Tema 11 La nutrici de les plantes

Tema 11 La nutrici de les plantes

QU S LA NUTRICI? Se denomina nutrici al conjunt de processos mitjanant els quals un organisme intercanvia matria y energia amb el medio que lenvolta. Objectius: construir, renovar les seves estructures i realitzar tots els processos vitals. 1ObjectiusDefinir i entendre el procs de nutrici en les plantes. Diferenciar protocormfits de cormfits i entendre com afecta aquesta organitzaci al funcionament de la planta. Comprendre i descriure com es realitza labsorci daigua i sals minerals. Conixer la composici i els mecanismes de transport tant de la saba bruta com de la saba elaborada. Descriure els processos de transpiraci, intercanvi de gasos i gutaci. Comprendre les fases de la fotosntesis i els factors que lafecten. Entendre els processos metablics en les plantes i lemmagatzemament de substncies de reserva. Conixer la funci dexcreci en vegetals i les substncies excretades. Valorar el paper dels organismes auttrofs com a productors de matria orgnica, necessria per a la vida de la resta dels ssers vius. Criteris de qualificaciExamen 85%Sha de treure un mnim dun 3,5.Deures, quadern i actitud 15%Faltes dortografia 10%

La nutrici de les plantesEls processos de nutrici en les plantes. Labsorci en cormfits.El transport de la saba bruta.La transpiraci i lintercanvi de gasos.La fotosntesi.El transport de la saba elaborada.El metabolisme i lemmagatzemament dels nutrients.Lexreci en plantes.

Recordem algunes cosesPer qu es diu que la nutrici de les plantes s auttrofa?Com sanomena el procs que transforma lenergia lluminosa en energia qumica? A on se dna?Qu t dimportant la fotosntesi?Quins sn els processos implicats en la nutrici?Totes les plantes sn terrestres?Quins sn els teixits de transport de les plantes?1. Els processos de nutrici en les plantes.Plantes = organismes auttrofs fotosinttics.per si mateixalimentllumTipus dorganitzaciTalloftica

Cormoftica

Act. 1 Pg. 208uniFunci de les diferents parts del corm:Arrel: fixaci de la planta al sl, absorci daigua i sals minerals, subjecci del corm.-Tija: suport de la planta, transport de substncies, acumulaci de substncies de reserva, fotosntesis. -Fulles: fotosntesis i intercanvi de gasos. 7Nutrici en brifits.Considerades les plantes ms primitives. NO tenen teixits conductors. Protocormfits = rizoides, cauloides i filloides.Sn terrestres per els trobam en ambients molt humits.Obtenen les substncies necessries per difusi: NO TENEN CUTCULA.Transport de substncies per difusi i, de vegades, per transport actiu.Molses

Heptiques

Act. 5 Pg. 209Act. 4 Pg. 209Act. 6 Pg. 2098Nutrici en cormfits.Presenten rgans especfics: arrels, tija i fulles. Presenten un sistema de vasos conductors: xilema i floema.En el procs de nutrici es diferencien diverses etapes.

Act. 2 Pg. 2082. Labsorci en cormfits. Hi ha 16 elements qumics essencials:Macronutrients: C, H, O, N, S, P, Ca, K, Mg.Micronutrients: B, Cl, Cu, Mn, Fe, Zn, Mo.La majoria sobtenen per les arrels.

2.1. Absorci daigua. Per mantenir el procs de nutrici i per compensar la que es perd en la transpiraci.Per la zona pilfera.

CLLULES DE PARET PRIMA I SENSE CUTCULA!!!

97,5%Estructura de larrel.

Laigua penetra per OSMOSILaigua sempre es mou del costat de baixa concentraci al costat dalta concentraci. Com ho fan les plantes halfiles per no deshidratar-se?

[S][S]http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/4862.html132.2. Factors que afecten labsorci daigua. Temperatura:T AbsorciPer qu???

Transpiraci Permeabilitat de les __membranes Ec H2O2.2. Factors que afecten labsorci daigua.

Segons el qu acabam de veureA quina hora del dia, en ple mes dagost, creus que es millor regar les plantes del teu jard? Per quins motius? (No pensis noms en la planta!).I si estam en gener?

2.2. Factors que afecten labsorci daigua.

Aireig del sl: Superfcie dabsorci Arrels molt ramificades

Augment de la quantitat daigua al sl: Entrada daigua

2.2. Factors que afecten labsorci daigua. Capacitat de retenci del sl: laigua sadhereix a les partcules del sl.

EXTINTEs fa en forma dions.Pot ser mitjanant dos mecanismes: 2.3. Absorci de sals minerals.

EXTINTP.ex: canal inic [S][S][S][S]http://www.youtube.com/watch?v=STzOiRqzzL4http://www.youtube.com/watch?v=s0p1ztrbXPYExemple de PLANTA EPFITA

Gen. TillandsiaEstructures especialitzada en labsorci daigua: TRICOMES

I una vegada tenim laigua i les sals minerals dins les cllules epidrmiquesLa saba bruta circula de forma radial cap a linterior de larrel fins arribar al xilema. Dues vies:Via simplstica: la saba bruta s transportada per osmosi i transport actiu dunes cllules a altres a travs dels plasmodesmes. Via apoplstica: la saba bruta s transportada per difusi simple per les parets cellulars i espais intercellulars.

El transport apoplstic sinterromp en la banda de Caspary!!!http://www.youtube.com/watch?v=o32jqyIpoHg

Micorizes.Mycos = fong Rhizos = arrelsIncrementen la superfcie dabsorci.La planta obt minerals i aigua, a ms de protecci.El fong obt HdC i vitamines.90-95% de les plantes superiors presenten micorizes.

3. El transport de la saba bruta.Una vegada la saba bruta es troba al xilema, comena el seu transport ascendent fins a les fulles.Una part de laigua selimina per transpiraci i una altra part sutilitza en la fotosntesi com a donant de-.Teixit implicat: xilema (Xylos = madera). Consisteix en cllules mortes, cilndriques, buides, perforades i lignificades: traqueides.

3.1. Mecanismes de transport de la saba bruta. Si la fora de la gravetat va cap avall Com aconsegueixen les cllules pujar la saba bruta molts de metres cap amuntTranspiraci: la prdua daigua per evaporaci en les fulles genera una tensi que fa ascendir laigua. Provoca un augment de labsorci en larrel. s possible grcies a lelevada cohesi de les molcules daigua. Capillaritat: la fina estructura de les traqueides i la propietat dadhesi de laigua fa que la saba bruta sadhereixi a les parets del tub del xilema. Pressi radicular: lentrada daigua pels pls radicals empeny laigua de linterior cap amunt.Fenmens fsics que depenen tant de lestructura interna de les plantes (vasos llenyosos molt prims) com de les propietats fsiques de laigua (adhesi, cohesi i tensi superficial).

4. La transpiraci i lintercanvi de gasos.Processos essencials per la planta que tenen lloc en les fulles.4.1. Transpiraci (=evapotranspiraci).Prdua daigua per evaporaci.A travs dels estomes (Stoma = boca)ntimament relacionada amb la fotosntesi.

Factors ambientals que afecten la transpiraci: Llum: generalment, oberts durant el dia i tancats a la nit.

Vent

Humitat relativa de laire

Temperatura4.1. Transpiraci (=evapotranspiraci).FOTOSNTESISUCRESK+ENTRA H2OEN CL. OCLUSIVESESTOMA OBERTTTRANSPIRACIEVAPORACIT > 35C ELS ESTOMES ES TANQUEN!!!TRESPIRACICO2Conseqncies de la transpiraci:Quan els estomes estan oberts la planta perd aigua, per tamb capta CO2, i la fotosntesi pot tenir lloc.

Contribueix al balan trmic de la fulla.Permet lascens de la saba bruta i la distribuci de laigua i les sals minerals per tota la planta. La transpiraci podria considerar-se el com cost fisiolgic de la fotosntesi4.2. Intercanvi de gasos.FOTOSNTESI (cloroplasts)Saba bruta + CO2 Saba elaborada + O2 RESPIRACI (mitocondris)+Compots orgnics + O2 CO2 + H2O + EATPSIMULTANI A LA RESTA DE PROCESSOS!!!!INTENSITAT INTERCANVI DE GASOS DE LA FOTOSNTESIINTENSITAT INTERCANVI DE GASOS DE LA RESPIRACI>

FOTOSNTESIRESPIRACIRESPIRACIH2OECO2Compostos orgnicsO2CO2Compostos orgnicsO2H2OEH2OSals mineralsCO2Compostos orgnicsO2Lenticelles

Gutta = gotaHidatode: tipus destoma immbil que secreta aigua lquida. 4.3. Gutaci.Absorci > Transpiraci

5. La fotosntesi.

Cloroplast

5. La fotosntesi.Conversi de M.I. en M.O. grcies a lenergia de la llum.Conversi de lenergia lluminosa en energia qumica, que ser utilitzada per a la sntesi de compostos orgnics. 2 fases: F. lluminosa: depn de la llum. Ellum EqumicaF. obscura: NO depn de la llum M.I. Equmica M.O.TAMB SE FA DE DIA!!!6CO2 + 6H2O C6H12O6 + 6O2

FASE LLUMINOSA (Fotoqumica)2H2O 4H+ + 4e- + O2e-e-e-e-e-ATPNADPHFASE OBSCURA (Biosinttica)ATPNADPHCO2CO2Sals mineralsSals mineralsBiomolculesEn resum:

5.3. Factors que afecten la fotosntesi.

[CO2]5.3. Factors que afecten la fotosntesi.

Oxigen alliberat!!![O2]

5.3. Factors que afecten la fotosntesi.

Intensitat lluminosaOmbrfilesHelifiles

(W/m2)Rendiment fotosinttic5.3. Factors que afecten la fotosntesi.

TemperaturaRendiment fotosinttic

Plantes adaptades a hbitats diferents tenen temperatures ptimes diferents.

i algun ms???5.3. Factors que afecten la fotosntesi.S!Disponibilitat daigua i de nutrients (sals minerals)Dficit H2O Estomes tancatsN: enzims fotosinttics i clorofillaP: ATP5.4. Importncia biolgica de la fotosntesi.Els organismes auttrofs fotosinttics sn els productors (primera anella duna cadena trfica).

La fotosntesi origina el flux denergia (els organismes fotosinttics sn els nics capaos de transformar lenergia lluminosa en energia qumica).

Alliberaci dO2.

Eliminaci de CO2.

6. El transport de la saba elaborada. Glcids (90%), lpids, aa i BN = saba elaborada. El transport des dels teixits productors cap als teixits consumidors es fa a travs del floema (tubs cribosos + cllules acompanyants). Tubs cribosos = vasos liberians. Cllules vives, allargades i comunicades entre s per les plaques criboses. Transport descendent i ascendent. De font a embornal.

6.1. Mecanismes de transport de la saba elaborada. Osmosi = Fora impulsora del transport.Hiptesi del flux de massa (mecanisme passiu)(Mnch, 1927)Els compostos orgnics resultants de la fotosntesi sn transportats per TRANSPORT ACTIU a les cllules acompanyants del floema. Aquests compostos, passen de les cllules acompanyants als tubs cribosos a travs dels PLASMODESMES (TRANSPORT PASSIU!).Als tubs cribosos, lentrada de soluts provoca una entrada daigua procedent del xilema. La pressi espenta la saba elaborada cap als rgans consumidors. El transport per floema es fa a travs de les plaques criboses (TRANSPORT PASSIU!).Els compostos orgnics passen dels tubs cribosos a les cllules consumidores per TRANSPORT ACTIU.La sortida de soluts dels tubs cribosos provoca la sortida daigua dels mateixos.

http://www.lourdesluengo.es/animaciones/unidad10/transporte_savia_elaborada.swfCllula del parnquima clorofllicCllula acompanyant (floema)Tubs cribososXilemaTeixit consumidor54El mecanisme passiu s lactualment acceptat, perHi ha una altra hiptesi: els corrents intracitoplasmtics. Consisteix en el transport actiu dels composts orgnics dun tub cribs a un altre. No s gaire acceptada. 7. El metabolismes i lemmagatzemament dels nutrients.Qu fan les cllules amb les molcules que els hi arriben?Anabolisme(sntesi i transofrmaci)Catabolisme(degradaci)Per obtenir energiaPer crear estructures i altres composts dintersMETABOLISMEMetabolisme secundariConjunt de reaccions que donen lloc a composts qumics que duen a terme funcions NO essencials per a la planta.Compostos del metabolisme secundari de les plantesTerpenoidesCarotenoids, limonoids, fitoesterolsFenolsTanins, flavonoids (resveratrol), quinonesAlcaloidesCocana, morfina, cafena, nicotinaDerivats de les porfirinesPigments fotosinttics i coenzims (p.ex: grup hemo)7.1. Emmagatzemament de substncies de reserva. EstructuraPart del corm modificadaExempleArrel napiformeArrel Pastanaga (Daucus carota), nap (Brassica rapa), remolatxa (Beta vulgaris)RizomaTijaGingebre (Gingiber officinale)BulbFullesCeba, all (Allium)TubercleTijaPatata (Solanum tuberosum), xufa (Cyperus esculentus)Arrel/Tija/Fulles suculentesArrel, tija o fullesCactus (Opuntia)*Llavor

8. Lexcreci en plantes.Eliminaci de substncies de rebuig produdes en el metabolisme. NO hi ha estructures especialitzades en lexcreci. De vegades poden reutilitzar aquestes substncies.Productes dexcreciSlidsCristalls doxalat clcic, salLquidsOlis essencials, resines, ltex (cautx), nctarGasosCO2, etilDesprs de tot el qu hem vistCom definireu vosaltres el terme nutrici?Conjunt de processos mitjanant els quals un organisme intercanvia matria y energia amb el medi que lenvolta. Objectius: construir, renovar les seves estructures i realitzar tots els processos vitals.