2

ÍNDEX

- Introducció

- Altres característiques de l’escriptura teatral actual

- La investigació de nous espais escènics

- El rebuig del teatre escrit a priori

- La importància de la figura del director escènic

- El rebuig de la visió occidental del teatre

- La barreja de mitjans expressius

- Tendències de l’escriptura teatral

- Autors de la nova generació teatral

- Rodolf Sirera

- Manuel Molins

3

INTRODUCCIÓ

4

Durant els anys 70 i gran part dels 80, el teatre es desentenia de la paraula i el protagonisme l'assolia l'espectacle.

A finals dels 80, aquesta tendència canvia i assistim a un procés de recuperació del text.

La paraula es revaloritza com un element clau de la representació teatral.

Un dels protagonistes de la renovació és Benet i Jornet.

D’altra banda, les institucions que s’havien anat creant des dels inicis de la democràcia contribueixen a millorar i consolidar la infraestructura teatral.

Nou tipus d’autor teatral, que s'implica plenament en el procés creatiu ja siga com a director o, fins i tot, com a actor (Sergi Belbel i Carles Alberola).

Destaquen Sergi Belbel i Lluïsa Cunillé en la nova dramatúrgia en català.

El panorama teatral de final del segle XX i principis del XXI es pot definir per la seua riquesa i el seu dinamisme.

INTRODUCCIÓ

5

La investigació de nous espais escènics (La Cubana, La Fura dels Baus o els Comediants).

El rebuig del teatre escrit a priori (Els Joglars).

La importància de la figura del director escènic (Companyia Flotats i Companyia del Teatre Lliure).

El rebuig de la visió occidental del teatre.

La barreja de mitjans expressius. Barreja tècniques antigues com ara el mim (El tricicle) i el circ (Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l’obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).

Altres característiques importants de l’escriptura teatral actual

6

TENDÈNCIES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

7

III. Hi ha una dramatúrgia que analitza la realitat a través de la ironia i l’humor, en una línia de recerca expressiva que combina l’experimentació formal i la comicitat, tendència capitanejada per Sergi Belbel.

IV. Per altra banda, hi ha una dramatúrgia en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i està ple de dubtes, silencis, omissions i interrogants, i la comunicació entre els personatges es converteix en una lluita tàctica. L’exponent màxim d’aquesta tendència són Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso.

V. Pel contrari, hi ha autors dramàtics que s’aproximen a la realitat i s’interessen pels problemes del nostre temps des d’una òptica reflexiva: Toni Cabré i Manel Dueso.

VI. La via comercial, derivada de la cultra mediàtica de les telesèries que es decanta per una comèdia fàcil, lleugera i ben construïda i que revisa els gèneres tradicionals amb la finalitat que el producte escènic arribe a un major nombre d’espectadors: Carles Alberola, Paco Mir i Jordi Galceran.

VII. El “Teatre de la irritació”, que consisteix a increpar el públic i incomodar-lo, a fi de provocar-hi alguna reacció: Roger Bernat.

TENDÈNCIES DE L’ESCRIPTURA TEATRAL ACTUAL

8

AUTORS DE LA NOVA GENERACIÓ TEATRAL

9

Peça clau en la renovació del teatre valencià contemporani.

Les dues grans idees de Rodolf Sirera pel que fa al teatre són: el compromís de l'intel·lectual amb la societat ocupant una posició sempre combativa i militant i la segona convertir la pròpia matèria teatral en base substancial de les reflexions personals més o menys teòriques –i sempre crítiques- sobre el tema.

Obres:

Plany en la mort d'Enric Ribera (1974)

La pau (retorna a Atenes) (1975) Obres

El verí del teatre (1978) dramàtiques

Indian Summer (1987)

La caverna (1995) Comèdia

Punt de fuga (1999)

Rodolf Sirera

10

Com a dramaturg, no sols ha fet textos teatrals, sinó que també s'ha interessat per la direcció escènica i el muntatge d'espectacles partint de textos o poemes d'autors com Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés.

Obres:

Obres inspirades en personatges i fets històrics valencians: Dansa del vetlatori (1973), Quatre històries d’amor per la reina Germana (1980), Centaures (1982).

Melodrama: Tango (1995), Abú Magrib (2002).

Comèdia: Ni tan alts, ni tan rics (1989), Victòria Blanc (1992).

Obres dramàtiques experimentals: Els viatgers de l’absenta (1989), Ombres de la ciutat (1992).

Manuel Molins

11

FI PRESENTACIÓ