois o noies han de suportar el pes d’un tercer, que se subjecta sobre ells, amb les mans sobre lesespatlles.

Joc 4. Arrencar cebes

Objectiu: treball de força. Edat: a partir dels 12 anys. Nombre de participants: indefinit. Durada: 10-15 minuts. Disposició i organització: grups de 4 ó 5 jugadors.

Tots els jugadors estan asseguts a terra agafats de la cintura, excepte un de dret que intenta treure el primer de la filaestirant-lo dels braços. Els altres, asseguts i ben agafats al de davant, intenten impedir-ho.

Joc 5. Els mancs

Objectiu: treball de força de lluita i combat. Edat: a partir dels 10 anys. Nombre de participants: de 12 a 16Durada: 10-20 minuts. Disposició i organització: s’ha de descriure un cercle al terra, més o menys gran en funció del nombre de jugadors.

Els jugadors se situen a l’interior del cercle, amb les mans a l’esquena o a les espatlles, ja que està prohibit utilitzarles mans. La lluita és d’un contra un, i guanya l’últim que queda dins del cercle.

Variant: amb més jugadors es poden fer dos equips, i aleshores es tractarà d’expulsar els de l’equip contrari.

Per tal que el joc no degeneri en brutalitat, és necessari un àrbitre molt sever que vigili que els jugadors no es facinmal i desqualifiqui els que cometin una infracció.

Joc 6. Assalt a la fortalesa

Objectiu: treball de força de lluita i combat. Edat: a partir dels 12 anys. Nombre de participants: de 20 a 40Durada: de 10 a 20 minuts. Disposició i organització: dos grups de jugadors, els defensors i els atacants.

Es marca una zona central (la fortalesa) emmarcada per un cercle. Els defensors es col·loquen al voltant i més enfo-ra els atacants.

Guanya punts qui arriba al centre. Ataca un cop cada equip. El centre s’ataca bé empenyent a la manera del rugbi,bé fintant.

5.11. SESSIÓ PRÀCTICA 11: TREBALL FÍSIC DE LA VELOCITAT ENAQUESTES EDATS. Autor: Joan Ramón Tarragó

LA VELOCITAT

És una qualitat que està molt influenciada pel potencial genètic, sobretot el concepte de velocitat màxima, però ésmillorable en alguns aspectes des de les primeres etapes de la vida esportiva.

És bo no separar mai la velocitat de la tècnica específica de l’esport, per això és bo entrenar conjuntament la tècni-ca i la velocitat.

7 a 9 anys: Increment de la velocitat de freqüència i la velocitat de reacció. Jocs i tasques variades:• Coordinacions genèriques de carrera (persecucions, relleus, obstacles)• Coordinacions genèriques de llançaments, passades i recepcions• Coordinacions genèriques de coordinació equilibri i impuls.

9 a 12 anys: Fase sensible de la velocitat de reacció i de la velocitat freqüencial i en menor mesura la de des-plaçament.

Jocs i tasques variades:• Coordinacions genèriques de carrera (persecucions, relleus, obstacles) • Coordinacions genèriques de llançaments passades i recepcions• Coordinacions genèriques de coordinació equilibri i impuls.

Eines a emprar. Jocs

Joc 1. Relleu de la sabata

Objectiu: treball de velocitat i habilitat. Edat: a partir dels 8 anys. Nombre de participants: de 20 a 40Durada: de 15 a 30 minuts. Disposició i organització: per equips, en un terreny on es pugui córrer descalç.

Tots els membres del grup es treuen una sabata i la posen en una pila, a uns 15 metres de distància. El primer surtcorrent cap a la pila, busca la seva sabata, se la posa i dóna un cop amb la mà a un company, que farà el mateix, i aixísuccesivament. Guanya l’equip que acaba abans.

Variant:

a) les sabates de tots els equips juntes en una pila. b) el primer va amb les dues sabates posades i els altres només en porten una. El primer n’agafa una de la pila i la

posa al noi o noia a qui pertany, i així tots van fent el mateix. Guanya l’equip que acaba abans.

Joc 2. Un, dos, tres, pica parets

Objectiu: treball de velocitat de reacció. Edat: a partir dels 6 anys. Nombre de participants: de 30 a 40Durada: de 15 a 30 minuts. Disposició i organització: un lloc on hi hagi una paret.

Es marca una línia a uns 30 metres de la paret. Tots els jugadors se situen darrere la línia marcada al terra. Es desig-na un jugador, que se situa a la paret del davant. Aquest, mirant a la paret i fent-hi cops de palmell, dirà: “ Un, dos, tres,pica parets”, mentre que els altres ho aprofiten per avançar cap a la paret.



Un cop ha dit la frase es gira ràpidament, i els jugadors que vegi movent-se, han de retrocedir a la línia de sortidaper a tornar a començar.

Es va repetint aquesta mecànica fins que un jugador aconsegueix tocar el que diu la frase. Un cop “tocat”, el que paracorre cap a un dels altres, que no han de deixar agafar-se i han d’intentar refugiar-se darrera la línia de sortida. El quesigui agafat ha de parar a la paret i repetir el joc.

Joc 3. Pilota descoberta

Objectiu: treball de locomoció, velocitat i llançaments. Edat: a partir dels 8 anys. Nombre de participants: de 20 a 40Durada: de 15 a 30 minuts. Disposició i organització: una pilota de goma. Els jugadors es col·loquen es fila índia, darrere una línia de sortida.

Davant i a una distància variable segons la força dels jugadors, se senyala la línia d’arribada. El primer jugador de cadafila té una pilota.

Quan es fa el senyal, els jugadors número 1 corren fins a la línia d’arribada i des d’allà llancen la pilota als jugadorsnúmero 2, que han avançat una passa fins a trepitjar la línia de sortida. Després de rebre la pilota, els jugadors número 2corren fins a la línia d’arribada i la llancen als número 3, que fan el mateix, i així succesivament.

Després de llançar la pilota, els jugadors refan les files a la línia d’arribada. Quan tots els jugadors d’un equip hanpassat a l’altre costat, es continua el joc vers la línia de sortida inicial·l’equip que guanya és aquell l’últim jugador delqual travessa primer la línia de sortida.

Joc 4. El gat i la rata

Objectiu: treball de locomoció i persecució. Edat: a partir dels 6 anys. Nombre de participants: de 15 a 30. Durada: de 10 a 20 minuts. Disposició i organització: en cercle.

Entre els jugadors es designa un “gat” i una “rata”. Es forma un cercle. La “rata” se situa al centre del cercle, i el“gat” fora.

Quan l’àrbitre xiula, el “gat” s’aboca cap a la “rata”, la segueix en tots els seus moviments i ha de mirar de tocar-la.La “rata”, per evitar que l’agafi el “gat”, corre cap a tot arreu: a la dreta,a l’esquerra, al voltant dels jugadors,. . .

Si el “gat” s’equivoca de camí, guanya la “rata”. Però si el “gat” aconsegueix tocar-la, guanya.

Joc 5. Cara o creu

Objectiu: desplaçaments i velocitat de reacció. Edat: a partir dels 10 anys. Nombre de participants: de 30 a 40. Durada: de 10 a 20 minuts.

Es col·loquen els dos equips, d’esquena l’un de l’altre, i un a cada costat de la línia de mig camp. A una línia de fonsse l’anomena cara i a l’altra creu. Quan el professor fa un senyal (cara o creu), els de l’equip designat han d’anar cap ala seva casa. Els de l’altre equip han de perseguir-los i intentar d’atrapar-los. Quan un jugador és atrapat, l’equip contra-ri guanya un punt. Guanya l’equip que al final del joc té més punts.



Joc 6. De dos en dos, de tres en tres

Objectiu: locomoció i velocitat de reacció. Edat: a partir dels 6 anys. Nombre de participants: de 30 a 40. Durada: de 10 a 20 minuts. Disposició i organització: un lloc delimitat.

Els jugadors estan dispersos al voltant de l’animador del joc. Quan aquest fa un senyal, els jugadors s’agrupen for-mant paquets de 2, 4, 10 ó més jugadors, segons les ordres. Els jugadors que arriben tard a formar un dels paquets que-den eliminats, o bé aquells que formen paquets amb més o menys jugadors dels anunciats.

El joc continua fins que s’eliminen tots els jugadors.

Observació: aquest joc pot utilitzar-se com a començament d’una sessió atorgant punts negatius als perdedors senseque quedin eliminats. També pot utilitzar-se entre un i altre joc i per acabar la sessió.

Joc 7. Trepitjar l’ombra

Objectiu: habilitat i velocitat de reacció. Edat: a partir dels 6 anys. Nombre de participants: indefinit. Durada: de 5 a 8 minuts. Disposició i organització: per parelles.

Un dels membres de la parella és el sol i l’altre l’ombra. El sol es mou continuament i l’ombra ha de seguir-lo i repe-tir tots els moviments que fa.

LA RESISTÈNCIA

En les primeres etapes de formació, la millora de la resistència general, repercuteix positivament en el rendiment delnen en la pràctica específica del seu esport, tant a nivell d’entrenament com de competició.

8 a 12 anys: Treball aeròbic (capacitat) i treball alàctic. • Treball no sistematitzat• Treball dinàmic amb un ampli ventall de jocs per millorar la tècnica de carrera. • Jocs de carreres per reconèixer els ritmes, diferenciar els impulsos i millorar l’equilibri.

Joc de les marxes del cotxe.

Els nois i noies van corrent seguint diferents trajectòries i l’entrenador va cridant les diferents marxes del cotxe; pri-mera, segona, tercera i ells van adequant el ritme i la velocitat a les diferents marxes.

12 a 14 anys: Fase sensible per la millora de la capacitat i la potència aeròbica. Inici del treball anaeròbic làctic, i continuar amb el treball alàctic. • Entrenament sistematitzat. Carrera• Treball dinàmic amb un ampli ventall de jocs per millorar la tècnica de carrera. • Jocs de carreres (persecucions, relleus, obstacles, . . . )• Tasques variades per un bon control del ritme i millora coordinativa.



BIBLIOGRAFIA

MASSAFRET, M. Planificació del treball físic en funció de l’edat de l’esportista. 2n seminari bàsquet, esport i cièn-cia. (Apunts no publicats). Escola catalana de l’esport. Esplugues de Llobregat. Març 1. 999

RENIU, M. Juguem-hi. Recursos per a tècnics esportius. Secretaria general de l’esport. Barcelona 1. 991

BLANCO, A. 1000 ejercicios de preparación física. Ed. Paidotribo. Barcelona 1. 995





5.12. SESSIÓ PRÀCTICA 12: PRÀCTICA DE REGLES DE JOC: DOBLES,PASSES I FALTES PERSONALSAutor: Juan Carlos Mitjana

1. INTRODUCCIÓ ALS DOBLES

Un driblatge comença quan un jugador que controla la pilota, la llança, la colpeja o la fa rodar per terra i la torna atocar abans no sigui tocada per un altre jugador. El driblatge acaba en l’instant en què un jugador toca la pilota simultà-niament amb totes dues mans o permet que la pilota resti en una o les dues mans.

Per efectuar un segon driblatge és necessari que un altre jugador obtingui el control de la pilota o que el jugador queha finalitzat el driblatge hagi efectuat un llançament a cistella, sinó cometria una violació.

2. INTRODUCCIÓ A LES PASSES

Allò que hem d’efectuar primer:

Un moviment de pivot es produeix quan un jugador que té la pilota a les mansdesplaça el mateix peu una o més vegades en qualsevol direcció i l’altre peu, ano-menat peu de pivot, conserva el seu punt de contacte amb el terra. El peu de pivotés com l’agulla d’un compàs

(Fig. 1)

Les “passes” o progressar amb la pilota (dins del terreny de joc) és la infrac-ció que es comet en moure el peu de pivot o els dos peus en sobrepassar els límitsdescrits a continuació. Una vegada obtingut el control de la pilota, definim el peude pivot en funció de si el jugador rep la pilota en aquestes dues situacions:

JUGADOR ESTÀTIC

En l’instant en què aixeca un dels peus l’altre esdevé peu de pivot (Fig. 2).

(FIXE)



JUGADOR EN MOVIMENT

a) Si té un peu en contacte amb el terra:

• aquest peu esdevé el peu de pivot en l’instant en què l’altre peu toca el terra. (Fig. 3)

• el jugador pot saltar amb aquest peu i aterrar amb el dos peus simultàniament; en aquest cas cap dels dos peuspodrà ser el peu de pivot. (Fig. 4)



b) si cap dels dos peus està en contacte amb el terra i el jugador

• aterra amb els dos peus simultàniament, qualsevol dels dos peus pot ser el peu de pivot. En l’instant en què aixe-ca un dels peus l’altre esdevé el peu de pivot. (Fig. 5)

• aterra sobre un sol peu i després posa l’altre a terra, el primer peu que toca el terra serà el peu de pivot. (Fig. 6)

Després de definir el peu de pivot aquest només es pot aixecar havent deixat anar la pilota abans de tornar a tocar elterra per:

a) fer una passada. b) fer un llançament a cistella

no pot aixecar el peu de pivot per començar un driblatge abans que la pilota no hagi sortit de la(es) seva(es) mà(ns).

3. REGLES DEL TEMPS (3”, 5”)

Regla dels 3 segons

La regla dels 3 segons ens fixa el temps màxim que pot romandre un jugador de l’equip amb control de la pilota, din-tre de l’àrea restringida de l’equip contrari.

L’objectiu d’aquesta regla és dinamitzar el joc i evitar que els jugadors alts ocupin posicions pròximes a l’anella, cosaque els permet obtenir avantatge.

D’igual forma, seguint en la línia de l’esperit de les regles, el jugador que intenta:

a) Sortir de la zonab) Realitzar un driblatge per penetrar a cistella. c) Realitzar una finta per llançar a cistella.

no ha de ser sancionat immediatament, s’ha de deixar que acabi l’acció (s’entén que immediatament).

Regla dels 5 segons

Per evitar que un jugador estigui amb la pilota sense botar, passar o tirar mentre està directament pressionat i ambl’objectiu d’afavorir el dinamisme del joc, es va crear la regla dels 5 segons.

El temps que un jugador pot estar en la situació abans descrita, és d’un màxim de 5 segons, si en aquest temps nobota, passa o tira, es produeix una violació i perd la pilota.

4. CONCEPTE DE FALTES

Una falta és una infracció a les regles que implica un contacte personal amb un adversari o una conducta antiespor-tiva. A més aquesta infracció es registrarà a l’acta de joc. La diferència entre falta personal i falta tècnica és que en la pri-mera existeix contacte mentre que en la segona no ha d’existir.

S’ha de considerar que no tot contacte és falta; només aquells que posen al contrari en desavantatge. Si la falta éscomesa per un jugador que no estava en acció de tir, l’àrbitre donarà la pilota per efectuar un servei lateral a l’equip noinfractor.

Si la falta és comesa contra un jugador en acció de tir:

a) Si la cistella és aconseguida es donarà un tir lliure addicional. b) Si la cistella no és aconseguida es donaran dos o tres tirs lliures addicionals.

Tota acció antiesportiva ha se ser sancionada i a la vegada s’ha d’amonestar, perquè cas que el jugador segueixi ambaquesta conducta haurà d’ésser desqualificat.

A continuació detallem els tipus de faltes i les corresponents penalitzacions:



Per saber defensar sense cometre infracció al Reglament hem de dominar un principi bàsic, definit com “posiciólegal de defensa”. Sota aquesta definició ens trobem la posició que s’ha de tenir per defensar i no cometre falta perso-nal. Perquè aquesta posició sigui correcta s’ha de complir que el jugador defensor:

1. Estigui encarat amb el seu oponent. 2. Tingui ambdós peus en contacte amb el terra en una posició normal

S’entén que aquesta posició s’estén verticalment, com un cilindre damunt el jugador defensor.



TIPUS PENALITZACIÓ

FALTA JUGADOR

FALTA PERSONAL – BANDA

– 2 (3) PUNTS 1 TL

– 2 (3) TL

FALTA TÈCNICA – 2 TL

FALTA ANTIESPORTIVA – 2 (3) TL + B

FALTA TÈCNICA ANTIESPORT. – 2 TL + B

FALTA DOBLE – SALT

FALTA DESQUALIFICANT – 2 (3) TL + B

FALTA ENT-ACOMPANYANT

FALTA TÈCNICA – 2 TL + B

FALTA DESQUALIFICANT – 2 TL + B



5.13. SESSIÓ PRÀCTICA 13: TREBALL PRÀCTIC DEL 1C1Autor: Joan Junoy

L’1c1; l’opció creadora

L’1c1 és l’element del joc en el qual s’acaba concretant i definint qualsevol situació del joc d’equip 5c5. Un bon juga-dor, entre altres coses, és aquell que en l’1c1 es capaç de guanyar avantatges i superar l’oposició del seu rival. Aquestaés la clau per obrir qualsevol tipus de defensa de conjunt.

Per tant, el que és important és que tots els jugadors quan rebin la pilota, si no tenen un llançament fàcil a cistella ono poden donar una assistència (passada que deixa al company en favorables condicions per anotar), han d’intentar sem-pre guanyar un avantatge en l’ 1c1.


En l’1c1, dintre del joc, l’atacant ha d’analitzar ón estan els espais lliures per poder penetrar cap a la cistella ambavantatge, tenint el camí lliure, i també ha d’analitzar la posició defensiva del seu opositor, per veure per quin costat ésmés feble. L’anàlisi d’aquest factors li ha de permetre crear l’estrategia guanyadora que li permeti superar el defensa.

És determinant que els jugadors tinguin un igual domini de les arrencades i del bot pels dos costats, dret i esquerra,la qual cosa el farà més difícil d’aturar.


• Ser capaç de resoldre un 1c1 amb avantatge

Per seguir una progressió natural que vagi del més fàcil al més difícil, el que s’ha de fer en primera instancia és posar-li fàcil a l’atac i potenciar guanyar avantatges per determinació i rapidesa a l’arrencada. Això ho podem treballar en elsexercicis d’1c1 en velocitat de reacció.

En segon lloc, podem fer servir recursos com ara ampliar l’objectiu permetent encistellar en qualsevol de les duescistelles o posant-ne més de dues. És recomenable també sempre que es pugui jugar en espais amplis, 1c1 a tot el camp.

Un altre recurs és posar certa dificultat o “handicap” a la defensa, defensa sense mans, per exemple.

• Ser capaç de resoldre un 1c1 amb oposició total

Un cop el jugador s’ha anat habituant a jugar 1c1, amb cert avantatge, s’ha d’anar portant-lo cap a les situacions detotal oposició, començant en espais amplis i anar reduint-los progressivament.

Sempre és un bon mètode, motivar la defensa posant-li objectius per passar a atacar, de tal manera que l’atacant estrobi amb un nivell d’oposició adequat.



Eines a emprar. Exercicis

Exercicis d’1c1 amb avantatge.

Exercici 1. 1c1 en persecució.

(a) els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic, esquena contraesquena. El jugador amb pilota la passa per sota de les cames a l’altre,que arrenca cap a cistella, i surt en defensa. Es treballa pels dos costats,fent l’arrencada de dreta i esquerra.

(b) Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic. El jugador ambpilota dóna la pilota al company i es desplaça per creuar la línia de migcamp i recuperar en defensa. Es fa des de diferents posicions i arrencantde dreta i esquerra.

Exercici 2. 1c1 en velocitat de reacció.

• Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic. El jugador ambpilota, sense finta, quan ell ho decideix surt cap a una de les dues ciste-lles. L’altre jugador surt en defensa. • mateixa disposició, però ara es numeren les cistelles o se’ls donen lle-tres. L’entrenador diu un número o una lletra i es juga 1c1 cap aquellacistella. . • mateix exercici, però els dos jugadors comencen estant d’esque-na(mirant a la graderia)

Exercici 3. 1c1 en carrera.

Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic. El jugador ambpilota li passa a l’altre que ve corrents i surt a defensar.

Exercici 4. 1c1 en rombe.

Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic. El jugador ambpilota, des de sota la cistella passa al de mig camp d’un costat i va adefensar a l’altre costat l’1c1. Tots els jugadors van rodant de posicionsamb un sentit determinat.

Exercici 5. 1c1 a 6. 25

el jugador sense pilota es va desplaçant al llarg de la línia de 6. 25.El jugador amb pilota, quan ell ho decideix li pasa la pilota, rodant perterra, picat o de pit, i surt a defensar-lo.





Exercicis d’1c1 amb oposició total.

Exercici 6. 1c1 amb lluita per la pilota.

Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic. L’entrenadorllança la pilota, amb diferents trajectòries i dóna l’ordre de sortida. Elsdos jugadors surten per lluitar la pilota i el que l’agafa juga 1c1, contral’altre, cap a la mateixa cistella o cap a l’altra.

Exercici 7. 1c1 amb oposició total

Els jugadors juguen 1c1 des de diferents posicions del camp. Eljugador amb la pilota li passa a l’altre i defensa.

Exercici 8. 1c1 d’esquena a cistella.

Els jugadors es disposen tal com mostra el gràfic i juguen 1c1arrencant d’esquena a la cistella.

5.14. SESSIÓ PRÀCTICA 14: FONAMENTS PRÀCTICS DE DEFENSA ENAQUESTES EDATSAutor: Xavier Rodríguez

• defensa no és anar a prendre la pilota a l’adversari.

• defensa és evitar que el jugador rival amb pilota o qualsevol dels seus companys d’equip aconsegueixi encistellar.

Cal tenir clars uns conceptes fonamentals:

• AGRESSIVITAT: és una de les premisses bàsiques per a fer una bona defensa.

• COMUNICACIÓ: és molt important parlar en defensa i comunicar-nos amb els companys, ja que hem de trobarun engranatge entre els 5 jugadors que es trobin en pista. A més a més, animar-nos i cridar en defensa ens farà més forts com equip, en aquesta faceta.

• UBICACIÓ: el defensor ha d’estar sempre al camp entre la pilota i la nostra cistella.

A. POSICIÓ BÀSICA DEFENSIVA

• peus separats a la perpendicular aproximada de les espatlles. • cames flexionades a nivell dels genolls.

Exercici 1

Un cop explicada, a la veu de “ ja”, els jugadors es col·loquen ràpidament en aquesta posició. Això diverses es vega-des.

B. DESPLAÇAMENTS DEFENSIUS

A partir de la posició bàsica defensiva cal desplaçar-se. Ben flexionat cal primer moure el peu del costat cap el quevolem anar i després l’altre, mantenint sempre la mateixa separació entre ambdós peus.

Els peus no s’han d’ajuntar mai ni encara menys creuar, per tal de no perdre l’equilibri. Els braços flexionats pelscoltzes estaran actius i les mans també actives, però sense fer perdre l’equilibri del cos.

Exercici 2. El mirall.

Un cop explicada la mecànica dels desplaçaments, expliquem l’e-xercici en qüestió.

A part del ja parlat, incidirem en el concepte de comunicació senseoblidar l’intrínsec que ja comporta l’exercici d’agressivitat. Els juga-dors es reparteixen per mitja pista mirant l’entrenador i segueixen elsdesplaçaments o bé les instruccions d’aquest.





Exercci 3. Pilota-cistella.

Per parelles. Un jugador amb pilota bota per diferents zones demitja pista seguint diferents direccions (endavant en línia recta, enda-rrera en ziga-zaga, cap als costats,. . . ) i el company el defensa sempreestant entre la pilota i la cistella i amb la cara davant de la pilota.

L’exercici és de defensa i no de lluïment de l’atacant, per tant hemde fer que el defensor treballi, però sense anar a l’esprint botant. Calanar augmentant progressivament el nivell d’exigència del defensor.

Sèries de 30 segons.

C. DEFENSA DEL JUGADOR AMB PILOTA.

La defensa 1c1 és la base per a la construcció de qualsevol defensa. Si nosaltres tenim jugadors que defensen moltbé l’1c1, gairebé segur que tindrem un bon equip en defensa.

És molt important la defensa de les penetracions. Per això cal trobar la distància adequada amb el nostre home perevitar això i a la vegada perquè no trobi cada cop un llançament a cistella massa fàcil.

Quan un atacant ens supera no té sentit voler-lo atrapar continuant fent desplaçaments defensius. Per tant cal recu-perar corrent, intentant retallar la distància, i un cop aconseguit, saltar un altre cop damunt de la pilota en posició defen-siva.

Exercici 4. Defensa-recuperació-defensa.

Per parelles. Un jugador amb pilota dribla per un carril el camp fentziga-zaga. En arribar a un punt del camp canvia de ritme i progressaràpid amb la bola en línia recta fins a un altre punt El defensor quecomença defensant davant de la pilota abandona la posició defensivaper recuperar a l’esprint el seu home mentre progressa ràpid i torna asaltar damunt de la pilota un cop el recupera.

Exercici 5. Defensa 1c1.

En diferents àrees del camp (tota pista, 3/4 de pista, 1/2 pista, 1/4de pista o posicions concretes) i amb diferents limitacions (nombre debots, . . . )

D. DEFENSA DEL JUGADOR SENSE PILOTA.

D. 1 EL JUGADOR QUE DEFENSEM ESTÀ A PROP DE LA PILOTA.

Defensa d’anticipació o bé defensa de la línia de passada.

Sempre que defensem un jugador que estigui a prop de la pilota i que per tant tingui un alt percentatge de possibili-tats de rebre-la, caldrà que intensifiquem el nostre nivell d’exigència defensiva i treballem la línia de passada; és a dir,ens anticipem respecte a l’atacant per tal d’impedir que aquest rebi la pilota. El defensor estarà flexionat de cames ambla cama més propera a la pilota avançada i el braç corresponent estirat, la mà oberta i girada cap a la pilota dins la líniade passada. El cap també girat cap a la pilota. L’altre cama, la més allunyada de la pilota endarrerida i el braç correspo-nent flexionat amb la mà oberta.

Exercici 6. Defensa línia passada.

3 files de jugadors. A, amb pilota, està al centre. B. Obert, treballaper rebre la pilota i C, que defensa B, intenta impedir-ho.

Es treballa només en una àrea concreta del camp. Primer caminantper agafar la dinàmica de l’exercici. Després ja de forma activa, peròsense permetre a l’atacant les portes enrera. Finalment treballant ja deforma complerta i l’atacant tot i tenint la limitació de l’espai d’unabanda del camp, pot fer ja portes enrera.

D. 2 EL JUGADOR QUE DEFENSA ESTÀ LLUNY DELA PILOTA.

Defensa d’ajudes.

Cal tenir clar un comcepte. Mentre més lluny estigui el meu jugador de la pilota més allunyat podré estar jo d’ell. Ésa dir el defensor serà el vèrtex d’un triangle on els altres dos punts seran la pilota i el meu jugador. Així treballarem permantenir aquest triangle i per veure, en tot moment, els altres dos punts.



Exercici 7. Defensa d’ajuda i recuperació.

Un jugador amb pilota, A, està obert a la banda. B, a l’altra bandadefensa C. Quan A penetra a cistella, B salta a l’ajuda. A ha de decidirsi acabar o passar a C. Si opta per aquesta segona segona opció, B recu-pera intentant arribar al llançament de C.



5.15. SESSIÓ PRÀCTICA 15: SITUACIONS DEFENSIVES ELEMENTALSAutor: Xavier Rodríguez

CONSTRUCCIÓ D’UNA DEFENSA INDIVIDUAL.

Això és un treball per anar fent al llarg de diverses temporades. Normalment aquest és un aspecte del joc que no agra-da massa els jugadors.

Així hem d’inculcar als nostres jugadors la importància de la defensa:• si som bons defensors millorarem dia a dia ofensivament. • cal que veiem que defensant també es pot gaudir (si som bons defensors podem recuperar pilotes i això ens per-

metrà córrer i fer cistelles fàcils)

A partir de les diferents situacions defensives vistes anirem construint:• pressió sobre l’home pilota. • defensa de les línies de passada. • defensa d’ajudes.

A. DEFENSA D’INFERIORITAT

El bàsquet és un esport ràpid i molt actiu que crea moltes situacions d’inferioritat/superioritat numèrica que realmentduren molt poc temps. L’atac intentarà treure sempre el màxim profit, mentre la defensa treballarà per endarrerir l’atac idonar temps a la resta de companys perquè arribin.

Exercici 1. 2c1 sortint de mitja pista.

3 jugadors a mitja pista. A amb pilota està un xic més avançat,passa la pilota a B o C. Aquests dos surten ràpid cap a cistella intentantfer bàsquet ràpid mentre A intenta impedir-ho o bé que qualsevol delsdos atacant cometi una errada.

Exercici 2. 3c2 sortint de mitja pista.

Igual que l’exercici anterior amb tres atacants i dos defensors.





B. DEFENSA EN IGUALTAT NUMÈRICA

Aquí podem construir diferents opcions en les quals treballem situacions de 2c2,3c3 i 4c4.

Exercici 3. 2c2 mitja pista.

Treballem 2c2 de forma que incidim en la defensa molt agressiva sobre l’home pilota, i la defensa sobre el segonhome en funció de la distància entre els dos atacants (l’atac només pot jugar a penetrar i cedir)

Exercici 4. 3c3 mitja pista.

3 jugadors defensen tres jugadors exteriors. Treballem el conceptecostat fort (costat on hi ha la pilota) i costat feble.

Els tres atacants mantenen la seva posició. Llavors, doncs, noméspoden penetrar i cedir.

Exercici 5. 4c4 posicional.

2 jugadors exteriors i 2 interiors, tant en defensa com en atac. Elsatacants es van passant la pilota i els defensors es mouen en funció d’onestà aquesta, diferenciant si estem sobre la pilota en línia de passada obé en ajuda.



Exercici 6. 5c5 defensa mitja pista.

Situació de joc habitual amb l’única particularitat que per deixar de defensar cal recuperar la pilota (és a dir, que l’e-quip atacant no faci cistella).

6. PART TEÒRICA NO PRESENCIAL



6.1. TEMA 1: DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS DEL BONENTRENADOR D’INICIACIÓAutor: Josep Bordas

Definició i característiques fonamentals de l’entrenador en la iniciació

Introducció

Persona que treballa amb nens adolescents, en plena fase de desenvolupament i maduració personal amb el fi d’in-troduir-los en el vessant lúdic i educatiu del bàsquet.

L’entrenador d’iniciació és, abans que res, un pedagog- educador. ( Pedagog - Mestre - Educador - Domini de lesciències educatives - Assistir de guia o conseller )

Entrenador d’iniciació ———————————- Pedagog de bàsquet

Definició i característiques

La definició i característiques estan en base a les seves accions.

DEFINICIÓ: El bon entrenador d’iniciació és el que aconsegueix que els jugadors gaudeixin de l’esport que prac-tiquen i a la vegada ensenya les habilitats pròpies d’aquest esport.

CARACTERÍSTIQUES: 1. Ha de ser un model de comportament per als jugadors2. La seva comunicació amb els jugadors, ha d’adaptar-se al nivell d’aquests de tal mane-ra que entenguin tot el que se’ls transmet. 3. La il·lusió, una de les principals (virtuts) característiques de l’entrenador d’iniciació,s’ha de transmetre als jugadors. 4. Les idees ben clares del que ha d’ensenyar esportivament i dels objectius que han decomplir tant col·lectivament com individual. 5. Una ànsia de coneixement i de millora individual per, posteriorment, posar-la al serveide la docència.

Particularitats:

L’entrenador d’iniciació :

1. Ha de ser un exemple de constància. 2. Saber transmetre a través d’una bona educació. 3. Ser puntual (no arribar tard). 4. Vestir adequadament. 5. Bon mètode ( adequat ). 6. Ser ordenat. 7. Capacitat d’anàlisi.

L’entrenador d’iniciació és aquell que és capaç de saber, conèixer i veure la realitat del nen, i saber interpretar i viureaquesta realitat. No ha de ser un home amb mentalitat de nen, ha de ser un adult que sigui capaç de conèixer el nen iposar-se en el seu lloc.

L’entrenador d’iniciació ha de ser capaç de portar al terreny racional (lògic), la idea irracional (creativitat ) del nen. Ha de donar forma lògica a aquesta idea.

L’entrenador d’iniciació ha de tenir com a base de la seva docència :



1. Ser pacient, amb un equilibri d’exigència. 2. Sinònim de formador de persones i jugadors. 3. Observador i analista. 4. Humil i treballador.

Gràfic de l’entrenador d’iniciació; definició i característiques.

Dominar els aspectes docents dins de les sessions

Aspectes docents per tenir en compte en les sessions ; situacions que l’entrenador d’iniciació ha de saber dominar :

1. L’entrenador d’iniciació és sobre totes les coses un docent.

2. L’ensenyament dels gests tècnics.

3. Enfocar les situacions dins dels aspectes lúdics.

4. Els entrenaments.

5. La transmissió en els entrenaments.

6. La sensació de la competició.

7. Adequar-se al llenguatge oral i corporal.

8. Cuidar al màxim tots els detalls.

9. Contagiar passió pel bàsquet.

10. Liderat de grup.

11. Ser un motivador.

12. Control del currículum ocult.

1. L’entrenador d’iniciació és, sobre totes les coses, un docent i ha de sentir-se com a tal. Això comportarà la neces-sitat de tenir una metodologia d’ensenyament regida per principis pedagògics d’acord amb l’edat dels individus.

2. A l’hora d’ensenyar els gests tècnics o situacions d’entrenament noves, seguirà unes progressions metodològiquesd’acord amb els principis bàsics de l’entrenament i amb la seva pròpia Filosofia.

Exemples d'imitació Influències esportiveseducatives humanes

Característiquesdocents

Alt grau d'influènciaen la docència

Definició Formació de jugadors

Entrenador d'iniciació

Pedagog



3. Enfocar la majoria de les situacions dins dels aspectes lúdics, utilitzant el joc com a estratègia fonamental de l’en-trenament.

4. Els entrenaments han de ser variats i diferents en aquesta etapa per fomentar la capacitat d’atenció del nen, queen aquesta fase de l’aprenentatge és una mica dispersa.

5. Ha de transmetre que l’entrenament del bàsquet és un “hobbie” que l’entrenador i els jugadors comparteixen juntsi no un treball de sessions setmanals i un partit.

6. Ha d’inculcar-se la sensació que la competició és una festa, sent els entrenaments els preparatoris a aquest momentd’entusiasme.

7. Intentar adequar-se al llenguatge oral i corporal que requereixen les edats inicials, no utilitzar termes complexosi ser el més gràfic possible.

8. S’han de cuidar al màxim tots els detalls que envolten la seva persona perquè serà una influència molt importanten la futura vida esportiva del jugador.

9. Ha de contagiar passió pel bàsquet i entusiasme per tot el que envolta aquest esport.

10. Ha de tenir dots de líder de grup per poder rebaixar les possibles males actituds i reforçar les positives.

11. Serà un motivador nat, utilitzant sempre els reforços positius.

12. Controlarà el currículum ocult que es genera en els entrenaments i partits perquè no degeneri en experiènciesindesitjables pels nens. (El currículum ocult són actituds i situacions de les que no es parla però que són patentsen l’equip. Per exemple, quan vols ensenyar un gest i sempre treus al mateix nen per fer els exemples, els juga-dors perceben que és el bo, l’intocable. Això mateix es pot aplicar a aquell jugador que mai, no juga en l’últimperíode, etc. . . )

Entrenador d'iniciació Pedagog del bàsquet

La seva definició i les seves característiques

Domini delsaspectes docents

dins de les sessions

Particularitats Bases docents

Consells:

• Els conceptes i la filosofia són més importants que els gràfics.

• Els entrenadors es deixen portar pels gràfics i els esquemes ; es fan imitacions, es copien, sense conceptes filosò-fics propis. Aquest és el primer error metodològic en la interpretació docent del bàsquet.

• El que és important és determinar les formes metodològiques per ensenyar els conceptes i la filosofia del joc iintroduir-la dins de l’equip amb les màximes possibilitats.

• La motivació ha de començar amb l’entrenador ; si l’entrenador no està motivat, difícilment ho estarà l’equip, iaixò influenciarà negativament o positivament el desenvolupament del treball.



6.2. TEMA 2: LA TRANSMISSIÓ DE VALORS I L’ADQUISICIÓ DE BONSHÀBITS MITJANÇANT LA PRÀCTICA DEL BASQUETBOLAutor: Neus Heras.

Transmissió de valors i adquisició de bons hàbits mitjançant l’entrenament

Quan acceptem ser l’entrenador d’un equip en edat de formació assumim de forma immediata el paper de líder d’ungrup enormement receptiu i per tant molt vulnerable. La nostra responsabilitat, doncs, va molt més enllà d’ensenyar bàs-quet. Ens comprometem a dirigir una colla de nens i nenes dins el món de l’esport i la competició, un món que posa alseu abast gran quantitat de valors positius, però que també es presta a actituds negatives i poc socials fruit de la compe-titivitat i l’individualisme.

Hem de ser conscients que influïm de forma personal en els nens o nenes de l’equip i que la nostra manera de ser,l’actitud que mostrem davant les diverses situacions, el nostre criteri, serà captat pel jugador i poc a poc anirà assimilantconceptes que de forma premeditada o espontània li fem arribar en mig d’ordres tècniques, de correccions tàctiques osimplement tot jugant.

Aquesta faceta del nostre treball no ens ha de pesar més del compte sinó que ens ha de motivar a prendre’s amb laserietat i rigor que es mereix el fet d’entrenar un equip.

Tenim un gran avantatge a nivell educatiu: la nostra relació amb els membres del grup és bàsicament lúdica i els nensi nenes són molt permeables a tot allò que els arriba a través del joc. Hem d’aprofitar aquest fet i preparar de forma cons-cient les nostres intervencions per tal de transmetre valors i bons hàbits als nostres jugadors que es reflectiran a nivellpersonal i revertiran en un major rendiment esportiu tant individual com col·lectiu.

Els valors

Es pot definir valor com la convicció raonada que alguna cosa és bona o dolenta.

Dins la mateixa definició apareixen dos conceptes que val la pena comentar amb més deteniment:

• Convicció raonada: Qualsevol valor està lligat a la reacció del subjecte que el percep, és a dir, es tracta de quel-com dinàmic, canviant, que aparentment l’individu escull lliurement entre diverses alternatives. L’elecció, però,depèn en gran mesura d’allò que el nen ha interioritzat durant el procés de socialització, del qual nosaltres, coma entrenadors passem a ser-ne part integrant.

• Cosa bona o dolenta: Tot valor té una polaritat, pot ser positiu o negatiu, és a dir, és valor o contravalor. En algunesocasions, el contravalor apareix de forma tan natural que s’admet de manera inconscient com un element més, gai-rebé inevitable i queda difuminat entre les múltiples situacions que es produeixen durant la pràctica d’un esport.

Lligats íntimament al concepte de valor cal apuntar-ne tres més: actitud, hàbit i norma que a vegades són consideratsde forma independent la qual cosa els resta força i consistència.

Podem definir actitud com la disposició que hem de despertar en un nen per tal que adquireixi o assimili un valor.

Un altre terme que recau sobre nosaltres. Aquella frase que tan sovint hem sentit i hem utilitzat de “no té bona acti-tud” com una explicació d’un fet, d’un resultat, ara es presenta com una tasca més del nostre treball, l’actitud és una dis-posició que hem d’intentar despertar.

Seguint la mateixa línia, hàbit no és res més que una actitud fàcil d’executar. És a dir, quan aconseguim que el juga-dor interioritzi una actitud fins el punt que l’apliqui amb naturalitat, sense esforç ni pressió externa podem dir que haassolit l’hàbit.

Definim norma com l’explicitació a nivell col·lectiu d’un valor. Així doncs, queda completament lligada al concep-te d’equip. Aquells valors que assumim com a grup definiran les normes que ens regiran a nivell individual. Des d’aquestpunt de vista, les normes no són quelcom imposat des de l’exterior, sinó que les defineix el propi col·lectiu.

Si bé tots som conscients que no podem asseure’ns amb els nens a redactar les normes per les quals ens regirem, sique podem obrir vies de diàleg davant d’aquelles situacions que representin el trencament o la interpretació d’una norma.Moltes vegades el comentari en rotllana al mig de la pista o la “xerrada” al vestidor serà la forma més directa de fer veureque la norma no la imposa l’entrenador o alguna força exterior sinó que és l’equip qui l’assumeix.

Durant les estones que tenim el jugador a càrrec nostre hem de procurar ajudar-lo a moure’s lliurement per un uni-vers de valors, a establir jerarquies, a crear la seva pròpia escala, a tenir la convicció que quelcom importa o no importa,val la pena o no s’ho val.

Un cop interioritzats, els valors es converteixen en guies i pautes de conducta que ens permeten acceptar-nos tal comsom i faciliten una relació equilibrada amb les altres persones.

Si ens ho proposessim, en un moment seríem capaços de fer una llista considerable de valors que creiem que podemtreballar o intentar transmetre des de la nostra petita parcel·la educativa: respecte, creativitat, compromís, cooperació, res-ponsabilitat, constància, voluntat, esperit de superació, autoestima, . . ., i també fàcilment enumeraríem uns quants con-travalors que estem disposats a detectar i combatre: individualisme, inseguretat, irresponsabilitat, intolerància, autorita-risme, conformisme, desconfiança, manca de respecte, gelosia, . . . La questió és com. Com puc enfocar aquesta tasca?Quines estratègies em poden ajudar a transmetre tots aquells valors que l’esport d’equip em posa a l’abast?

Prenguem-ne algun per analitzar-lo amb més detall i veure algunes propostes pràctiques de com tractar-lo. El primerpunt consistirà en assumir-lo nosaltres mateixos, per, d’aquesta manera, poder-lo transmetre als jugadors de l’equip.

Responsabilitat

Es defineix com la capacitat de sentir-se obligat a donar una resposta o a complir un treball sense cap pressió exter-na. Té dos vessants:

• Individual: acceptar les conseqüències dels seus actes• Col·lectiva: influir en la mesura de les seves possibilitats en el grup.

Aquest és, segons el meu parer, el primer valor que cal assimilar per poder treballar en equip, començant per nosal-tres mateixos els entrenadors. El fet de ser responsables ens durà a exigir-nos la màxima atenció, interès i dedicació i alsjugadors a acceptar les seves obligacions i complir-les per pròpia convicció, no per exigències.

Pautes de treball

Caldrà que motivem el jugador a:• Acceptar les crítiques, donades sempre en positiu. • Evitar la passivitat en les situacions estimulant la seva actuació. • Aprofundir i mostrar-se crític davant els problemes. • Buscar solucions que l’impliquin i actuar en conseqüència. • Escoltar i acceptar diferents punts de vista. • Fomentar l’optimisme i la visió positiva de les situacions.

Confiança

Es manifesta quan la persona se sent respectada, compresa, valorada i ben acollida en el context d’una relació dia-logant i respectuosa.

Com tots els altres valors, aquest també depèn en gran mesura de la nostra actitud davant el jugador. Cal que “guan-yem” la seva confiança a partir del diàleg i l’atenció personal.

Aquest valor es desenvolupa segons la personalitat de cadascú, és a dir, la nostra actuació no obtindrà els mateixosresultats en tots els membres de l’equip. És necessari conèixer el grau de confiança o desconfiança dels jugadors per esta-blir una estratègia d’adquisició o manteniment d’aquest valor determinada per a cada un.





La confiança té dues manifestacions diferents: La confiança en si mateix i en els altres. Tant l’una com l’altra són degran importància en el desenvolupament d’un jugador. La confiança en si mateix es fonamenta en l’autoestima i la con-fiança en l’equip parteix del respecte. Apareixen, doncs, dos nous valors que tractarem a continuació.

Pautes de treball:

Caldrà que prenguem una sèrie d’actituds davant dels jugadors, tant de forma individual com col·lectiva:• Ser sincers, dir sempre la veritat i manifestar la nostra opinió sense embuts però de forma positiva. • Ser espontani, que no vol dir ser explosiu o poc reflexiu. Simplement es tracta de reaccionar de forma immediata

i natural davant la demanda de qualsevol membre de l’equip. Ens hem de mostrar tal com som perquè així elsjugadors ens puguin conèixer i acceptar ben aviat.

• Respectar i respectar-se. • Ser dialogants. Hem de saber parlar amb els jugadors, i no només de bàsquet. No oblidem que el seu món és molt

més ampli i cal que el nen sàpiga que el valorem com un tot. • Pactar les normes de disciplina i convivència. Així els jugadors les acceptaran com a seves i sabran sempre quina

actitud han de prendre. • Proporcionar al jugador situacions que generin confiança amb activitats senzilles i jocs no competitius durant els

entrenaments.

Autoestima

És la percepció personal que té el jugador dels seus propis mèrits i aptituds, és a dir, el concepte que té de si mateixi de la seva capacitat.

L’autoestima es construeix a partir de les persones que ens envolten, de les experiències, vivències i sentiments queens produeixen.

La visió que té una persona de si mateixa ve determinada per la valoració que han fet d’ell les persones més impor-tants de la seva vida, i sobretot de la percepció que n’ha fet d’aquesta valoració. Ara, nosaltres com a entrenadors, pas-sem a ser una persona important pel nen i la nostra opinió és per ell força transcendent ja que repercutirà de forma deci-siva en el seu rol dins l’equip. Per això cal que tinguem cura de tots aquells missatges que fem arribar de forma directao indirecta als nostres jugadors.

La persona amb autoestima elevada, és a dir, aquella que accepti les seves característiques físiques i psicològiques,és capaç d’afrontar qualsevol repte que se li presenti. Per tant, aplicat al nostre grup, serà aquell jugador capaç d’assumirresponsabilitats en els moments importants, que no s’amagarà quan l’equip el necessiti.

Pautes de treball

• Comparar les qualitats positives per afavorir l’autosuperació. • Manifestar públicament les qualitats positives de l’equip. • Valorar les actituds i qualitats positives del jugador davant el grup, sobretot d’aquell que no destaca especialment

en els aspectes més espectaculars del joc. • Veure el costat positiu de cada situació. • Descobrir i valorar la capacitat de superació de cada un.

Respecte

El respecte es defineix com la consideració, atenció o deferència que es té vers una persona. És el sentiment que ensporta a reconèixer els seus drets i la seva dignitat.

Aquest valor queda situat entre dues coordenades bàsiques: el respecte a un mateix i el respecte als altres.



Pautes de treball

• Perquè el nen assoleixi aquest valor necessita models que li donin pautes. Per tant la nostra actitud serà en totmoment determinant. Recordem que necessitem del respecte per fonamentar la nostra relació amb els jugadors ila dels jugadors entre si en un clima de confiança. Per tant caldrà dedicar una atenció especial a les nostres reac-cions i conductes, sobretot en moments de tensió o cansament i transmetre a l’equip que per nosaltres les perso-nes sempre són més importants que qualsevol cosa, per valuosa que es consideri.

Creativitat

És la característica fonamental d’aquelles persones que:• Són originals en les seves idees, fets i produccions• Tenen pensament divergent• Són imaginatives i curioses• Tenen capacitat de concentració• Són individualistes• Són flexibles• Tenen iniciativa

La creativitat és un potencial que tot ser humà posseeix i que l’adult ha de saber valorar i estimular en els nens.

Els entrenadors som conscients que un jugador ha de ser creatiu per aconseguir un bon nivell tècnic i procurem queel nostre treball fomenti el desenvolupament d’aquesta qualitat. Però no resulta gens fàcil atès que costa de trobar l’e-quilibri entre el joc imaginatiu i l’individualisme o l’anarquia.

Hem de tenir present que els jugadors creatius són espontanis i ingenus i tenen la capacitat d’acceptar l’assaig i laincertesa del resultat de la seva acció. Aquestes característiques li permetran explorar moltes possibilitats del joc i acon-seguir un progrés notable.

Pautes de treball

• L’autoritarisme és el major fre a la creativitat. • La nostra actuació ha de basar-se en donar al nen recursos tècnics que li permetin realitzar tot allò que la seva ima-

ginació i iniciativa li suggereixi. • Hem de permetre que el nen experimenti, descobreixi i arribi per si mateix a escollir entre diferents alternatives

sempre, però, dins d’un ordre i coherència. • Aquest tipus d’activitat ha d’anar acompanyat de l’autovaloració i l’autocrítica per part del jugador, per aconse-

guir així que seleccioni aquelles actuacions més rendibles.

Cooperació (Treball en Equip)

La cooperació es pot definir com una acció que es realitza juntament amb altres persones per aconseguir un mateixfi. Aquesta acció, encara que a vegades representi un benefici per un mateix, sempre té com a objectiu últim el beneficide tots.

Aparentment existeix una contradicció entre cooperació i competició, però en realitat no és així si s’aplica correcta-ment la competència. Dins d’un equip hi ha d’haver una estreta cooperació per aconseguir objectius comuns, però caldràque el nen aprengui a enfrontar-se a situacions que dificulten la consecució d’aquests objectius amb naturalitat, sensepressió ni exigències. La competència positiva, basada en el respecte serà una forma d’activar les qualitats dels jugadorsi d’aconseguir una voluntat de superació.

La Disciplina

Moltes vegades a la disciplina se li atribueix una connotació negativa, sembla que va lligada a mètodes d’ensenya-ment desfasats i superats i que es fonamenta en la repressió i l’autoritarisme. Tot això està molt lluny de la realitat. Estracta d’un conjunt de normes que fan possible la convivència i d’una actitud favorable a aquestes normes. Hem d’en-tendre la disciplina dins l’equip com una part del procés d’aprenentatge que assegura el treball dels jugadors en mante-nir un ordre dins del grup i que permet formar la voluntat individual.

El coneixement d’una autoritat dialogant però ferma proporciona al nen un punt de referència que li produeix segu-retat. A mida que va creixent necessita ampliar la seva llibertat i autonomia en la mateixa proporció que va adquirint res-ponsabilitat., però sense perdre de vista unes pautes de conducta que permetran el progrés del grup i la integració sensexocs ni interferències de cada jugador dins l’equip.

La disciplina és l’entrenament necessari per desenvolupar en el jugador un autocontrol suficient a fi d’obtenir unaconducta ordenada. Nosaltres, com a entrenadors de l’equip, haurem d’assumir aquesta part com una més en la nostratasca.

Hi ha tres aspectes que reclamaran la màxima atenció i que seran els eixos vertebradors d’un equip disciplinat:• Assistència al entrenaments• Puntualitat• Actitud de treball

Hem de fonamentar la disciplina en el nostre equip en el diàleg i el raonament, però hem de tenir en compte que notot pot ser raonat o discutit, perquè, l’adult, pel fet de ser-ho té més coneixements i responsabilitat per saber què convé iquè no convé en un moment determinat.



Interrelació dels valors

CREATIVITAT COOPERACIÓ

RESPONSABILITAT

AUTOESTIMA

En un mateix En els altres

Als altres

RESPECTE

CONFIANÇA

A si mateix



Pautes de treball

• Nosaltres hem de ser els més disciplinats de l’equip. És important que l’entrenador sigui el primer d’arribar a lapista, tant per una qüestió de coherència com per la responsabilitat que té cap al nen. Qui es farà càrrec del juga-dor si nosaltres no hi som?

• Portar un control de puntualitat i assistència als entrenaments. Frases com “ha faltat molt últimament”, o “semprearriba tard” sovint són poc fiables i poden ser discutides amb arguments igualment inconcrets i comparacionssense fonament. L’actuació normal davant d’aquests fets és el diàleg amb el jugador demanant-li explicacions ireforçant de forma positiva l’assistència i la puntualitat. Ara bé, la majoria de les vegades no serà responsabilitatúnicament del nen. Per això caldrà parlar amb els pares i prendre acords encaminats a solucionar el problema.

• Mostrar una actitud seriosa en el nostre treball. Durant l’entrenament hem d’estar pendents del jugador, corregint-lo, animant-lo, i al mateix temps del grup marcant el ritme de l’entrenament. Per això és important portar l’entre-nament preparat, evitar distraccions externes i mostrar-nos sempre atents a totes les circumstàncies que es pro-dueixin durant la sessió.

• Reclamar una bona actitud de treball als jugadors. És convenient reforçar positivament la bona disposició en unentrenament. No només cal destacar aquell jugador que juga bé, sinó també i sobretot aquell que entrena bé. ésmillor corregir de forma contundent i immediata la manca d’atenció, l’actitud passiva i en general aquelles con-ductes que distorsionin el treball de l’equip.

• És important no tenir una doble moral, una pels entrenaments i l’altra pels partits. Tot allò que considerem impor-tant en un partit ho hem de reclamar en un entrenament i viceversa.



6.3. TEMA 3: RECURSOS DEL JOVE ENTRENADOR PER A LA SEVARELACIÓ AMB ELS PARESAutor: Neus Heras

Un equip no està únicament format pels jugadors, l’entrenador i el delegat, sinó que hi ha altres persones que si béno en formen part d’una manera directa, sí que indirectament tenen un paper determinant. Ens estem referint al pares delsjugadors. Una relació pràctica i cordial amb ells ens facilitarà molt la tasca i ens permetrà donar consistència als objec-tius que ens marquem. Per tant hem de veure els pares com uns valuosos col·laboradors que tenen amb nosaltres un inte-rès comú: el benefici del nen.

Serà una feina nostra establir les bases sobre les quals es sustentarà el tracte amb ells des del primer moment: res-ponsabilitat, confiança, respecte i cooperació.

L’eina indispensable és el diàleg. Ens caldrà mantenir una comunicació fluida i un corrent continu d’informació entots dos sentits.

Com materialitzar la relació amb els pares:

Reunions:

Les reunions de pares i mares moltes vegades les convoca i dirigeix el director tècnic o el coordinador, però enspodem trobar en un club que les posi a les nostres mans. Tant en un cas com en l’altre, com que es tracta del nostre equip,hem de prendre un paper actiu i preparar amb deteniment juntament amb els altres membres del club que hi participinels temes que es tractaran i com convé enfocar-los.

No s’ha de confiar mai en la improvisació, és poc pràctic ja que podem oblidar detalls importants i pot provocar des-concert. És recomanable doncs dur un guió escrit.

• Reunió inicial: Un cop tenim l’equip configurat convé convocar una reunió per tractar tots aquells aspectes quedefiniran la temporada. És millor fer-la abans de començar les sessions d’entrenament per així assentar les basesdes del primer moment i treballar tots a una. Aquesta reunió serà lleugerament diferent si és el primer any queentrenem l’equip o no. Els punts imprescindibles a tractar són:• Presentació de tots els assistents (si s’escau)• Anotar adreça i telèfon de contacte de cada jugador (millor tenir-ne més d’un per si hi ha algun imprevist o una

urgència) i qualsevol informació que ens donin del nen que considerem important (si té alguna al·lèrgia, si pottenir alguna dificultat per desplaçar-se fins el camp, etc. )

• Cal assegurar-nos que tots els pares tenen el nostre telèfon i l’horari en què ens poden localitzar. • Objectius bàsics de la temporada. Explicarem a grans trets el que esperem aconseguir durant la temporada,

sense entrar en detalls tècnics, sinó centrant-nos en aspectes generals, procurant ser realistes i mostrant il·lusiói optimisme, però evitant caure en fantasies i projectes massa ambiciosos.

• Horaris d’entrenaments i partits. És convenient que els horaris es mantinguin durant tota la temporada per talque les famílies puguin planificar-se i distribuir convenientment les altres activitats que realitzi el jugador. Sidurant la temporada s’ha de fer algun canvi és millor comunicar-ho als pares directament a més a més dels nens.Així ens assegurem que la informació arribi de forma correcta.

• Normes de funcionament i convivència. Hem de fer una proposta concreta i definir les línies bàsiques que mar-caran la conducta dels jugadors dins l’equip, però cal tenir present que aquestes normes han de ser consensua-des per ser realment efectives. Hi ha tres punts claus que no podem obviar i que requereixen la implicació delspares:

• Assistència als entrenaments i partits• Puntualitat• Actitud dels jugadors en els entrenaments i els partits. • Sistema de desplaçament als partits (autocar, cotxes particulars. . ). Si bé és un tema que s’ha de tractar a nivell

de club, convé que nosaltres el concretem tant com puguem amb els pares.

Reunions durant la temporada: Es convocaran per parlar de temes concrets que sorgeixin al llarg de l’any. Podenser col·lectives o particulars segons impliquin tot l’equip o un sol jugador.

Hem d’evitar les reunions improvisades a la sortida d’un entrenament o un partit per tractar temes que consideremimportants o que puguin comportar alguna complicació ja que no les haurem pogut preparar convenientment i podenresultar desorganitzades i poc efectives.

Sempre que preveiem que una reunió pot ser difícil o conflictiva cal que demanem la col·laboració i la implicació delclub a través d’algun dels seus membres, sigui el coordinador, delegat o un directiu. Recordem que no estem sols i quel’equip està dins d’una institució que compta amb persones, segurament amb experiència, disposades a intervenir deforma positiva que poden ser de gran ajut.

Reunió de final de temporada: Serà adequada per revisar de forma global el desenvolupament de la temporada.Normalment aquesta reunió tindrà un caràcter més informal, fins i tot festiu.



6.4. TEMA 4. CONEIXEMENTS BÀSICS SOBRE URGÈNCIES EN ELBASQUETBOLAutor: Dr. Antoni Tramullas

Les urgències que se’ns poden presentar en una pista de basquetbol són moltes, sobretot pel contacte durant el des-envolupament del joc i per les exigències físiques que aquest esport sol·licita a l’esportista. És per aquest motiu que pas-sarem només a anomenar-ne algunes de les més freqüents:

1. LESIONS TRAUMÀTIQUES OCULARS

Les parpelles poden veure’s afectades per una contusió o per una ferida. En el cas d’una contusió, l’aplicació de gel(embolicat en una bossa) sobre la zona afectada serà el remei d’elecció a peu de pista. Si hi ha una ferida a la parpella,el tractament serà la sutura, per la qual cosa haurem de portar el jugador al centra hospitalari adequat.

2. LESIONS TRAUMÀTIQUES A L’ORELLA

El pavelló auricular pot rebre una contusió per impacte, habitualment d’un coltze d’un altre jugador. De nou, l’apli-cació de gel (crioteràpia) 15-20 minuts, serà el remei antiinflamarori més eficaç i assequible a peu de pista. És importantaconseguir que els jugadors i jugadores es treguin les arracades per entrenar i jugar. En aquest punt comptem amb elreglament que impedeix jugar portant-les.

3. LESIONS TRAUMÀTIQUES AL NAS

La primera cosa és aturar, si n’hi ha, l’hemorràgia nasal. Posteriorment revisar si, com a conseqüència de l’hipotèticimpacte, pot haver-hi fractura i/o desviament del septe nasal. Davant de la menor sospita, hem d’enviar el jugador o juga-dora al centre hospitalari adequat per a la seva posterior valoració.

4. LESIONS MAXIL·LOFACIALS

Les contusions en el maxilar superior i inferior, poden també ser tractades, en un primer moment, mitjançant l’apli-cació de gel (15-20 minuts). En cas de traumatisme dental que produeixi un arrencament de la peça dentària, conservaraquesta en un gotet ple de llet i enviar el jugador o jugadora al dentista.

5. LESIONS EN EL PEU O TURMELL

En cas d’esquinços recidivistos (repetitius) el tractament ha de ser mèdic i rehabilitador, per a no provocar una sín-drome del turmell inestable crònic.

En cas de dolor en el tendó d’Aquiles, el més important és enviar l’esportista al metge corresponent per iniciar untractament precoç i efectiu, amb la finalitat d’evitar una lesió degenerativa crònica que no és infreqüent en nens i ado-lescents.

6. LESIONS DEL GENOLL

Evidentment, en una pista ens podem trobar amb un genoll que, després d’una contusió i/o mal gest, s’inflama.Davant d’aquesta circumstància, el més prudent és enviar l’esportista al centre hospitalari per a la seva valoració. ; si bél’aplicació immediata de gel durant 15-20 minuts serà de gran utilitat. Tenir cura de no aplicar directament la bossa degel a la pell, ja que podem provocar una cremada a la zona. Protegir la zona amb un mocador desplegat, per exemple.

Evidentment les lesions de genoll que ens podem trobar a peu de pista, són moltes (contusions, esquinços,luxacionsde ròtula,. . . ). El més important és fer servir el sentit comú, sobretot quan no hi ha coneixements mèdics sòlids.



7. LESIONS A LA CAMA (CUIXA)

Fonamentalment les lesions de la cuixa són de caràcter muscular. Bé sigui per distensió del múscul, contractura, ruptu-ra fibrilar o per contusió. En tots els casos, l’aplicació de gel és de molta utilitat. Evidentment el pronòstic de la lesió variaen funció del diagnòstic, però aquest és responsabilitat del metge. Així que posteriorment a l’aplicació del gel i davant del’observació del jugador(impossibilitat de caminar correctament), el més sensat és derivar-lo al centre mèdic adequat.

Recordar que aquest tipus de lesions poden permetre, en alguns casos, seguir jugant, i els problemes apareixen enposterioritat a l’entrenament o partit. Per tant, no ens hem de refiar mai d’una lesió que permet seguir jugant momentà-niament.

8. LESIONS EN CANELL-MÀ-DITS

Evidentment les lesions en els dits, la mà i el canell són també molt freqüents. Potser, de totes elles, les lesions enels dits per contusió directa amb la pilota o amb un altre jugador són les més habituals. Davant d’aquesta circumstància,de nou l’aplicació de gel serà molt efectiva. No obstant això, davant d’una lesió d’una falange que es luxa (surt de lloc),s’ha d’enviar l’esportista al metge d’urgència per a la seva correcta reducció. S’ha vist en més d’una ocasió fisures pro-vocades per reduccions fetes per entrenadors o pares sense coneixements mèdics. Alerta, doncs. S’ha de tenir cura queno es passin per alt ruptures lligamentoses interfalàngiques. Davant d’un dit que no millora i que no hagi estat avaluatper un metge, hem d’enviar el jugador o jugadora al metge per a la seva correcta avaluació.

9. FARMACIOLA D’UN EQUIP

Relacionem a continuació una proposta de matrial bàsic per a la farmaciola d’un equip.

Gases, aigua oxigenada, Betadine (desinfectant), cotó (no per a les ferides;deixa borrisol dintre), guants estèrils, “tiri-tes”, esparadrap de diferents amplàries, sabó per a les mans, bosses de fred instantani, esprai de fred, crema-pomada pera escalfar, aspirines infantils, benes de gasa, benes elàstiques i un termòmetre.

10. CONCLUSIONS

A. És important tenir un metge a peu de pista, en cas contrari tenir molt clar què s’ha de fer en cas d’una urgència.A qui avisar, a quina clínica anar (tenir els telèfons a mà); conèixer què no s’ha de fer.

B. Disposar dels mitjans suficients bàsics a la farmaciola de l’equip i revisar-la periòdicament.

C. Evitar d’amenaçar els jugadors o jugadores amb no jugar si no entrenen bé perquè els fa mal alguna cosa. Enshem de creure els nens. Ells són els més il·lusionats a jugar, i això pot ser precisament perjudicial en alguns casos,perque poden amagar lesions i no donar-los importància davant el perill de “ no jugar el partit” i aquestes lesionses poden cronificar. Així doncs, obrir bé els ulls i conèixer els nostres jugadors.

D. És importantíssim coneixer mèdicament els jugadors que entrenem. Conscienciar els pares de la importància delsreconeixements mèdics per a poder tramitar la llicència federativa. D’aquesta manera evitarem (encara que nototalment) les sorpreses a la pista.





6.5. TEMA 5: TRAUMATOLOGIA DEL BASQUETBOLAutor: Dr. Antonio Tramullas

1. Aspectes generals

El basquetbol és un esport de contacte, al llarg d’un partit es poden arribar a fer entre 55 i 85 salts i 5 quilòmetres decarrera, realitzant 600 recolzaments del peu a terra; tenint això una repercusió directa en el tipus de lesions que es podenpresentar.

Les lesions més freqüents afecten les extremitats inferiors, i els mecanismes de lesió solen ser per contacte bé ambun altre jugador, amb la pilota, el terra, les cistelles o objectes pròxims a la pista.

La distribució anatòmica més habitual de les lesions és:• extremitats superiors: canell,mà i dits. • extremitats inferiors: turmell, genoll i maluc. • columna vertebral (raquis)• cara.

Els tipus de lesió més habituals són:• trencadures musculars, lligamentoses, tendinoses. . . • esquinços: musculars, lligamentosos,. . . • contusions. • condicions inflamatòries: tendinitis, bursitis, sinovitis,. . . • lesions de sobrecàrrega: secundàries a salts repetitius, acceleracions/desacceleracions brusques,. . .

2. Lesions específiques segons la seva localització

1. Cap

Ferides i contusions, generalment per contacte amb un altre jugadors, el tauler o equipaments al costat de la pista.Com a prevenció s’ha de protegir els taulers i eliminar els objectes perillosos al voltant de la pista.

2. Cara

El més freqüent són les ferides a les celles o la mandíbula, per un cop de coltze o de cap d’un altre jugador. Segonsla ferida, requereix sutura (cosir) o bé punts de paper (steri-strip)

També s’ha de destacar els cops al nas que poden cursar amb desplaçament o no del septe nasal. S’ha d’aplicar gel,parar l’hemorràgia i si hi ha dubtes sobre el septe nasal anar a l’hospital.

Menys freqüent són les abrasions a la còrnia, pel contacte amb un dit o ungla. S’ha d’aconseguir que els jugadorsportin les ungles ben tallades i en alguns casos fer servir ulleres protectores. Sempre que hi ha lesions oculars és acon-sellable acudir a l’hospital.

Poden haver-hi lesions dentals per cops que van des de fractura a pèrdua de la dent. Una bona mesura de protecciósón els protectors bucals, de rar ús encara.

3. Extremitats superiors

Els dits solen ser els més afectats generalment per contusió amb la pilota o un jugador. La lesió pot anar d’una cap-sulitis, a un esquinç de lligaments o a una fisura o fractura de l’os. Els tractaments des aplicació de gel, embenatge, fèru-la o guix.

Els canells solen també lesionar-se, sobretot en les caigudes; poden produir-se esquinços o fractures.

4. Tòrax

Generalment les lesions són per contusió directe amb un altre jugador, bé amb el colze o el genoll.

La columna vertebral (raquis) pot veure’s afectada i la gravetat pot anar des d’esquinços de la musculatura paraver-tebral a patologies que afectin el disc intervertebral. Poden ser lesions greus i per tant sempre que hi hagi una lesió d’a-questes s’ ha d’acudir a l’hospital.

Respecte a la columna, i en nois i noies joves, es poden veure diferents desviacions: escoliosi, cifosi, lordosi, quepoden anar acompanyades de diferències de llargària entre les dues cames. Aquestes patologies sempre es detecten a larevisió de pretemporada que fa el metge per autoritzar la llicència per a la pràctica esportiva.

5. Extremitats inferiors

Dintre de les lesions de les cames cal destacar la contusió, generalment al quàdriceps, per un cop de genoll (entre-pà). S’ha d’aplicar gel, fer repòs i estiraments sense dolor. Si no evoluciona bé, s’ha de contactar amb el metge per feruna ecografia i prevenir futures calcificacions.

El genoll juntament amb el turmell, són les dues articulacions que es poden veure més afectades. Hi ha una patolo-gia que apareix en nois i noies joves que es coneix com a Tendinitis rotuliana (genoll del saltador), que cursa amb doloral pol inferior de la ròtula. És per sobrecàrrega de l’aparell extensor del genoll. S’ha de descansar quan fa dolor i aplicargel en els entrenaments.

Sempre que hi ha lesions de genoll que poden ser importants, s’ha d’acudir a l’hospital.

Quant al turmell, la lesió més freqüent és l’esquinç del lligament lateral extern, en doblegar-se el turmell cap enfo-ra. El mecanisme més freqüent sol ser el trepitjar el peu d’un altre jugador, quan es cau d’un salt. Només en casos moltlleugers es pot aplicar gel, repòs i embenat posterior. En els altres casos, acudir a l’hospital.

Als peus poden haver-hi fractures bé per contusió directe bé per sobrecàrrega, en les quals no hi ha un antecedenttraumàtic, però si dolor.

Una lesió a tenir en compte, sobretot si s’entrena en terres durs, és la fascitis plantar especialment a la inserció de lafàscia al calcani (al taló)



6.6. TEMA 6: INICIACIÓ A LA TÈCNICA DELS ESTIRAMENTSAutor: Caritat Bagur

L’ENTRENAMENT DE LA FLEXIBILITAT

Introducció

Per flexibilitat (mobilitat) entenem la capacitat de l’individu d’aprofitar les possibilitats de moviment de les articu-lacions de la manera més òptima possible, és a dir, de realitzar moviments de gran amplitud, ja siguin de forma activa opassiva.

La flexibilitat és una qualitat física regressiva que segons diversos autors arriba al seu màxim desenvolupament dels11 als 14 anys. Això pot portar a una interpretació errònia per part dels entrenadors, que poden pensar que, com que elsnens ja són flexibles, no cal entrenar la flexibilitat. Tot el contrari, és una qualitat que cal, i es pot, entrenar des de moltaviat, ja que la programació dels entrenaments està afectada per a una limitació primerenca de l’entrenament de la flexi-bilitat. El que sí és cert, és que la importància dels estiraments, especialment pel que fa referència a la prevenció de pos-sibles lesions musculars, augmenta amb l’edat del jugador-a, ja que el risc de patir lesions d’aquest tipus es veu incre-mentat. Per tant, és important inculcar als-les nostres jugadors-es el costum de la realització d’estiraments des dels ini-cis de la pràctica de l’esport per un doble motiu: els beneficis immediats de la seva execució i per crear hàbits positiusde cara a la pràctica esportiva posterior, ja que aquests seran cada vegada més importants i imprescindibles.

El treball de flexibilitat, independentment del seu paper en la prevenció de possibles lesions, sobretot de caire mus-cular, contribueix al desenvolupament correcte de les altres qualitats físiques i tècniques, ja que la possiblitat de realit-zació de moviments amplis repercutirà en una major eficiència i economia gestual.

Factors que condicionen la flexibilitat

La flexibilitat és un qualitat física que es veu condicionada per una sèrie de factors, entre els quals podem diferen-ciar dos grups:

Factors anatòmics:• Tipus i forma de les superfícies articulars. Això farà que hi hagi articulacions que permetin moviments més amplis

que d’altres. • Capacitat d’estirament i llargada de la musculatura. • Elasticitat dels tendons, lligaments i de la càpsula articular. No ens interessa incidir en aquest aspecte ja que ani-

ria en detriment de l’estabilitat articular. • Força, en el cas que estem parlant de flexibilitat activa. La capacitat d’execució d’un moviment ampli depèn no

només de la flexibilitat de la musculatura antagonista, sino també de la força de l’agonista.

Factors externs:• Temperatura externa. A més fred, més dificultat en l’estirament. • Hora del dia. A mesura que va passant el dia augmenta la facilitat en el treball de la flexibilitat. • Escalfament. Convé que es realitzin els estiraments després d’un escalfament progressiu, sobretot si els estira-

ments són actius-dinàmics. • Cansament. El cansament a nivell muscular dificulta la capacitat d’estirament d’aquesta musculatura.

Principals sistemes de treball de la flexibilitat

1. Estiraments actius:

L’estirament està produït per l’acció voluntària del propi jugador per mitjà de la contracció del grup muscular ago-nista, per tal d’aconseguir l’estirament de l’antagonista. La manca de força del grup muscular agonista (especialment enels jugadors més joves) pot actuar com a factor limitant de la flexibilitat.



Dintre d’aquest grup s’inclouen, també, les tècniques balístiques, que consisteixen en contraccions dinàmiques irepetides de la musculatura agonista per a l’obtenció d’un estirament ràpid de la musculatura antagonista.

2. Estiraments passius:

L’estirament muscular és produït per l’acció d’una força externa (acció de la gravetat, d’un company, el pes del propicos, material auxiliar,. . . ). Amb aquests estiraments es busca la posició límit, en la qual es nota l’estirament sense quearribi a ser dolorós, i es manté durant un temps (normalment entre 20” i 30”).

3. Estiraments actius-passius:

Consisteixen en l’alternança de fases de contracció isomètrica i relaxació per l’estirament passiu assistit del mateixgrup muscular.

Moment de la sessió en què es realitza el treball de flexibilitat

Els estiraments sempre haurien de formar part de l’escalfament previ a una sessió d’entrenament o partit. Seria con-venient realitzar-los després d’haver realitzat un escalfament progressiu i anar seguits d’una fase de potenciació o acti-vació per tal d’iniciar la sessió o el partit en condició òptima. En aquest moment és quan els estiraments tenen un majorpaper en la prevenció de possibles lesions musculars.

Abans de la sessió són compatibles tant els estiraments actius com els passius. En el cas de jugadors-res que s’ini-cien en la pràctica esportiva, podrien ser més recomenables els estiraments passius, ja que és més fàcil la seva localitza-ció i control. En cas d’optar per fer estiraments actius, sobretot si es tracta de tècniques balístiques, s’ha de tenir curad’haver realitzat un bon escalfament.

Cal fer-los, també, al final de la sessió d’entrenament per tal d’evitar sobrecàrregues i facilitar la recuperació mus-cular. Al final de la sessió s’utilitzaran, preferentment, els estiraments passius, ja que estan més en concordança amb l’ob-jectiu de facilitar la recuperació muscular; d’aquesta manera s’evita l’activitat muscular local i la conseqüent fatiga. Amés, com ja s’ha esmentat, aquests estiraments permeten una millor localització, fet que ens interessa al final de la ses-sió i ens facilita el treball amb els jugadors joves.

Proposta d’exercicis

A l’hora de seleccionar els grups musculars que cal estirar abans i després de les sessions d’entrenament, haurem detenir en compte quins d’aquests treballen d’una forma més intensa. Malgrat tot, val a dir que hi ha uns grups musculars(els adductors i els isquiotibials), que tenen tendència a la retracció, i que el seu escurçament pot anar acompanyat d’al-teracions patològiques a llarg o curt termini. Són músculs que treballen de forma molt intensa, especialment en lesaccions defensives i, per tant, és molt important el seu estirament.

Independentment dels estiraments d’aquests dos grups musculars, posarem un exemple d’estirament de tots aquellsque intervenen de forma principal en el joc. Els exemples d’exercicis d’estirament que s’exposaran a continuació sónd’estiraments passius, per tanta s’haurà de buscar la posició en què es nota l’estirament i mantenir-lo durant uns 20”-30”.

En aquest text ens limitarem a posar un exemple de cadascun, encara que seria convenient que l’entrenador n’aug-mentés el repertori mitjançant l’extensa bibliografia que hi ha al respecte.





Exercicis d’estiraments i grup muscular que estiren de forma prioritària:

Fig. 1. Bessons (panxell cama) Fig. 2. Tendó d’Aquiles (part baixa dels bessons)

Fig. 3. Isquiotibials (part posterior cuixa) Fig. 4. Adductors (part interna de la cuixa)

Fig. 5. Natges Fig. 6. Quadríceps (part anterior de la cuixa)

Fig. 7. Lumbars + isquiotibials Fig. 8. Pectorals (part anterior de la caixa toràcica)

Fig. 9. Tríceps braquial (part posterior del braç) Fig. 10. Avantbraços

Fig. 11. Trapezi (cervicals)

6.7. TEMA 7: LA TÈCNICA DE LES CORRECCIONS I DELS REFORÇOSPOSITIUSAutor: Jordi Mumbrú

Tot entrenador ha de conèixer que l’execució òptima dels fonaments depèn de molts factors i que alguns d’aquestsvénen determinats per l’herència (alçada i constitució física, potencial de velocitat, constitució muscular, agilitat, etc);així com l’etapa de desenvolupament motor, psicològic i cognitiu del jugador; altres factors són el resultat de l’esforç querealitza el jugador i que són més transitoris com la destresa, la motivació i el control mental.

Aquest capítol tractarà sobre el desenvolupament de les destreses motrius, i donarà importància als processos impli-cats en l’aprenentatge, formació i entrenament dels fonaments en general.

En aquestes etapes d’ensenyament, el tret més característic per treballar serà crear un bon ambient, ja que afavoriràl’aprenentatge global dels fonaments tècnics. Hem d’ésser capaços que el jugador que s’inicia en aquest esport s’hi trobibé, a gust, i s’identifiqui amb l’equip.

Per ser un entrenador eficaç, un ha de ser també un mestre excel·lent. Això requereix dominar certs aspectes com: unbon coneixement del bàsquet, familiaritat en els coneixements tècnics, manipulació dels processos d’aprenentatge i efi-càcia en la comunicació. També hem de saber que la influència de l’entrenador en aquesta etapa és molt gran, i que d’ellen gran part dependrà l’evolució no només esportiva sinó humana del jugador. En aquesta etapes hem de partir de la baseque el bàsquet els serveix per formar-se com a persones, i que mitjançant les interaccions socials amb els seus companysestan desenvolupant la seva personalitat.

L’entrenador ha de tenir l’habilitat de detectar els errors en l’execució motriu, oferir una correcció suficientment clarasobre aquest errors i saber reforçar positivament la mínima millora que es percebi. Aquest consell és molt important, jaque molts entrenadors s’enfaden i criden quan els exercicis de fonaments o jocs no surten bé, però no són capaços decorregir l’error tècnic que s’està produint.

També vull fer referència al fet, que els bons entrenadors han de fer més que ensenyar de la manera com ells van serensenyats, han de conèixer com es dóna l’aprenentatge en aquella etapa, mostrar-se experts en oferir detalls, recompen-sar i estimular.

Les correccions en aquestes etapes d’ensenyament

El factor més important per al control de l’aprenentatge és el d’oferir una correcció eficaç ( informació sobre la qua-litat de l’execució) al jugador que està aprenent. Sense la correcció, l’aprenentatge és pràcticament inexistent. Si els juga-dors no saben el que estan fent, no hi ha cap raó que els indueixi a modificar la seva conducta.

M’agradaria destacar de cara al desenvolupament integral del jugador cinc situacions on l’entrenador de formació had’actuar i corregir les conductes que apareixen.

Que és el que hem de corregir en aquestes etapes.

• L’ actitud del jugador. • L’execució del fonaments tècnics. • La iniciació dels conceptes tàctics. • El comportament dins i fora de l’entrenament. • Alguns aspectes del seus aprenentatges físics.

L’actitud del jugador

Un jugador d’aquestes edats està motivat per jugar i aprendre, amb una bona metodologia d’entrenament per partnostre. Mitjançant jocs, exercicis engrescadors, el jugador aprèn i gaudeix alhora. Quan es dóna una situació de “passo-tisme”, indiferència, desmotivació, poca atenció als entrenaments, etc. hem d’actuar per modificar aquesta conducta. Lamillor manera per actuar en aquestes situacions és, com abans esmentava, detectar l’error i fer-li veure que el camí queestà seguint no és el correcte i que va en contra dels seus companys.





L’execució del fonaments tècnics

En aquest aspecte és on els entrenadors ens hem de lluir, ja que dels nostres detalls aportats, els jugadors assoliranun nivell òptim de la tècnica individual.

Les correccions han de ser clares i amb un llenguatge entenedor. Si estem ensenyant a botar la pilota hem d’estarconstantment comunicant com volem que boti (fort, baix, al costat del cos, amb la mà oberta, etc. . . ); i repeteixo que nose’ns escapi cap defecte que pugui sorgir d’aquesta acció tècnica. Aquesta correcció, com anteriorment fèiem referènciaha d’ésser adaptada a l’etapa d’ensenyament del jugador, ja que hem d’anar cremant etapes perquè l’aprenentatge siguicoherent i eficaç.

Cal anar en compte que aquestes correccions no trenquin el ritme de l’entrenament. Podem fer correccions indivi-duals o grupals, però mai han d’ésser molt llargues. També podem dedicar, en finalitzar l’entrenament, cinc minuts perfer una valoració de com han treballat i com va el seu aprenentatge.

Un sistema, en el qual particularment crec molt en aquestes edats, és incloure 10 minuts en els entrenaments de tre-ball individual, on els jugadors amb un reunió prèvia amb el tècnic al llarg de la temporada, comenten els aspectes tèc-nics que ha d’incidir més i dedicar-se a millorar-ho. Es dóna una situació de treball individual on els jugadors van prac-ticant i en definitiva dediquen més temps, a aquells fonaments requereixen més atenció.

La iniciació dels conceptes tàctics

Igual que corregim la tècnica individual, hem de fer-ho de la tàctica individual i col·lectiva; però cal fer les correc-cions adaptades als aprenentatges que han d’assolir en aquella etapa. Si l’objectiu que perseguim és individual (el des-marcatge ) haurem de fer-ho individualment. Si es dóna el cas que aquest és col·lectiu ( jugar amb tot l’espai que deli-mitem) llavors el feddback és a nivell d’equip o grup.

El comportament dins i fora de l’entrenament

No hem d’oblidar que estem formant persones i que en les interaccions socials es donen unes normes de comporta-ment i disciplina que vénen marcades per la societat en què vivim. Quan la conducta d’un jugador s’allunya de la nor-malitat (sentit comú) hem de corregir el seu comportament.

Aspecte físic

A part dels punts anteriors, també hem de fer incidència a situacions com la tècnica de carrera (cap alt, tronc recte,maluc fixat, etc. . . ) i la tècnica de salt ( bona coordinació de salt, bona batuda) i altres aspectes que el poden ajudar adesenvolupar-se eficaçment en qualsevol esport.

ELS REFORÇOS POSITIUS

La majoria de les interaccions humanes consisteixen a intentar influenciar les conductes de les altres persones. Comentrenadors, tractem d’influenciar els nostres jugadors de moltes formes.

Existeixen dues aproximacions bàsiques per manipular la conducta dels nostres jugadors. Els psicòlegs s’hi referei-xen com a control positiu i control negatiu. Ambdues formes de control estan basades, en realitat, en el fet que la con-ducta està fortament determinada per les conseqüències que produeix. Les respostes que condueixen a conseqüènciespositives o desitjables són reforçades i la seva probabilitat que tornin a donar-se en el futur augmenta. Al contrari, lesconductes que condueixen a conseqüències no gratificants o indesitjables tenen menys probabilitats que es manifestin.

Els controls positius i negatius són la base del que s’anomena aproximació positiva i aproximació negativa per a l’en-trenament (Smoll & Smith 1979).



Les aproximacions positives estan dissenyades per afavorir i consolidar conductes desitjables per la motivació delsjugadors cap a la realització, i per ser, a més, recompensats per això; aquest model és el que en aquestes etapes de for-mació hem d’utilitzar . La segona aproximació, la negativa, inclou l’intent d’eliminar conductes no desitjables mitjançantla punició i la crítica. Aquest s’hauria d’administrar amb comptagotes i sempre amb propòsits disciplinaris o de millorade comportaments, ja que el factor emocional en aquesta aproximació és la por.

Tot i que existeix una evidència clara que el càstig i la crítica poden disminuir les conductes no desitjables, el càstigte certs efectes que poden interferir amb els objectius de l’entrenador .

Com actuen els càstigs i la punició en els nostres jugadors ?

• En primer lloc, el càstig funciona activant la por. • Si el càstig s’utilitza excessivament, genera por al fracàs i això és contraproduent per aconseguir una bona moti-

vació en els jugadors; el jugador que té por al fracàs no està motivat pel desig positiu de triomfar i gaudir delsefectes del triomf, sinó per la por que comporta l’agonia de la derrota.

• Un predomini de reforços negatius porta a viure situacions desagradables als entrenaments, i contribueix a l’aug-ment de ressentiment i hostilitat que pot estar emmascarat per la diferència de poder entre l’entrenador i l’espor-tista.

• Pot portar la cohesió del grup basat en l’odi cap a l’entrenador, arribant al punt que els jugadors boicotegin elsobjectius que vol aconseguir el seu tècnic.

Durant les etapes inicials d’entrenament, el reforçament ha d’aplicar-se sobre les bases de programes de raó contí-nua (totes i cadascuna de les respostes positives es reforçant).

Per acabar aquest tema m’agradaria comentar que l’entrenador té dos objectius. El primer, ha d’entrenar els seusjugadors en destreses específiques (fonament tècnics) fins que n’aconsegueixin el domini. Seguidament, ha de dissenyarla forma en què aquests fonaments es puguin mantenir de manera que els jugadors continuïn realitzant-los.

L’elecció dels reforços no és una tasca fàcil i dependrà de la ingenuïtat del propi entrenador i la sensibilitat cap a lesnecessitats personals dels jugadors, però en tot cas és un tema prioritari per a l’ensenyament tècnic d’aquestes etapes.

6. 8. TEMA 8: DIRECTRIUS PER A UNA DIRECCIÓ DE GRUP I D’EQUIPPEDAGÒGICAAutor: Josep Bordas

Directrius d’iniciació per a una direcció d’equip a nivell pedagògic

Introducció

Els aspectes més importants a considerar per establir unes directrius per la conducció d’un equip en el seu períoded’iniciació, les dividirem en tres grans blocs, que seran bàsicament les accions que cal prendre per arribar a aconseguirque els jugadors aprenguin a la vegada que es diverteixen.

1. Avaluació de les condicions de cada grup

A. En l’àmbit humàB. En l’àmbit competitiu

Aquesta avaluació ens serveix per marcar els objectius.

2- Marcar una sèrie de normes

Han de ser enteses per tots. Poques, però molt clares.

3. Establir una relació entrenador-jugador

La responsabilitat de l’entrenador serà crear una il·lusió al jugador, perquè la seva activitat sigui absolutament satis-factòria.

1. Avaluació de les condicions de cada grup:

És molt important fer-se una composició de lloc a l’hora de dirigir un equip. Això comporta saber :

1. L’edat dels jugadors. 2. El seu nivell esportiu. 3. Les instal·lacions i mitjans esportius. 4. La competició en què jugo i a quin nivell. 5. La filosofia del club, o escola, que entreno. 6. L’ajuda (tipus) externa que tindrem, és a dir, pares, ajudants, Federació, etc. . .

Una vegada tingui una idea clara de tots aquests aspectes, és el moment de fer una composició de lloc, per marcar-nos uns objectius a nivell individual - jugador, col·lectiu - equip. En els equips d’iniciació, aquests objectius aniran diri-gits més que a la consecució de resultats esportius, a la formació completa del jugador com a persona que sap conviureamb altres i que gaudeix amb la pràctica esportiva.

2. Marcar una sèrie de normes:

És fonamental marcar una sèrie de normes que tot el col·lectiu comprengui i entengui perquè la convivència siguimolt més fàcil.

Aquestes normes seran molt senzilles però bàsiques per crear hàbits de comportament en un individu que començaa fer esport.



1. La puntualitat

2. L’assistència

3. El respecte - club - companys- entrenadors- equips contraris- àrbitres

4. El comportament en entrenaments i partits.

3. Establir una relació entrenador-jugador :

Considerem aquest punt molt important en qualsevol direcció d’equip, però més, si pot ser, en un primer període d’i-niciació, on el jove esportista veu l’entrenador com un model i d’una gran influència. La responsabilitat de l’entrenadorserà la d’ensenyar el jugador a estimar el bàsquet i aconseguir que entengui aquest com un esport per passar-s’ho bé.

Sobre aquests tres blocs es fonamentarà tot el treball que vulguem introduir a nivell tècnic i tàctic.

Reflexions analítiques en la direcció d’un equip d’iniciació

A. Anàlisi del context específic en què es desenvolupa el club o col·legi per, llavors, anar desgranant la situació pas-sant per l’equip fins arribar a l’anàlisi individualitzat.

És important enquadrar el nivell sociocultural i econòmic de l’entorn i sobretot la situació educativa ; això pot serel punt de referència inicial amb què ens podem trobar.

B. Avaluació de les possibles expectatives esportives i socials dels grup ; què és el que esperen del bàsquet i de laseva situació particular.

C. Quan ja hem analitzat la situació particular, el següent pas ha de ser l’establiment dels principis bàsics que regi-ran tant en els entrenaments com en els partits. Això es refereix a les pautes disciplinàries que establirem; és elque podríem denominar “Llibre d’estil”.

D. Tenir una “Filosofia pròpia de treball” o “Filosofia pròpia de club” ; això es refereix a l’organització dels princi-pis pedagògics amb conseqüències lògiques.

E. Com a característiques personals, a l’hora de dirigir un equip d’iniciació, l’entrenador ha de tenir : capacitat d’au-tocrítica i reflexió, ser flexible amb els detalls sense importància i inflexible en el que considerem com a priori-taris; disciplinat i a la vegada respectuós i tenaç amb les idees que es consideren correctes, no ha de ser volubleen el seu caràcter, és a dir, no pot canviar constantment d’ànim perquè això el faria vulnerable i faria perdre laconfiança que els jugadors li tenen.

F. Saber transmetre no només els coneixements sinó també actituds, des de les paraules fins als gests, de tal maneraque els jugadors sàpiguen en tot moment el que es pretén.

G. Per una correcta direcció d’equip, és necessari tenir la capacitat de motivar, i utilitzar correctament els reforçospositius i negatius trobant un equilibri necessari entre ambdós.

H. El domini de les estratègies de dinàmica de grup son fonamentals per aconseguir un nivell de cohesió òptima enl’equip.

I. L’entrenador també ha d’assignar metes individuals a cada jugador, aconseguir objectius personals relacionatsamb els objectius generals de l’equip.

J. Tenir capacitat de delegar les seves responsabilitats entre els col·laboradors.





Gràfic de definició

Filosofiadel treball

Principisbàsics

Expectativesesportives

Objectius

individuals

col·lectius

Transmetre coneixements

Capacitat de motivar

Domini de l'estratègiade la dinàmica de grup

Característiquespersonals, pedagògiques

Context en què esdesenvolupa el club

Consideracions importants

La primera directriu que ha de tenir en compte un pedagog del bàsquet és que per formar un jugador, ell ha d’exer-cir com a formador.

Per exercir de vertaders formadors hem d’ensenyar bàsquet per a nens i no pretendre ensenyar bàsquet a adults.

El nen té la seva creativitat, el seu bàsquet, i en ell hem de conduir la nostra docència; no tallar la inèrcia creativa delnen.

Hem de tenir en compte que el jugador, en la seva fase inicial, és quan més receptiu està per l’aprenentatge.

Només quan l’entrenador veu la docència basquetbolística així, serà capaç de formar jugadors.

El tractament a l’equip

L’entrenador ha de saber que no tots els jugadors seran iguals, però la seva responsabilitat –obligació és la de trac-tar a tots sota els mateixos paràmetres ; però s’ha de considerar cada jugador des de punts de vista diferents. No s’ha desentir cap jugador atès amb menor intensitat que els altres, ni cap jugador ha de sentir-se atès amb major intensitat queels altres.

La competició ben entesa és una part important en la formació del jugador. El que és important és saber escollir eltipus de competició que ens serveixi de base formativa. Creure fermament en la bondat de la competició.



Gràfic resum

Filosofia detreball

Coneixement delclub o col·legi

Coneixement entornmitjans

Reflexions per adesenvolupar el treball

Mètode adesenvolupar

Objectiusa aconseguir

Conseqüents enparàmetres docents

formatius

Una bona docència a la iniciació, suposarà que els entrenaments siguin classes de bàsquet, però amb la idea clara queels nens es diverteixin aprenent a jugar a bàsquet.



6.9. TEMA 9. EINES PER A L’AVALUACIÓ DEL PROGRÉS DELS JUGADORSI JUGADORESAutor: Josep Manel Giner

Les millores en aquestes edats no són només tècniques, també hi ha una progressió física inherent al procés de crei-xement del jugador que ajudarà a l’evolució en el seu rendiment.

L’avaluació pot ser:

• objectiva: mitjançant tests físics i tècnics.

• subjectiva: la pròpia valoració de l’entrenador.

No és aconsellable invertir massa temps a fer avaluacions objectives durant la temporada. No anem massa sobrats detemps i, en tot cas, donant un caire competitiu, podem aprofitar els finals de trimestre per dedicar l’última sessió a ferexercicis- tests motivadors que ens serveixin per anotar els resultats del seu rendiment.

Veiem alguns exemples de tests objectius:

• anotar el temps invertit a fer un slalom de bot entre obstacles.

• anotar el temps invertit a fer 20 passades a la paret

• anotar les vegades que pot fer el 8 botant entre cames durant 1 minut

• anotar el nombre d’encerts en 10 tirs en doble salt per la dreta

• ídem per l’esquerra

• ídem pel centre

• muntar un concurs de 1c1 entre tots els jugadors i valorar en una graella els ítems de defensa i atac que conside-rem més interessants.

• fer un concurs de tir, valorant les cistelles en funció de la distància i en uns punts determinats, i anotar el resultatobtingut durant 1 minut.

Haurem de deixar dos intents per fer cada prova, els mateixos nois ja ens ho demanaran, per donar l’estímul de lamillora.

Atenció al perill que comporta fer això: tots asseguts i un jugador fent la prova, pot resultar una sessió poc profito-sa i, fins i tot, avorrida.

Un millor plantejament passa pel fet de muntar un circuit amb 3 o 4 estacions i que els mateixos jugadors vagin can-viant de participant a jutge i passin la informació dels resultats obtinguts a l’entrenador.

Un altre element que, més endavant -potser a partir de cadet-, ens ajudarà a fer una avaluació objectiva serà l’esta-dística dels partits.

Els ja coneguts ítems de pilotes recuperades, rebots, asistències, etc són indicatius de l’aportació individual en cer-tes tasques, però no oblidem que hi ha altres aspectes del joc -una bona defensa per exemple- que no es poden quantifi-car i, en canvi, són esencials dins el rendiment de l’equip.

L’avaluació subjectiva, lògicament, estarà basada en l’apreciació i valoració que farà l’entrenador al llarg d’entrena-ments i partits i a través de l’observació directa.

Aquesta observació directa ens pot servir per elaborar un informe al final de la temporada, que reculli la valoracióque donem al jugador en 4-5 apartats de característiques ben diferenciades. Per exemple:

a) grau d’atenció en les tasques encomenades

b) acceptació del resultats en la competició

c) col·laboració en el muntatge i recollida del material necessari per a la sessió

d) nivell d’assistència i puntualitat

e) rol que desenvolupa dins el grup

També podem incloure una columna amb els resultats dels tests tècnics comparant-los amb la marca mitjana obtin-guda pel grup.

D’aquesta manera, l’informe recollirà criteris subjectius i objectius que ens ajudaran a fer una avaluació millor.

Aquest informe, si es possible, es farà per duplicat; de manera que una còpia sigui lliurada als pares i l’altra es quedia l’arxiu del propi club per futures consultes.



6.10. TEMA 10: L’ESTRUCTURA DE LA COMPETICIÓ EN AQUESTES EDATS. L’ENTRENADOR EN FUNCIONS D’ÀRBITREAutor: Juan Carlos Mitjana

1. El terreny de joc

El terreny de joc ha de ser una superfície rectangular, llisa i dura sense obstacles.

Les dimensions dels terreny de joc s’entenen mesurades des del marge interior de les línies laterals segons el quadre:



TERRENY JOC TAULER CISTELLES PILOTA

MINI 25,6 x 15màx. Base del tauler 2,65 alçada Circumferència:

BÀSQUET 20 x 12 min. 230 45 diàmetre 68-73 cm.

120 x 90 Pes:450-500 gr.

PASSARELLE 28 x 15 275 3,05 alçada Circumferència:

180 x 105 45 diàmetre 74,9-78 cm

Pes:567. 650 gr.

BASQUETBOL 28 x 15 275 3,05 alçada Circumferència:

180 x 105 45 diàmetre 74,9-78 cm

Pes:567. 650 gr.

2. Estructura de les categories

Les diferents categories de joc s’estableixen en funció de les edats dels participants, s’aplica en cada cas el reglamentcorresponent.

• El Minibàsquet és un joc que permet descobrir el basquetbol de manera divertida als menors de dotze anys.

• El Passarelle és un joc de pont que es recolza en el reglament de Minibàsquet a més d’utilitzar alguna regla d’aquest.

• El Basquetbol (FIBA) és l’esport que tots coneixem, amb les seves regles específiques.

La filosofia aplicada a l’evolució dels diferents reglaments és que totes aquestes categories permetin una prolonga-ció de l’ensenyament sense una fissura d’allò que ja es coneix; la diferència entre un reglament i un altre és la forma mésgradual i fàcil d’introduir als diferents aspectes de joc.

Fig. 1. La figura il·lustra els diferents reglaments i els seus conceptes originals. El Reglament Passarelle no té cappilar propi, tots els pilars vénen donats pel reglament de Minibàsquet o el reglament de la FIBA; és per això que no exis-tirà cap regla específica per a Pasarelle.

CIM PASSARELLE



CATEGORIA PREMINI MINI PREINFANTIL INFANTIL ALTRES CATEGORIES

REGLAMENT MINI (FCB) PAS. (FCB) FIBA

ACTA MINI MINI ACTES FCB

PARTIT EN Color Groc

PROMOCIÓ

MINI PASARELLE

EQUIPS 1) Màxim 12 jugadors, mínim 8 jugadors.

2) Amb 5, 6 o 7 jugadors es jugarà el partit, però l’àrbitre farà constar el fet al dors de l’acta.

DURADA

DELS

PARTITS

1) 2 parts de 3 períodes cadascuna.

2) 6 períodes de 8 minuts.

3) 1 minut de descans entre períodes.

4) 3 minuts de descans en la mitja part.

5) Períodes extres: (tots els que calgui (5 minuts).

6) 1 minut de descans entre final i període extra.

7) 1 minut de descans entre períodes extres.

1) 2 parts de 2 períodes cadascuna.

2) 4 períodes de 10 minuts.

3) 2 minut de descans entre 1r. I 2n. Període, i

entre el 3r. I 4t. Període.

4) 10 minuts de descans entre el 2n. I 3r. Període.

5) Períodes extres: tots els que calgui (5 minuts).

6) 2 minut de descans entre final i període extra.

7) 2 minut de descans entre períodes extres.

ALINEACIÓ

ATURADA DELRELLOTGE

REGLA DELS 10 SEGONS

CISTELLA DETRES PUNTS

DEFENSAIL·LEGAL

PASSIVITAT

TIRS LLIURES

SALT ENTREDOS

RETENCIÓ DELRELLOTGE ÚLTIMSDOS MINUTS DE LASEGONA PART

CLÀUSULAFINAL

MINI

1) En els cinc primers períodes tots els jugadorshan d’haver jugat 2 períodes sencers com amínim, i en tot el partit un màxim de quatre.Excepte els casos de:– lesió greu– desqualificació– 5 faltes personals

1) Al final de cada període o de període extra. 2) Quan s’assenyali una falta penalitzada ambtirs lliures. 3) Quan s’assenyala o es sol·licita temps mort osubstitució. (Tal i com indica l’article de substi-tucions). 4) Sempre que l’àrbitre ho indiqui. 5) Quan un jugador cometi la 5a. Falta o siguidesqualificat.

No existeix

No existeix.

No està permés realitzar zona en mig camp. Essancionarà amb falta tècnica a l’entrenador.

Existeix. El compte el portarà l’àrbitre d’unaforma visible.

1) No hi ha 7 faltes. 2) El 6è. Període, es penalitzen amb tirs lliurestotes les faltes a partir de la 4a., (és a dir, la cin-quena ja es tira). 3) Els períodes extres es consideren a aquestsefectes una continuació del 6è. període. 4) En els camps que existeixi zona neutra esrespectarà. 5) Els jugadors que no estan als passadisos detirs lliures no podran entrar a l’àrea de 3 segonsfins que la pilota toqui l’anella.

Tan sols hi haurà els salts inicials de cada perío-de. . Cada cop que, durant el partit es produeixiuna “lluita” per retenció de pilota, treurà debanda l’equip que defensava. En cas de dubte sobre quin és l’equip quedefensava la decisió serà de l’àrbitre. En els casos de doble falta, pilota retinguda,etc. ., es mantindrà el salt entre dos.

No existeix



PASARELLE

1) En els tres primers períodes tots els jugadorshan de jugar i descansar com a mínim un perío-de sencer, excepte els casos de:– lesió greu– desqualificació– 5 faltes personals

NORMA FIBA

Si existeix. NORMA FIBA

Si existeix. NORMA FIBA

No existeix.

S’aplica la regla dels 30 segons. NORMA FIBA

NORMA FIBA

NORMA FIBA

NORMA FIBA

TOTES LES REGLES DE JOC QUE NO ESTIGUIN ESPECIFICADES EN AQUEST RECULL ESRESOLDRAN D’ACORD AMB LES PREVISIONS DEL REGLAMENT FIBA.

2) En qualsevol d’aquests casos l’àrbitre ho ha de fer constar darrera de l’acta3) Jugar amb menys de 5 jugadors no és possible a menys que sigui per causa major, el contrariserà consider-ho com a conducta antisportiva.



1. Subtitucions

MINI

1) Només permeses al 6è. període o als períodes extres,

excepte per:

– Lesió

– Desqualificació

– 5 faltes personals

2) Si no es pot complir la norma d’alineació, s’ignorarà

la norma i es farà constar en acta, jugant 5 jugadors

qualssevol.

3) En el 6è. període o període extra, es pot concedir una

substitució:

PASARELLE

1) En els tres primers períodes només podran substituir-

se jugadors per:

– lesió

– desqualificació

– 5 faltes personals

2) Si es donés el cas en el 1r. o 2n. període que per

manca de jugadors no es pogués complir la norma d’ali-

neació, s’ignorarà la norma i es farà constar en acta,

jugant 5 jugadors qualssevol.

3) En el quart període es pot concedir una substitució

en les següents situacions:

– quan l’àrbitre penalitza una falta amb tirs lliures

– quan l’àrbitre atura el partit per protegir un jugador lesionat

– quan l’àrbitre atura el rellotge del partit perquè la pilota s’allunya dels jugadors i no quan la pilota surt fora de

banda d’una manera normal, sense necessitat de tenir control de pilota cap dels equips.

– quan es concedeix un temps mort registrat.

4) Quan un jugador cau lesionat i rep assistència no haurà de ser substituït, llevat que es tracti d’una lesió greu.

2. Temps Morts

MINI PASARELLE

1) Cada equip, en disposa d’un per part (2 per partit). NORMA FIBA

2) També en disposa un per període extra.

3) IMPORTANT: No es poden concedir després de

cistella en joc.

4) Es concedirà temps mort quan la pilota estigui morta

a conseqüència de la xiulada dels àrbitres. En aquest

moment s’ha de parar el rellotge.

5. Configuració d’un equip

Els equips estaran constituïts pels membre que es detallen a continuació:

ENTRENADOR: L’entrenador és el director de joc i responsable directe del comportament dels jugadors.

Aconsella els jugadors des de la banda i és el responsable de les substitucions dels jugadors.Estarà assistit pel capità de l’equip, que serà un dels jugadors.

Els entrenadors poden tenir un ajudant per exercir les seves funcions.

JUGADORS: El membre d’un equip es considera jugador quan està al terreny de joc i està autoritzat ajugar, si no és substituït.

Tots els membres d’un mateix equip han de portar l’uniforme del mateix color i amb nume-ració a la part davantera i posterior de la samarreta.



ACOMPANYANT Els acompanyants d’equip són aquelles persones que amb llicència federativa poden D’EQUIP: asseure’s a la banqueta (fins un màxim de cinc)

El Delegat d’equip és el representant de l’equip i té entre d’altres funcions la d’ajudar a realitzar l’acta del partit encategories de promoció, si es considera oportú.

6.11. TEMA 11: ASPECTES EN QUÈ ENS HEM DE FIXAR QUAN ANEM AVEURE UN PARTIT D’AQUESTES EDATSAutor: Jordi Mumbrú

EN QUE ENS HEM DE FIXAR QUAN ANEM A VEURE UN PARTIT D’AQUESTESCATEGORIES

Aquest tema tractarà d’alguns aspectes que hem de conèixer, així com els punts en què ens hem de fixar quan anema veure un partit de bàsquet d’aquestes edats.

Anar a veure partits, ens ha de servir per aprendre, per millorar el nostre bàsquet, veure coses noves d’altres entre-nadors; ens farà estar al dia i tenir altres referències. Això implicarà una millora en el nostre treball diari; en definitivaens donarà més qualitat d’ensenyança als nostres jugadors.

En el bàsquet de formació existeix un mal molt generalitzat: copiar estils metodològics d’altres entrenadors que estanen l’última etapa d’ensenyament o treballen en categories més grans. Hem de tenir clara la idea que ja haureu contrastaten el curs, que a cada etapa hem d’adaptar l’ensenyament a l’edat madurativa del jugador. Aquesta idea de no començarla casa per la teulada ens l’hem d’imposar a nosaltres, i abans de copiar per copiar, hem d’analitzar i observar molt, hemde ser molt curiosos, i sempre abans de fer el que és fàcil (imitar / copiar), crec que hem de crear la nostra filosofia, lamanera d’interpretar el joc i els nostres instruments de treball.

Aquest capítol us parlarà del que en etapes més llunyanes es coneixia com Scooting, però ho tractarem des d’unavisió que ens serveixi per poder incidir en l’evolució del jugador i ens serveixi com a eina per avaluar la nostra aporta-ció a l’equip.

Aquest plantejament inicial, com podeu veure, és diferent al tipus d’estudi d’equip que s’utilitzarà més tard, on l’ob-jectiu principal és detectar les armes de l’equip contrari per recollir una informació que ens servirà per plantejar el par-tit, i guanyar-lo.

Quan anem a veure un partit ens hem de fixar com a norma general en tot el que hi passa; què passa dins del camp,què passa fora, com es comporten els pares, quin criteri utilitza l’àrbitre en l’aplicació del reglament de joc, però el queés important, és recollir les sensacions que percebem, de manera que no se’ns puguin oblidar. Aquest recull d’informa-ció es pot registrar de moltes maneres: hi ha entrenadors que s’ho apunten, d’altres que ho graven (entrenadors profes-sionals) i d’altres que senzillament ho memoritzen.

A continuació destacaré tres situacions en què ens hem de fixar: el nostre equip, els altres equips, l’entorn del partiti l’aplicació del reglament.

En aquestes situacions observarem tots els detalls que ens poden ajudar a millorar la nostre tasca com a entrenador,partint des d’una perspectiva formativa ( analitzar per millorar i aprendre), per poder, a posteriori, treure les conclusionsdel que hem detectat i treballar en les sessions per millorar-ho.

Quin són els punts més importants en què ens hem de fixar?

Unes de les situacions on podem contrastar si estem aconseguint els objectius que estem treballant amb el nostreequip, és en els partits que juguem els dissabtes. Aquests, ens serviran per veure si els nostres jugadors/es expressen mit-jançant el seu joc tot el que els estem ensenyant. També ens servirà per comparar la nostra filosofia i estil de joc ambaltres equips. La bona relació amb l’entrenador contrari ens ajudarà a debatre la manera de fer d’un i d’altre per poderraonar, discutir i en definitiva ajudar el bàsquet de formació.





1. L’equip contrari, el nostre equip, l’entrenador contrari.

En l’Equip

contrari

El nostre equip.

L’Entrenador.

Conceptes

ofensius

Conceptes

defensius

Generals

L’Entrenador

• Tipus d’atac?

• On juguen?

• Utilitzen eficaçment els fonaments?

• Com passen, boten i tiren?

• Corren molt?

• Són agressius?

• Boten ràpid i fort?

• Bons passadors?

• Joc sense pilota?

• Col·locació ofensiva?

• Altres

• Tipus?

• Baixen ràpid a defensar?

• Realitzen alguna tàctica estructura-

da en defensa?

• Fan l’emparellament correcte, fan

2x1, etc.

• Deixen espais per tirar?

• Són agressius?

• Miren sempre la pilota?

• Estan ben col·locats?

• Van al rebot?

• Són alts?

• Són ràpids?

• Són agressius?

• Tenen bona condició física?

• Tenen esperit de lluita?

• Juguen tots?

• Quants jugadors són?

• Etc.

• Com dirigeix. ?

• Com tracta els jugadors?

• Com realitza les correccions?

• Fa jugar tothom?

• Quines instruccions dóna?

• Utilitza l’equip tècnic?

• Quina impressió et fa?

• Es beneficia del reglament?

• Com tracta l’àrbitre?

• Etc.

• Conceptes lliures, amb sistemes,

sistemes, algun tipus d’estructura,

etc.

• Lluny, a prop.

• Es col·loquen bé?

• Etc.

• Tot el camp, mig camp, etc

• Balanç defensiu?

• Zones, pressió, etc.

• Tenen bons fonaments defensius?

• Etc.

• Aquests ens serveixen per avaluar

altres aspectes que hem de tenir en

compte.

• Crida molt, no crida, quan crida?

• Bon tracte, molt distant.

• Bon feedback tècnic.

• Utilitza tots el homes, no els utilit-

za.

• Es recolza amb l’equip tècnic en

les seves decisions?

• Bona imatge, mala imatge.

• Etc.



2. L’entorn del partit.

En un partit hem de detectar altres aspectes com els espais, els material, els pares i el públic; això ens ajudarà a veureels recursos materials de l’escola, el comportament dels pares i l’ambient de bàsquet en aquella escola o entitat.

L’Entorn del

partit

Els espais de joc,

el material, etc.

Els pares.

Públic

• Com és el terreny de joc?

• Quantes cistelles te?

• Quin material utilitzen?

• De quantes pilotes disposen?

• Van equipats correctament?

• Etc.

• Quants pares estan presents?

• Com es comporten?

• Com animen?

• Ajuden a fer taules?

• Algú fa de delegat?

• Etc.

• Presència d’altres jugadors de l’en-

titat.

• Comportament

• Algun responsable

• Etc

• Gran, petit, etc.

• Nombre cistelles

• Material específic

• Nombre pilotes

• Etc.

• Comportament, actuació de la

grada, etc.

• Detectar ambient de bàsquet al

Club

• Coordinació, supervisió per part

d’alguna persona.

L’Aplicació

del

Reglament.

Generals

Com xiula

• Imatge de l’àrbitre ?

• Com es relaciona amb els entrena-

dors ?

• Quina impressió em fa?

• Com va uniformat?

• Arriba puntual?

• Bon criteri?

• Bona aplicació del reglament?

• S’equivoca?

• Ensenya als jugadors?

• Solament xiula?

• Com porta el partit?

• Etc.

• Per tenir una primera impressió.

• Etc.

• Per detectar quin nivell té.

• Per aprendre situacions especials

que desconec.

• Per aprendre normes.

• Etc.

3. L’Aplicació del Reglament.

La filosofia d’aplicació del reglament en aquestes categories, és una fita per al bàsquet modern i per al bàsquet deformació. Hem d’entendre i apostar per les modificacions que beneficien potencialment la progressió del jugador, peraixò cal no perdre detall de les noves modificacions i entendre’n el sentit.



Quin instrument utilitzarem per recollir dades?

Per recollir les dades que volem extreure del partit, podem utilitzar molts instruments, en aquestes etapes no es con-venient complicar-se la vida amb dissenyar uns fulls de registre de dades molt extens, això faria que passéssim per altl’essència del que perseguim, en definitiva el que volem observar o cercar. Per això us aconsellaria que utilitzéssiu unafull en blanc, i que anotéssiu el que us sobti o cridi l’atenció en referència als punts tractats en aquest tema.

Per ser un bon tècnic, no ens hem de conformar a realitzar bons entrenaments, ni confeccionar els millors jocs, hemd’aspirar a caminar més. Per això, us convido que investigueu. Reflexioneu sobre els continguts d’aquest tema. Crec queés la base que en un futur us ajudarà a realitzar estudis de partits i estudis tècnics més complexos per millorar el vostreconeixement del bàsquet.

1. Definir els contingutsque volem recollir

6. Retroalimentacióamb el treball diari

5. Anàlisi delsresultats

4. Contrastar els resultatamb els objectius que

estem treballant

2. Dissenyar elsinstruments que utilitzarem

3. Recollir les dades(màxims detalls possibles)

6.12. TEMA 12: ENSENYANT A CORRER ELS NOSTRES JUGADORSAutor: Caritat Bagur

TÈCNICA DE CURSA

Introducció

L’aprenentatge d’una correcta tècnica de cursa des de l’inici de la pràctica esportiva és de gran importància de caraa la millora de l’eficiència de la cursa i de la velocitat del desplaçament. Són dos aspectes a tenir en compte en la prepa-ració del jugador-a de bàsquet, ja que una millor eficiència en el desplaçament repercutirà en una menor despesa ener-gètica (aspecte a tenir en compte en un esport de relativa llarga durada), i una major velocitat de desplaçament, en unamajor eficàcia en les accions puntuals de joc.

S’ha de tenir present, també, que les característiques antropomètriques especials d’alguns jugadors dóna una majorrellevància a aquest treball, ja que palanques molt llargues poden representar una dificultat inicial en el desplaçament.Per altra banda, després d’un període de creixement important es produeix una deficiència en la percepció de l’esquemacorporal del jugador que implica una dificultat coordinativa i, per tant, una alteració en el patró de desplaçament. Són cir-cumnstàncies en les quals el treball de la tècnica de cursa ha de ser especialment acurat.

Inici del treball de tècnica de cursa

La millora de la velocitat i de l’eficiència en el desplaçament la podem obtenir bàsicament en funció de dos parà-metres: per un costat la freqüència de moviments (el nombre de pases que el jugador-a és capaç de fer per unitat de temps)i per altra, l’amplitud de la passa (la distància recorreguda en cada passa de la cursa). Són dos aspectes entrenables desde molt aviat:

• Dels 8 als 11 anys, l’increment de la velocitat de desplaçament vindrà donada, principalment, per la freqüència demoviment i la velocitat de reacció. A causa de la plasticitat del sistema nerviós el nen esdevé especialment recep-tiu a aquest tipus de treball (fase sensible de l’aprenentatge motor). Per tant, en aquesta etapa són especialmentindicats els exercicis que afavoreixin la freqüència del moviment a desenvolupar en relació al treball de coordi-nació de peus.

• Dels 12 als 15 anys es pot afegir a l’anterior, l’entrenament de la força corresponent a l’edat per tal d’aconseguir,d’aquesta manera, una potenciació a nivell de tren inferior que ens beneficiï en una millora de l’amplitud de lapassa.

Nocions bàsiques de tècnica de cursa

A l’hora de descriure una “correcta” tècnica de cursa diferenciarem entre l’acció de les cames i dels braços.

Acció de les cames:Dividirem aquesta acció en quatre fases correlatives:





A/ Amortiment:

El jugador-a pren contacte amb el terra per mitjà de la part externadel avantpeu. A mesura que el centre de gravetat es desplaça cap enda-vant, aquest recolzament va passant cap a l’interior de l’avantpeu i esva aproximant el taló al terra. El turmell, genoll i maluc de la mateixacama es van flexionant de forma sincronitzada.

Fig. 1

B/ Recolzament:

Es tracta d’una fase idealment curta, en què tot l’avantpeu està encontacte amb el terra. Es produeix un apropament de la cama a l’eixlongitudinal del cos.

Fig. 2

C/ Impuls:

Quan el centre de gravetat passa de la perpendicular del punt derecolzament, es produeix una extensió de les tres articulacions(maluc,genoll i turmell) que acaba amb la pèrdua de contacte de la partinterna de l’avantpeu amb el terra. La cama contrària es troba en la fasede vol, desplaçant-se cap endavant i amunt, arribant el genoll al seupunt més alt. L’acció de tàndem de les dues cames és la que determinala longitud de la passa.

Fig. 3



D/ Vol:

En aquesta fase la cama no està en contacte amb el terra i inicia,primer per inèrcia i després voluntariament, la fase de recollida.Interessa que el centre de gravetat oscil·li al menys possible, per tal d’a-profitar al màxim la velocitat horitzontal i fer més efectiu el desplaça-ment.

Fig. 4

Acció dels braços:

L’acció dels braços consisteix en equilibrar l’acció de les cames i contribuir a evitar les oscil·lacions innecessàriesdel centre de gravetat. Els braços es mouran alternativament en els plans laterals dels cos, en el cas que el desplaçamentsigui sense pilota.

En quin moment de la sessió d’entrenament farem el treball de tècnica de cursa.

La ubicació del treball de tècnica de cursa dintre de la sessió d’entrenament sempre estarà en funció dels objectius ide les necessitats de l’equip o d’algun jugador en particular. Malgrat això, una bona opció és incloure exercicis de tècni-ca de cursa dintre de l’escalfament de la sessió, i en particular dintre de l’escalfament específic o en la fase de potencia-ció, després d’haver realitzat els estiraments i abans de l’inici de la sessió pròpiament dita.

En el cas que es requereixi un treball específic de tècnica, aquest es pot incloure dintre de la part principal de la ses-sió. Seria recomenable que es realitzés dintre de la primera part de la sessió, ja que en tractar-se d’un treball de velocitati coordinació, requereix d’un descans psicofísic més gran per part del jugador-a per tal que la seva assimilació sigui òpti-ma.

Proposta d’exercicis

Seguidament s’explicaran una sèrie d’exercicis per treballar cada una de les parts o fases de la cursa, encaminats ala seva millora general. Independentment, serà funció de l’entrenador realitzar les correccions oportunes a partir del gestglobal en els moments de l’escalfament o de l’entrenament específic en què ho cregui convenient. Els exercicis que esproposen són, bàsicament, de coordinació i agilitat de peus, per la millora de la tècnica del moviment, la freqüència d’a-quests i la força, com a conseqüència indirecta de l’aplicació dels exercicis. El treball específic de força per la millora dela velocitat de desplaçament es farà en una etapa posterior.

1. Exercicis per a l’acció del turmell en el moment d’impulsió:

1. 1. Córrer sobre els talons cap endarrera i cap endavant. 1. 2. Igual que l’anterior, però sobre les puntes dels peus. 1. 3. Córrer normal notant la seqüència en el recolçament de l’avantpeu. 1. 4. Fer salts alternatius, buscant la total extensió del turmell. Es poden fer al mateix lloc o mentre es va avançant

poc a poc.

2. Exercicis per a l’acció de la cama lliure. Fase de vol

2.1. Skiping, que és un exercici en què es busca l’elevació del genoll. S’ha de fixar a amortir bé en tornar a prendrecontacte amb el terra. Es poden fer múltiples combinacions i variacions d’aquest exercici. Una possible progres-sió seria: amb una cama, amb les dues, en el mateix lloc, amb desplaçament, posant obstacles (petites tanques opiques), combinant amb l’exercici 2. 2., combinant amb cursa, d’esquena,. . .

Fig. 5

2.2. Portat els talons als glutis, Aquest exercici, com l’anterior, permet múltiples combinacions i una progressió para-lel·la.

Fig. 6

3. Exercicis per a la millora de l’ampitud de moviment. En aquests exercicis es combina l’acció en la fase de vold’una cama amb la d’ impuls de la cama contrària.

3.1. Carrera amb salts buscant la impulsió enèrgica cap a una trejectòria horitzontal. Es correspon a l’acció tècnicade la segona passa del triple salt d’atletisme (Fig. 7). Es pot anar incrementant la velocitat progressivament: fer elsegon de triple només amb una cama, amb les dues, col·locant petits obstacles al terra que obliguin a anar aug-mentant progressivament l’amplitud de la passa (Fig. 8),. . .

Fig. 7 Fig. 8





3.2. Amb les mans recolzades a la paret, reproduir aquesta fase de la cursa: aixecar el genoll fins a l’alçada del maluc,fer la impulsió completa i portar el taló cap a les natges. Repetir aquest exercici diverses vegades amb una camai després amb l’altra.

Fig. 9

Tots aquests exercicis permeten infinitat de combinacions, organització i utilització de material diferent. En ells s’hade tenir present, també, la correcta col·locació de braços i cames, així com una bona recuperació que faci que els exerci-cis es puguin executar a la intensitat adequada.

Només quedaria realitzar la cursa de forma globalitzada, tot introduint canvis de ritme sense que això n’alteri lamecànica, i fent-hi les correccions pertinents.



6.13. TEMA 13: L’ENTRENADOR EN EL SEU ENTORN FEDERATIU IESPORTIUAutor: Eduard Puig

1. L’entrenador en l’àmbit federatiu

1.1. Concepte: Als efectes de la Federació Catalana de Basquetbol, són entrenadors les persones que, amb el corres-ponent títol reconegut per aquesta Federació es vinculen mitjançant la inscripció de la corresponent llicència federativaa un club i s’encarreguen de l’ensenyament, preparació i direcció tècnica de l’esport del basquetbol.

1.2. Obligatorietat: Tots els clubs han de tenir obligatòriament un entrenador amb el títol corresponent per a cadas-cun dels equips inscrits a les competicions organitzades per la Federació.

1.3. Llicència: Per poder actuar com a entrenador, a més de tenir el títol corresponent haurà de disposar de la corres-ponent llicència federativa a favor d’un equip determinat.

• un mateix equip pot tenir diversos entrenadors. • Un mateix entrenador pot tenir al mateix temps dues llicències federatives com a tal, sempre i quan els equips per

als quals siguin lliurades participin en competicions de diferent categoria. En el cas que aquests dos equips per-tanyin a clubs diferents, per poder subscriure la segona llicència és necessària l’autorització per escrit del club pelqual hagi subscrit la primera llicència.

1.4. Vigència de la llicència: Les llicències dels entrenadors només tenen validesa per una temporada; i la sevavigència finalitza el 30 de juny, que és quan acaba la temporada oficial de la Federació.

• En acabar la temporada oficial, l’entrenador queda en absoluta llibertat per poder subscriure a la propera tempo-rada la corresponent llicència federativa amb qualsevol altre club.

• En el decurs d’una temporada no es pot trencar el lligam esportiu que hi ha entre l’entrenador i el seu club si nohi ha un acord entre ambdues parts, el qual s’ha de formalitzar amb el corresponent document de desvinculació.

1.5. Suspensió de la llicència: Quan l’àrbitre d’un partit retiri la llicència d’un entrenador, igual que la d’un juga-dor o delegat, o bé hagi estat sancionat amb una falta desqualificadora, hauria de considerar-se suspès per als següentspartits, si no hi ha una resolució del Comitè de Competició i de Disciplina Esportiva que autoritzi la seva alineació.

• Qualsevol suspensió imposada a un entrenador no sols l’inhabilita per a poder actuar com a tal, sino també per a lapràctica de qualsevol activitat relacionada amb el bàsquet, per a la qual s’exigeixi la corresponent llicència federativa.

• Tota suspensió implica la prohibició d’actuar en tantes jornades següents com abraci la sanció imposada, a partirdel moment en el qual s’hagi de complir.

2. L’entrenador en l’àmbit esportiu

2.1. Inscripció a l’acta: per poder actuar un jugador o entrenador en un partit, caldrà necessàriament que, abans delseu començament hagi estat inscrit amb el seu equip a l’acta oficial de joc.

• la relació de jugadors inscrits a l’acta ha de ser adequadament revisada per l’entrenador, i si la troba correcta l ‘hade signar, i si no ho està, ha de dir a l’àrbitre les esmenes que cal fer-hi. Un cop hagi signat l’entrenador la rela-ció de jugadors inscrits del seu equip, ja no es podrà afegir-ne ni treure’n cap.

• Un jugador o entrenador per poder ser inscrit a l’acta oficial de joc d’un partit cal que exhibeixi la seva llicènciafederativa o bé l’autorització provisional que justifiqui que la té en curs de tramitació. Si no aporta cap d’aquestsdos documents, el jugador també pot ser inscrit a l’acta d’un partit, si pertany a una categoria de “promoció”, tansols signant al dors d’aquella acta.

• A l’acta d’un partit és necessari inscriure sempre, com a mínim, cinc jugadors que tinguin subscrita llicència fede-rativa a favor de l’equip que ha de celebrar el partit. La resta, fins a set jugadors més, poden tenir llicència per aaquest equip o a favor de qualsevol altre equip d’edat o nivell inferiors del mateix club.

2.2. Inici del partit: per poder començar un partit és necessari que hi hagi al camp de joc un mínim de cinc juga-dors, en condicions de poder-lo jugar, que prèviament hagin estat inscrits a l’acta. En conseqüència doncs, el partit es potiniciar i jugar perefectament amb tan sols els jugadors d’edat o nivell inferior inscrits a l’acta; sempre naturalment quefigurin inscrits a l’acta un mínim de cinc jugadors de l’equip que ha de celebrar el partit, malgrat que cap d’aquests cincjugadors no siguin presents al camp de joc.

• el fet de no tenir aquell nombre mínim de cinc jugadors per poder començar un partit constitueix una “incompa-reixença”.

• Els equips no poden al·legar cap causa per tal de no jugar un partit o bé retardar-ne el començament, quan haginestat requerits per l’àrbitre per iniciar-lo. La negativa a acomplir l’ordre arbitral serà considerada a tots els efec-tes una “incompareixença”.

2.3. Actuació dels jugadors: el jugador que hagi estat inscrit a l’acta d’un partit tot exhibint l’autorització provisio-nal justificativa de tenir la seva llicència en tràmit federatiu, abans d’actuar en el partit és necessari que s’identifiqui al’àrbitre amb un document ón hi hagi el nom del seu DNI i la seva fotografia; i, si no el porta, i es tracta d’una categoriade “promoció”, caldrà que signi al dors de l’acta.

• L’actuació dels jugadors en els partits d’edat “premini”, “mini”, “preinfantil” i “infantil” està regulada per unesnormes específiques, la infracció de les quals comporta la pèrdua del partit. Pel que fa al cas, es donarà sempreper perdut a l’equip que:a) no inscrigui a l’acta oficial de joc un mínim de 8 jugadors. b) No faci actuar un jugador els períodes mínims reglamentaris, llevat el cas que sigui per desqualificació, expul-sió per 5 faltes o per lesió. c) Faci actuar un jugador durant més periodes que els permesos, fins i tot en el cas que la infracció es produeixiper la necessitat d’haver de substituir un jugador lesionat o desqualificat.

2.4. Informes arbitrals: l’àrbitre té l’obligació d’exposar al dors de l’acta d’un partit qualsevol incidència que puguiocórrer amb motiu de la seva celebració. Aquests informes han de ser redactats i signats únicament per l’àrbitre.

• els clubs tenen el dret de presentar, dins el termini dels dos dies hàbils següents de la celebració del partit, lesal·legacions que creguin oportunes davant de la Federació sobre els fets exposats per l’àrbitre en aquell informe,així com qualsevol altre reclamació sobre el partit.

2.5. Suspensió d’un partit: l’àrbitre és l’única persona que a la pista de joc està facultada per poder suspendre unpartit; i no necessita mai consultar amb ningú per prendre tal decisió, la responsabilitat de la qual serà sempre seva.

• en el cas d’incompareixença de l’àrbitre, els equips poden posar-se d’acord per celebrar-lo amb l’arbitratge dequalsevol persona que sigui al camp de joc.

2.6. Uniformes de joc: en el cas de confondre’s, a parer de l’àrbitre, els uniformes de joc dels dos equips, és l’equipvisitant qui té l’obligació de canviar-lo; per això, quan fa un desplaçament té l’obligació de dur el corresponent recanvide samarretes.





6.14. TEMA 14: VOCABULARI CATALÀ BÀSIC DEL BASQUETBOLAutor: Joan Guiu

Vocabulari bàsic del bàsquet

En aquesta dècada dels anys noranta el Basquetbol s’ha convertit en un esport extraordinàriament popular, gràciestant a les seves pròpies qualitats com a joc esportiu com per les seves immillorables condicions per ser televisat.

A través del mitjà televisiu hi ha hagut una difusió enorme del nostre esport i lògicament, un cop consolidades lesretransmisions i comprovada l’acceptació i l’index d’audiència, ha aparegut el desenvolupament publicitari. Tot plegat faque veure partits de bàsquet per televisió o sentir-los per ràdio sigui un fet gairebé diari, i donada la circumstància his-tòrica de la normalitat de la realitat catalana políticament i socialment, les retransmisions en llengua catalana són unacosa del més normal. Per tant, i com en molts altres aspectes de la convivència i la vida quotidiana, la quantitat de voca-bles i expressions en català referides al joc, als jugadors, al reglament, a accions tècniques o disposicions tàctiques, hanaparegut quasi com per encanteri.

Si tot plegat ha estat un fet altament positiu pel Bàsquet, també és cert que en aquestes retransmissions, una granquantitat de professionals dels mitjans han reconvertit ràpidament els seus pocs o molts coneixements del bàsquet i lesexpressions i lèxic especialitzat que requereix la narració d’un partit, el seu comentari o una simple entrevista a un juga-dor, tècnic o dirigent. Si és cert que els bons professionals han tingut cura de repassar i conèixer els mots correctes i elsespecialitzats, tampoc no ens ha d’estranyar que sovint apareguin mots i expressions incorrectes o es facin castellanis-mes, és a dir utilitzar un lèxic castellà com si fos català. Per exemple: “mate”, “pase”, “aro”, i per conseqüent podem sen-tir: “Ha fet un mate extraordinàri”, “Massa pases perduts, . . . ” o “Un triple que no ha tocat ni aro”. Bé, doncs cal saberque les paraules correctes són “esmaixada”, “passada” i “cèrcol”, respectivament.

A tall d’anècdota cal recordar que també és possible trobar “invents”, com va passar fa molts anys, en els primerspartits televisats, en castellà, del Reial Madrid a la Copa d’Europa, que el locutor va convertir els habituals “pasos” enun original “cámino”, que feia veure visions a tots els pocs practicants i afeccionats habituals al bàsquet, almenys aCatalunya.

Són uns exemples del que pot ser més usual i per tant la funció d’aquest tema és oferir una llista del vocabulari catalàmés normal en el món del Bàsquet, amb petites indicacions del seu significat a fi de fer-ho més instructiu i entretingut.

• acta de partit; en cast. acta de partido. Document oficial on es consignen els noms dels equips, la competició, els àrbitres i la puntuació del partit, les fal-tes etc.

• adversari -ària; en cast. adversario/contrario. Jugador o equip que s’oposa a un altre jugador o equip.

• ajuda/ajut; en cast. ayuda. Suport tàctic que un jugador reb d’un company.

• ala/aler -a; en cast. ala/alero. Jugador que en atac es situa a les zones laterals de la pista de joc.

• alineació; en cast. alineación. Conjunt de jugadors inscrits en l’acta del partit.

• ampolla; en cast. botella. Àrea pròxima a cadascuna de les cistelles, delimitada per la línia de fons, la línia de tirs lliures i les dues líniesque uneixen la primera amb la segona. També es coneix com a “zona de tres segons” i com a “àrea restringida”.

• anella/cèrcol; en cast. aro. Peça circular de ferro de 45 cm de diàmetre interior, col·locada a 3,05 m d’altura, que va unida al tauler i de laqual penja la xarxa. També s’anomena entre els habituals, “ferro”.



• arbitrar; en cast. arbitrarDirigir, els àrbitres, un partit, d’acord amb les regles de joc establertes en el reglament que correspongui

• àrbitre -a; en cast. árbitro. Persona encarregada de dirigir un partit i fer complir les regles de joc.

• assistència; en cast. asistencia. Passada a un jugador que es troba ben situat per tirar a cistella i que té com a resultat la consecució d’un bàsquet.

• atac; en cast. ataque. Acció que emprén l’equip en possessió de la pilota destinada a fer bàsquet. És usual parlar d’atac contra defensade zona o d’atac contra defensa individual segons el tipus de defensa que utilitzi l’equip contrari.

• atac en moviment; en cast. ataque en movimiento. Atac basat en moviments continus dels jugadors i de la pilota.

• atac estàtic; en cast. ataque estático. Atac basat en passades ràpides i precises i amb poc moviment dels jugadors.

• banqueta; en cast. banquillo. Cadascun dels dos seients, un per equip, situats a banda i banda de la taula d’anotadors, on seuen durant el partitl’entrenador, els jugadors suplents, el delegat, etc.

• base; en cast. base. Jugador que, especialment en atac, dirigeix el joc de l’equip.

• bàsquet/cistella; en cast. canasta/cesto/enceste. Acció i efecte d’encistellar. Conjunt de suport, tauler, cèrcol i xarxa col·locat darrera de cadascuna de les línies de fons equidistantment delsextrems d’aquestes.

• bàsquet de tres punts; en cast. canasta triple/triple. Bàsquet aconseguit des d’una distància posterior a la línia de 6,25 m, que val tres punts.

• basquetbol o bàsquet; en cast. baloncesto. Esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d’introduir una pilota dins de lacistella defensada per l’equip contrari, amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’adversari, tot respectant lesregles del joc.

• basquetbolista o jugador de bàsquet; en cast. baloncestista/jugador de baloncesto. Persona que juga a bàsquet.

• bloqueig; en cast. bloqueo. Obstrucció que fan un o més jugadors a un adversari per facilitar que un company d’equip quedi lliure d’un defen-sor o per evitar que un contrari recuperi la pilota.

• bloquejar; en cast. bloquear. Fer un bloqueig.

• bot; en cast. bote. Salt que fa la pilota en topar amb una superfície dura.

• camp de joc/terreny de joc/pista de joc; en cast. cancha/terreno de juego/pista/campo. Superfície rectangular i dura, lliure d’obstacles, les dimensions de la qual oscil-len entre 26 i 28 m de llargada i14 i 15 m d’amplada.

• camp enrere/mig camp; en cast. campo atrás/medio campo. Violació que comet l’equip amb el control de la pilota en fer-la passar de la seva zona d’atac a la seva zona dedefensa.



• cantell/vora del tauler; en cast. borde del tablero. Contorn del tauler, la part inferior del qual es protegeix amb una tira de material tou.

• canvi; en cast. cambio/sustitución. Acció per la qual un jugador és substituït en el joc per un altre del mateix equip.

• canvi de direcció; en cast. cambio de dirección. Acció i efecte de canviar de direcció, d’un jugador en moviment, amb pilota o sense.

• cercle; en cast. círculoCadascuna de les tres circumferències de 1,80 m de radi traçades sobre el terreny de joc.

• cèrcol; veure anella.

• cistella; veure bàsquet.

• contraatac; en cast. contraataque. Acció ofensiva ràpida en què un equip aprofita la immediata possessió de la pilota per intentar fer bàsquet abansque la defensa contrària s’organitzi.

• cop de dits; en cast. palmeo. Cop donat a la pilota amb els dits d’una o dues mans per introduir-la dins la cistella.

• costat d’ajuda (feble); en cast. lado de ayuda (débil)Zona del terreny de joc allunyada de la pilota i on hi ha generalment menys jugadors en un moment determinat.

• costat de la pilota (fort); en cast. Lado de balón (fuerte)Zona del terreny de joc on es juga la pilota i on hi ha generalment més jugadors en un moment determinat.

• cronòmetre; en cast. cronómetro. Rellotge de precisió utilitzat pel cronometrador per a mesurar el temps de joc, els temps morts, etc.

• defensa; en cast. defensa. Acció destinada a impedir que l’equip contrari aconsegueixi un bàsquet. Hi ha diferents tipus de defensa que unequip pot posar en pràctica segons les instruccions del seu entrenador. Les més usuals són: defensa individual ohome a home, de zona, combinada, d’ajustament, pressionant, mixta, etc.

• desmarcar-se; en cast. desmarcarse. Evitar, un jugador, de ser marcat pels jugadors contraris.

• dividir la zona; en cast. dividir la zona. Acció específica d’un atac contra una defensa de zona en què un atacant va a ocupar una posició entre dos defenses.

• dobles; en cast. dobles. Violació que comet un jugador que fa botar la pilota simultàniament amb les dues mans o continua el driblatgedesprés d’haver-se aturat amb la pilota agafada.

• driblar; en cast. driblar. Còrrer fent botar la pilota i esquivant els contraris.

• encistellar/fer bàsquet; en cast. anotar/conseguir canasta. Introduir la pilota dins el cèrcol. Fer bàsquet. Anotar.

• entrada; en cast. penetración. Acció d’entrar.

• entrar; en cast. penetrar. Internar-se ràpidament, un jugador que té el control de la pilota, cap a la cistella adversària.



• escorta; en cast. escolta. Jugador que juga al costat del base ajudant-lo en la direcció de l’equip.

• esmaixada; en cast. mate. Acció i efecte d’esmaixar.

• esmaixar; en cast. dar un mate. Introduir la pilota amb força de dalt a baix dins la cistella.

• fallar; en cast. fallarErrar un intent d’encistellar o en fer una passada.

• falta; en cast. falta. Infracció del reglament que s’anota en l’acta del partit. Cal saber diferenciar entre faltes (personal, tècnica, anties-portiva, etc) i violacions (dobles, tres segons, passes, etc).

• fer bàsquet; veure encistellar.

• fer passes; en cast. hacer pasos. Cometre, un jugador, una violació consistent a fer, estant inicialment en contacte amb el terra, més d’una passaportant la pilota a la mà.

• finta; en cast. finta. Moviment que fa un jugador en defensa o en atac amb la intenció d’enganyar el jugador oponent. Existeixen dife-rents tipus de fintes: de pilota, de recepció, de tir, etc.

• fintar; en cast. fintar. Fer una finta.

• flotar; en cast. flotar. Marcar un jugador mantenint una certa distància de marcatge per tal de poder fer altres accions defensives, cominterceptar una passada, ajudar un company en el seu marcatge,etc.

• fonaments; en cast. fundamentos. Conjunt de coneixements i d’habilitats que ha de tenir un jugador per a practicar correctament i amb cert nivell elbàsquet.

• ganxo; en cast. gancho. Tipus de llançament a cistella que es fa de costat, amb el braç arquejat per damunt del cap.

• joc de peus; en cast. movimiento de pies. Moviment de peus que fa un jugador, representats per les parades, arrencades i els pivots.

• línia central; veure línia de mig camp.

• línia de banda; en cast. línea de banda. Cadascuna de les dues línies traçades perpendicularment a les línies de fons, que delimiten l’amplada del terrenyde joc.

• línia de fons; en cast. línea de fondo. Cadascuna de les dues línies traçades perpendicularment a les línies de banda, que delimiten la llargada del terrenyde joc, darrere de les quals, equidistantment dels extrems, es col-loquen les cistelles.

• línia de mig camp; en cast. línea central. Línia equidistant de les línies de fons, que divideix el terreny de joc en dues zones iguals i que ultrapassa de 15cm les línies de banda.

• línia de passada; en cast. línea de pase. Línia imaginària traçada per la trajectòria possible i ideal de la pilota, sense obstacles, en una passada entre doscompanys d’equip.

• línia de tirs lliures; en cast. línea de tiros libres. Cadascuna de les dues línies de 3,60 m de llargària traçades paral-lelament a 5,8 m de les línies de fons, darrerade les quals els jugadors se situen per llançar els tirs lliures.

• línia de tres punts/línia de 6,25; en cast. línea de tres puntos/linea de 6,25. Cadascuna de les dues línies corbes que formen un semicercle de 6,25 m de radi traçades a partir de les línies de fons.

• llançador; en cast. lanzador. Jugador que llança a cistella.

• llançament/tir; en cast. lanzamiento/tiro. Acció i efecte d’impulsar la pilota cap a cistella amb una o dues mans, per encistellar. Poden diferenciar-se dife-rents tipus de llançaments, de dos punts, de tres punts o triple, lliure, amb una mà, en suspensió, a cistella passa-da, de mitja distància, en safata, estàtic, etc.

• llançar; en cast. lanzar/tirar. Impulsar la pilota cap a cistella amb l’objectiu d’encistellar.

• lluita; en cast. lucha. Situació en què dos adversaris tenen les mans sobre la pilota i forcegen per aconseguir-la.

• marcar; en cast. marcar. Seguir de prop un adversari en els seus desplaçaments per evitar que rebi passades dels seus companys d’equip ollanci a cistella.

• marcatge; en cast. marcaje. Acció i efecte de marcar un adversari. Poden distingir-se diferents tipus de marcatge:individual o d’home a home,per zones, en flotació, etc.

• mig camp; veure camp enrere.

• pantalla; en cast. pantalla. Acció ofensiva en què un jugador obstrueix amb el cos l’acció d’un contrari, situant-se de tal manera que prote-geix i facilita el tir a cistella o una passada d’un company d’equip.

• parada; en cast. parada. Acció i efecte d’aturar-se, un jugador, amb pilota o sense, fent-la botar o durant la recepció d’una passada. Es dife-rencien dos tipus de parada, de salt o d’un temps, efectuada amb els dos peus al mateix temps, o en dos temps,efectuada amb un peu després de l’altre.

• passada; en cast. pase. Acció i efecte de llançar la pilota a un company d’equip. Hi ha molts tipus de passades, essent les més usuals:d’una mà, de dues mans, de beisbol, de ganxo, de pit, en picat, de mà a mà, per l’esquena, curta, llarga, etc. Toteselles forment part dels fonaments del Bàsquet i cadascuna requereix una determinada tècnica d’execució per serrealitzada correctament.

• passar; en cast. pasar. Fer una passada. Nota: El verb ‘passar’ s’utilitza sovint en l’expressió ‘passar i tallar’, que és una acció de joc amb el significat de“passar la pilota alhora que es fa un canvi de direcció per evadir-se, un atacant, del seu defensor”.

• passar i tallar; en cast. pasar y cortar. Veure passar.

• passes/passos; en cast. pasos. Violació que comet un jugador quan, estant inicialment en contacte amb el terra, fa més d’una passa portant lapilota a la mà.





• penetració / penetrar; en cast. penetración / penetrar. Veure entrada i entrar.

• pèrdua de la pilota; pérdida de balón. Quan el jugador d’un equip, a causa d’un error, perd la pilota que queda en possessió del contrari. També es pro-dueix una pèrdua de la pilota a causa de la penalització amb què es castiga tota infracció del reglament per la quall’equip que ha comés la infracció perd la possessió de la pilota.

• personal; veure falta.

• peu de pivot; en cast. pie de pivote/pie de apoyo. Peu que el jugador en possessió de la pilota ha de mantenir en contacte amb el terra, sobre el qual es gira en ferun pivot.

• pilota; en cast. balón/pelota. Cos esfèric format per una cambra inflada d’aire i una coberta de cuir o de goma, de 75 a 78 cm de circumferèn-cia i de 600 a 650 g de pes, utilitzat per jugar a basquetbol. En el reglament es contemplen diferents expressions amb la paraula pilota, referides a situacions concretes del jocsegons la disponibilitat de jugar-la, tal com “pilota morta”, “pilota viva”, etc.

• pivot; en cast. pívot/pivote. Acció i efecte de pivotar. Jugador que, especialment en la fase d’atac, està situat a prop de la cistella a fi d’aconseguir cistelles de molt aprop, agafar rebots Habitualment són uns jugadors d’alçada considerable.

• pivotar; en cast. pivotar. Fer, el jugador en possessió de la pilota, un moviment consistent a desplaçar un peu en una o més direccions,girant sobre l’altre peu, que fa d’eix (peu de pivot), amb l’objectiu de protegir la pilota de l’acció d’un defensor.

• porta enrere; en cast. puerta atrás. Jugada ofensiva en què un atacant corre cap a cistella per darrere del defensor que el marca.

• pressió; en cast. presión. Tàctica defensiva consistent a intensificar la defensa individual o en zona, basada en un marcatge estret, per for-çar l’equip atacant a cometre errors i perdi que la pilota.

• puntuació; en cast. puntuación/tanteo. Nombre de punts aconseguits per un equip.

• rebot; en cast. rebote. Acció de topar, la pilota, contra el tauler o el cèrcol i sortir enlaire. Acció consistent en la recuperació de la pilota després que aquesta ha topat contra el cèrcol o el tauler, en un llan-çament fallat. Segons quin equip recupera la pilota en un rebot, aquest pot ser defensiu o ofensiu.

• rebotejar; en cast. rebotear. Forcejar, dos o més jugadors, per aconseguir la pilota després que aquesta hagi botat al cèrcol o al tauler.

• rebre; en cast. recibir. Controlar, un jugador, la pilota provinent d’una passada.

• recepció; en cast. recepción. Acció i efecte de rebre la pilota.

• revés; en cast. reverso. Acció tècnica d’un jugador que consisteix en què gira sobre ell mateix, per aconseguir una millor posició, ofen-siva o defensiva. Pot realitzar-se amb pilota o sense.



• safata; en cast. bandeja. Tir en safata o també dit només safata, és un tir efectuat impulsant o deixant caure la pilota amb la mà plana,començant l’acció des de sota la cistella.

• salt entre dos/salt; en cast. salto entre dos/salto. Posada en joc de la pilota per l’àrbitre, que la llança entre dos jugadors que salten per intentar passar-la als seuscompanys d’equip.

• samarreta; en cast. camiseta. Peça de vestir de la part superior del cos, utilitzada per identificar l’equip segons el seu color i amb la incripciód’un número que serveix per identificar el jugador.

• servei; en cast. saque. Acció de posar en joc la pilota des de fora del terreny de joc, passant-la a un company. Segons la línia des d’ones fa el servei aquest es denomina de fons o de banda.

• substitució; Veure canvi.

• tap; en cast. tapón. Obstrucció de la pilota que fa un defensor en el moment que un atacant està llançant la pilota.

• tauler; en cast. tablero. Superfície rectangular de material resistent i generalment transparent, a la qual es fixa el cèrcol.

• terreny de joc/pista; en cast. terreno de juego/pista. Superfície rectangular, dura, lliure d’obstacles, destinada a jugar a basquetbol. Sobre ella estan marcades les líniesde joc reglamentàries i disposats els taulers amb les cistelles.

• tir; Veure llançament.

• treure; Veure servir.

• triangle de rebot; en cast. triángulo defensivo. Tàctica de joc en què tres defensors formen un triangle entre la cistella i els atacants per tal d’agafar el rebot iimpedir-los apropar-se a la pilota.

• triple; Veure bàsquet de tres punts.

• violació; en cast. violación. Infracció del reglament que no és consignada en l’acta de partit i que implica la pèrdua de la possessió de la pilo-ta a l’equip infractor.

• xarxa; en cast. red. Malla de corda blanca suspesa del cèrcol, de 40 cm de llargària, en forma d’embut i oberta per la part inferior, queserveix per alentir el pas de la pilota.

• xiular; en cast. pitar. Assenyalar amb un xiulet, els àrbitres, les faltes o violacions comeses durant el joc i altres fets propis de l’arbitratge.

• xiulet; en cast. silbato/pito. Instrument que produeix un so agut i continu, utilitzat pels àrbitres per assenyalar les faltes, violacions o altresfets propis de l’arbitratge. Acció i efecte de xiular.

• zona; en cast. zona. Part del terreny situada entre la línia central i una de les línies de fons. Si aquesta és la situada darrere la pròpiacistella s’anomena “zona de defensa” i si la línia de fons és la situada darrere la cistella de l’equip contrari s’a-nomena “zona d’atac”. També s’acostuma a designar amb la paraula “zona” un determinat tipus de defensa.



6.15. TEMA 15: BREU RECULL HISTÒRIC DEL BASQUETBOLAutor: Joan Guiu

1. Antecedents històrics

Existeixen diferents referents sobre determinats jocs de pilota practicats pels antiquíssims pobles dels maies i elsasteques, que la imaginació occidental moderna ha volgut associar com els antecedents històrics del basquetbol, peròprobablement només caldria considerar-ho com un curiosa referència cultural.

Els maies eren un poble indígena de l’Amèrica Central, que remunta el segle III abans de C. . Practicaven diferentsjocs de pilota, amb sentit religiós i amb molt de ritual. Sembla que és el “Pok-Ta-Pok” el que més s’acosta al bàsquet. Espracticava en un terreny molt llarg, de 30 a 60 m, entre dos murs laterals paral·lels distanciats uns 10-15 m i de 7 a 9 md’alçada, on a més o menys 3 m i situats verticalment, en un punt mitjà del llarg de la pared, hi havia uns dics de pedraforadats. Per aquest forat calia fer passar una petita pilota, de 25 a 30 cm de diàmetre, feta amb herbes i cautxú, la qualno podia tocar-se ni amb les mans ni amb els peus. S’enfrontàven 2 equips formats per 3, 4 o 5 jugadors i, originària-ment, els que perdien eren sacrificats i decapitats.

Quant els asteques, la primera referència els situa a l’altiplà central de Mèxic en el segle XII i en tenim notícies finsl’arribada de l’exèrcit d’Hernán Cortés, a meitat del segle XVI. Un dels seus jocs de pilota era el “Tlachtli”, practicattambé en un rectangle format per dos murs laterals d’uns 15 m de llarg per 12 d’alçada i separats uns 6-9 m. Com elsmaies, en el centre dels murs i a uns 3 m d’alçada hi havia una pedra foradada col-locada verticalment, per on calia ferpassar una pilota masissa. En el “Tlachtli”,com abans el “Pok-Ta-Pok”, la pilota s’havia d’impulsar amb qualsevol partdel cos, especialment les natges, però mai amb les mans o els peus.

2. Creació del Basquetbol

El bàsquet, més o menys com el coneixem avui en dia, té 108 anys, i és un dels esports que més ha evolucionat alllarg de la seva història, tant en la concepció del joc com en les tècniques, tàctiques i aprenentatges.

El bàsquet va néixer en una escola i és en les escoles on al llarg de la història ha anat implantant-se arreu del món,implantació que s’ha incrementat en aquest segle XX, molt especialment en la dècada dels seixanta, amb la creació delMinibàsquet, que permetrà els primers aprenentatges i dedicacions als nens més petits, d’entre 8 i 12 anys.

El desembre de 1891, a la ciutat de Springfield, Massachussets, Estats Units, al Training School, col-legi que per-tanyia a la International YMCA (Young Men Cristhians Association), amb escoles per tot els EEUU, el profesor JamesNaismith, canadenc, va rebre del director l’encàrrec d’organitzar un tipus de joc que pogués ser practicat en el gimnàscobert de l’escola en els freds hiverns que impedien la realització dels esports a l’aire lliure.

En principi va assajar-se un derivat menor del futbol americà o rugby anglès, però ràpidament s’evidencià que no eraapropiat, per les destrosses que es produïen en les reduïdes dimensions del gimnàs. Rumiant i agafant idees de jocs tra-dicionals d’infantesa i altres esports, el professor Naismith va penjar dues cistelles de pressecs a la pared circular queenvoltava el gimnàs i aguantava la graderia del primer pis i assajà la introducció d’una pilota en els cistells. Com a curio-sitat cal dir que les cistelles van penjar-se a 3,05 m d’alçada, que era on hi havia la paret, i és l’únic aspecte que encaraes manté avui. Darrere de cada una de les cistelles s’hi va posar una escala per poder treure la pilota ja que lògicamenteren tancades per sota.

La primera convocatòria del nou esport va reunir 18 voluntaris i per tant s’organitzaren dos equips de 9 c 9 i el guanya-dor va fer-ho per 1 a 0. Aviat el D. Naismith va veure clar que si no organitzava millor el joc i s’establien unes regles allò podiaacabar malament. Ràpidament va establir un incipient Reglament amb tretze punts i amb ell va jugar-se el primer partit “ofi-cial”, amb dues parts de 15 minuts i 5 de descans, de professors contra estudiants. Van guanyar els estudiants per 5 a 1.

També calia donar nom al nou esport, que ràpidament entusiasmà tothom per la seva rapidesa i activitat. Els estu-diants volien anomenar-lo “Naismith-Ball”, però el professor no va acceptar-ho i, en referència als elements utilitzats, undels alumnes amb l’acord final de tots va proposar “Basket-Ball” (Cistella-pilota).

2.1 Curiositats històriques de la implantació del bàsquet

Tal com va ser de ràpida i exitosa la implantació del joc arreu dels EEUU, també de forma progressiva van anar millo-rant aspectes com: les regles, les normes, la tècnica de joc, etc.

L’any 1893 es col-locaven les primeres cistelles amb cèrcol de ferro i xarxa. Abans els cistells de prèssecs havienestat substituits per uns “invents” de cistells tots de ferro amb un artilugi per tanca que permetia obrir el fons amb unaperxa. El 1894 es deixaren les pilotes de futbol i es fabricaren les primeres esfèriques especials per al bàsquet i tambés’instauraren els tirs lliures.

El 1897 es reglamentà que es jugués 5 c 5. El 1908 s’instaura l’obligació de botar després de parar-se i el que finsllavors era l’exclussió a la 3ª falta, s’amplià fins a la cinquena. El 1923 el tir lliure l’ha de llançar el mateix jugador a quise li ha fet la falta i cap el 1932 s’estableixen els 10” per passar de la zona de defensa a la d’atac. I així el bàsquet ha anatevolucionant continuadament, fins als nostres dies.

3. El Bàsquet a Europa, Catalunya i Espanya

El bàsquet a Europa arriba, de forma majoritària, durant la 1ª Guerra Mundial (1914-18), portat pels soldats ameri-cans. Fou França el país on s’introduí i després passà a Anglaterra. Probablement no és casualitat que fos a França onarrela primer un cop acabada la guerra, ja que existeixen precedents documentats de l’any 1893 que en un gimnàs deParis, seu de la Unió Cristiana de Joves, o sigui l’YMCA de Paris, es practicava el nostre esport, però no serà fins el 1920que el bàsquet serà reconegut oficialment per les autoritats esportives franceses, tot i així dins la Federació d’Atletisme.

3.1. Catalunya i Espanya

A Espanya el bàsquet entra per Catalunya. Fins fa pocs anys (primers dels 90) es considerava com l’inici del bàsquetal nostre país les Escoles Pies de Sant Antoni de les Rondes del mateix nom, a Barcelona, on l’any 1921 arriba proce-dent de Cuba el pare Eusebi Millan, però s’ha descobert uns documents on s’explica que l’any 1913 es comencava a prac-ticar a Terrassa.

El pare Millan és el “pare” del bàsquet català i espanyol. Convençut dels seus valors formatius fa l’impossible perimplantar-ho a la seva escola, però es troba amb el fort arrelament del futbol; el nou esport costa d’entendre i de practi-car, i a la primera convocatòria només es presenten 12 nois. Ho intenta dràsticament prohibint el futbol a l’hora del pati.Malament. El consens i la reflexió s’imposa: tres díes futbol i tres díes bàsquet. Així va aconseguir organitzar el primercampionat entre classes amb 12 equips.

L’any 1922 un grup d’exalumnes de Sant Antoni, engrescats per Ricard Pardiñas, funden el Laietà Bàsquet Ball Club,recordant que els laietans foren una de les tribus dels primers pobladors de l’antiga Barcino. Ràpidament s’organitzà elprimer partit entre dos clubs diferents. Va ser el 8 de desembre de 1922 al camp de futbol de C. D. Europa, i posaren lescistelles sobre el travesser de les porteries i jugant 7 c 7 en tot el camp, s’enfrontaren el C. D. Europa i el Laietà BBC.Va guanyar l’Europa per 8 a 2.

Aquest encontre, malgrat el seu caràcter amistós, està considerat el primer partit “oficial” de la història del Bàsqueta Catalunya i a Espanya, i així es commemora cada any el 8 de desembre. A partir d’aquí es produeix l’arrelament i esta-bliment del bàsquet com a esport arreu del país i l’estat. El 1923 es crea, a Barcelona, la Federació Nacional (referida aEspanya), i poc temps després, el mateix any 23, la Federació Catalana.

No obstant aquesta efemèride històrica prou coneguda del pare Millan i el col·legi de Sant Antoni, a principis de ladècada dels 90 uns estudiosos terrasencs descobriren més dades referents a les beceroles del bàsquet al nostre país, queindiquen que l’any 1913 es practicava a l’Escola Vallparadís de Terrassa.

L’any 1911 el pedagog català Eladi Homs va viatgar als EEUU a conèixer nous sistemes educatius, i es va trobar dinsd’aquests sistemes amb el basquetbol. En tornar a Catalunya ho comentà amb el seu amic Alexandre Galí i amb ArturMartorell, responsables de l’Escola Vallparadís, els quals no dubtaren gens a fer-lo jugar a l’escola. En el dietari escolardels dos pedagogs és on es troben diferents anotacions, des de gener de 1913, referents al bàsquet.



En definitiva, el pare Millan fou qui amb convenciment i voluntat aconseguí l’arrelament i difusió del bàsquet aCatalunya i d’aquí a la resta de l’estat espanyol, però és evident que hi ha uns precursors històrics a Terrassa, moguts pelmateix convenciment pedagògic. De la continuïtat de les pràctiques a Terrassa en els anys 1912-13, fins el 1921 alsEscolapis de Sant Antoni, no hi ha referents. Els lligams possiblement es descobriran algun dia.

4. Arrelament del Bàsquet

Després de la fundació del Laietà ràpidament es crearen altres clubs i el pare Millan amb altres entusiastes organit-zaren el primer campionat de Catalunya que van jugar vuit equips: Laietà, Europa, Patrie, Espanyol, Barcelona (que noera l’actual F. C. Barcelona), Catalunya, Amèrica Stars, i La France. A l’abril de 1923 a l’estadi de la Fuxarda deMontjuïc, pel sistema d’eliminatòries, va jugar-se aquest 1r Campionat. El Patrie i el Barcelona van jugar la final. Vanguanyar els primers per 8 a 4. Jugaren en el camp gran de rugby amb les cistelles sobre els travessers de les porteries i 7contra 7, com era preceptiu llavors.

Per l’incipient bàsquet català d’aquells temps la veritable descoberta del bàsquet va ser amb l’arribada d’un equipargentí, l’Hindú Club de Buenos Aires, que el 27 de març de 1927, al camp del F. C. Gràcia, va enfrontar-se a la SeleccióCatalana en el primer partit que aquesta disputava com a tal. Els argentins van guanyar per 16 a 50, però el més impor-tant va ser que van ensenyar i obligar a posar en pràctica diferents conceptes del bàsquet que es practicava a Amèrica desde finals del segle anterior.

El partit es jugà en un camp més petit que no pas el de futbol, cinc contra cinc, i amb les cistelles disposades ensuports adients. És a dir, amb la reglamentació, desconeguda aquí, que estava imposada als campionats americans.Aquestes regles van ser determinants per modernitzar els nostres campionats, però aixó no va ser tot. Els argentins juga-ven amb un ordre, una tècnica i uns moviments que sorprengueren d’allò més. Va ser un aprenentatge total i accelerat.La forma de córrer i agafar la pilota, el tir, els moviments dels qui no tenien la pilota, les pantalles per afavorir les pas-sades o els tirs, en fi, un curs complert.

A la resta de l’estat espanyol, només a Madrid i uns anys més tard, s’havia desenvolupat el bàsquet. L’any 1929 esva fundar l’Atlético de Madrid i el primer campionat de Castella el va guanyar el Rayo Club davant el Madrid.

5. Competicions oficials

Al marge de les competicions catalanes, iniciades l’any 23, el primer campionat d’Espanya s’organitzà l’any 1933en posar-se d’acord els directius de la F. Catalana i la F. Centro. Van classificar-se pel campionat els campions i sub-campions de Catalunya (Juventus de Sabadell i l’Iluro de Mataró) i del Centre (Madrid i Rayo C. ). L’anada va jugar-sea Catalunya i guanyaren els equips catalans, amb bones diferències, pero a la tornada a Madrid van haver-hi unes actua-cions tan parcials dels àrbitres que l’Iluro va retirar-se i al Juventus l’eliminaren descaradament. A la final el Rayo Clubguanyà al Madrid per 21 a 10. Tal va ser l’escàndol que l’any següent no es va organitzar el campionat i al 1935 es vajugar a Barcelona, amb 6 equips, 2 de Madrid (Rayo i Madrid), 2 de Catalunya (Patrie i Laietà) i per primera vegada, 2de València (FUE i Regimiento de Infanteria). La final entre el Patrie i el Rayo va ser guanyada pels catalans per 23 a 19.

Aquest campionat d’Espanya (convertit l’any 39 en Copa del Generalisimo) es va jugar fins l’any 1957, en què vaorganitzar-se la 1ª Lliga Nacional espanyola jugada per 6 equips, el F. C. Barcelona, Aismalibar de Montcada, OrilloVerde de Sabadell. Joventut de Badalona, Reial Madrid i Estudiantes. Tots els partits en van jugar només en dos camps,a Madrid al Fronton Vista Alegre i a Barcelona al Pavelló Municipal del carrer Lleida. El campió va ser el R. Madrid permillor bàsquet “average” amb el Barça.

La lliga tal com va organitzar-se desaparegué la temporada 1983-84, en crear-se l’ACB (Associació de Clubs deBàsquet), que a causa de la professionalització del nostre esport, tant a nivell de jugadors i tècnics com de gestió delsclubs, crea el seu propi organisme, s’independitza de la Federació Espanyola i organitza la seva competició, la Lliga ACBtal com avui la coneixem.

6. Altres dades d’interès



El bàsquet femení apareix a Catalunya l’any 1928 amb la fundació del Club Femení d’Esports, i els primers partitsforen molt disputats amb l’assistència de molt públic. L’any 1943 es juga el primer campionat d’Espanya a Palma deMallorca, guanyant el RCD Español de Barcelona al R. Madrid per 13 a 10. La Lliga Nacional Femenina no s’organitzafins la temporada 1963-64, fou campió el CREFF de Madrid i subcampió l’INDO de Barcelona.

En referència a la Selecció Espanyola Masculina, inicia les seves actuacions el 15 d’abril de 1935, enfrontant-se iguanyant a Portugal per 33 a 12, adquirint així el dret a participar en el primer campionat d’Europa que es celebra aGinebra, el maig del 35, on s’eliminà Bèlgica en quarts de final per 25 a 17 i sorprenentment, en semifinals, eliminen lagran favorita Txecoslovàquia per 21 a 17. En la final Espanya perd contra Letonia per 24 a 18.

En el transcurs del temps, cal assenyalar com a fites més destacades de la Selecció Espanyola Masculina, l’Europeode Barcelona’73, on eliminant l’URRS (Rusia) en semifinals, s’aconsegueix la Medalla d’Argent en perdre la final ambIugoslàvia. L’any 1983 al Campionat d’Europa a Nantes (França), també Medalla d’Argent en perdre amb Itàlia i des-prés l’èxit més conegut, la Medalla d’Argent als Jocs Olímpics de Los Angeles, l’any 1984, on es perdè la final contraels EEUU.

Quan a la Selecció Espanyola Femenina, la fita més important és l’Or del Campionat d’Europa de 1993.

A nivell internacional cal assenyalar que el bàsquet no aconseguí ser inclòs com esport oficial als Jocs Olímpics, finsa les Olimpíades de Berlin, el 1936. Amb anterioritat, als Jocs Olímpics de Sant Lluís (EEUU), el 1904, uns equips ame-ricans n’havien fet demostracions.

7. El Minibàsquet

És fonamental per entendre l’evolució del bàsquet a Espanya en els últims 30 anys. La necessitat de difondre el bàs-quet entre els nens d’edats més petites, de 8 a 12 anys, fa que als EEUU, Jay Archer inventi el minibàsquet, amb regla-ment, camp, cistelles, pilota i normes, expressament pensades per als més menuts.

A Catalunya la idea agafa cos ràpidament, i l’any 1962, sota l’impuls i patrocini d’unes persones preocupades i dedi-cades sempre a la millora i implantació del bàsquet, i fundadors de la històrica revista “Rebote”, s’organitza un torneigexperimental al recinte de la Fira de Mostres de Barcelona. Els participants van ser: Pompeia, Salle Condal, Barcelona,Salle Bonanova, B. I. M. i Salle Josepets.

L’èxit va ser molt gran i des de llavors el Minibàsquet només ha fet que crèixer implantant-se en escoles i clubs, i haestat la primera escola de bàsquet de molts jugadors i jugadores d’elit.





ÍNDEX

1. Perfil professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.1. Definició genèrica del perfil professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71.2. Unitats de competència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71.3. Capacitats professionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71.4. Ubicació en l’àmbit esportiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71.5. Responsabilitats en les situacions de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81.6. Objectius generals de la formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

2. Organització del curs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92.1. Organització temporal del curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112.2. Normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112.3. Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122.4. Proposta d’estructura d’un curs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

3. Aplicació cronològica del currículum formatiu per classes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

4. Part teòrica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194.1. Característiques maduratives dels jugadors i jugadores en aquestes edats. Aspectes físics 214.2. Activitat física competitiva en nens. Aspectes psicològics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234.3. Programa d’ensenyament per a l’escola pura i l’etapa de minibàsquet . . . . . . . . . . . . . . . . 264.4. Programa d’ensenyament per a l’etapa preinfantil i infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 344.5. Presentació de les diferents metodologies d’ensenyament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 394.6. Recomanacions didàctiques a l’hora d’entrenar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 414.7. La preparació física en aquestes edats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 444.8. L’ensenyament-aprenentatge del reglament bàsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 474.9. Idees bàsiques per a la planificació de la temporada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 494.10. Estructura tipus per a una sessió d’entrenament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

5. Part pràctica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 535.1. Sessió pràctica 1: iniciació pràctica al joc d’associació 2c2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 555.2. Sessió pràctica 2: l’entrenament del joc sense pilota. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 585.3. Sessió pràctica 3: ensenyament pràctic de la passada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 605.4. Sessió pràctica 4: pràctica del tir a cistella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 635.5. Sessió pràctica 5: resolució pràctica dels avantatges: 3c2 i 2c1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 665.6. Sessió pràctica 6: iniciació pràctica al bot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 715.7. Sessió pràctica 7: sessió de jocs aplicats al bàsquet (I). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 745.8. Sessió pràctica 8: sessió de jocs aplicats al bàsquet (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 755.9. Sessió pràctica 9: ensenyament pràctic del joc de peus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 775.10. Sessió pràctica 10: treball de la força en aquestes edats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 805.11. Sessió pràctica 11: treball físic de la velocitat en aquestes edats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 825.12. Sessió pràctica 12: pràctica de regles de joc: dobles, passes i faltes personals . . . . . . . . . 865.13. Sessió pràctica 13: treball pràctic del 1c1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 915.14. Sessió pràctica 14: fonaments pràctics de defensa en aquestes edats . . . . . . . . . . . . . . . . 955.15. Sessió pràctica 15: situacions defensives elementals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

6. Part teòrica no presencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1036.1. Tema 1: definició i característiques fonamentals del bon entrenador d’iniciació . . . . . . . . . . 1056.2. Tema 2: la transmissió de valors i l’adquisició de bon hàbits mitjançant

la pràctica del basquetbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1086.3. Tema 3: recursos del jove entrenador per a la seva relació amb els pares . . . . . . . . . . . . . . 1146.4. Tema 4: coneixements bàsics sobre urgències en el basquetbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1166.5. Tema 5: traumatologia del basquetbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1186.6. Tema 6: iniciació a la tècnica dels estiraments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1206.7. Tema 7: la tècnica de les correccions i dels reforços positius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 6.8. Tema 8: directrius per a una direcció de grup i d’equip pedagògica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1266.9. Tema 9: eines per a l’avaluació del progrès dels jugadors i jugadores . . . . . . . . . . . . . . . . . 1306.10. Tema 10: l’estructura de la competició en aquestes edats.

L’entrenador en funcions d’àrbitre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1326.11. Tema 11: aspectes en què ens hem de fixar quan anem a veure un partit

d’aquestes edats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1376.12. Tema 12: ensenyant a còrrer els nostres jugadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1416.13. Tema 13: l’entrenador en el seu entorn federatiu i esportiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1466.14. Tema 14: vocabulari bàsic del basquetbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1486.15. Tema 15: breu recull històric del basquetbol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155



temari del curs d’entrenador d’iniciació al basquetbol · É s indiscutible que, tot...

Documents