Bloc 2.Tema 2 – Alimentació i salut.

TEMA 2.- ALIMENTACIÓ I SALUT

Alimentació i nutrició. Diferències. L'alimentació consisteix a consumir aliments. Alimentar-se es menjar, com es diria popularment i la nutrició és el conjunt de processos que fa el nostre cos per a incorporar el nutrients a l'organisme. És a dir, una vegada digerits aquests aliments, els nutrients que contenen són absorbits i transportats a totes les cèl·lules, on s'aprofiten. S'ha comprovat que el nostre cos, per mantenir-se en perfectes condicions, necessita uns 50 compostos químics diferents (uns 50 nutrients), que obtenim dels aliments. L'alimentació és una activitat voluntària i educable. Voluntària perquè mengem quan nosaltres decidim, i educable perquè ens podem educar a menjar qualsevol producte quan nosaltres decidim. La nutrició és el conjunt de processos a través dels quals l’organisme incorpora a les seves cèl·lules els nutrients necessaris per al manteniment de la vida.

Els nutrients són substàncies químiques com per exemple les proteïnes, els hidrats de carboni, les vitamines, etc. L’alimentació equilibrada és la que ens aporta tots els nutrients que el nostre cos necessita i, a més, la ingesta d’una quantitat adequada d’energia. És una alimentació sense carències nutritives ni desequilibris calòrics que produeixen alteracions en el pes corporal (estar massa prim o tenir excés de pes) i en la salut en general.

Els requeriments nutricionals i energètics depenen de l’edat. No té les mateixes necessitats un adolescent que una persona gran sedentària, una dona embarassada o un esportista professional. L’alimentació ha de ser variada, la dieta quotidiana ha de contenir la màxima varietat possible d’aliments, per a garantir-nos una aportació de nutrients que evite possibles carències. Cal tenir en compte que no hi ha cap aliment que aporte tots i cadascun dels nutrients que el nostre organisme necessita. Hem d’aconseguir que a l’alimentació hi hagen productes d’origen i de grups alimentaris diferents:

Verdures Llegums Carn Peix Oli d’oliva Cereals, preferentment integrals Lactis Fruita fresca Fruita seca, etc.

Si l’alimentació és variada, la vitamina, el mineral o la proteïna que falte en algun aliment, ens l’aportarà un altre, i així podrem aconseguir l’equilibri nutricional necessari. A què anomenem aliments? Els aliments són compostos naturals o transformats que contenen com a mínim una substància nutritiva. Poden ser d’origen animal o vegetal i poden presentar textures diferents (sòlids, líquids, etc.).

Es classifiquen per grups en funció de les característiques nutricionals de cadascun. Què són els nutrients? Els nutrients són les proteïnes, els hidrats de carboni, els greixos o lípids, les vitamines i els minerals continguts en els aliments. Els aliments, un cop ingerits segueixen el recorregut del tub digestiu i, a través de diferents processos físics i químics, són separats en nutrients, que passen al torrent circulatori, i en substàncies de rebuig, que continuen el recorregut fins l’anus, on són expulsats en forma de femtes.

2

GRUPS D’ALIMENTS NUTRIENTS PRINCIPALS

Llet i derivats Proteïnes i calci

Carn, peix i ous Proteïnes

Pa i fècules Glúcids complexos i fibra

Verdures i hortalisses Fibra, vitamines i minerals

Fruita Glúcids simples, vitamines, minerals i fibra

Olis i greixos Lípids

Classificació dels nutrients i les seues funcions.

Els hidrats de carboni poden ser:

Simples, com la glucosa, la lactosa o la sacarosa (sucre blanc). Donen energia immediata a les cèl·lules. Per la mateixa raó s’acaben prompte, i han de ser extretes dels...

Compostos, com el midó. Són d’alliberament lent. Estan formats per moltes glucoses. La seua digestió va alliberant les glucoses poc a poc, i així en tenim durant tot el dia.

Els lípids són coneguts també com a “greixos”, tot i que aquesta definició és falsa. Els lípids són els greixos

i els olis. Poden ser saturats (greixos) i insaturats (olis). En general, els greixos saturats procedeixen en un percentatge molt elevat d’aliments naturals com les carns, o d’aliments processats com la brioixeria, on la indústria converteix olis vegetals barats en greixos. Abusar-ne’n incrementa el risc de patir determinades malalties, especialment les cardiovasculars. Els insaturats naturals, no processats, en canvi, tenen un perfil més saludable, especialment quan es tracta de l’oli d’oliva.

Les proteïnes poden ser d’origen animal (carn, ous o peix) o d’origen vegetal (verdures, hortalisses o

llegums). Les primeres es consideren d’alt valor biològic, mentre que les que procedeixen dels vegetals no són nutricionalment tan completes. La raó és la següent:

Les proteïnes poden estar formades per 20 aminoàcids diferents. Nosaltres les digerim, les desfem, i ordenem els aminoàcids d’una manera concreta, la que dicta el nostre ADN, per a crear les nostres pròpies proteïnes.

Necessitem els 20 tipus d’aminoàcids.

La carn, el peix, els ous, la llet, etc, ens proporcionen proteïnes molt completes, amb tots els aminoàcids.

Les verdures, llegums i altres, tot i tindre’n, ens ofereixen proteïnes amb menys varietat d’aminoàcids, no tan completes nutricionalment, per la qual cosa hem de barrejar-les amb coneixement per a obtenir l’equivalent a una proteïna d’alta qualitat.

Alimentació equilibrada

Una alimentació equilibrada es basa en 3 principis bàsics: 1. Cobrir les necessitats calòriques o energètiques de l’organisme.

La nostra vida diària necessita energia per a poder dur a terme les diferents activitats (caminar, pensar, moure’s, fer la digestió...). Quanta més despesa energètica, més aportació d’energia necessitem per part dels aliments. Si ingerim molts aliments energètics i no utilitzem aquesta energia, el nostre cos la dipositarà en forma de greix.

2. Aportar els requeriments nutricionals necessaris.

No sols es tracta de menjar per aconseguir energia. El nostre cos està en constant renovació i funcionament, i necessita nutrients específics.

3. Fer una alimentació variada, és a dir, menjar aliments de tots els grups.

Perquè, entre tots, ens aportaran tots els nutrients que necessitem.

Bloc 2.Tema 2 – Alimentació i salut.

Informació nutricional i despesa energètica Per a fer les activitats diàries, necessitem una aportació continua d’energia que ens proporcionen els diferents aliments. El valor energètic o calòric correspon a la quantitat d’energia que s’obté d’un aliment un cop oxidat o metabolitzat. El valor mitjà dels diferents grups de nutrients en termes calòrics és:

HIDRATS DE CARBONI (GLÚCIDS) 4 kilocalories per gram

PROTEÏNES 4 kilocalories per gram

GREIXOS (LÍPIDS) 9 kilocalories per gram

L’alcohol aporta 7 kcal per gram. Es diu que són calories buides perquè aporten energia, però cap nutrient important. 1. Necessitats calòriques o energètiques Les necessitats individuals d’energia depenen de la composició corporal, de l’edat, del sexe i, cosa que és molt important, del grau d’activitat física. És l’únic factor sobre el qual podem incidir per modificar la nostra despesa energètica. Els requeriments energètics, que poden ser de 2.600 a 3.000 kilocalories, o fins i tot més, en el cas d’un adolescent actiu, baixen molt per a una persona sedentària. 2. Requeriments nutricionals Anomenem nutrients als elements continguts en els aliments que són necessaris per conservar la vida i la salut. Els nutrients són necessaris en uns percentatges determinats, ja que cadascun té funcions fisiològiques diferents:

Aquestes proporcions oscil·len entre dos valors, ja que segons les característiques individuals, els requeriments poden variar d’una persona a una altra. Per exemple, la quantitat de proteïnes necessàries és superior en els adolescents (encara estan creixent) que en els adults, o bé, les persones molt actives requeriran més proporció d’hidrats de carboni que les sedentàries. 3. Varietat alimentària Quan es diu que una alimentació saludable ha de ser variada, vol dir que ha d’incloure aliments de tots els grup, amb un percentatge que varia un poc segons interpretacions. Una alimentació variada permet ingerir una àmplia gamma de nutrients. Per assolir aquest equilibri nutricional, és convenient no saltar-se cap àpat i fer una distribució adequada de l’energia i els aliments ingerits en cada menjar. Es recomana repartir-los, més o menys, de la manera següent:

4

Informació nutricional a les etiquetes

En aquest cas (inventat) l’etiqueta ens informa que les quantitats són referents a una persona adulta (1). La línia discontínua vertical (5) defineix els requisits nutricionals per a un menjar. Veiem, per exemple, que té molta sal per a un sol menjar (4). La columna de la dreta (3) ens informa de l’aportació calòrica i nutricional real. I la columna de l’esquerra (4) els percentatges, referents a la QDR (Quantitat Diària Recomanada) de cada component nutricional (2), per la qual cosa veiem que estem consumint un 22% de les calories recomanades per a un adult en un dia i més de la meitat de sal d’un dia complet en una sola menjada. En aquest cas, a més, ens informa de les mateixes quantitats per ració de 100g o per ració de 25%, per a que puguem fer el càlcul de quant anem a menjar-ne. A la dreta els fa referència al percentatge de la CDO (QDR en valencià). A més, diferencia els sucres presents en el total d’hidrats de carboni i els greixos saturats dins dels greixos totals.

La dieta. Concepte, equilibri i excessos. No hem de confondre el significat de la paraula. Per a molts, dieta significa “restricció”. És a dir, estan a dieta aquelles persones que volen o necessiten aprimar, o aquelles que pateixen una malaltia que els impedeix menjar certs aliments. I és cert, però sols en part. Perquè la paraula dieta s’ha d’entendre com un hàbit alimentari, i és la composició, freqüència i quantitat de menjar i begudes que constitueix l'alimentació, conformant hàbits o comportaments nutricionals.

Composició: és important quins aliments mengem, perquè són ells els que ens aporten els nutrients.

Freqüència: no és el mateix menjar fort una o dues vegades al dia que moderadament cinc vegades. D’aquesta manera ajudem al cos a evitar els pics d’activitat, i el deixem treballar suaument.

Quantitat: necessitem nutrients i energia. Però sols els necessaris. Tots els excessos es paguen En el cas de l'alimentació humana, la dieta presenta grans variacions històriques i geogràfiques d'acord amb factors culturals, individuals, ambientals, econòmics, familiars, de disponibilitat d'aliments i altres, de manera que existeixen dietes més saludables que altres arreu del món. La relació entre dieta i salut està àmpliament estudiada per la medicina moderna, com a promotora de salut. Però, de vegades, els objectius finals de la dieta es confonen o posen en perill la salut, perquè considerem més important, per exemple, canviar d’aspecte (aprimar). Moltes dietes “miraculoses”, que ens prometen una baixada ràpida de pes, no fan més que empitjorar la nostra salut. Sí, potser baixem de pes, però el nostre cos es ressent, perquè en el camí, el desequilibri

Bloc 2.Tema 2 – Alimentació i salut.

alimentari fa patir a diferents òrgans del cos. Llevat d’excepcions per qüestions de salut, les dietes mantenen l’equilibri alimentari (per a no perdre nutrients) ajustant la quantitat (per a reduir la ingesta calòrica). La dieta humana es considera equilibrada si aporta els nutrients i energia en quantitats tals que permeten mantenir les funcions de l'organisme en un context de salut física i mental. Aquesta dieta equilibrada és particular de cada individu i s'adapta al seu sexe, edat, pes i situació de salut. No obstant això, hi ha diversos factors (geogràfics, socials, econòmics, patològics, etc.) que influeixen en l'equilibri de la dieta (p.ex. l’existència o no a una zona d’aliments sans, com l’oli d’oliva, en lloc de la mantega, o els costums a l’hora de cuinar: excés de fregits, etc). Una alimentació saludable no vol dir necessàriament una dieta avorrida o monòtona ni a base de productes especials i bàsicament cars, com poden ser els aliments dietètics: els productes light o els aliments ecològics... Al contrari, una alimentació saludable ha de ser:

Variada: tant en aliments com en tècniques de preparació

Moderada: cal adequar la quantitat de les racions a l’edat i a les necessitats individuals (ni carències, ni excessos)

Equilibrada: adequant la proporció entre els diferents aliments i el seu origen animal o vegetal

Satisfactòria: el plaer de menjar bé, cal aconseguir combinar el caràcter saludable de l’alimentació i gaudir del menjar.

L’alimentació mediterrània constitueix un model alimentari que reuneix totes aquestes característiques, i per això ha estat científicament reconeguda com a una de les maneres d’alimentar-se més saludables del món.

Les modes

Infinitat de dietes prometen resultats ràpids i duradors. Les revistes de “salut” n’estan plenes abans de l’estiu. Tots hem sentit parlar de la dieta de la carxofa, de la Dukan, de la de... Els professionals de la nutrició es diuen dietistes, i és bo acudir a ells si tens problemes. La resta són modes. Com a exemple de modes: Ara sembla que el gluten és poc menys que un verí. Molta gent compra aliments sense gluten, pensant que són més sans (fins i tot existeixen anuncis de xampú sense gluten!!! Qui es menja el xampú?). Res d’això. El gluten sols és perjudicial per a les persones celíaques. Per a la resta (la gran majoria de la població) és un component tan saludable com un altre. La llet ha de ser sense lactosa. Per què? La lactosa és el sucre de la llet, perfectament digerible per a qualsevol persona, excepte per a qui tinga intolerància. Els superaliments. Són aliments amb fama de tindre “tots els nutrients”, de ser la solució a una nutrició equilibrada... Molts d’ells no deixen de ser sans, però no necessaris, ni molt menys imprescindibles. Sols estan de moda. Altra cosa és que els proves i t’agraden molt. Però molts dels aliments “tradicionals” ja es podrien considerar magnífics. La dieta mediterrània proporciona qualsevol cosa que ens puguen aportar els altres. Excepte l’exotisme i l’estar de moda. És curiós però, t’imagines que ací està de moda un aliment asiàtic mentre en Àsia ho està un mediterrani?

6

Els models de dieta

Com tot a la ciència, els conceptes de dieta saludable van canviant, no per modes, sinó per investigació. Un dels models que més va durar és el de la roda dels aliments, o el de la piràmide alimentària. En ells apareixien els diferents grups d’aliments relacionats amb la proporció diària en quantitat.

MÉS aliments rics en fibra, aliments frescos, de proximitat (locals) i de temporada, més espècies i herbes

aromàtiques i menys sal, menjar a taula, amb tranquil·litat i amb moderació.

MENYS sal, greix d’origen animal, brioixeria industrial, sucres i aliments precuinats o ultraprocessats.

Actualment pren força el model del plat Harvard.

PLAT HARVARD

Bloc 2.Tema 2 – Alimentació i salut.

Es podria afinar més indicant els continguts del plat per als dies de la setmana:

DINAR: o 3 dies ala setmana pasta, arròs,

llegums o creïlles (no fregides). o 4 dies a la setmana (els altres)

proteïnes i verdures.

SOPAR: o Intentarem menjar en el sopar les

proteïnes que no hem menjat per a dinar, acompanyades amb verdures.

Als règims d’aprimament es regulen les quantitats i les verdures que no hem de consumir de cara a la nit. Fixa’t bé que es posa importància en el fet d’anar substituint els cereals, pa i pasta refinats per integrals. En quant al sucre, anar eliminant el sucre blanc, refinat, pel moreno, però amb compte. Molts dels que trobem als supers són refinats tintats de marronet. En quant als greixos, tornar a insistir: olis vegetals, sobretot d’oliva, i evitar greixos d’origen animal. Però, molt en compte, també l’oli de palma (present en la majoria de productes dolços tipus galetes, cremes de xocolata, etc.) i els olis vegetals hidrogenats, presents a la brioixeria indutrial. Ja hem comentat que, així, passen a ser greixos.

Alguns grups d’aliments

Veiem ara, en general, les característiques d’alguns dels grans grups d’aliments:

1. Fruites Les fruites i els sucs de fruita ens aporten aigua, sucres, vitamines com la C i els carotens; minerals com el potassi i el seleni, i fibra. Els sucs aporten només vitamines i minerals, i els manquen la major part de la fibra que aporta la fruita sencera. Les fruites dessecades (prunes, castanyes, panses, dàtils) es caracteritzen per menys contingut d’aigua. És important que n’hi hagi una que sigui rica en vitamina C (cítrics, kiwis, maduixes, etc.).

2. Verdures i hortalisses. Les verdures i les hortalisses són una font important de vitamines, minerals, fibra i antioxidants, per la qual cosa és recomanable consumir-les diàriament. La millor manera d’aprofitar totes les vitamines i minerals és prendre-les crues, soles o en amanida. Preparar-les al forn o a la planxa és una altra deliciosa opció. Si es bullen, és convenient aprofitar l’aigua per a sopes o purés, perquè hi queden molts dels minerals en l’aigua de cocció. Si es couen al vapor mantenen la majoria de nutrients.

8

3. Llet i derivats Els lactis (llet, iogurts, mató, formatges, crema, etc.) són una font important de proteïnes d’alta qualitat, lactosa, vitamines (A, D, B2 i B12) i de calci, mineral importantíssim perquè es formin els ossos i les dents, així com per prevenir l’osteoporosi. El iogurt fresc i altres llets fermentades s’inclouen en el grup dels aliments probiòtics, que tenen alguns efectes beneficiosos, com millorar la resposta immunitària (augment de les defenses), redueixen les molèsties en persones amb mala absorció de la lactosa i protegeixen l’intestí dels microorganismes patògens.

Hauríem de consumir de 2 a 4 racions de lactis al dia, segons la nostra edat i situació fisiològica (embaràs, lactància, etc.). La llet és molt convenient en totes les etapes de la vida, especialment durant la lactància, el creixement i la menopausa, i també en la població d’edat avançada. Un nen en edat escolar que begui mig litre de llet al dia, aconsegueix per aquesta via el 50% de les proteïnes i més del 80% del calci i de la vitamina

Ingesta de calci recomanada:

B2 que necessita. Amb igual quantitat, un adult cobreix el 30% de les seves necessitats diàries de proteïnes i el 100% de les de calci.

4. Carns i embotits La carn és una font important de proteïnes d’alt valor biològic, de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc. A causa del seu contingut en greixos saturats, és molt important triar talls magres de carn. La carn conté ferro d’alta absorció digestiva. Els embotits grassos han de consumir-se sols ocasionalment, ja que aporten gran quantitat de greixos saturats, colesterol i sodi, que poden afectar el nostre sistema cardiovascular.

5. Peix i marisc El peix és una bona font de proteïnes d’elevada qualitat, vitamina D i iode. El peix blau (tonyina, arengada, sardina, cavalla, salmó, anguila, bonítol, etc.) és molt ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, que són essencials (s’obtenen a traves dels aliments ja que el nostre cos no pot produir-los) El marisc és una gran font de vitamines (B1, B12) i minerals com el fòsfor, el potassi, el ferro, el iode, el fluor i el zinc. Així mateix, té un alt contingut en proteïnes i és baix en sodi, calories i greixos saturats.

Bloc 2.Tema 2 – Alimentació i salut.

6. Ous Són un aliment de gran interès nutricional que ens aporta proteïnes d’elevada qualitat, vitamines (A, D i B12) i minerals (fòsfor i seleni). Els ous aporten, a més, nutrients essencials en les etapes de creixement i en circumstàncies fisiològiques especials com l’embaràs, la lactància i la vellesa.

7. Llegums Les mongetes, els pèsols, els cigrons, les faves i les llenties, ens aporten hidrats de carboni, fibra, vitamines, minerals i també proteïnes. Si es combinen els llegums amb els cereals, s’obté una aportació de proteïnes de més qualitat, ja que al combinar els dos aliments s’augmenta el valor proteic.

8. Cereals Els cereals han de constituir la base fonamental de la nostra alimentació, ja que són una font d’energia important i d’alliberament lent. Els aliments que els contenen són el pa, la pasta, l’arròs i els cereals d’esmorzar. Els aliments integrals (pasta, arròs, pa, farines) són més rics en fibra, vitamines i minerals que els refinats. Es recomana:

• Pà, preferiblement integral, és ric en fibra, vitamines B1 i B6 i magnesi. Es recomana consumir-lo diàriament. • Pasta i arròs 2-3 vegades a la setmana • Cereals i derivas, preferiblement integrals.

Escolliu la brioixeria i la pastisseria casolana abans que la industrial, ja que aquesta última sol ser més rica en greix saturat i greix transformat (greix vegetal polihidrogenat).

9. Fruita seca La característica principal de la fruita seca és l’alt contingut energètic i la important aportació d’àcids grassos insaturats (omega 3 i omega 6) i fibra. És font de proteïnes i lípids d’origen vegetal. El contingut en greixos de les ametlles, les avellanes, els anacards, els pinyons, els pistatxos i les nous és majoritàriament de tipus insaturat.

10

10. Sucres, dolços i begudes ensucrades Els sucres d’absorció ràpida, com el sucre de taula i la mel, es caracteritzen per aportar energia i augmentar l’acceptabilitat dels aliments i les begudes. És un grup d’aliments superflus, i no és necessari consumir-ne. El consum d’aquests sucres ha de ser moderat, ja que una ingesta elevada pot afavorir un increment de pes i produir càries dental. Per tant, és recomanable moderar la ingesta de productes rics en sucres simples, i consumir els preparats ensucrats només ocasionalment.

11. Olis i greixos Els greixos són essencials per a la nostra salut perquè intervenen en la composició de les membranes cel·lulars i les estructures nuclears. Tot i així, els greixos i els olis han de consumir-se amb moderació, a causa de l’elevada aportació calòrica. Són molt més saludables els greixos d’origen vegetal, sobretot l’oli d’oliva verge. Aquests greixos són preferibles als d’origen animal. L’oli és ric en greixos monoinsaturats i antioxidants. Es recomana tant per cuinar com per amanir, ja que presenta propietats cardiosaludables a l’actuar favorablement sobre els nivells de colesterol en sang. No hem d’oblidar que la ingesta de greixos és fonamental per al funcionament correcte del nostre organisme, però sempre que la nostra dieta els incloga tant en la quantitat com en qualitat adequades.

Malalties d’origen alimentari ALTERACIONS DE LA NORMALITAT: Restriccions en la dieta La reducció o la restricció alimentària, innecessària, sense control i amb una finalitat exclusivament estètica, pot (i sol) provocar un desequilibri nutricional important. Totes les modificació que impliquen variacions qualitatives (disminució de la varietat) o quantitatives (disminució de la quantitats) requereixen la supervisió d’un professional expert en alimentació. Les dietes restrictives, acostumen a ser desequilibrades i incompletes.

Malalties carencials Les malalties carencials es desenvolupen, la majoria de les vegades, com a conseqüència d'una nutrició desequilibrada. Anorèxia L'anorèxia és una malaltia alimentària que es caracteritza per la gran pèrdua de pes. Normalment la persona que pateix anorèxia vol perdre pes per voluntat pròpia. Acostuma a iniciar-se entre els 14 i 18 anys, però, cada vegada s'inicia en persones més grans. La pèrdua de pes sempre és negada pel malalt i, a més a més, provoca trastorns psicològics dels quals no se'n pren consciència. Les alteracions que pot provocar l'anorèxia són: - Alteracions de la pell, caiguda del cabell. trastorns gastrointestinals. - Depressió, ansietat, tristesa. - Aïllament social. Fins i tot, es pot arribar a pensar en la idea de la mort o el suïcidi.

Bloc 2.Tema 2 – Alimentació i salut.

Anèmia L'anèmia és la disminució de l'hemoglobina a la sang. Es caracteritza pel descens de ferro en la sang. El ferro és un element imprescindible per a la producció normal de glòbuls rojos. Per tractar l'etiologia, l'objectiu més important és restaurar els dipòsits fèrrics. Els símptomes poden ser: feblesa, tristesa, irritabilitat, apatia, baix rendiment escolar, fragilitat del cabell, mucosa despigmentada... Bulímia La bulímia és un trastorn en la ingestió dels aliments, que es caracteritza pels impulsos seguits de menjar, però després, al sentir-se culpables d'allò que han ingerit recorren als vòmits, exercicis constants, per poder eliminar les calories d'allò que han menjat. La causa principal dels bulímics és la por a engreixar-se, encara que tinguin el seu pes normal creuen que s'han d'aprimar.

Malalties per excés Són les malalties provocades per menjar en quantitats excessives, que al final provoca una malaltia en l'organisme. Obesitat Malaltia metabòlica que es caracteritza per un excés de pes, superior al 120% del que correspon a la talla, edat i gènere. És la malaltia metabòlica més freqüent en els països industrialitzats. A Espanya, la prevalença en adults és del 13'4%. Els grups més afectats són la població major de 45 anys. El tractament consisteix en dietes equilibrades que generin un dèficit de 300-1000 Kcal/dia sobre la dieta habitual i exercici físic diari (caminar). L'objectiu a mig termini (6 mesos) serà la pèrdua del 8-10% del pes. Diabetis La diabetis és un trastorn general del metabolisme. Es manifesta de manera especial amb un augment anormal dels nivells de glucosa en la sang (hiperglucèmia), del qual es deriven complicacions agudes i cròniques si no es compensa adequadament. La diabetis és una malaltia freqüent arreu del món i, sobretot, en els països industrialitzats. Afecta ambdós sexes i totes les races. No respecta límits d'edat, classe social ni zones geogràfiques. Els símptomes són: - Producció excessiva d'orina. - Sensació general de cansament. - Set excessiva. - Aprimament sense deixar de tenir gana. S'ha de seguir una dieta adequada al pes, a l'activitat física i al tractament que faça el diabètic. Ha de ser lo més variada possible, cal repartir equilibradament els aliments al llarg del dia i evitar passar llargues estones sense menjar. Gota És una malaltia que afecta fonamentalment les articulacions òssies, per dipòsits de les sals d'àcid úric en les parts toves (gota articular). Pot afectar també diversos òrgans interns (gota visceral) i formar càlculs en les vies urinàries (litiasi úrica). Afecta a les societats desenvolupades i generalment al sexe masculí, ens alguns casos des de l'adolescència. Es creu que existeix una certa predisposició genètica, encara que també pot ser deguda als hàbits alimentaris. L'associació de la gota amb l'obesitat i alimentació excessiva es coneix des de l'antiguitat. Els malalts de la gota se'ls recomana: - No ingerir begudes alcohòliques. - No sobrepassar la quantitat de carn o peix (100 g). - Llegums sol dos cops per setmana. - Prohibida la carn de caça (llebres, guatlles, senglar...) ja que és molt rica en purines. Tampoc vísceres, ni peix blau, ni marisc.

12

Arteriosclerosi És una afecció caracteritzada per una associació variable de formacions en la cara interna de les artèries grans i mitjanes. És deguda a causes genètiques, sedentarisme, estrès, tabaquisme, concentracions elevades de colesterol i, potser, triglicèrids en la sang, factors dietètics. En els països pobres i subdesenvolupats, aquesta malaltia és rara, mentre que és molt freqüent en els països industrialitzats, sobretot anglosaxons i escandinaus. Té una relació directa amb els hàbits alimentaris de la població. El tractament és dietètic: reducció important del colesterol alimentari, restricció dels greixos saturats i augment dels àcids grassos insaturats (disminuir aliments d'origen animal en general i augmentar els olis d'oliva i de llavor com el de blat de moro, gira-sol...). Augment del consum de peix blau, reducció de l'aportació global de greixos.

Malalties infeccioses Quan es parla de seguretat dels aliments de seguida se’ns ve al cap la paraula “intoxicació alimentària”. És fàcil dir “va tenir una intoxicació per alguna cosa que va menjar”, per exemple. No obstant això, una intoxicació fa referència a un compost tòxic present en un aliment, i no sempre està clar que l’agent causant del problema de salut sigui una toxina o substància tòxica. De fet, moltes vegades, quan es parla d’intoxicació en realitat es tracta d’una infecció, és a dir, un problema de salut causat per la ingesta en els aliments d’un microorganisme que, un cop a l’interior de nostre organisme es reprodueix i pot produir toxines. Per això, en general, en termes de seguretat alimentària se sol parlar de toxiinfeccions alimentàries tant si es tracta d’una intoxicació com d’una infecció ja que generalment quan es té coneixement d’un brot encara no s’ha determinat si l’agent causant és un microorganisme viu que s’ha reproduït un cop dins del nostre organisme, com un virus o un bacteri, o és una toxina, com pot ser un compost d’un producte de neteja, un medicament administrat en un animal, fitosanitaris, elements de contaminació ambiental, etc. Els símptomes d’una infecció i d’una intoxicació són molt similars a una infecció i una intoxicació. Inclouen nàusees, vòmits, dolor abdominal, diarrea, febre, fatiga i altres. En ambdues els col·lectius més vulnerables a elles solen ser els que tenen més compromeses les seves defenses, com a persones amb alguna malaltia, nens, gent gran, dones embarassades, etc. Toxiinfeccions alimentàries més comunes Els bacteris i els virus són la causa més comuna de toxiinfecció alimentària. Els símptomes i la gravetat de la intoxicació varien, depenent de quin bacteri o virus haja contaminat els aliments i del perfil de persona intoxicada. Algunes de les toxiinfeccions alimentàries més comunes són: Salmonella És un grup de bacteris que causen una malaltia anomenada salmonel·losi, que poden transmetre’s de manera directa o indirecta entre animals i humans, o a partir d’aliments contaminats. La salmonel·losi és un dels casos d’infecció alimentària més coneguts, ja que es reporten més de 100.000 casos anualment a la Unió Europea. Això ha donat lloc al fet que la Unió Europea adopte una legislació concreta només per a aquest tipus d’infecció alimentària, amb un enfocament integrat per a la seguretat dels aliments des de la granja fins a la taula. E. Coli L’Escherichia coli, abreujat normalment com E. coli, és un grup gran i divers de bacteris. Generalment les soques d’E. coli són inofensives, i de fet viuen en els intestins dels mamífers com els humans sense causar-los problemes de salut. Alguns tipus d’E. coli són el principal agent causal de septicèmies i també produeix un tipus de meningitis. Listeria La Listeria és un bacteri comú al medi ambient i a alguns aliments crus. Com en el cas d’altres microorganismes, no sol causar malalties la major part de casos. No obstant això, de vegades pot causar

Bloc 2.Tema 2 – Alimentació i salut.

listeriosi, que és una malaltia rara, amb una taxa de mortalitat alta (sobretot afecta dones embarassades, provocant parts prematurs, avortaments i malformacions del fetus), causada per la ingesta d’aliments contaminats pel bacteri. Material de divulgació relacionat: L'alimentació mediterrània: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/alimedi2006.pdf Els aliments rics en fibra, beneficiosos per a la salut: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/fibra06.pdf Menjar bé és més fàcil del que et penses: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/aliments1.pdf Hipertensió arterial: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/salutimalaltia/doc9634.html Trastorns del comportament alimentari: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/trastornsalimen2006.pdf Activitat física, essencial per a la salut: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/actfis.pdf El sobrepès i l'obesitat. Prevenim-los des de petits: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/sobrepes.pdf Piràmide de l'activitat física: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/piramidefisica2006.pdf Piràmide de l'alimentació saludable: http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/piramideal2006.pdf Trastorns de la conducta alimentària http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/trastorns2007.pdf Bona part d’aquest document s’ha extret de les webs http://www.capsbe.cat/media/upload/pdf/alimentacio_equilibrada_editora_6_9_1.pdf https://saia.es/ca/toxiinfeccions-alimentaries/