TEMA 12 : LEDAT MITJANA

EL COMENAMENT DE LEDAT MITJANAEL REGNE VISIGTIC

Els visigots eren un poble que venia del nord d'Europa. Van arribar a Hispania en lany 400 d.C. Van crear el regne visigot, que tenia de capital Toledo.Els visigots eren molt pocs per aix van adoptar el llat perqu era la llengua que es parlava en Hispania; van prendre, tamb, les lleis romans i la religi cristiana.LA CONQUESTA MUSULMANA

Lany 711, els musulmans van arribar des d'frica i van atacar el regne visigot. En pocs anys van conquerir gaireb tota la Pennsula i les illes Balears. A tot aquest territori van anomenar Al-Andalus i van nomenar capital a Crdova. Al principi depenia del califa de Damasc, desprs es va separar mes tard Abderraman III va inaugurar el califat de Crdova.

LA FORMACI DELS REGNES CRISTIANS

Al nord de la Pennsula, els cristians es van organitzar en regnes i ofereixen resistncia a lavan dels musulmans. A la zona Cantbrica es va crear el regne d'Astries, ms tard va traslladar la capital a Lle i el regne es va passar a anomenar regne de Lle. Es va independitzar i es va acabar convertint en el regne de Castella. A la zona dels Pirineus estaven: el regne de Navarra, el regne d'Arag i els Comtats catalans. Els regnes cristians van estar gaireb 8 segles lluitant contra Al-Andalus per tamb van comerciar amb ells, van viatjar pels seus territoris i van aprendre dels seus costums.REGNES CRISTIANS DE LA PENINSULA

REGNE DASTRIES REGNE REGNE COMTATS DE DARAG CATALANS NAVARRA

REGNE DE LLE

REGNE REGNE

DE LLE DE

CASTILLAEL FINAL DE L'EDAT MITJANA DEL CALIFAT AL REGNE DE GRANADA

A principis del segle XI el Califat de Crdova es divideix en petits regnes anomenats taifes Els regnes de taifes lluitaven uns contra els altres i els cristians van aprofitar aix per comenar la reconquesta. En 1212 va tenir lloc la batalla de les Navas de Tolosa. Un exrcit compost de castellans, navarresos i aragonesos va derrotar les tropes musulmanes. Desprs daquesta batalla, els reis Ferran III i Alfons X van conquerir gaireb tot Al-Andalus, fins que noms va quedar el regne de Granada en mans dels musulmans.

LA CONSOLIDACI DELS REGNES CRISTIANSEls regnes de la Pennsula van ser prenent territoris als musulmans i tamb van comenar a unir-se entre ells formant nous regnes:- Els comtats catalans i el regne d'Arag s'uneixen i formen la Corona d'Arag.- El regne de Portugal se separa del regne de Lle.- El regne de Lle i el regne de Castella s'uneixen i formen la Corona de Castella.- El regne de Navarra va perdre part dels seus territoris a favor de Castella.

LES CORONES DE CASTELLA I ARAG

En 1479, Isabel I de Castella i Ferran II dArag, els Reis Catlics, es van casar i van unir les dues corones, per es van mantenir les lleis i els costums de cada lloc.LA FI DEL REGNE DE GRANADA

La reconquesta acaba el 1492 quan els Reis Catlics conquisten Granada i expulsen als musulmans de la Pennsula.

LA VIDA AL-ANDALUS

LA SOCIETAT

La societat dAl-ndalus estava formada per persones de religions diferents:- Musulmans: eren els que governaven i tenien les millors terres- Mulads: eren cristians que s'havien convertit en musulmans- Mossrabs: eren cristians- Jueus: eren pocs i vivien en els seus propis barris

LES CIUTATSA Al-Andalus les ciutats tenien molta importncia, com Crdova i Sevilla. Les ciutats tenien muralles i carrers estrets. La part ms important era la medina, on se situaven els edificis ms importants com la mesquita.Els comerciants i artesans venien els seus productes (seda, metalls, cuir i la cermica) al soc, que era el mercat.Gran part de la poblaci es dedicava a l'agricultura. Les terres de conreu envoltaven les ciutats. Van portar nous cultius com l'arrs, les carxofes, les albergnies i van escampar els cultius de regadiu. Per regar els camps van construir snies i squies.

LES CONSTRUCCIONS

Es van construir edificis fabulosos. El materials eren pobres i poc duradors, con guix i el ma, per recobrien les parets amb molta decoraci per donar laparena de gran riquesa.

Els edificis tenien moltes columnes i arcs.

LA CULTURA

Al-ndalus es va convertir en un centre cultural molt important. A les ciutats vivien importanst metges, escriptors, astrnoms .....Daquesta poca conservem moltes paraules i noms com: arrova, minaret, Benissanet, Alcarrs...Tamb algun plats i dolos fets amb ametlla, i alguns sistemes de regadiu (squies i snies).

LA VIDA ALS REGNES CRISTIANS

La societat

En els regnes cristians havia 2 grups: els privilegiats i els no privilegiats- Els privilegiats eren els nobles i el clergat no havien de pagar impostos.Els nobles (comtes, ducs ...) vivien en castells, eren amos de grans propietats i tenien moltes riquesesEl clergat el formaven els monjos i monges que vivien als monestirs i el sacerdots i el bisbes que atenien les esglsies, tamb tenien terres i no pagaven impostos.- Els no privilegiats eren la resta de la poblaci, els que pagaven impostos: pagesos, artesans i comerciants.Els pagesos eren el grup ms nombrs, vivien en llogarets propers al castell i conreaven les terres del noble.Els artesans i els comerciants vivien a les ciutats.

LES CIUTATS

Les ciutats estaven envoltades de muralles i tenien portes que es tancaven a la nit, s'organitzaven en barris, tenien carrers estrets i cases de fusta. Hi havia una gran plaa on venien els comerciants i els artesans. A moltes ciutats es van construir esglsies i catedrals molt belles, con Santa Maria del Mar a Barcelona.Els artesans que treballaven el mateix formaven gremis i tenien els seus tallers en un mateix carrer (carrer de boters, carrer de ganiveters, carrer de sabaters ...)A les ciutats importants van construir catedrals i universitats.L'ART ROMNIC I LART GTIC.

En ledat mitjana, es van construir els edificis grans en dos estils: el romnics i el gtic.

Romnic:- Sn edificis de poca alada.- Tenen poques finestres per aix sn edifici foscos.- Empren arcs de mig punt, sn mitjanes circumferncies.

Gtic:- Sn edificis alts, amb torres molt altes- Sn edificis amb finestres. La llum s important. Es poden veure vidrieres.

- Empren arcs apuntats.EL TERRITORI DE CATALUNYA EN LEDAT MITJANALPOCA VISIGTICA

En lpoca visigtica, el territori de Catalunya era molt insegur. Hi havia molts bandits que atacaven les ciutats. El habitantsQui eren els visigots?Els visigots eren un poble que venia del nord d'Europa. Van arribar a Hispania en lany 400 d.C. Van crear el regne visigot, que tenia de capital Toledo.

Els visigots eren molt pocs per aix van adoptar el llat perqu era la llengua que es parlava en Hispania; van prendre, tamb, les lleis romans i la religi cristiana.

Qui va posar fi al Regne Visigtic?Un exercit musulm

Va ser una conquesta fcil o difcil?Va ser fcil, va durar pocs anys.

Per qu?Perqu en pocs anys van conquerir bona part de la Pennsula i les illes Balears

Qu s Al-Andalus?

El territori que el musulmans van conquerir.

Ordena les etapes de la seva organitzaci polticaProvncia musulmana - emirat - califat.

Per qu es van formar els Comtats i el Regnes Cristians?Per lluitar contra els musulmans de Al-Andalus.

A quines terres es van crear?

A la zona cantbrica es va crear el Regne dAstries, el Regne de Lle y el Regne de Castella.

A la zona dels Pirineus es va crear el Regne Navarra, els comtats catalans y el aragonesos.Per quina ra els regnes cristians van conquerir molts territoris a partir del segle XI?Perqu Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes i el califat va desaparixer. El Regnes taifes estaven enfrontats y el cristians van aprofitar la feblesa. Va tenir lloc la batalla de Las Navas de Tolosa van conquerir gaireb tot Al-Andalus.

Com es va formar la Corona dArag?Amb el matrimoni de Peronella hereva dArag i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Quins territoris va conquerir entre el segles XIII I XV?

La corona dArag va incorporar les illes balears, el regne de taifa de valncia, les illes Siclia, Sardenya, Npols i Atenes.

La corona de Castella va incorporar Extremadura, gaireb tot Andalusia i les illes canries.

Com es va formar la corona de castella?

Amb la uni del Regne de Castella i Lle.

Qui la governava?Ferran III.

Indica dues caracterstiques del regne nassarita de granadaLa bellesa de les construccions i pel gran desenvolupament de la cultura.

Defineix aquest conceptes:

MOSSRAB Eren cristians que va continuar practicant la seva religi.MULAD Eren cristians que havien aceptat la religi musulmana.

MEDINA La part principal de la ciutat.

SOC Mercat

MESQUITA Edifici Musulm on practiquen Cerimnies Religioses.Enumera tres caracterstiques de les ciutats dal-andalus A les ciutats vivien molts artesans i comerciants

Les terres de conreu envoltaven la ciutat

Estaven emmurallades i tenien carrers estrets i irregulars

Com eren les construccions dal-andalusEren edificis fabulosos. El materials eren pobres (guix i ma), per recobrien les parets amb molta decoraci per aparentar riquesa.

Tenien moltes columnes i arcs y gaireb totes les construccions comptaven amb la presncia de laigua (fonts, piscines, cascades...).

Quines diferncies hi havia entre la societat andalusina i la dels regnes cristians?En Andalusia es diferenciaven per religi i al regnes cristians per privilegiats i no privilegiats.Qu eren els gremis?

Eren els artesans del mateix ofici que sagrupaven.

I les fires?

Es celebraven a les ciutats es reunien el comerciants una a dues vegades lany.Enumera tres diferncies entre lart romnic i lart gtic El edificis romnics tenien poca alada mentre que els gtics eren alts.El edificis romnics tenien el mur amples mentre que els gtics eren prims.

El edificis romnics tenien poques portes mentre que els gtics tenien grans portes i finestres.TEMA 12: LEDAT MITJANA