tema 12(b). l'arquitectura dels nous materials i el modernisme (1850-1914)
TRANSCRIPT
TEMA 12 (b).- L’ARQUITECTURA DELS NOUS
MATERIALS I EL MODERNISME (1850-1914)
Salvador Vila Esteve
Història de l’Art
2n de Batxillerat
3.- EL MODERNISME.
3.1.- Característiques generals.
3.2.- Les diferents escoles nacionals.
3.3.- El modernisme català: Gaudí.
3.1.- Característiques generals (I).Anomenem modernisme o art nouveau al moviment internacional de renovació de les arts
que es va desenvolupar a Europa entre les dues últimes dècades del XIX i 1914
És un art eminentment burgès (car) que busca separar-se de l’arquitectura “industrial”,considerada lletja, i dotar a la burgesia d’un art jove, optimista i distingit
Parteixen d’un doble rebuig: a la lletjor del món industrial dels enginyers i a l’academicisme dels arquitectes
Construeixen un art nou i lliure a partir de les influències del “Arts and Crafts” (crítica de la lletjor dels productes industrials i retorn a l’artesania), l’arquitectura del ferro, el neogoti-cisme, les noves tècniques de treballar en corba la fusta i el gust per allò exòtic (art japonès)
No és un moviment unitari i, fins i tot, rep un nom diferent en cada lloc: art nouveau (Bèlgica i França), Jugendstil (Alemanya), Modern Style (Gran Bretanya),
modernisme (Espanya), Sezessionstyl (Àustria) o Liberty (Itàlia)
Critiquen la deshumanització i despersonalització de la indústria moderna i propugnen una tornada a la creativitat artística individual, però aplicant els nous avanços i materials
Intenten unificar totes les arts: arquitectura, arts decoratives, disseny d’interiors,...
3.1.- Característiques generals (II).Conceben els edificis com a blocs tancats, però el traçat de les plantes té una
llibertat absoluta que contrasta amb la organització rigorosa dels espais interiors
Tenen a la natura com a gran font d’inspiració (organicisme)
Predominen les línies corbes, ondulants i sinuoses, imitant la vegetació: sensació de flexibilitat, inestabilitat i lleugeresa
Combinen la manca de simetria, les línies corbes i elements extrets de la imaginació amb altres racionals i funcionals
Combinen els nous materials (ferro, formigó, vidre, acer) amb la rajola o els mosaics ceràmics
Donen molta importància a la decoració, al color, els elements ornamentals i el disseny d’interiors, però sempre amb una visió
global de l’edifici (predomini de l’estètica sobre la funcionalitat)
Exotisme: tant en la incorporació d’elements orientals (imperialisme) com d’altres èpoques (influències neogòtiques)
3.2.- Les diferents escoles nacionals.A grans trets diferenciem el modernisme ondulant de Bèlgica, França i Espanya
(característiques anteriors) i el modernisme geomètric d’Escòcia i Viena
L’art nouveau de Bèlgica i França
Compleix bàsicament les característiques generals, destacant l’ús d’estructures metàl·liques, la planta lliure, les línies corbes inspirades
en la natura i la preocupació pels elements ornamentals
A Bèlgica destaca Victor Horta (Casa Tassel) i a França Hector Guimard
A Escòcia, Mackintosh destaca per l’ús de línies rectes i volums prismàtics i ortogonals, amb plans clarament definits per mòduls a diferents escala (asimetria) i un predomini
de la verticalitat dins d’una visió de conjunt coherent (Escola d’Art de Glasgow)
La Sezession de Viena continua la línia geomètrica de Mackintosh, avançant cap a una llibertat absoluta en la recerca d’espais i en la distribució dels interiors (Otto Wagner)
que conduirà al funcionalisme amb el menyspreu per l’ornament (Adolf Loos)
VICTOR HORTA: Casa Tassel (Brussel·les, 1892-93)
HECTOR GUIMARD: Estacions del metro de París (1900-04)
Ch.R. MACKINTOSH: Escola d’Arts de Glasgow (1897-99)
J.M. OLBRICH: Edifici de la Sezession (Viena, 1899)
O. WAGNER: Caixa Postal (Viena, 1904-06)
3.3.- El modernisme català: Gaudí (I).Context: Catalunya, millor dit Barcelona, era una regió industrial amb una burgesia
molt important i una població creixent (és el moment de l’Eixample de Cerdà)
El modernisme català està molt lligat a un naixent nacionalisme (Renaixença)de base burgesa (art al servei de la burgesia i els seus diners)
Entre els arquitectes modernistes catalans cal destacar Lluís Domènech i Muntaner, Josep Puig i Cadafalch i Antoni Gaudí, al qual passem analitzar individualment per la seua importància
Gaudí es va formar en l’arquitectura historicista, però des del principi començarà a buscar la inspiració en la natura, congeniant amb el modernisme i trencant amb l’historicisme i plasmant la seua accentuada personalitat en obres molt personals
Tindrà el “mecenatge” de la burgesia catalana, especialment d’Eusebi Güell
3.3.- El modernisme català: Gaudí (II).
Entre les obres més importants cal destacar el Parc Güell, la Casa Mila o La Pedrera i La Sagrada Família
És la síntesi perfecta entre enginyer, arquitecte i artista
La seua obra està impregnada de simbolisme i misticisme (era molt religiós)
En els materials combina les últimes innovacions (ferro, ciment, reflectors,...) amb materials tradicionals com la pedra de Montjuïc i les rajoles, a més de recuperar
el trencadís (fet amb fragments de ceràmica incrustada en ciment) i utilitzar el ferro forjat i les vidrieres emplomades com a elements de decoració
Innovació tècnica per a solucionar els problemes concrets que se li plantejaven: arc catenari,volta parabòlica, torres de perfil parabòlic, columnes inclinades, sostres i parets ondulades
Preocupació pel color, la llum i l’harmonia de les proporcions
La línia recta acaba per desaparèixer: s’imposa la línia corba, ondulant i sinuosa, que li dóna molt de moviment a les seues obres
Utilització de la planta lliure: cada pis té una estructura diferent als de dalt o baix
Realitza una arquitectura organicista, inspirada en la natura i concebent l’obra com un tot, tantcap a dins (decoració, mobiliari,...) com cap a fora (Parc Güell), com si fos un organisme viu
Trenca l’ortogonalitat racional de segles d’arquitectura i concep els edificis com a teixits cel·lulars de passadissos sinuosos i superfícies trapezoïdals
El Capricho (1883-85)
Casa Vicens (1883-88)
Palau Episcopal d’Astorga (1889-1915)
Casa Botines (1891-94)
Casa Calvet (1898-1900)
Parc Güell (1900-14)
Casa Batlló (1904-06)
Casa Mìlà o La Pedrera (1906-10)
Cripta de la colònia Güell (1908-15)
Temples Expiatori de la Sagrada Família (1883-1926, encara està en construcció)