MENORCA

Una taula, a arqueologia , és un tipus de construcció de la cultura talaiòtica típica i exclusiva de l'illa de Menorca. El terme taula fa referència, en sentit estricte, a l'element central d'un tipus d'edificien forma de T conegut com a recinte de taula, construït ambdues lloses rectangulars de gransdimensions, que poden passar elsquatre metres d'alçada. La llosa vertical rep el nom de pedra-suportmentre que la superior, horitzontal, és la pedra-capitell.

Els recintes de taula estan presents a la majoria dels poblats talaiòticsmenorquins però, al contrari del que passa amb els talaiots, sempreapareix un únic recinte a cada assentament.

Segons alguns autors, els recintes de taula serien edificis coberts, de manera que la taula funcionaria (sense obviar el seu caràctersimbòlic) com un pilar central que aguantaria una coberta construïda, possiblement, amb bigues de fusta i altres elements vegetals coberts de terra.

D'acord amb altres teories, elsrecintes de taula serien estructures descobertes, de manera que la taula tindria una funció exclusivamentsimbòlica. Avui dia la majoriad'experts sosté que eren construccions sense sostre, tot i que alguns arqueòlegs difereixen, o admeten que en tot cas podriatractar-se una construcció nomésparcialment descoberta.[1]