TEMA 7.-TEMA 7.- EL CRAC DE 1929 EL CRAC DE 1929 I LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30I LA GRAN DEPRESSIÓ DELS ANYS 30

Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani1r de Batxillerat1r de Batxillerat

1919 1939

1

1929Crac

Època de depressió econòmica

Època de prosperitat económica

TEMA 7.- L’ECONOMIA DEL PERÍODE TEMA 7.- L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939).D’ENTREGUERRES (1918-1939).

1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL.LA Iª GUERRA MUNDIAL.

2.- LES CAUSES DEL CRAC 2.- LES CAUSES DEL CRAC DEL 29 I LA DEPRESSIÓ DEL 29 I LA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL.ECONÒMICA MUNDIAL.

3.- LES EIXIDES A LA CRISI.3.- LES EIXIDES A LA CRISI.

1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª 1.- L’ECONOMIA DESPRÉS DE LA Iª GUERRA MUNDIAL (I)GUERRA MUNDIAL (I)

ConseqüènciesEconòmiques

Iª G.M.

Morts i destrucció del sistema productiu i infraestructures

Dificultats financeres per als vencedors (deute) i els vençuts (deute i reparacions)

Dificultats econòmiques nacionals pels canvis en les fronteres europees

No hi ha cap acord per ajudar econòmicament als més perjudicats a recuperar-se

Europa perd la supremacia econòmica, que passa a Estats Units

Augmenten les diferències entre els països rics industrialitzats(metròpolis)i els països pobres (colònies)

•Tractats de Pau (Versalles) Augmenten els desacords entre països Desestabilitzen el sistema monetari internacional Redueixen la confiança dels inversor S’exigeixen altes reparacions de guerra a Alemanya Fallida del seu sistema monetari (1923) Gran inflació 1923 i 1925: França i Bèlgica envaeixen la conca del Ruhr. A Alemanya creix el nacionalisme radical.

•Desacords greus entre els aliats: EE.UU s’oposaven a les reparacions. No acord sobre la manera de pagar els deutes i l’organització de les relacions econòmiques i monetàries.

•Desequilibris comercials: - Dins els països perdedors. Reduccions territorials i de població. Pèrdua d’accés a matèries primeres bàsiques. - Entre els països industrialitzats i els exportadors d’aliments i matèries primeres. Excés d’oferta d’aliments (recuperació contendents), descens dels preus agraris. Augment de l’endeutament exterior en general.

El problema de les reparacions i els deutes de guerra.

El problema de les reparacions i els deutes de guerra.

http://www.claseshistoria.com/1guerramundial/imagenes/%2Bgraficodeuda.gif

Imatges de la hiperinflació

Imatges de la hiperinflació

Ocupació francesa del Rhur

Hobsbawm horecorda

Davant del col.lapse de l’economia alemanya, el plà Dawes, (1924) fou l’instrument per a la reconstrucció

El Plà Dawes

Va consistir en crèdits d’origen USA sobre alemanya

Es va dirigir a sectors exportadors, Es va dirigir a sectors exportadors, Però també a activitats especulatives i sobretotPerò també a activitats especulatives i sobretot

Podien ser retornats en qualsevol momentPodien ser retornats en qualsevol momentFacilità la reconstrucció del país però :Facilità la reconstrucció del país però :

•Augmentà la fragilitat i la dependència dels USAAugmentà la fragilitat i la dependència dels USA•Les reparacions no es van pagar mai Les reparacions no es van pagar mai (com a molt 1/3 del total l’any 1930)(com a molt 1/3 del total l’any 1930)

A més, es va fundar una moneda nova, el Rentenmark (finals de 1923)

En Europa, el creixement va ser molt En Europa, el creixement va ser molt dèbil i plé de desequilibris durant els dèbil i plé de desequilibris durant els anys 20anys 20

Primer es va restablir la producció Primer es va restablir la producció que l’atur, que en molts països que l’atur, que en molts països estava al voltant del 10%estava al voltant del 10%

Els preus agrícoles eren molt baixos. Els preus agrícoles eren molt baixos. El proteccionisme va ser freqüent en El proteccionisme va ser freqüent en

l’Europa de l’Est. l’Europa de l’Est.

1.2.- La prosperitat dels anys 201.2.- La prosperitat dels anys 20

Un gran creixement econòmic Gran transformació productiva basada en:

1. La innovació tècnica

Canvis en l’organització del treball (Segona revolució industrial) Sector energètic gran augment de l’ús de l’electricitat i el petroli.

2.-Nous sectors industrials (electrodomèstics, telèfon...). Construcció (gratacels).

Sector de l’automòbil: primer en aplicar la producció en sèrie.

Cadenes de muntatge. Desenvolupament sectors subsidiàris: vidre, material elèctric,

pneumàtics, carburant, carreteres... Procés de concentració empresarial per reduir competència

Augment de la productivitat, reducció costos de producció

3.-Augment de l’oferta i de l’ocupació: prosperitat entre 1922 i 1929

Estats Units1920-29

Però la prosperitat generà desigualtats

I la creença que no hi havia riscos

2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 I2.- LES CAUSES DEL CRACK DE 1929 ILA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIALLA DEPRESSIÓ ECONÒMICA MUNDIAL

2.1.- 2.1.- La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929La crisi als Estats Units: causes del crack del 1929.. 2.2. 2.2. Les conseqüènciesLes conseqüències 2.2.- 2.2.- La depressió econòmica mundialLa depressió econòmica mundial..

Esto es algo que se ha repetido a lo largo de la historia...

1850 1929 1936 1945 1958 1970 1975 1980 1997

Auge del capitalismo

II Guerra Mundial

Guerra Fría

Crisis del petróleo

Crisis Asiática

¡Se los advertí!Ya en 1867, este

señor llamado Carlos Marx

demostró que el capitalismo, por su naturaleza, se

desarrolla a través de

períodos de crecimiento y de

crisis que se repiten

cíclicamente.

Causes del crac del 29Causes del crac del 29

1.1. La Sobreproducció industrialLa Sobreproducció industrial. Des de 1925, la . Des de 1925, la producció industrial i agrícola estava molt per sobre producció industrial i agrícola estava molt per sobre de les necessitats reals de la demanda i això, a més, de les necessitats reals de la demanda i això, a més, estava condicionat per: estava condicionat per:

*una distribució desigual de la renda en els EUA, *una distribució desigual de la renda en els EUA, on el 5% de la població acumulava 1/3 part de on el 5% de la població acumulava 1/3 part de la renda nacional.; la renda nacional.;

*l’estancament dels salaris respecte dels *l’estancament dels salaris respecte dels beneficis; beneficis;

*l’endeutament personal i les formes de *l’endeutament personal i les formes de pagament i consum personal ajornat; pagament i consum personal ajornat;

*l’especulació financera o bursàtil i la *l’especulació financera o bursàtil i la dependència del crèdit per part de moltes dependència del crèdit per part de moltes empreses (com veurem després). Tot plegat empreses (com veurem després). Tot plegat donà lloc a l’acumulació de stocs.donà lloc a l’acumulació de stocs.

Les causes (2)Les causes (2)2.-L’especulació financera.2.-L’especulació financera. una bona part dels beneficis comencen a reorientar-una bona part dels beneficis comencen a reorientar-

se cap al mercat financer i també cap a sectors com se cap al mercat financer i també cap a sectors com la construcció o els serveis,la construcció o els serveis,

. En aquesta eufòria inversora: . En aquesta eufòria inversora: *els bancs invertien els dipòsits dels estalviadors en el *els bancs invertien els dipòsits dels estalviadors en el

mercat financer sense cap garantia; mercat financer sense cap garantia; *els inversors particulars, també invertien en el mercat *els inversors particulars, també invertien en el mercat

financer buscant alts i ràpids beneficis i per això financer buscant alts i ràpids beneficis i per això s’endeutaven, acudint, així, als bancs i d’altres s’endeutaven, acudint, així, als bancs i d’altres intermediaris financers; intermediaris financers;

*les compres de productes de consum individuals *les compres de productes de consum individuals (automòbil, ràdio, primers frigorífics) ; (automòbil, ràdio, primers frigorífics) ;

*però també s’ha de considerar l’endeutament de *però també s’ha de considerar l’endeutament de moltes empreses, que acudien al mercat financer moltes empreses, que acudien al mercat financer per a poder capitalitzar-se. per a poder capitalitzar-se.

El resultat va ser que el valor de les accions superava, de El resultat va ser que el valor de les accions superava, de llarg el valor real de les empreses.llarg el valor real de les empreses.

El calendari de la crisiEl calendari de la crisi La caiguda del La caiguda del

preu de les accions preu de les accions (no hi ha (no hi ha compradors) el 24 compradors) el 24 d’Octubre de 1929 d’Octubre de 1929 és el punt de és el punt de partidapartida

La caiguda del preu de les accions

“Molt prompte un negoci molt més atractiu que el teatral va atraure la meua atenció i la del país.Era un assumpte anomenat mercat de valors. El vaig conèixer per primera vegada el 1926.Va constituir una sorpresa molt agradable descobrir que era un negociant molt astut. O almenysaixò semblava, perquè tot el que comprava augmentava de valor (...). Mai no vaig obtenir beneficis. Semblava absurd vendre una acció a trenta quan se sabia que en un any doblaria o triplicaria el seu valor.”

G. MARX: Groucho i jo (1981).

2.2.- Les conseqüències.2.2.- Les conseqüències.La gent s’endeuta

per invertir en borsaOctubre 1929: els inversors se n’adonen que el preu de les accions

no té res a veure amb el valor real de les empreses

La borsa cau en picat (CRACK)Els inversors no podenpagar els seus deutes

Els bancs no cobren els préstecs i nopoden tornar els diners als estalviadors

(crisi de liquiditat)

Crisi bancària: molts bancs tanquen

Molta gent s’arruïna

Moltes empreses no poden vendre els seus productes (estocs) i tanquen

(crisi econòmica general)

Augmenta moltíssim l’atur

La gent encara consumeix menys (↓ demanda)

Descens dels preus (deflació), sobretot els agrícoles (ruïna dels camperols)

La crisi posa de manifest que el sistema capitalista no s’autoregula, En un moment en què l’URSS creix moltíssim

Particulars

Acudeixen alsbancs a retirar

fons , però fan fallida

A més No poden tornarcrèdits i les

accions s’handevaluat

S’han endeutat

per a comprar aaccions

I també béns de consum

(Cotxe, etc)

Perden feina (i no compren)

Empreses

No poden pagarproveïdors

Les accions no valen res

Els bancs no donencrèdits

Comencen a vendre stocs

Descens de preus(no hi ha demanda)

Els consumidorsno compren pels deutes i perquè

estan en atur

Tancament empresarial

i descens producció

Bancs

Els particularsretiren fons dels bancs

L’endeutament és general Ningú no torna

els crèdits

Les accions no tenen valor.

Han jugat a la Borsa amb estalvisdels consumidors

Fallides financeres (entitats petites, casi 4000 l’any 1933)

Restriccions del crèdit Repatriació del capital USA en Alemanya

Restriccionscrèdit

Per la debilitat de lademanda

Preus baixos

Descens producció

Resultats. El cercle viciós de la Gran Depressió

No hi ha inversió

“Fora de la Borsa, en Broad Street, es podia escoltarun inquietant rumor. (...) Començava una onada desuïcidis; onze especuladors de reconeguda fama s’havien matat fins aleshores.”

J.K. GALBRAITH: El crac del 1929 (1978).

PreusPreus

00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

1928 1929 1930 1931 1932 1933

Bank FailuresProducció Producció

i fallides i fallides bancàriesbancàries

L’aturL’atur

Bancs i crèditsBancs i crèdits

Les causes de la gran depressió .Resum1.Sobreproducció industrial. Desacceleració ja anterior al crac als EUA. 2.Crisi de liquidat. Impagaments generats per la caiguda borsària. (especulació financera)3.Tancament d’indústries i bancs. 4.Retirada d’inversions a Europa. 5.Caiguda dels preus (deflació). 6.Caiguda del consum, per l’atur i la por a l’empitjorament de la crisi, la disminució de la capacitat adquisitiva dels inversors a borsa i el temor a l’acomiadament. 7. Caiguda dels preus agraris.

La sobreproducció, la manca de diners i la caiguda del consum van fer que en pocs mesos la crisi de borsa es convertís en una crisi econòmica que afectà a tots els sectors. El sector bancari va ser dels primers afectats. C

Fotógrafa nascuda el 1895, estudià les víctimes de la Gran Depressió

DOROTHEA LANG

2.3.- 2.3.- La depressió econòmica mundial (I)La depressió econòmica mundial (I)..La crisi arriba a Europa per dues vies

Els bancs americans retiren els préstecs i inversions en Europa

Menys diners circulant

Baixa el consum (↓ demanda)

Tanquen les fàbriques i baixa la producció

Augmenta l’atur

Estats Units consumeix molt menys

Disminueix les seues importacionsprocedents d’Europa

Tanquen fàbriques i baixen els preus

Baixa la demanda

Augmenta l’aturCRISI GENERAL

La majoria de països reaccionen:

Devaluant les seues monedes per afavorir les exportacions i disminuir les importacions

Proteccionisme: posen obstacles a les importacions(aranzels) per afavorir l’economia nacional

La caiguda delcomerç internacional

La caiguda de la demanda, les devaluacions monetàries i el proteccionismefan caure en picat el comerç mundial (un 66% en quatre anys)

La baixada dels preus dels aliments i Matèries primeres encara és major

Els països pobres i les colònies acabensent els més perjudicats per la crisi

3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.DOCTRINA DE KEYNES.

Augmentar la demanda per a recuperar la inversió i l’ocupació i superar la crisi

Inversió estatal (obres públi-ques i ajudes) finançada amb

dèficit pressupostari

Creació d’ocupació

Augment de la renda familiar

Creix el consum de les famílies

Augmenta la producció

Augment delsimpostos indirectes

I directes

Augment delsingressos estatals

Equilibri del dèficit pressupostari

“L’eixamplament de les funcions de l’estat, necessari per a l’adaptació recíproca de la propensióa consumir i de la incitació a invertir, semblaria (a alguns) una horrible infracció als principisindividualistes. Aquest eixamplament ens sembla, al contrari, l’únic mitjà per evitar la destrucciócompleta de les institucions econòmiques actuals, i la condició per a un feliç exercici de la iniciativa individual.”

J.M. KEYNES: Teoria general sobre l’ocupació, l’interés i la moneda (1936).

3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL 3.- LES EIXIDES A LA CRISI (II): EL NEW DEAL DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.DE ROOSEVELT ALS ESTATS UNITS.

El New Deal és la política econòmica de F.D. Roosevelt als Estats Units des del 1933 al 1941

Objectius: inversions per part de l’Estat per reduir l’atur, estimular la demanda i recuperar l’economia

Actuacions

Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda i la deflació

Es crea l’AAA per comprar la producció agrària excedent, retirar-la del mercat i fer pujar els preus i els ingressos dels agricultors (i la seua capacitat de consum)

L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació (i demanda)

Es donen subvencions a les indústries amb problemes (NRA)

Es crea la seguretat social, amb prestacions d’atur i jubilació (augmenta la demanda)

Valoració: es recupera la demanda i el consum i Estats Units ix de la crisi, però amb daltibaixos, una taxa d’atur encara elevada i la desconfiança de gran part de la burgesia

“La nostra tasca més difícil, la primera, és fer que el poble torne al treball. No és un problema sense soluciósi ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Potsolucionar-se, en part, mitjançant la contractació direc-ta per part del govern, actuant com en cas de guerra,però, al mateix temps, portant a terme els treballs mésnecessaris, a partir d’aquestes persones contractades,per estimular i reorganitzar la utilització dels nostresrecursos naturals.”Discurs de presa de possessió de F.D. Roosevelt (marçdel 1933).

3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).3.- LES EIXIDES A LA CRISI (III).Les polítiques keynesianes dels partits socialdemòcrates als països escandinaus

Actuacionsde l’Estat

Obres públiques

Estat del Benestar (subsidis d’atur i jubilació)

Creen llocs de treball Augment dela demanda

Eixida ràpidade la crisi

La política armamentistade Hitler a Alemanya

Fort proteccionisme, amb l’objectiu de l’autarquia: evitar importacions

Mesures per augmentar la demandaFortes inversions en obres públiques

Fort rearmament

L’economia es recupera ràpidament, però amb problemes importants: elssalaris creixen poc i es fomenta l’expansionisme militar (indústria d’armes)

La política armamentistade Hitler a Alemanya