Taula de contingut

Raimon s’acomiada fent valer un llegat imponentAra - 05/05/2017

LES CARES DEL DIAAra - 05/05/2017

Tot el que ha cantatEl Punt Avui - 05/05/2017

Il/fiitl1 ALa Vanguardia - Catalán - 05/05/2017

El vent deixa de bufarLa Vanguardia Que Fem - 05/05/2017

Donald TrumpLa Vanguardia - Catalán - 05/05/2017

Raimon agota las localidades en el PalauLa Mañana Diari de Ponent - 05/05/2017

Raimon inicia 12 concerts de comiatDiari de Girona - 05/05/2017

RAIMON S'ACOMIADA EN 12 NITS20 Minutos Barcelona - 05/05/2017

TENDENCIAS CIENCIA CULTURA OCIOEl Correo Gallego - 05/05/2017

Raimon ofrece hoy el primero de sus 12 conciertos de despedidaDiario de Noticias - 05/05/2017

Gardiner revela el miracle de Monteverdi amb un gran ‘Ulisse’Ara - 05/05/2017

Un MontevercEl Periódico de Catalunya - Catalán - 05/05/2017

El espectáculo ‘Artxipielagoa’ inicia mañana la edición 26 de las Primaveras MusicalesEl Diario Vasco Costa - 05/05/2017

De WilliaEl Periódico de Catalunya - Catalán - 05/05/2017

Premi al compromís polític de l’artista William KentridgeAra - 05/05/2017

Comida con Puigdemont en el Palau de la MúsicaExpansión Catalunya - 05/05/2017

Tres pianos als carrers de ManlleuEl 9 Nou Osona i Ripolles - 05/05/2017

CARTES DELS LECTORS

4

6

7

9

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

P.2

La Vanguardia - Catalán - 05/05/2017

P.3

CulturaMÚSICA

1981, en el llibret del disc Raimon. Totes les cançons i que ara recull el llibre Tot el que he cantat. Lletres completes 1959-2017 (La Magrana, 2017). “Entre les cançons amb lletra seva, destacaria les meravelloses cançons d’amor, com ara Com un puny, que trobo que, al marge del seu públic fidel, no s’han valorat prou”, opina el cantautor Roger Mas, un altre músic compromès amb la paraula escrita per ser canta-da, sobre aquesta sentida pulsió d’amor i desig cantada en la prime-ra persona més íntima.

Aquella nit al Palau de la Músi-ca, com moltes altres nits, Com un puny es va seguir amb un silenci emocionant en la seva eloqüència. “La freqüència de la primera perso-na en els cants de Raimon no provo-ca cap problema de representativi-tat. Moltes vegades és la primera persona del plural. Però fins i tot quan ho és del singular, tots els bons companys poden fer-la seva”, escri-via el filòsof Manuel Sacristán el 1973. Raimon és justament això, el cant col·lectiu i la paraula més ínti-ma, tot i que també és moltes més coses. És el tro juvenil que il·lumi-nava la foscor i l’artista que va con-nectar la seva generació, la dels que

no van patir la guerra però sí la post-guerra, amb la dels que van sobre-viure. És el que va relligar la músi-ca i la poesia, el que va obrir el camí perquè Joan Manuel Serrat cantés Machado, i Ovidi Montllor cantés Salvat-Papasseit i Estellés. També és el fil de la memòria de la llengua. Com recorda la poeta Dolors Mi-quel, “és molt bèstia el que va fer amb Ausiàs March i els poetes va-lencians del segle XVI”. “Sense la personalitat de Raimon no es podria explicar la història de la Nova Can-çó –diu Lluís Llach–. Des de bon co-mençament va marcar una perso-nalitat molt pròpia, i era una veu tan potent per ella mateixa que Els Set-ze Jutges van creure que havia d’anar sol. La prova és que ja les se-ves primeres cançons es van con-vertir en himnes, com ara Diguem no! o Al vent”.

Qüestió d’actitud La “part física”del “primer punk vernacle” Feliu Ventura, de Xàtiva com Rai-mon, també es mou entre la rauxa i la sensibilitat. Pertany a una genera-ció nascuda després de la mort de Franco que tanmateix ha connectat amb l’esperit resistent de les noves

Raimon comença a acomiadar-se aquest vespre. Ha triat fer-ho a l’es-cenari i repartint l’adeu en dotze concerts al Palau de la Música. “Me’n vaig estimant l’ofici”, va dir al novembre. Un ofici que ell ha hon-rat durant tota una vida. Rebrà l’es-timació del públic que l’escolta i el canta. “Pete Seeger deia que si la gent no cantava als seus concerts és que no ho havia fet prou bé”, recor-dava el mateix Raimon fa uns anys. No cal insistir-hi, o potser sí perquè els oblits són ferides mortals: per als que van créixer en la dictadura, can-tar Al vent o Diguem-no! era sentir-se vius; i encara avui, sobretot avui, aquells versos primerencs transme-ten un alè subversiu molt necessa-ri en temps d’intempèrie com els d’ara.

Hi ha una gran càrrega emocio-nal en el Raimon que es canta, però també en el que s’escolta, com va passar fa tres anys al Palau de la Mú-sica quan va interpretar Com un puny, “un dels poemes més ben re-solts i més perfectes de Raimon”, tal com sentenciava Salvador Espriu el

BARCELONAXAVIER CERVANTES Referent

“Sense Raimon no es podria explicar la Nova Cançó”, diu Lluís Llach

Raimon s’acomiada fent valer un llegat

imponentEl cantautor de Xàtiva comença avui els dotze concerts

al Palau de la Música amb què diu adeu als escenaris

Comiats amb cançons imprescindibles“És una reflexió que ve de lluny, almenys del 2014. Ara vull fer d’espectador, viure com un ciu-tadà i escoltar tots els discos que no he pogut escoltar i anar als concerts que no he pogut anar”, explicava Raimon al novembre, quan va presentar els dotze con-certs de comiat al Palau de la Música. És un adeu repartit en els quatre caps de setmana de maig. A hores d’ara ja s’han ex-haurit les entrades per a l’últi-ma actuació, el dia 28. Queden localitats per a la resta de reci-tals, però molt poques: entre el 5% i el 9% de l’aforament.

El repertori d’aquests con-certs serà necessàriament anto-lògic. “Vull fer uns recitals gene-rosos”, assegurava Raimon, que mirarà de tocar “tots els temes que la gent cregui que són im-prescindibles”. Seran actuaci-ons llargues, com la majoria de les que ha fet en els últims anys aquest colós de 76 anys.

Tradició “És molt bèstia el que va fer Raimon amb Ausiàs March“, diu Dolors Miquel

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

1411 CM² - 168%

6770 €

30-31

España

5 Mayo, 2017

P.4

cançons catalana i llatinoamericana dels anys 60 i 70. Com Raimon, que va dedicar un disc a Víctor Jara, Ven-tura s’ha emmirallat en la dignitat del cantautor xilè assassinat per la dictadura de Pinochet. “No recordo exactament qui va dir que Raimon era el primer punk vernacle, pel crit convertit en cant i per l’actitud, de la mateixa manera que Iggy Pop va ba-tejar el grup peruà Los Saicos com els pares del punk per la seva cançó Demolición del 1965. En els inicis de Raimon hi ha alguna cosa de precur-sor en l’actitud de compondre la pri-mera cançó des del llom d’una Ves-pa de camí a València amb la cara al vent”, explica Ventura.

Per a David Carabén, el líder del grup Mishima, Raimon, “sense ado-nar-se’n, és el més rock de la Nova Cançó”. “Hi ha la part física del crit i de la queixa. A més, agafa una gui-tarra i no la toca arpegiada sinó gra-tant-la”, afegeix Carabén, que quan era petit va compartir alguna vetlla-da amb Raimon. “Era un bon amic del meu pare, i a les nits de les quals parlo a la cançó Posa’m més gin, Da-vid! –inclosa en el nou disc de Mis-hima–, alguna vegada n’hi havia ser-vit a ell”, recorda. Xavier Baró tam-bé era un nen quan va escoltar per

01. Raimon durant un concert a L’Auditori de Barcelona el 2015. MANOLO GARCIA

02. El cantautor de Xàtiva l’any 1962, en una actuació a Alcoi. EFE

primer cop Al vent. “Amb 10 anys sentir aquell crit al menjador de ca-sa em va impressionar –explica Ba-ró–. Jo encara no sabia tocar la gui-tarra, però ja m’apuntava les seves lletres”. En el disc I una fada ho transmuda (2016), Baró fa una adaptació del poema Só qui só de Jo-an Timoneda que ja havia recuperat Raimon, però hi injecta electricitat. “Sempre he pensat que amb un acompanyament elèctric més pro-per al rock Raimon hauria arrasat”, diu Baró.

Poeta i veu de poetes Apropar la poesia al poble i reconstruir el fil de la memòria “Juntament amb altres cantautors, Raimon va crear una manera de sentir que va portar la gent a mou-re’s. I tant ell com l’Ovidi Montllor van apropar la poesia a la gent”, ex-plica Dolors Miquel, a qui li agrada especialment “la musicació que va fer d’Espriu, com la del poema I beg your pardon, que diu «Quan el cen-tre del món no ets ben bé tu»”. “És molt difícil musicar poemes amb una gran exactitud com ho ha fet ell”, afegeix Miquel, que coincideix amb Roger Mas a assenyalar la im-portància de Raimon com a divulga-

dor dels poetes, reivindicador i pre-servador de la memòria de la llen-gua. “Una de les grans aportacions de Raimon a la nostra cultura és anar a musicar poemes d’Ausiàs March o Jordi de Sant Jordi –diu Mas–, gent que vivia i escrivia en un món diferent del nostre, i convertir-los en una cosa actual, que l’espec-tador pot fer-se seva com si fos con-temporània”. Segurament, sense la feina de Raimon hauria sigut im-possible que cantautors com Xavier Baró trobessin del tot natural posar música a les paraules dels trobadors des d’una estètica contemporània.

Feliu Ventura també destaca el llegat literari de Raimon. “Per una banda, la difusió dels clàssics de la literatura catalana amb una tècnica molt polida en la musicació de tex-tos, i per l’altra, l’actualització de te-mes a través de l’existencialisme i la interrogació del jo. I tot això lligat al compromís cívic de la seva obra i a la difusió de la cançó catalana d’au-tor arreu del món”, detalla Ventura.

“Els poetes-poetes, a través dels cantants, passen a ser una possibili-tat nova: desenterrats dels llibres, recobren el to de la cançó –va es-criure Joan Fuster el 1981 en el lli-bret de Raimon. Totes les cançons–.

Timoneda va escriure versos per a ser cantats, i Raimon els canta ara amb unes melodies que Timoneda no podia sospitar. I Ausiàs March [...], que només va ser mòdicament cantat per algun polifonista del Re-naixement, ara reviu, fulgurant, en la veu de Raimon. Sembla impossi-ble, i Raimon ho ha arreglat. Ha con-ferit als poemes antics una eventu-alitat nova”. I encara més: aixecant una obra pròpia que dialoga amb les paraules antigues i amb els versos dels poetes del segle XX, Raimon ha contribuït a la dignitat de la llengua. “Som una tradició literària de les més riques d’Europa, i estava silen-ciada. Hi havia un tall, i Raimon l’ha cosit amb un fil de memòria”, diu Carabén.

Raimon també és important per preservar una altra memòria, la que descriu Feliu Ventura: “Per a mi Raimon significa els inicis, significa Xàtiva. Allò que t’explica, que nai-xent en una petita capital de comar-ca meridional pots fer arribar el teu treball, el teu accent, la teva veu i la teva llengua a llocs inesperats. És la influència primerenca, primigènia, que et permet convertir sense rubor el teu lloc petit, la teua experiència, en cançó”.e

01 02

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

1411 CM² - 168%

6770 €

30-31

España

5 Mayo, 2017

P.5

LES CARES DEL DIA

L’artista sud-africà ha sigut reconegut amb el premi Prin-

cesa d’Astúries per la seva obra i pel seu compromís en la denúncia de l’apartheid, el sistema de segregació racial vigent al seu país fins als anys 90. Kentridge és un artista polifacè-tic, que ha cultivat totes les arts plàstiques, des de muntatges escè-nics fins al videoart, passant pel ci-nema i el mim. P. 33

El cantautor de Xàtiva comen-ça aquest divendres el primer

del seus recitals de comiat al Palau de la Música. Raimon interpretarà per últim cop el seu imponent llegat mu-sical, que formarà part per sempre de l’imaginari col·lectiu de la comunitat catalanoparlant. Ja hi haurà temps per valorar en tota la seva magnitud la seva figura. P. 30-31

Raimon

William Kentridge

La presidenta andalusa ha fra-cassat en el seu objectiu de der-

rotar àmpliament Sánchez en la pre-sentació d’avals, i nota al clatell l’alè de l’exsecretari general, que s’ha situ-at a només 5.000 firmes de distància. Amb els resultats fets públics ahir, la cursa per liderar el PSOE està més oberta que mai. Sánchez té opcions reals de guanyar. P. 06-07

Susana Díaz

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LES CLAUS DEL DIA

82000

12536

Diario

126 CM² - 15%

668 €

3

España

5 Mayo, 2017

P.6

Raimon tanca la seva carrera al Palau de la Música Catalana

Ho diu el mateix Raimonen el pròleg d’aquest Rai-mon. Tot el que he cantat.Lletres completes 1959-2017 que acaba de publi-car l’editorial La Magrana:“El títol és fàcil de justifi-car. És un títol descriptiu.Tot el que he cantat ésaquí. Si més no, totes lesparaules que he cantat.”

Efectivament, aquestextens volum, que incloutambé algunes de les foto-grafies icòniques d’actua-cions del cantant de Xàti-va, reuneix una per una to-tes les lletres de totes lescançons que Raimon ensha ofert al llarg de la sevacarrera, en total 153, mol-tes amb lletres seves i d’al-tres de reconeguts poetescom són Salvador Espriu oAusiàs March. Un recorre-gut musical que, justa-ment, aquesta nit inicia elseu camí final en una tan-da de dotze concerts al Pa-lau de la Música, que esclourà el dia 28 vinent.

Raimon, que aquestsúltims dies ha estat prepa-rant amb els seus músicsde sempre els concerts delPalau –“seran uns recitalsper fer plaer al públic”, vaavançar en una entrevistael mes de març passat a ElPunt Avui– creu que algu-nes de les cançons que haescrit “es poden llegir coma poemes”. “Algunes dinsde la norma de la poesiaculta, d’altres prescindint-ne conscientment en fun-ció de l’oralitat i el ritme”,escriu Raimon al pròleg,on ressalta que “amb el lli-bre hi ha un lector, i ja sesap que un lector sol sermés atent i reflexiu que noun escoltador”. “L’oralitatguanya sempre en exten-sió de la difusió. La lectura

guanya en profunditat”,conclou el cantant.

En el llibre es presentenles cançons endreçades endiferents apartats. En pri-mer lloc hi ha totes les lle-tres que ha escrit el ma-teix Raimon. Un segonconté tots els poemes deSalvador Espriu que hamusicat i cantat. A conti-nuació, un petit apartatamb un poema de PereQuart titulat Una vacaamb un vedellet en braços.Una quarta secció és per aAusiàs March i una altraper a altres autors dels se-gles XIV al XVI. Final-ment, un darrer apartatrecull la versió catalanaque Raimon va fer l’any1973 de la cançó de VíctorJara Et recorde Amanda il’èxit català Se’n va anar,de Josep Maria Andreu imúsica de Lleó Borrell.

De les lletres de les se-ves cançons, Raimon co-menta que mai ha volgutdividir-les en “etiquetes de

fàcil circulació. “Hi hagent que pensa i creu queAl vent és una cançó pro-testa. Què hi farem... Laprimera cançó de protestaque es publica en aquestpaís és Diguem no, el1966, sis mesos desprésd’Al vent”, escriu Raimonal llibre, on també recordaque les cançons que ha es-crit van “lligades de mane-ra indestriable” a la sevavida individual que, “coma persona, va lligada a lacol·lectiva”.

Espriu i MarchSobre les cançons a partirde poemes de Salvador Es-priu, Raimon recorda que

va començar a musicar-nel’any 1963 amb Cançó decapvespre. Des de llavorsha posat música i ha can-tat 23 poemes de diferentsllibres de l’autor de La pellde brau. “La meva admira-ció per Salvador Espriu,home i poeta, ha anat crei-xent. El poeta viu i viuràmentre perduri la llenguaen la qual va escriure”, diuRaimon, que creu que hafet arribar Espriu a gentque no té costum de llegirpoesia.

D’Ausiàs March, Rai-mon recorda com el va sor-prendre la seva poesia enllegir-ne un poema a la uni-versitat quan tenia divuit

anys. “L’enlluernamentencara avui, cinquantaanys després, és viu”, diuel cantant, que, a partir dellavors es va proposar mu-sicar i cantar aquella poe-sia que tant l’havia im-pressionat. Recorda queva ser l’any 1969 quan vatrobar la música del poe-ma 46 que va cantar, perprimer cop, en un sopar acasa seva, amb Espriu deconvidat. “Després de can-tar Veles e vents, i ambtots els dubtes que jo acu-mulava, vaig tenir l’alegriade sentir Espriu, emocio-nat, donant-me les gràcies«de part d’Ausiàs March».“Aquella nit vaig saber que

podia i havia d’endinsar-me en l’obra de March i feralgunes belles cançonsque poguessin contribuira la difusió d’aquella mag-nífica, tensa i reconcen-trada poesia”, diu Raimon.

Un altre aparat del lli-bre el conformen dife-rents textos de Manuel Sa-cristán, Joan Fuster, En-ric Gispert, Salvador Es-priu i Joaquim Molas.

El llibre es clou amb larelació complerta de la dis-cografia del cantant, unllistat amb la data de com-posició i primer enregis-trament de les cançons iun índex de cançons perles planes on surten. ■

Raimon, que avui inicia al Palau de la Música Catalana el cicle de dotze concertsdel seu comiat, reuneix en un volum les lletres de totes les seves cançons

Tot el que ha cantatMiquel RieraBARCELONA

Raimon, al Palau de la Música, el dia que es va presentar el cicle de concerts ■ ANDREU PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El llibre

‘Raimon. Tot el que hecantat. Lletrescompletes 1959-2017’Editorial: La MagranaAutor: RaimonPàgines: 330Preu: 24 euros

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

114000

23138

Diario

1084 CM² - 101%

6910 €

34-35

España

5 Mayo, 2017

P.7

Coincidint amb els dotze re-citals de comiat d’en Raimon,Picap i el cantant han acordatla digitalització de totes lesseves obres, que per primeravegada són disponibles almercat digital, en serveiscom iTunes o amb la modali-tat de streaming en llocs es-pecialitzats com Spotify.

Raimon te tots els drets dela seva obra discogràfica, tretdels quatre discos editats perMovieplay –entre els quals hiha El recital de Madrid (1976)o Lliurament del cant (1977),que actualment té la Warner,però sí que disposa i decideixsobre tota la resta de l’obra,tant l’editada a l’Estat espa-nyol com edicions que s’hanfet al Japó, Argentina o altrespaïsos o discos mai publicatsa Catalunya en cap format.

Raimon sempre ha admi-nistrat la comercialitzaciódels seus enregistramentsd’una forma molt acurada imai ha estat a l’abast del pú-blic l’obra sencera. Sí que hohan estat totes les cançons através de les diferents inte-grals, com la Nova IntegralEdició, deu volums editatsl’any 2002 per Picap, però notots els enregistraments.

Amb aquesta edició digi-tal, es recuperen les portadesoriginals de tots els discosSG, EP’s o LP’s, també els es-crits que hi ha en els llibrets,d’autors tan diversos com Jo-sep Pla, Eduardo Galeano oJoan Fuster, i es podrà gaudirde les edicions de concertsúnics a diversos païsosestrangers o en llocs com araMontserrat, l’any 1969.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tota la discografia, digitalitzada

Portades d’alguns dels discos de Raimon ■ PICAP

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

114000

23138

Diario

1084 CM² - 101%

6910 €

34-35

España

5 Mayo, 2017

P.8

Fundada el 1881 per Don Carlos i Don Bartolomé Godó

.cat

www.lavanguardia.cat Número 48.715 1,50 euros

œLa líder andalusa recull 63.000 avals,però el rival n’aplega només 6.000menys

œSuport aclaparador de militants del PSCa l’ex-secretari general POLÍTICA 13 i EDITORIAL

El magistrat obre la vista advertintque el cas hauria d’estar sobresegut

El jutge José de la Mata vaobrir ahir la fase de judici oralpel cas Neymar, però ho va feren una insòlita resolució enquè va reiterar que en el fitxat-ge del crac s’hi podrien haver

fet servirmitjans poc ètics, pe-rò en cap cas delictius. La salapenal de l’Audiència Nacionalhavia anul·lat prèviament ladecisió del magistrat d’arxivarel cas. ESPORTS 47

El jutge suggereixque portaNeymar ajudici per obligació

El projecte sanitaridel president passagràcies a 217 vots afavor per 213 en contra

DonaldTrump va aconseguir ahirla primera victòria legislativa, quesuposaeldesmantellamentdelsis-temasanitarideBarackObamai lasubstitució pel projecte de la novaAdministració. INTERNACIONAL 9

JOHN STILLWELL / AFP

La reina continua, però el seumarit es jubila. Felipd’Edimburgesretiraràdelscompromisosoficialsapartirdelatardor, jaamb96anys,cosaquenotéintenciódeferElisabetII,de91anys.AhirvananartotsdosjuntsaunacteaLondres.VIURE 6 i 7

Els fiscalsdel cas 3%seguiran araper ara ambla investigacióEl fiscal general

mantéManuel Moix,d’Anticorrupció, queels va intentar apartar

Estiu amb lesterrasses amiggas per faltad’acord políticVIURE 1

El fiscal demana22 anys perla violació delsSanferminesTENDÈNCIES 31

DIVENDRES, 5 DEMAIG DEL 2017

Sánchez trepitja els talonsaDíaz en les primàries

Trump ja té lallumverda delCongrés perdesmantellarl’‘Obamacare’

POLÍTICA 20

Raimon iniciaavui al Palaula seva llargagfesta de comiat

CULTURA 34 i 35

Primerpasper

comprar lesurnesdel

referèndum

El Govern anuncia unacord marc perquè s’hipresentin empreses

POLÍTICA 19

�

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

581000

120418

Diario

1168 CM² - 103%

32239 €

1,34

España

5 Mayo, 2017

P.9

34 LAVANGUARDIA DIVENDRES, 5MAIG 2017

Cultura

L’adeudelcompromísRaimon ofereix avui el primerdels dotze concerts de comiat

al Palau de laMúsica

ESTEBAN LINÉSBarcelona

El moment ha arri-bat, encara quequan ho va fer pú-blic, el mes de no-vembre passat, nova transmetre una

especial emoció. El que és segurés que quan Raimon va explicaraquell matí de l’any passat al Pa-lau de laMúsica –gairebé en petitcomitè– que ja era hora de reti-rar-se dels escenaris, la processóanava per dins. Des d’aleshores,comaargument, ha confessat queel motiu d’aquesta retirada als 76anys li va començar a rondar pelcap fa cinc anys, quan celebravaelmig segle de la sevaprimera ac-tuació barcelonina i va notar certcansament. Aquell mateix dia denovembre va dir: “Val més dei-

xar-ho ara que em trobo bé”.Ja sónmolt anys d’estar enper-

manent exposició pública. Mésde mig segle, en escenaris i cir-cumstàncies de totamena, en cir-cumstàncies polítiques i històri-ques que no tenen res a veureamb les presents i quan lamúsica,

la lletra i la llengua eren armes deprotesta.Aviat ésdit, peròhanes-tat 56 els anys en què Ramon Pe-legero Sanchis, Raimon (Xàtiva,1940) ha defensat davant el pú-blic, delectant, instruint i donantexemple, a través de la seva acti-

tud i de glorioses composicionscom Veles e vents, Parlant-me detu, Diguemno oAl vent.Uns prin-cipis i actitud que l’han portatfins avui, mantenint un compro-mís sobretot amb la seva consci-ència, cosa que no sempre ha es-tat ben entesa.Des que va anunciar la seva re-

tirada pública, el recent PremiNacional de Cultura s’ha concen-trat a perfilar l’esdeveniment delcomiat al Palau de la Música deBarcelona. Ja es vadir llavors quees tracta de dotze concerts repar-tits en els quatre caps de setmanadel mes de maig, començant pelque ofereix aquest divendres.Vetllades en tongades de tres,

que començaran a les deu de lanit cada divendres i dissabte i ales vuit del vespre els diumenges.Com ell mateix ja va puntualitzaren la seva presentació, no preveu

grans variacions entre unes i al-tres, i això li ha suposat treballar iassajar sobre mig centenar decomposicions (el seu cançoner téuns 150 temes propis, segons ex-plica ell mateix), de les quals aca-baran funcionant entre 30 i 35.Amb més de 20.000 entrades i

amb l’aforament de l’últim dia deconcert (28 de maig) esgotat desde fa temps, el cantautor té un es-quema bàsic de recital que aniràrepetint al llarg de les aproxima-dament dues hores que duraràcadascuna de les nits: un paquet

principal format pels seus temesmés coneguts, alguns que no hosón tant, i després sempre algunacomposició dels últims anys i al-gun inèdit que ja té a punt (delsmolts temes que confessa que hacomençat i que s’han quedat allà,sense acabar).En totes aquestes emotives jor-

nades de comiat, Raimon comp-tarà amb el seu habitual equipinstrumental, coneguts músicsque es coneixen i que coneixen elmestre, i que formenuna impeca-ble artesania sonora: Pau Domè-nech (clarinet i clarinet baix), Jo-an Urpinell (primera guitarra),Miquel Blasco (segona guitarra) iFernando Serena (contrabaix).

ÀLEX GARCIA

EL PROGRAMA

L’intèrpretd’‘Alvent’oferiràendueshoreselsseustemesdesempreialgunanovetat

EMOCIÓ

La tongada de dotzeconcerts suma 20.000tiquets: els de l’últimdia estan esgotats

Sempre el PalauRaimon en un dels seus

recitals antològics al Palaude laMúsica, el 2014

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

581000

120418

Diario

1168 CM² - 103%

32239 €

1,34

España

5 Mayo, 2017

P.10

E1 vent deixa de bufarmon ha decidit posar fi a laseva traject6ria. Un ad4u alseseenarls (un retir que, haassegurat, no ser~t interrom-put per cap concert col.lectiu,

RAIMON POSA PUNT FINAL A LA SEVA TRAJECTORIA MUSICAL EN 1_2 CONCERTS AL MES DE MAIG ni actuaci6 solid~ria, ni ho-menatge a altres artistes, corn

ORIOL RODRiGUEZ

Raimon s’acomiada dels esce-naris amb dotze concerts alPalau de la Mfisica. Cicle quecomenqa aquest mateix ves-pre i continuar~ tots els di-vendres, dissabtes i diumen-ges d’aquest mes de maig.

Tot va comenqar la tar-da de120 d’octubre de11959.Ramon Pelegero Sanchisfeia en moto, de paquet, el vi-atge que anava des de la se-va Xhtiva natal fins a Val6n-cia, on estava lent els estudisd’histbria. Tot i que no deviaser del tot segur, aquell joveque poc despr6s seria cone-gut per Raimon anava agafata la seva guitarra. I men-tre el vent li colpejava la carava anar filant una progressi6d’acords. NaixiaA/vent.

Ini¢is trencadorsInclosa en el seu debut dis-cogrflfic editat l’any 1962 perl’ic6nic segell Edlgsa (senzillque es completava amb Sore,La pedra i A cops) Al vent es-devindria un dels temes m6spopulars del cantautor valen-cia. Si, veu ferotge i rasca-da fer4stega de la guitarra,estil impetu6s que s’allunya-va de les formes afrancesa-

Raimon, I’addu d’un temps i un pals. FOTO: TONI BOFILL

des practicades fins aquellmoment pels membres dels 16Jutges, Raimon se significariades d’aleshores corn una de lesfigures preponderants de laNova Can~;6, autor de temesimprescindibles en la banda

L’ESTIL IMPETUOS DERAIMON S’ALLUNYAVA DELES FORMES AFRANCESADESPRACTICADES FINS ACiUELLMOMENT PELS MEMBRESDELS 16 JUTGES

sonora de, parafrasejant-lo,un temps i un pals.

Tot i estar gaudint d’un moltbon moment artistic, a 76anys, amb m6s de cinc d6ca-des de carrera i una cinquan-tena d’Albums publicats, Rai-

tamb6 ha descartat fer capgravaci6 d’estudi en el futur)precedit per dotze concertson reviurfi les canqons m6seonegudes i petites joies obli-dades, aim com composicionsmds recents i alguna novetat.

Espai per a la membriaRaimon iniciarfi aquest ves-pre aquesta seqii6ncia de dot-ze actuacions en directe que,amb la col.laboraci6 del (:orde Noies, el Cor Mitjans i elCot Infantil de l’Orfe6 Cata-lfi, tindrh continuitat duranttots els divendres, dissabtesi diumenges d’aquest mes demaig al Palau de la M6sica.Justament, va ser en aquestmateix escenari que l’any1965 Raimon va protagonit-zar el seu primer concert enun gran auditori. Tancant elcercle, dotze oportunitats perveure per 61tima vegada unade les personalitats m6s relle-vants de la nostra cultura.

RAIMON

ESTIL: CAN,CO D’AUTOR. LLOC: PALAUDE LA MOSICA. PALAU DE LA MOSICA,4-6. UROUINAONA (L1, L4). CADADIVENDRES, DISSABTE I DIUMENGEDEL MES DE MAIG. DIVENDRES IDISSABTE, A LES 22H, DIUMENGE,ALES 2OH. PREU: ENTRE 8140C¯ Palaumusica.cat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MUSICA

581000

120418

Semanal

499 CM² - 88%

7656 €

12

España

5 Mayo, 2017

P.11

2 LAVANGUARDIA S U M A R I DIVENDRES, 5MAIG 2017

Raimon ha decidit reti-rar-se dels escenaris als 76

anys i ho farà amb dotze con-certs al Palau de la Música pelsquals està previstque hi passin finsa 20.000 persones.Ahir al vespre hi vacelebrar el primerrecital. PÀGINA 34

LA SEGONA

Cop per cop

UNdelsgranscombatsdeboxadelahistòria(eltercermillorsegonsunaenquestadelarevistaTime)vaenfrontaralCaesarsPalacedeLasVegasaSugarRayLeonardiaThomasHearns,

el1981,pelcampionatmundialdelpeswèlter .Elcombatl’anavaguanyant l’invicteHearns, finsque,quanvaacabareltretzèassalt, l’entrenadordelrival,elmíticAngeloDundee,livadir:“Lavictòriaset’estàescapant, fill,ésaraomai”.Lla-vorsLeonardvaatacarcomunlleóferit,vatancarentrelescordeselseucontrincant i livadescarregarunaplujadecopsqueelvadeixartrontollant.Al’assaltsegüent, l’àrbitrevaaturarelcombat ivaaixecarelbraçdeLeonard.Elcaraacarad’abans-d’ahira lanita latelevisióentreMa-

rineLePeniEmmanuelMacronesvaassemblaraaquestabaralladeLasVegas,perquèlacandidatadelFrontNacionalvasortirdesfermada,vaenvestirel líderd’EnMarxaamblasevaverborreaatropelladaivaexposarunreceptariperaFrançad’altatoxicitat, tot iquecadacataplasmaqueaporta-

valadefensavacomsifosunalociócapil·lardefira, ja foslatornadaal franc,expulsarelsestrangersfitxatsoretirar laidentitat francesaalsbinacionals. IvasituarMacroncontralescordesperserelcandidatdeleselits, “l’hereud’Hollande”iunantipatriota.Hivahaverunmomentenquèse’lvaveurearraconat iamblaguàrdiabaixa.Llavorsdeviasentirunaveuinteriorquelixiuxiuejava“araomai”,comlivadirDundeeaLeonard.Ivacomençaratornarcoppercopambseguretat iaplom.Noesvaposarnerviósniambles interrupcionscons-tantsdeLePen.Livacriticarquenopodiainsultarels france-sospelseuorigenireligió, livaexplicarcomlasortidadel’euroseriaunacatàstrofe insuperable i livademostrarqueesnecessitaEuropaenlaglobalització.Noesvaalterar ivaserconvincent.Fins i totquanlivaetzibarqueenelseudiscursnohicabienmésximpleries iquel’únicaherevaricaeraella:d’unpartitrancid’extremadreta.

David Carabén és el can-tant i líder deMishima, una

de les bandesdemúsica catalanesen la qual solen confluir públici crítica. En unaintensa entrevistaparla del seu noutreball,Ara i res, aixícom del procéscreatiu. PÀGINA 36

César Alierta (72) ha pre-sentat la renúncia al consell

d’administració de Telefónicadesprés de 20 anys. Alierta ja vaabandonar la presi-dència de la com-panyia l’any passat,peròcontinuaràpre-sidint la FundacióTelefónica.PÀGINA54

La Cambra de Represen-tantsvaaprovarahiruna llei

sanitària queanul·la enpart l’Oba-macare.Aquestallei,queencarahade passar pel Senat,és un triomf parcialper a Trump i unaderrotaper amilionsdepobressenseasse-gurança.PÀGINA9

Guàrdies somalis van ma-tar ahir per error el minis-

tre d’Obres Públiques en confon-dre’l amb un terrorista. L’extre-ma inseguretat queviu el país, on elsatacs suïcides sónhabituals, explica enpart el tràgic inci-dent. PÀGINA 12

Una taxa ambfinalitats socialsLa Generalitat va recaptar18,5 milions d’euros a travésde l’impost d’habitatges buitsl’any 2016, una xifra moltsuperior a la del 2015, quanes van ingressar 11,3 milions.La recaptació servirà percomprar 350 pisos destinatsa ús social procedents dedacions en pagament oexecucions hipotecàries.

Motor català aMadrid La solitud deWhatsApp

Elcapdesetmanadel 20 i21demaig lapolítica inun-daràMadrid.Podemhaorganitzatunamanifestacióper llançar la sevapropostademociódecensuraa

MarianoRajoy i elPSOEelegirànou líder.Mentrestant, aBarcelona, rugiranmotors.El salóAutomobileBarcelona,quepresideixEnriqueLacalle, viurà la sevaedicióméstecnològica, i elsmonoplacesde la fórmula 1 rodaranalcircuitdeMontmeló.Elsdosesdevenimentsnonoméscoincideixenenel calendari aBarcelona, sinóque tambévancoincidir ahir en les sevespresentacionsenuncèntrichotel deMadrid.Almatí, Lacalledonavadetallsde la citaque reunirà 108 speakers, 90empreses i 25 start-ups i anun-ciavaqueRajoypresidirà la inauguraciódel salóel 12demaig, acte enelqual coincidirà ambelpresidentde laGe-neralitat,CarlesPuigdemont.A la tarda, el pilotCarlosSainzparticipavaalmateixhotel en lapresentaciódelGranPremid’Espanya, desprésqueelnoupatróde la fórmula 1,ChaseCarey,manifestés la sevaapostaperBarcelona.

WhatsApp va arribar a les nostres vides fa no-més vuit anys, temps suficient per fer-se tanimprescindible que si deixa de funcionar un

parell d’hores n’hi ha que se senten indefensos. La situa-ció ens hauria de fer reflexionar, individualment i com asocietat, sobre diversos aspectes. En primer lloc, sobre laimportància que donem amoltes coses que ni la tenen nila mereixen. En segon lloc, si correspon a una societatmadura que cada novetat tecnològica que apareix generinoves dependències. I finalment, com adoptem senseadonar-nos formes de comunicació interpersonal queens allunyenmés i més del contacte directe amb elsnostres semblants. Com diu el doctor Paco Barón, lesxarxes socials i els grups deWhatsApp venen a serel soroll de fons que acompanya la vida demoltes per-sones. Sembla que per no sentir-se sols, n’hi ha que s’esti-menmés llegir missatges a fer una trucada de telèfon, i elremei a la solitud no pot ser pas aquest.

EI web de

‘E-KONOMÍA’MacroncontraLePen:quinsrepteseconòmics tindran?

LOCALQuantsdinerspúblicshangastat els alcaldesvalenciansdel canvi?

CINEMAElcírculo iEl jugadordeajedrez,estrenesdel capdesetmana.

ENTREVISTA“Quantreballesambhomes,l’energiaésdiferent i la tes-tosteronaenvaeix l’ambient”,afirma l’actriuAnnaCastillo.

Internacional 3Política 13Opinió 22Tendències 28Necrològiques 33Cultura 34Cartellera 42Esports 47Economia 53Anuncis classificats 58

PÀGINES 72

RaimonCANTANT

David CarabénCANTANT I LÍDER DEMISHIMA

César AliertaEXPRESIDENTDE TELEFÒNICA

Donald TrumpPRESIDENTDELS ESTATS UNITS

Abdi Farah JuxaMINISTREDEL’INTERIORDE SOMÀLIA

ÍNDEX

ELS SEMÀFORS

PEL FORAT DEL PANY PENSEM QUE...

Màrius Carol DIRECTOR

El vestitno fa lamaniquíDesprés dedesfilar ves-tida de núviaper a RosaClará, la modelRocío Crussetdiu que ellano té pensatcasar-se

SUMARI

INTERNACIONAL

Discussió veïnalCorea del Nord ha criticat du-rament l’actitud de la Xina enla recent polèmica sobre el seuprograma nuclear, amenaçantfins i tot de trencar la històricacol·laboració que hanmantingutels dos règims comunistes desdels seus orígens. PÀGINA 8

POLÍTICA

Defensa assumeix la culpaEn el seu informe final, el Mi-nisteri de Defensa s’ha declaratresponsable de l’accident aeridel Iak-42 a Turquia. PÀGINA 21

EDITORIALS

Els temes del diaLa notable millora de les xifresd’ocupació el mes d’abril, i lapresentació d’avals dels trescandidats a la secretariageneral del PSOE. PÀGINA 22

OPINIÓ

Una alternativa dubtosaWalter Laqueur analitza lasituació d’Alternativa per aAlemanya (AfD), el partit ger-mànic d’extrema dreta quepodria convertir-se en pedrade toc de cara a les pròximeseleccions de setembre: “Comque els membres d’AfD quedefensen una línia política mésmoderada no han aconseguitinfluir gaire en la política delpartit, hi ha una resistènciade tots els altres a formar-hicoalició, ja que són consideratsextremistes”. PÀGINA 23

TENDÈNCIES

El llicenciat planxa mésUn estudi sobre el repartimentde les tasques de la llar entrehomes i dones conclou que elshomes amb estudis superiorses responsabilitzenmés de lestasques domèstiques. PÀGINA 31

CULTURA

Un peó en la guerraEl director Luis Oliveros ex-plica en El jugador de ajedrezles peripècies de Diego Padilla,escaquista empresonat en unapresó nazi durant la SegonaGuerraMundial, que hauràd’aplicar els seus coneixementsper sobreviure. PÀGINA 39

ESPORTS

El Giro centenariLa gran ronda ciclista pel paístransalpí celebra aquest anyl’edició número 100 amb unrecorregut que revisitaràllocs mítics de la història dela competició, i que recompen-sarà al guanyador amb unma-llot decorat amb 100 estrelles,per al qual els favorits sónNibali i Quintana. PÀGINA 50

ECONOMIA

Ajuts a l’habitatgeEl Govern central vol impulsarla compra i el lloguer d’habitat-ge entre la població més jove, iper això adoptarà una sèrie demesures, entre les quals unasubvenció de 10.800 euros alsmenors de 35 per a l’adquisicióde primer habitatge. PÀGINA 55

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

581000

120418

Diario

159 CM² - 14%

4116 €

2

España

5 Mayo, 2017

P.12

Raimon agota las localidades en el Palau Raimon, que ofrece hoy el pri-mero de los 12 conciertos con los que se despide de los esce-narios en el Palau de la Música de Barcelona, ha agotado las entradas para el recital del 28 de mayo, que ha despertado mucha expectación porque se-rá la última vez que el cantau-tor de Xàtiva actúe en directo.

El autor de Al vent dice adiós a su público a lo largo de cua-tro fines de semana, con con-ciertos los días 5, 6 y 7; 12, 13 y 14; 19, 20 y 21, y 26, 27 y 28 de mayo. Según ha informado el Palau de la Música, ya no quedan entradas para el últi-mo concierto y muy pocas para el resto de recitales; concreta-mente sigue a la venta entre el 5 y el 9% del aforo, que es de 2.015 personas.

A sus 76 años, Raimon Pe-legero Sanchis es uno de los máximos exponentes de la No-va Cançó y símbolo de la can-ción protesta en catalán duran-te los años de la dictadura.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OCIO

2112

Diario

105 CM² - 10%

337 €

37

España

5 Mayo, 2017

P.13

■ Raimon, que ofereix avui el pri-mer dels dotze concerts amb elsquals s'acomiada dels escenaris alPalau de la Música de Barcelona,ha esgotat les entrades per al reci-tal del de maig, que ha desper-tat expectació perquè serà l'últi-ma vegada que el cantautor actuïen directe. L'autor d'Al vent diuadéu al llarg de quatre caps de set-mana, amb concerts els dies , i; , i ; , i , i , i de maig. EFE BARCELONA

MÚSICA

Raimon inicia 12concerts de comiat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA I SOCIETAT

32000

5385

Diario

112 CM² - 10%

368 €

42

España

5 Mayo, 2017

P.14

RAIMON S'ACOMIADA EN 12 FINS A 22.000 ESPECTADORS

El cantautor valencià diu adéu als escenaris amb una tongada de 12 concerts al Palau, tots ells amb entrades esgotades P.CARO zona20ba rcelona@20minutos.es/@20m Barcelona

Ha arribat el moment del co-miat dels escenar is per a Raimon, que ha volgut fer-ho en gran i agrair al seu pú-blic 50 anys de fidelitat. Per això, ha programat dotze re-citals al Palau de la Música Catalana que s'aniran succe-int durant els pròxims qua-tre caps de se tmana (avui, dissabte i d iumenge i els dies 12, 13 i 14, 19,20 i 21 i 26,27 i 28 de maig). Tots aquests recitals de retirada han esgotat les en t rades i ompliran un aforament de 22.000 espectadors.

El can tau to r de Xàtiva (1940) ha editat més de 50 discos i ha publicat sis lli-bres. En tots ells ha plasmat el seu compromís social,

u n a senya d ' iden t i t a t del can t an t valencià que ha transcendit la seva faceta es-tr ictament cultural i musi-cal en llengua catalana. Va començar a cantar en públic quan encara era es tudiant universitari a València, on va estudiar Història. La seva pr imera actuació a Barce-lona va ser l 'any 1962 al Fòrum Vergés.

La seva primera cançó, Al vent, va resultar un èxit cla-morós i immedia t que va traspassar fronteres i que va fer visible la lluita per la de-mocràcia i contra la dictadu-ra franquista existent a Es-panya. La seva era una veu de poeta, pròpia i personal, que va arribar fins al Teatre Olympia de París el mes de juny de l'any 1966.

El cantautor valencià diu adéu als escenaris, ARXIU

Aquest escenari parisenc ha esdevingut un tal ismà per a Raimon, que al juny del 2006 va tornar a trepitjar-lo per quart cop per celebrar els 40 anys transcorreguts des de la seva primera actua-ció allà. El seu recital de l'any 66 va ser el primer in-terpretat en català en aquell escenari i va obrir la porta a actuacions posteriors de

músics com Lluís Llach, Pi de la Serra i Maria del Mar B o n e t . L ' e n r e g i s t r a m e n t d'aquell concert va plasmar-se en un disc premiat per la indústria musical francesa i que a l 'Espanya de llavors arribava clandest inament. El passat mes de novembre, just abans de complir 76 anys, l 'autor va anunciar que es retirava donant tres motius. El primer, que la se-va producció musical havia anat minvant amb el pas del temps. Segon, que preferia marxar ara que encara es trobava en bon estat de salut i en forma física i, per últim, que havia perdut part de la il·lusió que li despertava la vida artística anys enrera. •

Dades pràct iques Palau de la Música. Avui i demà dissabte a partir de les 22 hores. Diumenge a partir de les 20 hores. Fins al 28 de maia. Entrades exhaurides. Més informació al web www.oalaumusica.cat.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

BARCELONA

161000

82739

Lunes a viernes

216 CM² - 24%

3348 €

22

España

5 Mayo, 2017

P.15

TENDENCIASCIENCIACULTURAOCIO

Ocupará este fin de sema-na el Salón Teatro de Com-postela y representará Symon Pédícrí. La primera función se llevará a cabo hoy a las 20,30 horas y ha-brá otros dos pases el sába-do a la misma hora.

Diego Anido Actor

Empezará mañana su do-cena de conciertos de des-pedida en el Palau de la Música Catalana de Barce-lona, con los que se retira-rá definitivamente de los escenarios para finire in bellezza.

Raimon Cantautor

PROTAGONISTASDEL DÍA

Buckingham anunció la ju-bilación del príncipe Feli-pe a partir del próximo otoño, momento en el que dejará de asistir a actos ofi-ciales, lo que ha provocado un gran agradecimiento unánime hacía el consorte.

Felipe de Edimburgo Príncipe de Inglaterra

Conjuntamente con Hér-cules de Ediciones lanzan las primeras jornadas de asesoría y moda, basadas en uno de sus libros. Serán reuniones periódicas en A Coruña y comenzarán el próximo 12 de mayo.

Begoña Peñamaría Diseñadora

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TENDENCIAS

68000

Diario

174 CM² - 17%

714 €

33

España

5 Mayo, 2017

P.16

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

71000

12211

Diario

94 CM² - 10%

495 €

78

España

5 Mayo, 2017

P.17

Gardiner revela el miracle de Monteverdi amb un gran ‘Ulisse’

si és defensada per apòstols d’eloqüència irrebatible com Gardiner.

Aquest concert va ser apassionant per comprovar que la seva mirada ha anat evolucionant subtilment. La perfecció tècnica es manté incòlume, començant per l’esplendor sonora dels ritornelli or-questrals i l’embolcallament dels recita-tius amb un arsenal d’instruments de corda polsada que mantenien en tot mo-ment la tensió del discurs, i acabant per les impol·lutes intervencions del cor, do-blement meritòries perquè la columna vertebral la constituïen els solistes. Aquí va ser on Gardiner va mostrar com ha guanyat en flexibilitat i calidesa comuni-cativa, no debades el repartiment tenia una elevada proporció de cantants itali-ans, començant per Furio Zanasi, un Ulisse colpidorament humà i minuciosa-ment frasejat.

No menys excepcional va ser la Penelo-pe de greus penetrants d’una Lucile Richardot que abraçava sense por els ex-trems anímics del personatge. En un re-partiment sense cap baula feble, cal desta-car la frescor de Krystian Adam, la impres-sionant rotunditat de Gianluca Buratto i la comicitat extravertida de Robert Burt. La senzilla posada en escena va brindar imatges d’una bellesa desarmant, com el braç de Penelope fent d’arc, moments que augmentaven la impressió de no ser en un concert, sinó davant un miracle.e

MÚSICA

‘Il retorno d’Ulisse in patria’, de Monteverdi PALAU DE LA MÚSICA 33 DE MAIG

L’Any Monteverdi a casa nostra ha arribat a la que sens dubte serà una de les fites més extraordinàries. Era inevitable que Sir

John Eliot Gardiner dediqués una aten-ció especial a qui dona nom al cor que va fundar fa més de 50 anys, traduïda en un ambiciós projecte amb les tres òpe-res conservades del compositor italià. Barcelona no ha sigut una de les ciutats afortunades amb el pack complet (llàs-tima), però, posats a escollir, ha sigut una excel·lent idea programar el títol menys divulgat de la trilogia, Il ritorno d’Ulisse in patria.

Sense el caràcter fundacional de L’Or-feo ni l’aura escandalosa de L’incorona-zione di Poppea, aquest esqueix de l’Odis-sea, amb el seu cant a la fidelitat per sobre de totes les adversitats, sembla que ha-biti a anys llum de l’escepticisme i/o ci-nisme imperants avui en dia. Però quina música més gloriosa per retratar les més variades emocions humanes, més encara

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

168 CM² - 20%

890 €

33

España

5 Mayo, 2017

P.18

espectacles DIVENDRES54 5 DE MAIG DEL 2017

Un Monteverdi imponentCRÒNICA La bellesa d’‘Il ritorno d’Ulisse in patria’ sacseja el Palau

CÉSAR LÓPEZ ROSELL BARCELONA

Culminació de l’any Claudio Monteverdi a Palau 100. Després de l’exitós pas pel cicle de

Pablo Heras-Casado dirigint la Balthasar Neumann, la presència del referencial John Eliot Gardi-ner al capdavant de l’English Ba-roque Soloist, el Monteverdi Choir i 16 destacats solistes, enfrontant-se a l’òpera Il ritorno d’Ulisse in pa-tria, va posar la guinda a les cele-bracions d’homenatge al compo-sitor de Cremona. Sacsejat per la bellesa sonora de la interpretació d’aquesta obra homèrica, el pú-blic, dret com un ressort, va acla-mar reiteradament els protago-nistes de la cita després de tres ho-res i un quart de gran intensitat dramàtica al servei del relat del re-torn de l’heroi a Ítaca. Una vetllada històrica, ja que era la primera vegada que s’ofe-ria a Barcelona la versió íntegra d’aquesta obra. I una nit de mà-gia per la qualitat d’una recrea-ció en què tots els elements es van acoblar a la perfecció seguint les pautes de Gardiner. El mestre va tornar a demostrar que és un dels

millors intèrprets de Monteverdi, el compositor més influent en la tran-sició de la música polifònica i madri-galista del segle XVI i el naixement de l’òpera al XVII. La seva lectura, plena de lirisme però sense descuidar l’èpi-ca, va meravellar. Minuciós en els de-talls, amb una precisa atenció a la so-noritat orquestral i una especial de-dicació a les veus, ho va tenir sempre tot sota control.

Per postres, els cantants no es van limitar a expressar amb el cant el sen-tit del llibret. Els moviments en esce-na, amb un catàleg d’acurats gestos, expressions i petites coreografies, van fer que es pogués seguir la narra-ció gairebé sense necessitat dels tex-tos projectats al fons de l’escenari. Déus i homes es barregen en aques-ta narració basada en la part final de L’Odissea. Recitatius i ariosos se succe-

eixen per configurar un relat en què la ingerència de l’aspecte diví en els assumptes humans és el fil conduc-tor de la peça. Després d’una peça instrumen-tal per situar el tema, la fragilitat hu-mana admet la submissió deguda al poder del temps, la fortuna i l’amor, símbols recreats per solistes. La fidel Penèlope, dona d’Ulisses (la impac-tant mezzo Lucile Richardot), espera a palau el retorn del seu marit expres-sant el dolor i la tristesa per la llar-ga espera amb el recitatiu Di misera Regina. El relat continua donant en-trada als nombrosos personatges de la trama, entre els quals destaca la deessa Minerva (delicada Hana Bla-zikovà), que propiciarà el retorn de l’heroi (un Furio Zanassi de gran pre-sència escènica) i la derrota dels seus enemics amb l’engany de la prova de l’arc i la trobada final de la parella re-matada amb un sensual duo. Krystian Adam (Telémaco) i Fran-cisco Fernández-Rueda (el pastor Eu-mete) brillen també en un elenc en què es va fer notar l’excel·lent vis cò-mica de Robert Burt (el golafre Iro). Tots ells encaixen dins d’un conjunt tan virtuós com equilibrat que va mantenir l’interès per la trama fins al final. H

Tots els elements es van acoblar a la perfecció seguint les pautes marcades pel mestre Gardiner

33 El director d’orquestra John Eliot Gardiner, al Palau de la Música Catalana, dimecres.

ANTONI BOFILL

–Vostè és la primera dona que diri-geix Wagner al Liceu. ¿Per què hi ha tan poques dones al capdavant de les orquestres importants? –Aquest és un aspecte difícil de can-viar, perquè el patró del director ho-me està molt arrelat a les ments dels músics i del públic. Però penso que és un bon moment per canviar-ho i per crear una nova imatge de la pro-fessió de director.

–Amb dues hores de durada, es con-sidera l’obra del compositor ale-many més accessible. ¿Què es ne-cessita per dirigir-la?–Molta concentració i força, sobre-tot. Costa mantenir la concentració al llarg de tota la peça; hem d’asse-gurar-nos que no disminueix i que guardem la força necessària per al

final.

–¿Què la fascina més de la direc-ció operística? –Hi ha dos tipus de directors: els que disfruten di-rigint òpera i els que no. Per diri-gir òpera, per so-bre de tot has de sentir una pas-sió enorme per la veu humana, per-què és l’instru-ment més increï-ble i ric que exis-teix. A més, has de tenir al cap en tot moment la di-recció escènica i connectar-la amb

les teves idees musicals. En definiti-va, es tracta de compartir.

–La temporada que ve agafarà la ba-tuta de l’Òpera de Graz, a Àustria.–Em van convidar a participar en el concurs per ocupar aquesta po-sició i vaig resultar guanyadora en-tre més de 600 candidats. M’estre-naré aquesta tardor amb Piotr Ilitx Txaikovski. H

ESTER TORRASBARCELONA

Oksana Liniv, una de les joves batu-tes que ha aconseguit més projecció internacional en els últims anys, s’ha estrenat al Gran Teatre del Li-ceu de la mà del seu primer Wagner. La directora ucraïnesa s’ha posat al capdavant de l’orquestra del coli-seu barceloní en la versió més femi-nista de L’holandès errant que ha con-cebut el cineasta alemany Philipp Stölzl. Després de formar part de la Bayerische Staatsoper de Munic, Li-niv es traslladarà a Àustria per as-sumir la direcció musical de l’Òpe-ra de Graz a partir de la tempora-da vinent.

–¿Com ha viscut la seva primera ve-gada al Liceu? –L’estrena sem-pre és difícil per-què músics i can-tants tenen mol-ta pres s ió . A l principi estava molt concentra-da i, quan l’aten-ció és massa alta, pot ser perillós perquè els direc-tors necessitem flexibilitat per reaccionar cons-tantment. Des-prés d’uns mi-nuts em vaig sen-tir millor i vaig disfrutar molt de l’actuació.

–¿Què pensa de la lectura feme-nina que ha fet Stölzl de l’obra de Wagner? –M’agrada molt, perquè Senta és un personatge molt important en la lle-genda. La seva imaginació és tan po-tent i creu tant en ella mateixa i en el seu somni que no pot acceptar la realitat en què viu. El que veiem és un producte de la seva imaginació, tot i que les fronteres entre realitat i fantasia mai són gaire clares.

«La veu és l’instrument més increïble»OKSANA LINIV Directora d’orquestra

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECTACULOS

471000

79409

Diario

426 CM² - 40%

7877 €

54

España

5 Mayo, 2017

P.19

AZKOITIA

Habrá un autobús, con salida a las 18.00 horas junto al Eroski pequeño, para subir al concierto :: JOAQUIN SUDUPE AZKOITIA. El bertsolari Andoni Egaña, la artista Belén Ibarrola, la soprano Ainhoa Garmendia y los músicos Pello Ramírez, Garikoitz Mendizabal y Germán Ormazabal son los creadores y protagonistas de este espectáculo que ofrece un pro-grama compuesto de autores vascos tanto clásicos como actuales: Guri-di, Iparragirre, Laboa, Ken Zazpi, Itoiz, etc. Tras el estreno el pasado 28 de abril, en el Baluarte de Pam-plona, la gira arranca mañana en Azkoitia con más de 14 citas.

La presentación de Azkoitia se realizó ayer y en la misma, estuvie-ron presentes Andoni Egaña y la con-cejal de cultura de Sonia Vázquez.

«Formamos un archipiélago» «Cada uno de nosotros es como una isla, pero formamos un archipiéla-go», señaló Andoni para subrayar que «hemos decidido aunar discipli-nas artísticas para crear juntos un nuevo espectáculo donde la pala-bra, el canto, las imágenes y la mú-sica conversan cada cual desde su isla, pero conformando un solo ar-chipiélago»

Se trata de un espectáculo nove-doso que busca la participación del espectador. Para ello, ‘Artxipielagoa’ tiene dos partes. En la primera, Ainhoa Garmendia interpretará una serie de canciones clásicas y anti-guas, y en la segunda parte, canta-rá otras 6 o 7 canciones no tan clá-

sicas, «donde se busca la complici-dad del público y cantarlas todos jun-tos», apuntaba Egaña.

El bertsolari ejercerá de narrador con reflexiones que toman las islas y los archipiélagos como metáfora, y siempre acompañado por la mú-sica de Garmendia, Ormazabal, Men-dizabal y Ramírez, y las proyeccio-nes de Ibarrola.

La primera parte del espectáculo se centra en los autores más clási-cos como José María Iparragirre, Fe-lix Telleria, Gabriel de Olaizaola, José Antonio de Donostia, Bruno Imaz, Jesus Guridi... En la segunda parte, en cambio, se interpretarán cancio-nes más actuales: Oskorri, Mikel La-boa, Xabier Lete, Benito Lertxundi, Karlos Gimenez, Ken Zazpi, Itoiz... Todo ello con una duración de hora y media. «El estreno fue en Pamplo-

na y nos quedamos muy a gusto tan-to por el resultado del trabajo reali-zado por nuestra parte como por la respuesta del público que cantó con nosotros», comentó Egaña.

El XXVI Ciclo Musical de Prima-vera de Azkoitia 2017 ofrecerá sus cuatro sesiones durante los sábados de este mes en el Convento de San-ta Cruz a partir de las 18.30 horas.

El 13 de mayo será el turno de BAY Trio, el 20 de mayo será el del Or-feoi Txiki del Orfeón Donostiarra y el Coro de niños del Palau de la mú-sica de Barcelona y finalmente, el 27 de mayo el grupo instrumental Musbika. Recordar que como todos los años, el Ayuntamiento pone un autobús que sale a las 18.00 junto al Eroski pequeño para subir a los que quieran acudir. Tras el concierto, el autobús bajará a los que quieran.

El espectáculo ‘Artxipielagoa’ inicia mañana la edición 26 de las Primaveras Musicales

Andoni Egaña y Sonia Vázquez en la presentación de ayer. :: SUDUPE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COSTA-UROLA

188000

Diario

379 CM² - 33%

1475 €

19

España

5 Mayo, 2017

P.20

cultura DIVENDRES58 5 DE MAIG DEL 2017

Premi a l’innovador art total de William Kentridge3El polifacètic creador sud-africà guanya el Princesa d’Astúries

NATÀLIA FARRÉBARCELONA

Polifacètic i multidiscipli-nari, a més a més de com-promès, són els adjectius que descriuen millor Wi-

lliam Kentridge (Johannesburg, 1955), guardonat ahir amb el premi Princesa d’Astúries de les arts. No en va, l’autor sud-africà ha tocat tots els pals de la creació, i ho ha fet amb èxit. Això explica l’acta del jurat, que l’ha premiat «per ser un dels ar-tistes més complets i innovadors del panorama internacional». Vegin si no: malgrat ser conegut sobretot pels seus dibuixos animats, pel-lícules dibuixades les anomenen els experts, Kentridge ha cultivat tam-bé el cine i el teatre, l’escenografia, el collage, el gravat, l’escultura i el vi-deoart. I ho ha fet sempre abordant la so-cietat del seu país d’origen, forta-ment marcada per la divisió racial i l’apartheid. Raó per la qual, a més a més del seu virtuosisme, l’elecció ha tingut en compte que «es tracta d’un artista profundament compro-mès amb la realitat». Una cosa que li

ve de família, ja que els seus pares van exercir com a advocats especia-litzats en les víctimes de l’apartheid. La primera i última gran expo-sició de la seva obra aquí va ser el 1999, quan el Macba va dedicar una àmplia mostra a les seves pel·lícules dibuixades. Cintes que realitza a partir de dibuixos al carbonet que modifica (esborra i hi afegeix ele-ments) a la vegada que filma. I el seu estil, tan variat com la seva creació, remet tant al dadaisme i a l’expres-sionisme alemany com als dibuixos animats dels anys 60 o als gravats de Francisco de Goya.

PASSIÓ INFANTIL / La seva passió pel di-buix li ve de petit, de quan observava treballar amb el carbonet Damiel Fe-ni, una cosa que amb els anys li va fer comprendre que no li feia falta pin-tar a l’oli per ser artista. I l’afecció per la figuració és conseqüència del repte que li va llançar un dels seus professors de la prestigiosa Johan-nesburg Art Foundation, on va estu-diar després de graduar-se en Ciènci-es Polítiques i Estudis Africans per la Universitat de Witwatersrand. També va passar per l’Escola In-ternacional de Teatre Jacques Lecoq de París. Allà va descobrir que era un mal actor, cosa que no li va fer abandonar el teatre, sinó redirigir els seus interessos cap a la posada en escena. I a aquesta producció plàsti-

ca a través del teatre i de l’òpera de-dicarà una exposició el Museu Rei-na Sofia de Madrid el mes d’octubre vinent. Un aspecte de la seva trajec-tòria que tant al Palau de la Música com al Temporada Alta s’ha vist re-centment. En el primer, l’any passat, quan va il·lustrar amb videoprojeccions el monumental Winterreise (Viatge d’hi-vern) de Franz Schubert que va inter-pretar Matthias Goerne. A Girona, ha sigut programat en tres ocasions: Ubu and the Truth Commission (2015), Woyzeck on the Highveld (2009) i Il ritor-no d’Ulisse (2008), totes obres realit-zades amb la prestigiosa companyia de marionetes The Handspring Pup-pet. Però malgrat que va començar i no ha abandonat mai el treball es-cènic, el reconeixement internacio-nal l’hi van donar les arts plàstiques després de la seva participació en la primera Biennal de Johannesburg (1995) i, sobretot, després d’exposar a la Documenta X de Kassel (1997).

PROFUND I METAFÒRIC / Creador meticu-lós i profund, ha utilitzat sempre la seva obra, independentment del for-mat, per expressar emocions relacio-nades amb la realitat sociopolítica del seu país: per parlar del maltracta-ment i del patiment, la culpa i la con-fessió, la dominació i l’emancipació, però no per il·lustrar directament l’apartheid, sinó per comunicar el seu missatge a través de la metàfora. Obra que ha exposat a tots els grans museus. H

37A EDICIÓ DELS GUARDONS

Ser mal actor no li va fer abandonar el teatre, sinó redirigir els seus interessos cap a la posada en escena

EFE / JOERG CARSTENSEN

33 El polifacètic creador sud-africà William Kentridge, en una imatge recent.

Personatges entre els quals desta-quen Núria Espert –la guanyadora de l’última edició–, Francis Ford Coppola, Frank O. Gehry i Riccardo Mutti.

33 En aquesta edició, el nom de Wi-lliam Kentridge s’ha imposat, entre altres, al de Bil Viola, Jaume Plensa i David Hockney.

33 «Encantat» va afirmar estar ahir William Kentridge amb el premi, guardó que va considerar «un gran honor» rebre donada la nòmina de figures que l’han obtingut abans que ell, «no només en el camp de les arts visuals i de la literatura, sinó també d’aquells que l’han rebut pel seu treball en un context més direc-tament social», va afirmar l’artista.

«Encantat» per un «honor tan gran»LA REACCIÓ

CANTADES D’HAVANERES DEL 5 AL 7 DE MAIG

05-maig-17. 21.00 h. LLAFRANC. BAIX EMPORDÀ. Girona. Hotel Llafranc. Grup: PORT BO.

05-maig-17. 22.00 h. PALAFRUGELL. BAIX EMPORDÀ. Girona. Ca la Montse de Llofriu. Grup: PEIX FREGIT.

06-maig-17. 19.00 h. ARENYS DE MAR. MARESME. Barcelona. Placeta Esglèsia-Fira dels Indians. Grup: LA VELLA LOLA.

06-maig-17. 21.00 h. PALAFRUGELL. BAIX EMPORDÀ. Girona. El Clot de los Búhos de Tamariu. Grup: PORT BO.

07-maig-17. 19.00 h. TORROELLA DE MONTGRÍ. BAIX EMPORDÀ. Girona. Concert al Cafè de l'Havana. Grups: PORT BO I ELS PESCADORS DE L'ESCALA.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

471000

79409

Diario

649 CM² - 61%

12012 €

58

España

5 Mayo, 2017

P.21

ART

3 DE MAIG

Premi al compromís polític de l’artista William Kentridge

i responsabilitat. “És un dels artis-tes més complets i innovadors del panorama internacional”, va valo-rar ahir el jurat del premi Princesa d’Astúries de les arts. A més, el va definir com “un creador meticulós i profund” i va destacar que els seus treballs expressen emocions i metà-fores relacionades amb la història i la realitat de Sud-àfrica amb un ca-ràcter transcendent, ja que plante-gen “qüestions essencials de la con-dició humana”. L’artista va agrair el premi –dotat amb 50.000 euros– i va defensar el paper de l’art: “El tre-ball fet pels artistes, en les seves for-mes diverses i sovint indirectes, for-ma part d’un projecte més ampli que reflecteix el que vol dir ser al món en aquest moment”.

Malgrat que les obres de Kentrid-ge han viatjat arreu del món, a l’Es-tat s’han pogut veure en comptades ocasions: el 1999 va protagonitzar una mostra al Macba i el 2012 al Centre d’Art Contemporani de Mà-laga. A la tardor, el Museu Reina So-fia exposarà la seva obra a Madrid. En canvi, alguns dels projectes escè-nics de Kentridge sí que han passat per Catalunya. Fa dos anys, el fes-tival Temporada Alta va acollir una revisió de l’espectacle que el va ca-tapultar a la fama amb la companyia Handspring Puppet, Ubu i la comis-sió de la veritat. Elaborada amb tite-lles, es tracta de la seva versió d’Ubu rei d’Alfred Jarry i posa llum en els crims comesos durant l’antic règim de discriminació racial. L’any pas-sat el Palau de la Música va acollir Winterreise, un concert a càrrec del baríton Matthias Goerne i el pianis-ta Markus Hinterhäuser, del qual Kentridge va idear una posada en escena basada en vídeos.

Després del premi a Núria Es-pert, per a l’edició d’enguany del guardó –que s’entregarà a Oviedo a l’octubre– hi havia 43 candidats; noms com Bruce Springsteen, Da-vid Hockney i Martha Argerich.e

William Kentridge (a la foto en una imatge d’arxiu de l’any passat) rebrà el premi Princesa d’Astúries a l’octubre. JOERG CARSTENSEN / EFE

El Princesa d’Astúries reconeix la denúncia contra l’apartheid del creador sud-africà

A l’artista sud-africà William Ken-tridge (Johannesburg, 1955) no se’l pot limitar a un únic àmbit creatiu. Polifacètic i transversal, sempre compromès amb les realitats més difícils, Kentridge va ser guardonat ahir amb el premi Princesa d’Astú-ries de les arts 2017 per una trajec-tòria que engloba des de muntatges escènics de teatre, música i òpera fins a videoart, pel·lícules d’anima-ció i creacions plàstiques.

Kentridge va començar la seva carrera als anys 80 a París en el camp del teatre, el mim i el cinema. No es va donar a conèixer internaci-onalment fins als 90, i ho va fer a tra-vés de les arts plàstiques. Des d’ales-hores ha desenvolupat projectes vi-suals, escènics i plàstics de forma paral·lela i simultània, de manera que les seves obres es retroalimen-ten. Abans de fer-se un nom fora de Sud-àfrica, va elaborar una tècnica pròpia d’animació amb la qual va fil-mar 9 drawings for projection, una sèrie de curtmetratges que li va atorgar reconeixement mundial.

Una veu blanca sobre l’apartheid El pare de Kentridge va ser un advo-cat defensor dels drets civils de les víctimes de l’apartheid, un fet que va impulsar l’artista a interessar-se per la discriminació racial. Com a conseqüència, l’apartheid té un pes important en les seves creacions, en què apareix mitjançant imatges me-tafòriques. A partir de dibuixos, co-llages, escultures i fotografies, Ken-tridge retrata la segregació racial, les humiliacions patides per la po-blació negra i la tensió encara vigent en molts sectors de la societat del seu país. També són presents a les seves obres temes com la naturale-sa de les emocions humanes, la me-mòria i la relació entre desig, ètica

BARCELONANÚRIA JUANICO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

82000

12536

Diario

302 CM² - 36%

1602 €

33

España

5 Mayo, 2017

P.22

DETRAS DE

Comida conPuigdemonten el Palaude la MdsicaMedio centenar de sociosde SportCultura Barcelonaparticiparon ayer en unacomida insfitucional con elpresident de la Generalitat,Carles Puigdemont, en elPalau de la Mflsica. Em-presarios, ejecufivos y res-ponsables de las entidadesculturales y deportivas queintegran el club de clubscompartieron mesa y man-tel con Puigdemont, en unencuentro que el presiden-te de SportCultura, AlbertAgusti, calific6 como "muysafisfactorio". Mariona Ca-rulla, presidenta del Palaude la Mflsica, y Manuel Ca-rreras, impulsor y expresi-dente de SportCulmra, nofaltaron a la cit~

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

17000

8622

Lunes a sábados

107 CM² - 10%

435 €

2

España

5 Mayo, 2017

P.23

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

8675

Bisemanal

96 CM² - 11%

334 €

35

España

5 Mayo, 2017

P.24

26 LAVANGUARDIA O P I N I Ó DIVENDRES, 5MAIG 2017

L’exemple del País BascÉs evident que tant Euskadi

com Catalunya tenen el mateixobjectiu final, la independència.Peròel camía seguir és completa-ment diferent. El País Basc ambhabilitat i subtilesa dialoga sensepresses amb el Govern central iaconsegueix un nou acord eco-nòmic millor que l’anterior, queja era bo, i deixa per més enda-vant l’acostament dels presos i laindependència. Aquí a Catalunyatirem pel dret, en Puigdemontdiu que vol dialogar ambMadrid,però la seva proclama per nego-ciar és “referèndum o referèn-dum”.Mal inici de negociacions imés per trobar-se ambRajoy, queés tan testarrut com ell. I és clar,el regal que rebem són inhabilita-cions i sancions. Molt previsible.El PDECat, ERC i laCUP tenen

molta pressa, dicten normes queens portin ràpidament a la inde-pendència, com si això fos tan fà-cil. Potser volen evitar les sentèn-cies del cas Palau, del 3%, del casPujol. Comparem els resultatsfins ara i observaremqueEuskadiactua ambhabilitat i astúcia, i Ca-talunya de forma eixelebrada.

VICENTEGONZÁLEZMOMPÓBarcelona

Indecència políticaEl PP aprova, amb ajuda del

PNB, els pressupostos, a canvi demés diners per Euskadi. El Go-vern d’Espanya defensa la unitatdel país amb autonomies. Jocomparo l’Estat amb una família.Els pares són l’Estat i els fills, lesautonomies. Uns pares normalsvolem el mateix per a tots els fillsi intentem fer justícia per no ferdiferències. El pare Estat demos-tra que no és normal ja que per-met fer diferències entre els seusfills.Unesdiferències que fins araja hi eren amb el pacte basc i queara s’han agreujat. D’altra banda,un dels fills accepta el tracte acanvi d’anar millor ell.Com definiríem uns pares que

no tracten a tots els fills igual? Icom definiríem un fill poc honestque tolera diferències amb elsseus germans? Quina indecènciapolítica.

PERE VILAMOLASSubscriptorVic

Rajoy i el PNBNo he llegit ni sentit els se-

nyors Iceta, Rivera, Felipe Gon-zalez, Alfonso Guerra, SusanaDíaz, etcètera, cap retret, queixa,ni objecció a les concessions queha fet el Govern de Rajoy al PNB.Estem parlant de 1.400 milions

addicionals de què el Governd’Urkullu disposarà per la revisióa la baixa de la quota basca delsdarrers 10 anys, de l’obtenciód’una rebaixa de 500 milions pelque fa a les aportacions que Eus-kadi ha de fer a l’Estat i de les in-versions del Govern espanyol perla seva connexió amb França.Tots muts i a la gàbia.A contrario sensu, recordem

que Artur Mas va demanar el ju-liol del 2014 aRajoy 23propostes,entre les quals hi havia la transfe-rència de més de 3.000 milionspel compliment de la disposicióaddicional tercera de l’Estatutquant a inversions en infraes-tructures no realitzades per l’Es-tat. La resposta de Rajoy va sernegativa malgrat l’imperatiu le-gal que l’obligava a complir-la.No fa gaire temps, Albert Riverade Ciutadans deia que “els privi-legis no es copien, s’eliminen”,rebutjant qualsevol extensió delmodel basc a Catalunya.

ANTONI VILANOVACASALSBarcelona

La ultradretaHa estat notícia que Marine

Le Pen ha copiat un discurs aFrançois Fillon. Se n’ha parlat iescritmolt. El que apenes s’hadit

és que des de fa uns anys els par-tits conservadors europeus, ambel pretext de barrar el pas a l’ex-trema dreta, es van acostant aaquesta posició. Així, s’intercan-vien discursos sense que diferen-ciem qui l’ha de llegir.Enmolts països, s’està centrant

la ultradreta o s’hi estan acostantels partits conservadors tradicio-nals? Potser aquesta pregunta si-gui més inquietant que el mateixfet de copiar un discurs.

PEDROEQUISOAIN ARIZASubscriptorBarcelona

Entre lo malo y lo peorPor primera vez en seis déca-

das, el añejo bipartidismogalo sa-le malparado. El socialismo, conel neoliberal Macron de ministrode Economía, se consagró a reo-rientar su gestión hacia los dicta-dos de Bruselas, aplicando polí-ticas económicas antisociales quecomplacieron a los mercados fi-nancieros, peroque, conunadurareforma laboral firmemente con-testada, trituraron los derechosde aquellos que lo votaron. Poreso, en las urnas el castigo ha sidomerecidamente riguroso. Mien-tras, los republicanos, al no go-bernar, han limitado los daños

aunque tampoco alcanzan la se-gunda vuelta. Ambosdeberánha-cérselo mirar.Los candidatos que pasan son

Macron, que reniega del socialis-mo que lo encumbró y ha mani-festado complacerle la reformalaboral española de Rajoy, y LePen, quequiere romper con laUEy controlar fronteras.Este domingo los franceses de-

berán elegir entre el neoliberalis-mo o la ultraderecha xenófoba,entre lo malo y lo peor. Que sepreparen nuestros vecinos parala que se les viene encima.

M. FERNÁNDEZ-PALACIOSMadrid

Moción de censuraLa corrupción que ahoga la

vida política española ha recibidorespuesta por parte de Podemosen forma de una propuesta democión de censura contra el Go-bierno del PP. La reacción no sehahecho esperar entre la supues-ta oposición política, que descali-fica la oportunidadde lamedidaya quien la propone.Una vez más los ciudadanos se

quedan boquiabiertos al ver co-mo la debilidad institucional ypolítica del PP no se traduce en elansiado cambio político de este

país. Lamentable. Después de es-cuchar a unos y a otros, la pre-gunta correcta es: ¿qué tipo dealarma social, superior a la queestamos viviendo, tiene que ocu-rrir para que las fuerzas parla-mentarias que ahora no lo hacenapoyen una moción de censuracontra el Gobierno más corruptode Europa?

HORACIO TORVISCOAlcobendas

Placa de Antonio LópezQué manía con pretender

cambiar la historia a base de ne-garla. Es lo que literalmente pre-tende el Consistorio de Ada Co-lau al anunciar que retirará la es-tatua de Antonio López. Lahistoria es la que fue y, en el casode dicha estatua, lo mejor seríadejarla donde está, y en la placa apie de estatua que seguramentedice “Antonio López,marqués deComillas, empresario, naviero, fi-lántropo”, yo añadiría “y esclavis-ta”. Con ello, no sólo no negamosla historia, sino que le añadiría-mos un dato más.

AÑATERVE SÁNCHEZSuscriptorBarcelona

Control als jutjatsAmb relació a l’article “Más

control a los juzgados para me-jorar el servicio” (Vivir, 15/IV/2017), com a representantsdels sindicats STAJ, CSIF iCC.OO. volem constatar que elsequips d’avaluació i milloracreats pel Departament de Justí-cia avaluaran els funcionaris ideixaran de banda els lletrats ijutges. El Govern té les compe-tències sobre aquest personal desdel 1996. Sobre les “300 quejas, lamala atenciónyel trato recibido”,s’ha de tenir en compte que l’opi-nió del ciutadà sobre la justícia esconforma sobre si és ràpida, com-prensible, justa i independent.Sobre el percentatge de baixes,cal dir que l’administració re-dueix les retribucions del funcio-nari durant els 20primers dies debaixa mèdica.Els últims 10 anys no s’han

creat nous òrgans judicials a Ca-talunya i s’han incrementat lescàrregues de treball a causa de lacrisi. L’any 2016 es van produir171 accidentsde treball quees vancomputar com a absentisme. De1.880 mesures per garantir la se-guretat i la salutdels treballadors,el departamentn’ha implementatpoc més de vint.

VICENTENAVARRO (STAJ)MANUELGÓMEZ (CSIF)DAVID TORIBIO (CC.OO.)

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

CARTESDELS LECTORS

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ PresidentCarlos Godó Valls ..................................................Conseller DelegatJosep Caminal ........................................................Director General de PresidènciaAna Godó...................................................................Editora de Vanguardia Dossier i Libros de VanguardiaJaumeGurt ..............................................................Director General Corporatiu - Negoci PremsaPere G. Guardiola ..................................................Director General ComercialXavier de Pol ...........................................................Director General de Negoci AudiovisualDavid Cerqueda .....................................................Director General de Negoci Digital

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-EditorÒscar Ferrer .............................................................Director GerentXavierMartín ..........................................................ControllerJuan Carlos Ruedas ..............................................Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2017. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de capmanera ni per capmitjà,siguimecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitatde fer ressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internetwww.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718 (edició impresa)ISSN 2462-3415 (edició en línia en pdf )

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C (08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, MadridDistribueixMARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial Zona Franca. 08040Barcelona. Tel.: 93 361 36 00ANUNCIS I ESQUELES PUBLIPRESS MEDIA SLPer telèfon 902 178 585BarcelonaAv. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88MadridMaría deMolina, 54, 4.º (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09 Difusió controlada por OJD

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartas@lavanguardia.esDefensor del lectordefensor@lavanguardia.es

Podeu enviar les vostres fotografies a cartes@lavanguardia.cat. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l’adreça, el telèfon iel DNI o el passaport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes.

PRÒCER DESCONEGUT. “És elmonument almecenes desconegut o és que han robat leslletres que devien ser de bronze?”, es pregunta el subscriptor Cisco Vilardebó, que va ferla foto als jardinsMartí Luter de Barcelona.

L A F O T O D E L L E C T O R

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LECTORES

581000

120418

Diario

113 CM² - 10%

2940 €

26

España

5 Mayo, 2017

P.25