tectònica de plaques

Estructura interna de Estructura interna de la Terrala Terra

TECTNICA DE PLAQUESTECTNICA DE PLAQUES

La La La La La La La La TerraTerraTerraTerraTerraTerraTerraTerra comcomcomcomcomcomcomcom a planetaa planetaa planetaa planetaa planetaa planetaa planetaa planeta

LaLa TerraTerra s el tercer planeta en dists el tercer planeta en distncia ncia respecte el Sol, el mrespecte el Sol, el ms dens i el cinqus dens i el cinqu en mida en mida dels vuit planetes del sistema solar. dels vuit planetes del sistema solar. s tambs tamb el el mms gran dels quatre planetes terrestres del s gran dels quatre planetes terrestres del sistema solar. sistema solar.

Hi habiten milions dHi habiten milions despespcies, incloent els cies, incloent els humans; i humans; i s ls lnic astre on se sap que hi ha nic astre on se sap que hi ha vida.vida. El planeta es va formar fa 4.540 milions El planeta es va formar fa 4.540 milions ddanys, i hi va aparanys, i hi va aparixer vida en mil milions ixer vida en mil milions ddanys.anys. La biosfera de la Terra ha alterat La biosfera de la Terra ha alterat significativament lsignificativament latmosfera i altres condicions atmosfera i altres condicions abitiques, permetent la proliferaciabitiques, permetent la proliferaciddorganismes aerbics i la formaciorganismes aerbics i la formaci de la capa de la capa ddozoz que, juntament amb el camp magnque, juntament amb el camp magntic tic terrestre, bloqueja la radiaciterrestre, bloqueja la radiaci solar solar perjudicial.perjudicial. Les propietats fLes propietats fsiques de la Terra, siques de la Terra, aixaix com la seva histria geolgica i rbita, han com la seva histria geolgica i rbita, han permperms que la vida persisteixi durant aquest s que la vida persisteixi durant aquest perperode. Sode. Sespera que el planeta pugui tenir vida espera que el planeta pugui tenir vida durant com a mdurant com a mnim 500 milions dnim 500 milions danys manys ms.s.

ComposiciComposiciComposiciComposiciComposiciComposiciComposiciComposici de lade lade lade lade lade lade lade la TerraTerraTerraTerraTerraTerraTerraTerra Els components principals estan reflectits Els components principals estan reflectits

en la. Es creu que la regien la. Es creu que la regi del nucli estdel nucli estformada principalment de ferro (88,8%), formada principalment de ferro (88,8%), amb quantitats inferiors de namb quantitats inferiors de nquel (5,8%), quel (5,8%), sofre (4,5%), i menys dsofre (4,5%), i menys dun 1% dun 1% delements elements en traces.en traces.

Els components de les roques mEls components de les roques ms s comunes de lcomunes de lescorescora terrestre sa terrestre sn gairebn gairebtots xids; el clor, el sofre i el fluor stots xids; el clor, el sofre i el fluor sn les n les niques excepcions importants i la seva niques excepcions importants i la seva quantitat total en qualsevol roca quantitat total en qualsevol roca s s generalment molt menys que un 1%. Els generalment molt menys que un 1%. Els principals xids sprincipals xids sn el sn el slice, llice, lalalmina, mina, xids de ferro, calxids de ferro, cal, magnesi, potassa i , magnesi, potassa i sosa. sosa.

3,65%3,65%AltresAltres

0,05%0,05%TitaniTitani

1,9%1,9%SofreSofre

2,4%2,4%NNquelquel

12,7%12,7%MagnesiMagnesi

15,2%15,2%SiliciSilici

29,5%29,5%OxigenOxigen

34,6%34,6%FerroFerro

Estructura Interna de Estructura Interna de Estructura Interna de Estructura Interna de Estructura Interna de Estructura Interna de Estructura Interna de Estructura Interna de lalalalalalalala TerraTerraTerraTerraTerraTerraTerraTerra

12,812,813,113,1Nucli internNucli intern

Part interna delPart interna del nucli, que nucli, que s slida.s slida.5.1005.1006.3786.378

9,99,912,212,2Nucli externNucli extern

Part externa delPart externa del nucli, que nucli, que s ls lquida.quida.2.8902.8905.1005.100

AstenosferaAstenosfera

s la porcis la porci del mantell que es comporta de manera fludel mantell que es comporta de manera fluda.da.100100700700

3,43,45,65,6MantellMantell

s una capa interms una capa intermdia entre ldia entre lescorescora i el nucli. Arriba fins una profunditat a i el nucli. Arriba fins una profunditat de 2.900 km. Estde 2.900 km. Est compost percompost per peridotita.peridotita.

353528902890

3,43,44,44,4Mantell superiorMantell superior

SSinicia a la inicia a la MohoMoho, que est, que est a una profunditat mitjana de 6 km sota la una profunditat mitjana de 6 km sota lescorescora a oceocenica i a una profunditat mitjana de 35,5 km sota lnica i a una profunditat mitjana de 35,5 km sota lescorescora continentala continental

35356060

2,22,22,92,9EscorEscoraa

s la capa ms la capa ms superficial. Ests superficial. Est composta percomposta per basaltbasalt en les conques en les conques oceoceniques i perniques i per granitgranit en els continents.en els continents.

003535

LitosferaLitosfera

s la part ms la part ms superficial que es comporta de manera els superficial que es comporta de manera elstica. Comprstica. Comprn n llescorescora i la porcia i la porci superior del mantell.superior del mantell.

006060

DensitatDensitat

g/cmg/cm33CapaCapa

ProfunditatProfunditat

kmkm

http://www.youtube.com/watch?v=0mzvijhttp://www.youtube.com/watch?v=0mzvijYb_REYb_RE

http://www.youtube.com/watch?v=IEfPoFhttp://www.youtube.com/watch?v=IEfPoF--Amu0&feature=relatedAmu0&feature=related

MMtodestodes ddestudiestudi de de llinteriorinterior de la de la TerraTerra

MMtodestodes directesdirectes; Poca ; Poca informaciinformaci

MMtodestodes indirectesindirectes::-- MMtodestodes sssmicssmics

-- DensitatDensitat-- EstudiEstudi meteritsmeterits

Capes de lCapes de linterior de la Terrainterior de la Terra

ELS METEORITSELS METEORITSELS METEORITSELS METEORITSELS METEORITSELS METEORITSELS METEORITSELS METEORITS

Alguns meteorits provenen d'asteroides Alguns meteorits provenen d'asteroides ((protoplanetesprotoplanetes) que han generat prou ) que han generat prou calor per fondre's i per tant no s'han calor per fondre's i per tant no s'han diferenciat.diferenciat.

Ens donen una valuosa informaciEns donen una valuosa informaci sobre sobre els orels orgens de la Terra i el sistema Solar. gens de la Terra i el sistema Solar. Altres meteorits han pogut diferenciarAltres meteorits han pogut diferenciar--se se en capes de manera semblant a com es en capes de manera semblant a com es creu que ho va fer la Terra.creu que ho va fer la Terra.

TIPUSTIPUSTIPUSTIPUSTIPUSTIPUSTIPUSTIPUS

--SideritsSiderits. Representen el 4% . Representen el 4% delsdels meteoritsmeteoritstrobatstrobats. . SSnn elsels nicsnics representantsrepresentants delsdelscossoscossos planetarisplanetaris metmetlllicslics. . EstanEstan constituconstitutstsgairebgaireb en la en la seuaseua totalitattotalitat perper un un aliatgealiatge de de FeFe--Ni. Elevada Ni. Elevada densitatdensitat (7,9 g/cm3). (7,9 g/cm3). RepresentarienRepresentarien el el nuclisnuclis delsdels asteroides asteroides diferenciatsdiferenciats..

--AerolitsAerolits o o . . SSnn elsels mmss abundantsabundants (95%) (95%) ConstituConstitutsts perper silicatssilicats i de i de densitatdensitat semblantsemblant a a la de la de l'escorl'escoraa terrestre.terrestre.

--SiderolitsSiderolits. . IntermedisIntermedis entre entre elsels anteriorsanteriors. . SSnnmoltmolt pocpoc abundantsabundants (1%)(1%)

APLICACIAPLICACIAPLICACIAPLICACIAPLICACIAPLICACIAPLICACIAPLICACI

La La determinacideterminaci de de l'edatl'edat delsdels meteoritsmeteorits ensens ha ha permpermss descobrirdescobrir un un altalt graugrau de de concordconcordncianciaja que la ja que la majoriamajoria daten de fa daten de fa unsuns 4500 4500 m.am.a. . (700 (700 milionsmilions mmss que les roques terrestres que les roques terrestres mmss antiguesantigues conegudesconegudes), ), ss a a dirdir, , l'edatl'edatatribuatribudada a la a la formaciformaci del Sistema Solar. del Sistema Solar. L'estudiL'estudi delsdels meteoritsmeteorits ensens ha ha permpermss saber saber que que elsels primersprimers gransgrans objectesobjectes slidsslids del del Sistema Solar es formaren Sistema Solar es formaren rrpidamentpidament perperl'agregacil'agregaci de de silicatssilicats ferroferro--magnmagnsicssics ambambniquelniquel--ferro i ferro i altresaltres elementselements menysmenys abundantsabundants(entre (entre ellsells algunsalguns de natura de natura orgorgnicanica).).

ONES SISMIQUESONES SISMIQUESONES SISMIQUESONES SISMIQUESONES SISMIQUESONES SISMIQUESONES SISMIQUESONES SISMIQUES

CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES CARACTERISTIQUES ONESONESONESONESONESONESONESONES

Les ones sLes ones ssmiques P i S es propaguen malament en els medis smiques P i S es propaguen malament en els medis fluids disminuint la seva velocitat en augmentar la flufluids disminuint la seva velocitat en augmentar la fludesa. Si la desa. Si la rigidesa es nulrigidesa es nulla, es a dir estat lla, es a dir estat lquid, les ones S no poden quid, les ones S no poden travessar el medi.travessar el medi.

* La velocitat de propagaci* La velocitat de propagaci augmenta quan augmenta la rigidesa augmenta quan augmenta la rigidesa de les roques.de les roques.

* La velocitat augmenta quan augmenta la pressi* La velocitat augmenta quan augmenta la pressi (un augment (un augment de presside pressi comprimeix les roques i disminueix la seva capacitat comprimeix les roques i disminueix la seva capacitat de comprimirde comprimir--se mse ms i a ms i a ms es tornen ms es tornen ms rs rgides).gides).

* La velocitat disminueix en augmentar la temperatura (un * La velocitat disminueix en augmentar la temperatura (un augment de temperatura fa a les roques maugment de temperatura fa a les roques ms "fluides").s "fluides").

* La velocitat disminueix en augmentar la densitat.* La velocitat disminueix en augmentar la densitat.

VARIACIVARIACIVARIACIVARIACIVARIACIVARIACIVARIACIVARIACI ONES ONES ONES ONES ONES ONES ONES ONES SSSSSSSSSMIQUESSMIQUESSMIQUESSMIQUESSMIQUESSMIQUESSMIQUESSMIQUES

PRINCIPALS CAPES PRINCIPALS CAPES PRINCIPALS CAPES PRINCIPALS CAPES PRINCIPALS CAPES PRINCIPALS CAPES PRINCIPALS CAPES PRINCIPALS CAPES TERRESTRESTERRESTRESTERRESTRESTERRESTRESTERRESTRESTERRESTRESTERRESTRESTERRESTRES

1) Escora continental. 2) Escora ocenica. 3) Mantell superior. 4) Mantell inferior. 5) Nucli extern. 6) Nucli intern.Discontinutats: A (de Mohorovii), B (de Gutenberg), C (de Lehmann).

ESCORESCORESCORESCORESCORESCORESCORESCORAAAAAAAA

EscorEscora continentala continental, slida, , slida, essencialment essencialment grangranticatica, amb , amb roques sedimentroques sedimentries al damunt. ries al damunt. s ms ms espessa que l'escors espessa que l'escora a oceocenica (de 30 km a 100 km nica (de 30 km a 100 km sota les cadenes de muntanyes). sota les cadenes de muntanyes). L'escorL'escora terrestre representa a terrestre representa aproximadament 1'5% del volum aproximadament 1'5% del volum terrestre. terrestre.

EscorEscora ocea ocenicanica, slida, , slida, essencialment composta de essencialment composta de roques basroques basltiques. Relativament ltiques. Relativament fina (aproximadament 5 km). fina (aproximadament 5 km).

ESTRUCTURA DINESTRUCTURA DINESTRUCTURA DINESTRUCTURA DINESTRUCTURA DINESTRUCTURA DINESTRUCTURA DINESTRUCTURA DINMICAMICAMICAMICAMICAMICAMICAMICA

LitosferaLitosfera, constitu, constituda per l'escorda per l'escora a ((plaques tectniquesplaques tectniques) i d'una part del ) i d'una part del mantell superior. El lmantell superior. El lmit inferior de la mit inferior de la litosfera es troba a una profunditat litosfera es troba a una profunditat compresa entre 100 i 200 quilmetres, compresa entre 100 i 200 quilmetres, al lal lmit on els peridotites s'apropen al mit on els peridotites s'apropen al seu punt de fusiseu punt de fusi. Es troba de . Es troba de vegades a la base de la litosfera (certs vegades a la base de la litosfera (certs gelegs la hi inclouen) una zona gelegs la hi inclouen) una zona anomenada anomenada LVZLVZ, o , o LowLow VelocityVelocity ZoneZone, , on s'observa una disminucion s'observa una disminuci de la de la velocitat i una atenuacivelocitat i una atenuaci marcada de marcada de les ones sles ones ssmiques P i S. Aquest smiques P i S. Aquest fenomen fenomen s degut a la s degut a la fusionfusion parcial parcial de la peridotita que comporta una de la peridotita que comporta una major flumajor fludesa. La LVZ no estdesa. La LVZ no estgeneralment present sota les arrels de generalment present sota les arrels de les cadenes de muntanyes de les cadenes de muntanyes de l'escorl'escora continental. a continental.

AstenosferaAstenosfera, o zona inferior del , o zona inferior del mantell superior, a sota de la litosfera. mantell superior, a sota de la litosfera.

Deriva continental i Deriva continental i Tectnica de Tectnica de plaquesplaques

ingvellir (Islandia).

La deriva continentalLa deriva continental

WegenerWegener (1880(1880--1930) va presentar 1930) va presentar aquesta teoria revolucionaria.aquesta teoria revolucionaria.

Proves:Proves: GeogrGeogrfiquesfiques PaleontolgiquesPaleontolgiques Geolgiques i tectniquesGeolgiques i tectniques PaleoclimPaleoclimtiquestiques

DERIVA CONTINENTALDERIVA CONTINENTALDERIVA CONTINENTALDERIVA CONTINENTALDERIVA CONTINENTALDERIVA CONTINENTALDERIVA CONTINENTALDERIVA CONTINENTAL

De la deriva continental a la De la deriva continental a la tectnica globaltectnica global

Durant els anys seixanta (S.XX), Durant els anys seixanta (S.XX), llestudi estudi del fons ocedel fons ocenicnic va confirmar va confirmar llhiptesihipteside de WegenerWegener i introdueixen la Teoria de la i introdueixen la Teoria de la Tectnica de PlaquesTectnica de Plaques

Plaques Plaques Plaques Plaques Plaques Plaques Plaques Plaques tectniquestectniquestectniquestectniquestectniquestectniquestectniquestectniques

TIPUS DE PLAQUES: OCENIQUES ( PACFICA), CONTINENTALS(EUROASITICA) O MIXTES ( AFRICANA)

Teoria de la tectnica de Teoria de la tectnica de plaquesplaques

Corrents de convecciCorrents de convecci del magma de del magma de llastenosfera. El material puja fins a la astenosfera. El material puja fins a la litosfera obrintlitosfera obrint--la i separantla i separant--la en plaques la en plaques (dorsals oce(dorsals oceniques).niques).

En altres llocs les plaques xoquen i En altres llocs les plaques xoquen i ssenfonsen una sota lenfonsen una sota laltra (fosses marines)altra (fosses marines)

LLLLLLLLmitsmitsmitsmitsmitsmitsmitsmits de les plaques de les plaques de les plaques de les plaques de les plaques de les plaques de les plaques de les plaques tectniquestectniquestectniquestectniquestectniquestectniquestectniquestectniques

Lmits convergents Lmits divergents Lmits passius

Tipus de lmits

SSn ln lmits destructius dmits destructius descorescoraa Les plaques sLes plaques saproximenaproximen Associats a aquest tipus de Associats a aquest tipus de

llmits tenim FOSSES mits tenim FOSSES OCEOCENIQUES i gran activitat NIQUES i gran activitat SSSMICASMICA

LLLLLLLLMITS CONVERGENTSMITS CONVERGENTSMITS CONVERGENTSMITS CONVERGENTSMITS CONVERGENTSMITS CONVERGENTSMITS CONVERGENTSMITS CONVERGENTS

TIPUS DE LTIPUS DE LTIPUS DE LTIPUS DE LTIPUS DE LTIPUS DE LTIPUS DE LTIPUS DE LMITS MITS MITS MITS MITS MITS MITS MITS CONVERGENTSCONVERGENTSCONVERGENTSCONVERGENTSCONVERGENTSCONVERGENTSCONVERGENTSCONVERGENTS

http://www.juntadeandalucia.es/ahttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/tectonica_aniverroes/manuales/tectonica_animada/tect_swf_files/02[1].swfmada/tect_swf_files/02[1].swf

A) PLACA OCEA) PLACA OCENICA NICA PLACA PLACA CONTINENTALCONTINENTAL

Fenomen de subducciFenomen de subducci Fossa oceFossa ocenica paralnica parallela a la lela a la

costa.costa. Placa ocePlaca ocenica nica subdueixsubdueix sota la sota la

continentalcontinental TerratrTerratrmolsmols ANDES y ROCOSASANDES y ROCOSAS

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuhttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/tectonica_animada/tect_swf_files/50[1].swales/tectonica_animada/tect_swf_files/50[1].swff

B) Placa B) Placa oceocenicanica-- Placa Placa oceocenicanica La placa La placa mmss antigaantiga subdueixsubdueix perper sota la sota la mmss

moderna.moderna. VulcanismeVulcanisme FormaciFormaci ddunun arc arc ddillesilles ( ( JapJap, , FilipinesFilipines....


http://www.juntadeandalucia.es/averroes/http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/tectonica_animada/tect_swf_filmanuales/tectonica_animada/tect_swf_files/52[1].swfes/52[1].swf

C) PLACA CONTINENTAL C) PLACA CONTINENTAL PLACA PLACA CONTINENTALCONTINENTAL

FenomenFenomen dd0BDUCCI0BDUCCI SerraladesSerralades tipustipus HimalaliaHimalalia


FENMENS INTRAPLACAFENMENS INTRAPLACAFENMENS INTRAPLACAFENMENS INTRAPLACAFENMENS INTRAPLACAFENMENS INTRAPLACAFENMENS INTRAPLACAFENMENS INTRAPLACA

http://http://www.juntadeandalucia.eswww.juntadeandalucia.es//averroesaverroes//manuales/manuales/tectonica_animadatectonica_animada//tect_swf_filtect_swf_fileses/55[1]./55[1].swfswf

PUNTS CALENTS ESTACIONARISPUNTS CALENTS ESTACIONARIS HAWAIHAWAI


http://www.juntadeandalucia.es/averroes/http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuales/tectonica_animada/tect_swf_filmanuales/tectonica_animada/tect_swf_files/01[1].swfes/01[1].swf

FORMACIFORMACI DE DORSALSDE DORSALS CREACICREACI DE NOVA ESCORDE NOVA ESCORA A

OCEOCENICANICA RIFTRIFT

FORMACIFORMACIFORMACIFORMACIFORMACIFORMACIFORMACIFORMACI RIFT VALLEYRIFT VALLEYRIFT VALLEYRIFT VALLEYRIFT VALLEYRIFT VALLEYRIFT VALLEYRIFT VALLEY

http://http://www.juntadeandalucia.eswww.juntadeandalucia.es//averroesaverroes//manuales/manuales/tectonica_animadatectonica_animada//tect_swf_filtect_swf_fileses/49[1]./49[1].swfswf

LLLLLLLLmitsmitsmitsmitsmitsmitsmitsmits divergentsdivergentsdivergentsdivergentsdivergentsdivergentsdivergentsdivergents

LLmit divergent o mit divergent o constructiuconstructiu

les plaques s'allunyen i el buit les plaques s'allunyen i el buit que en resulta que en resulta s omplert per s omplert per material de l'escormaterial de l'escora terrestre, a terrestre, i que sorgeix del magma de i que sorgeix del magma de les capes inferiors. El nou les capes inferiors. El nou material fa crmaterial fa crixer la illa ixer la illa ddIslIslndia alguns centndia alguns centmetres metres cada segle.cada segle.

Un exemple tUn exemple tpic d'aquest pic d'aquest tipus de ltipus de lmit smit sn les dorsals n les dorsals oceoceniques, com per exemple niques, com per exemple la dorsal la dorsal mesomeso--atlatlnticantica, i en la , i en la part continental, per les part continental, per les esquerdes com la esquerdes com la Gran Vall Gran Vall del Riftdel Rift

Falles de Falles de Falles de Falles de Falles de Falles de Falles de Falles de transformacitransformacitransformacitransformacitransformacitransformacitransformacitransformaci

Foto: Falla de san Andrs (California)

Les zones de lliscament lateral ms conegudes sn la falla de San Andrs a Califrnia, on la placa Pacfica es desplaa cap al Nord uns 5 cm/any, lliscant al costat de la placa Nord-americana al llarg de l'eix de la falla. Recordeu que Califrnia s una zona de elevat risc ssmic (terratrmol de S. Francisco el 1906).

Una altra falla de transformaci s la que es presenta a Palestina (definida pel mar Mort, riu Jord, mar de Galilea) i que representa el lliscament de la placa Arbigarespecte l'Africana com a conseqncia del moviment de separaci originat a la mar Roja.

OBDUCCIOBDUCCIOBDUCCIOBDUCCIOBDUCCIOBDUCCIOBDUCCIOBDUCCI

tectònica de plaques

Documents