tema 4. Éssers vius
DESCRIPTION
Tema 4. Els éssers vius. Resum del tema corresponent a l'àrea de naturals de primer de l'ESOTRANSCRIPT
TEMA 4. ELS ÉSSERS VIUS
La classificació dels cinc regnes. És la classificació actual. El criteri seguités
agrupar juntes les espècies que tenen avantpassats comuns (parentiu evolutiu).
El primer criteri que es considera és si les cèl·lules posseeixen nucli
(eucariotes) o no (procariotes)
El segon criteri que es considera és si són unicel·lulars o pluricel·lulars
El tercer criteri que es considera és si si les seves cèl·lules formen teixits
(tisulars) o no (tal·lofítics)
El quarts criteri que es considera és si si s'alimenten de matèria inorgànica
(autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi o de matèria orgànica (heteròtrofs)
mitjançant la seva digestió
El cinquè criteri que es considera és si la digestió la realitzen segregant sucs
digestius a l'exterior (digestió externa) o a una cavitat o tub digestiu interior
(digestió interna).
LA CLASSIFICACIÓ DELS 5 REGNES
Tipus de cèl·lules
Unicel·lulars o Pluricel·lulars i tal·lofitics o tisulars
Tipus de nutricióTipus de digestió
1. REGNE MONERES (Bacteris)
Procariotes Unicel·lulars Autòtrofs o Heteròtrofs Externa
2. REGNE PROTOCTISTES
Protozous Eucariotes Unicel·lulars Heteròtrofs Interna
Algues EucariotesUnicel·lulars o Pluricel·lulars tal·lofitics
Autòtrofs fotosintètics .
3. REGNE FONGS EucariotesUnicel·lulars o Pluricel·lulars tal·lofitics
Heteròtrofs Externa
4. REGNE METÀFITS (PLANTES)
EucariotesPluricel·lulars tissulars
Autòtrofs fotosintètics .
5. REGNE METAZOUS (ANIMALS)
EucariotesPluricel·lulars tissulars
Heteròtrofs Interna
Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO
1
1. REGNE MONERA Els bacteris
Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats per una sola
cèl·lula sense nucli.
La seva grandària és molt petit, unes 10 vegades menor que el d'una cèl·lula eucariota
corrent. Només presenta quatre tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils (bastonets),
vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils (espiral).
Presenten totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes com heteròtrofes.
Es reprodueixen asexualment per bipartició (divisió d'una cèl·lula en dues).
2. REGNE PROTOCTISTS
Compren el Protozous i les Algues
2.1. Protozous. Són organismes eucariotes unicel·lulars que s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) que capturen i digereixen en el seu interior. Per tant: La majoria dels protozous viuen lliures a l'aigua. Alguns poden viure a l'interior dels organismes i moltes vegades produeixen malalties. Es reprodueixen asexualment per bipartició o per esporulació. Es classifiquen segons les estructures que utilitzen per a desplaçar-se en:
Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO
2
Flagelats: tenen flagels (estructures allargades)
Ciliats: tenen cilis (estructures més curtes i nombroses que els flagels
Rizòpodes: presenten pseudòpodes (prolongacions temporals del cos)
Esporozous: es mouen per contraccions del cos
2.2 LES ALGUES.
Són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lofítics, autòtrofs fotosintètics,
és a dir que es nodreixen de matèria inorgànica gràcies a que capten l'energia
lluminosa.
Algunes presenten formes semblants a fulles, tiges i arrels però com aquestes
estructures manquen de teixits conductors interns no es poden incloure en el Regne
de les Plantes. És a dir no són plantes.
Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i
sexualment mitjançant gàmetes. Generalment la reproducció és alternant.
Es classificació en part segons els pigments fotosintètics que posseeixen. Aquests
poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o brunes) o vermells
(algues vermelles).
Algues verdes Algues brunes Algues vermelles
Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO
3
3. EL REGNE DE LES PLANTES O REGNE DELS METÀFITS.
Aquest regne compren les plantes que són els organismes eucariotes,
pluricel·lulars, tisulars (és a dir amb cèl·lules especialitzades que formen teixits) i
amb nutrició autòtrofa fotosintètica.
El Regne Plantes, que també es coneix amb el nom de Regne Vegetal, compren les
molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes. Aquests quatre grups es
diferencien en funció de si tenen o no teixits conductors, flors (òrgans que generen
pol·len), llavors i fruits.
Teixit conductor. Teixit format per unes cèl·lules especials que formen uns
conductes (vasos) pels quals circulen líquids (sava). La presència de teixit
conductor perment diferenciar tres parts en les plantes que són: arrel, tija i
fulles.
Flor. Òrgan reproductor de les plantes superiors. En ella es formen el grans de
pol·len
Pol·len. Estructura resistent que conté cèl·lules reproductores masculines
Llavor. Estructura que conté l'embrió de la futura planta
Fruit. Estructura que protegeix a la llavor.
En base a aquest conceptes la classificació de les plantes és així:
PLANTES (Metàfits)
Plantes no vasculars, és a dir
sense teixit conductor
Plantes vasculars, és a dir amb teixit conductor
Molses(Briòfits) Plantes sense flors i, per tan,
que no produeixen ni pol·len ni llavors
Plantes amb flors i, per tan, que produeixen pol·len i llavors
Falgueres (Pteridòfits)
Amb les llavors no dintre de fruits
Amb les llavors dintre de fruits
Gimnospermes Angiospermes
Les molses. Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i algunes
cèl·lules conductores però sense arribar a formar un autèntic teixit conductor.
Presenten estructures semblants a arrels, tiges i fulles però en realitat son falses
arrels, falses tiges i falses fulles donat que internament no presenten vasos
conductors de saba.
Presenten reproducció asexual per fragmentació i reproducció sexual amb
alternança de generacions.
Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO
4
Les Falgueres. Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i
amb teixit conductor i que, com les molses, precisen aigua per a reproduir-se, ja que
els gàmetes masculins han de desplaçar-se nedant fins els gàmetes femenins. Això es
deu al fet que, com succeeix en les molses, no tenen flors i, per tant, no poden
produir pol·len (estructures que tanquen els gàmetes masculins i que permeten el seu
transport per l'aire).
Els espermatòfits. Es pot distingir tres òrgans que són: l'arrel, la tija i les fulles.
Arrel. absorbeix l'aigua i les sals minerals a través dels seus pèls
absorbents, l'anomenada saba bruta.
Tija. És l'òrgan que sosté les fulles, que els aporta la saba bruta procedent
del sòl i que distribueix la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada
saba elaborada, per tota la planta.
Fulla. La fulla és l'òrgan encarregat de realitzar la fotosíntesi
Flor. La flor produeix grans de pol·len i òvuls.
El gra de pol·len conté el gametòfit masculí
L'òvul conté el gametòfit femení
Les Gimnospermes. Són plantes amb flors però que no tenen fruits, per la qual
cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó descobertes. El grup més
abundant de les Gimnospermes és el de les Coníferes o plantes amb cons,
estructures que vulgarment són conegudes amb el nom de pinyes. Les coníferes són
arbres (hi ha un tronc principal i despres branques) o arbustos (no hi ha un sol tronc
principal). Les més abundant en el nostre país són els pins. Altres coníferes són el
xiprer, l'avet i el cedre.
Les Angiospermes. Són les plantes que tenen flors i fruits, per la qual cosa
presenten les seves llavors tancades dintre de fruits.
Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO
5
EL REGNE DELS ANIMALS
Són els organismes pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició
heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres organismes.
Es poden distingir dos grups:
Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers o
esponges, Cnidaris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscs, Equinoderms i
Artròpodes.
Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn a: Peixos,
Amfibis, Rèptils, Ocells i Mamífers.
a. Porífers o esponges. Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat
per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra
l'aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a
primera vista (òsculs).
b. Celenterats. Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt
primes, amb tentacles envoltant la obertura (boca) i amb abundants cèl·lules
urticants (cnidoblasts) en la seva pell. Presenten dues formes distintes: la forma
de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la forma de
medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure nedadora).
c. Anèl·lids. Són invertebrats de cos allargat, tou, cilíndric i format per nombrosos
anells (segments) gairebé iguals, és a dir tenen forma de cuc. La seva superfície
està recobert d'una cutícula elàstica i pot presentar uns pèls molt fins (quetes).
d. Platihelmints. Són invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot
presentar segments com la tenia o no presentar segments, com les planaries.
e. Mol·luscs. Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap,
massa visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per un
mantell que produeix una conquilla de carbonat càlcic. A més, el mantell forma
una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba l'aparell
respiratori (ún pulmó en es terrestres i branquies en els aquàtics). Es mol·lusc es
classifiquen en:
- Gasteròpodes
- Bivalves
- Cefalòpodes
f. Equinoderms. Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la
seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o
Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO
6
independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de
suport a llargues espines.
g. Amfibis. Són vertebrats que en estat adult presenten quatre extremitats
(tetràpodes), pell nua, fina i humida, que poden viure fora de l'aigua ja que
respiren per pulmons i que com els peixos precisen de l'aigua per a reproduir-se
ja que la fecundació es produeix en ella (fecundació externa).
h. Els Rèptils. Són els vertebrats que presenten el cos recobert d'escates
epidèrmiques còrnies (la mateixa substància que forma les nostres ungles i el
nostre pel), tenen respiració pulmonar i es reprodueixen per fecundació interna
i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca) que els permet suportar ambients
molt secs. Poden presentar quatre potes com les sargantanes o mancar d'elles
com les serps. Les escates dels rèptils, a diferència de les dels peixos, són
epidèrmiques, seques i impermeables, el que els permet suportar ambients molt
secs.
i. Els ocells. Són vertebrats amb un parell d'ales i un parell de potes, boca amb
bec corni, cos recobert de plomes, respiració pulmonar, reproducció
mitjançant ous (ovípars) i temperatura constant (homeoterms)
j. Els Peixos. Són vertebrats aquàtics que presenten aletes per a moure's, una pell
proveïda d'escates dèrmiques (com a la sardina) o de denticles dèrmics (com
en el tauró) o sense ells (com en la llamprea), que respiren per brànquies, que
tenen temperatura interna variable i que generalment es reprodueixen per ous
que no suporten la dessecació. Les escates dels peixos són dèrmiques i estan
recobertes per una epidermis transparent i mucosa que s'asseca fora de
l'aigua. Són els vertebrats més antics que es coneixen
k. Els Mamífers. Són vertebrats que generalment presenten el cos recobert de pèl,
pareixen les seves cries vives (vivípars) i després les alleten, i que mantenen la
seva temperatura interna constant (homeoterms). Els pèls són estructures
epidèrmiques exclusives dels mamífers que els protegeixen del fred i que eviten
les agressions a la pell.
Tema 4. Els éssers viusCiències Naturals 1r ESO
7