Pàgina 12 

    

4. L’aigua

  Pàgina 13 

    

4.1. Introducció

Malgrat que en un primer moment, no hi han gaires

motius per sentir-se identificat amb els vegetals, la

qüestió següent ens resulta innegable: l’aigua és

imprescindible per a la vida. Ho és per a nosaltres i per

a qualsevol ésser viu sobre el planeta Terra.

Les plantes contenen un percentatge d’aquest fluid molt

més elevat que nosaltres els humans (i que els animals

en general), però els usos són els mateixos en ambdós

casos: nutrició, estructura i transport de substàncies i partícules a través de conductes

interns.

Pel que fa a la funció de nutrició, l’aigua (H2O) s’utilitza

juntament amb el diòxid de carboni (CO2) en el procés de la fotosíntesi

per crear la substància més important per la vida de les plantes: la

glucosa (sucre o glúcids).

Les cèl·lules, tant vegetals a com animals, tenen la necessitat

d’aigua per a formar-se, donat que proporciona volum a aquests

elements. És aquí on queda destacada la seva importància estructural.

Els minerals del sòl no podrien ser absorbits per les plantes si

no estiguessin diluïts en aigua. Els nutrients que s’obtenen del

substrat, per mitigar de les arrels, sent l’aigua la que fa que circulin per

l’interior de la tija (formant en conjunt la saba bruta) fins les fulles. I

d’aquí ja en forma de saba elaborada es reparteix cap a les diferents

part del vegetal.

És doncs comprensible, que quanta més aigua tingui a l’abast una planta (sense superar

ni apropar-se als nivells que poden resultar-li nocius), podrà satisfer en major grau

aquestes tres accions. En especial la primera, ja que la segona, creiem, només es

realitza en la mesura necessària (mentre el vegetal pugui accedir a una quantitat bàsica) i

la tercera depèn de la quantitat de minerals, i no de l’aigua. 

  Pàgina 14 

    

4.2. Hipòtesi

Sabent que l’aigua és imprescindible per als éssers vius i que en el cas de les plantes en

concret les no llenyoses, representa el 95% (aprox.) de la seva constitució, modificarem

la velocitat de creixement dels subjectes variant-ne la quantitat que en reben.

Creiem que el grup que rebi més quantitat d’aigua (sense proporcionar a cap d’ells menys

de la que necessiten ni sobrepassar la quantitat màxima que poden suportar) en sortirà

més beneficiada.

4.3. Experimentació

Aquet experiment consisteix en agafar dos grups de quinze subjectes cada un. Plantem

els dos grups de llavors prèviament germinades (per estalviar temps) en dos testos amb

terra, en les mateixes condicions.

Els subjectes del grup 1 es troben permanentment envoltats d’un substrat humit. Això

hauria d’aportar-els-hi una reserva contínua; pel contrari les plantes del grup 2 només

disposaran d’aigua de forma periòdica, deixarem que aquesta s’evapori i quan el substrat

estigui bastant sec es deixaran passar dos dies fins que es tornin a regar.

GRUP 1  GRUP 2

  Pàgina 15 

    

4.4. Observacions

1ra setmana:

Uns quants subjectes encara no han germinat. Els que sí ho han fet (que

representen la majoria) es desenvolupen correctament.

2na setmana:

Tan en el grup 1 com en el 2 hi ha varies llavors que encara no han germinat.

En el test del grup 2, una llavor sense brot sobresurt del substrat, possiblement

per un error comès a l’hora de ser plantada, o per l’acció de l’aigua al regar-la.

3ra setmana:

Les llavors que faltaven per a germinar no ho han fet.

Creixen sense inconvenients i es pot apreciar una clara diferència de mida, els

subjectes del grup 1 creixen a una major velocitat que els del grup 2.

0

2

4

6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415

Cm

Nº subjecte

Grup 1 

0

2

4

6

1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415

Cm

Nº subjecte

Grup 2 

0

5

10

15

1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415

Cm

Nº subjecte

Grup 1 

0

5

10

15

1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415

Cm

Nº subjecte

Grup 2 

  Pàgina 16 

    

4.5. Conclusions

L’experiment ha transcorregut tal i com indica la hipòtesi.

Les plantes del grup 1 que rebien aigua a diari han crescut de mitjana 2,84 cm més que

les del grup 2 que en rebien nomes cada tres dies.

A l’iniciar l’experiment els subjectes del grup 2 eren una mica més grans que els del grup

1, això es un fet casual, les llavors dels dos grups es van fer començar a germinar juntes i

més tard es van repartir aleatòriament entre els dos testos, però sense que ens

n’adonéssim va coincidir que les plantes del grup 2 eren mínimament més grans. De

seguida les plantes del grup 1 van començar a créixer a una major velocitat i van igualar i

superat les del grup 2. La diferencia entre tots dos grups de plantes va anar augmentant

durant el transcurs de l’experiment i si aquest hagués durat més temps segurament

hauria continuat fent-ho d’igual forma.

0

5

10

15

20

1 3 5 7 9 11 13 15

Cm

Nº subjecte

Grup 1 

0

5

10

15

1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112131415

Cm

Nº subjecte

Grup 2 

1ª setmana  2ª setmana  3ª setmana 

1 grup 0,77 8,44 10,17

2 grup 1,28 6,34 7,32

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

Quantitat d’aigua