TEMA 1: EL MÓN CLÀSSIC

EL MÓN GREC.

EL MÓN ROMÀ.

L’HERÈNCIA CLASSICA.

Zona Geogràfica.

La civilització grega va néixer a la Península Balcànica, a la costa i les illes del mar Egeu. És de relleu montanyòs, ambvalls estrets de difícils comunicacions i la costa és extensa i retallada.

Aquesta geogràfia propicià la fragmentació política de Grècia(polis).

El clima és càlid i sec, això unit a la manca de rius cabalososobliga a tenir una agricultura de secà . Aquesta agricultura de rendiments baixos es basa en conreu de cereals, vinya i olivera, es a dir, l’anomenada trilogia mediterrània.

La manca de riqueses naturals, va fer que els habitants de la Grècia antiga s’aboquessin a la mar per buscar, mitjançant el comerç aquestes necessitats. Això fa que la cultura gregas’estengués per bona part del mediterrani.

I.- EL MÒN GREC.

Encara que hi ha una fragmentació

política en diverses polis, els grecs tenien

molts lligams en comú i es consideraven

membres d’una mateixa cultura : Hèl·lade

(Hel·las en grec, terra d’hel·lens).

Aquesta cultura es basava en dos

aspectes principals: La llengua i la

religió.

L’ Hèl.lade.

a.-Civilització Minoica- Creta:

Aquesta civilització es va anar desenvolupant

a l’època de l’edat del metalls a l’illa de Creta.

Els cretencs vivien de l’agricultura, la ramaderia i el comerç ambaltres

pobles de la Mediterrània. Les seves ciutats no eren emmurallades, per la qual cosa es pensa que o no tenien enemics o bé que consideraven al mar una excel.lent muralla natural.

Es tracta de la primera civilització del món hel.lènic. Els reis de Creta van ser

molt poderosos, un dels més importats va ser Minos, que va construir diversos palaus a Cnossos.

Sembla ser que una violenta erupció volcànica a l’illa de Tera, va provocar la

decadència de Creta.

Els origens de Grècia.

CIVILITZACIÓ

MINOICA

CIVILITZACIÓ

MICÈNICA

ÈPOCA

FOSCA

GRÈCIA

ARCAICA

GRÈCIA

CLÀSSICA

GRÈCIA

HEL.LENÍSTICA

ÈPOCA PREHEL.LÈNICA ÈPOCA HEL.LENÍSTICA.

3000 a.C 1400 a.C 1150 a.C 800 a.C 490 a.C 334 a.C 30a.C

Reconstrucció del Palau de

Cnosos.

b.-Civilització Micènica- Peloponès- Aqueus:

Els aqueus van ocupar la península del Peloponès

cap a l’any 1600 a.C.

Els aqueus provenien de l’Europa central i parlavengrec, van fundar ciutats políticament independents, que eren governades per caps militars. Per garantir la defensa de la ciutat , aquestes eren emmurallades i col.locadesdalt de turons.

La ciutat aquea més important es Micenes, d’aquí el nomde la civilització.

Els aqueus es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia.

També van destacar per ser grans guerrers , equipats ambarmes de bronze i carros arrossegats per cavalls.

Cap a l’any 1400 a.C van conquerir Creta i destruir la civilització minoica.

La civilització micènica va desaparèixer cap

a l’any 1150 a.C com a conseqüència de la

invasió dels doris, un poble de pastros

nòmades procedents del nord que parlaven

grec.

Els doris coneixien el ferro i l’ús d’armes

fetes amb aquest metall, això els va

permetre derrotar els aqueus amb facilitat.

La porta dels lleons a micenes.

Màscara de Agamenon.

c.-L’època fosca:

El periode posterior a l’invasió dels doris,

comprès entre els segles XII a.C i VIII a.C

,es coneix amb el nom d’època fosca

perquè en tenim molt poca informació

L’ÈPOCA FOSCA.

Les polis

Els grecs estaven organitzats en petites ciutatsEstats independents. Cada polis tenia les seveslleis, moneda, exèrcit i govern.

Les polis solien estar situades a prop del mar, onles comunicacions eren més fàcils.

Les ciutats gregues estaven formades per dos parts : L’àgora, plaça pública, on es reunien elsciutadans, on es duien a terme les transaccionseconòmiques i la zona residendial amb cases disposades formant carrers. L’acròpolis, llocelevat que tenia funció defensiva i religiosa.

L’ÈPOCA ARCAICA.

Les polis i les colonitzacions.

A les primeres polis gregues hi governava un grup reduïtd’aristòcrates, eren els grans propietaris agrícoles, que dominaven als pagesos i formaven l’elit guerrera.

Aquest grup reduït formava el Consell d’aristòcrates, que prenia les decisions polítiques, administrava justicia i dirigial’exèrcit. Això era una oligarquia = “Govern d’uns pocs”.

La resta de ciutadans mascles, que formaven l’exèrcit, es podien reunir en assemblea, però les seves opinions i conclusions no eren escoltades.

Aquests tipus de govern es va mantenir en algunes ciutats, com Esparta.

Durant el s. VI a. C en algunes polis es donen revoltes socialscontra aquest poder aristocràtic, i per causa del costum de esclavitzar els ciutadans que no podien pagar els seusdeutes.

Les polis aristocràtiques.

A algunes polis es volia obtenir participació política i això va donar lloc a reformes socials i polítiques a favor del Demos= el poble.

Una de les ciutats on es va donar aquest fet és Atenes,on les reformes van donar lloc a una forma de govern anomenadaDemocràcia.

El desenvolupament de l’agricultura , del comerç i de l’artesania va permetre a molts ciutadans poguer comprar-se l’equipament militar i participar en la defensa de la ciutats, són els hoplites. Degut a aquesta participació activa van exigir participació en el govern de la ciutat.

Així al s. VI a. C ,tant Soló com Clístenes, van anul·larl’esclavitud per deutes i van introduir el dret per a tots elsciutadans a participar en el govern de la ciutat i ser protegitsper la llei.

L’evolució cap a la democràcia.

Entre els segles VIII i VI a.C a Grècia es va produir una èpocade crisi.

a)La població va créixer molt, però el sól era poc fértil i no donava prou aliment per tothom.

b) Les terres estaven repartides de forma desigual.

c) Davant la por a ser esclavitzat pels deutes.

d) La fam molts camperols.

Molts grecs van abandonar el seu país buscan noves terresper conrear.

L’expansió es va donar en dos onades:

1.- El nord de Grècia, fins al mar Negre, el sud de la península Itàlica i l’illa de Sicília, que es l’anomenada Magna Grècia.

II.- S’expandeixen cap a Egipte i la Mediterrània Occidental, e a dir, la costa sud de França ( Marsella) i la costa septentrional de Catalunya (Empúries i Roses), Hemeroskopeion i Mainake.

Les colonitzacions gregues.

Les noves colònies les van fer seguint el model de la ciutat d’origen o metròpoli. Però eren polis independents, que mantenien lligams comercials i culturals amb la d’origen .

Els llocs elegits per establir-s’hi solien tenir en comú:

1.- Accès per mar: per facilitar el transport i el comerç .

II.- Fàcils per defensar, o una illa o dalt d’un turó.

III.- I amb recursos d’aigua i terres fèrtils.

Els colons grecs van mantenir relacionscomercials amb autòctons(fenicis, etruscos i egipcis). Alhora les aquest contactes van servir per extendre l’ús del ferro, l’alfabet, la moneda, l’urbanisme, conreu de la vinya i l’art.

Un grup de grecs foceus, procedents de la colónia de Massàlia, van ser els fundadors de l’enclavamentcomercial d’Empòrion, cap a l’any 590 a.C. Ésl’anomenada Paleàpolis, un antic illot, on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries. Més tard elscolonitzadors es traslladen a terra ferma i van fundar un nucli de poblament, la Neàpolis.

L’objectiu de la fundació era garantir la ruta comercial entre Massàlia i l’àrea comercial tartèssia, que es trobava als sud de la península ibèrica. En primer llocla colónia serveix com escala de vaixells, que anavenal sud a buscar metalls.

Amb el temps es converteix en un dels centres mésimportants d’introducció a la península de productescomercials i d’elements culturals grecs.

Empúries, colónia grega.

Els Ibers.

Els celtes vivien al Nord i centre de la Península Ibérica, procedents del centre d’Europa.

Els celtes vivien en poblatsenmurallats anomenatsCastres, que es trobaven en zoneselevades i que facilitaven la sevadefensa.

Els celtes es dedicaven a la ramaderia i una agricultura, basada en els cereals.

Elaboraven peces de ceràmica i teixits de llana.

Dominaven perfectamen la metal.lúrgia , fabricant estris i armes de bronze i de ferro. Va ser un pobleque va destacar en l’art de l’orfebreria i la forja.

No coneixien ni la moneda ni la escriptura.

Celtes. Els ibers vivien al Sud peninsular i litoral

mediterrani.

Els ibers vivien de l’agricultura i de la

ramaderia. Conreaven ordi, blat, mill i

plantes per fer teixits com lli i espart.

Pel contacte amb els pobles mediterranis

van difondre l’ús de l’arada, adoptar els

conreus de la vinya i l’olivera i apendre a

conservar el peix en salaó.

Feien servir el torn per fabricar objectes

de ceràmica.

Eren coneixedors del ferro i fabricants de

orfebreria i armes.

Van encunyar moneda i van crear un

sistema d’escriptura propi.

Incineraven els difunts a la Necròpolis.

Col.locaven les cendres a unes Urnes de

ceràmica i després les enterraven amb el

seu aixovar.

Els pobles de la Península

Ibèrica.