1

TEMA 13: L’ACTIVITAT ECONÒMICA A LES ILLES BALEARS

Tasca 5.- L’ENERGIA ELÈCTRICA A LES ILLES BALEARS

A les Illes Balears, el 96% de la producció d’electricitat prové de les centrals tèrmiques de

carbó, fuel i dièsel. Sols el 4% restant s’obté en centrals de règim especial (cogeneració, eòlica,

fotovoltaica i residus sòlids urbans).

El carbó d’hulla s’importa de Sud Àfrica. Fins els anys noranta es va emprar un petit

complement de carbó de les mines de lignit d’Alaró i Lloseta, però la producció d’aquestes

mines era de baixa qualitat i molt contaminant. Actualment aquestes mines estan tancades i

tot el carbó és d’importació.

La principal central elèctrica és la de es Murterar (Alcúdia). A Mallorca hi ha també una sèrie

de centrals elèctriques secundàries: Sant Joan de Déu, Cas Tresorer i Son Reus.

Menorca fins els anys noranta rebia electricitat per cable submarí de Mallorca. El 1991 s’hi va

instal.lar una central dièsel productora d’electricitat pròpia a Maó.

Eivissa disposa d’una central productora a Eivissa ciutat que subministra electricitat a

Formentera per un cable submarí.

LA IMPLANTACIÓ DE L’ELECTRICITAT A LES ILLES BALEARS. CRONOLOGIA

Quan va aparèixer l’electricitat, s’usava el gas per enllumenat de carrers i places. A les cases

s’utilitzaven els llums de carbur i d’oli, i les fàbriques utilitzaven màquines de vapor. Varen

haver de passar molts d’anys perquè l’electricitat arribàs a imposar-se com a energia

dominant, substituint les altres. Els freqüents talls de subministrament i la insuficiència de

potència a les hores punta feien que les fàbriques seguissin funcionant amb l’energia de vapor.

A les Illes Balears, l’electrificació va ser obra de moltes iniciatives de particulars als distints

pobles. Fins 1927, en que va aparèixer l’empresa GESA no hi va inversions de gran capital. El

resultat va ser una extensa varietat de centrals de diferències potències, motors i voltatges.

2

Mentre, a la península Ibèrica, pels mateixos anys, ja apareixien les grans empreses

productores d’electricitat, sobretot a base d’energia hidràulica.

Hi va arribar a haver unes vuitanta societats dedicades a la producció i distribució d’energia

elèctrica. Les fàbriques d’electricitat solien tenir annexes de serradores, farineres, etc.

L’electricitat s’usava quasi exclusivament per enllumenat i hi havia poques hores de demanda,

i la resta del dia s’aprofitava la potència motriu. Normalment a les cases només hi havia una

bombeta amb un llarg fil que es portava d’una habitació a altra.

-1875: Primera central elèctrica d’Espanya, a Barcelona.

-1892: Inauguració de la Central Elèctrica Maonesa, primera central elèctrica de les Illes

Balears.

-1895: L’Ajuntament de Palma va convocar un concurs per a implantar l’enllumenat públic

a les dependències municipals i la plaça de Cort, ja fos per gas o electricitat.

-1902: Els germans Gaspar i Josep Perelló, industrials de sabó i olis inauguren la primera

central elèctrica de Mallorca, a Alaró. S’instal.laren 100 faroles en tot el poble. Tenia 800

abonats, que pagaven a tant per bombeta. -1901-1905: Es creen les centrals elèctriques a

Manacor, Palma (1903), Consell, Binissalem, Inca, Caimari i Andratx

3

-1906-1912: Creació de centrals elèctriques d’Eivissa (1907), Pollença, Sóller, Muro, Artà,

Santa Maria, Llubí, Lloseta, Bunyola, Esporles, Valldemossa, sa Pobla, Santa Margalida,

Sineu, Santanyí, Felanitx

-1913-1926: Creació de centrals elèctriques a Alcúdia, Capdepera, Son Servera,

Banyalbufar, Petra, Porreres, Campos, Sencelles, Algaida, Llucmajor, Montuïri, Calvià,

Puigpunyent i Selva.

-1927: Constitució de la companyia Gas i Electricidad Sociedad Anónima (GESA), per fusió

de la Sociedad de Alumbrado por Gas i La Palma de Mallorca, Compañía Mallorquina de

Electricidad, fundades el 1858 i 1903 respectivament.

-1952: En temps de la dictadura franquista, GESA s’incorpora al Institut Nacional

d’Indústria (INI) i passa a ser monopoli estatal

-1958: posada en marxa de la central termoelèctrica d’Aucanada (Alcúdia)

-1961: GESA, que ha anat adquirint les petites empreses de producció elèctrica local ja té

el monopoli de producció elèctrica de les Illes Balears, excepte Sóller, que continua amb la

seva pròpia central.

-1963 Es crea la central tèrmica de Sant Joan de Déu, degut al constant increment de la

demanda d’electricitat, que creix entorn el 20% anual, degut al turisme

-1972: Posada en funcionament del cable submarí Eivissa-Formentera

-1975: Es posa en funcionament el cable submarí Mallorca-Menorca

-1982: Obertura de la central termoelèctrica de es Murterar

-1991: Obertura de la central termoelèctrica amb energia dièsel de Maó

-1992: creació de TIRME (Tratamiento Integral de Residuos del Mediterráneo), amb

participació de GESA i ENDESA, que produirà electricitat a partir dels residus

-2000: GESA és absorbida per ENDESA

-2009: L’empresa energètica italiana ENEL compra el 92% de les accions d’ENDESA

-L’energia hidroelèctrica

Les Illes Balears es troben des de sempre amb un doble inconvenient per la producció

d’electricitat:

1.- Manca de recursos energètics com carbó i gasoil, que fa que s’hagi d’importar de fora, la

qual cosa encareix els preus pel transport marítim

2.- Manca de rius i salts d’aigua que permetin generar electricitat a partir de l’energia

hidràulica.

Tot i així, el 1905 es va construir una central hidroelèctrica al Gorg Blau, que donava llum a

Inca, Mancor, Caimari i Selva. Va fracassar perquè a l’estiu s’eixugava i es va haver de clausurar

el 1911.

El 1908 es va obrir la central hidroelèctrica de sa Costera a Sóller, que va funcionar fins els anys

seixanta.

El 1954 es reprèn el projecte de producció hidroelèctrica, mitjançant la creació de quatre

embassaments: Gorg Blau, Cúber, Almedrà i Orient, que finalment es descarta

4

EL CONSUM ELÈCTRIC

La potència total de les instal.lacions a

les Illes és de 2.282 MW. L’any 2009, el

consum d’electricitat a Balears va ser de

6.028 GWh. D’aquesta demanda, el

sector serveis representa més del 50%

del consum, el sector residencial gairebé

el 40% i la indústria una mica més del

6%.

La producció d’electricitat de les centrals

elèctriques augmenta, sobretot, quan fa

molt de fred a l’hivern o molta calor a

l’estiu, ja que hi ha un major consum

d’electricitat per l’ús d’aparells com són

les calefaccions o els aires condicionats.

També hi ha oscil.lacions en el consum

d’energia elèctrica al llarg del dia. Els vespres baixa el consum elèctric de les llars i sobretot, el

consum de les grans empreses i indústries. Entre les 10 h i les 19 h es produeixen les puntes de

consum

Seguiment del consum a les illes balears en temps real:

https://demanda.ree.es/visionaBal/VisionaMallorca.html#

5

PROBLEMES I ALTERNATIVES A LA PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA

Els problemes que genera avui en dia la producció d’energia elèctrica a les Illes Balears són

bàsicament.

1.- L’increment anual que experimenta el consum elèctric

2.- Els cada vegada més elevats preus del mercat internacional del carbó i del petroli fan

aconsellable la recerca de nous tipus d’energia

3.- La reducció de les emissions de C02 a l’atmosfera i l’efecte hivernacle fan necessari que es

cerquin alternatives menys contaminants.

L’increment de demanda d’energia va fer que a finals dels anys noranta es plantejàs la

construcció d’una altra central termoelèctrica a s’Estalella (Llucmajor), que finalment es va

descartar, ja que es tractava d’una àrea de gran valor ecològic.

Una altra alternativa que actualment s’està desenvolupant és la de portar l’electricitat de la

península, del litoral valencià, per cable submarí.

6

Però el que es fa necessari cada vegada més és la recerca d’un nou model energètic, menys

consumista d’energia i més ecològic, basat en l’obtenció d’energia elèctrica solar o eòlica.

LA CENTRAL ELÈCTRICA DES MURTERAR

La Central Tèrmica d’Alcúdia pertany a GESA-ENDESA i es troba situada devora el Parc Natural

de s’Albufera i a pocs

quilòmetres de les zones

turístiques d’Alcúdia i

Muro. Es va construir el

1980. El nom de es

Murterar prové que es va

construir a una zona de

conreus i aiguamolls que

rebia aquest nom.

És la central més

important. Suposa el 53%

de la potència instal.lada

a les Illes Balears i aporta

el 82% de tota l’energia

elèctrica produïda.

Té quatre generadors que

consumeixen carbó.

També té dues turbines

que funcionen amb gasoil

que únicament es posen

en marxa en cas

d’emergència o d’excés de

demanda.

A plena capacitat, els

grups de vapor consumeixen més de 4.000 tones de carbó al dia. La seva producció permetria

encendre simultàniament vuit milions i mig de bombetes.

El carbó que utilitza la Central prové de la República Sudafricana i arriba al moll de Tarragona

en vaixells de 60.000 tones. Des d’allà parteix cada dia cap al Port d’Alcúdia un vaixell de

menor tonatge, al voltant de 4.500 tones, a causa del menor calat del port.

Finalment el carbó es transporta en camions a la central on s’emmagatzema en un parc de

carbó amb capacitat per a 150.000 tones. Aquesta reserva de carbó garanteix el consum de la

central durant més d’un mes, per si les tempestes o altres circumstàncies n’impedeixen el

subministrament regular.

Els quatre generadors llancen els gasos i les cendres, partícules sòlides amb alt contingut de

sofre pel tub de la xemeneia, perquè no afectin les persones. Per controlar la qualitat de l’aire

s’ha instal.lat una instal.lació meteorològica proveïda d’una alta torre.

7

EL FUNCIONAMENT DE LA CENTRAL TÈRMICA ES MURTERAR

1.- El carbó emmagatzemat al parc es du a través de cintes transportadores fins a la tremuja, i

d’aquí al molí que el tritura.

2.- A la caldera es crema el carbó i s’hi generen elevades temperatures, fins 535º, que fan que

l’aigua destil.lada que passa pels tubs de la caldera es transformi en vapor d’aigua. Cada dia es

requereixen 1.000 m3 d’aigua d’alta qualitat que s’obtenen d’una planta dessaladora d’aigua

de mar.

3.- El vapor passa a la turbina, que és una màquina rotativa. La pressió del vapor fa girar les

pales de la turbina fins a 3000 voltes per minut.

4.- La turbina a l’hora fa girar l’alternador, el qual converteix l’energia mecànica en energia

elèctrica. Els transformadors regulen la potència de sortida de l’electricitat.

5.- Al condensador, el vapor d’aigua es refreda i passa a estat líquida altra vegada, des d’on

inicia altra vegada el circuït cap a la caldera.

El condensador consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula aigua de mar com a

refrigerant. En sortir del condensador, està alguns graus més calenta que a l’entrada i és usada

a la piscifactoria situada prop de la central. Els peixos són animals de sang freda i el seu

creixement depèn de la temperatura de l’aigua, de manera que a la piscifactoria s’escurça en

quatre mesos el període de creixement.

6.- Els gasos de la combustió de carbó que es produeixen a la caldera, abans de sortir per la

xemeneia passen per tota una sèrie d’equips que els depuren, eliminen la major part de les

cendres i dessulfuren els gasos de combustió. Finalment, els gasos surten per la xemeneia.

8

7.- Finalment, les cendres procedents de la combustió del carbó són humitejades per prevenir

la formació de niguls de pols i transportades en camions a l’abocador de Biniatria. Allà es

cobreixen de terra i s’hi du a terme una repoblació forestal. Part de les cendres s’utilitzen per

produir ciment i asfalt per les carreteres.

EL TRANSPORT I LA DISTRIBUCIÓ DE L’ELECTRICITAT

La central sempre està en funcionament, mai no s’atura. L’energia elèctrica no es pot

emmagatzemar, s’ha de produir en el moment en el que s’ha de consumir. En el precís instant

en que encenem una bombeta o connectam un aparell es produeix una demanda d’energia

que la central elèctrica ha d’estar produint en aquell moment, ni abans ni després. L’energia

elèctrica es genera i es consumeix en el mateix instant.

Quan hi ha una averia a alguna de les estacions o subestacions, això fa que hi hagi una

apagada, normalment a una zona concreta. No sol afectar a tota l’illa. Quan hi ha una apagada

general, el centre de distribució de Marratxí dona preferència a uns o altres llocs. Solen tenir

preferència els hospitals i l’aeroport.

Perquè l’energia elèctrica arribi des del centre de producció al client hi ha d’haver un sistema

de transport i distribució.

Transport es refereix a grans quantitats d’energia elèctrica, mentre que distribució es refereix

a la circulació en petita escala.

9

El transport va del centre productor a través de les línies d’alta tensió (220KV, 132 KV i 66 KV) a

les subestacions on es redueix a mitjana tensió (15 KV) i d’aquí als transformadors que la

redueixen a baixa tensió (220 V) apte perquè arribi al seu consum, a les cases i fàbriques.

El transport es fa en alta tensió per reduir al mínim les pèrdues que ocasiona l’encalentiment

de les línies.

Els suports, parts i cables

de transport i distribució

d’electricitat suposen un

impacte mediambiental:

1.- Efecte visual

en el paisatge, tant urbà

com pel que fa al

paisatge natural i rural.

2.- Impacte

sobre el medi natural, ja

que per assegurar el

cablejat de les àrees

naturals s’ha d’obrir un

corredor ample, tallant

els arbres del voltant

3.- Sobre

l’avifauna. Les grans aus,

com milanes,

esparvers... es posen

sobre els cables

d’electricitat. Mentre

només en toquen un no

passa res, però sovint,

en desplegar les ales,

toquen els dos cables i moren electrocutades.

10

4.- Impacte sobre les persones. Els cables d’alta i mitjana tensió passen per zones

rurals habitades. S’han demostrat els efectes nocius que provoquen els cables d’alta i mitjana

tensió a les persones que viuen a les seves proximitats.

Per tot això, s’ha demanat insistentment des de la societat civil i grups ecologistes que el

transport i distribució d’energia elèctrica sigui soterrat

XARXA DE TRANSPORT

-línies d’alta tensió 829 km soterrats: 41 km

-línies de mitjana tensió 5.521 km soterrats: 1.485 km

-línies de baixa tensió 7.004 km soterrats: 2.206 km

-subestacions: 39

-transformadors: 9.053

BIBLIOGRAFIA

-El transport i la distribució d’energia i el medi ambient. GESA Grupo ENDESA, març 2000

-La Central Tèrmica d’Alcúdia i el medi ambient. GESA Grupo ENDESA, maig 1999

-El grup GESA i el medi ambient. Grup GESA, 1997

-Informe anual 1998 GESA Grup ENDESA

-Cien años de electricidad y gas en Menorca 1892-1992. GESA

-JAUME, MIQUEL: 100 anys d’electricitat a Mallorca. (còmic). Ajuntament d’Alaró

-MARTORELL, CARME (coord.) Els anys elèctrics. Més de 100 anys d’electricitat. Col.lecció

materials didàctics del centenari de l’electricitat a Alaró núm. 5. Conselleria d’Educació i

Cultura. Govern Balears, 2001

-MARTORELL, CARME (coord.) Els anys elèctrics. Més de 100 anys d’electricitat. Col.lecció

materials didàctics del centenari de l’electricitat a Alaró núm. 5. Guia del professorat.

Conselleria d’Educació i Cultura. Govern Balears, 2001

-El subministrament de l’electricitat. Un equilibri entre generació i consum. RED ELÉCTRICA DE

ESPAÑA – GOVERN DE LES ILLES BALEARS, 2010. http://www.ree.es

-La electrificación de Mallorca I. Hasta 1927. GESA-Grupo ENDESA, 1986

-La electrificación de Mallorca 2. Desde 1927. GESA-Grupo ENDESA, 1986