Pàgina 7 

    

3. La germinació

  Pàgina 8 

    

3.1. Introducció

Les llavors de qualsevol planta, tenen una reserves nutritives per aportar a aquesta

l’energia que sigui necessària per a realitzar la germinació (que és l’equivalent al

naixement, en el cas dels animals) durant el temps en que encara no puguin abastir-se de

nutrients exteriors i no hagin desenvolupat mínimament una tija i les primeres fulles.

Abans que els vegetals trobin les condicions adequades per a començar el seu

desenvolupament, es troben en un estat latent, com d’adormiment, fins que així sigui.

És conegut que moltes plantes, “per no dir totes” són capaces de desenvolupar-se a

l’interior d’un habitatge (tots reuneixen unes característiques en l’ambient relativament

similars). Tant els nivells d’oxigen, com de temperatura i d’il·luminació, que són 3 dels 4

aspectes necessaris per començar a treure arrels. Llavors, només en resta un: l’humitat.

O dit més col·loquialment, l’aigua (en la majoria de casos, no suficient en petites

quantitats). I és que, en la primera fase de la germinació, l’únic element extern que utilitza

la llavor és aquest. El consum energètic el fa del seu dipòsit intern. No és fins que es té

una arrel fora de la llavor ben consolidada, quan es pot iniciar l’obtenció de substàncies

del subsòl. 

Durant aquesta part de la germinació,

s’infla la radícula (l’origen de

l’arrel a l’interior de la llavor)

i trenca la testa

(l’escorça de la llavor),

surt l’àpex i finalment la

resta de l’arrel.

Creiem que quanta més

aigua pugui fer servir la

llavor durant el procés de

germinació, més fàcil ho tindrà

per néixer i més accentuat serà el seu

desenvolupament durant els seus primers dies de vida.

  Pàgina 9 

    

3.2. Hipòtesi

Farem germinar les llavors més ràpid del que és natural, primer submergint-les en aigua

per activar-les i desprès mantenint-les en un ambient amb un grau elevat d’humitat.

Creiem que quanta més aigua pugui fer servir la llavor durant el procés de germinació,

més fàcil ho tindrà per néixer i més accentuat serà el seu desenvolupament durant els

seus primers dies de vida.

3.3. Experimentació

Aquest experiment s’ha dividit en dos grups, a cada un dels quals se’ls hi ha proporcionat

unes condicions d’entorn determinades, per tal de comparar-les. D’aquesta manera el

que s’intenta, és esbrinar quines són les circumstàncies que afavoreixen més el

desenvolupament de plantes iguals o amb característiques similars als subjectes.

El primer grup, el grup 1, passarà 19 hores submergit en un petit pot omplert d’aigua.

Passat aquest temps, es col·locà en un recipient de vidre transparent buit i sobre un

substrat de paper de cuina humit. Per retenir l’humitat es col·locarà paper de cel·lofana

per cobrir el recipient, al qual se li faran un orificis per permetre la circulació de l’aire amb

l’oxigen i el diòxid de carboni necessaris per a la supervivència dels vegetals.

El grup 2, el segon grup, es trobarà permanentment en un substrat de terra que rebrà una

quantitat d’aigua suficientment elevada per romandre humida, també durant 19 hores (i

fins i tot més). A partir d’aquí, cada cop que el substrat s’assequi, es tornarà a humitejar

per tal que les llavors puguin continuar tenint accés a aigua (necessitat bàsica).

GRUP 1  GRUP 2 

  Pàgina 10 

    

Nota: Passades les 19 hores, es van mesurar les llavors d’ambdós grups (així com es va fer

abans d’iniciar l’experiment) per poder comparar quin mètode donava millors resultats durant la

primera part de les probes.

3.4. Observacions

Passats 5 dies de l’experiment (3 després de la fase de 19 hores):

Grup 1: Els canvis ja són significatius. Els subjectes 2, 3, 6, 7, 11 i 14 han

desenvolupat una arrel considerablement llarga, qüestió que s’accentua al tenir en

compte el poc temps que fa que es va iniciar l’experiment.

El subjecte 4 ha desenvolupat un fong blanc similar al cotó fluix o la tela d’aranya.

Desconeixem els efectes que té sobre el subjecte i/o sobre una persona o altre

animal que en mantingui contacte momentani.

La resta de subjectes (encara llavors; algunes ja amb arrels però cap amb tija ni

l’inici d’aquesta) sembla que, senzillament, han anat augmentant la seva mida i

des d’aleshores, no han patit cap altre canvi significatiu.

Nota: Les arrels dels subjectes germinats (6 en total) creixen amb una tendència

horitzontal, de manera que el seu creixement es veu condicionat per l’horitzontalitat i la

duresa de la superfície que es troba per sota del substrat.

Grup 2: Pocs subjectes han desenvolupat una arrel, només és visible en 3 casos:

6, 8 i 10 (pertanyents tots al mateix recipient). Aquest conté subjectes que no

han germinat, però sí que han patit un d’aquests dos canvis:

‐ La pell groga, que comença a desaparèixer en algunes àrees de la

superfície, dóna pas al color blanc de la part interna.

o bé…

‐ S’està perdent el color groc (no la pell) en algunes àrees de la superfície

deixant pas a un color blanc.

Jornades 6 i 7 després de l’inici de l’experiment (4 i 5 després de la fase de 19 hores):

Grup 1: Les arrels d’alguns subjectes estan considerablement desenvolupades.

El fong nomenat prèviament segueix en vincle amb el subjecte nº 4.

Grup 2: Les arrels continuen creixent a bon ritme. Aquest és bastant similar al del

grup 1, però no és pot afirmar que sigui tan ràpid.

  Pàgina 11 

    

Passats 8 dies de l’experiment (6 després de la fase de 19 hores):

Grup 1: Ja hi ha algunes llavors (els subjectes 3, 7 i 10) que han germinat i han

tret la tija, tot i que encara relativament petites.

Nota: Les arrels dels subjectes germinats (6 en total) creixen amb una tendència

horitzontal (pel que fa a l’arrel), de manera que el seu creixement es veu condicionat

per l’horitzontalitat i la duresa de la superfície que es troba per sota del substrat.

Grup 2: Han sortit de la terra alguns brots, concretament els subjectes 6, 7 i 8 en

tenen de visibles. Els subjectes 2, 5, 10 i 13 tenen brots per sota de la terra. Si n’hi

ha més casos com aquests no són apreciables des de fora del recipient.

Tots els subjectes semblen sans i no han desenvolupat cap patologia ni s’han vist

afectats per cap altre ésser. Les arrels són relativament llargues, tot i que no tant

com les dels subjectes del grup 1.

Nota: El fong del subjecte 4 s’ha desenvolupat fins a cobrir gairebé tota la llavor. Tot i

que el subjecte sembla que té a mig sortir el que déu ser l’àpex de l’arrel, no hi ha

possibilitats aparents que sobrevisqui.

3.5. Conclusions

Sembla ser que les plantes que més van augmentar de mida (concretament, les seves

llavors) durant les primeres 19 hores (un augment mitjà de l’amplada de 0,84mm enfront

de 0,31mm de l’altre grup) i les que al final han brotat en més quantitat, han sigut les del

grup 2. Però, en canvi, són les del grup 1 les que van arrelar “per tant arrelar” abans. Per

això considerem que el mètode de l’aigua es el més idoni per a accelerar aquest procés, i

aquell que utilitzarem en la resta d’experiments per tal d’agilitzar-los, ja que quant més

aviat surten les arrels, més aviat els vegetals comencen a relacionar-se amb l’entorn;

condició imprescindible per al treball de camp d’aquest projecte.

Tampoc oblidem que potser els espècimens del grup 2 hagin realitzat una germinació

similar, igual o més pròspera que els del grup 1 i que no ho haguem detectat a causa de

la massa de terra que envoltava aquells primers. Però encara que així sigui, és només

una possibilitat que no podem comprovar. Hauríem d’haver desenterrat les llavors cada

cop que volíem apreciar els efectes de l’experiment, i això suposava un risc per a les

arrels i per a l’organització de la proba en sí (les llavors i plantes ja germinades es

podrien haver descol·locat accidentalment del seu lloc i nosaltres, probablement, hauríem

desconegut de quina es tractava cadascuna).