tema 4 catala 6è

AR

AVEIG

LA

LLU

M!

avui, la classe de la júlia visita el museu de la ci ncia

per a valorar la import ncia de l’electricitat en la nostra

vida di ria. la júlia ho sap molt bé, aix , perqu avui

no s’ha pogut assecar els cabells.

T6L4inf :TRAM3 03/04/09 10:21 Página 56

Sonen igual les expressions “Note l’eixuguis!” i “No te la juguis”?Aleshores, sonen igual la x i la j?I els dígrafs tx i ig?

En quines situacions és possibleque hàgiu de definir un concepte?

En quin diccionari podeu buscaruna paraula que tingui el mateixsignificat que llum?

Quines característiques téel diàleg en una narració?

TU JA HO SAPS!

aquest matí,

com que se n’ha anat

la llum, no funcionava

l’assecador.

i mireu com m’ha quedat

el cabell!

a mi m’agrada així!

no te l’eixuguis!

4sí, no te la juguis

i asseca-te’l, que encara

et refredar s!


58COMPRENSIÓ/EXPRESSIÓ ORAL

Definim conceptesEn la nostra vida diària i, sobretot, a l’escola, moltes vegades hem de definir con-ceptes. Per exemple, quan el mestre o la mestra de medi demana a un companyo companya que expliqui què és el so, li està demanant una definició. Quan expli-quem a un amic o una amiga el significat d’una paraula, també estem definint.Així doncs, les definicions no les trobem només en el diccionari, sinó que tambéles fem servir mentre parlem, quan expliquem el significat d’una paraula.

Escolteu la conversa i digueu quins elements o quines accions de les imatgessegüents han estat definits:

A B C

E

H

GF

D


59 COMPRENSIÓ/EXPRESSIÓ ORAL

4ACTIVITATS

EN UNA DEFINICIÓ és fonamental

transmetre una idea clara de la pa-

raula definida. Una definició, doncs,

ha de ser clara, precisa i breu; per

això cal tenir presents els aspectes

següents:

Cal evitar d’incloure la paraula defini-

da en la definició.

Convé utilitzar paraules precises en

lloc de fer servir la paraula cosa (és

millor dir “és un objecte que serveix

per a…” que no pas dir “és una cosa

que serveix per a…”).

Cal fer servir un llenguatge senzill,

concret i entenedor.

Sempre que sigui possible, convé

ampliar la informació sobre la paraula:

de quina classe és, de quin material

és fet, quina funció o utilitat té…

Jugueu, per parelles, a les defini-

cions. Cadascú ha de triar una de

les imatges de la pàgina anterior

que no hagi estat definida en la

conversa que heu escoltat i n’ha de

fer una definició perquè el company

o la companya endivini què es.

Definiu, entre tots i totes, les parau-

les següents sense mirar el diccio-

nari. Tingueu en compte les carac-

terístiques que ha de tenir una

definició:

• museu • llanterna

• moneda • diccionari

Ara, compareu les definicions que

heu fet amb les que hi ha en el dic-

cionari.

1

2

Torneu a escoltar la conversa i copieu les definicions dels quatre conceptes.Després, contesteu les preguntes:

x En les definicions, hi apareix la paraula

que és definida en algun cas?

x En alguna de les definicions es fa servir

la paraula cosa per a explicar de què es tracta?

x En quina definició es parla del material

de què és fet l’objecte?

x En algun cas s’explica la funció que té l’objecte?

x En la definició de l’animal s’explica com és i on viu?


ABANS DE LLEGIR

60COMPRENSIÓ LECTORA

I un dia serà demàANNA VILAR. Editorial La Galera

Els nois i les noies del futur estudien la seva història i, per això, visiten

el Museu de l’Evolució de l’Habitatge. En Jordi, un company a qui apas-

siona el passat recent, els farà de guia del museu.

El museu era un edifici antic i prou característic de l’avinguda on

estava situat; de vidre fosc i amb un ampli vestíbul emmarcat amb

bigues de ferro. En Roger ensenyà al porter la identificació del Cen-

tre Escolar 080G24 per poder entrar com a grup. Van pujar fins al pri-

mer pis i llavors en Jordi es col·locà al davant de tot i els va conduir

a l’interior mentre els deia:

—El que veureu ara és l’evolució que ha sofert en els últims cent

anys cada una de les peces d’una casa normal i corrent; com han

canviat els mobles, els estris casolans, en definitiva, la vida a la llar.

Mentre en Jordi parlava havien entrat en una sala voltada de com-

partiments on s’exposaven diferents habitacions. A la paret de l’es-

querra un rètol anunciava: “DORMITORIS”. Cap allí els conduí en

Jordi enmig d’engrescadores explicacions.

—Veieu, companys —els deia—, aquí tenim diversos tipus de

cambres de dormir. Observeu una cosa molt curiosa: abans necessi-

taven flassades! —assenyalà un llit acuradament fet amb llençols

blancs i un cobrellit de floretes—. I coixins! —afegí—. I..., toqueu,

toqueu..., el llit és tou! És ben clar que en aquell temps desconei-

vestíbul

Part que hi ha just desprésde la porta d’entrada

d’una casa o d’un edifici.Rebedor.

evolució

Conjunt de canvis que fauna persona o una cosa

al llarg del temps.

flassada

Manta que es posa al llitper a estar més abrigat.

Per què en Jordi es

col·loca davant de tot?

Quina antiguitat màxima

tenen els objectes

que veuran?

Observeu el dibuix i el títol de la lecturai expliqueu de què creieu que tractarà.

Creieu que sempre s’ha viscutcom vivim ara? Per exemple, semprehi ha hagut electricitat?

Com us imagineu el món d’aquía cent anys?

A

B

C


61

4

COMPRENSIÓ LECTORA

xien un munt de normes higièniques i de salut. Però..., qui d’entre

vosaltres té una intel·ligència prou desperta per aclarir el misteri de

les flassades?

—La temperatura, noi! —va dir en Lluc des de l’última fila—.

Abans feia fred, ara tenim les cases condicionades sempre a la

mateixa temperatura i dormim sense tapar-nos.

—I la roba —afegí la Maria—. Els vestits elàstics ens mantenen

sempre a la mateixa temperatura, no patim ni fred ni calor.

—Molt bé, us felicito! —aprovà en Jordi—. Recordeu-me que us

faci un bon informe —afegí provocant les rialles de tots.

Van estar una estona comentant els diferents tipus de llits, d’ar-

maris, de llums, fins que passaren a la paret del costat que estava

dedicada a les cuines. Cinc compartiments els mostraven que ràpi-

dament havia evolucionat aquesta peça tan important en una casa

i de quina manera.

—Adoneu-vos com canvia tot en aplicar l’electricitat i, per tant, la

tècnica —explicava en Jordi—. Fixeu-vos en aquest petit aparell —va

dir assenyalant-los una espremedora de taronges—. És de vidre i cal

posar-hi mitja taronja a sobre i amb la mà prémer girant la fruita a dre-

ta i esquerra fins que en surt tot el suc. Ara mireu aquest altre —els

ensenyà un aparell que hi havia a la cuina del costat—. El sistema

és el mateix, però no cal girar la mitja taronja amb la força del braç:

ho fa l’aparell mitjançant el corrent elèctric. I com el fem ara, el suc

de taronja, deixebles meus?

Què resulta curiós

i misteriós dels llits

del passat?

Per què riuen tots?

Per què ara ja no

fan servir flassades?

Quin dels dos aparells

és més actual?

deixeble

Persona que repl’ensenyament d’un mestre.


62COMPRENSIÓ LECTORA

DESPRÉS DE LLEGIR

safareig

Dipòsit fet de ciment,i generalment quadrat orectangular, que s’ompled’aigua i es fa servirper a rentar-hi roba.

maniquí

Figura d’home o de donaque es posa vestida alsaparadors de les botiguesde roba perquè la gentvegi com són els vestitsi altres peces de roba.

En quina època viuen els personatgesde la lectura?

Quin museu van a visitar?De què pot servir als estudiants aquesta visita?

Qui fa de guia de la visita?

Quins aparells hi veuen?

De quin tipus són les cuines, les neveres i les rentadoresque fem servir actualment?

Com van vestits els protagonistes de la lectura?

Creieu que en l’època dels protagonistes es fan servir els diners,els billets i les monedes? Què us ho fa pensar? Quin altre sistemase us acut per comprar i vendre en un futur sense diners?

A

B

C

D

E

F

G

—No en fem! —cridà la Judit—. Ve fet de les fàbriques. Nosaltres

anem als centres de consum i allí en tenen en ampolles de diverses

capacitats: un litre, dos, cinc, fins a deu litres.

—Molt bé, noia —la felicità, i continuà mostrant-los aparells elèc-

trics i fent-los adonar de la seva evolució: neveres de gel, elèctri-

ques, congeladors de baixes temperatures; cuines de llenya, de gas,

elèctriques, robots cuiner; safareigs, rentadores que només feien

girar la roba, rentadores automàtiques, màquines d’eixugar, rentat en

sec...

Després de visitar dues plantes on van veure sales, menjadors

i cambres de bany, van arribar en una sala on hi havia maniquins ves-

tits amb la roba de cada època, des de la que el pare havia descrit

a l’Adriana fins als actuals vestits elàstics termostatats. En un racó

hi havia un vitrina on s’exposaven uns estranys papers i unes peces

rodones i metàl·liques de diferents mides; un rètol hi deia: “DINERS:

BITLLETS I MONEDES”.

—I això? —preguntà l’Adriana—. Què és?

—Oh, això, és... —dubtava en Jordi—. No sé explicar-ho prou bé...


ACTIVITATS

EN UN DICCIONARI DE SINÒNIMS podem

trobar paraules que tenen el mateix sig-

nificat que la paraula que busquem o un

de semblant i també paraules que signi-

fiquen el contrari (antònims).

Fem servir aquest diccionari quan volem

evitar repeticions a l’hora d’escriure un

text. Quan triem un sinònim, hem de

fixar-nos bé en el significat que té la

paraula que busquem.

Diccionaris de sinònims i antònimsA més dels diccionaris de definicions, n’hi ha d’altres tipus: bilingües, enciclopè-dics, de sinònims i antònims... En cada un, hi ha una informació específica, peraixò és important saber què necessitem i en quin diccionari ho hem de buscar.

63

4

CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA

Fixa’t en l’entrada de la paraula mestre de dos diccionaris diferents:

Ara, contesta:

x Quins sinònims té la paraula mestre?

Tots signifiquen exactament el mateix?

Fixa’t en les definicions del costat.

x Com estan separats els diferents tipus de sinònims segons el seu significat?

x Quins antònims té la paraula mestre? Com els has distingit dels sinònims?

mestre Professor, catedràtic, conseller,

guia, educador, pedagog, preceptor,

director. Educand, alumne, deixeble. ||

Mestral. || Principal, bàsic.

mestre -a

1 m i f ENSENY Persona que ensenya

una ciència, un art o un ofici o té el títol

per a fer-ho.

2 m i f Persona que dirigeix el personal,

les operacions, etc., d'un servei, d’una

obra.

3 m CLIMAT Vent mestral.

4 adj Principal.

Substitueix les paraules destacades del text següent per un sinònim adequat. Con-

sulta el diccionari de sinònims en línia www.avui.cat/serveis/diccionaris.

Després de travessar un corredor que no s’acabava mai, he arribat a l’aula plena de

finestrals. La professora, en veure’m, ha fet cara d’empipada, però no m’ha dit ni un mot.

3

Diccionari de sinònims i antònims. Editorial Teide

DIDAC. Diccionari de català. Enciclopèdia Catalana


SONA COM EN TARONJA SONA COM EN CAIXA

joguina panxa

64CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA

Grafies i dígrafs: j/g, x/ix i tx/igLa diferència entre un joc (de cartes) i un xoc (una topada) és força evident,però hi ha persones que no la perceben perquè, per error, pronuncien igual joc i xoc. I és que el so és força semblant, però el so de joc

és sonor i el de xoc és sord. Un cas contrari és el dels dígrafscapritx i passeig, que es pronuncien igual però s’escriuen ambgrafies diferents. Convé saber que hi ha unes normes ortogràfiquesque us ajudaran a escriure correctament aquests sons.

Pronuncia en veu alta les paraules següentsi classifica-les, segons el so de les lletres destacades,en una taula com la de sota. Fixa’t en els exemples:

panxa – joguina – peix – gerro – girafa – xocolata

gira-sol – xarxa – jaqueta – gelat – Joan – maduixa

Ara, contesta:

x De quantes maneres s’escriu el so de taronja?

x El so de taronja, quan s’escriu amb g i quan s’escriu amb j?

x De quantes maneres s’escriu el so de caixa?

x Com s’escriu el so de caixa després de vocal i a final de paraula?

Com s’escriu el mateix so després de consonant?

Fixa’t en la vocal que segueix cada lletra destacada en les paraules següents i, després, contesta:

menjar – gelat – jersei – ajuda – jaqueta – Jordi

regirar – gerro – jugar – joc – injecció – ginesta

x Darrere de a, o, u escrivim sempre j? En quins casos no passa?

x Darrere de e, i escrivim sempre g? En quins casos no passa?


1

65

4

CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA

ACTIVITATS

Classifica les paraules següents segons que tinguin el so de xoc o de joc:

xocolata – peix – gerro – taronges – caixa – jaqueta – panxa – girafa – jugar

Copia i completa les paraules següents amb els dígrafs tx o ig:

esqui__ – sandvi__ – passe__ – mare__ – capri__ – bu__aca – lle__ – fa__ – boi__

4

5

Llegeix aquestes oracions en veu alta i, després, contesta:

Del motor del cotxe sortia un raig d’aigua.

He perdut les claus; no són a la butxaca ni al calaix del despatx.

Si faig el que em demanes, em concediràs un desig?

x Has pronunciat igual les lletres destacades de totes les paraules?

x De quantes maneres has trobat escrit aquest so?

x Com s’escriu aquest so enmig de paraula? I a final de paraula?

EL SO DE JOC S’ESCRIU:

AMB J davant de a, o, u:

pijama, jove, juny.

AMB G davant de e, i: gera-

ni, ginesta.

EXCEPCIONS: jersei, jeure,

majestat, Jesús, jeroglífic i

les paraules amb -jecc- o

-ject- (injecció, adjectiu...).

EL SO DE XOC S’ESCRIU:

AMB X a començament

de paraula i després de

consonant o del diftong

au: xarxa, rauxa.

AMB IX després de les

vocals a, e, o, u i a final

de paraula: caixa, peix,

coix, cuixa, calaix.

EL SO DE COTXE S’ESCRIU:

AMB TX dins de paraula:

petxina.

AMB TX a final de paraula

si altres paraules de la

mateixa família s’escriuen

amb tx: despatx – despat-

xar.

AMB IG si altres paraules

de la mateixa família s’es-

criuen amb j, g, tj o tg:

boig – boja, roig – rogenc,

lleig – lletjor, lletgesa.

En les paraules mig i de-

sig la g sola representa

aquest so.


66

LLEGIU AMB ATENCIÓ EL TEXT SEGÜENT:

ARA, CONTESTEU ENTRE TOTS:

x Quin signe introdueix el discurs de cada personatge?

x Quin signe obre i tanca l’explicació sobre com parla o què fa cada personatge?

x Què es diu de la intervenció de cada personatge? Per exemple, l’Adriana crida mentre

corre pel passadís. Poseu-ne altres exemples.

x En quin temps verbal estan escrites les intervencions dels personatges: en present

o en passat? I les explicacions de cada intervenció?

1

2

Tècniques narratives: el diàlegEn la major part de contes i novel·les que heu llegit, de segur que hi heu trobatdiàlegs. El diàleg és una tècnica narrativa que serveix per a fer parlar els per-sonatges i perquè la història sigui més àgil i real. El que diu cada personatges’escriu en una línia diferent i s’assenyala amb un guió llarg (—) i, sovint, al finalde cada intervenció, hi ha una explicació sobre qui parla, com ho fa i què fa,que s’escriu entre guions o entre guió i punt. Generalment, aquesta explicaciós’escriu en passat, mentre que el discurs del personatge s’escriu en present.

ANNA VILAR. I un dia serà demà. Editorial La Galera

—Aleix! —cridava l’Adriana perseguint el nen pel passadís—. Aleix, torna’m el llibre!Aleix rebràs!

—L’Adriana llegeix contes antics! —se’n reia ell, corrent cap a la sala ambun llibre a les mans, mostrant-lo desafiador—. L’Adriana és estranya!

—Aleix, torna-me’l!

—Agafa’l si pots!

Van entrar a la sala d’una revolada i el pare, que estavatot atrafegat amb l’ordinador, es distragué.

—Nens! —va cridar alçant els ulls del teclat—. Què és aquestrebombori?

—Aquest petit mico entra a la meva cambra i m’ho remena toti m’agafa les coses i les amaga!

—No és veritat! —es defensà el nen—. Només he agafatuna cosa i no l’he amagada!


67

4

TALLER D’ESCRIURE...

LLEGEIX AMB ATENCIÓ ELS DIÀLEGS D’AQUEST CÒMIC. FIXA’T EN EL QUE

DIUEN ELS PERSONATGES, EN LA MANERA COM HO DIUEN I EN EL QUE FAN:

ARA, ESCRIU UN DIÀLEG A PARTIR DEL CÒMIC QUE HAS LLEGIT,

D’ACORD AMB LES INDICACIONS SEGÜENTS:

Introdueix les intervencions de cada personatge

en una línia nova i amb un guió llarg.

Explica, quan sigui necessari, qui parla, com ho

fa i, en alguns casos, què fa mentre parla. Evita

de repetir els verbs dir i contestar i fes servir

verbs més precisos (cridar, preguntar, exclamar,

xiuxiuejar, suggerir...).

Fes servir els verbs en present per al discurs

de cada personatge i en passat per a l’explicació.

REVISA I CORREGEIX EL TEU DIÀLEG:

x Hi has posat els guions correctament?

x Hi has inclòs tots els discursos dels personatges?

x Has fet servir verbs diferents i en el temps adequat?

3

4

5

1

2

3

DOCTOR, LA NENA

EM TÉ PREOCU-

PADA.

QUÈ LI

PASSA?

SEMPRE SOMRIU,

DES QUE ES LLEVA

FINS QUE SE’N

VA A DORMIR!

QUE NO

HO VEU,

DOCTOR?

DONCS AIXÍ,

D’ENTRADA, NO!

ESCOLTI,

SENYORA, I SI PROVA

D’AFLUIXAR-LI

LES CUES?


0MÉS ACTIVITATS

68

A B

C D

URI! URI! QUÈ ÉS

UN CAIMAN? ALGÚ EM POT EXPLICAR

QUÈ ÉS UN CAIAC?

I’M SORRY...

QUÈ VOLER DIR

"CADIRA"?

NO ENTENC!

AI, JA ESTIC

ANTIQUADA JO!

QUÈ ÉS

UN IPOD?

Resol els dubtes que tenen els personatges següents. Si no te’n surts, potsconsultar el diccionari en línia www.enciclopedia.cat:

Busca en un diccionari de sinònims paraules que tinguin el mateix significatque les següents:

fort canviar premi sopa

mentider millorar reixa dificultar

Ara, escriu una oració amb cada una de les paraules anteriors i, després,escriu la mateixa oració amb un dels sinònims que has trobat en cada cas.Comprova que l’oració té el mateix sentit.

Busca en un diccionari paraules antònimes de les següents:

estirar – ocupat – renyir – aficionat

3

2

1


4

69 CONSOLIDACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Copia i completa les paraules de les oracions següents amb g o amb j:

A La meva __ermana petita, la __oana, no entén que m’agrada __ugar sola.

B Posa’t un __ersei i una__aqueta, perquè fa un fred que pela!

C A l’hora de llengua hem treballat els ad__ectius.

D Després de la pro__ecció de la pel·lícula, la comentarem.

E Al __uny el __ardí és molt bonic; en canvi, al __ener està més trist.

F Saps resoldre aquest __eroglífic?

G En una oració hi ha un sub__ecte i un predicat.

Escriu el nom del que representa cada una de les imatges següents:

Digues si les paraules següents s’escriuen amb ig o tx final. Fixa’t en elsderivats que hi ha al costat de cada una:

ro__ x enrogir esqui__ x esquitxar lle__ x lletjor

despa__ x despatxar sandvi__ x sandvitxos ra__ x rajar

Llegeix aquestes afirmacions sobre els diàlegs en les narracions i diguesquines són correctes:

A El que diu cada personatge s’escriu en línies diferents.

B El signe que introdueix un diàleg és el guió curt.

C Generalment, l’explicació sobre qui parla i com ho fa té els verbs en present.

D Els diàlegs serveixen per a fer llarg un text.

5

4

6

7

E

A B

D

C

F


PAULA

Sticky Note

70

ARA JA EN SAPS MÉS

Fixa’t en aquests mots encreuats resolts i escriu les definicions que hi falten:

Busca en un diccionari de sinònims la paraula destacada de cada oraciói canvia-la per una altra, de manera que l’oració tingui el mateix sentit:

A Era un noi tan escarransit que feia por que se l’emportés el vent.

B El corredor d’aquell pis és massa llarg.

C Ho repeteix tot com un papagai.

D Avui celebrem el natalici de la meva germana.

E Mira com refila el canari.

F La meva esposa es diu Caterina.

Digues si les afirmacions següents sobre el so de g i j són certes o falses:

A El so de girafa sempre s’escriu amb g.

B Davant de o sempre s’escriu j.

C Davant de e sempre s’escriu g.

D Davant de i sempre s’escriu g.

E Davant de e algunes vegades s’escriu j.

F Davant de a sempre s’escriu g.

G Els grups -jecc- i -ject- s’escriuen sempre amb j.

31

32

33

A

R A T O

R

R

E

G

L Í

G

Í

LUAT

I

M

J

Ó

A

O

B

F

HORITZONTALS

__

Mamífer rosegador

de cap allargat, cua

llarga i orelles

bastant grosses.

Més petit que la

rata.

1

2

VERTICALS

Peça de vestir que

cobreix el peu i la

part de baix de la

cama.

__

__

1

2

3

1 2

3

1

2


71

4

Copia i completa aquest text amb les grafies i els digrafs g/j, x/ix, tx/ig:

Escriu un diàleg a partir d’aquesta narració:

La Cristina es va trobar amb l’Olga i li va retreure que mai no li truqués ni es

connectés per parlar pel Messenger. L’Olga no tenia un bon dia, i li va dir que ja se

n’havia cansat, d’anar-li al darrere, i que estava esperant rebre notícies seves des de

feia un mes. Quan la Cristina va sentir això, es va disculpar, perquè sabia que l’Olga

tenia raó. L’Olga, ja de més bon humor, va dir-li que, per a celebrar que s’havien

retrobat, podien anar a prendre alguna cosa. Aleshores, van anar a menjar xurros amb

xocolata per posar-se al dia de totes les novetats i, després, es van acomiadar.

34

35

DICTAT

Prepara el text que et dictarà el mestre o la mestra:

Algú va tirar un guix al cap d’en Jordi. En Jordi va xiuxiuejar alguna cosa a l’orella

de la Xènia, i així va començar el xou. La mestra els va fer marxar de la classe de

dibuix per haver xerrat. La Xènia, que considerava que no es mereixia el càstig, va

començar a fer xivarri fins que, al final, va acabar al despatx del director.

Copia les paraules del text que continguin les grafies i els dígrafs que has

treballat en aquesta unitat.

AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Des que va fer els se__anta anys, en __aume només té

el desi__ de de__ar el despa__ i fer un hortet al __ardí.

Hi vol plantar __ulivert, alber__ínies, car__ofes i

mon__etes. A__í, podrà menjar verdures ben fresques i

sanes. Quan ba__i al poble, preguntarà a en __avier, el

__ardiner, quan és el temps de plantar tot a__ò, perquè

no sap si el mes de ma__ és un bon mes. Mentrestant,

gaude__ de l’olor del __essamí, que s’escampa pertot

arreu. L’aroma de les flors ha cridat les abelles, i tot un

e__am vola pel __ardí.


tema 4 catala 6è

Documents