tema 15 la forma de vida dels romans
TRANSCRIPT
Tema 15La forma de vida dels
romans
1. Una societat desigual
• La població de l’imperi romà es dividia en:– Els ciutadans (homes) podien
participar en política, ser sacerdots, iniciar causes penals, ser propietaris i casar-se. Es diferenciaven per es riqueses.
– Els no-ciutadans no tenien cap d’aquests drets. Podien ser lliures o esclaus. Els esclaus pertanyien a una altra persona que els podia donar la llibertat, passaven a ser lliberts. Les dones també pertanyien a aquest grup.
• El dret de ciutadania es va anar estenent i en el segle III l’emperador Caracalla el va concedir a tots els homes lliures de l’imperi.
• Les dones– Les dones mai no varen ser considerades ciutadanes i,
per tant, mancaven de la major part dels drets. – Eren tutelades per un home (pare, germà, marit, o
altre parent). – No obstant això, podien tindre propietats, regentar
negocis i participar en festes i espectacles. – El paper fonamental atribuït a les dones era la criança
dels fills. Tanmateix moltes treballaven al camp, a les botigues, com a comares...
2. Una economia pròspera
SECTOR PRIMARI
• L’agricultura era una activitat bàsica i el blat, la vinya i l’olivera els conreus principals (trilogia mediterrània).
• Hi havia xicotets i grans propietaris, les terres dels quals eren treballades per camperols i esclaus.
SECTOR SECUNDARI
• L’artesania es desenvolupava en tallers ubicats a les ciutats.
• La mineria se centrava en l’explotació d’or, plata, ferro, coure, estany, plom i mercuri; i a la costa sal.
SECTOR TERCIARI
• El comerç va ser intens tant dins com fora de l’imperi i era possible gràcies a una mateixa moneda en tot l’imperi i a la xarxa de calçades i ports:
– Oli i blat de pa península Ibèrica
– Ambre i pells del Bàltic
– Espècies, seda i cotó de la Xina
– Esclaus d’Àfrica
Rutes comercials i mercaderies més importants
Tipus de vivendes: domus, ínsula, vil·la
La domus
• Casa unifamiliar habitualment d’una sola planta i ubicada a les ciutats on vivien les famílies riques.
• Les habitacions s’organitzaven a partir d’un pati central anomenat atrium. A l centre hi havia un estany o impluvium que servia per arreplegar l’aigua de pluja i refrescar la casa a l’estiu.
• A continuació hi havia un pati amb columnes i jardí.
Reconstrucció d’una domus
L’ínsula• Edificis d’uns quants
pisos formats per habitatges menuts on vivia la majoria de la població de les ciutats.
• Normalment pertanyien a un sol propietari que les llogava a persones més humils.
• Estaven fetes de fusta i rajola i no tenien aigua corrent.
La vil·la
• Era una gran explotació agrícola que pertanyia a un sol propietari, es trobaven al camp i en ella hi havia una gran mansió (1) on vivia la família de l’amo, i cabanyes menudes per als camperols i esclaus que feien les faenes.
• També magatzems (2), cellers, corrals (3), cavallerisses (4), ...
• A algunes vil·les hi havia màquines senzilles com: – molins (5) per moldre els cereals
– Premses (6) per transformar el raïm i les olives en vi i oli respectivament.
Reconstrucció d’una vil·la
3. L’arquitectura: grans constructors i enginyers
• Els romans eren uns constructors excel·lents. Ho prova el fet que:
– moltes de les seues obres han arribat fins l’actualitat
– van crear tècniques que es continuen utilitzant hui amb lleugeres modificacions (formigó).
Característiques de l’arquitectura romana:
Els edificis romans eren molt sòlids gràcies als materials utilitzats i als sistemes constructius emprats.
• Materials
– Els més utilitzats eren la pedra, la rajola i la fusta,
– A més de dues grans aportacions:
• Formigó era una mescla de pedres, arena, aigua i calç.
• Morter era una mescla d’arena, aigua i calç que servia com argamassa entre els carreus de pedra o les rajoles
• Sistemes constructius – Els edificis podien cobrir-se amb
sostres plans (sistema constructiu arquitravat com a Grècia).
– Però també s’empraren altres elements de construcció com l’arc, la volta i la cúpula que formaren sostres voltats o corbats (sistema constructiu voltat): • L’arc: Element de construcció de forma
corba que cobreix un buit entre dos pilars, columnes o dos punts.
• La volta: Sostre corbat format per la successió d’arcs.
• La cúpula: Construcció de forma semiesfèrica que cobreix un edifici.
Arc de Cabanes (Castelló)
Basílica de Constantí (Roma)
Cúpula del Panteó (Roma)
Volta de canó
• Decoració
– Els romans decoraven
• Els murs amb pintures.
• Els terres amb mosaics.
• Els murs exteriors amb relleus.
• Construccions més importants:
– Les grans obres arquitectòniques romanes tenien sempre un sentit pràctic, és a dir, eren destinades a satisfer les necessitats de la població.
– Solien ser monumentals, perquè els qui les contemplaren sentiren que els romans eren molt poderosos.
– Podem classificar els edificis romans per funcions: • Obres públiques: calçades (carreteres), ponts i
aqüeductes per abastar d’aigua la població.
• Religiosos: temples on es realitzaven el culte religiós.
• Polítics i econòmics: cúria, on es reunia el senat, i basílica, on es realitzaven els intercanvis comercials i s’administrava justícia.
• Per a l’oci: amfiteatres (lluites de gladiadors), teatres(representació de comèdies i tragèdies) i circs (curses de quadrigues de cavalls).
• Per cuidar el cos: gimnasos i termes o banys públics.
• Monuments commemoratius: arcs de triomf i columnes que servien per recordar fets importants o grans victòries.
Maison Carrée, temple romà a Nimes (França)
Basílica de Constantí (Roma)
Colosseu, amfiteatre (Roma)
4. L’urbanisme romà: les ciutats
• Les ciutats eren centres principals de la vida política, econòmica, social i cultural de l’imperi romà.
• Els romans van fundar gran quantitat de ciutats per tot l’imperi.
• La capital era Roma, urbs més gran i important (un milió d’habitants en l’època de major esplendor), la que totes les altres tractaven d’imitar.
• Estructura d’una ciutat romana: – Planta rectangular amb plànol en quadrícula
organitzat a partir de dos eixos, el cardo, carrer principal que travessava la ciutat de N a S, i el decumanus, que anava d’O a E.
– En l’encreuament entre aquests dos carrers hi havia el fòrum, una plaça on es desenvolupava la vida política, cultural i social. Estava porticat i al seu voltant es trobaven els edificis més importants (cúria, basílica, temples, arcs de triomf, amfiteatre...).
– Estaven equipades amb tot tipus de serveis: teatres, font, clavegueram...
5. Escultura, pintura i mosaic
• L’ESCULTURA: ESTÀTUES I RELLEUS– Adornaven places, edificis públics, palaus. – Estaven fetes en marbre o bronze. – Els romans copien els models grecs:
• Representen figures humanes • Copien escultures gregues (moltes les coneixem per còpies
romanes)
– Introduïren una novetat: el retrat realista• Elaboren retrats que destacaven pel seu marcat realisme
(representaven els defectes físics de les persones)• Hi havia diversos tipus: cos sencer, bustos, eqüestres.
– Els relleus es feien servir per decorar edificis.
Columna Trajana (Roma)
• LA PINTURA
– Els murs interiors dels edificis es decoraven amb pintures.
– Representen diversos motius: imitacions de marbre, elements arquitectònics, escenes de la vida quotidiana, retrats...
• EL MOSAIC– La tècnica del mosaic la
van prendre els romans dels grecs, però la perfeccionaren.
– S’elaboraven amb peces de colors xicotetes, les tessel·les, que s’incrustaven sobre morter.
– Els temes representats eren variats: dibuixos geomètrics, escenes de la vida quotidiana, lluites de gladiadors...
6. La religió romana
• La religió era molt important per als romans.
• Eren politeistes. Els déus principals eren Júpiter, Juno i Minerva, coneguts com la tríadacapitolina.
• Els ritus religiosos es practicaven en els temples. Eren semblants als grecs, les deferències més importants eren que: – Els romans s’alçaven sobre un pòdium.
– Tenien una façana principal destacada per una escalinata d’accés.
• A les cases els romans disposaven d’un altar menut on retien culte a tres grups de divinitats: – Els lars, genis protectors de la llar.– Els penats, déus que asseguraven el proveïment de la casa.– Els manes, esperits dels avantpassats.
• Els emperadors eren considerats déus i se’ls retia culte.
• Eren molt tolerants i permetien als poble conquerits mantenir la seua religió. També van adoptar déus d’altres pobles: als grecs els varen canviar el nom i van incorporar déus orientals com Isis o Mitra.
• Els sacerdots s’encarregaven de practicar el culte, que generalment consistia en sacrificis d’animals.
7. El cristianisme• En el segle I dC va nàixer una nova religió, el cristianisme.
• Segons la Bíblia, Jesús va nàixer a Palestina, una regió conquerida pels romans. Als 30 anys va reunir un grup de deixebles, els apòstols i va difondre un nou missatge religiós. Tres idees constitueixen la base del cristianisme:– Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
– Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
– Aquells que es comporten segons eixe ideal gaudiran del paradís en la vida eterna (després de la mort).
• Aquest missatge va preocupar els dirigents jueus, que veien perillar el seu poder. Per això, van acusar Jesús i el van condemnar a morir en la creu. Segons la Bíblia, va ressuscitar tres dies després.
• La persecució
– Després de la mort de Jesús, els apòstol continuaren estenent el seu missatge.
– Les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els seus morts a les catacumbes (galeries subterrànies)
– Els cristians varen ser perseguits pels romans perquè rebutjaven el culte a l’emperador i a les esglésies barrejaven els rics i els pobre, els romans i els bàrbars. Malgrat les persecucions els nombres de cristians va anar augmentant.
• El cristianisme religió oficial– L’any 313, l’emperador Constantí va concedir els
cristians la llibertat religiosa (Edicte de Tolerància) i els permeté celebrar els ritus en públic.
– Es van construir les primeres basíliques (temples).
– L’any 380, l’emperador Teodosi declarà el cristianisme com a única religió oficial de l’imperi romà. Per tant,
• Es varen perseguir totes les altres.
• Es va crear una organització oficial, l’Església. El papa, bisbe de Roma va adquirir el paper de guia per tots els cristians, d’ell depenien la resta de bisbes.
• Els bisbes es reuniren en concilis per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.